Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti


Download 48 Kb.

bet14/36
Sana28.11.2017
Hajmi48 Kb.
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   36

0
  d a n  
+ 2
  g a,  v o d o ro d n ik i  esa 
+ 1
  d a n  
0
  ga
o 'z g a ra d i.
Elem entlam ing oksidlanish  darajasi 
0 ‘zgarishi bilan  boradigan 
reaksiyalarga  oksidlanish-qaytarilish  reaksiyalari  deyiladi.
M o le k u la   ta rk ib id a g i  a to m   o k s id la n s a ,  u n in g   o k sid la n ish  
d arajasi  o rta d i,  q ay ta rilsa  o k sid la n ish   d arajasi  kam ayadi. 
0
‘z id a n  
e le k tro n   b e rg a n   a to m ,  m o le k u la   yoki  ion  qaytaruvchi,  e le k tro n  
qabul qilgani esa  oksidlovchidir.  Elektron berish jarayoni oksidlanish 
deb,  elektron  qabu l qilish ja ra y o n i  qaytarilish  deb  ataladi.  Q a y ta ­
ruvchi  o k sid lan ad i.  O ksidlovchi  q a y ta rila d i.
Oksidlanish  d a ra ja si —  e le m e n t  a to m in in g   sh a rtli  z a ry a d i 
b o 'lib ,  u  birk m a faqai  io n la id a n  tash k il  to p g an  degan faraz asosida 
birikm a  h isoN ab to pilad i.  O ksidlanish darajasi  u m u m lash gan  ele k ­
tro n   ju ftin in g   e le k trom anfiyligi  k a tta ro q   e le m en t  a t o n i   to m o n  
siljishi tufayli vujudga  keladi.  Elck  ron ju ftin i o 'z i tom onga siljitgan 
e le m e n t  a to m i  r m n fiy   o k sid lan ish   d a ra jasig a ,  o ‘zid an   H e k tro n  
juftini b eray o tg an  e le m en t  atom i  esa  m u sb at oksidlanish  darajasiga 
ega  b o 'la d i.  O k sid la n ish   darajasi  m usbat,  m anfiy yoki  nol b o 'lis h i 
m u m k in .
O d d iy  m o d d a la rd a   e le m en t  a to m la rin in g  oksidlanish  darajasi 
nolga ten g  b o 'la d i,  ch u n k i  e le k tro n  ju ftin in g  siljishi  k u zatilm ay d i. 
M asalan:
0
0
0
 
D O  
0
 
0
0
H 2;  0 2;  N 2;  I 2;  C l2; 
B r2;  Z n ;  A lv a  hokazo.
M etall g id rid la rid a n  b o sh q a b a rc h a  b irik m a lard a  v o d o ro d n in g  
ok sid lan ish   d a ra ja si  +1  b o 'la d i.  C h u n k i  b u n d a   u m u m la sh g a n
.’29

e le k tro n  ju fti  v o d o ro d d a n  e le k tro m a n fiy lig i  k a tta ro q  boMgan  e le ­
m e n t  a to m i  to m o n   siljigan boM adi.  M asalan :
C / - ‘; 
H  + l 
2
 
#
+1
M etall  g id rid la rid a   esa  v o d o ro d n in g   o k sid lan ish   d a ra jasi  - 1  
boMadi, ch u n k i b u n d a  u m u m lash g an  elek tro n  jufti  m etall a to m id a n  
v o d o ro d  to m o n   siljigan  boMadi.  M asalan :
N a+l  s ------ *   H~l
K o 'p c h ilik  b irik m a lard a  k islo ro d n in g  oksidlanish darajasi  —2 
boMadi.  F aq at ftor bilan birikm asi F 20  da  + 2 ,  peroksidlarda esa — 1. 
F to m in g   o k sid lan ish   darajasi  b a rc h a   b irik m a la rid a   — 1  boM adi. 
B irik m a la rd a   m e ta lla m in g   o k s id la n is h   d a ra jasi  so n   jih a tid a n  
u lam in g  valentligiga  teng boMib  m u sb a t  ishorali boMadi.  B ir a to m li 
io n la rd a  o k sid lan ish   darajasi  io n  z a ry a d ig a  ten g  boMadi.
Bu  m a ’lu m o tla rd a n   fo y d a la n ib ,  b irik m alard ag i  o k sid la n ish  
d a r a j a s i   o 'z g a r u v c h a n   e l e m e n t   a t o m l a r i n i n g   o k s i d l a n i s h  
d a r a ja la r in i  to p is h   m u m k in .  B u n d a   m o le k u la d a g i  a t o m l a r  
o k sid la n ish   d arajalari  y ig 'in d isi  n o lg a,  m u rak k ab   io n d a   esa  ion 
zary ad ig a ten g ligini  e ’tib o rg a o lish  lozim .
M asalan:  K M n 0
4
  m o le k u la sid ag i  m arg e n esn in g   o k sid la n ish  
d a ra jasin i  x   b ila n   belg ilab ,  k a liy   ( +
1
)  va  kislorod  ( —
2
)  n in g  
o k s id la n is h   d a ra ja la rin i  u la m in g   a to m la r i  s o n ig a   k o 'p a y tir ib  
ten g la m a  tu zam iz:

M n 0 4  +  I  + A" + 
( —2) 
- 4  
=  0 
 

+7
D e m a k ,  m arg anetsnin g  o k sid lan ish   darajasi  + 7  ga teng.  X uddi 
shu  usuld a  K
2
C r
2
0 :  m o lek u lasid a  x ro m n in g  oksidlanish  d a ra jasin i 
to p am iz:
K-,  C r
2
0
7
  ( + I)  2 + Jt  2  + ( —2 ) - 7   = 0 
л'  =  + 
6
130

D e m a k ,  x ro m n in g   kaliy   d ix ro m a td a g i  o k sid lan ish   darajasi 
+ 6
 g a ten g .  M u ra k k a b   io n d ag i  a to m la rn in g  ok sid lan ish  d a ra jala ri 
y ig 'in d isi  io n   za ry a d ig a  ten g lig in i  e ’tib o rg a   olib a m m o n iy   io n id a  
a z o tn in g   o k sid la n ish   d a ra ja sin i  h iso blaym iz:
JC+l  +
N H
4
 
x
 
+ ( + 1 ) - 4   =  +1, 
x   =  — 3
+
D e m a k ,  N H
4
  io n id a   a z o tn in g   o k sid la n ish   d a ra jasi  —3.  S h u  
ta q lid d a   fosfat  va  n itra t  io n la rid a   fo sfo r  va  a z o tn in g   o k sid la n ish  
d a ra ja la rin i  an iq la y m iz :
P 0
4
   + ( —2) -4   =  — 3 
x   =  +5 
P
N 0
3
  x  + ( —2 ) • 3  =  — 1 
x   =  +5 
N
O k sid lan ish  darajasi va v a le n tlik  tu sh u n c h a la rin i b ir-b iri b ilan
+1
a ra la s h tiris h   y a ra m a y d i.  M a sa la n :  H C I,  H 2,  N a H
- 1
  m o le k u ­
la la rin in g   h a m m a s id a   v o d o ro d n in g   v alentligi 
1
  ga  te n g   b o 'lib , 
o k sid la n ish   d arajasi  esa  +
1 , 0
 v a 
— 1
  b o 'la d i.
B erilgan a to m n in g  valentligi d ey ilg an d a, u n in g  b o sh q a  a to m la r 
b ila n   h o s il  q ilg a n   k im y o v iy   b o g M a n is h la r  s o n i  t u s h u n ila d i. 
O k sid lan ish  d a ra jasid a n  farq  qilib  v alen tlik n in g  ishorasi b o 'lm a y d i.
O ksidlan ish-qay tarilish   reaksiyalarida oksidlanish va qaytarilish 
ja ra y o n la ri  b ir  v a q td a   so d ir b o 'lib ,  q a y ta ru v c h i  b e rg a n   e le k tro n - 
la m in g  so n i  o k sid lo v ch i  q a b u l  q ilg a n   e le k tro n la rn in g  s o n ig a  te n g  
boM adi.  Q u y id a   la b o ra to riy a d a   k e n g   q o 'lla n ila d ig a n   e n g   m u h im  
o k s id lo v c h ila r  va  q a y ta ru v c h ila r  ro 'y x a ti  k eltirilgan .
O ks;dlovchilar:  G a lo g e n la r.  K aliy   p e rm a n g a n a t  ( K M n 0 4), 
kaliy  m a n g a n a t  (K
2
M n 0 4),  m a rg a n e s   (IV )  oksid  ( M n 0 2).  K aliy 
d ix ro m at (K ^C rjO ,),  kaliy x ro m a t  (K
2
C r 0 4).  N itra t kislota ( H N 0 3). 
K islo ro d   v 0 2),  o z o n   ( 0 3),  v o d o ro d   p e ro k sid   ( H
2
0 2).  S ulfat  kislota 
( H
2
S 0 4)  (k o n s),  se le n ta t  k islo ta   ( H
2
S e 0 4).  M is  ( II )   o k sid   (C u O ), 
k u m u sh   ( I)   o k sid   (A g
2
0 )   q o 'r g 'o s h in   (IV )  oksid  ( P b 0 2).  N o d ir  
m e ta lla m in g   io n lari  (X g
5
  A u   v a  b o s h q a la r).  T e m ir   ( I I I )   x lo rid  
( F e C l3),  te m ir   ( I I I )   su lfat  F e
2
( S 0 4) 3.  Q alay   (IV )  x lo rid   (S n C I,).
131

V o doro d  io n la ri  ( H +),  g ip o x lo rid la r,  x lo ra tla r va p erx lo ratlar. 
Z a r   s u v i,  k o n s e n t r l a n g a n   n i t r a t   v a  f t o r i d   k i s l o t a l a r i n in g  
aralash m asi.  E le k tro liz d a   a n o d .
Qaytaruvchilar:  m eta lla r,  v o d o ro d ,  k o ‘m ir.  U glerod  (II)  oksid 
(C O ),  v o d o ro d   sulfid  ( H
2
S),  n a triy  sulfid  ( N a
2
S ),  a m m o n iy  sulfid 
( N H
4
)
2
S,  o ltin g u g u rt  (IV )  oksid  ( S 0 2)  sulfit  k islo ta  ( H
2
S 0 3), 
n a triy   sulfit  ( N a
2
S 0 5),  n a triy   tio su lfa t  ( N a
2
S
2
0 3).  Y odid  kislota 
(H I),  kaliy yo did   (K I),  b ro m id   kislota  (H B r),  kaliy b ro m id   (K B r), 
xlorid kislota (H C I),  nariy xlorid  (N a C l),  kaliy xlorid  (K C l).  Q alay
( II)  xlorid  ( S n C l2),  te m ir   ( II)  su lfat  ( F e S 0 4),  m arg a n es  ( II) 
sulfat  ( M n S 0 4),  x ro m   ( I I I )   sulfat  ( C r
2
( S 0 4)3.  K aliy  n itrit,  n a rtiy  
n itrit  ( N a N 0 2),  a m m ia k   ( N H 3),  g id ra z in   ( N ,H 4),  azot  (II)  oksid 
(N O ).  Fosfit  kislota ( H
3
P 0 3).  Aldegidlar, spirtlar, chum oli  va oksalat 
k islo talari,  g ly u k o za ,  e le k tro liz d a   k ato d .
B a’zida,  o k sid la n ish -q a y ta rilish   reaksiyalari  n atijasida  q a n d a y  
m od d a  hosil  b o 'lish in i  aniqlash  q ayinchilik tu g 'd irad i.  Bu  m asalani 
hal  qilish  u c h u n   quyidagi jad v aln i tavsiya e ta m iz .  Jad v aln in g  c h a p  
q is m id a   o k s i d l o v c h i l a r   b e r ilg a n   b o 'l i b ,   k o 'r s a t k i c h   b i la n  
oksidlovchi  q aytarilgand a q anday  m o d d a  hosil  bo'lishi  ko'rsatilgan. 
L ekin.  b a ’zi  o k sid lo v c h ila r  q a y ta ru v c h in in g   k u c h ig a   q a ra b   h a r 
xil  q ay tarilg anlig i  u c h u n  ja d v a ld a   k o 'rs a tk ic h n in g   ustiga  k u c h siz  
( C u .K B r   va  k u ch li  (Z n ,  KI)  q a y ta ru v c h ila r  ish tirok idagi  m isol 
tariq asid a beriladi.
Oksidlovchilar  va  ularning 
qaytarilish  mahsulotlari
Qaytaruvchilar  va  ularning 
oksidlanish  mahsulotlari
G alogenlar  va  ularning  birikmalari
2  H +—
> H
,
С Г 2— >2  Cl- 
,
“ r  
2  B r — >Br\
a 6 - - i a -
 
2  C1“—
C1"
C I O - ,----->CI
132

h
2
s o 4 - ^ %   H 2S 
H
2
S 0
4
( k o n s ) . ^ ^ >   S 0
2
>  S
Oltingugurtning  birikm alari
N a
2
S 0 3-
H 2S 
N a
2
S 0
3
N a ,S 0 4
SO,
H N 0
3
( k o n s ) - ^   N 0
2 
H N 0
3
 (kons) 
NO
Azotning  birikm alari
N H
3
  -  
KNO-,
H N O
3
 ( s u y u l ) - ^   NO
K N O ,
К М пО д
NO
n
2
»  KNO
3
Marganesning  birikmalari
->  M n 2+
K M n 0
4
 
M n 0
2 
M nO ,  ^
  M n2+
H +
M n'
Xromning  birikm alari
MnOn
K
2
Cr
2
0
7
  ----- >  Cr
2
(S 0
4 ) 3
C rC l
3
  ^ К
2
С Ю
4
Qo 'rg 'ohsin  birikmalari
P b 0
2
SnC l
4
H N O j
FeCl
P b ( N 0 3)2
SnCI
2
F eC l,
Qalay  birikm alari 
I  S nC l
2 
Temir  birikm alari 
FeC l
2
  - 
Mishyak  birikm alari

 SnCl
4
FeCl,
A
s
2S3 
H 3A
s
0 4  +  H 2S 0 4
A
s
2S5 
h
3A
s
0 4  +  H2S 0 4
133

Oksidlanish-qaytarilish reaksiyalarining turlari
O k sid lan ish -q ay tarilish   reaksiyalari  u c h  tu rg a:  m olekulalararo, 
ichki m olekulyar va  disproporsiyalanish  rea k siy ala rig a  b o 'lin a d i.
1. 
M o le k u la la r a r o   o k s id la n is h - q a y ta r ilis h   r e a k s iy a la rid a  
o k s id l a n is h   d a r a j a s i   o ‘z g a r a d ig a n   e l e m e n t   a t o m l a r i   t u r l i  
m o le k u la la r tark ib ig a  k irgan b o 'la d i.  Bu reak siy alar g a z la r orasida:


-3+1
3 H 2  + N 2  = 2 N H 3
4 N H 3 + 5 0 “ = 4 N O + 6 H 2 O
+4 

+6  -2

S 0 2  + Ог = Z  S O
3 
Q a ttiq   m o d d a la r  b ila n   g a z la r  o rasid a :
2 M g (q ) + 0 2 (g) = 2 M g O  (q )
2 Sb (q ) + 3 d  2 (g) = 2 Sb C l 3 (q )
Q a ttiq   m o d d a la r   b ila n   suyuq  e ritm a la r   o rasid a :
4  H C I  (e r)  +   M n 0 2  (q )  =   C l2  (g)  +   M n C l2  (er)  +   2  H 20   (er)
16  H C I  (er)  +   2 K M n 0 4  (q )  = 5   C l2  (g)  +   2  M n C l2 (er)  +
+  4  H 20   (er)  +   2  K C l  (er)
Q a ttiq   m o d d a la r  o rasid a:
2A1  (q )  +   F e 20 3  (q )  -  A l
2
0
3
  (q )  +   2 F e   (q)
C   (q )  +   2 P b O   (q )  =   2 P b   (q )  +  C 0 2  (g)  b o rish i  m u m k in . 
A k s a riy a t  k o ‘p c h ilik   o k s id la n is h - q a y ta r ilis h   re a k s iy a la ri 
e ritm a la rd a  ketadi:
3 N a 3  As 0 3  + K 2  Сгг  0 7  + 4 H 2S 0 4  =  3 N a 3  As 0 4  +
+ C r 2( S 0 4 )3  + 4 H 20  + K 2S 0 4
2 N a  C r  0 2  + 3 H 20 2  + 2 N a O H   =  2 N a 2  C r  0 4  + 4 H 2  O  
M o le k u la la ra ro   o k sid la n is h -q a y ta rilis h   reaksiyalari  ta rk ib id a  
o k sid la n ish   d a ra jasi  b ila n   fa rq la n a d ig a n   b ir   xil  a to m la r   tu tg a n  
m o d d a la r  o ra s id a   h a m   b o rad i.  B u n d a y   re a k siy ala rn i  sinpropor- 
siyalanish  rea ksiyalari d eb   atalad i.
134

5 H  C l  +  H С Ю
3
  = 3 C 1
2
+ 3 H 20
2.  Ic h k i  m o le k u ly a r  o k s id la n is h - q a y ta ris h   re a k siy a la rid a  
o k sid la n ish   d arajasi  o 'z g a ra d ig a n   e le m e n t  a to m la ri  b ir  m olekula 
tarkibiga kiradi.  M asalan:
( N H
4
)
2
C r
2
 
0 7
  =  А
2
+ С г
2
 
0 3
  + 4 H 20
2
К С Ю
3
  =  2 K C 1 + 3 0 2
2
H g ( N
0 3 ) 2
  =  2 H gO   + 4 N O
2
 + 
6 2
T a rk ib id a   o k sid la n ish   d arajasi  b ila n   farq lan a d ig an   v a  b ir  xil 
e le m e n t tu tg a n   m o d d a la m in g  p a rc h a la n ish i  h a m  sh u  tu rg a kiradi:
- 3
 
+ 3
 
0 
N H
4
  N 0 2   =  N? + 2 H 20
N   H
4
  N 0
3
  =  N
2
0 +   2 H 20
3.  D isp ro p o rsiy a la n ish   yoki  o ‘z - o ‘z id a n   o k sid la n is h -q a y ta ­
rilish  s o d ir  b o 'la d ig a n   re a k s iy a la rd a   m o le k u la   ta rk ib id a g i  b ir 
a to m n in g   o k sid la n ish   d arajasi  h a m   o rtib ,  h a m   k a m a y a d i,  y a’ni 
o ‘sha a to m  yoki  io n   reaksiyada h a m  o k sid lo v ch i,  h a m  qaytaruvchi 
b o 'lib   ish tiro k  etadi:
3 K ,  M n  0
4
  +  2  H 20   =  2 K  M n 0
4
  +  M n 0
2
  + 4 K O H
3 K C l  O  =  2 K C1+ K C l 0
3
3 H N  0
2
  =  H  N O
3
+  2 N 0 +   H 20
4 N a
2
 S 0
3
  =  3 N a
2
  S 0 4 +  N a 2S
6
 N a O H   + 3 S  =  2  N a ,  S +  N a
2
  SO
3
 + 3 H , 0  
2 K O H   + C l 
2
  =  K C I+   K O C I  +  H 20
6
K
0
H+ 
3
c i ,   = 
5
К С
1
+ К С Ю
3
  +  з н , о
kons
2H
2
  S + H
2
S 0
3
  = 3 S + 3 H 20
135

OKSIDLANISH-QAYTARILISH  REAKSIYALARI 
TENGLAMALARINI  TUZISH  USULLARI
R eaksiya  te n g la m a s in i  t o ‘g ‘ri  y o za  b ilish   m a ssa la r  saq lan ish  
q o n u n in in g   ifo d a lan ish id ir.  S h u n in g   u c h u n   reaksiyaga  olin gan  
m o d d a la r tark ib id ag i a to m la r soni reaksiya  n atijasida hosil b o 'lg a n  
a to m la r so n ig a  te n g  b o ‘lishi  kerak.
O k s id la n is h -q a y ta rilish   reak siy alarin i  te n g la s h tiris h n in g   ikki 
xil  usuli  bo r:  e le k tro n   b a la n s  u suli  va  io n -e le k tro n   yoki  y arim  
reaksiya usuli.
Bu  ikki u su ln in g   m o h iy a tin i a n iq  tu sh u n is h   u c h u n  b ir o k sid ­
lan ish -q a y tarilish   reaksiyasini  h a m  e le k tro n  b a la n s usuli b o ‘yicha, 
h a m  io n li-e le k tro n  usuli b o 'y ic h a  ten g lash tirish n i k o ‘rib chiqam iz.
Elektron  balans  usuli.  Bu  u su ln in g   m o h iy a ti  a so sid a,  q a y ta ­
ru v c h i  y o ‘q o tg a n   e le k tr o n la r n in g   u m u m iy   s o n i,  o k sid lo v c h i 
b irik tirib   o lg an   u m u m iy  e le k tro n la r so n ig a te n g  b o ‘lishligi tu rad i: 
M asalan :  k islo tali  sh a ro itd a g i  reaksiya.
1.  O ksid lan ish -q ay tarilish   reaksiyasi  u c h u n  o lingan va reaksiya 
n atijasid a  h o sil  b o ‘lgan  m a h s u lo tla r  fo rm u la si  v a le n tlik   n u q ta i- 
n a z a rid a n   t o ‘g ‘ri  yo zib  o lin ad i:
K M n 0
4
+ H
2
S 0
4
+ N a
2
S 0   = M n S 0
4
+ N a
2
S 0
4
+ K
2
S 0
4
+ H 20
2.  O k sid lo v c h i  va  q a y ta ru v c h ila rn in g   re a k siy a d a n   old in g i  va 
keyingi  o k sid la n ish   d a ra ja la ri  a n iq la n ad i:
K  M n  0
4
  +  H
2
S 0
4
  +  N a
2
 S 0
3
  =  M n  S 0
4
  +  N a
2
  S 0
4
  +
+   K
2 S
0
4   +
H
2 0
R eak siy a  s x e m a sid a n   k o ‘rin ish ic h a ,  o ltin g u g u rtn in g   o k sid ­
lan ish  d a ra jasi  + 4  d a n  
+ 6
 g a c h a   o rta d i.  D e m a k ,  S
' 4
  q a y ta ru v c h i, 
reaksiya d a v o m id a  2  ta  e le k tro n  b e rd i.  M a rg a n e sn in g  o k sid lan ish  
darajasi  + 7   d a n   + 2   g a c h a   k am ay d i.  D e m a k ,  M n
+7
  o k sidlo vch i 
b o ‘lib,  5  ta   e le k tro n   qab u l  qildi.
3.  O k sid lan ish  darajasi o 'zg arg an   e le m e tla rd a n  e le k tro n  b alan s 
te n g la m a sin i tu z ib ,  y o ‘q o tilg an  va q ab u l  q ilin g a n  e le k tro n la rn in g  
so n in i  te n g la s h tiru v c h i  en g  k ich ik   k o e ffitsiy en tla r ta n la n a d i.
O k sid la n ish   ja ra y o n i  S
+4
  —2e  =   S
+6
 
5
Q a y ta rilish   ja ra y o n i  M n +7+   5e  =   M n
+2
 
2
136

4.  T o p ilg a n   k o effitsiy en tla r reaksiy an in g  o ‘ng to m o n id a   hosil 
b o ‘lgan m ahsulo tn in g  oldiga q o ‘yilib, so 'n g  c h a p  to m o n id a  reaksiya 
u c h u n   o lin g a n   m o d d a la r o ld ig a  q o 'y ilib   ten g lash tirilad i:
2  K M n 0
4
  +   H
2
S 0
4
  +   5  N a
2
S 0
3
  =   2 M n S 0
4
  +
+   5  N a
2
S 0
4
  +   K
2
S 0
4
  +   H 20
5.  R e a k siy an in g   o 'n g   to m o n id a g i  k islo ta  q o ld iq la rin in g   soni 
h is o b la n ib ,  c h a p   to m o n i  b ila n   te n g la s h tirila d i.  A yni  o lin g a n
reak siy an in g   o 'n g   to m o n id a  
8
  ta   k islo ta  q o ld ig 'i  (S O 2 - )  b o 'lib , 
sh u n in g   5  tasi  o k s id la n ish -q a y ta rilish  ja ra y o n id a   5 S O j
2
  -►
  5 S 0
4 
ish tiro k  etadi.
D e m a k ,  rea k siy an in g  c h a p  to m o n id a  k islo ta oldiga  3  ko effit- 
siy e n tin i  q o 'y ish   kerak:
2  K M n 0
4
  +   3  H
2
S 0
4
  +   5  N a
2
S 0
3
 =   2  M n S 0
4
  +
+   5  N a
2
S 0
4
  +   K
2
S 0
4
  +   H 20
6
.  R eaksiya oxirida o ld in  v o d o ro d ,  keyin kislorod ato m larin in g  
son i  te n g la sh tirila d i:
2  K M n 0
4
  +   3  H
2
S 0
4
  +   5  N a
2
S 0
3
  =   2  M n S 0
4
  +
+   5  N a
2
S 0
4
  +   K
2
S 0
4
  +   3  H 20
lon -elektron   usuli.  Bu  u su ld a   o k sid lo v c h i,  q a y ta ru v c h i  va 
u la m in g   reaksiya  m a h s u lo tla ri  io n   h o lid a   yozilib,  keyin  y arim  
rea k siy ala r  te n g la m a la ri  tu z ila d i.  K u ch li  e le k tro litla r  io n   h o lid a , 
kuchsiz elektrolitlar, gazlar va c h o 'k m a la r m olekula holida yoziladi. 
R eaksiya  m ahsulotlari tajrib a natijasiga k o 'ra  m a ’lu m o tn o m a lard a n  
fo y d alan g an   h o ld a   yoziladi.  Y arim   reaksiyalarni y ozishda reaksiya 
m u h itin i  hisobga o lg an   h o ld a   q a y ta rilish  ja ra y o n i 
( 1
  va 
2
-  q o id a) 
u c h u n   va  o k sid lan ish   ja ra y o n i  (3 -  va  4 -   q o id a )  u c h u n   q o 'lla n i­
lad ig a n   q o id a la rd a n   fo y d a la n a m iz .
1- 
qoida.  O ksidlovchi tarkibidagi o rtiq c h a  kislorod  [O]  kislotali 
m u h itd a  vodorod ionlari bilan  birikib, suv hosil qiladi va qaytariladi:
[O] 
+   2  H +  +   2e  =   H 20  
M n O ;  + 

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   10   11   12   13   14   15   16   17   ...   36


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling