1. Qaysi bandlarda "atom" so’zi o’z ma’nosida


Download 1.55 Mb.
Pdf ko'rish
bet2/17
Sana19.06.2020
Hajmi1.55 Mb.
#120230
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17
Bog'liq
Lampochka baza

(mol/l∙sek) aniqlang.  
2NH
3
 + 3Cl
2
 = N
2
 + 6HCl 
 
A) 0,1      B) 0,2      C) 0,3      D) 0,4 
 
105. Massasi 35,4g bo`lgan natriy va kumush 
aralashmasi mo`l miqdorda xlorid kislota 
eritmasida to`liq eritildi. Bunda 6,72 l (n. sh.) gaz 
ajralib chiqqan bo`lsa, dastlabki aralashmadagi 
kumushning massasini (g) aniqlang. 
A) 21,6          B) 10,8           C) 5,6           D) 16,2 
 
106. Massasi 25,7g bo`lgan kalsiy va oltin 
aralashmasi mo`l miqdorda xlorid kislota 
eritmasida to`liq eritildi. Bunda 3,36 l (n. sh.) gaz 
ajralib chiqqan bo`lsa, dastlabki aralashmadagi 
oltinning massa ulushini (%) aniqlang. 
A) 72          B) 62           C) 76,65           D) 66,65 
 
107. Massasi 35,2g bo`lgan bariy va kaliy 
aralashmasi mo`l miqdorda xlorid kislota 
eritmasida to`liq eritildi. Bunda 6,72 l (n. sh.) gaz 
ajralib chiqqan bo`lsa, dastlabki aralashmadagi 
kaliyning massasini (g) aniqlang. 
A) 3,9          B) 7,8           C) 11,7           D) 15,6 
 
108. Massasi 26,7 g bo`lgan litiy va oltin 
aralashmasi mo`l miqdorda xlorid kislota 
eritmasida to`liq eritildi. Bunda 11,2 l (n. sh.) gaz 
ajralib chiqqan bo`lsa, dastlabki aralashmadagi 
litiyning massasini (g) aniqlang. 
A) 0,7          B) 3,5           C) 7           D) 14 
 
109. x, y va z ning yig`indisini toping. 
Modda 
Molekuladagi     
H atomlari      
soni 
Bog`lar soni 
Qutbli 
Qutibsiz 
Sikloalkan 



Alkan 



A)  14               B) 13               C) 15              D) 16 
 
110. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 8,96 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 13,44 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi qo`ng`ir gazning hajmini aniqlang. 
A) 2,24           B) 3,36            C) 4,48           D) 5,6 
 
111. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 17,92 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 26,88 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi qo`ng`ir gazning hajmini aniqlang. 
A) 8,96          B) 3,36           C) 4,48           D) 11,2 
 
112. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 8,96 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 13,44 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi qo`ng`ir gazning hajmiy ulushini (%) 
aniqlang. 
A) 40           B) 50            C) 60           D) 70 
 
113. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 26,88 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 44,8 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 


 
tarkibidagi azot(II)oksidining hajmiy ulushini (%) 
aniqlang. 
A) 16,67       B) 83,33         C) 26,67        D) 73,33 
 
114. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 26,88 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 44,8 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi qo`ng`ir gazning hajmiy ulushini (%) 
aniqlang. 
A) 16,67       B) 83,33         C) 26,67        D) 73,33 
 
115. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 8,96 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 13,44 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi azot(II)oksidining hajmiy ulushini (%) 
aniqlang. 
A) 40           B) 50            C) 60           D) 70 
 
116. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 26,88 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 44,8 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi azot(II)oksidining molini aniqlang. 
A) 0,2           B) 0,8            C) 1           D) 0,4 
 
117. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 8,96 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 13,44 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi qo`ng`ir gazning molini aniqlang. 
A) 0,3           B) 0,4            C) 0,2           D) 0,1 
 
118. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 17,92 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 26,88 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi qo`ng`ir gazning massa ulushini(%) 
aniqlang. 
A) 65           B) 60,5            C) 39,5           D) 35 
 
119. Ammiakni platina katalizatori ishtirokida 
yonishi natijasida 8,96 l (n. sh.) gazlar aralshmasi 
hosil bo`ldi. Agar reaksiya uchun 13,44 l O
2
 
sarflangan bo`lsa, hosil bo`lgan gazlar aralashmasi 
tarkibidagi azot(II)oksidining massa ulushini 
aniqlang. 
A) 75           B) 60,5            C) 39,5           D) 25 
 
120. Massasi 11 g kaliy tuzi suvda eritildi. Hosil 
bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 24,8 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Reaksiya uchun olingan kaliy tuzini aniqlang. 
A) KBr         B) K
2
CO
3
       C) K
2
S         D) K
2
SO
3
 
 
121. Massasi 11 g kaliy tuzi suvda eritildi. Hosil 
bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 24,8 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Qaysi tuz cho`kmaga tushgan? 
A) AgBr                         B) Ag
2
CO
3
                            
C) Ag
2
S                          D)Ag
2
SO
3
 
 
122. Massasi 11,7 g natriy tuzi suvda eritildi. 
Hosil bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 28,7 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Reaksiya uchun olingan natriy tuzini aniqlang. 
A) NaBr       B) Na
2
CO
3
     C) Na
2
S        D) NaCl 
 
123. Massasi 11,7 g natriy tuzi suvda eritildi. 
Hosil bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 28,7 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Cho`kmaga tushgan tuzni aniqlang. 
A) AgBr       B) Ag
2
CO
3
     C) Ag
2
S        D) AgCl 
 
124. Massasi 11,7 g natriy tuzi suvda eritildi. 
Hosil bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 28,7 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Reaksiya natijasida qancha natriy nitrat (g)  hosil 
bo`lgan. 
A) 17       B) 8,5     C) 34        D) 12,75 
 
125. Grafikka asoslanib   S 
(q)
 + O
(g)
 = SO
(g) 
reaksiyasining  muvozanat qaror topgandagi 
tezligini (mol/l∙sek) aniqlang. ( k=0,8 )
 
 
 
A) 0 mol/l∙sek       
B) 4 mol/l∙sek       
C) 1,6 mol/l∙sek        
D) 4,8 mol/l∙sek 
 
126. Massasi 26,1 g litiy tuzi suvda eritildi. Hosil 
bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 56,4 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Reaksiya uchun olingan natriy tuzini aniqlang. 
A) LiBr       B) Li
2
CO
3
     C) Li
2
S        D) LiCl 
 
127. Massasi 52 g seziy tuzi suvda eritildi. Hosil 
bo`lgan eritmaga, kumush nitrat eritmasini 
qo`shilishi 47 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Cho`kmaga tushgan tuzni aniqlang. 

10 
 
A) AgBr       B) AgI     C) Ag
2
S        D) AgCl 
 
128. Massasi 36 g magniy tuzi suvda eritildi. 
Hosil bo`lgan eritmaga, bariy nitrat eritmasini 
qo`shilishi 69,9 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Reaksiya uchun olingan magniy tuzini aniqlang. 
A) Mg
3
(PO
4
)
2
               B) MgCO
3
                                       
C) MgS                         D) MgSO
4
 
 
129. Massasi 28,4 g natriy tuzi suvda eritildi. 
Hosil bo`lgan eritmaga, bariy nitrat eritmasini 
qo`shilishi 46,6 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Cho`kmaga tushgan tuzni aniqlang. 
A) Ba
3
(PO
4
)
2
               B) BaCO
3
                                       
C) BaS                        D) BaSO
4
 
 
130. Massasi 55,2 g kaliy tuzi suvda eritildi. Hosil 
bo`lgan eritmaga, kalsiy nitrat eritmasini 
qo`shilishi 40 g cho`kmaga tushishiga olib keldi. 
Reaksiya uchun olingan kaliy tuzini aniqlang. 
A) KBr         B) K
2
CO
3
       C) K
2
S         D) K
2
SO
3
 
 
131. Massasi 20 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda xlorid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda qo`rg`oshin 
(II) nitrat eritmasidan o`tkazildi. Bunda 47,8 g 
cho`kma tushdi. Texnik rux sulfidning tozalik 
darajasini aniqlang. 
A) 97%        B) 96%         C) 95%        D) 94% 
 
132. Massasi 20 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda xlorid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda kumush 
nitrat eritmasidan o`tkazildi. Bunda 49,6 g 
cho`kma tushdi. Texnik rux sulfidning tozalik 
darajasini aniqlang. 
A) 97%        B) 96%         C) 95%        D) 94% 
 
133. Massasi 50 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda xlorid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda qo`rg`oshin 
(II) nitrat eritmasidan o`tkazildi. Bunda 71,7 g 
cho`kma tushdi. Texnik rux sulfidning tozalik 
darajasini aniqlang. 
A) 29,1%      B) 58,2%       C) 30,1%      D)60,4 % 
 
134. Massasi 180 g bo`lgan texnik perit 
kislorodda yoqildi. Ajralib chiqqan gaz mo`l 
miqdorda magniy oksidi bilan ta`sirlashdi . Bunda 
31,2 g cho`kma tushdi. Texnik peritning tozalik 
darajasini aniqlang. 
A) 10%        B) 20%         C) 30%        D) 40% 
 
135. Massasi 50 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda nitrat kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda bariy nitrat 
eritmasidan o`tkazildi. Bunda 33,8 g cho`kma 
tushdi. Texnik rux sulfidning tozalik darajasini 
aniqlang. 
A) 37,8%      B) 38,8%       C) 39,8%      D) 40,8% 
 
136. Massasi 194 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda sulfat kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gaz, 425 g 20%li kumush nitrat 
eritmasidan o`tkazildi. Bunda cho`kma tushdi. 
Texnik rux sulfidning tozalik darajasini aniqlang. 
A) 55%        B) 45%         C) 35%        D) 25% 
 
137. Massasi 40 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda bromid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda qo`rg`oshin 
(II) nitrat eritmasidan o`tkazildi. Bunda 47,8 g 
cho`kma tushdi. Texnik rux sulfid tarkibidagi rux 
sulfidning massasini aniqlang. 
A) 9,7        B) 19,4         C) 38,8        D) 48,5 
 
138. Massasi 70 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda xlorid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gaz 85 g 60% kumush nitrat 
eritmasidan o`tkazildi. Bunda cho`kma tushdi. 
Sarflangan xlorid kislota massasini aniqlang. 
A) 10,95        B) 21,9         C) 3,65        D) 7,3 
 
139. Massasi 60 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda xlorid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda bariy nitrat 
eritmasidan o`tkazildi. Bunda 33,8 g cho`kma 
tushdi. Ajratib olingan gazning hajmini (l) 
aniqlang. 
A) 3,36        B) 22,4    C) 4,48        D) 6,72 
 
140. Massasi 40 g bo`lgan texnik rux sulfidga 
mo`l miqdorda xlorid kislota bilan ishlov berildi. 
Ajralib chiqqan gazni mo`l miqdorda qo`rg`oshin 
(II) nitrat eritmasidan o`tkazildi. Bunda 47,8 g 
cho`kma tushdi. Texnik rux sulfidning tozalik 
darajasini aniqlang. 
A) 97%        B) 48,5%         C) 47,5%        D) 94% 
 
141. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Na
2
         B) Cl
2
             C) S
2
        D) Ne
2
       
 
142. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Ar
2
         B) Cl
2
             C) S
8
        D) N
2
       
 
143. Quyidagilardan s-1, p-2, d-3 orbitallarni 
ko’rsating. 

11 
 
 
A) 1d, 2b, 3c         B) 1d, 2a, 3b                            
C) 1d, 2c, 3a          D) 1d, 2a, 3c 
 
144. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Kr
2
         B) Br
2
             C) I
2
        D) N
2
       
 
145. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Na
2
         B) K
2
             C) Ar
6
        D) N
2
       
 
146. Qaysi modda har qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin? 
A) Ne
2
         B) Cl
2
             C) Fe
7
        D) Ar
7
       
 
147. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Ca         B) Cl
2
             C) Xe
9
        D) F
2
       
 
148. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Mg         B) He
4
             C) S
4
        D) H
2
       
 
149. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) He
3
         B) O
3
             C) S
8
        D) O
2
       
 
150. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) K
2
         B) Xe
8
             C) S
8
       D) N
2
       
 
151. Qaysi modda hech qanday sharoitda mavjud 
bo`lishi mumkin emas? 
A) Na
2
         B) Cl
2
             C) Ne
2
        D) S
2
       
 
152. x, y va z ning yig`indisini toping. 
Modda 
Molekuladagi     
H atomlari      
soni 
Bog`lar soni 
Qutbli 
Qutibsiz 
Sikloalkan 



Alkan 
2a 


A)  24               B) 26               C) 25              D) 27 
 
153. Ammiak sintezi uchun 112 m
3
 (n.sh.) azot va 
vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (kg) aniqlang. 
( =100%) 
A) 100           B) 200         C) 300         D) 400 
 
154. Ammiak sintezi uchun 224 m
3
 (n.sh.) azot va 
vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (kg) aniqlang. 
( =100%) 
A) 100           B) 200         C) 300         D) 400 
 
155. Ammiak sintezi uchun 448 m
3
 (n.sh.) azot va 
vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (kg) aniqlang. 
( =80%) 
A) 540           B) 840         C) 640         D) 800 
 
156. Ammiak sintezi uchun 896 m
3
 (n.sh.) azot va 
vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (t) aniqlang. 
( =60%) 
A) 0,96           B) 1         C) 0,98         D) 1,2 
 
157. Ammiak sintezi uchun 672 m
3
 (n.sh.) azot va 
vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (kg) aniqlang. 
( =50%) 
A) 700           B) 600         C) 500         D) 400 
 
158. Ammiak sintezi uchun 336 l (n.sh.) azot va 
vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (kg) aniqlang. 
( =70%) 
A) 0,42           B) 0,48         C) 0,6         D) 0,4 
 
159. Ammiak sintezi uchun 134,4 m
3
 (n.sh.) azot 
va vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (g) aniqlang. 
( =90%) 
A) 216                      B) 216000                                           
C) 432                      D) 432000 
 
160. Ammiak sintezi uchun 179,2 m
3
 (n.sh.) azot 
va vodorodning stexiometrik aralashmasi olingan. 
Shu aralashmaga yetarli miqdordagi nitrat kislota 
bilan ishlov berilganda olinishi mumkin bo`lgan 
ammiakli selitra massasini (kg) aniqlang. 
( =65%) 
A) 108           B) 208         C) 308        D) 408 

12 
 
 
161. 320 g ammiakli selitra olish uchun, 
sarflangan ammiakni qanday stexiometrik  hajmli 
(n.sh) azot va vadorod aralashmasidan olish 
mumkin?  
( =80%) 
A) 672           B) 448         C) 336         D) 224 
 
162. 240 g ammiakli selitra olish uchun, 
sarflangan ammiakni qanday stexiometrik  hajmli 
(n.sh) azot va vadorod aralashmasidan olish 
mumkin?  
( =60%) 
A) 672           B) 224         C) 336         D) 448 
 
163. 2A + B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  2 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
164. 2A + 3B = C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  2 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
165. 2A + 3B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  2 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
166. 2A + 4B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  2 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
167. Grafikka asoslanib   S 
(q)
 + O
(g)
 = SO
(g) 
reaksiyasining  dastlabki tezligini (mol/l∙sek) 
aniqlang. ( k=0,8 )
 
 
 
A) 0 mol/l∙sek       
B) 4 mol/l∙sek       
C) 1,6 mol/l∙sek        
D) 4,8 mol/l∙sek 
 
168. 2A + B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va C moddalar 
konsentratsiyasini  3 marta oshirilsa, B va D 
moddalar konsentratsiyasini esa 3 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
169. 3A +2B = 2C + D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  2 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
170. 3A +2B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  B va D moddalar 
konsentratsiyasini  3 marta oshirilsa, A va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
171. A + 3B = 4C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  4 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 3 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 

13 
 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
172. Quyidagi grafik jadvaldan foydalanib 
xlorning amiak bilan reaksiyasi tezligini 
(mol/l∙sek) aniqlang.  
2NH
3
 + 3Cl
2
 = N
2
 + 6HCl 
 
A) 0,45      B) 0,2      C) 0,3      D) 0,15 
 
173. 4A + 2B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va B moddalar 
konsentratsiyasini  3 marta oshirilsa, C va D 
moddalar konsentratsiyasini esa 2 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga       B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
174. A + 4B = 3C + 2D 
Yuqoridagi qaytar reaksiyada  A va D moddalar 
konsentratsiyasini  2 marta oshirilsa, B va C 
moddalar konsentratsiyasini esa 3 marta 
kamaytirilsa muvozanat qaysi tarafga siljishini 
ko`rsating. 
A) chapga        B) o`ngga       C) o`zgarmaydi 
D) konsentratsiya o`zgarishi muvozanatga ta`sir 
qilmaydi 
 
175.  0.1 mol uglevodorodning monoxlorli 
hosilasi to`liq yonishi natijasida, 4,48 l (n.sh.) 
karbanat angdirid gazi va 7,25 g xlorid 
kislotasining suvli eritmasi hosil bo`ldi. 
Noma`lum moddaning formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
2
H
4
Cl     
C) C
2
H
3
Cl                         D) C
3
H
7
Cl 
 
176.  0.2 mol uglevodorodning monoxlorli 
hosilasi to`liq yonishi natijasida, 17,6 g  karbanat 
angdirid gazi va 14,5 g xlorid kislotasining suvli 
eritmasi hosil bo`ldi. Noma`lum moddaning 
formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
3
Cl                         B) C
2
H
4
Cl     
C) C
2
H
5
Cl                         D) C
3
H
7
Cl 
 
177.  0.3 mol uglevodorodning monoxlorli 
hosilasi to`liq yonishi natijasida, 20,16 l (n.sh.) 
karbanat angdirid gazi va 27,15 g xlorid 
kislotasining suvli eritmasi hosil bo`ldi. 
Noma`lum moddaning formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
2
H
4
Cl     
C) C
2
H
3
Cl                         D) C
3
H
7
Cl   
 
178.  0.2 mol uglevodorodning monoxlorli 
hosilasi to`liq yonishi natijasida, 8,96 l (n.sh.) 
karbanat angdirid gazi va 10,9 g xlorid 
kislotasining suvli eritmasi hosil bo`ldi. 
Noma`lum moddaning formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
2
H
4
Cl     
C) C
2
H
3
Cl                         D) C
3
H
7
Cl 
 
179.  0.1 mol uglevodorodning monoxlorli 
hosilasi to`liq yonishi natijasida, 8,96 l (n.sh.) 
karbanat angdirid gazi va 7,25 g xlorid 
kislotasining suvli eritmasi hosil bo`ldi. 
Noma`lum moddaning formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
4
H
5
Cl     
C) C
3
H
5
Cl                         D) C
4
H
9
Cl 
 
180. 15,7 g uglevodorodning monoxlorli hosilasi 
to`liq yonishi natijasida, 13,44 l (n.sh.) karbanat 
angdirid gazi va 18,1 g xlorid kislotasining suvli 
eritmasi hosil bo`ldi. Noma`lum moddaning 
formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
3
H
7
Cl     
C) C
4
H
7
Cl                         D) C
4
H
9
Cl 
 
181. 9,05 g uglevodorodning monoxlorli hosilasi 
to`liq yonishi natijasida, 8,96 l (n.sh.) karbanat 
angdirid gazi va 9,05 g xlorid kislotasining suvli 
eritmasi hosil bo`ldi. Noma`lum moddaning 
formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
3
H
7
Cl     
C) C
4
H
7
Cl                         D) C
4
H
9
Cl 
 
182. 12,9 g uglevodorodning monoxlorli hosilasi 
to`liq yonishi natijasida, 8,96 l (n.sh.) karbanat 
angdirid gazi va 14,5 g xlorid kislotasining suvli 
eritmasi hosil bo`ldi. Noma`lum moddaning 
formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
3
H
7
Cl     
C) C
4
H
7
Cl                         D) C
4
H
9
Cl 
 
183. 18,5 g uglevodorodning monoxlorli hosilasi 
to`liq yonishi natijasida, 17,92 l (n.sh.) karbanat 
angdirid gazi va 21,7 g xlorid kislotasining suvli 
eritmasi hosil bo`ldi. Noma`lum moddaning 
formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
3
H
7
Cl     

14 
 
C) C
4
H
7
Cl                         D) C
4
H
9
Cl 
 
184. 18,625 g uglevodorodning monoxlorli 
hosilasi to`liq yonishi natijasida, l (n.sh.) karbanat 
angdirid gazi va 18,125 g 16,8 xlorid kislotasining 
suvli eritmasi hosil bo`ldi. Noma`lum moddaning 
formulasini ko`rsating? 
A) C
2
H
5
Cl                         B) C
3
H
5
Cl     
C) C
2
H
3
Cl                         D) C
3
H
7
Cl 
 
185. A birikma C
8
H
10
 tuzilishga ega. Kaliy 
permanganat bilan kislotali sharoitda 
oksidlanganda, u uglerodnimg massa ulushi 
68,85% bo`lgan B birikmaga aylandi. A birikmani 
nomlang. 
A) sterol                          B) feniletilen  
C) vinilbenzol                 D) barcha javoblar to`g`ri 
 
186. A birikma C
8
H
10
 tuzilishga ega. Kaliy 
permanganat bilan kislotali sharoitda 
oksidlanganda, u uglerodnimg massa ulushi 
68,85% bo`lgan B birikmaga aylandi. A birikmani 
nomlang. 
A) toluol                      B) feniletilen  
C) kumol                     D) barcha javoblar to`g`ri 
 
187. A birikma C
9
H
12
 tuzilishga ega. Kaliy 
permanganat bilan kislotali sharoitda 
oksidlanganda, u uglerodnimg massa ulushi 
68,85% bo`lgan B birikmaga aylandi. A birikmani 
nomlang. 
A) toluol                      B) feniletilen  
C) kumol                     D) barcha javoblar to`g`ri 
 
188. A birikma C
9
H
12
 tuzilishga ega. Kaliy 
permanganat bilan kislotali sharoitda 
oksidlanganda, u uglerodnimg massa ulushi 
68,85% bo`lgan B birikmaga aylandi. B birikmani 
nomlang. 
A) toluol                      B) benzoy kislota  
C) kumol                     D) fenoksi sirka kislota 
 
189. A birikma C
8
H
10
 tuzilishga ega. Kaliy 
permanganat bilan kislotali sharoitda 
oksidlanganda, u uglerodnimg massa ulushi 
57,83% bo`lgan B birikmaga aylandi. A birikmani 
nomlang. 
A) para ksilol                  B) feniletan  
C) vinilbenzol                 D) barcha javoblar to`g`ri 
 
190. Grafikka asoslanib   N
2
 

Download 1.55 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling