Història. Història


Download 445 b.
Sana11.06.2018
Hajmi445 b.





Història.

  • Història.

  • Estil

  • Arquitectura

  • Planta

  • Exterior

  • Imatges



  • Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al s XIV.

  • És el model més destacat de l'arquitectura religiosa gòtica catalana: remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d'estructura i absència d'ornamentació supèrflua.

  • És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu col·laborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d'abans del 998 l'església de Santa Maria de les Arenes o de la Mar, construïda prop de l'antic port, a la Vilanova de la Mar (barri de la Ribera); aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l'existència d'una primitiva església en la qual el 877 el bisbe Frodoí trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona.

  • La importància d'aquest barri barceloní féu convertir l'antiga església parroquial en arxidiaconal i decidí la renovació de l'edifici, que es construí molt ràpidament (la part essencial s'acabà en temps de Pere el Cerimoniós).

  • El terratremol de Catalunya 1459 provocà l'esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es firmà un contracte per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s'acabaren d'instal·lar els vidres. La majoria d'imatgeria i l‘altar barroc afegits durant els segles següents resultaren cremats durant l'incendi del temple el 19 i 20 de juliol de 1936.



  • És l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada.

  • A les seves façanes trobem els caràcters del gòtic català, els quals es diferencien dels caràcters del gòtic europeu.

  • En el gòtic català dominen les línies horitzontals i predominen els espais plens sobre els buits, terrats sense teulades i preferència per les grans superfícies nues.

  • Els contraforts són massissos, sense arcs boterells, al contrari del que observem en les catedrals gòtiques europees, i les torres són octogonals i acabades amb terrats.



  • Els dos tipus d’arquitectura que té l’esglesia són:

  • L'arquitrau és l'lement horitzontal de pedra que uneix entre sí dues pilastres o bé columnes. En l‘arquitectura clàssica, és la part inferior de l'entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna.

  • La volta és una estructura arquitectònica propia per a cobrir espais o recintes. La seva geometria pot ser amb simple o amb doble curvatura. Els materials de construcció poden ser: cairons formant dovelles, pedra, totxos o maons, amb un material aglomerant o morter.



  • Té tres naus, la central de 13 m d'amplada i les laterals de 6,5 m, separades només per esveltes columnes octagonals, deixant un gran espai o sola per al culte, i l'alçada de les naus és quasi parella.

  • Entre els contraforts de les naus secundàries hi ha les capelles laterals, i a l'exterior, on radica la seva originalitat, predominen les línies horitzontals i d'espais plens.

  • La façana i la porta principal donaven al fossar Major (avui plaça de Santa Maria); té les escultures de Sant Pere i Sant Pau entre els arcs del portal i, al timpà, el Salvador entre Maria i Sant Joan.

  • La gran rosassa fou destruïda pel terratrèmol del 1428 i reconstruïda el 1459 pels mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas.

  • Dues torres octagonals es troben als extrems de la façana principal, la de l'extrem del N acabada el 1496 i la del S el 1902.



Les altres portes són: una al costat del N o del carrer de Sombrerers amb Maria i l'Infant al timpà, esculpits al s XV, una altra al costat del S o fossar de les Moreres, amb una imatge de Santa Maria i als seus costats les inscripcions llatina i catalana que recorden la col·locació de la primera pedra; i una altra a l'absis, que dóna a la plaça del Born, feta per Bernat Salvador el 1549. A la part del carrer de Santa Maria hi ha un pas cobert o pont, fet el 1700, que comunicava el desaparegut palau del capità general amb la tribuna inferior de l'església.

  • Les altres portes són: una al costat del N o del carrer de Sombrerers amb Maria i l'Infant al timpà, esculpits al s XV, una altra al costat del S o fossar de les Moreres, amb una imatge de Santa Maria i als seus costats les inscripcions llatina i catalana que recorden la col·locació de la primera pedra; i una altra a l'absis, que dóna a la plaça del Born, feta per Bernat Salvador el 1549. A la part del carrer de Santa Maria hi ha un pas cobert o pont, fet el 1700, que comunicava el desaparegut palau del capità general amb la tribuna inferior de l'església.

  • Darrere l'absis hi ha l'afegitó de la capella del Santíssim, neoclàssica (1833-35).

  • Es conserven alguns vitralls del s XV i altres dels ss XVII i XVIII.

  • Al presbiteri hi ha la tomba del rei Pere IV, el conestable de Portugal (1466).



  • Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior.

  • El predomini de les línies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Contínuament es subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessiva sensació d'enlairament (malgrat ser un edifici en realitat força alt).

  • l'edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu. Això fa que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llum i ombra que es poden produir a altres esglésies.

  • La façana principal queda ritmada per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de l'interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l'amplada de la volta interior.

  • Horitzontalment podem veure-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada una vegada més pels terrats en lloc de pinacles o agulles.

  • El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l'acompanyen entre els contraforts i les torres.

  • L'austeritat general és encara més manifesta als laterals, formats per una paret plana sense decoració que tanca l'espai entre els contraforts i permet la presència de capelles interiors. La concepció és doncs molt diferent de la gracilitat dels arcbotants del gòtic francès, que mai no foren un element destacat al gòtic català i aquí han desaparegut totalment.



  • Horitzontalment es marquen amb claredat tres pisos. A l'inferior, corresponent a les capelles laterals, s'obren estrets finestrals, relativament petits, que ritmen la paret i corresponen cada un a una capella interior i cada tres a l'espai entre contraforts. Als laterals s'obren també dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres.

  • Posteriorment s'obrí una nova porta a l'absis, la porta del Born.

  • A banda i banda de la Porta de la Passioneria o de les Moreres de Santa Maria del Mar hi ha la inscripció commemorativa del començament de les obres. A la part esquerra hi ha la versió en llatí, mentre que a la dreta hi ha la versió en català. El text diu: «En nom de la Santa Trinitat a honor de Sancta Maria fou començada l'obra d'aquesta església lo dia de Sancta Maria de Març de l'any MCCCXXIX regnant Nanfós per la gràcia de Déu Rey d'Aragó qui conques lo regne de Sardenya»








Do'stlaringiz bilan baham:


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling