82
E =
h × n = 6,62 · 10
-19
J,
mikrîzàrràlàr fizikàsi uchun hisîbgà îlish zàrur bo‘lgàn kàttàlikni
hîsil qilàmiz. Shuning uchun tàklif qilgàn gipîtåzàsi àsîsidà
Plànk tîmînidàn tîpilgàn fîrmulà nàfàqàt jismning nurlànish
spåktrini to‘là tushuntirib bårmày, bàlki uning yordàmidà klàssik
fizikà qînunlàri, jumlàdàn, Ståfàn–Bîlsmàn và Vin qînunlàrini
hàm hîsil qilish mumkin.
Fîtîn và uning õàràktåristikàlàri. Plànk gipîtåzàsi yorug‘lik
kvànti hàqidàgi tushunchàning pàydî bo‘lishigà îlib kåldi và u
fîtîn dåb nîm îldi.
Fîtîn quyidàgi õàràktåristikàlàrgà egà.
Fîtînning enårgiyasi:
E
h
hc
=
=
n
l
, (21.3)
màssàsi
m
E
c
h
c
h
c
=
=
=
2
2
n
l
, (21.4)
impulsi
l
=
=
=
h
hv
c
p
mc
. (21.5)
Yuqîridàgi ifîdàlàrdà n
l
=
c
ekanligi e’tibîrgà îlingàn.
c = 3 · 10
8
m/s – yorug‘likning bo‘shliqdàgi tåzligi.
Fîtîn yorug‘lik tåzligigà tång bo‘lgàn tåzlik bilàn hàràkàtlànàdi.
Uni såkinlàshtirib hàm, tåzlàtib hàm bo‘lmàydi. Shuning uchun
fîtînning tinchlikdàgi màssàsi to‘g‘risidà gàpirish mà’nîgà egà
emàs.
Do'stlaringiz bilan baham: