Guliston davlat universiteti o. Murodqulov. L. Dehqonova


Download 1.22 Mb.
Pdf ko'rish
bet26/42
Sana08.01.2022
Hajmi1.22 Mb.
#234941
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   42
Bog'liq
fors tili

ﻦﺪﺮﻛ    ﺖﺤﺍﺮﺘﺴﺍ-  

ESTEROHAT  KARDAN    -  

ﻦﻛﺒ 

    

ﺖﺤﺍﺮﺘﺴﺍ 

  ESTEROHAT  BE KUN  

 

                          



ﻦﺪﺮﺧ ﻢﺴﻗ

   -    q



ASAM XO’RDAN

      

ﺮﺧﺒ ﻢﺴﻗ


      qASAM BEXO’R 

 

Qo’shma fe’llarda        



ﻪﺒ

           be- old qo’shimchasi tushib qolishi ham mumkinMasalan:  

 

ﻦﻛ 

    

ﺖﺤﺍﺮﺘﺴﺍ 

  -      

estroxat kun 

ﺮﺧ    ﻢﺴﻗ

      -        qasam xo’r 




 

38 


 

Mumtoz adabiyotlvarda ba’zan buyuruq ma’nosini ifodalash   

ﻪﺒ

      be  o’rniga    ﻰﻤ    mi old 



qo’shimchasini ishlatish hollari uchraydi.  

 

                    ﻰﻗﺎﺒﻤ       ﺍﺪﺮﻔﺒ     ﺍﺮﺰﻮﺮﻤﺍﺮﺎﻛ  



Kori emruzro be fardo maboqi    

 

                                 Savol va topshiriqlar 

1.Fors tiliga tarjima qiling. 

 

A)Bu kitobni o’qi. 



 B)Kutubxonadan kitob keltir.. 

V) Fors tilini yaxshi o’rgan. 

 

2.Berilgan  FE’LLARNI vajh-e amrida tuslang. 

نﺗﻔﺮﮔ


 greftan, 

نﺪﺮﻮﺁ


    ovardan 

 

3.O’zbek tiliga tarjima qiling: 

ﻰﻠﻴﺧ

      


ﺞﻧﺮ

           

ﻭﺪﻩﻴﺷﮐ

   


ﺪﺻﻗﻤﺒ

 

ﻡﺍﻩﺪﻴﺴﺮ



 

 

   



ﺍ 

           



ﻍﻮﺮﺪ

         

ﻪﺗﻔﮔ

   


ﺖﺴﺍ

              

 

ﻮﺍ

          



ﻞﻮﻐﺷﻤ

   


ﻡﺎﺷ

           

ﻦﺪﺮﻮﺧ

     


ﺪﻮﺒ

 

 



4.Nuqtalar o’rni ga berilgan fellarning mosini qo’yib gaplarni ko’chiring

ﺪﺎﻴ


         

ﻪﺗﻔﺮﮔ


       

   ،


      

ﻩﺪﻴﺪﻧ


  

ﺪﻮﺒ


 

       



    ،

  

ﻔﮔ



ﻪﺗ

   


 

      ،


 

ﻡﺍﻩﺪﻴﺴﺮ


      

     ،


 

ﻰﻧﺪﻴﺪ


  

 ،

  



ﺪﻮﺒ  

       


ﺮﺑ

   


ﺮﺍزﮔ

     


ﺪﻴﺪﺮﮔ

 ،    


 

ﺖﻜﺮﺷ


     

ﺪﻧﺪﺮﻜ


 

 ، 


ﺮﺎﻜ

     


ﺪﻧﺪﻮﺒ

 

ﺪﺮﻮﺁ



 

   



     

، 

    ﺪﻴﺎﭘﻧ    



ﺎﻳﻧﺪﺒ

     


ﻩﺪﻤﺁ

   


،

    


،

     


    

ﻪﺗﻔﺮﮔ


   

ﺕﺴﺍ


 

ﻢﺪﻤﺁ


  

 ،

ﻴﻤ



ﺪﻨﻴﺒ

 

  ،



ﺪﺎﻴ

 

       



نﻤ

       


نﻴﺍ

         

ﻢﻠﻳﻓ

      


 ﺍ

      



     ........

 

 



ﻰﻠﻴﺧ

      


ﺞﻧﺮ

           

ﻭﺪﻩﻴﺷﮐ

   


ﺪﺻﻗﻤﺒ

 

  ......



 

  

ﺍ 



           

ﻍﻮﺮﺪ

                     



   .......

ﺖﺴﺍ


 

 

ﺪﻧﻜﺷﺎﺗﺮ



 

زﻴﻧ


 

ﺮﺎﻴﺴﺒ


....

ﺪﻮﺒ


 

زﻜﺍﺮﻤ


  

ﺶﻮﺮﻔ


  

ﺐﺎﺗﻜ


  

 



 

.  . .


             

ﻰﻣﻮﺴﺮﻣ


                 

ﺮﻌﺷ


  

 



ﺐﺪﺍ

     


ﺮﺪ

     


ﺪﻧﻜﺷﺎﺗ

 

 



 

 

 



 

 

 



Kerakli adabiyotlar: 

1.  Abdusamatov M. Fors tili. T. «O’qituvchi». 53-56 betlar. 

2.  Xalilov L. Fors tili. 1992 y T. «O’qituvchi» 37-39 betlar. 

3.  Dehqonova L. Fors tilida mustaqil ish matnlari. GulDu 2004 yil 

     


 


 

39 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2-Amaliy mashg’ulot: 

              

ﻰﺴﺮﺎﻔ     ﻦﺎﺒﺰ     ﺲﺮﺪ 

 

 

 



 

 

Asosiy savollar: 



                   Matnni o’qish va tarjima qilish. 

             Matnn bo’yicha og’zaki suhbat . 

                       Mavzuga oid tayanch tushunchalar 

ﮓﻨﺰ


           

ﻦﺎﺒﺰ


 

                  

ﺲﺮﺪ

            



 

 

ﻩﺰﺎﺠﺍ



          

ﺪﻴﺪﻴﻣﻬﻔﻨ


 

 

ﺎﺒ



    

 

  



                              1-savol bo’yicha dars maqsadi: 

                                   

        Matnn o’qish texnikasiga e’tiborni qaratish,to’g’ri tarjima qilishga o’rgatish.                      

      


                               Identiv o’quv maqsadlari: 

                                            

              1.1.Matnni to’g’ri talaffuzda o’qiydi. 

               1.2.Matnni tarjima qiladi. 

                  

 

             1-savol bayoni 

 

 



ﻰﺴﺮﺎﻔ     ﻦﺎﺒﺰ     ﺲﺮﺪ 

   


ﺲﺮﺩ ﺲﻻﻛ ﻞﺧﺍﺩ ﺎﻤ .ﺩﻨﺰﻴﻤ ﮓﻨﺰ .ﺖﺴﺍ  ﺢﺒﺼ  ﻢﻴﻨﻮ  ﺖﺸﻫ ﺖﻋﺎﺴ  

 

ﺍﺮ ﻪﻨﻬﻛ ﻰﭽ ﺖﺒﻮﻨ  ۰  ﻢﻴﺮﻴﮔﻴﻤ   ﺮﺍﺮﻗ      ﺪﻮﺨ  ﻯﺎﺠ  ﺮﺴ  ﻮ    ﻮﺷﻴﻤ



ﻢﻴ

  

۰ ﺖﺴﺍ  ﻰﺴﺮﺎﻔ     ﻦﺎﺒﺰ   ﺲﺮﺩ   ﻻﺎﺤ  ۰ ﺩﺮﻮﺎﻴﻤ   ﭻﮔ  ﻮ   ﺩﻨﻛﻴﻤﺮﺘ 



ﻮ ﻡﻴﺮﺍﺩﻴﻤ ﺮﺒ ﻒﻴﻛ زﺍ  ﺍﺮ ﺩﻮﺨ ﻯﺎﻫﺮﺘﻔﺩ ﻮ ﻰﺴﺮﺎﻔ  ﻦﺎﺒﺰ  

ﻰﺴﺮ   ﺐﺎﺗﻛ   ﻤ



ﺎ  

.

ﺩﻮﺷﻴﻤ ﺲﺮﺩ  ﺲﻻﻛ  ﺩﺮﺍﻮ  ﻰﺴﺮﺎﻔ  ﻦﺎﺒﺰ ﺮﺎﻴﺷﻧﺍﺩ .ﻡﻴﻮﺷﻴﻤ ﺮﺎﻴﺷﻧﺍﺩ  ﻆﺘﻧﻤ



  

ﻩﺰﺎﺠﺍ ﺎﺒ ﺲﭘﺴ .ﻢﻴﻫﺪﻴﻣ ﻢﻻﺴ ﺮﺎﻴﺷﻧﺍﺩﺒ  ﻮ ﻢﻴﺰﻴﺧﻴﻣ  ﺮﺒ ﺩﻮﺨ  ﻯﺎﺠ ﺰﺍ  ﻫ



ﻪﻣ  ﺎﻤ    

ﺲﺮﺪ :ﺪﻴﻮﮔﻴﻣ   ﻩﺪﺮﻜ  ﻦﺎﻴﻮﺠﺷﻧﺍﺩ   ﻪﺒ ﻮﺮ  ﺮﺎﻴﺷﻧﺍﺩ  ﺪﻌﺒ  .ﻢﻴﻧﻴﺷﻧﻴﻣ  ﺮﺎﻴﺷﻧﺍ  

 

ﻢﻴﺪﺮﻛ ﺮﻀﺎﺣ ﺍﺮﻪﺘﺷﺫﮔ ﺲﺮﺪ ﻰﻠﺒ - 



ﻧﺍﺩ

ﻦﺎﻴﻮﺠﺷ   ﺪﻴﺪﺮﻛ

؟

  

ﺮﻀﺎﺣ  ﺍﺮﻪﺘﺷﺫﮔ 




 

40 


      

ﻩﺮﺎﺒ ﻮﺪ  ﺎﻣ  ﻯﺍﺮﺒ  ﻢﻴﻨﻛﻴﻣ  ﺶﺨﺍﻮﺧ    ﻢﻴﺪﻴﻣﻬﻔﻨ ﺍﺮﺖﺮﺎﺒﻋ  ﮓﻴ   ﻮ

ﻰﻠ   

                                                                 



۰ ﺪﻫﺪﺒ  ﻊﻴﻀﻮﺘ  

        


۰ ﺩﻴﻫﺩﺒ  نﺎﺷﻨ   نﻣﺒ    ﺪﻴﺪﻴﻣﻬﻔﻨ    ﺍﺮﺖﺮﺎﺒﻋ  ﻢﺍﺩﻛ      - 

ﺮﺎﻴﺷﻧﺍ   



                    

۰  ﻢﻬﻨ   ﻮ   ﺕﺴﻴﺒ      ﺢﻔﺼ     ﺮﺩ     - 

ﺠﺷﻧﺍﺩ

ﻦﺎﻴﻮ


  

         

ﺩﻴﺩﺷ

؟

  



ﺖﻔﺘﻟﻣ : ﺩﺴﺮﭙﻴﻤ   ﻮ ﺪﻫﺪﻴﻣ  ﻊﻴﻀﻮﺘ    ﻩﺮﺎﺒ ﻮﺪ      

ﺍﺩ

ﺮﺎﻴﺷﻧ   



                                      

۰  ﻢﻴﺩﺷ  ﺖﻔﺘﻟﻣ     ﻰﻠﺒ   - ﻦﺎﻴﻮﺠﺷﻧﺍﺩ  

  

ﻉﻮﻀﻮﻤ 


،

 

ﺩﻴﺋﺎﻤﺮﻔﺒ : ﺩﻴﻮﮕﻴﻤ    ﺩ   ﺮﻛ



ﻩﺩ    ﻒﺎﻔﻮﺴﻴ ﻖﻴﻓﺮ ﻪﺒ  ﻮﺮ  

ﺍﺩ

ﺮﺎﻴﺷﻧ   



       

ﺲﺮﺪ   ﻒﺎﻔﻮﺴﻴ ﻖﻴﻓﺮ   ۰ ﺩﻴﻨﻛ   ﻞﻗﻨ    ﺍﺮ ﻢﻬﻨ  ﻮ  ﺕﺴﻴﺒ    ﺲﺮﺪ   

   

ﻒﻮﻠﺎﻤﺠ  ﻖﻴﻓﺮ    ﻪﺒ  ﻮﺮ     ﺲﭘﺴ    ۰  ﺩﻨﻛ  ﻞﻗﻨ    ﺍﺮ ﻢﻬﻨ  ﻮ  



ﺕﺴﻴ     


       

ﻦﺎﺒﺰﺒ ﻮ ﺩﻴﻨﺍﻮﺧﺒ     ﺍﺮ ﺲﺮﺪ    ﻦﻴﻤﻫ  ﻦﺘﻤ  ﺎﻤﺸ : ﺩﻴﻮﮕﻴﻤ    

ﻩﺩﻮﻤ    


   

ﻮ   ﺍﻮﺨﻴﻤ

ﺪﻧ

  

ﺍﺮ ﺲﺮﺪ    ﻦﺘﻤ   ﻒﻮﻠﺎﻤﺠ  ﻖﻴﻓﺮ ۰ ﺪﻴﻧﻛ  ﻪﻤﺠﺮﺘ     ﺒﺰﺍ



ﻰﻛ   

                                       

۰  ﺪﻧﻛﻴﻤ  ﻪﻤﺠﺮﺘ    ﻰﻛﺒﺰﺍ     ﻦﺎﺒﺰﺒ  

   


ﺎﻤ ﻩﺰﺎﺘ  ﺲﺮﺪ   ۰ ﻢﻴﻧﻛﻴﻤ   ﻉﻮﺮﺸ    ﺍﺮﺰﻮﺮﻤﺍ  ﺲﺮﺪ   ﻚﻧﻴﺍ  -  

ﺮﺎﻴﺷﻧﺍ   



   

ﻪﺨﻔﺻ ﻦﻴﺍ  ﻮ ﺪﻴﺮﺍﺪ ﺮﺒ  ﺍﺮﺪﻮﺨ  ﻯﺎﻫﺒﺎﺘﻛ ۰ ﺖﺴﺍ  ﻢﻛﻴﻮ   ﺴ

ﻰ   ﺢﻔﺼ ﺮﺩ  

                                                                 

۰ ﺪﻴﻧﻛ  ﺰﺎﺒ  ﺍﺮ  

 

ﻮ ﺪﻧﻧﻛﻴﻤ ﺰﺎﺒ ﺍﺮ ﻢﻛﻴﻮ ﻰﺴ  ﺢﻔﺼ  ﻮ ﺪﺮﺍﺪ ﻴﻣ  ﺍﺮﺪﻮﺨ  ﻯﺎﻫﺒﺎﺘﻛ  



ﺠﺷﻧﺍﺩ

ﻦﺎﻴﻮ


   

                                         

۰ ﺪﻮﺷﻴﻣ   ﺮﺎﻴﺷﻧﺍﺩ  ﺮﻮﺗﺴﺪ  ﺮﻅﺘﻧﻣ  ﻮ  

ﻦﺎﻴﻮﺠﺷﻧﺍﺩ :  ﻮﮔﻴﻣ

ﺪﻴ

  

ﺲﭘﺴ  ۰ ﺪﻧﻛﻴﻤ   ﻦﺎﻴﺒ    ﺍﺮ  ﻩﺰﺎﺘ  ﺲﺮﺪ      



ﺮﺎﻴﺷﻧﺍ    

۰ ﺪﻴﻧﻛ ﻪﻤﺠﺮﺘ  ﻰﻛﺒﺰﺍ ﻦﺎﺒﺰﺒ ﻮ  ﺩﻴﻨﺍﻮﺧﺒ  ﺮﺎﺒ  ﺪﻧﭽ ﺍﺮ ﻦﺗﻣ  ﻦﻴﺍ   ﻧﻣ

ﻞﺰ  ﺮﺪ  


  

ﺰﺍ ﻮ  ﺪﻧﻛﻴﻤ  ﻆﻔﺎﺤ  ﺍﺪﺨ ﺮﺎﻴﺷﻧﺍﺩ ۰ ﺪﻮﺸﻴ ﻤ   ﺲﻔﻧﺗ  ﮔﻧﺰ   ﻢﺎﮔﻧﻫ   ﺍ

ﻦﻴ  ﺮﺪ  

                                               

۰ ﺪﻮﺮﻴﻤ    ﺮﻴﺒ

ﻦﻮ     ﺲﻻﻛ            

       

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 


 

41 


 

 

3-Amaliiy mashg’ulot: 

 

 

Fe’lning shart-istak mayli 



                                              

                                     Asosiy savollar: 

1Hozirgi-kelasi zamon shart -istak mayli 

                                    2. Fe’lning shart -istak mayli yasash. 

3.Qo’shma va prefiksli fe’larda shart -istak mayli yasash. 

  

Mavzuga oid tanch tushunchalar:   



 ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ ﻉﺮﺎﻀﻣ

    muzore-e eltizomi  ,

ﺕﺴﻴﺮﺎﻋﺍ 

 

«aorist»  



 

 

 



1-savol bo’yicha dars maqsadi: 

1.Fors tilida fe’lning shart-istak mayli ikki zamonda kelishini  tushuntirish 

2.

,ﺕﺴﻴﺮﺎﻋﺍ


  «aorist haqida ma’lumot berish 

3.Hozirgi-kelasi zamon shart -istak mayli. yasash. 

  

 

 



 

 

Identiv o’quv maqsadlari: 

1. Fors tilida  fe’lning shart-istak mayli yasalishini izohlay oladi. 

2. 


.,ﺕﺴﻴﺮﺎﻋﺍ  «

aorist haqida ma’lumot   bera  oladi. 

 3.

 

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ  ﻉﺮﺎﻀﻣ



    muzore-e eltizomi   yasalishini ayta oladi. 

 

 



 

 

 Ishni bajarish tartibi: 

1.  1-savol bo’yicha tushuncha berish.  

Fors tilida fe’lning shart-istak mayli ikki zamonda keladi:  

1.Hozirgi-kelasi zamon shart -istak mayli 

 2.O’tgan zamon shart -istak mayli  

Hozirgi-kelasi zamon shart -istak mayli Fors   tilida

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ ﻉﺮﺎﻀﻣ

    muzore-e eltizomi  

deb ataladi .Rus tilida nashr etilgan ko’pgina fors tili darslik vagrammatikalarida «aorist» 

debham nomlangan. 

Bu grammatik katigoriya shart-istak mayli deb atalsada,gapda shart-istakdan boshqa yana bir 

necha ma’nolarni anglatib keladi. 

Agar hozirgi-kelasi zamon fe’li biror  ish-harakat ning bajarilishi Aniq ekanligini ko’rsatsa

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ ﻉﺮﺎﻀﻣ



    muzore-e eltizomi  ish-harakat ma’lum 

shart,vaistak,imkon,zaruriyat,majburiyat orqali amalga oshishi yoki uning bajarilishi gumon 

ekanligini bildiradi . 

.

 



ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ  ﻉﺮﺎﻀﻣ

     hozirgi zamon fe’l negiziga shaxs –son qo’shimchalari va 

ﻪﺒ

   be old 



qo’shimchasini qo’shish orqali yasaladi. 

 

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ  ﻉﺮﺎﻀﻣ



  shakl jihat dan  hozirgi-kelasi zamonga o’xshagan   bo’lib   

ﻰﻣ

   mi –



old qo’shimchasi     

 ﻪﺒ


 be old qo’shimchasi    bilan   o’rin  almashadi, xolos. 

 

ﻦﺗﺷﻭﻨ



   naveshtan- yozmoq fe’lining tuslanishi 

 



 

42 


                                               

ﺩﺮﻔﻣ 


          I    shaxs                    

   ﻢﺳﻴﻭﻧﺒ

     benvisam -yozsam 

          II    shaxs                     

  ﻰﺳﻴﻭﻧﺒ

   benvisi -   yozsang 

         III  shaxs                         

 ﺩﺳﻴﻭﻧﺒ


    benvisad-  yozsa 

                                                 ﻊﻣﺠ 

         I    shaxs                

 ﻢﻴﺳﻴﻭﻧﺒ


           benvisim - yozsak 

          II    shaxs            

   ﺩﻳﺳﻴﻭﻧﺒ

       benvisid -yozsangiz 

          III   shaxs             

  ﺩﻧﺳﻴﻭﻧﺒ

         benvisand-yozsalar 

 

 



 

 

 



Qo’shma fe’llarda 

  ﻪﺒ


 be old qo’shimchasi    tushib qolishi  ham mumkin                

Masalan:                                                                                                         

 

 

                  



 ﻦﺗﺴﺍﻮﺨ   ﺮﺒ

 -  bar-xostan-turmoq fe’lining tuslanishi 

                                             

 ﺩﺮﻔﻣ            

  shaxs            

 ﻢﺰﻳﺨ   ﺮﺒ

       bar xizam   -    tursam   

II    shaxs            

ﻰﺰﻳﺨ   ﺮﺒ

       bar xizi    -    tursang 

III  shaxs          

ﺪ ﺰﻳﺨ   ﺮﺒ

          bar xiz id   -  tursa  

                                             

 ﻊﻣﺠ                                                                

I    shaxs           

 ﻢﻳﺰﻳﻳﺨ   ﺮﺒ

      bar xizim        - tursak        

II    shaxs          

ﺪﻳﺰﻳﺨ   ﺮﺒ

         bar xizid        - tursangiz 

 III   shaxs       

 ﺪﻧ ﺰﻳﺨ   ﺮﺒ

          bar xizand      - tursalar 

 

 

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ ﻉﺮﺎﻀﻣ



     ning  bo’lishsiz shaklida          

 ﻪﺒ


        be-  old qo’shimchasi tushib 

qolib, uning o’rniga         na- inkor yuklamasi    qo’yiladi 

 

 

ﺩﺮﻔﻣ 



          I    shaxs                    

  



ﻢﺴﻳﻮﻧ  

     nanavisam -yozmasam 

          II    shaxs                    

ﻰﺳﻴﻭﻧﻧ


        nanavisi -   yozmasang 

         III  shaxs                      

 ﺩﺳﻴﻭﻧﻧ

        nanavisad-  yozmasa 

                                                

 ﻊﻣﺠ 

         I    shaxs                

 ﻢﻴﺳﻴﻭﻧﻧ


        nanavisim - yozmasak 

          II    shaxs              

 ﺪﻴﺳﻴﻭﻧﻧ

        nanavisid -yozmasangiz 




 

43 


          III   shaxs              

ﺪﻧﻴﺳﻴﻭﻧﻧ 

       naenavisand-yozmasalar 

 

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ ﻉﺮﺎﻀﻣ



     asosan quyidagi holatlarda keladi: 

 

1) orzu –istak bildirgangaplarda 



2)modal fe’llar va modal so’zlardan so’ng 

3)maqsad ergash gapda  

4)to’ldiruvchi ergash gapda 

5)shart ergash gaplarda ishlatiladi 

 

ﻰﻣﺍﺰﺘﻠﺍ ﻉﺮﺎﻀﻣ 



orzu istak ma’nosini bildirgan gaplarda ish-xarakatning bajarilishi gumon 

ekan ligini bildiradi.Bunda gap ko’pincha so’roq ma’nosini 

beradi.Masalan: 

 ؟ ﻢﻧﺍﻮﺨﺒ         ﺍﺮنﺗﻤ       نﻴﺍ  

in matnro bexonam? Bu tekistni o’qiymi 

 

ﻢﻴﺎﻴﺒ



؟

   ﺎﻤﺷ ﺵﻴﭙ  ﺍ ﺩﺮﻔ                  -

Ertaga sizning oldingizga kelaymi? 

 

 



 

 

 



 

 

 



 


Download 1.22 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   42




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling