Farmatsevtika o‟quv instituti talabalari uchun adabiyoti


Download 2.64 Mb.
Pdf просмотр
bet5/50
Sana15.12.2019
Hajmi2.64 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   50

  
H
3
PO


H
+
+ H
2
PO
4
2-
   
     
HClO
4  

H
+
+  ClO
4

      
H
2
SO

 

H
+

HSO
4
-      
  H
2
PO
4
2- 

H
+  
+HPO
4
2-
     HNO


H
+
+  NO
3
-
 
    HSO
4
-
 

H
+
+ SO
4
2-           
 HPO
4
2-
 

H
+
+PO
4
3-
    
    
Kislota eritmalari nordon ta‘mli bo‘lib , lakmus indikatorini qizil rangga  kiritadi. Fenolftalein 
indikatori kislotalar ishtirokida o‘z rangini o‘zgartirmaydi. 
          Nomlanishi. Kislorodsiz  kislotalarni  nomlashda element nomiga   - ―id ―  qo‘shimchasi 
qo‘shiladi. HCl- xlorid , HBr- bromid, HI – yodid, H
2
S -  sulfid, H
2
Se selenid, HCN- sianid, HCNS
rodanid va boshqalar.  
 
5 jadval. Eng muhim kislotalarning ro‘yxati     

 
 
21 
              
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
          Kislota hosil qilgan element turli valentliklar namoyon etsa, ulardan eng past valenlikdagilar ( 
yoki oksidlanish darajasi)  birikmaning kislotasiga  - ―gipo‖  old qo‘shimchasi qo‘shiladi. HClO
gipoxlorit, HIO- gipoyodit, HBrO- gipobromit; 
          Kislotadagi elementning valentligi o‘rtacha qiymatga ega bo‘lsa elementga –―it‖  old 
qo‘shimchasi qo‘shiladi.  H
2
SO
3
- sulfit , HClO
2
- xlorit,HNO
2
- nitrit, H
2
SeO
3
- selenit, HBrO
2
- bromit; 
          Kislota hosil qilgan elementning valentligi eng yuqori bo‘lsa  element nomiga – ―at‖ 
qo‘shimchasi qo‘shiladi. H
2
SO
4
- sulfat, H
2
CO
3
- karbonat, HClO
3
 –xlorat, HNO
3
- hitrat, HBrO
3

bromat va hokazo. 
          Bir element bir xil valentlikda  vodorod atomlari soni bilan farqlanadigan kislotalar hosil 
qilganida vodorod atomlari soni kamiga  - ―meta‖ , vodorod atomlari soni ko‘piga –―orto‖ old 
qo‘shimchasi qo‘shiladi. H
2
SiO
3
- meta-silikat, H
4
SiO
4
 – orto-silikat, HBO
2
- meta-borat, H
3
BO
3
 –orto-
borat, HPO
3
 – meta-fosfat, H
3
PO
4
- orto-fosfat. 
           Kislota hosil qiluvchi element eng yuqori valentlini namoyon etganida unga  
 ―  per‖ old qo‘shimchasi qo‘shiladi.  HClO
4
- perxlorat, HMnO
4
- permanganat, HIO
4
- periodat. 
№  Kislotalarning 
   formulasi va  
angidridlari 
Kislotalarning 
 nomlanishi        
Kislota          qoldigi 
anioni 
  
Tuzlari 
1   
   HCl      
Хlorid  
   Cl

NaCl 

   HBr 
Bromid  
  Br

KBr 

   HJ 
Iodid  
   I
-
 
NaI 

   HF 
Ftorid  
   F
-
 
CaF
2
 
5   
   HCN 
Sianid  
   CN
-
 
KCN 

   HCNS 
Rodanid  
   CNS
-
 
NaCNS 

   H
2

Sulfid  
    S
2- 
K
2


   HNO
2
        N
2
O
3
 
Nitrit  
    NO
2

NaNO
2
 

   HNO
3            
N
2
O
5
 
Nitrat  
    NO
3

KNO
3
 
10 
   H
2
SO
3      
   SO
2
 
Sulfit  
    SO
3
2- 
Na
2
SO
3
 
11 
   H
2
SO
4           
SO
3
 
Sulfat  
    SO
4
-
 
Na
2
SO
4
 
12 
   H
3
PO
3           
P
2
O
3
 
Fosfit  
    НРО
3
2-
  
Na
2
НРО
3
 
13 
   H
3
PO
4      
   P
2
O
5
 
Ortofosfat  
    PO
4
3- 
Na
3
PO
4
 
14 
   HPO
3      
    P
2
O
5
 
м- fosfat  
    РО
3
-
 
KРО
3
 
15 
   H
4
P
2
O
7         
P
2
O
5
 
Difosfat  
Pirofosfat  
   P
2
O
7
4- 
Na
4
P
2
O
7
 
16 
   H
2
CO
3    
   CO
2
 
Karbonat  
   CO
3
2- 
K
2
CO
3
 
17 
   H
2
SiO
3
      SiO
2
 
м-silikat  
   SiO
3
2- 
Na
2
SiO
3
 
17 
   H
4
SiO
4   
    SiO
2
   
о-silikat  
   SiO
4
4- 
Na
4
SiO
4
 
18 
   HclO         Cl
2

Gipoxlorit  
   ClO

NaClO 
19 
   HClO
2         
 Cl
2
O
3
 
Хlorit  
   ClO
2

KClO
2
 
20 
   HСlO
3
      Cl
2
O
5
 
Хlorat  
   СlO
3

KСlO
3
 
21 
   HСlO
4    
    Cl
2
O
7
 
Perxlorat  
   СlO
4

KСlO
4
 
22 
   H
2
CrO
4   
   CrO
3
 
Хromat  
   CrO
4
2- 
K
2
CrO
4
 
23      H
2
Cr
2
O
7  
   CrO
3
 
Dixromat  
   Cr
2
O
7
2- 
K
2
Cr
2
O
7
 
24 
   HMnO

     Mn
2
O
7
 
Permanganat  
   MnO
4

NaMnO
4
 
25 
   H
2
MnO
4  
   MnO
3
 
Мanganat  
   MnO
4
2- 
K
2
MnO
4
 
26 
   H
3
BO
3       
   B
2
O
3
 
Ortoborat  
 
 
27 
   HBO
2             
B
2
O
3
 
Metaborat  
   BO
2

KBO
2
 
28 
   H
2
B
4
O
7    
   B
2
O
3
 
Теtraborat 
 
   B
4
O
7
2- 
Na
2
B
4
O
7
 
29.   CH
3
COOH 
CH
3
COOCOCH
3
 
Sirka, asetat  
CH
3
COO
-
 
CH
3
COONa 

 
 
22 
            Ba‘zan kislotalardan suv chiqib ketishi hisobiga ham ma‘lum nomlanishlar beriladi:  H
4
P
2
O
7
-
piro- yoki difosfat, H
2
Cr
2
O
7 
– dixromat yoki bixromat. 
             Xossalari. Kislotalar asoslar bilan ta‘sirlashib tuz va suv hosil qiladi:    
    НСl+KOH=KCl+H
2
O                       HNO
3
+NaOH=NaNO
3
+H
2

    H
2
SO
4
+Ca(OH)
2
=CaSO
4
+2H
2
O      2H
3
PO
4
+3Ba(OH)
2
=Ba
3
(PO
4
)
2
+6H
2

             Kislotalar asosli oksidlar bilan ta‘sirlashib tuzlar hosil qiladi: 
    H
2
SO
4
+BaO= BaSO
4
+H
2
O                2HNO
3
+MgO=Mg(NO
3
)
2
+H
2

             Кislotalar tuzlarga ta‘sir etib kychsiz kislotalarni siqib chiqaradi: 
     2HCl+FeS=FeCl
2
+H
2
S                    Na
2
CO
3
+2HCl=2NaCl+H
2
O+CO
2
 
     H
2
SO
4
+Na
2
SiO
3
=Na
2
SO
4
+H
2
SiO
3

    KCN+HCl=KCl+HCN   
Kislotalar  faol metallar bilan ta‘sir etganda (Mg,Zn,Al,Fe) va    quyidagi kislotalar olinsa va  НСl, 
H
2
SO
4
, H
3
PO
4
, CH
3
COOH olinsa kislotalarning tuzlari va vodorod ajralib chiqadi: 
  2HCl+Mg=MgCl
2
+H
2    
;
                                        
Zn+H
2
SO
4
=ZnSO
4
+H
2
 
  2CH
3
COOH+2Na= 2CH
3
COONa+H
2  
;
 
2H
3
PO
4
+3Mg=Mg
3
(PO
4
)
2
+3H
2
  
          Agar kislotalarga passiv metallar (Cu, Ag, Hg, Au, Pt) ta‘sir ettirilsa, bu metallarning aktivligi 
kam bo‘lgani uchun ular kislotalar bilan ta‘sirlashmaydi. 
          Konsentrlangan sulfat kislota metallar bilan butunlay boshqacha ta‘sir etadi. Kons.  Fe, Al, Cr, 
Au, Pt kabi metallar ta‘sir etmaydi. Agar kons. kislotaga  Сu, Ag, Hg  кabi metallar ta‘sir ettirilsa 
jarayon quyidagicha sodir bo‘ladi: 
  Сu+2H
2
SO
4
= CuSO
4
+2H
2
O+SO
2
;
       
Hg+2H
2
SO
4
=HgSO
4
+SO
2
+2H
2

           Konsentrlangan kislota aktiv metallarga(Ca,Mg,Zn) ta‘sir ettirilganda  : 
                       2H
2
SO
4
+Mg=MgSO
4
+2H
2
O+SO
2
(ѐки S,H
2
S) 
           Nitrat kislota ham metallar bilan butunlay boshqacha ta‘sir etadi. Konsentrlangan nitrat kislota    
Fe, Cr, Al, Au  ва Pt  kabi metallar bilan ta‘sirlashmaydi. Cu, Ag, Hg va  Pb каbi faolligi kam 
metallar bilan ta‘sirlashganda quyidagi jara‘yon sodir bo‘ladi: 
              Сu+4HNO
3
=Cu(NO
3
)
2
+2NO
2
+2H
2
O       
  
 
                       kons. 
           Agar shu metallar suyultiririlgan nitrat kislota bilan ta‘sirlashsa : 
              3Сu+8HNO
3
=3Cu(NO
3
)
2
+2NO+4H
2

                          suyul. 
            Konsentrlangan nitrat kislotani  aktiv metallar bilan ta‘siri mahsulotlari qatoriga  NO
2
, N
2 , 
N
2
O 
kirishi mumkin.Bunday aktiv metallar sifatida Ca, Mg, Zn olinsa, ana shu metallar bilan suyultirilgan 
nitrat kislota  NO yoki NH
4
NO
3
 hosil qilishi ko‘zda tutiladi. 
            Kislotalarning olinishi.Kremniy (1V) oksiddan boshqa deyarli barcha oksidlar suv ta‘sirida 
mos kislotalarga aylanadi: 
    CO
2
+H
2
O=H
2
CO
3
           SO
2
+H
2
O=H
2
SO
3
               SO
3
+H
2
O=H
2
SO
4
 
    P
2
O
5
+3H
2
O=2H
3
PO
4
      P
2
O
3
+3H
2
O=2H
3
PO
3              
N
2
O
5
+2H
2
O=2HNO
3
 
    N
2
O
3
+H
2
O=2HNO
2
       Cl
2
O
7
+H
2
O=2HClO
4                  
     
         Kislorodsiz kislotalar vodorod va metallmaslar ta‘siridan hosil bo‘lishi mumkin. Olingan gazlar 
suvda eriganda kislotalar hosil bo‘ladi: 
     H
2
+S=H
2
S                         H
2
+Cl
2
=2HCl                 H

+ Br
2
=2HBr 
     H
2
+J
2
=2HJ                        H
2
+F
2
=2HF                   H
2
 +Se =H
2
Se           
           Tuzlarga kislotalar ta‘sir ettirilganda ham kuchsiz kislotalar hosil bo‘ladi va kuchsiz  uchuvchan 
kislotalarning  yoki ajralishi kuzatiladi: 
     СaF
2
+H
2
SO
4
=2HF

+CaSO
4
           2NaCl+H
2
SO
4
=Na
2
SO
4
+2HCl

 
     Na
2
SiO
3
+2HCl=H
2
SiO
3

+2NaCl        Na
2
CO
3
+2HCl=2NaCl+H
2
O+CO
2

 
    Sanoat miqyosida ishlatiladigan nitrat va sulfat kislotalarning alohida olinish usullari bor. 
                                                      3.4.Tuzlar 
         Tuzlar beshga bo‘linadi:  o‘rta tuzlar,nordon tuzlar,asosli,qo‘sh va kompleks tuzlar. 
           O‟rta  tuzlar  tarkibiga  ko‘ra  faqat  metall  atomi  va  kislota  qoldig‘idan  tuzilgan.  Ular  to‘la 
dissotsilanadi.Shuning  uchun  ular  dissotsilanganda  faqat  metall  kationlari  va  kislota  qoldig‘i 
anionlari hosil bo‘ladi: 

 
 
23 
  NaCl  ↔Na
+
+   Cl
-
          K
3
PO
4
↔    3K
+
+  PO
4
3-              
 FeCl
3
↔  Fe
2+
+3Cl
-
                   
        
   
CuSO
4
↔Cu
2+
+ SO
4
2-          
Fe
2
(SO
4
)
3
↔2Fe
3+
+3SO
4
2-
     MgSO
4
↔Mg
2+
+SO
4
2
       
  Al(NO
3
)
3
↔Al
3+
+3NO
3
-      
Na
2
SO
4
↔2Na
+
+  SO
4
2-
        
 
K
4
P
2
O
7
↔4K
+
+P
2
O
7
4-
  
 
           Nomlanishi.Nomlashda  avval  metall,  keyin  kislota  qoldig‘i  aytiladi.  CuSO
4 
–mis(11) 
sulfati; 
Al(NO
3
)
3
  –  alyuminiy  nitrati;  Fe
2
(SO
4
)
3
-  temir(Ш)sulfati;
   
K
4
P
2
O
7
-kaliy  difosfati  yoki  kaliy 
pirofosfati; FeSO
4 
 - temir (П) sulfati va hokazo. Ba‘zan tarixiy nomlashlar ham uchraydi. AgNO
3
 
kumush nitrat yoki liyapisNa
2
CO
3
 – natriy karbonat yoki soda; 
Nordon  tuzlar.  Bunday  tuzlar  tarkibida  metall  atomi  ,vodorod  atomi  va  kislota  qoldig‘i 
bo‘ladi.Nordon tuzlar(6-jadval) ko‘p asosli kislotalardan hosil qilinadi.Agar tuz hosil qilish uchun 
olingan  kislota  tarkibida  faqat  bitta  vodorod  atomi  bo‘lsa  undan  nordon  tuz  hosil 
bo‘lmaydi.Nordon tuzlar quyidagi kislotalardan hosil bo‘lishi mumkin: 
Nordon tuzlarning dissotsilanishi bosqichli boradi. Eritmada metall kationi, kislota qoldig‘i 
anioni va vodorod kationi mavjud bo‘ladi. 
 KHCO
3

K
+
+HCO
3
-
   Na
2
HPO
4

2Na
+
+HPO
4
2-
   NaH
2
PO
4
-   

Na
+
+ H
2
PO
4

 HCO
3
-

 H
+
 +CO
3
2-              
HPO
4
2-

 H
+
 +     PO
4
3-       
H
2
PO
4
-

H
+
 +    HPO
4
2- 
                                                                              HPO


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   50


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling