Butlletí d’informació municipal


Download 323.28 Kb.

bet1/2
Sana30.05.2017
Hajmi323.28 Kb.
  1   2

Butlletí d’informació municipal 

2011/2015



«Hem posat el llistó ben alt, i avui Capafonts és 

un municipi amb identitat pròpia que lluita amb 

dignitat i valentia per mantenir ben vives totes 

les il·lusions i totes les esperances»

Capafonts

Construït un nou dipòsit

d’aigua que en garanteix

el subministrament

Capafonts i les Muntanyes 

de Prades, Destinació de 

Turisme Familiar (DTF)

12 i 13

21

28 i 29



L’Ajuntament de Capafonts 

aprova la moció de suport 

al dret a decidir


2

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Mantenir el llistó ben alt

Sóc alcalde de Capafonts des de l’any 1999 i, tal i com 

explico a les primeres pàgines d’aquesta publicació, el pri-

mer dia que vaig entrar a l’Ajuntament el que em va passar 

pel cap va ser fugir corrent. No era un ajuntament amb vida 

pròpia, amb autonomia, amb capacitat de decisió. Era una 

oficina administrativa oberta una tarda a la setmana. I poca 

cosa més. 

Avui, però, no me’n penedeixo gens d’haver-me quedat i 

d’haver acceptat el repte. Altres regidors i regidores m’han 

acompanyat durant aquests anys i la veritat és que la feina 

feta, tant pels companys i companyes de Consistori com pels 

treballadors i treballadores de l’Ajuntament, i en conjunt per 

tot el municipi, ha sigut extraordinària i crec que ens en po-

dem sentir ben satisfets. 

Hem posat el llistó ben alt, i avui Capafonts és un municipi 

amb identitat pròpia que lluita amb dignitat i valentia per 

mantenir ben vives totes les il·lusions i totes les esperances. 

El repte és molt gran. No ens hem d’enganyar. Cal gent 

jove amb empenta que ajudi a revitalitzar el municipi. Però 

les bases ja estan posades. I són sòlides, són fermes. I les 

hem posat entre tots. 

Benvolguts convilatans i convilatanes, 

Capafonts, com tots sabeu, és un municipi pe-

tit. Ens saludem pel carrer, ens trobem al cafè 

i tots ens coneixem. Per tant, la relació és ben 

directa. De tota manera, des de l’Ajuntament 

de Capafonts hem volgut aprofitar l’oportunitat 

de fer un balanç extens i detallat de la nostra 

gestió al capdavant del municipi, i és per això 

que avui us presentem aquesta revista, amb la 

qual volem deixar constància de la nostra 

actuació al llarg dels darrers anys. 

Capafonts

Alforja


Alforja

Almoster


L’Aleixar

Reus


Maspujols

Botarell


Montbrió

del Camp


Riudecanyes

Cambrils


Vinyols i

els Arcs


Mont-roig

del Camp


Pratdip

Vandellòs i

l’Hospitalet de l’Infant

Duesaigües

L’Argentera

Colldejou

Vilanova

d’Escornalbou

Riudecols

Les Borges

del Camp

Castellvell

del Camp

La Selva del Camp

La Febró

Arbolí


Vilaplana del Camp

Riudoms


Crec que val la pena que 

tots plegats ens felicitem de 

la feina feta que avui, amb 

goig, us presentem. 

Antoni Marca i Ferrús

Alcalde

Capafonts, març de 2015

Baix Camp


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

3

Antoni Marca i Ferrús, ALCALDE



«Seguirem apostant pel turisme 

com a motor i futur del poble»

De jove, va quedar enamorat del poble de 

Capafonts, encara que mai s’hauria imaginat que, 

algun dia, arribaria a presidir el Consistori. Un cop al 

càrrec, va haver d’assumir i capgirar la situació en la 

que estava la institució

L’entrevIsta

Vostè no és nascut a Capafonts, oi?

 No, 


sóc de Reus, però des de la infantesa he tin-

gut relació amb Capafonts. Quan tenia set 

o vuit anys anava de colònies amb el Servei 

de Colònies i Vacances de Reus a l’ermita 

de Barrulles. Des d’aquell moment, Capa-

fonts és un lloc que sempre m’ha agradat. 

Al cap d’uns anys vaig comprar una casa 

que era un corral i vaig començar a crear la 

meva llar. És una relació, doncs, de més de 

50 anys, molt intensa. 

Ha tingut alguna relació amb les entitats 

del poble?

 Fa uns vint-i-cinc anys vaig ser 

un dels pioners en muntar l’Associació de 

veïns  riu  Brugent,  on  hi  vaig  ser  fins  que 

va estar consolidada com a entitat, deixant 

pas a altres que continuessin el treball. Va 

ser una de les primeres associacions del po-

ble, oberta a tothom, grans, joves i petits, 

per desenvolupar qualsevol activitat, tant 

esportiva com cultural. Ja existien l’Asso-

ciació de Dones, l’Associació de Caçadors 



4

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


«La pagesia i l’economia rural és limitada i calia apostar per 

un sector diferent, en aquest cas el turisme, donar a conèixer 

Capafonts per tal que la gent vingués al poble. Ara, tothom 

diu que Capafonts és molt bonic, però fa uns anys passava 

desapercebut. S’ha creat una destinació turística que abans no 

existia, tot i les dificultat per l’accés, les comunicacions...

i més recentment es va crear l’Associació 

Cultural Picorandan i el Club d’Esports. 

Hi viu de manera permanent al poble? 

Malauradament, per qüestions laborals 

 

-treballo a l’Ajuntament de Reus, concreta-



ment a l’IMaC- no hi puc dormir cada nit, ja 

m’agradaria. Tot i així considero Capafonts  

la meva primera residència i són pocs els 

dies que no hi sóc. De fet, em van convèn-

cer per entrar a l’Ajuntament l’any 1999, 

quan es va fer una reunió al poble on es 

cercava algú, ja que l’alcalde d’aleshores 

plegava. La gent del poble buscava formar 

un equip per presentar candidatura i m’hi 

van incloure. D’aquesta manera, uns mesos 

després vaig ser escollit alcalde.

Capafonts és un dels pobles més pe-

tits de Catalunya, pel que fa als habitants.  

Quants n’hi ha, actualment? 

Poc més de  

100. Va pujant i baixant, 120, 130... És un 

dels pobles més petits de la comarca del 

Baix Camp.

Quines problemàtiques tenen els pobles  

petits com el vostre? 

El primer dia que vaig  

posar els peus a l’Ajuntament, l’endemà ja  

hagués marxat cap a casa. El cas és que no 

existia un servei directe de l’Ajuntament, 

no tenia estructura ni s’hi prestaven serveis, 


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

5

Fa uns vint-i-cinc anys 



vaig ser un dels pioners 

de la posta en marxa de 

l’Associació de Veïns Riu 

Brugent, 

on hi vaig ser 

la primera dècada. Va 

ser una de les primeres 

associacions del poble 

oberta a tots.

Quan tenia set o vuit  

anys anava de colònies  

amb el Servei de Colònies  

i Vacances de Reus a  

l’ermita de Barrulles. 

Des  d’aquell moment, 

Capafonts sempre m’ha 

agradat. 

Esperem mantenir-nos 

com estem, donant els 

màxims serveis que 

podem a la gent del 

municipi. 

Seguirem 

l’actual línia de prudència 

i apostant pel turisme 

com a motor del poble. 

Els propers quatre anys 

seran, per tant, de 

continuïtat, d’austeritat. 

Procurarem, això sí, 

acabar els projectes que 

estan començats, com 

l’enllumenat públic, i ens 

centrarem en les tasques 

de manteniment i millora.

EL 


+

 

DESTACAT



sinó que actuava com una delegació d’ajun-

taments veïns. Jo hi anava amb moltes 

idees, volia  fer això i allò, però no sabia per 

on començar. A partir de llavors començo 

a posar-me en marxa, atenent a les man-

cances i revindicacions que em transmeten 

els veïns. Per acabar-ho d’adobar, tanquen  

alguns lloc emblemàtics del poble, com el  

Bar Daniel. Jo, sense experiència a l’Ajun-

tament, anava parlant amb el secretari, mi-

rant la viabilitat dels projectes, perquè el 

pressupost era i és molt limitat...

Com va actuar per sortir d’aquella situa-

ció? 


Vaig començar a buscar activament 

ajuts de l’administració, tant de la Diputa-

ció com de la Generalitat, per aconseguir el 

finançament que necessitava pels objectius 

que m’havia fixat com a imprescincibles pel 

desenvolupament del municipi, en la direc-

ció que ens havíem proposat.

Al cap dels anys, el cert és que el poble  

ha canviat força, una cosa que han aconse-

guit amb un equip força cohesionat, ja que 

la majoria dels regidors que van començar 

amb vostè segueixen encara ara... 

Sí, som 

un equip cohesionat. L’Andreu Ciuró, el Sa-

lomó Besora i jo seguim, mentre que altres 

companys i companyes han estat menys 

temps.

Dins d’aquest tomb que fa el poble,  



aposten pel turisme. A partir de quin mo-

ment i com ho fan? 

Veiem venir que la pa-

gesia i l’economia rural són limitats i calia  

apostar per un sector diferent, en aquest 

cas pel turisme, donar a conèixer Capafonts 

per tal que la gent vingués al poble. Ara, to-

thom diu que Capafonts és molt bonic. S’ha 

creat una destinació turística que abans no 

hi era, tot i les dificultats per l’accés, les co-

municacions... Abans no hi arribaven ni els 

autocars. Això s’ha solucionat els darrers 

anys, tot i que encara volem una carretera 

més recta i amb menys revolts. Però hem 

aconseguit  donar el tomb, estem al mapa 

turístic a nivell de la Costa Daurada. Hem 

apostat per la comunicació digital i ja te-

nim la segona web del poble, que ens està 

anant molt bé, ha donat a conèixer molt el 

municipi. En aquest sentit també han tre-



6

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


«El primer dia que vaig posar els peus a l’Ajuntament 

hauria marxat cap a casa. No hi havia un servei directe 

de l’Ajuntament cap als ciutadans, no hi havia estructura 

ni s’hi prestaven serveis  

L’entrevIsta

ballat molt les entitats, com l’Associació de 

Dones, l’Associació de Veïns o el Club de 

Muntanya i l’Associació Cultural Picoran-

dan.


Actualment, creix molt la població a l’es 

tiu? 


Sí, passem dels 100 als 500 habitants.

Això és problemàtic? 

Ens genera certs  

problemes en els serveis generals, ja que 

hem d’adequar infraestructures i fer inver-

sions  importants. Un creixement molt gran 

de població de l’hivern a l’estiu significa que 

hem de donar la mateixa qualitat de servei 

a moltes més famílies, tot comptant amb el 

mateix pressupost limitat. D’altra banda, 

una altra qüestió preocupant és mantenir 

la població i afrontar el seu envelliment... 

entenc que és difícil que els joves es quedin 

al poble. El problema més gran són les co-

municacions. Sincerament: si Capafonts fos 

a vint minuts de Reus, jo mateix pujaria i 

baixaria cada dia. Tot i això, he lluitat per-

què s’aconseguissin serveis com la telefonia 

mòbil i la televisió digital i Internet. apos-

tem clarament per les noves tecnologies de 

la comunicació.

El futur no es fàcil, doncs... 

La gent que  

ve un cap de setmana queda molt contenta,  

però viure-hi ja és més complicat. Cal trobar  

gent jove, que aposti pel desenvolupament 

rural, fomentar i ajudar a la creació de petits 

negocis que animin el poble i per la creació 

de llocs de treball de qualitat.

De cara al futur, és optimista?

 Amb la 

crisi han minvat els ajuts de les administra-

cions, s’han reduït notablement i això als 

municipis petits ens afecta molt. Però sóc 

optimista, perquè sé que continuaré tre-

ballant, amb força, perquè del poc que hi 



GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

7

Antoni Marca, tot i no ser  



nascut a Capafonts i que no  

viu de manera permanent al  

poble, és l’alcalde de la vila  

des de l’any 1999. En realitat,  

hi mantenia una estreta  

vinculació des de ben jove,  

quan hi va anar de colònies.

Amb els anys s’hi va  

comprar una casa, que va  

convertir en la seva llar, on  

hi va sempre que li permet 

la seva feina. La integració 

va ser tanta que fou un dels 

fundadors de l’Associació 

de Veïns i, finalment, li 

van proposar entrar a 

l’Ajuntament. Fa setze anys 

que és l’alcalde.

De ben a prop

hagi, arribi a Capafonts. Els propers anys, 

si l’aspecte de les aportacions de les admi-

nistracions segueix com està ara, esperem 

seguir donant els màxims serveis que po-

dem a la gent del municipi. Continuar l’ac-

tual línia de prudència i apostar pel turisme 

com a motor del poble. Els propers  quatre 

anys seran, per tant, de continuïtat, d’aus-

teritat. Procurarem, això sí, acabar els pro-

jectes que ja estan en marxa, com l’enllu-

menat públic i insistirem en el manteniment 

del municipi.

De tota manera, està satisfet de la feina  

feta aquests anys? 

Aquests anys s’ha pogut  

veure clarament el canvi que ha viscut el  

municipi i comparar la seva evolució. Com 

estava i com està Capafonts. Queda molta 

cosa per fer, sí, però  els darrers anys s’ha 

fet molta feina i feina en positiu.

Abans ha citat algunes entitats de Capa-

fonts. Quin paper hi tenen al poble? 

Jo crec 


que gràcies a les entitats el municipi és viu 

i es belluga, ja que són el motor que per-

met organitzar totes les activitats. És molt 

d’agrair, això, perquè com Ajuntament no 

arribem a tot arreu, no podem assumir  tota 

la feinada que fan les entitats.

Si Catalunya fos independent, afavoriria 

Capafonts? 

Sembla que a Catalunya hi hau-

ria més recursos i, evidentment, als  muni-

cipis també.

Així, en són favorables... 

Sí, des del po-

ble hem donat suport al 9N i donem suport  

al president Mas, que s’ha posat en aquest  

vaixell i amb el que ens en sortirem.



8

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Andreu Ciuró Torras            

Primer tinent d’alcalde

Andreu Ciuró Torras és, 

des de l’any 1999, primer 

tinent d’alcalde de Capa-

fonts. Després de quatre 

legislatures a l’equip de 

govern, Ciuró es mostra 

satisfet de l’obra feta al 

poble, de les inversions 

aconseguides, de les  sub-

vencions obtingudes i del 

mínim endeutament de 

 

l’Ajuntament en tot aquest  



procés. Ciuró apunta  que 

el seu primer dins l’equip 

de govern des de la seva 

arribada a l’Ajuntament 

de Capafonts “era donar a 

conèixer el poble, un gran 

desconegut fora de la  co-

marca del Baix Camp”, 

 

objectiu que dóna per as-



solit.  

Una destinació 

imprescindible

Amb aquesta finalitat, 

 

l’alcaldia de Capafonts ha  



procurat, durant aques-

tes quatre legislatures, 

potenciar el turisme. Se-

gons el  primer tinent d’al-

calde,  “passats els anys, 

el paisatge, les rutes i el 

poble són molt més co-

neguts que un temps en-

rere”. Aquesta  promoció 

ha suposat un important 

pas endavant en el sec-

tor turístic de la vila, que  

es promociona com una 

destinació imprescindible 

a l’hora de visitar la zona 

interior de la  comarca del 

Baix Camp.  

Tant és així que el mu-

nicipi compta ja amb di-

versos restaurants, a més 

d’un  hotel, un alberg, una 

casa  rural i una casa de 

colònies, aquesta última 

especialment destinada 

als més  joves. Les noves 

instal·lacions, a més de 

l’augment de les activi-

tats lúdiques, han ajudat 

a l’augment de  les visites 

turístiques al poble. Com 

a conseqüència d’aquest 

llançament de Capafonts 

com a destinació turísti-

ca  rural, també la inversió 

privada s’ha vist animada 

dins del petit municipi i el 

seu  entorn més proper.  

Segons Andreu Ciuró, 

“en els darrers quatre anys 

hem continuat en aques-

ta línia i hem aconseguit 

l’òptim funcionament del 

Punt d’Informació Turística 

de Capafonts, a l’entrada 

del poble, on es donen a 

conèixer rutes culturals i 

activitats per dur a terme 

a la vila i al seu entorn na-

tural”.

Com a fites destaca: 



“Les gestions realitza-

des per la no finalització 

de les  obres vinculades al 

subministrament  elèctric, 

que es van fer tant a nivell 

polític, com amb l’empre-

sa subministradora i amb 

els veïns de les promo-

cions que es van veure 

afectades”  

“La gestió feta pel con-

trol de la despesa i el mí-

nim endeutament” 

 

“Quant al desenvolu-



pament municipal, estic 

satisfet d’haver començat 

a  assistir a fires promocio-

nals per donar a  conèixer 

el nostre entorn privile-

giat”


«Satisfet de l’obra feta al poble

de les inversions aconseguides»

L’equip de GoVERN

«Amb el llançament de Capafonts       

com a destinació turística rural, la 

inversió privada s’ha vist animada» 


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

9

Salomó Besora Balanyà         



Regidor d’Ecologia, Boscos, Agricultura i Camins

Salomó Besora Balanyà, 

actual regidor d’Ecologia, 

Boscos, Agricultura i Camins i 

present en l’equip de govern 

del municipi des del 1999, 

s’erigeix avui dia com un dels 

màxims coneixedors en l’àm-

bit de d’urbanisme i de les 

infraestructures de Capafonts. 

El regidor ha fet un exhaustiu 

seguiment de l’entorn i de 

les instal·lacions de la vila en 

aquests anys, des de l’arranja-

ment de camins fins a les xar-

xes d’aigües i clavegueram. 

Després de 16 anys al grup 

de govern del poble, Besora 

assegura que “manté una ac-

tuació continuista en aquesta 

última legislatura”.   

Molt positiu

Com  a  gran  fita  dels  da-

rrers  anys, el regidor destaca 

la  construcció d’un nou dipò-

sit  d’aigua amb un sistema 

automàtic, l’agost del 2010. 

Aquesta  actuació es va dur a 

terme per  tal d’incrementar la 

capacitat d’emmagatzemat-

ge d’aigua del municipi, que 

amb les antigues instal·lacions 

només podia emmagatzemar 

50.000 litres. El balanç, passats 

els cinc primers anys de fun-

cionament “és molt positiu, ja  

que ha permès multiplicar per  

sis la capacitat d’emmagat-

zematge d’aigua”. Tal i com  

indica Besora, l’aigua que es 

consumeix a Capafonts pro-

vé  de la Font de la Llúdriga. 

El nou dipòsit, construït a 

la  part alta del poble, dóna 

servei a tots els habitants per 

decantació, cosa que suposa 

un destacable estalvi en elec-

tricitat. El regidor, satisfet amb  

les millores aconseguides des  

de la instal·lació d’aquest nou  

sistema de distribució d’ai-

gua, assenyala que “algun 

 

estiu vam tenir certs proble-



mes d’abastament d’aigua, 

però amb aquestes mesures 

hem solucionat el problema, 

sobretot en els mesos d’estiu,  

quan la població del municipi  

augmenta i el consum d’aigua  

es dispara”.

D’altra banda, l’actual re-

gidor recorda que ja fa alguns 

anys també es van aconseguir  

subvencions provinents de  la 

Diputació de Tarragona i de la 

Generalitat de Catalunya amb 

l’objectiu d’adequar els ca-

mins de la vila, senyalitzant-los 

i millorant així el seu condicio-

nament per tal d’atraure visi-

tants al poble interessats en 

conèixer l’entorn. Tant és així 

que actualment aquests sen-

ders i camins compten amb 

la visita d’un bon nombre de 

caminants i ciclistes.

“Hem lluitat i continuarem  

lluitant perquè es realitzin 

 

treballs de neteja de  la llera 



del riu” diu Besora, qui desta-

ca que “és una de les  zones 

més boniques de la comar-

ca”, però també més aban-

donades. L’alcalde ja ha man-

tingut diverses reunions amb 

l’Agència Catalana de l’Aigua 

perquè realitzin les tasques de  

desbrossament i neteja  de la 

llera del riu, però amb la crisi 

la Generalitat també ha reta-

llat els ajuts, cosa que dificul-

ta el procés de neteja i man-

teniment. A més, aquestes 

noves mesures a la vora del 

riu també permetran protegir 

els conreus dels pagesos que 

queden a la zona de possibles 

riuades, que ja en alguna oca-

sió han fet malbé les terres 

cultivades.  

Al municipi també s’han 

 

dut a terme feines de preven-



ció contra incendis. En aquest  

sentit, l’Ajuntament compta 

 

amb un camió, el suport de  



tots els veïns, de l’ADF i dels 

voluntaris del parc de Bom-

bers de Prades,  que s’ocupen 

del manteniment dels punts 

d’aigua, entre altres aspectes.

«Un nou dipòsit d’aigua, 

la gran fita dels darrers anys»

L’equip de GoVERN

«Des de la Font  

de la Llúdriga es  

dóna servei, per  

decantació, a tots 

els habitants» 


10

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Anna Maria Giró        

Responsable d’Atenció al Ciutadà, Cultura i Festes  

Anna Maria Giró, res-

ponsable de l’àrea d’Aten-

ció al Ciutadà, Cultura i 

Festes de Capafonts, for-

ma part de l’equip de go-

vern des del 2007. La regi-

dora es mostra ambiciosa 

a l’hora d’establir nous ob-

jectius de futur i assegura 

estar molt satisfeta amb  el 

camí  recorregut  fins  ara,  

especialment amb la parti-

cipació activa del poble en 

els àmbits dels quals ella 

és responsable, ja que tal 

com assenyala, “entre tots 

ho hem de fer tot”.  

Giró assegura que “de 

feina n’hem feta molta, 

però encara volem millo-

rar molt més”. Aquestes 

millores anirien destinades 

especialment als serveis i 

al benestar dels vilatans.  

La població de Capa-

fonts és majoritàriament 

gran, una tendència re-

marcable en els últims 

anys d’aquesta última le-

gislatura. Alguns habitants  

necessiten assistència a 

domicili i a la vila no hi ha  

personal especialitzat.

L’Ajuntament i l’Àrea de 

Serveis  Socials del Consell 

Comarcal del Baix Camp, 

estudien la forma de cobrir  

aquestes mancances.

D’altra banda, els ser-

veis mèdics de Institut Ca-

talà de la Salut  són justos, 

tant a l’hivern com a l’estiu, 

quan la població es multi-

plica, ja que tan sols s’ofe-

reix consulta d’infermeria 

els dimarts, i de metge els 

dijous i només durant una 

hora.  

La manca d’un equip 



 

mèdic permanent fa que 

els  vilatans hagin de tras-

lladar-se fora d’aquest re-

duït horari a Prades i, en 

alguns casos,  al Centra 

d’Atenció Primària de Cor-

nudella, per rebre l’atenció 

mèdica pertinent.

Llibres, 

conferències...

D’altra banda, Giró es 

mostra molt satisfeta amb 

la seva tasca cultural, ja que 

des de l’Ajuntament s’ha 

dinamitzat el poble amb 

 

l’organització de conferèn-



cies,  xerrades i activitats, a 

més del desenvolupament 

de la Primera Jornada de la 

Dona Emprenedora al Món 

Rural, amb la  col·laboració 

de l’Associació de Dones, i 

realitzada el setembre del 

2014. 


Pel que fa a l’organitza-

ció  de festes, l’Ajuntament 

col·labora estretament 

amb l’Associació i ajuda 

en tot  el possible per tal 

de tirar endavant l’organit-

zació de la festa, en la que 

també hi participa l’Asso-

ciació de Dones.

«De feina n’hem fet molta, 

però encara volem millorar»

L’equip de GoVERN

«Des de l’Ajuntament s’ha 

dinamitzat el poble amb 

l’organització de 

conferències i altres activitats» 


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

11

Josep Toldrà Miró  



Regidor d’Esports, Serveis Públics i Joventut

«L’enllaç amb la gent jove 

que organitza la Festa Major»

L’equip de GoVERN

Josep Toldrà Miró és 

regidor d’Esports, Serveis 

Públics i Joventut des del 

2007. Abans de formar 

part de l’equip de govern 

va presidir la Comissió de 

Festes i com a regidor ac-

tua de coordinador entre 

l’Ajuntament i l’Associació 

de Veïns Riu Brugent, una 

agrupació de gent jove de 

la vila que participa acti-

vament en l’agenda cultu-

ral del municipi durant els 

dies de Festa Major.

Durant l’última legis-

latura, Toldrà ha treballat 

fora del municipi, per la 

qual cosa ha optat per 

delegar responsabilitats 

sobre un company de 

govern, l’actual regidor 

d’Ecologia, Boscos, Agri-

cultura i Camins, Salomó 

Besora. 


Aquesta situació s’ha 

vist revertida en els últims 

temps, ja que l’encara re-

gidor gaudeix ja de la seva 

jubilació. Toldrà no des-

carta tornar a presentar-se 

a les eleccions per tal de 

continuar treballant, per 

aconseguir ajuts i per mi-

llorar les instal·lacions lúdi-

co-esportives del municipi, 

sempre i quan es puguin 

assumir pressupostària-

ment aquestes inversions.

“Afortunadament –as-

segura el regidor–, les 

trobades de l’alcalde amb 

el president de la Dipu-

tació de Tarragona han 

sigut fructíferes i aquest 

organisme s’ha fet càrrec 

del cost del nou equip de 

cloració de la pisicina, mo-

dernitzant l’equipament 

sense haver d’incrementar 

el preu dels abonaments 

ni del servei”. 

Tal i com el propi Toldrà 

indica, la piscina és el cen-

tre social del poble durant 

l’estiu, especialment per a 

la població més jove, per 

la qual cosa és important 

conservar aquest servei i 

aquest espai dinàmic i únic 

en tot el municipi. 

L’espai de les piscines 

suposa una despesa im-

portant per a l’Ajuntament 

ja que no hi ha equilibri 

pressupostari entre els in-

gressos aconseguits a la 

guixeta i les despeses que 

comporta la piscina en ma-

tèria de manteniment i se-

guretat.


Per últim, el regidor 

d’Esports ha volgut des-

tacar el gran grau d’im-

plicació i col·laboració de 

l’Ajuntament en totes les 

proves esportives en les 

que ha participat el muni-

cipi o les entitats que el re-

presenten. Tant és així que 

l’equip de govern manté la 

col·laboració amb diverses 

proves, tant les que són or-

ganitzades per entitats de 

fora del municipi com es-

pecialment amb la Cursa 

de Muntanya ”Memorial 

Sònia Pifarré”, que orga-

nitza el Club d’Esports de 

Muntanya de Capafonts.

«Estem implicats amb totes 

les competicions esportives on 

hi participa el municipi o les 

entitats que el representen» 


12

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Una trentena d’establiments turístics 

i els ajuntaments de la zona ja són 

Destinació de Turisme Familiar

Capafonts i les Muntanyes de 

Prades ja són Turisme Familiar

El passat mes de juny del 2014, la Genera-

litat de Catalunya va certificar Capafonts i la 

resta de les Muntanyes de Prades com a Des-

tinació de Turisme Familiar (DTF) per l’oferta 

variada i de qualitat adreçada a les famílies 

amb nens petits que ofereixen bona part dels 

seus establiments, així com les administra-

cions públiques d’aquest territori. D’aquesta 

manera, aquesta zona -formada per sis mu-

nicipis: Prades, Arbolí, la Febró, Capafonts, 

Mont-ral i Vilanova de Prades esdevé la pri-

mera destinació d’interior de la demarcació 

de Tarragona i la segona d’interior de tot Ca-

talunya en aconseguir aquest segell. 

En els darrers anys, l’Ajuntament de Capa-

fonts i una bona part dels seus establiments 

orientats al sector turístic han apostat decidi-

dament pel turisme familiar i per promoure el 

municipi com una destinació de referència de 

l’interior de la Costa Daurada. 

En aquest sentit, s’han adaptat i remo-

delat serveis, infraestructures i equipaments 

amb l’objectiu de millorar i donar a conèixer 

l’oferta cultural, natural, gastronòmica i pai-

satgística del poble. Durant els darrers anys 

s’han arranjat i senyalitzat noves rutes, el 

patrimoni cultural del municipi, s’han posat 

en marxa rutes en BTT, passejades a cava-

«Capafonts i les Muntanyes 

de Prades són la primera 

destinació interior de la Costa 

Daurada amb aquest segell» 

ll, activitats esportives, actes culturals i s’ha 

potenciat l’oferta gastronòmica basada en 

la cuina catalana com a reclams, entre altres, 

d’aquesta destinació. L’Ajuntament de Capa-

fonts va liderar aquesta iniciativa, posant en 

contacte l’administració amb el sector privat, 

instant-lo a participar-hi, condicionant els 

espais públics que requereix la certificació i 

actuant com a eix aglutinador del territori de 

les Muntanyes de Prades. 

L’acte que va certificar les Muntanyes de 

Prades com a destinació familiar va cele-

brar-se a Prades i va ser presidit pel conseller 

d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, juntament 

amb Antoni Marca, com a President de Patro-

nat de Turisme de Consell Comarcal i alcalde 

de Capafonts, acompanyats d’altres alcaldes 

de la zona i del president del Consell Comar-

cal del Baix Camp, Joaquim Calatayud.



GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

13

El conseller Felip Puig i el president del Consell 



Comarcal, Joaquim Calatayud, amb els alcaldes 

de Capafonts i Prades van lliurar les plaques 

que certifiquen els establiments DtF

  30 establiments 

adherits al segell

Les Muntanyes de Prades han aconse-

guit el reconeixement com a Destinació de 

Turisme Familiar (DTF) gràcies a una oferta 

d’establiments d’allotjament, de restauració, 

oci i lleure adreçats a les famílies. Uns esta-

bliments que compleixen els requisits de la 

marca DTF, com habitacions familiars en els 

hotels, disponibilitat de bressols, zones pu-

bliques d’esbarjo i jocs, oferta de restauració 

amb menús infantils i un programa d’anima-

ció, serveis i activitats per als més petits, en-

tre d’altres. 

En conjunt, les Muntanyes de Prades 

compten amb una trentena d’establiments 

amb el segell DTF: 12 allotjaments turístics, 

11 restaurants, quatre empreses de turisme 

actiu,  dues  oficines  de  turisme  i  un  centre 

d’interpretació. Un nombre elevat d’adhe-

sions, que demostra la implicació del sector 

turístic amb el projecte. Cal destacar l’àm-

plia oferta d’allotjament adherit, ja que entre 

càmpings, hotels, cases rurals i allotjaments, 

s’ofereixen 1.553 places, que representen el 

90 per cent de l’oferta de la destinació. 

  Què és una Destinació de Turisme Familiar?

Catalunya ha estat des de sempre una 

destinació de turisme familiar. Un 60 per cent 

dels visitants que rep el país són famílies i, en 

aquest sentit, les Muntanyes de Prades res-

ponen a aquest perfil, ja que el seu turisme 

és principalment familiar. S’estima que un 30 

per cent del turisme mundial són famílies. Es 

tracta d’un turista que viatja per motius vaca-

cionals (normalment per vacances d’estiu, tot 

i que també es desplaça per Setmana Santa 

i ponts llargs), que acostuma a realitzar es-

tades llargues (entre set i deu nits). A més, 

el turista familiar qualifica les seves vacances 

com un temps de qualitat per a la família i, 

per tant, són considerades despesa priori-

tària per davant d’altres despeses.

Segell d’especialització

La  certificació  de  Destinació  de  Turisme 

Familiar és un segell d’especialització que 

atorga l’Agència Catalana de Turisme a un 

municipi o conjunt de municipis que ofe-

reixen uns determinats serveis i equipaments 

adaptats a les necessitats de les famílies 

amb nens. Es tracta, a més, d’un projecte de 

col·laboració público-privada, donat que els 

serveis poden ser ofertats tant per instal·la-

cions i equipaments públics com per les em-

preses turístiques privades de la destinació. 

Les destinacions certificades amb aquest 

segell destaquen per la qualitat i pel seu po-

sicionament davant el client familiar. En el cas 

de destinacions d’interior, han de tenir com a 

mínim un recurs natural. 

A més, una part dels seus establiments 

han  de  comptar  amb  mesures  específiques 

per a infants. Els hotels, per exemple, han 

de tenir baranes de seguretat per a nens als 

balcons i a les escales, sòls tous en zones de 

jocs, habitacions familiars o protectors de 

seguretat als endolls, entre d’altres. I els res-

taurants han d’oferir menús infantils, trones, 

pitets i canviadors de bolquers. 

Així mateix, la destinació ha de comptar 

amb oferta adreçada a infants de diferents 

edats. Poden oferir diferents tipus d’activi-

tats com rutes pensades per als més petits, 

museus i centres d’interpretació didàctics, 

esports d’aventura amb una oferta adequada 

per a nens, etc.


14

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


 

El forn de pa de 

Capafonts, un bé social i 

cultural de la vila.

 

El forn 


de pa és un dels elements 

culturals més importants de 

Capafonts, tant per la seva 

antiguitat com per la seva 

significació humana i el seu 

valor en la vida quotidiana 

dels veïns del poble fins a 

gairebé l’actualitat. 

  Localitzat sota la Casa de la 

Vila, l’espai compta amb uns 

80 m2, i el forn en si es una 

volta d’uns 5m de diàmetre 

que encara presenta el color 

format per l’ús amb el pas del 

temps. Pel que fa a la seva 

distribució, en un primer nivell 

es troba la màquina de pastar, 

d’un model de finals del segle 

XIX i que va funcionar fins que 

va finalitzar l’activitat del forn 

el 1985. 

  La màquina té dos motors: un 

d’elèctric i un altre de gaso-

lina, que era l’únic existent 

abans que hi hagués electri-

citat al poble. Al nivell inferior 

hi ha la pastera, les caixes on 

es col·locava el pa en la fase 

de fermentació abans d’enfor-

nar, el dipòsit de la cendra i el 

forn de coure. També hi ha les 

pales i els estris per a la feina 

del forner.

L’antic forn de pa va ser 

reformat i remodelat 

i ara és un museu viu 

L’any 2009, l’actual presi-

dent de la Generalitat, Artur 

Mas, va inaugurar la recupe-

ració i constitució com a mu-

seu del forn de pa de Capa-

fonts. L’operació de compra, 

rehabilitació, senyalització i 

museïtzació ha suposat una 

inversió de més de 73.700 

euros. 


El nou museu s’ha promo-

cionat i s’ha donat a conèixer 

a través del Punt d’Infor-

mació Turística, promoció 

externa, xarxes socials i la 

presència a les fires, buscant 

així un major nombre de vi-

sitants. La pàgina web i el 

boca-orella han ajudat a fer 

popular aquest espai.

El forn ha esdevingut 

un dels principals atrac-

tius turístics de Capafonts. 

Compta amb una instal·lació 

completa i un estat de con-

servació considerable i molt 

poc habitual en aquests ca-

sos. Tant és així que és con-

siderat com un dels forns mi-

llor conservats junt amb un 

altre situat a la demarcació 

de Girona. Per aquest motiu 

i  aprofitant  l’interès  turístic 

que desperta el museu-forn 

de pa, l’Ajuntament ha esta-

blert el preu d’un euro sim-

bòlic per l’entrada al forn, i 

de dos euros afegint una vi-

sita guiada, cultural i de des-

coberta del patrimoni, on es 

visiten racons del poble i la 

història dels seus habitants. 

La compra del forn ha su-

posat una inversió de 30.000 

euros, que va aportar la Di-

putació de Tarragona. La re-

habilitació  va  ser  finançada 

amb l’1 per cent del Fons 

Cultural de la Generalitat de 

Catalunya i l’Ajuntament.



«L’actuació ha 

tingut un cost de 

més de 73.700 

euros, que s’han 

finançat gràcies 

a diverses 

subvencions»

Artur Mas va inaugurar el forn 

museitzat de Capafonts l’any 

2009, quan encara no era 

president de la Generalitat 


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

15

Àmbit FUnerarI



El turisme esdevé un dels principals 

motors de l’economia de Capafonts

Amb el pas del temps, 

els canvis generacionals i 

la  progressió  demogràfica, 

Capafonts ha vist reduït el 

nombre de pagesos i rama-

ders en les seves contrades. 

És per això que la major 

part de les accions que ac-

tualment du a terme l’Ajun-

tament per mantenir viu el 

poble es dirigeixen a la pro-

moció turística. 

El govern municipal pro-

mociona i incentiva el servei 

d’informació turística amb 

programes, actes, festes i 

rutes culturals i naturals que 

serveixin per revifar la vida 

a la vila. En aquest sentit, 

l’equip de govern organitza 

i presenta programes com 

“Endinsa’t”, desenvolupat 

al cor de les Muntanyes de 

Prades. 


Aquest és un programa 

organitzat per l’Ajuntament i 

pensat per donar a conèixer 

el terme de Capafonts a 

partir d’excursions per des-

cobrir l’entorn; visites guia-

des que donen a conèixer el 

patrimoni arquitectònic i et-

nològic del municipi i altres 

activitats culturals com xe-

rrades, tallers de natura, de 

gastronomia, presentacions 

de llibres i de guies de mun-

tanya, entre d’altres.

A més, el poble compta 

amb diverses associacions 

que promouen activitats, 

en les que sempre hi col·la-

bora l’Ajuntament i hi dóna 

el seu suport. Aquest és el 

cas de la Festa Popular del 

Mandongo, organitzada per 

l’Associació de Dones Verge 

de Barrulles, que enguany 

va celebrar la 14a edició, el 

segon diumenge de febrer. 

Un altre exemple són els ac-

tes de Setmana Santa, que 

organitza l’Associació de 

Veïns, amb la col·laboració 

de l’Associació de Dones.

Aquesta entitat també és 

responsable de l’arrossada 

popular a l’ermita Verge de 

Barrulles; del dinar popular 

per la Diada de Catalunya; 

de la Trobada de Puntaires, 

del dinar popular per la Fes-

ta Major Petita de Sant Abdó 

i Sant Senén; dels actes de 

la Castanyada i, per Nadal, 

del Caga Tió i de l’arribada 

dels Reis d’Orient. 

La pujada de la Flama del 

Canigó és un certamen es-

portiu que organitzen con-

juntament el Club d’Esports 

de Muntanya de Capafonts i 

el Club O

2

 de Prades. També 



la Cursa de Muntanya Me-

morial Sònia Pifarré és or-

ganitzada pel Club Esportiu. 

Per la seva part, l’Associacio 

de Veïns prepara les activi-

tats de la setmana cultural i 

els actes de Festa Major, a 

l’agost. Capafonts també 

participa activament i col·la-

bora amb La Marató de TV3, 

cedint espais i en la gestió 

dels esdeveniments que la 

Televisió de Catalunya orga-

nitza cada any.

El govern municipal 

promociona i incentiva el 

servei del Punt d’Informació 

Turística amb programes, 

actes, festes i rutes culturals 

i naturals



«El poble compta 

amb diverses 

entitats culturals, 

recreatives, 

veïnals i 

esportives que 

promouen 

activitats»

16

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


L’Ajuntament de Capafonts va fer-se se-

ves les queixes d’alguns veïns que se sen-

tien desatesos per un horari d’atenció al 

públic de la Casa de la Vila excessivament 

reduït i limitat als dijous a la tarda. 

Aquestes mancances d’atenció al veí 

obligaven els habitants de Capafonts a tras-

lladar qualsevol gestió a Prades, on hi havia 

ubicades les instal·lacions d’atenció al ciu-

tadà de la Secretaria comuna per a Prades, 

Capafonts i la Febró. 

Davant aquesta situació, el Consistori va 

decidir posar en marxa la desagrupació de 

la Secretaria l’any 2005 amb l’objectiu de 

millorar el servei de proximitat.

La Generalitat va autoritzar aquesta re-

modelació de la Secretaria l’any 2006. 

En conseqüència, i per a fer efectiu el 

canvi es va contractar un secretari i un auxi-

liar, la qual cosa ha permès que l’Ajuntament 

ampliï el seu horari d’atenció al ciutadà i, 

per tant, millori l’assistència que garanteix 

el servei als veïns. 

Així,  les  oficines  de  l’Ajuntament  estan 

obertes cada dia de 9 a 14 h i els dijous 

a la tarda, de 16 a 20 h per atendre al veí 

directament. El Punt d’Informació Turística 

és obert al públic els dissabtes i diumenges 

de 10 a 14 hores i està tancat des del 8 de 

desembre fins a la Setmana Santa. 

El secretari atén tots els dilluns al matí, 

i els dijous a la tarda, cada dues setmanes. 

Per la seva banda, l’arquitecte atén els di-

jous a la tarda, també pel que fa al control 

d’obres i a les consultes.

Desagrupació 

de la Secretaria 

per millorar el 

servei al veí

El Pla d’Ordenació Ur-

banística Municipal (POUM) 

de Capafonts va ser aprovat 

l’any 2011, després d’un 

llarg periple de reunions i 

negociacions des del 2006. 

El nou POUM estableix i 

regularitza les zones urba-

nitzables del municipi, de-

terminant els espais i classi-

ficant el seu ús com a zones 

urbanes o zones rústiques. 

També  fixa  altres  crite-

ris de construcció, com ara 

les  alçades  dels  edificis  i 

les façanes, els colors que 

han de predominar o les ca-

racterístiques de diferents 

parts de les construccions 

que acaben formant part 

del paisatge públic i urbà, 

com ara les terrasses de les 

edificacions, tant particulars 

com públiques. En definiti-

va, regularitza on, i de qui-

na manera s’ha de construir. 

El POUM també preveu 

l’ampliació del poble, con-

solidant el creixement es-

pecialment a l’interior del 

nucli urbà, on es fomenta 

un poble compacte. 

Aquesta és una de les 

grans diferències respec-

te a les antigues normes 

subsidiàries, una normativa 

marcada a nivell provincial i 

que establia zones urbanes 

i no urbanes molt dispars. 

L’actual Consistori es va 

trobar amb un problema 

d’organització del territori i 

ho va solucionar.

El PoUM consolida un Capafonts compacte

Gestió MUnICIPaL



GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

17

economia MUnICIPaL



L’Ajuntament vol deixar 

enguany l’endeutament a zero   

L’Ajuntament de Capa-

fonts ha aprovat un pressu-

post per aquest any, 2015, 

de 233.000 euros, encara 

que podria patir alguna mo-

dificació. 

Aquest pressupost supo-

sa una reducció de gairebé 

70.000 euros si es compa-

ra amb els 300.000 euros 

amb què l’equip de govern 

va comptar el passat 2014. 

Aquesta baixada deixa el 

municipi amb un pressu-

post modest i ajustat, però 

l’Ajuntament podrà mante-

nir els seus comptes sane-

jats i amortitzar el crèdit du-

rant el proper any. 

El Consistori afronta el 

nou any amb un endeuta-

ment controlat i prudent, 

i amb l’objectiu de deixar 

aquest deute a zero durant 

l’any 2015.

Després de l’època de 

bonança econòmica que es 

va viure fins al 2012, l’equip 

de govern de Capafonts 

s’ha vist obligat a passar a 

un pressupost moderat i ha 

hagut d’adaptar-se a la nova 

situació, reduint el seu pres-

supost en nova inversió per 

tal de disposar de més pres-

supost destinat a tasques de 

manteniment, rehabilitació i 

millora dels espais i dels edi-

ficis públics. 

L’any 2008 es començà 

amb moltes inversions i amb 

una sòlida empenta econò-

mica. Des de llavors i fins el 

2014, el municipi va aprofitar 

aquesta època de bonança 

per realitzar noves construc-

cions i millores costoses, 

fent una inversió de gairebé 

2 milions d’euros, però sen-

se hipotecar el poble. 

Pel que fa als impostos, 

des del 2008 estan con-

gelats. Des del 2011, a 

més, s’han reduït gràcies a 

l’aprovació d’algunes bo-

nificacions  en  les  taxes  del 

municipi. Les que s’han vist 

afectades són, entre d’al-

tres, la brossa, el clavegue-

ram i l’aigua. 

Pel que fa al rebut de l’ai-

gua, val a dir que tot i que 

l’Ajuntament l’ha reduït, 

l’impost que aplica l’Agèn-

cia Catalana de l’Aigua s’ha 

apujat i la baixada de preu 

municipal no s’ha vist reflec-

tida al rebut. Finalment, pel 

que fa a l’IBI, el tram munici-

pal és del 0,83 per cent, a la 

banda baixa, però el govern 

de Madrid va aprovar un in-

crement per decret del 0,10 

per cent que l’Ajuntament 

no pot rebaixar.

L’Ajuntament ha reduït el 

pressupost i la inversió per 

tal d’evitar l’endeutament



«Els impostos 

estan congelats 

des de l’any   

2008 i en alguns 

casos, des de 

l’any 2011, 

s’han aprovat 

bonificacions»

18

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Nou enllumenat 

públic: menys 

consum i menys 

contaminació 

lumínica

Capafonts ha renovat l’enllumenat dels 

seus carrers. L’operació inclou la restitució 

dels fanals, els bàculs i els seus suports i la 

rectificació  del  quadre  de  l’enllumenat  pú-

blic. Aquestes millores s’han dut a terme a 

la major part del municipi, excepte als ca-

rrers Ribatell i Ferratgetes i a la zona del 

parc infantil. 

L’Ajuntament va realitzar aquesta obra 

per reorganitzar l’enllumenat del poble i 

per sectoritzar el municipi en quatre zones. 

Amb aquesta distribució del quadre d’en-

llumenat l’Ajuntament s’assegura que una 

avaria o baixada de llum no afectarà a tot 

el municipi.

A més, amb aquesta renovació, l’equip 

de govern de Capafonts ha optat per un sis-

tema d’enllumenat que no provoca conta-

minació lumínica.

Pel que fa al consum, l’Ajuntament ha 

escollit una opció que suposa una menor 

despesa per als seus veïns. Així, mentre les 

anteriors bombetes eren de 120 W, les ac-

tuals consumeixen només 35 W.

El cost de la renovació de l’enllume-

nat públic ascendeix a 97.000 euros, dels 

quals la Diputació de Tarragona n’ha pagat 

92.000 euros i l’Ajuntament els 5.000 euros 

restants.

Enllestides obres de millora a diversos carrers

Gestió MUnICIPaL

L’Ajuntament de Capa-

fonts ha dut a terme les tas-

ques de manteniment i mi-

llora de les pavimentacions 

en diversos carrers del mu-

nicipi. 


Dins d’aquestes obres de 

rehabilitació, han estat re-

novats paviments i serveis 

de diversos vials, com ara el 

carrer Major i el carrer Riba-

tell. Al carrer Vistalegre i al 

carrer Ponent s’han renovat 

els paviments durant aquest 

mes de març.

A altres carrers, com ara 

el Pau Casals, la Travesse-

ra de les Eres i Ferratgetes 

s’han fet petites reformes i 

millores, com l’eliminació 

de sots i altres reparacions.

En cap cas s’han dut a 

terme instal·lacions noves 

de cablejat telefònic o de 

fibra  òptica,  ja  que  aquest 

tipus d’obres resulten molt 

costoses i l’Ajuntament no 

pot afrontar a una despesa 

econòmica tan considera-

ble. 


Aquestes tasques de 

manteniment dels carrers 

són costoses i continues, ja 

que la climatologia del mu-

nicipi a l’hivern, quan hi ha 

nevades o gel, obliga a fer 

servir potassa als carrers, 

es malmeten els paviments 

de formigó i això exigeix un 

manteniment continuat.



GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

19

Gestió MUnICIPaL



Realitzades 

noves 


millores en les 

instal·lacions dels 

equipaments 

municipals

Els edificis públics, com ara el local social El 

Grèvol, la Sala Municipal i l’Escola continuen 

el procés de constant remodelació, renovació 

i millora iniciat l’any 2008. Es vol dotar al mu-

nicipi d’uns espais de reunió de major confort 

i amb la màxima comoditat i, al mateix temps, 

adaptats al compliment de la normativa vigent 

que regula les instal·lacions públiques.

La Sala Municipal, com a espai polivalent 

amb capacitat per a unes 200 persones, comp-

ta amb l’equipament necessari per dur a terme 

tot tipus d’activitats i actes. 

Aquest espai a disposició del municipi acull 

habitualment actes de les festes majors, presen-

tacions culturals i actes socials, entre d’altres. 

Tot i que és per a un ús públic, s’han establert 

unes taxes per a la utilització de l’equipament i 

per contribuir al seu mantenimen, ja que a més 

de l’ús que facin les associacions i per a les acti-

vitats municipals, la sala també la poden llogar 

entitats i gent de fora del poble.

Les reformes

A la Sala Municipal, com a espai polivalent, 

la darrera intervenció, el 2012, va suposar una 

important millora de l’equipament audiovisual 

ja que es va renovar l’equip de so i el projec-

tor amb funcions de pantalla de cinema, entre 

d’altres prestacions.

Aquesta és l’última remodelació, però el 

2010 es va iniciar la renovació de la instal·lació 

elèctrica i la il·luminació. A més, des de llavors 

s’han rehabilitat les parets ja que s’han eliminat 

desperfectes i s’han pintat. També s’ha insono-

ritzat el local i s’hi ha instal·lat una nova cano-

nada per desviar les aigües residuals a la xarxa 

general. 

L’estiu passat es modificà l’accés a la terras-

sa de la Sala Municipal i a la pròpia Sala. Tam-

bé s’han canviat les antigues finestres de fusta 

per unes noves de PVC; s’ha eliminat un mur 

per donar més amplitud i comoditat i s’ha ins-

tal·lat una carpa a la terrassa per donar servei a 

l’aire lliure. També s’ha incorporat una sortida 

d’emergències i s’ha equipat amb extintors i 

amb eines per a la seguretat i la protecció en 

cas d’emergència.

L’Escola ocupa en l’actua-

litat l’espai de l’antic centre 

escolar, d’aquí el seu nom, i 

ara és un local rehabilitat a 

disposició de les entitats del 

poble. És a costat del Grèvol, 

una de les àrees més conco-

rregudes del poble. 

L’edifici presentava un as-

pecte molt deteriorat i ha es-

tat modernitzat. S’ha renovat 

la major part de la seva cons-

trucció: s’ha reformat el terra; 

s’han  posat  noves  finestres 

d’alumini; s’ha renovat com-

pletament la teulada i s’han 

adequat el serveis  per a per-

sones amb minusvalidesa. 

També s’han instal·lat 

bombes de calor i s’ha actua-

litzat l’equipament amb una 

pantalla de TV. El local de 

l’Escola es troba al costat de 

la Sala Municipal i del local 

social el Grèvol i forma part 

del conjunt d’edificis que són 

a disposició dels veïns del 

poble. 


L’obra, que ha suposat 

una inversió de 59.500 eu-

ros, ha estat pagada per 

l’Ajuntament (10.500 euros) 

i la Generalitat de Catalunya 

(49.000 euros).

Rehabilitació integral de l’Escola


20

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Generalitat de Catalunya i la Diputació de Ta-

rragona han treballat durant molt de temps, 

demanant la instal·lació de les dues torres ne-

cessàries.

El principal problema a afrontar venia de-

rivat dels interessos de les grans companyies 

telefòniques, que no volien invertir en la re-

modelació de la xarxa de telecomunicacions 

en nuclis de població tan petits, on el seu mar-

ge de benefici es veu molt reduït i, especial-

ment si es té en compte la inversió que supo-

sa la creació de les noves infraestructures per 

donar el servei.

Aquesta negativa ha estat el principal mo-

tiu que ha mogut l’Ajuntament de Capafonts 

a assumir el cost de la construcció, manteni-

ment i integració del cablejat elèctric soterrat i 

de les noves infraestructures situades a la zona 

dels Motllats. L’actuació ha suposat una inver-

sió de més de 72.000 euros, 31.000 dels quals 

han estat subvencionats, mentre que la resta 

de l’import ha anat a càrrec de l’Ajuntament 

de Capafonts. 

El Consistori assumeix, a més, el pagament 

del lloguer per l‘espai on està instal·lada la 

torre des del primer dia que es va posar en 

marxa aquest projecte. 

Actualment, després dels arranjaments 

esmentats, les principals línies telefòniques 

mòbils (Movistar i Vodafone) i d’Internet rural 

(Iberbanda) donen servei de forma habitual 

als habitants de la zona. També la televisió di-

gital terrestre arriba correctament als veïns del 

poble, que poden gaudir d’un servei eficient 

i digne. 

Altres companyies telefòniques encara no 

ofereixen servei a la vila, però aquest no és 

inconvenient per als veïns del municipi, que 

amb la instal·lació de les noves torres de tele-

comunicacions dels Motllats han vist solucio-

nat el seu problema de cobertura.

«L’Ajuntament ha assumit 

les despeses de creació de 

les infraestructures que 

permeten oferir el servei de 

telecomunicacions»

72.000 euros per 

garantir la senyal de 

telefonia i televisió

L’equip de govern de l’Ajuntament de Ca-

pafonts ha treballat en aquesta última legisla-

tura en la creació del servei telefonia mòbil, 

Internet i televisió digital, ja que el municipi 

no disposava d’una antena que donés cober-

tura al municipi d’aquests serveis de teleco-

municacions.

Fins l’any 2008 aquesta mancança deixa-

va als habitants del municipi incomunicats i 

allunyats de la informació més immediata que 

suposa l’accés a la xarxa mòbil, al servei d’In-

ternet i a la televisió digital terrestre. 

Solucionar la cobertura sense perjudicar 

el paisatge ha estat el principal objectiu del 

Consistori. 

Per això, l’Ajuntament conjuntament amb 

el Departament de Telecomunicacions de la 


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

21

Un nou dipòsit 



triplica les 

reserves d’aigua

Capafonts ha construït un nou dipòsit d’ai-

gua durant l’última legislatura. Es tracta d’una 

important obra per al municipi, que per fi veu 

solució per als problemes d’abastament d’ai-

gua, especialment en les èpoques d’estiu, 

quan més probabilitat de sequera hi ha i quan 

el nombre d’habitants de la vila es multiplica 

per cinc. 

La construcció del nou dipòsit suposa un 

increment de l’emmagatzematge que passa 

dels 50.000 litres que hi havia antigament als 

300.000 litres actuals. Això permet mantenir el 

subministrament, especialment important en 

cas de mancança d’aigua per fallida, gràcies a 

un sistema de decantació des de la Font de la 

Llúdriga. Aquest sistema de bombeig abara-

teix tant la construcció de la plataforma com el 

manteniment propi de les instal·lacions, ja que 

es prescindeix així d’una bomba d’aigua i del 

corresponent equip motor. 

El dipòsit ocupa actualment un espai cedit 

gratuïtament per un veí. El nou dipòsit ha cos-

tat més de 320.000 euros i ha estat subvencio-

nat entre el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 

de la Generalitat i per l’Ajuntament, que hi ha 

aportat gairebé 16.000 euros. De tota manera, 

la Generalitat, que en el moment de la creació 

de les instal·lacions ja patia les conseqüèn-

cies de la crisi, va pagar amb molt de retard 

a l’Ajuntament i l’empresa constructora va co-

brar interessos d’uns 18.000 euros més, que 

va haver d’assumir l’Ajuntament.

Aquesta nova construcció permetrà als ha-

bitants de la vila afrontar amb més seguretat 

l’increment del consum d’aigua que té el po-

ble durant l’estiu, ja que en aquesta estació de 

l’any la població es multiplica. De la mateixa 

manera, amb aquestes instal·lacions que am-

plien la seva capacitat d’emmagatzematge, el 

poble pot lluitar contra futures temporades de 

sequera amb major seguretat. 

La construcció del dipòsit es va dur a terme 

durant l’any 2010, després de patir restriccions 

d’aigua en tot el municipi durant els anys ante-

riors, que van presentar uns estius de sequera 

severa que van deixar el poble sense reserves 

d’aigua. Però abans de dur a terme les obres, 

es van haver de superar les desavinences amb 

l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per la  

ubicació del nou dipòsit. 

Conflicte

La primera opció, la que proposava l’ACA, 

era fer les obres a la falda del poble, però en 

aquest cas es complicava el bombeig d’ai-

gua, cosa que encaria el procés. La segona 

opció, i la que finalment es duria a terme, se-

ria integrar el nou dipòsit al poble, cosa que 

es traduiria en un augment inicial dels costos 

en construcció i obres. Després de les desa-

vinences i d’un llarg període de negociacions 

i reunions, l’Ajuntament va aconseguir dur a 

terme el projecte del nou dipòsit d’aigua per 

a Capafonts, tot i que l’ACA no va cedir cap 

ajuda econòmica per a què es portés a terme.

Interior de les noves instal·lacions 

que regulen el subministrament 

d’aigua a Capafonts


22

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Noves rampes 

d’accés al parc 

infantil 

L’Ajuntament de Capafonts ha dut a terme 

la millora de l’accés al popular parc infantil 

municipal al que s’hi accedia amb escales, ara 

substituïdes per rampes. Situat al nucli antic de 

la vila, el parc ocupa l’espai de l’antic cementiri, 

darrera de l’abadia, i compta ara amb un nou 

accés pel carrer de l’Abadia. 

La construcció d’unes rampes d’entrada fa-

cilita l’accés a tothom, tant als més petits que 

van en cotxet, com als més grans que tenen 

menys mobilitat o als adolescents, que sovint 

es mouen amb bicicleta. 

A més, s’ha enjardinat el parc amb plantes 

altes i s’han col·locat baranes de fusta, creant 

un tancat d’uns 15 metres. Amb aquestes me-

sures, l’equip de govern assoleix el seu objectiu 

de protegir la canalla de possibles caigudes al 

Un parc amb 

la flora de les 

Muntanyes 

de Prades

Durant els últims anys, 

l’Ajuntament de Capafonts ha 

creat un nou espai verd per a 

que els més petits aprenguin 

El parc és utilitzat de forma habitual sobretot 

per les famílies que hi van amb la canalla

carrer confrontant a la zona, que es troba a un 

desnivell de cinc metres per sota de l’alçada 

del parc.

El parc és utilitzat de forma habitual pels ha-

bitants del municipi per la seva ubicació cèntri-

ca, però és especialment freqüentat pels més 

petits i per les seves mares i pares durant l’es-

tiu, moment en que també augmenta la pobla-

ció infantil. 

L’Ajuntament de Capafonts ha realitzat una 

inversió que suma uns 25.000 euros, 9.000 dels 

quals se n’ha fet càrrec el propi consistori. Els 

16.000 euros restants han estat coberts amb 

subvencions.

a conviure i a conèixer la flo-

ra i la vegetació de l’entorn 

natural del municipi, així com 

les plantes autòctones de 

les Muntanyes de Prades. El 

parc, ubicat a tocar del Punt 

d’Informació Turística de Ca-

pafonts, vol ser, a més, un 

nou atractiu per als habitants 

del poble i per al turisme que 

visita la zona. 

En l’adequació d’aquest 

espai s’hi han invertit 16.544 

euros, dels quals 11.000 pro-

venen de subvencions de la 

Diputació de Tarragona. 

Obert al públic durant tot 

el dia, es tracta d’un espai fre-

qüentat pels visitants de l’ofi-

cina de turisme, per la qual 

cosa s’ha tingut en compte 

també el condicionament de 

l’accés des del Punt d’Infor-

mació amb unes escales no-

ves que faciliten l’entrada di-

recta al parc des de l’oficina. 

De la mateixa manera, comp-

ta amb la senyalització corres-

ponent i presenta panells on 

consta la informació dels di-

ferents arbres, flors i arbustos 

que s’hi poden trobar, com 

ara el pi roig, l’alzina, l’avella-

ner o el cirerer, entre d’altres. 

A més, també hi ha informa-

ció sobre la fauna. 

La remodelació de l’espai 

ha suposat també la incor-

poració de nous jocs infantils 

adequats a la zona, fets amb 

materials naturals, com la fus-

ta, i representatius dels ani-

mals i la natura. 

Pel que fa al manteniment, 

suposa un cost poc significa-

tiu per a l’Ajuntament, ja que 

es redueix a l’esporga d’ar-

bres i neteja dels jocs infantils.

Gestió MUnICIPaL


GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

23

Gestió MUnICIPaL



L’Era del Pobaia, de l’abandó a 

la dignificació d’un nou espai 

L’Era del Pobaia, que actualment és més 

coneguda com l’Era del Domènech pel nom 

del seu últim propietari, havia estat un espai 

oblidat i caigut en desús fins l’any 2011. Va 

ser llavors quan l’equip de govern de Capa-

fonts va iniciar un procés de remodelació i 

condicionament per tal de guanyar un nou 

espai per als veïns del poble. 

La rehabilitació permet sumar un nou es-

pai que és visitat durant la ruta turística del 

poble. Al mateix temps, s’aconsegueix millo-

rar la part alta de la vila i donar una petita 

empenta a l’activitat lúdica de la zona, ja que 

aquest era un dels espais més abandonats i 

deteriorats, fins a la seva recuperació. 

Capafonts suma aquesta zona als seus es-

pais públics des que l’any 2011 el Consisto-

ri va demanar al seu propietari la cessió del 

terreny a l’Ajuntament, a canvi de no pagar 

l’impost de l’IBI. Arribats a un acord, l’equip 

de govern ha fet d’aquesta zona un lloc dig-

ne i ben condicionat. La remodelació que 

s’ha dut a terme ha estat considerable si es té 

en compte l’estat anterior de l’era.

L’Ajuntament s’ha encarregat de refer tota 

la calçada, de manera que l’espai queda in-

tegrat en el poble. A més, s’han reconstruït 

els murs de contenció de l’era fets de pe-

dra seca; s’ha instal·lat un nou enllumenat a 

través de l’electricitat que arriba a la plaça, 

i s’ha enjardinat la zona que ocupa aquest es-

pai, amb l’objectiu de fer-ne també una nova 

zona verda. 

A més de les obres ja realitzades per tal 

de condicionar aquesta zona, el Consistori 

confia  en  realitzar  més  millores  en  un  futur, 

com instal·lar una barana a tot el seu voltant i 

col·locar alguns bancs i seients. 

Pel que fa al cost de l’obra, la primera fase 

suposà una inversió de 12.700 euros (8.700 

euros de l’Ajuntament i 4.000 de la Diputa-

ció) i la segona fase suma 9.800 euros més.

L’Ajuntament de Capa-

fonts ha recuperat darrera-

ment els antics safaretjos de 

la vila, que tenen el seu ori-

gen a finals dels anys 50 del 

segle XX. 

Les instal·lacions, que 

s’obren al públic només du-

rant la visita turística, han 

estat rehabilitats. Aquesta 

nova millora esdevé un altre 

atractiu turístic del poble, 

que forma part de la ruta de 

Capafonts. 

A més, d’aquesta manera, 

l’Ajuntament ha pogut recu-

perar un espai històric dins 

del municipi, ja que els ren-

tadors és un dels espais més 

antics i emblemàtics de la 

vila i per als seus habitants. 

Inaugurats a la tardor del 

1956, els rentadors es van 

convertir en un punt de tro-

bada i reunió on, a més de 

rentar la roba, les veïnes del 

poble  aprofitaven  per  po-

sar-se al dia de les novetats i 

esdeveniments de la vila. 

Les instal·lacions, que 

constaven de dues piques 

(una per rentar amb sabó i 

l’altra per esbandir), van cau-

re en desús als anys setanta, 

quan van aparèixer les pri-

meres rentadores automà-

tiques i el costum d’anar als 

rentadors públics va anar 

desapareixent.

La recuperació dels antics 

rentadors, un nou atractiu turístic


24

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


L’atenció a la gent gran, 

un repte en l’àmbit dels 

Serveis Socials  

En l’àmbit dels Serveis 

Socials, l’Ajuntament de Ca-

pafonts té un conveni amb 

el Consell Comarcal del Baix 

Camp per donar un servei 

d’assistència a domicili (SAD) 

a la gent gran amb cert grau 

de dependència. Els tècnics 

dels Serveis Socials determi-

nen en cada cas  el suport o 

l’ajuda que s’ha de prestar a 

les persones dependents. 

L’Ajuntament vol incre-

mentar el servei i està ne-

gociant amb els Serveis So-

cials comarcals l’ampliació 

necessària per donar més i 

millor servei d’assistència als 

veïns que són en aquesta si-

tuació. 

Més i millors serveis mèdics 

per als habitants de Capafonts

Els serveis mèdics de Ca-

pafonts mantenen obertes 

les seves dependències de 

forma regular els dimarts i di-

jous al matí, des de les 8.30 

hores fins a que s’acaben les 

visites. La infermera visita 

els dimarts i la metgessa els 

dijous. En tots els casos, es 

passa consulta al Consultori, 

situat a la Casa de la Vila. Per 

als veïns que ho requereixin, 

hi haurà disponibilitat d’as-

sistència domiciliària. 

Anteriorment, aquest ser-

vei havia estat molt limitat, 

ja que no estava regularitzat 

per l’Ajuntament ni per cap 

entitat pública. A més, a l’es-

tiu aquest problema es feia 

més evident, ja que coincidia 

amb l’època de vacances de 

la major part de la població, 

quan el nombre d’habitants 

del poble es multiplica, però 

el nombre de professionals 

mèdics disponible, a la seva 

vegada, es veia reduït ja que 

també ells fan vacances du-

rant la temporada d’estiu.

 

Capafonts afegeix una 



persona al servei de nete-

ja de la via pública. 

L’any 

2012, l’Ajuntament optà per 



contractar, mitjançant la bor-

sa de treball del Consell Co-

marcal, una persona durant 

els mesos d’estiu, del 15 de 

març al 15 de setembre, que 

tingui el poble net i endreçat, 

i que realitzi tasques de con-

servació i manteniment. 

  Entres les feines a desenvo-

lupar, la persona responsable 

de la neteja dels carrers ha 

de procurar el manteniment 

de la via urbana neta, així 

com assegurar que els espais 

enjardinats i les zones verdes 

estiguin en correcte estat i 

ben endreçats.

 

Un nou vehicle per donar 



suport als serveis públics 

de Capafonts. 

L’Ajuntament 

de Capafonts va adquirir un 

nou vehicle per a la rea-

lització de les tasques de 

manteniment, arranjament 

de camins, neteja de carrers, 

recollida de brossa o tasques 

diverses dins del municipi. 

El cotxe serveix per donar 

suport als serveis públics i a 

l’ADF. El vehicle està equipat 

amb extintors i pot remolcar 

fins a 1.500 litres d’aigua en 

cas d’incendi. La compra es 

va efectuar l’any 2010 i va su-

posar una despesa de 23.000 

euros per a l’Ajuntament.

«La tendència del municipi és 

d’envelliment de la població»

Gestió MUnICIPaL



GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

25

L’espai de la Riera és una zona de pícnic i 



lleure situada a uns 10 minuts a peu del po-

ble, un indret ideal per gaudir de les activitats 

a l’aire lliure durant les èpoques de tardor i 

primavera. La zona ha estat remodelada i mi-

llorada per tal de donar un millor servei als 

seus usuaris.

Per tal d’evitar en la mesura del possible 

incendis forestals, l’Ajuntament ha remodelat 

la caseta dels fogons, que compta amb un 

sistema antiguspires i permet fer foc durant 

tot l’any. La inversió realitzada, que suma uns 

11.000 euros, inclou, a més de la remodela-

ció de la caseta del foc, dues noves taules de 

8 places cadascuna, i alguns bancs de pedra. 

Tant la caseta com la resta de les instal·la-

cions han estat rehabilitades i condicionades 

per donar un servei digne als seus usuaris

que es trobaven amb un espai descuidat. 

Tot i les millores realitzades, però, el Con-

sistori vol fer altres millores en el futur, com 

millorar la instal·lació de la xarxa que dona 

accés a l’aigua potable, ja que aquesta arriba 

a l’àrea de pícnic però amb poca força i amb 

poca quantitat.



«L’Ajuntament ha fet 

millores a la zona de pícnic 

per valor d’11 mil euros»

Nova ubicació de les àrees de contenidors per 

a la recollida del rebuig, orgànica i voluminosos

La Riera, una 

zona de pícnic 

remodelada 

Gestió MUnICIPaL

L’Ajuntament ha creat 

una àrea de residus tan-

cada  en  una  finca  privada, 

cedida gratuïtament per un 

veí. En el terreny s’ubica el 

contenidor per a recollir an-

dròmines. Aquesta mesura 

s’ha dut a terme després de 

diverses queixes dels veïns, 

que sol·licitaven un servei 

que els facilités un espai per 

a desfer-se dels volumino-

sos i les andròmines. A més 

d’una millor imatge i neteja 

del municipi, aquest nou es-

pai permet que les deixalles 

estiguin més controlades.

Per millorar la recollida 

selectiva també s’han es-

tablert dues àrees amb di-

ferents contenidors: una a 

l’Era del Rector i l’altra al 

carrer Pau Casals.



26

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


Mantenir l’entorn forestal net 

per minimitzar el risc d’incendi

L’any 2009, l’Ajuntament de Capafonts 

va dur a terme tasques de neteja i mante-

niment de camins, després de realitzar una 

sol·licitud d’ajut a la Diputació de Tarrago-

na. La iniciativa es va dur a terme amb un 

equip de vuit persones durant cinc mesos, 

que es van dedicar a fer aquestes tasques 

de neteja de l’entorn forestal per minimitzar 

el risc d’incendi. 

Aquests equips de treball van rehabilitar 

camins que feia dècades que no eren utilit-

zats de forma habitual, però aquesta feina 

de manteniment i recuperació requereix una 

continuïtat que l’Ajuntament no pot afrontar 

per ell mateix. 

La  neteja  de  finques  adjacents  al  poble 

també s’ha afrontat des del Consistori com 

una qüestió preventiva respecte als incen-

dis. És per això que l’Ajuntament busca al-

ternatives.

La neteja de franges de camins és una 

realitat possible gràcies a la cooperació de 

tots els veïns i molt especialment de tots els 

propietaris amb béns immobles adjacents al 

bosc, que han de mantenir net l’entorn per 

prevenir incendis susceptibles d’afectar al-

guna de les seves propietats i que, d’alguna 

manera, també podrien arribar a amenaçar 

la seva pròpia integritat. 

Les cabres, ovelles i la resta de ramade-

ries que pasturen també fan neteja del so-

tabosc i de les finques més properes a l’en-

torn natural i al poble.

Aquesta feina, que requereix certa con-

tinuïtat, suposa una despesa que l’Ajunta-

ment no pot afrontar, per la qual cosa l’Ajun-

tament agraeix als veïns implicats en dur a 

terme aquestes tasques de manteniment i 

neteja de camins i senders la seva aportació 

generosa i voluntària.



Es requereix una continuïtat 

que l’Ajuntament no pot 

afrontar per ell mateix

GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

27

MeDI ambient



Neteja i sanejament 

de diversos senders i 

camins de Capafonts

L’Ajuntament de Capafonts 

ha realitzat feines d’arran-

jament en diversos camins 

del municipi. S’han realitzat 

tasques de neteja i saneja-

ment dels camins i de l’en-

torn ja que, per culpa de les 

inclemències del temps i la 

regularitat del seu ús, aquests 

espais es deterioren amb mol-

ta freqüència. Entre altres tas-

ques, es va realitzar la neteja 

del marges per prevenir in-

cendis forestals. 

Els tres camins més impor-

tants en aquesta operació han 

estat el Camí de la Llúdriga, el 

Camí dels Plans i el Camí de 

Barrulles. 

El municipi ha realitzat 

obres de manteniment i mi-

llora en el Camí de la Llúdri-

ga, on es va cimentar un tram 

amb l’objectiu de soterrar i de 

prevenir la degradació dels 

serveis d’aigua que van des 

del pou municipal fins al nou 

dipòsit i de preservar les línies 

elèctriques que aquí es troben 

per alimentar les bombes que 

fan funcionar el pou. 

El tram arranjat es d’uns 

1.200 metres. També s’ha fa-

cilitat un sender per a vianants 

que  arriba  fins  a  la  font  que 

rep el mateix nom que el camí. 

Aquest és un camí turís-

tic que porta a les Tosques, 

a la Font de la Llúdriga, a la 

Cova de les Gralles, al Pont 

de Goi, al Tomb dels Motllats, 

a la Font Nova, a la Font de 

l’Escodelleta, a la Cova del 

Grèvol, a la Roca Foradada i al 

propi municipi de Capafonts, 

dibuixant una ruta circular que 

acaba al poble. 

És per això que resulta un 

recorregut molt freqüentat, 

especialment pels visitants in-

teressats en conèixer les mun-

tanyes de Prades i l’entorn na-

tural que envolta aquest petit 

poble de la comarca del Baix 

Camp. 


En un tram del camí dels 

Plans es va ampliar la calçada 

gairebé un metre més i es van 

arreglar les aigüeres. Amb-

dues operacions es van dur a 

terme en un tram d’un quilò-

metre del camí. 

Aquest camí, que va a la 

zona més agrícola del muni-

cipi, s’ha rehabilitat i arranjat 

per donar un millor servei als 

pagesos de la zona, que es 

veien perjudicats pel mal es-

tat de la via i que tenien certs 

problemes a l’hora d’accedir a 

aquesta àrea del poble. Tam-

bé dóna accés al Pont Vell 

(pont romànic del segle XII), 

restaurat l’any 2004. 

L’Ajuntament ha fet tam-

bé una inversió considerable 

al Camí de Barrulles, un dels 

més transitats, ja que va a l’Er-

mita de la Verge de Barrulles, 

situada a uns dos quilòmetres 

de la vila. És transitat tant per 

vianants com pels vechicles. 

L’equip de govern munici-

pal ha de fer una intervenció 

continuada en aquest recorre-

gut, especialment susceptible 

als fenòmens atmosfèrics. El 

camí és de terra excepte en 

l’últim tram que va ser cimen-

tat per evitar aquests proble-

mes. Ara, aquest camí s’ha 

reparat i les aigüeres s’han 

netejat i desbrossat així com 

els vorals que limiten l’itinerari 

fins a l’ermita del poble.

Alguns d’aquests camins són molt freqüentats, especialment 

pels visitants que volen conèixer l’entorn del poble



Amb les inclemències del temps i la 

regularitat del seu ús, aquests camins 

es deterioren amb molta freqüència

28

CAPAFONTS 

MARÇ 2015

Edició


L’Ajuntament de Capafonts 

aprova la moció de suport 

al dret a decidir

Prèviament al procés participatiu del 9 de 

novembre, Capafonts va ser un dels 920 mu-

nicipis que van expressar el seu suport a la 

consulta amb l’aprovació d’una moció de su-

port votada favorablement per la majoria de 

regidors i regidores del Consistori en el Ple 

del 22 de setembre de 2014.

Amb l’aprovació de la moció, l’Ajuntament 

mostrava el seu suport a la convocatòria de 

la consulta del 9 de novembre de 2014, per 

decidir lliurement el futur de Catalunya, i es 

comprometia a facilitar-ne la seva realització, 

posant els recursos i les eines necessaris per 

fer-la possible. A més, l’Ajuntament també 

donava suport al president i al Govern de la 

Generalitat, al Parlament de Catalunya i als 

partits polítics que van donar suport a la con-

vocatòria i a la Llei de consultes no referen-

dàries suspesa pel Tribunal Constitucional.

Aquesta moció va ser lliurada al Govern 

en un acte solemne celebrat al Palau de la 

Generalitat el 4 d’octubre. En aquest acte, 

el president Artur Mas, acompanyat per la 

vicepresidenta Joana Ortega, va traslladar al 

món local el seu convenciment que no es po-

drà aturar la veu del poble de Catalunya i va 

afirmar que “el que està passant a Catalunya 

és un repte democràtic amb majúscula”.

A la trobada  també hi van assistir la presi-

denta del Parlament, Núria de Gispert; mem-

bres de la Mesa del Parlament; els presidents 

de les quatre diputacions, i de 37 de 41 con-

sell comarcals, que també van aprovar mo-

cions per a la consulta. 

D’altra banda, hi van anar els represen-

tants de l’Associació Catalana de Municipis 

(ACM) i l’Associació de Municipis per la In-

dependència (AMI), a més de la presidenta 

d’Òminum Cultural, Muriel Casals, i la de 

l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), 

Carme Forcadell.

Igualment, el Ple de l’Ajuntament també 

va aprovar la moció d’adhesió a l’Associació 

de Municipis per la Independència (AMI), 

com altres 710 municipis catalans.



«La moció va ser lliurada al 

Govern en un acte solemne 

celebrat al Palau de la 

Generalitat el 4 d’octubre»

Els alcaldes van 

lliurar la moció 

de suport al 9N 

al Palau de la 

Generalitat



GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015

29

El 95 per cent dels veïns de Capafonts   



que participen a la consulta voten Sí+Sí

La jornada participativa 

es va desenvolupar a la bi-

blioteca,  gràcies a perso-

nes voluntàries que en tot 

moment van col·laborar per-

què tothom que ho volgués 

hi pogués participar, i amb 

la col·laboració de l’Ajun-

tament. Aquests voluntaris 

s’havien inscrit prèviament 

en un web habilitat amb 

aquesta finalitat per la Gene-

ralitat de Catalunya.

L’afluència  de  persones 

interessades a participar en 

el procés amb el seu vot va 

ser constant durant tot el dia, 

i molts veïns manifestaven 

la seva satisfacció i la seva 

il·lusió per poder votar en la 

consulta. Així, la jornada va 

ser totalment festiva i es va 

desenvolupar sense que es 

produís cap incident, i en un 

clima de gran respecte.

En paral·lel al procés 

de votació, altres volunta-

ris van col·laborar recollint 

signatures en una iniciativa 

impulsada pel Govern de la 

Generalitat i pel Parlament 

de Catalunya per denunciar 

l’Estat espanyol davant els 

organismes internacionals 

per l’obstaculització del dret 

a votar dels ciutadans i les 

ciutadanes de Catalunya. 

Cal recordar que tots els 

ajuntaments del Baix Camp 

van donar suport al procés 

participatiu, i tots van faci-

litar locals municipals on es 

podia anar a votar. En total, 

més de 2,3 milions de perso-

nes van votar al conjunt de 

Catalunya el 9N, dels quals 

1,8 milions de catalans van 

marcar les caselles Sí+Sí.

Un total de 

65 veïns de 

Capafonts (el 61 

per cent) d’un 

cens de 106 

persones van 

votar en el procés 

participatiu del 

9N al municipi. 

De tots els vots 

emesos, el 95,38 

per cent (62 vots) 

van marcar les 

caselles Sí+Sí, 

favorables a la 

independència 

de Catalunya, i 3 

vots van ser per 

al Sí+Blanc. No hi 

va haver cap vot a 

favor del No.





Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling