6-sinf Mavzu: 1 Eng ulug‘, eng aziz ayyom Darsning mansadj Mazkur xujjatni to’liq ho Ida о lish uchun +998902295952 telefon


Download 144.27 Kb.
Pdf ko'rish
Sana05.11.2017
Hajmi144.27 Kb.

6-sinf 

Mavzu: 1

Eng ulug‘, eng aziz ayyom

Darsning mansadj-_________________________________________________________________

Mazkur xujjatni to’liq ho Ida о lish  uchun +998902295952 telefon 

raqamiga qo’ng’iroq  qiling yoki telegram orqali bog’laning va 

arzon narx evaziga unga ega bo’ling!

Xujjatni e-mailingizga yoki telegram orqali olishingiz mumkin.

Narxi:  15000 sum

www.sadikov.uz

Dars tipi; araiash.ananaviy, 

Darsda foydalanadigan jihozlar; 6- sinf darsiigi , tarqatma materiaiiar,Prezident 

asariari,qo' shimcha  ma'lumotlar, qog’ozlar va marker 

Darsning borishi;



Tashkiliy qisim.  Salomlashish, sinf davomatini aniqiash, psixoiogik muhit 

yaratish,

II  O ’tilgan mavzuni sorash.

O ’tilgan mavzuni sorashda poydalanishda  interfaol usullar 

I I I   Yangi mavzu bayoni.

A s s a lo m u   alayku m ,  a ziz  o 'q u v c h i!

S iz  y a n g i  o ‘ q u v  y ilin i b osh lab ,  yan a  q a d rd o n   m a k ta b in giz  b a g ‘ rig a 

q aytga n   shu  kunlarda  y u rtim izd a   b a y ra m   tan tan alari  d a v o m   etm o q d a .

1-sen tabr  —  IVfustaqillik  kuni  ek an in i  siz  albatla  yaxshi  bilasiz.

V atan   dunyodagi  eng  buyuk,  eng  muqaddas  ne’mat  b o ‘l- 

gani  uchun  uning  mustaqilligi  ham   shunchalik  qadrlidir.

B u gu n   siz  fo y d a la n a y o tg a n   im k o n iy a tla r  —  o b o d   m aktab,  y o ru g 1

s in f  xo n a la ri,  k o m p y u te rla r,  axb oro t-resu rs  m ark azlari,  sport  m a y - 



don lari,  z a m o n o v iy  darslik va o ‘ quv qu rollari  o ‘ z - o ‘ zidan  p a y d o  b o ‘ lgan 

em as.  TVT ustaqil1 i к dan  o ld in  ular lia q id a  lia tto  ta s a w u r q ilis li h a m  q iy in  

edi.

IVIuslaqillik  el-yurtim izni  zulm  va  kishanlardan  ozod  qildi, 

uning  qonuniy  huquqlari,  sha’n -u   g ‘ururi,  tarixi,  tili  va  dini, 

milliy  qadriyatlarini  tikladi.  Shu  bois  IVfustaqillik  kuni  biz 

uchun  eng  ulug%  eng  aziz  bayram dir.

B iz o ‘ z im iz  nafas ola d iga n , h a y o tim iz n in g  en g m u h im   sharti b o ‘ lgan 

to z a   h a vo ,  tin c h -o s o y is h ta   h a y o t  n a qa d ar b e b a h o   n e ’ m at  ek an i lia q id a  

k o 'p in c h a   ch u qu r  o 'y la b   k o 'r m a y m iz .  V a h o la n k i,  ulardan  bah ram an d 

b o ‘ lm asdan,  yashash  m u m k in   em as.

S iz  b u gu n   e rk in   va  o z o d ,  tin c h   va  oso y ish ta   yurt da  yashab,  z a - 

m o n a v iy  b ilim   m ask an larid a  ta ’ lim -ta rb iy a   o lm o q d a s iz .  A fsu sk i,  du n - 

y o n in g   b a rch a   m a m la k a tla rid a   h am   b o la la r   bun day  im k o n iy a tla rg a  

ega  em as.


AFQ‘Ori  QIZimriQ  ARMONI

JFransuz k in o ij o d k o r la r i  t o m o n i d a n  s u r a tg a  o li n g a n  « B u d d a  h a m  

u y a t d a n   p o r t l a b   k e t d i »   d e b   n o m l a n g a n   b a d i i y   f i l m d a   ja jji   b i r  

q i z a l o q n i n g  b u t u n  b o r l i g ‘ i b i la n   ilm   o lis h g a   in tilish i,  le k in   A f g ‘ o n i s -  

t o n d a g i   n o t in c h   v a z iy a t ,  j a h o l a t g a   b e r i lg a n   k i m s a la r n i n g   b u n g a  

x a la q it   b e r is h i  h a q i d a   li i k o y a   q ilin a d i.  Q i z a l o q   n e - n e   a z o b l a r   b i la n  

o z g i n a   p u l  t o p a d i   v a   d a f t a r   s o t ib   o la d i .  A m m o   r u c h k a g a   p u li  

y e t m a y d i .  O y i s i n i n g   p a r d o z   q a l a m i n i   o l i b ,   m a k t a b g a   o t la n a d i . 

Y o ‘ ld a   f a q a t   u r u s h n i  u m r in i n g   m a z m u n i   d e b   b i la d i g a n   y o ‘l t o ‘ s a r 

b o l a l a r g a   d u c h   k e la d i.  U l a r   q i z c h a n i   « a s i r »   o l i b ,  t ir ik la y in   y e r g a  

k o ‘ m m o q c h i  b o ‘lis lia d i.  Q i z c l i a   u la r n in g   q o ‘l i d a n   q o c h i b ,  b i r  m a k ­

t a b g a  y e t ib  k e la d i.  A  

I 's L is k i

, b u   o ‘g ‘il b o l a l a r  m a k t a b i  b o ‘lib   c liiq a d i. 

M u a l l i m   u n i  k o ‘ c h a g a   h a y  d a b   s o la d i.

Q i z c h a   e n d i   o lis   q i s h l o q d a g i   q i z l a r   m a k t a b i g a   y o ‘ l  o la d i . 

A m m o   b o s h q a   q i s h l o q d a n   k e l g a n i   u c h u n   u   y e r d a n   h a m   q u v i -  

la d i.  S h u   t a r i q a   k o ‘ c h a d a   q o l i s b d a n ,   o ‘ z i  d a s t la b   d u c h   k e lg a n  

q a r o q c h i   b o l a l a r g a ,   y a ’ ni  j a h o l a t g a   y e m   b o ‘li s h d a n   b o s h q a   ilo ji 

q o l m a y d i .

A z iz   о

  ‘


q u v c h i,  ma.mlaka.timiz.da  о  ‘q u v c h ila m i  m aktciblarning 

1 -s in fig a   q a b u l  qilish  h a q iq iy   b a y  r a m   sifatida  o ‘tishi  h a q id a  

g a p irib   b erin g.  B u   h o la tn i  a f g ‘o n   q iz i  d u c h   k elg a n   v o q e a la r  

b ila n   solishtiring.

0 ‘ZBEKIST0n  MAKTABLARI

T V T a m la k a tim iz d a   9 7 0 0   l a   z a -  

m o n a v i y  u m u m t a ’lim   m a k t a b i b o r . 

U l a r d a   4  m i l l i o n   5 2 1   m i n g d a n  

o r t iq   b o l a   t a ’l i m   o l m o q d a .   I l k   b o r  

m a k t a b   o s t o n a s i g a   q a d a m   q o ‘ -  

y a d i g a n   1 - s i n f  o ‘ q u v c h i la r i   h a r  y ili 

d a v l a t   h i s o b i d a n   « A l i f b e »   k i lo b i  

v a   b o s h q a   d a r s lik la r ,  z a r u r   o ‘q u v

q u r o lla r i   b i la n   b e p u l   t a ’m i n la n a d i .  M a s a i  a n ,  2 0 1 4 - y il d a   587 

m i n g g a  y a q in   1 - s i n f  o ‘q u v c h is i s a lk a m  28  m illia rd   s o ‘m lik  d a rs lik  

v a   o ‘q u v   a n jo m la r i  b i l a n   t a ’m in la n d i.  B u n d a n   t a s h q a r i,  m a k t a b  

o 'q u v c h i la r i   u c h u n   34  m i l li o n   5 0 0   m in g   n u s x a d a g i  d a rs lik la r , 

o ‘ q u v - m e t o d i k   q o ‘lla n m a la r  y u r t im iz d a g i  t a ’ lim   o lib   b o r ila d ig a n  

7  t ild a   n a s lir   q ilin ib ,  b a r c h a   u m u m t a ’li m   m a k t a b la r ig a   y e t k a z ib  

b e r ild i.  H a r   y ili  y a n g i  o £q u v   y il id a n   o ld in   m a m la k a t i m i z d a g i  

m a k t a b la r   t a ’m ir la n ib ,  s e n t a b r   o y id a   o ‘ q u v c h ila r   ix t iy o r ig a   t o p -  

s h ir ila d i.

P r e z i d e n t i m i z   I s l o m   K a r i m o v   t a s h a b b u s i  b i l a n   1 9 9 7 -y ild a  

K a d r la r  ta y y o rla s h   m illiy  d a stu ri,  2 0 0 4 -y ild a   esa  M a k t a b   t a ’ lim in i 

riv o jla n tiris li  d a v la t  u m u m m illiy   d a stu ri  q a b u l  q ilin ib ,  lia y o tg a  

izch il  ta tb iq   etildi.  TTozirgi  v a q t d a   y u r t im iz d a   12  y illik   m a jb u r iy  

b e p u l  t a ’li m   tiz im i  fa o liy a t   к о ” rsa tm o q d a .  K e y in g i  y illa r d a   y a n g i- 

y a n g i  m a k ta b la r,  a k a d e m ik   litsey  v a  k a s b -h u n a r   ко 11 ej lari,  o liy  

o ‘ q u v   y u rtla ri  b i la n   b ir g a   tu rli  h u d u d la r ,  ju m la d a n ,  o lis  q is h lo q  

v a   t u m a n la r d a   315  ta   z a m o n a v iy   m u s iq a   v a   s a n ’at  m a k ta b i,  1500 

d a n   z iy o d   b o la la r   sp o rti  o b y e k tla ri  b a r p o   etild i.

IV ;  Mustahamlash;  o’tilgan mavzu boyisha sovollar beriladi

1.  Mustaqillik  kuni  sizning  shahringiz  yoki  qishlog‘ ingizda  qanday 

nishonlanadi?

2.  Mustaqillik  haqida  qo'shiq  yoki  she’r bilasizmi?



V. Oquvchilarni baholash;

VI.  U yga vazifa;  M avzuni  oqib  savollarga javob  yozib  kelish

6-sinf

Mavzu: 2 

V  atanimizning bo sh maydoni

Darsning maqsadi;

A )

  T a ’limiy; 

O ’quvchilarga  Vatanimizning bosh maydoni  qonun  haqidagi 

malumotlarni berish.

B )  Tarbiyaviy; 

O ’quvchilarni o 'z maqsadiga erishish,jamoa bo'lib 

ishlash,guruhdoshlarining fikrini hurmat qilish,ona vatanga muhabbat ruhida 

tarbiyalash.

C )  Rivojlantiruvchi; 

O ’quvchilarni mustaqil fikrlashga o 'rgatish,darslik bilan 

ishlash ko'nikmasini rivojlantirish,o'z-o'zini boshqarishga

y o

'

naltirish,hozirjavoblik,topqirlik xususiyatlarini rivojlantirish.

Dars o’tish uslubi; mustaqil ishlash. 

Dars turi;  yangi tushuncha va bilimlarni shakllantiruvchi. 

Dars tipi; aralash.ananaviy, 

Darsda foydalanadigan jihozlar; 6- sinf darsligi , tarqatma materiallar,Prezident 

asarlari,qo' shimcha  ma'lumotlar, qog’ozlar va marker 

Darsning borishi;



Tashkiliy qisim.  Salomlashish, sinf davomatini aniqlash, psixologik muhit 

yaratish,

II  O ’tilgan mavzuni sorash.

O ’tilgan mavzuni sorashda poydalanishda  interfaol usullar 

I I I   Yangi mavzu bayoni.

A z i z   o ' q u v c h i ,   s iz   b u   s o ' z l a r n i   k o ‘ p   e s h i t g a n s i z .   V u r t i m i z n i ,   u n i n g  

s h a h a r   v a   q i s h l o q l a r i n i   a y l a n a r   e k a n m i z ,   k o ‘ c l i a l a r ,   m a y d o n l a r n i   b e z a b  

i L i r g a n  



s h i o r   v a   l a v h a l a r   o r a s i d a   m a z k u r   i b o r a g a   h a m   k o ' z i m i z  

l . n s h



a d

i

. 



A y n i q s a ,   O ^ z b e k i s t o n  

R e s p L i b l i k a s i  



P r e z i d e n l i   I s l o m   K a r i m o v   A l i s h e r  

N a v o i y  

n o m id a g i 



m i l l i y   b o g ‘ d a   IVI 

Listaq 


i 11 i к  b a y r a m i g a   b a g 1 i sin l a b  

o ‘t k a z i l a d i g a n   t a n l a n a l i   m a r o s i m d a g i   l a b r i k   s o ‘ z i n i   a y  n a n  

s I i l i  



i b o r a  

b i l a n   y a k u n l a r   e k a n ,   b a m i s o l i  

b L i l L i n  



x a l q i m i z  

b L i   L i l L i g ‘  



L ila k k a   q o ^ s h i l i b ,  

L i n i  



L ilid  a   v a   d i l i d  a   t a k r o r l a g a n d e k   b o 4 a d i .

Ota-bobolarim iz 



d a r a x t   e k s a ,   u y  

q u r s a :  « K o ' p   y i l l a r   b o l a l a r i m g a ,   b o l a -  

l a r i m n i n g   bola.la.riga.  x i z m a t   q i l s i n ! »   — 

d e b  y a x s h i  

n iy a t  

q i l a d i .   D e y a r l i  l i a r  

k u n i 

e z g u   t i l a k l a r i m i z g a   q o ‘ s h i b   a y t a d i g a n  

« Y u r t i m i z   l i n c h ,   x a l q i m i z   o m o n   b o ‘ l -  

s i n » ,   « V a r a t .g a n  n i n g   o ‘z i   a s r a s i n »   d e g a n  

e z g u  m a q s a d l a r  b i z g a  y a n g i  k u c h - g ‘ a y r a t  

b e r a d i ,   e r t a n g i  

k u n g a  

k a t t a  

Lim id  

v a  

i s h o n c h   b i l a n   y a s h a s h g a   u n d a y d i .   TVTus- 

t a q i lli k  y i l la r i d a  b u n d a y  o l i y j a n o b  

tila k la r 

q a t o r i g a   « B i z d a n   o z o d   v a   o b o d   V a t a n  

q o l s i n » ,   « F a r z a n d l a r i m i z   b i z d a n   k o ‘ r a  

k u c h li ,  b i l i m l i ,   d o n o   v a   a l b a t t a   b a x t li  

b o ‘lis h la r i  s l i a r t » ,   « 0 ‘ z b e k   x a l q i g a   t i n c l i l i k   v a   o m o n l i k   k e r a k »   d e g a n  

i b o r a l a r  

qosliilib, 



x a l q i m i z   o ‘ r t a s id a  m a s h h u r  

boL


lib   k e t g a n i   b e j i z   e m a s . 

U l a r n i n g   o r a s i d a   «  M u s t a q i l l i g i m i z   a b a d i y   b o ‘ l s i n ! »   d e g a n   i b o r a   c h u q u r  

m a ’n o - m a z m u n i  

b i l a n   a l o l r i d a   o ' r i n  

tu ta d i.

D unyoda  shunday  ne’m atlar  borki,  ulam ing  qadr-qim m ati, 

ahamiyati  asrlar  va  hatto  abadiyat  bilan  o 4lchanadi.  Yillar, 

zam onlar  o ‘tsa  ham  ular  Inson,  davlat,  xalq  va jam lyat  uchun 

eng  zarur  ehtiyoj,  oliy  ne’mat  b o ‘lib  qolaveradi.

M u sta q illik   ana  shunday  bu yu k  qad.riyatd.ir.  Bu  s o ‘ zni  aytganda, 

b iz  ham  ta rix im iz,  ham   bu gu ngi  k u n im iz,  ham   kelajak  h a y o tim iz n i 

k o 'z   o 'n g im iz d a n  o 4 k a za m iz.  A jd o d la r im iz   ayn an m u staqillik n i  q o 'lg a  

kiritib,  o ‘ z  yurti,  o ‘ z  d avlatiga  o czi  ega lik   qilgan  davrlarda  du n yoga  

d o n g   taratib,  m islsiz  yu tu qlarga  erishganlar.  V a ta n im iz   bosq in ch ila r 

z u lm i  ostida  q o lg a n   kezlarda  esa  x a lq im iz   q a n ch a d a n -q a n ch a   a zo b - 

uqubatlarga  d u ch o r  b o ‘ lgan,  m ustaqillikka  erish islini  o rzu   q ilib   yasha- 

gan.  L e k in   bunday  buyuk  m aqsadga  erisliish  u ch u n  faqat  orzu n in g 

o ‘ zi  ka m lik   q ilad i.  O z o d lik   y o ‘ lid a gi  n e -n e   q iy in c h ilik   va  m ash aq- 

qatlardan  q o ‘ rqm asdan,  m ard lik,  fld o y ilik  bilan  kurashish talab  etiladi. 

E n g   o g £ir m asala  ham   ana  shu  —  xa lq n i  o z o d lik   g^oyasi  bilan  uyg^otib, 

uni bu  y o   lda  albatta  g ‘ alaba  q o zo n is h g a   ish on tirib ,  o lg 'a   boshlashdir. 

B u n d a y  

ll



ug‘  v a z ifa n i  a d o   etish ga  fa q a t  katta  rah b arlik   taj ribasiga, 



ulkan tafakkur,  m ustahkam  irod a ga  ega b o 'lg a n   in son gin a q o d ir  b o ‘ ladi. 

P r e z id e n tim iz   Is lo m   K a r im o v   S S S R  deb  atalgan,  m u sta q illik d a n   o ld in  

hu km   surgan  sobiq  m u stabid  tu zu m   z u lm i  ostida  q o lib   ketgan   o n a  

y u rtim izn i  o z o d   qilish   uchun  1989-yil  2 3 -iyu n d a   ana  shunday  ta rix iy  

v a z ifa n i  z im m a s ig a   o lib ,  O V b e k is to n   rah bari  sifatid a   ish   b o sh la d i. 

P r e z id e n tim iz n in g   o £sha  p a y td a   o 4 k a zg a n   b irin c h i  m a jlis d a   aytgan  

dastlabki  s o ‘ zla ri  « B iz   bundan  buy on  eskicha  yasholmaymiz  va  bunday 

yashashga zamonning o ‘zi y o 4I q o 'y m a y d i»1 d eg a n  s o ‘ zlardir.  B u  s o ‘ zla r 

za m irid a   u m rin i  o £tab  bo^lgan  eski tu zu m d an  v o z   kech ib ,  albatta,  m us­

ta q illik k a   erish am iz,  yan gi  h ayot,  yan gi  ja m iy a t  q u ra m iz,  degan  u lu g‘ 

m aq sa d   m ujassam   edi.  B u  shun chaki  o rzu ,  shunchaki  havas  em as, 

u lkan   a m a liy   ishlar,  jid d iy   h arak atlarn in g  bo sh lan ish i  ek an in i  k eyin gi 

v o q e a la r   y a q q o l  k o ‘ rsatdi.  S iz  d a v la tim iz   ra h b a rin in g  <<0‘ z b e k is to n  

m u sta q illik k a   erishish  o s to n a s id a »  k ito b in i  o ‘ q ib   ch iq s a n g iz,  b u n ga  

t o £la  ish o n ch   hosil  qilasiz.

A n a   shu  ta rix iy   b a y o n o td a n   boshlangan  o £zgarish lar  1991-yil  31- 

avgustda  m u sta q illik k a   e ris h g a n im izd a n   k e y in   yan ada  ken g  tus  old i. 

B u gu n gi  ku nda  esa bu   y o ‘ ldagi  h arakatlar  m u tla q o   yan gi  b ir   sh aroitda 

d a v o m   ettirilm o q d a .  B u n d a y   is lo h o t  va   ya n gila n ish la rn in g  barchasi 

n a fa qa t  b u gu n gi  va   ertan gi  k u n im izga ,  b a lk i  abadiyatga  d a x ld o r  ishlar 

ekan i  e ’tib o rlid ir.



IV ;  Mustahamlash;  o’tilgan mavzu boyisha sovollar beriladi

1.  Siz  Mustaqillik  bayramiga bag‘ishlangan tantanali  marosimni tele-



у . Oquvchilarni baholash; 

V I. Uyga vazifa;

Savoiga javob topib keiish

6-sinf

Mavzu:3

Vatanimiz poytaxti

Darsning maqsadi;

A )

  T a ’limiy; 

O ’quvchilarga  Vatanimiz poytaxti haqidagi malumotlarni berish.

B )  Tarbiyaviy; 

O ’quvchilarni o 'z maqsadiga erishishjamoa bo'lib 

ishlash,guruhdoshlarining fikrini hurmat qilish,ona vatanga muhabbat ruhida 

tarbiyalash.

C )  Rivojlantiruvchi; 

O ’quvchilarni mustaqil fikrlashga o 'rgatish,darslik bilan 

ishlash ko'nikmasini rivojlantirish,o'z-o'zini boshqarishga

y o

'

naltirish,hozirjavoblik,topqirlik xususiyatlarini rivojlantirish.

Dars o’tish uslubi; mustaqil ishlash. 

Dars turi;  yangi tushuncha va bilimlarni shakllantiruvchi. 

Dars tipi; aralash.ananaviy, 

Darsda foydalanadigan jihozlar; 6- sinf darsligi , tarqatma materiallar,Prezident 

asarlari,qo' shimcha  ma'lumotlar, qog’ozlar va marker 

Darsning borishi;



Tashkiliy qisim.  Salomlashish, sinf davomatini aniqlash, psixologik muhit 

yaratish,

II  O ’tilgan mavzuni sorash.

O ’tilgan mavzuni sorashda poydalanishda  interfaol usullar 

I I I   Yangi mavzu bayoni.

A z i z   o cq u vch i,  V a ta n im iz ,  u n in g  g o ‘ zal  va  o b o d   q iy o fa s i,  u lkan 

sa loh iya ti  h a q id a   s o ‘ z   b o rga n d a,  a v v a lo   a z im   p o y ta x tim iz   T o sh k en t 

shahri  k o ‘ z   o ld im iz g a   keladi.  C h u n k i,  P r e z id e n tim iz   Islom   K a ritn o v  

a y t g a n id e k ,  b iz   T o s h k e n t   t im s o lid a   0 ‘ z b e k is t o n n i,  0 ‘ z b e k is t o n  

tim s o lid a   esa  T o s h k e n tn i  seva m iz,  q a d rla y m iz.



Toshkent  —  nafaqat  mamlakatimiz,  balki  0 ‘rta  O siyo 

m intaqasining  eng  virik  m a’ muriy,  iqtisodiy  va  m adaniy 

markazL  U   Vatanimizning  sliimoli-sliarqiy  qismida,  Tyanshan 

t o g 4  tiz m ala rin in g   g ‘ a rb iy   e ta g id a ,  C h irc h iq   vod iy sid a 

joylashgan.  S h ah ar  335  kvadrat  kilom etrga  yaqin  maydonni 

egallagan  b o ‘lib,  bu  yerda  qariyb  Ikki  у a rim  million  aholi 

istiqomat  qiladi.

Shahar  11  ta  tu m a n ga   —  B e k te m ir,  M i r z o   TJlug'bek,  M ir o b o d , 

O lm a z o r ,  S ergeli,  U c h te p a ,  C h ilo n z o r ,  S h a yx on to h u r,  Y u n u s o b o d , 

Y a k k a sa ro y ,  Y a s h n o b o d   tu m a n la rig a   b o lin g a n .



bilan   a talgan .  S h a h a r  hududida  S h o sh tep a,  M i n g o ‘rik, 

C hilonzor  O qtep asi,  Yunusobod  O qtep asi  singari  k o ‘lina 

shahar  qoldiqlari  saqlanib  qolgan.

T o sh k en t  19 3 0 -yild an   b u y o n   0 ‘ zb ek isto n   p o y ta x ti  hisoblan adi. 

Q a d im d a   T o s h k e n t  sh ahrinin g  12  ta  d a rvoza si  b o ‘ lgan.  B u lar  -  

T a b za k ,  T a x ta p u l,  Q ora sa ro y,  S a g ‘b o n ,  C h ig ‘ atoy,  K o ‘ kcha,  Sam ar 

qan d ,  K a m o lo n ,  B e s h o g ‘ o c h ,  Q o ‘ ym as,  Q o ‘ q o n ,  Q ash qar  d a rvo za  

la rid ir.

Г

Q adim da  shahar  C hoch,  Shosh,  Binkat  degan  nom lar


SHARQ  DARVOZASI

B u gu n gi  kunda  T  osh ken til i ng  o £z i  ulkan  d a rvoza   h isoblanadi. 

C hu n ki  d u n y o n in g   g ‘ arb iy  o ‘ lkalaridan  Sharq  m am lakatlariga, 

Sharqdan  esa  O 'a r b g a   boradigan   sam olyotlar,  avtornobiI  karvon - 

lari  T o slik en t  o rq a li  o ‘ tadi.  Shun ing  uchun  u  to m   m a ’ n o d a   Sharq 

darvozasiga  aylanib  b orm oqda.

T o sh k en tn in g  yana  b ir  m u him   xususiyati  —  bu  yerda  irrigatsiya 

ta rm oq la ri  —  ariq  va  kanallarnin g  k o ‘ pligidir.  C h irc h iq   daryosinin g 

o ‘ ng  soh ilidagi  m agistral  kanal  —  B o 'z s u v   T o sh k en t  shahri  hududida 

A n h o r,  B o ‘ rijar,  Salor,  Q orasuv,  K aykovu s  kabi  tarm oqlarga  b o ‘ linib, 

m ah alla va m a vzela r  b o 'y la b  k ich ik  ariqchalar shaklida tarqalib ketadi. 

B iro n -b ir  k o ‘ cha  yoki  gu zar  y o ‘ qki,  undan  suv  t o ‘ la  ariqch alar  oq ib  

o'tm asa.

«Toshkentning may in  havosi, go^zal tabiati,  qut-baraka yo& i- 

ladigan  fusunkor  bog^lari,  zilol  va  shifobaxsh  suvlari  haqida  

tf ant/ay goczal  ta 'r if Jar  bitilmagan



Xususan,  X V I  asrda yashab  

octgan  tarixchi alloma  Zayniddin  Vosifiy  Toshkentni ulug^Jab, bu 

diyorni  bir  bor  ko^rgan  odam  bamisoli jannat  bog'"larini  kez-  

gandek bo4adi,  deb yozganida  ayni haqiqatni  ifoda  etgan  e d i»1.

Q a d im iy   T o sh k en tn in g   k o ‘ ch a   va 

m ah allalari,  gu zarlari  T e m ir c h i,  M is -  

karlik,  D e g r e z lik   (q o z o n   y a s o v c h ila r),

0 ‘ q c h i,  E g a r c h i,  T a q a c h i,  M a h s i-  

d o ‘ zlik,  K o ‘ n ch ilik,  P a r c h a b o f  degan 

n o m la r  bilan   m ashhur  b o ig a n .  A y -  

niqsa,  k a m o n ch ila r yasagan  o ‘ q -y o y la r  

«k a m o n i  S h o s h iy »  d egan   n o m   bilan  

yetti  iq lim g a   tanilgan.

Toshkent azaldan ilm -m a ’ rifat shah­

ri,  buyuk allom alar,  a ziz -a v liy o la r yurti 

b o ‘ lib   k e lg a n .  Bu  z a m in d a n   Q a ffo l 

Shoshiy,  Shayx  X o v a n d i  T o h u r,  X o ‘ja 

A h r o r   V a liy ,  H o f iz   K o ‘ y k iy ,  Sh ayx 

Z a y n id d in  b o b o ,  Ib ro h im  ota va Q o ‘ y - 

liq   ota   kabi  a ziz -a v liy o la r,  «S h o s h iy »,

«T o s h k a n d iy »  taxalluslari  bilan  k o ‘ plab 

olim lar,  sh oir  va  m utafakkirlar  yetishib  chiqqan.

X X   asr bosh larida ja d id   m a ’ rifatparvarlari  sifatida  m a y d o n g a   c h iq ­

qan   tarixiy  harakat  h a m   a vva lo   T o sh k en td a n   boshlanib,  butun  yur- 

tim iz g a   keng  tarqalgan   edi.  Bu  harakatning  M u n a vv a r  q o ri,  A b d u lla  

A v lo n iy ,  A b d u lla   Q o d ir iy   kabi  a toq li  vakillari  aynan  q a d im iy   Shosh 

fa rza n d la rid ir.

Istiqlol  davrida  T o sh k en t  to m   m a ’ n o d a   p oytaxt  shaharga,  ja h o n  

m iq y o s id a   tan  o lin g a n   m ega p olis,  y a ’ ni  yirik   shaharga  aylandi.  M arn - 

la k a tim izd a   am a lga   osh irilayotgan   barcha  ulkan  ta rix iy   o ‘ zgarish lar 

T o s h k e n ld  an  bosh lan m oq d  a .



IV ;  Mustahamlash;  o’tilgan mavzu boyisha sovollar beriladi

1.  Sizning shahringiz yoki tumaningizda kcyingi paytda qanday  o'zga-

2.  Ota-onangiz  yoki  yaqinlaringizning  Toshkent  shahri  haqidagi  Акт-

V. Oquvchilarni baholash;

V I. Uyga vazifa;  Mavzuni oqib kelish

K o ‘k a ld o s h   m a d r a s a s i


6-sinf

Mavzu:4 

O ‘zbekiston milliy bog‘i

Darsning maqsadi;

A )

  T a ’limiy; 

O ’quvch!larga O ‘zbek!ston m!ll!y b o g ‘!  haqidagi malumotlarni berish.

B )  Tarbiyaviy; 

O ’quvch!larn! o 'z maqsad!ga er!sh!sh,jamoa bo'l!b 

ishlash,guruhdoshlarining fikrini hurmat qilish,ona vatanga muhabbat ruhida 

tarbiyalash.

C )  Rivojlantiruvchi; 

O ’quvch!larn! mustaq!l fikrlashga o 'rgat!sh,darsl!k b!lan 

ishlash ko'nikmasini rivojlantirish,o'z-o'zini boshqarishga

y o

'

naltirish,hozirjavoblik,topqirlik xususiyatlarini rivojlantirish.

Dars o’tish usiubi; mustaqii ishiash. 

Dars turi;  yangi tushuncha va biiimiarni shakiiantiruvchi. 

Dars tipi; araiash.ananaviy, 

Darsda foydalanadigan jihozlar; 6- sinf darsiigi , tarqatma materiaiiar,Prezident 

asariari,qo' shimcha  ma'lumotlar, qog’ozlar va marker 

Darsning borishi;



Tashkiliy qisim.  Saiomiashish, sinf davomatini aniqiash, psixoiogik muhit 

yaratish,

II  O ’tilgan mavzuni sorash.

O ’tilgan mavzuni sorashda poydalanishda  interfaol usullar 

I I I   Yangi mavzu bayoni.

A z i z   o 'q u v c h i,  p o y ta x tim iz   T o s h k e n t  sh ahrinin g  m ark azid a   x a lq i- 

m iz n in g   iftix o ri  b o 4lgan ,  k o 4pchi1ik  b o rib   k o 4rishni,  sayr  etishni  o rzu  

q ila d iga n   q u tlu g ‘  m askan  b o r.  B u  —  A lis h e r  N a v o i y   n o m id a g i  0 ‘ г Ь е - 

kiston   m illiy   b o g ‘ idir.  U  m a m la k a tim iz d a g i  en g   y irik   m a d a n iya t  va 

istiro h a l  b o g ‘ i  h isob lan ad i.  U n i  q isq a gin a   q ilib ,  JMilliy  b o g ‘  deb  h a m  

a ta y m iz.

TVIilliy  b o g 4  Toshkent  shahrining  m arkaziy  qismida joy lash - 

gan  bolib,  69  gektar  maydonni  egallaydi.

B o g ‘  1 9 9 1 -y ili  P r e z id e n t im iz   I s lo m   K a r im o v   tash ab b u si  b ila n  

b u n y o d   etilgan .  A y n a n   o 4sha  y ili  bu  yerd a gi  b a la n d   tep a lik k a   A lis h e r 

N a v o iy n in g   550 y illig i  sharafiga sh oirn in g m u a z za m   haykali  o 'rn a tilg a n

B o g £n in g   o £rtasidagi  h u d u d d a   o £z ig a   x o s   m e ’ m o r iy   m a jm u a  b a rp o  

etilg a n .  M a jm u a  m a rk a z id a  fa v v o r a li a yla n a  h o v u z   v a  a m fit eat r  shak- 

lid a g i  ta n ta n a li  m a r o s im la r   o ' la d ig a n   m a y d o n   bor.

A m fite a tr n in g   g 4arb  ta ra fid a   O liy   TVTajlis  bin osi  va A b u lq o s im   m a d - 

rasasi,  sharq  to m o n id a   esa  « N a v r o ‘ z »   restoran i  jo yla sh ga n .

A lis h e r   TsTavoiy  h a y k a lin in g   o ld   ta ra fid a g i  x iy o b o n   o ra la b   kanal 

o q ib   o ‘tad i.  U n g a   ch a rx p a la k   o ‘ rn a tilga n .  B u  x iy o b o n g a   2 0 0 7 -y ili 

a to q li  y o z u v c h im iz   A b d u lla   Q a h h o rn in g ,  2 0 1 0 -y ili  JVLuso  T o s h m u - 

h a m m a d  

0

‘ g ‘ li  O y b e k n in g ,  2 0 1 3 -y ild a   esa  0 ‘ z b e k is to n   Q a h r a m o n i 



S aid  A h m a d   va  la n iq li  sh oira  S a id a   Z u n n u n o v a n in g   h a y k a lla ri  o ‘ r- 

n a tilg a n .

B u   yerd a gi  a m flte a trd a   h ar  y ili  TsTavro^z  va   IVTustaqillik  b a y ra m ig a  

b a g ‘ ishlab  o ‘tk a zila d iga n   tantanali  m a ro s im la rn i  e l-y u r tim iz ,  ch et  ellik



m e h m o n la r   katta  q iziq is h   bila n   to m o s h a   q ila d i.  U sh b u   m a ro sim la rd a  

P r e z id e n tim iz   Tslom  K a r im o v   ish tirok   etib,  x a lq im iz n i  ana  shu  bu yu k 

a y y o m la r   b ila n   tab rik layd i.

T o s h k e n t  sh ahridagi  A m ir  T e m u r   x iy o b o n i  h a m   g o £z a l  m askan - 

la rd an   birid ir.  0 ‘ zb ek isto n   M i l l i y   b o g ‘ i  sh aharning  ja n u b i- g ‘ arb  to - 

m o n id a   jo y la s h g a n   b o 4lsa,  A m i r   T e m u r   x iy o b o n i  sh arq   t o m o n i-  

dadir.

JVLustaqillikka  e ris h g a n im izd a n   s o ‘ n g   P r e z id e n tim iz n in g   tashabbusi 



b ila n   bu  m askanga  A m ir   T e m u r   x iy o b o n i  d e b   n o m   b e rild i.  1993-yilda 

esa  x iy o b o n n in g   o ‘ rta siga   S o h ib q ir o n   A m i r   T e m u r   b o b o m iz n in g  

m u h tash am   h aykali  o £rn atild i.  B u   haykal  lo y ih a s in in g   m u a llifi  h a m  

Y u rtb o s h im izd ir.  Bu  h a q d a   «Y u k s a k   m a ’ n a viya t  —  y en g ilm a s  k u c h » 

k ito b id a   siz  va   b iz   u ch u n   ib ra tli  s o ez la r  b itilgan :

«  Haykaltaroshlar taqdim etgan variantda Sohibqiron qoliga  

nayza tutgan holda tasvirlangan edi.  M e n  bunga e ’tiroz bildirib,  

Sohibqiron  bobomiz  q oilida  nayza  emas,  otning jilovin i  tutib  

turgani 

т а  

yqul,

 

— 

degan  fikrni  bildirdim.



 

— 

Buning  ramziy  



m a ’nosi bor.  Chunki,  saltanatda nayza ko^targan odamlar ko^p  

bo4gan,  ammo jilo v  A m ir  Temurning qo^lida bo^lgan.  Bu nins­

tall kam  davlat  tizimini  qo4da  mahkam  tutib  turishni  ang-  

latadi

» 1.

H o z ir g i  kunda  b izga   yaxshi  ta- 

nish  b o ‘ lgan  A m ir   T e m u r   haykali 

ayn an   sh u n day  ko^rinishda  yara - 

tilgan .

X i y o b o n n in g   s h im o l  ta r a fid a  

1996-yili A m ir  T e m u rn in g  660 yillik 

ta v a llu d   t o ‘ y i  m u n o s a b a ti  b ila n  

T e m u r iy la r   t a r ix i  d a v la t  m u z e y i 

b a rp o etildi.  Bu  m u zey g a   kirsangiz,

A m ir   T e m u r   b o b o m iz n in g   m o h ir  

lashkarboshi,  qudratli  davlat  bosh- 

lig^i  boM ganini  isb otlayd iga n   k o ‘ p- 

gin a   osori  atiqalarn i  k o ‘ rasiz.

2 0 0 9 -y ild a   A m ir   T e m u r   x i y o ­

b o n i  b u tu n la y   q a y ta d a n   b u n y o d  

e tild i.  Bu yerga  k o ‘ zn i  q u v o n tira d i- 

g a n   y a m -y a s h il  arch alar,  q a ra g ‘ ay 

va  kashtan  daraxtlari  ek ild i.  X i y o ­

b o n n in g   sharq  ta ra fid a   o p p o q   ran gd agi  u lu g ‘ v o r   « 0 ‘ z b e k is to n »  anju- 

m a n la r  sa royi  h a m d a   T o s h k e n t  q a d im iy   ku ran tiga  u y g ‘ u n   ravish da 

ya n gi kurant b a rp o  etildi.  Bu  m uhtasham  o b id a la r T o sh k en t shahrining 

2200  y illik   t o ‘ y ig a   m u n osib   s o v g ‘ a  b o ‘ ldi.  P o y ta x tim iz n in g   ana  shu 

ta rix iy   sanasiga  b a g ‘ ish lan ga n   ta n ta n a li  m a ro s im   h a m   a yn an   <<0‘ z - 

b e k is to n »  a n ju m a n la r  sa ro yid a   b o ‘ lib   o ‘ tdi.

IV ;  Mustahamlash;  o’tilgan mavzu boyisha sovollar beriladi

1.  Sizning  shahringiz  yoki  tumaningizda  ham  istirohat  bog‘i bormi?



V. Oquvchilarni baholash;

V I. Uyga vazifa;  mavzuni oqib savollar tayyorlab kelish

6-sinf

Mavzu: 5 

Buyuk qadam jolar

Darsning maqsadi;

A )

  T a ’limiy; 

O ’quvchilarga Buyuk qadamjolar haqidagi malumotlarni berish.

B )  Tarbiyaviy; 

O ’quvch!larn! o 'z maqsad!ga er!sh!sh,jamoa bo'l!b 

ishlash,guruhdoshlarining fikrini hurmat qilish,ona vatanga muhabbat ruhida 

tarbiyalash.

C )  Rivojlantiruvchi; 

O ’quvch!larn! mustaqil fikrlashga o

'

rgatish,darslik bilan 

ishlash ko'nikmasini rivojlantirish,o'z-o'zini boshqarishga

y o

'

naltirish,hozirjavoblik,topqirlik xususiyatlarini rivojlantirish.

Dars o’tish usiubi; mustaqii ishiash. 

Dars turi;  yangi tushuncha va biiimiarni shakiiantiruvchi. 

Dars tipi; araiash.ananaviy, 

Darsda foydalanadigan jihozlar; 6- sinf darsiigi , tarqatma materiaiiar,Prezident 

asariari,qo' shimcha  ma'lumotlar, qog’ozlar va marker 

Darsning borishi;



Tashkiliy qisim.  Saiomiashish, sinf davomatini aniqiash, psixoiogik muhit 

yaratish,

II  O ’tilgan mavzuni sorash.

O ’tilgan mavzuni sorashda poydalanishda  interfaol usullar

I I I   Yangi mavzu bayoni.

A z i z   o ‘ q u v c h i,  b ilim   va  fa z ila td a   b e n a zir  in so n la rn in g   q ad am i 

tekkan  yoki  ular  m angu  o ro m   topgan ,  od a m la r  a ziz  va  m uqaddas  deb 

bilad igan   jo y la rn i  q u tlu g ‘  q a d a m jo la r  d e y m iz.  Н а г   q a rich   tu p ro g ci 

tabarruk  b o ‘ lgan  y u rtim iz d a   b u n d ay  m askan lar  ko^p.  P o y ta x tim iz  

T o sh k en t  sh ahrinin g  O lm a z o r   tu m an ida  joyla sh ga n   H a z r a li  Im o m  

m ajm uasi  shular ju m lasidan dir.

Ф

Н а /rati  I mom  majmuasi  Prezidentimiz  Islom  Karimov  ta- 



shabbusi  va  rahbarligida  2007-yili  yangidan  bunyod  etildi.

A g a r  siz  T o sh k en ln in g   Eski  shahar  qism iga  qarab  borsangiz,  u zo q - 

u zoq la rd an   salobatli  va  baland  q o ‘ sh  m in ora ga   k o ‘ z in g iz   tushadi.  U la r 

ana  shu  m ajm u a  tarkibidagi  H a zra ti  I m o m   jo m e   m asjidin in g  m in o -  

ralaridir.

H a z r a t i  I m o m   m a jm u a si


Q u ru v c h ila rn in g   a ytish ich a ,  m asjid  m in o r a la r in in g   b a la n d lig i  52 

m e t r   ek a n .  S h u n is i  e ’ lib o r lik i,  m a s jid n in g   o ‘ n g   ta r a fid a g i  m in o r a  

x o r a z m lik   Ib r o h im   va   Erkin  usta  b o s h c h ilig id a   26  ku n da,  u n in g  ch ap  

to m o n id a g i  m in o r a  esa  sa m a rq a n d lik   S h a r if usta  ra h b a rlig id a   28  ku n d a 

q u rib   b itk a zilga n .

U s h b u   m a s jid n in g  s h im o li-g 'a r b   ta ra fid a   M o ‘ y i  m u b o ra k  m adrasasi 

jo y la s h g a n .  T a r ix iy   k ilo b la rd a   y o z ilis h ic h a ,  bu  m ad rasa  ilk   b o r  X V  

asrda  q u rilib ,  k e y in c h a lik   b u zilib   k etga n ,  1856— 1 8 5 7 -y illa rd a   q a y ta  

tik la n g a n   ekan.  2 0 0 7 -y ili m ad rasa t o ‘ liq  ta ’ m irla n ib ,  y a n g ic h a   q iy o fa g a  

eg a   b o ‘ ldi.  H o z ir g i  ku n da  bu  y e rd a   m u q a d d a s  Q u r ’ on   k ito b in in g   en g 

q a d im iy   asl  nusxasi  saqlan adi.

T-fazrati  I m o m   m a jm u a s id a   yan a  T illa   S h ayx jo m e   m a sjid i,  B a r o q -  

x o n   m adrasasi,  Q afFol  S h o sh iy   m aq b a rasi,  N a m o z g o li  m a s jid i  kabi 

ta rix iy   y o d g o r lik la r   b o ‘ lib ,  ular  h a m   tu b dan   ta ’ m irla n ga n .

T o s h k e n t   s h a h rid a g i  b u y u k   q a ­

d a m jo la r   h a q id a   g a p irg a n d a ,  1999- 

y ili  b a rp o   e tilg a n   X o tir a   m a y d o n in i 

tilg a  o lish  o ‘ rin li b o ‘ ladi. X o t ir a  m a y - 

d o n id a g i  b ir - b ir ig a   q a ra tib   q u rilg a n  

n a q s h in k o r  u stunli  a y v o n la rd a g i  sa­

il ifa la r g a   F k k in ch i  ja h o n   u ru s h id a  

h a lo k   b o ‘ lgan   450  m in g   n a fa r  yu rt- 

d o s h i m i z n i n g   is m i  s h a r ifi  z a r h a l 

h a r fla r   b ila n   y o z i b   q o ‘ y ilg a n .  Bu 

y e rd a n   tu n -u   ku n  z iy o ra tc h ila r n in g  

q a d a m i  a rim a y d i.  H a r   b ir  z iy o ra tc h i 

a v v a lo   bu  y e r d a g i  M o t a m s a r o   o n a  

h a y k a li  q o s h ig a   b o rib ,  ushbu  ulug" 

z o tg a  t a ’ z im   b a jo  k eltira d i.  K e y in  a y- 

v o n la r   sahni  b o ‘ yl£db  yu rib ,  o ‘ z  v ilo -  

y a ti  u chu n   a jratilgan   sa h ifala r  o ld id a  

t o ‘ x ta y d i.  O 's h a   m a s h ’ u m   urushda 

h a lo k   b o ‘ lgan  jig a rb a n d la rin in g   ism i 

sh a rifin i  ana  shu  sa h ifalard an   to p ib ,



ularni  eslaydi.  Dunyoda  tinchlikdek  buyuk  ne’mat  yo‘q  ekaniga  yana 

bir  bor  ishonch  hosil  qiladi.

Xotira  maydonida  o ‘tkaziladigan  tadbirlar  haqida  siz  5-sinfdagi 

amaliy  mashgculotdan  yaxshi  bilasiz.

H ar  yili  9-m ay  —  Xotira  va  qadrlash  kuni  mamlakatimiz  Prezi- 

denti  Islom  Karimov  bu  yerga  maxsus  tashrif  buyurib,  Motamsaro 

ona  haykali  poyiga gul  qo'yadi,  fashizmga  qarshi  urushda  halok  b o 'l- 

gan  yurtdoshlarimiz  xotirasiga  hurmat  bajo  keltiradi.  Shu  bilan  birga, 

bu yerga  ziyoratga kelgan urush  va mehnat  faxriylari,  yoshlar  vakillari 

bilan  uchrashib,  samimiy  suhbatlashadi.

IV ;  Mustahamlash;  o’tilgan mavzu boyisha sovollar beriladi

1.  Qanday joylarni  qutlug1

,  qadamjolar  deymiz?

2.  Sizning  shahringiz  yoki  viloyatingizda  ham  shunday  maskanlar 



bormi?

3.  Ushbu  rasmlarning  qaysi  birida  Xotira  maydoni  tasvirlangan?



V. Oquvchilarni baholash;

V I. Uyga vazifa;  mavzuni oqib savoiiar tayyoriab keiish

IV lo tam saro   o n a   h ay k ali


Download 144.27 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling