Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti


Download 48 Kb.

bet13/36
Sana28.11.2017
Hajmi48 Kb.
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   36

1- bosqich:
A IC I
3
  +   H
2
0 ^ A 1 0 H C 1
2
  +   H C I
A l3+ +   3  C l-   + H
2
0 ^ A 1 0 H
+2
  +   H +  +   C l-
A l
3
+ + H
2
0 * ± A 1 0 H +2+   H +
2  Z n S 0
4
  +   2  H 20  
( Z n O H
) 2
 S 0
4
  +   H
2
S 0
4
2  Z n
+2
  +   2  SO^“ +   2  H 20  
2  Z n O H +  +   S O f  +   2  H +  +   S O j" 
Z n
+2
  +   H
2
0 « ± Z n 0 H +  + H +  p H   <  7
2- bosqich:
A 1 0 H C 1
2
  +   H
2
0 * ±   Al  ( O H ) 2C l  +   H C I
A 1 0 H 2+  +   2  C l-  +   H
2
0 * ± A J   ( O H ) * +   C l”  +   H + + C 1’
A 1 0 H 2++   H
2
0 ^ A 1   ( O H ) ;  +   H +
( Z n 0 H )
2
S 0
4
  +   2  H
2
0 ^ 2   Z n   ( O H
) 2
  +   H
2
S 0
4 
2 Z n O H + +   S O f + 2  H
2
0 < ± 2 Z n   ( O H
) 2
  +   2  H + +   S O f  
Z n O H +  +   H
2
0 * * Z n   ( O H
) 2
  +   H +  p H   <  7
3- bosqich:
Al  ( O H ) 2C l  +   H
2
0 # A 1   ( O H
) 3
  +   H C I
a i   ( o h ) ;  
+   c i -   +  
h
2
o < ± a i   ( o h ) ,  
+  н ++  c r
A1  ( O H ) ;   +   H
2
0< ± A 1  ( 0 H
) 3
  +   H +
G id ro liz n in g   2-  va  3-  b o sq ic h la ri  e ritm a n i  su y u ltirg a n d a  yoki 
q iz d iig a n d a g in a   r o ‘yobga c h iq a d i.  O d a td a g i s h a ro itd a  k u c h li  aso s 
va  k u c h s iz   k islo ta d a n   h a m d a   k u c h siz   aso s  va  k u ch li  k islo ta d a n  
ho sil  boM gan  tu z la r   fa q a t 
1
- b o s q ic h   b o ‘y ic h a   g id ro liz la n a d i. 
S h u n in g   u c h u n   b u n d a y   tu z la r  g id ro liz n in g   1-  b o sq ic h   reaksiyasi 
te n g la m a la rin i  yozish  b ila n   c h e g a ra la n a d i.
120

K u c h siz   asos  va  k u c h siz   k islo ta d a n   h osil  b o ‘lgan  tu z la r  h a m  
k a tio n ,  h a m  a n io n  b o ‘y ic h a .g id ro liz la n a d i.  E ritm a   m u h iti  n ey tral 
yoki  hosil b o ‘lgan  kislota va aso sn ing  dissotsiatsiya k o n stan tasin in g  
q iy m a tig a   q a ra b ,  k u c h siz   iih q o riy   yoki  k u c h siz   kislotali  b o ‘lishi 
m u m k in :
C H jC O O N H ,  +   H
2
0 + ± C H
3
C 0 0 H   +   N H 4O H
C H
3
C O O -   +   N H 4
+  +   H
2
0 < ± C H
3
C 0 0 H   +   N H 4O H
Sirka kislota va a m m o n iy  g id ro k sid n in g  dissotsiatsiya k o n s ta n ­
talari deyarli b ir xil bo'lganligi sababli reaksiya m uhiti  neytral boMadi.
K a tio n   k o ‘p  zary ad li  boMsa,  asosli  tu z:
Fe  ( C H ,C O O ) ?  +   H ,0 < ±   F e O H   ( C H ,C O O ) ,  +   C H 3C O O H  
F e 3+ +   3  C H
3
C O O   +  H
2
0 + ±  F e O H 2+ +   2 С Н
3
С О О “ + C H 3C O O H
F e 3+  +   C H
3
C O O -   +   H , O ^ F e O H 2++   C H
3
C O O H
A n io n  k o ‘p zary adli  b o 'lsa ,  n o rd o n   tu z  hosil  b o 'lish i  m um k in:
( N H
4
)
2
C 0
3
  +  H , 0 < ± N H
4
0 H   +  N H
4
H C 0
3
2  
n h ; +   c o ? " +   h , o * ± n h 4o h   + n h ; +   h c o ~  
n h 4
+  +  c o
3
2
  +   h
2
o * ± n h 4o h   +   h c o :
A m m o n i y   g i d r o k s i d n i n g   d i s s o t s i a t s i y a   k o n s t a n t a s i  
g i d r o k a r b o n a t   io n in i n g   d is s o ts ia ts iy a   k o n s ta n t a s i d a n   k a tta  
b o 'lg an lig i  sababli  e ritm a   k u ch siz  ish q o riy   m u h itg a   ega  boMadi.
K uch siz  asos  va  k u c h siz   k islo ta d a n   hosil  boMgan  tu z la r  oson 
g id ro lizlan ad i.  S h u n in g  u c h u n ,  o d a td a ,  t o ‘g ‘r id a n - to ‘g ‘ri  g id ro liz­
n in g   oxirgi  m a h su lo tla ri  yozilad i.  A g ar  tu z n i  hosil  q iluvchi  asos 
va  kislota ju d a   k u c h siz  boMsa,  g id ro liz  q a y tm a s boMib,  o xirig ach a 
boradi.
G id ro liz   n a tija sid a   c h o 'k m a   yoki  g a z   m o d d asi  hosil  b o 'lsa , 
b u n d a y  g idro liz  t o 'la   gidroliz  d e b   ata lad i:
A
12
S, 
6
  I l ?c  

Al  (
0
H
) 3
 
I  
+  
3
 
H 2S 
T
C r,  ( C O ,) , 
3  H 20   -   2  C r  ( O H ) ,  i   h  3  С 0
2
  ?
1 2
  1


K uchli  asos va  k u c h siz  k islo ta d a n   hosil b o ‘lgan tu z  e ritm a sin i 
k u c h siz   asos  va  k u c h li  k islo ta d a n   hor.il  bo  ig an   tu z   e ritm a s i  b ila n  
a ralash tirgan d a gidroliz kuchayib, a k san y at h o ld a oxirigacha bo rad i. 
C h u n k i b irin ch i  tu z g id ro lizlan g an d a hosil b o 'lg a n  gidroksid  ionlari 
ik k in c h i  tu z  g id ro liz la n g a n id a   h osil  boMgan  v o d o ro d   io n la ri b ila n  
b ir ik ib ,  su v   m o le k u la l i: .i   h o s il  q ila d i.  H +  v a  O H “  io n la r i 
k o n se n tra tsiy a sin in g   k a m a y ish i  m u v o z a n a tn in g   o ‘ngga  siljishiga 
sa b a b  boMadi va g id ro liz  o x irig a c h a  b o ra d i.
3 N a
2
C 0
3
  +   A 1 ,(S 0
4 ) 3
  +   3 H 20   =   2 A l(O H )3!   +   3 C 0 2T  +   3 N a
2
S 0
4 
6
  N a +  +   3  C O
3
"  +   2  A l3+  +   3  S O f  +   3  H 20   =
=   2  Al  ( O H ) 3i   +   3  C 0
2
t +  
6
  N a +  +   3  S 0 2~
3  C O f  +   2  A l3+  +   3  H 20   =   2  Al  ( O H ) 3l   +   3  C 0 2T
3  N a 2S  +   C r
2
  ( S 0
4 ) 3
  +  
6
  H 20   =   2  C r  ( O H ) , 4  +   3  H
2
S t +
+   3  N a
2
S 0
4
6
  N a +  +   3  S 2“+   2  C r 3+  +   3  S O f  +   6 H 20   =
=   2  C r  ( O H ) 3i   +  3  H 2ST  +  
6
  N a +  f   3  S O f
3  S 2- +   2  C r 3+  +  
6
  H 30   =   2  C r   ( O H ) 34   +   3  H 2S t
^ K u c h li  asos  va  k u c h s iz   k islo ta d a n   hosil  boM gan  tu z   h a m d a  
k u c h siz   asos  va  k u c h li  k islo ta d a n   h osil  b o ‘lg an   tu z   e ritm a la rin i 
a ra la s h tirg a n d a  b o ra d ig a n  g id ro liz g a   birgalikdagi gidro liz d e y il a d i^  
G i d r o l i z  darajasi d e b , g id ro liz lan g a n  tu z  m o le k u la la ri so n in in g  
e rig a n   tu z   m o le k u la la rin in g   u m u m iy   so n i  n isb a tig a   a y t i l a d i ^
P = 
p  — gidroliz  darajasi;
n —  g id ro liz la n g a n   tu z   m o le k u la la rin in g   so n i;
 —  e rig a n   tu z   m o le k u la la rin in g   u m u m iy   so n i.
K o ‘p in c h a  g id ro liz d a ra ja si fo iz lard a   ifo d a lan a d i:
% = j   100
G id ro liz  darajasi g id ro liz la ra y o tg a n  tu z n in g  ta b ia tig a ,  k o n s e n ­
tra tsiy a si  va  h a ro ra tig a   bogM iq  boMadi.  T u z n i  h o sil  q ilu v c h i  aso s 
y o k i  k islo ta   q a n c h a lik   k u c h s iz   boM sa,  g id ro liz la n is h   d a ra ja s i
122

sh u n ch alik katta bo'ladi.  G idroliz darajasi harorat ortishi bilan ortadi, 
ko n sen tratsiy a  ortishi  b ila n   kam ay adi  (
1 1
-  jadval,  ilovaga  qarang ).
G i d r o l i z   m iq d o r iy   j i h a t d a n   g i d r o l iz l a n i s h   d a r a ja s i  v a 
k o n sta n ta la ri orqali  ifod alan adi.  G id ro liz  k o n stan tasin i kuchli asos 
va  k u c h siz   k islo tad a n   hosil  b o 'lg a n   tu z   n atriy   a tse tat  m iso lida 
k o 'ra m iz .  Bu  tu z   a n io n   b o 'y ic h a   g id ro liz lan a d i:
C H , C O O -   +  H 2O ^ C H 3C O O H   +  O H -
M u v o z a n a t  k o n sta n ta si  (K ):
„  
[ C H
3
C O O H H O H   ]
~  [ C H 3C O O   ] [ H
2
0 |   b o l a d l
S u v n in g   k o n sen tratsiy asi  tu z   k o n se n tra tsiy a sid a n   ju d a   k atta 
b o 'lg a n lig i  sababli  u n i  d o im iy   d e b   olsa  b o i a d i , 
li
  holda:
K  [ H ,0 ]  
K„ 

fCH^COO HIIO H  ]


[CH
3
COO  I 
{  ’
1c,, 
-   gidroliz  konstantasi. 
Gidroliz  m a h su lo tla ri  k o n s e n tr a t ­
s i y a l a r i   k o ' p a y t m a s i n i n g   g i d r o l i z l a n m a y   q o l g a n   t u z   i o n l a r i  
k o n s e n tra tsiy a sig a   n is b a ti  g id ro liz  k o n s t a n t a s i   JcyilacH. 
Suvning 
ion  kopa\tm; bi   K = [ H  + ] 
[ OH- ].  Bundan  gidroksid  ionlari 
ko'iscntiatsiy:b!iii  lopsa  bo'ladi:
[OH  I  -   K 
IH  1
(2)  ni  (  I  )  ga  q<>  \s:ik:

| C H :, C O O H | K  

| C H
3
C O O | | H |  
k k

kuch 
k  E ntailing   d iss o ts ia tsi\a   ko.  Lmtasi.

G id ro liz  kon stan tasi tu z  tab iatig a va h a ro ra tg a  bog'liq. T u zn in g  
k o n se n tra tsiy asig a  b o g 'liq   em as.
T u z n in g  g id ro liz  k o n sta n ta si,  g id ro liz  d a ra jasi va  k o n s e n tra t­
siyasi  o rasid ag i  b o g 'liq lik   O stv a ld n in g   su y u ltirish   q o n u n ig a   b o ‘y- 
su n ad i:
K *  =  T = j r  
<4 >
C   — tuzning m olyar konsentratsiyasi, mol/1. G idroliz darajasi ju da 
kichik b o'lsa,  (p  <   1),  1  -  
0
 *  
1
 b o ‘U di: K t =   C  •  p
2
 
(5)
(
6
)
■ ш
P  «   1  b o ‘lg a n d a ,  g id ro liz la n m a g a n   tu z   a n io n la rin in g   k o n s e n ­
tra tsiy a sin i  ( C H
3
C O O “)  tu z n in g   u m u m iy   k o n se n tra tsiy a sig a   (c) 
te n g   d eb   olsa  b o 'la d i.  U   h o ld a   e ritm a d a   h o sil  b o 'lg a n   g id ro k sid  
io n lari  k o n se n tra tsiy a sin in g   ifo d a sin i  keltirib   c h iq a ris h   m u m k in :
C H 3C O O   +   H
2
O ^ C H 3C O O H   +   0 H -
K   _   [ C H 3C O O H ] O H ~  1 
8
  "  
[ C H 3C O O “ ]
f C H ,C O O H ] = [ O H - l  b o 'lg a n lig i  sababli.  [C H
3
C O O H ]  x 
x  [ O H - ]  =   [ O H
- ] 2
 
[ C H
3
C O O - ] = C ,   b u n d a n
Kg  = 
;  [ O H - ]   =  , / K ,   X   yoki
[ ° H - ]   = 
(7 )
V  kis-ta
kelib  c h iq a d i.
(7)  fo rm u la   k uchli  asos  va  k u c h siz   k islo tad a n   hosil  b o 'lg a n   tu z  
e r i t m a l a r i d a   v o d o r o d   k o 'r s a t k ic h i n i   ( p H )   h is o b la s h   u c h u n  
ishlatiladi.
Y u q o rid ag id e k   m u lo h a z a   y u ritib ,  ku ch siz  asos  va  k u c h li
124

k islotad an hosil bo 'lg an  tu zlar u c h u n  gidroliz konstantasi va vodorod 
ionlari  k o nsen tratsiy asi  fo rm u lalarin i  k eltirib   chiq arish  m u m k in :
(8) 
[H + l =  ^
p
 
(9 )
Ka—  k u c h siz   a so sn in g   dissotsiasiya  k o n sta n ta si.
K u c h s iz   a so s  va  k u c h s iz   k is lo ta d a n   h o sil  boM gan  tu z la r  
e ritm a la rid a  gidroliz konstantasi va v o d o ro d  ionlari konsentratsiyasi 
quyid ag i  fo rm u la la r y o rd a m id a   h iso b la n a d i.
K  -  
K™
 
( 1 0 )

K a
riJ + 
1
  _   | K w'Kkis-ta 
(
1 1
)

J  V 
Ka
TAJRIBALAR
^  
1- tajriba. 
T u z  e ritm a la rin in g  g id ro lizi.
A lo h id a   p r o b ir k a la r n in g   h a r   b ir ig a   8 — 10  t o m c h i d a n , 
b irin c h isig a   n a triy   a s e ta t,  ik k in ch isig a  n a triy   sulfat,  u c h in c h isig a  
m is ( II) x lo rid,  to 'rtin c h isig a  a ly u m in iy  n itra t,  beshin chisiga n a triy  
xlorid  e ritm a la rid a n   quying.  H a r  b ir  p ro b irk a d ag i  tu z n in g  q a n d a y  
asos va  q a n d a y  k islo tad a n   hosil  boM ganligini  hisobga  olib,  n a z ariy  
jih a td a n   sh u   tu z   eritm a si  q a n d a y   m u h it  hosil  qilish in i  o 'y la b  
k o 'rin g .  S h u n d a n   keyin  e ritm a g a   in d ik a to r  q o g 'o z in i  b o tirib ,  sh u  
tu z   e ritm a la ri  q a n d a y   m u h itn i  k o 'rs a tis h in i  tajrib a d a   a n iq la n g   va 
y u q o rid ag i  fik rin g izn i  izo h lab   b e rin g .
Tartib
raqami
T uzning
formulasi
Eritmaning  muhiti
Tuzning  qanday 
kislota  va  asos- 
dan  hosil  b o ‘l- 
ganligini  ko'r- 
sating  (kuchli 
yoki  kuchsiz)
kislotasi
neytral
ishqoriy
125

2 -
 tajriba. 
G id ro liz  ja ra y o n in in g  qaytarlig i.
P robirkaga  1  —  2  m l  natriy asetat  eritm asid an  solib,  ustiga  1  — 
2  t o m c h i   f e r o l f t a l e i n   e r i t m a s i d a n   t o m i z i n g .   S u y u q l ik n i  
q a y n a g u n c h a   isiting.  E ritm a n in g  p u sh ti  rangga  k irish in i  kuzatin g. 
E ritm a  so v ig an d a p u sh ti  ran g  y an a y o 'q o la d i.  K u zatilg an  h odisag a 
q a ra b  g id ro liz n in g  qay tarlig in i  izo h lan g .
3-  tajriba. 
S u y u ltirish n in g   gid rolizga  t a ’siri.
P robirkaga  su rm a  xloridning  konsentrlan gan   eritm asid an   7  — 
10  to m c h i  o lib,  suv  b ila n   suy u ltirin g .  Asosli  tu z   c h o 'k m a s i  hosil 
b o 'lish in i  k u z a tin g .  R eak siy ad a  Sb  ( O H ) 2Cl  hosil  b o 'la d i.  U   o so n  
p a rc h a la n ib ,  b ir  m o le k u la   suv  c h iq ish i  hisobiga  a n tim a n il  xlorid 
(S b O C l)  ga  a y la n a d i.  R ea k siy a n in g   te n g la m a sin i  yozin g.  Asosli 
tu z  c h o 'k m a s i b o r b o 'lg a n  e ritm a g a  c h o 'k m a  erib k e tg u n c h a  xlorid 
k islo tad an  q o 's h in g  va reaksiya te n g la m a sin i yozing.  H osil b o 'lg a n  
e ritm a g a   y a n a  suv q o 's h in g   va asosli  tu z   h osil  b o 'lis h in i  k u zatin g .
J  4 -  
tajriba. 
G id ro liz g a   h a ro ra tn in g   t a ’siri.
P ro b irk a g a   n o rm a l  k o n se n tra tsiy a la ri b ir xil  b o 'lg a n   F e C l
3
  va 
C H 3C O O N a   e ritm a la rid a n   2  m l  olib  ara lash tirin g .  A ra la sh m a n i 
q a y n a g u n ic h a   isiting.  Q o 'n g 'ir   c h o 'k m a —te m ird ig id ro k s o a ts e - 
ta tn in g  hosil b o 'lish in i kuzating.  F e C l
3
 va C H 3C O O N a   ning o 'z a ro  
t a ’sirid a n   F e   ( C H
3
C O O
) 3
  h o sil  b o 'lib ,  u n in g   issiq  su v d a   te z  
g id ro liz lan ish i  h iso big a  F e ( O H )
2
C H 3C O O   c h o 'k m a   h o sil  qilishi 
te n g la m a sin i  m o le k u ly a r va  ion li  sh a k ld a   yozing.
5- tajriba. 
T o 'la   gidroliz.
Probirkaga 4  —  5  ml alyum iniy sulfat solib, ustiga kaliy karb onat 
e ritm a sid a n   oq  a m o r f  c h o 'k m a   hosil  b o 'lg u n ic h a  to m iz in g  va  C 0
2 
ajralib chiqishiga e ’tib o r bering.  P ro b irk an i isitib,  c h o 'k m a n i filtrlab 
oling  va  o rtiq c h a   K^COj  ni  y o 'q o tish   u c h u n   c h o 'k m a h i  issiq  suv 
bilan yuving.  H osil b o 'lg a n  c h o 'k m a n in g  aly u m in iy  k a rb o n a t em as 
ekanligiga ish o n ch  hosil qilish u c h u n  c h o 'k m a n i  ikki qism ga b o 'lin g , 
b irin ch i  q ism g a  su y ultirilg an  xlorid  k islo tad an ,  ik k inch isiga  esa 
o 'y u v c h i  kaliy e ritm a s id a n  quying.  Ikkala h o ld a  h a m  c h o 'k m a n in g  
e rib   k e tis h in i  k u z a tin g .  A ly u m in iy   s u lfa t  va  k a liy   k a r b o n a t 
e ritm alarin i  ara lash tirg a n d a  b o rad ig an  birgalikdagi g idroliz reaksiya 
te n g la m a larin i  m o lek u ly ar va  ionli  sh ak ld a yozing.
126

1.  Quyida berilgan tuzlarning qanday asos va qanday kislotadan hosil 
bo'lganligini  ko‘rsating.  Qaysi  holatlarda  gidroliz  bosqichli  ravishda 
borishini  aniqlang.  Fikringizni  gidroliz  tenglam alarini  yozish  orqali 
asoslang.  NaCIO,  Z n S 0 4,  Cu  ( N 0 3)2,  N a
2
C 0 3,  N a
3
P 0 4,  K N 0 3,  NaCl 
AljS3,  Fe  ( N 0
3) 3
2.  Quyida  keltirilgan  tuzlarning  gidroliz  darajasidagi  farqini  11- 
jadvaldan  foydalanib  aniqlang.  C H
3
C O O N H 4,  N a
2
HPO„,  N a
2
C 0 3, 
KCN,  Al
2
 ( S 0 4)3,  Al  (C H
3
COO
) 3
3.  1 - va 2-  mashqlarda keltirilgan tuzlar gidrolizida hosil bo'ladigan 
assosli  va  nord on   tuzlarnin g   nom ini  va  grafik  tuzilishini  ham da 
dissotsialanishini  ifodalang.
4.  Quyidagi tuzlarning gidrolizlanish  tenglamalarini  molekulyar va 
ionli shakllarda yozing.  Eritma  m uhitini ko‘rsating:  a)  ammoniy nitrat; 
b)  kaliy  sulfat;  d)  am m oniy  perxlorat;  e)  bariy  atsetat;  f)  natriy 
gipoxlorit;  h)  natriy  sulfid;  i)  alyuminiy  sulfit.
5.  Kaliy  sianidning  gidrolizlanishini  qanday  qilib  kuchaytirish  va 
kamaytirish  mumkin?
6
.  Kaliy sulfid, selenid, telluridlam ing gidrolizlanish tenglamalarini 
molekulyar va  ionli  shakllarda  yozing.  Bu  tuzlarning qaysi  biri  ko'proq 
gidrolizlanadi?  Nim a uchun?
7.  Quyidagi hollarda tem ir (111) sulfat gidrolizlanishi kuchayishming 
sababini  tushuntiring:  a)  harorat  oshganidan;  b)  ishqor  qo'shilgandan;
d)  natriy  karbonat  eritmasi  qo'shilgandan.
8
.  Alyuminiy  tuzlari  eritmasiga  natriy  sulfid  eritmasi  qo'shilganda 
alyuminiy sulfid cho'km aga tushmasdan alyuminiy gidroksid cho'kmaga 
tushishi  sababini  tushuntiring.
9.  Quyidagi  hollarda  xrom  (III)  sulfatning  gidrolizlanish  darajasi 
qanday  o'zgaradi?
a)  kislota  qo'shilsa;  b)  ishqor  qo'shilsa;  d)  harorat  oshirilsa;  e)  kaliy 
sulfid  eritmasi  qo'shilsa; 
0
  kaliy  karbonat  eritmasi  qo'shilsa.
10.  Qaysi  tuz  (kaliy  sulfid  yoki  am m oniy  sulfid)  ko'proq  gidroliz­
lanadi?  Nim a  uchun?  Gidroliz  tenglam alarini  yozing.
M a s h q l a r
127

1 1

0 , 1
 m natriy va ammoniy sianid eritmalarida gidroliz konstantasini 
Kg,  gidroliz  darajasini  va  vodorod  ko'rsatkichini  (pH )  hisoblang.
12. Quyidagi tuz eritmalarida gidroliz konstantasini Kg, gidroliz darajalarini 
P,  eritma pH  larini  hisoblang.  a)  0,1  m  K
3
P 0 4, 
b)  0,1  m  C H 3COO  Na. 
Gidrolizning  faqat  birinchi  bosqichi  boradi  deb  qaralsin.
  X.  OK SIDLA NISH-QA YTARILISH  REAKSIYALARI
O k sid lan ish -q ay tarilish  reaksiyalari  (O Q R ) ta b ia td a  ju d a  keng 
ta rq a lg a n   b o 'lib ,  k im y o   s a n o a tid a ,  x a lq   x o 'ja lig i  ta r m o q la rid a , 
sh u n in g d e k  d o rish u n o slik  s a n o a tid a  k e n g  q o 'lla n ila d i.  B iologik va 
y a sh a sh   ja r a y o n id a   m u h im   b o 'lg a n   n a fa s  o lish ,  y e m irilish   va 
f o to s i n te z   k o 'p   b o s q ic h li  k a ta l it ik   m u r a k k a b   o k s id la n is h -  
q a y ta rilis h   re a k siy a la rid ir.  B u  m a v z u n i  c h u q u r   b ilish   a n a litik , 
biologik,  farm asevtik va toksikologik kim yoni h a m d a  farm akologiya 
va p a to fiz io lo g iy a n i  o 'rg a n is h d a  y o rd a m   b e ra d i.
O k s id o m e triy a   o k s id la n is h -q a y ta rilis h   rea k siy a la rig a   a s o s ­
la n g a n   b o 'lib ,  e ritm a d a g i  o k sid lo v c h i  va  q a y ta ru v c h in in g   m iq ­
d o rin i  h a jm iy   a n a liz   b ila n   a n iq la s h   u su lid ir.
O k s id o m e triy a   fa rm a ts iy a d a ,  b io k im y o d a ,  s a n ita r  va  k lin ik  
te k s h iris h la rd a   (m a s a la n ,  C u 2+,  K +  io n la ri  k o n s e n tra ts iy a s in i, 
a ts e to n n i,  x in o n   va  g id ro x in o n n i,  a n tip ir in ,  a sk o rb in   k islo ta n i, 
fe rm e n tla rd a n  k a ta la z a  p e ro k sid in i  a n iq la sh d a )  keng q o 'lla n ila d i.
B arch a kim yoviy reaksiyalarni ikkiga b o 'lish i m um kin.  B irinchi 
xil  re a k s iy a la rd a   reak siy ag a  k iris h a y o tg a n   m o d d a la r   ta rk ib id a g i 
e le m e n tla m in g   o k sid lan ish   d a ra ja si  o 'z g a rm a y  q o lad i.  M a s a la n , 
n e y tr a lla n is h   re a k siy a si,  a lm a s h in is h ,  b a ’zi  p a rc h a la n is h   va 
b irik ish   re a k siy ala ri:
CaCl
2
 +  K
2
C 0
3
 =  2  KCl +  C aC 0 3i  
S 0
3
 +  H20  =  H
2
S 0
4
J a v o b l a r :  a)  pH  =  12,4,  p  =  2,8  %, 
Kg =  7 ,9 4 - 1 0
3
b)  pH  = 
8
,
8 8
,  p =  7,56  10-3 %,  Kg =  5,56  IO
" 10
H C I  +   N a O H   =   N a C l  +   HX>
M g C 0
3
  =   C 0
2
  +   M gO
128

Ik k in ch i  xil  rea k siy ala rid a   b ir y oki  b ir  r e c h a   e le m e n tla m in g  
ok sid lan ish   d a ra jasi  o 'z g a ra d i:

+1 
+2 

Zn +2H C 1 = Z n C l
2
  + H
2
2 P b  (N Оз 
) 2
  = 2 P b  0  + 4  N O j + O
2
N e y tra lla n ish   reak siy asid a  h e c h   b ir  elem enviiing  ok sid lan ish  
d a r a ja s i  o 'z g a r m a g a n   b o 'l s a ,  ik k in c h i   r e a k s iy a d a   r u x n in g  
ok sild an ish   d arajasi 

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   36


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling