La descoberta de l’estany d’ivars I vila-sana
Download 153.67 Kb. Pdf ko'rish
|
|
LA DESCOBERTA DE L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA
Dossier per al mestre Secundària
Promou i edita
Amb el suport
Realització: LA LLENA AMBIENTAL Revisió i correcció: CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DEL PLA D’URGELL
1 1. Presentació i continguts L’estany d’Ivars i Vila-sana va ser una de les zones humides més importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l’any 1951. Aquest estany ben viu a la memòria popular ha reeixit amb el projecte de recuperació i condicionament ecològic que s’hi ha executat. Durant el 2005 es va començar la inundació i actualment ja es pot observar la transformació ecològica i paisatgística d’aquest nou espai natural. Aquest dossier recull informació bàsica en relació a l’estany d’Ivars i Vila-sana per tal de poder emprar-la a l’escola o durant la visita a l’espai al llarg d’un itinerari interpretatiu. “La descoberta de l’estany” és un itinerari interpretatiu adaptat a cada edat que pretén treballar transversalment l’espai en aspectes com la història, la vegetació i la fauna. Per als alumnes s’han previst uns exercicis en fitxes per treballar especialment durant la visita a l’espai. Així doncs, aquest dossier recull un primer bloc d’informació bàsica per al mestre i un segon bloc amb les fitxes completades.
L’estany d’Ivars i Vila-sana estava situat en una conca endorreica anomenada llacuna d’Ivars o d’Utxafava. Aquestes llacunes salnitroses originaven uns ambients molt singulars i característics de la depressió de l’Ebre catalana pel fet que es troben aïllades de la xarxa fluvial general i es localitzen en les zones àrides i semiàrides. Generalment, la seva formació era pel flux ascendent d'aigua que, en no poder desguassar per drenatge lateral, s'acumula als punts més baixos de la conca. L'aigua subterrània és la que aporta la gran majoria de sals d'aquestes llacunes, mentre que la pèrdua d'aigua a causa de l'evaporació i la transpiració de les plantes actua de forma secundària concentrant les sals procedents del subsòl. Pel que fa a Ivars, degut a l'escassa extensió i fondària de la llacuna, aquesta podia quedar completament seca a l'estiu i s'hi formaven dipòsits de sals que havien estat explotats comercialment almenys des del segle XV. Amb la construcció del Canal d’Urgell (1861) i la conseqüent aportació d’aigües del riu Segre a la Plana d’Urgell, es generalitzà la circulació d’aigües superficials i subterrànies de manera que l’antiga cubeta esdevé receptora de desguassos de regs de conreus de la pròpia cubeta i d’altres zones circumdants. Aquest fet provocà un augment important de la superfície i del volum d’aigua de l’estany arribant a estabilitzar-se a l’entorn de les 130 ha,
2 amb unes dimensions màximes d’uns 2.400 m de llargada per uns 800 m d’amplada i una profunditat màxima de 3,8 m. D’aquesta forma va esdevenir l’estany d’aigua dolça més gran de Catalunya. En efecte, aquesta transformació va implicar una dulcificació de la llacuna inicial, perdent el caràcter originari endorreic, desenvolupant-se diverses comunitats de macròfits, com la important franja de canyissar perimetral i augmentant el nombre de peixos i d’ocells presents. Amb aquesta transformació l’estany es convertí en un important centre de vida social, cultural i econòmic per als pobles de l’entorn. La caça hi era molt abundant, especialment va ser molt popular la caça d’anàtides que va comportar fins i tot l’arribada de caçadors amb tren des de Barcelona i Lleida que s’allotjaven en les masies de l’entorn. S’organitzaven caceres on es podien abatre centenars d’ànecs i fotges en una sola jornada. Alhora la pesca també hi era molt abundant, especialment l’anguila, però també el barb, la tenca i el cranc de riu, que es comercialitzaven als principals mercats de l’entorn. Era molt característica la pesca de l’anguila a Cal Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d’aigües de l’estany, ja que a través d’un sistema de reixes atrapaven grans quantitats d’anguila que era molt apreciada culinàriament. D’altra banda, la memòria històrica popular i dels molts padrins d’avui està plena de records de l’estany com a lloc de passeig, gaudi, dinars, festes i celebracions de tot tipus.
En contra de la voluntat popular fou dessecat L’any 1951 l’estany va ser dessecat amb es desacord majoritària de la gent dels pobles de l’entorn. Després de superar un primer intent de l’any 1914, tot plegat va finalitzar com a conseqüència de la conjuntura històrica del moment. Durant molts anys, arreu les zones humides van ser dessecades i transformades en conreus. En aquest cas, una empresa de fora veié una oportunitat de negoci i va aconseguir tirar endavant aquest projecte rebent fins i tot ajudes estatals. Així, l’any 1945 es publicà el decret i entre el 1949 i 1951 fou dessecat l’estany construint un canal de desguàs (la mina al costat de Ca l’Aragonès). El negoci no fou tal donat que durant molts anys les sals de l’antic estany aparegueren de nou a les seves terres, fins i tot havent-se de conrear arròs els primers anys, construir drenatges i esperant que el reg rentés de sals aquelles finques.
3 3. La recuperació L’antic estany sempre ha restat ben viu en la memòria de la gent. Es per això que a principis dels anys noranta, l’Ajuntament d’Ivars assumeix la voluntat i la iniciativa per endegar els estudis i treballs per a recuperar l’estany. Les primeres propostes de recuperar l’antic estany apareixen ja a la primera edició del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans publicat l'any 1976. El 1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany, com a instrument fonamental que recull les característiques, l’ordenació i el procés per a recuperar l’estany. Finalment, l’11 d’octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l’Estany d’Ivars_Vila-sana com a institució encarregada d’adquirir les finques i portar a termes els treballs necessaris per a la recuperació de l’estany, així com la seva gestió futura. En aquest punt, a finals del 2002 i principis del 2003 s’adquireixen les 165 ha de finques necessàries tant de la zona lacustre com natural perifèrica. D’altra banda, s’actualitza el projecte executiu i s’inicien els primers treballs. Durant l’any 2004 el Consorci i la Fundació Territori i Paisatge, de l’obra social de Caixa Catalunya, estableixen un acord que implica el suport de la fundació en l’execució del projecte de recuperació. L’any 2004 s’inicien les obres i durant el 2005 comença l’emplenat definitiu.
4. Característiques de l’estany recuperat L’aigua d’entrada prové dels canals d’Urgell a través de l’actual xarxa existent i correspon només a la que fins fa poc s’utilitzava per al reg de les finques que ocupaven l’estany. L’emplenat definitiu s’inicia durant el segon semestre del 2005 i es preveu la seva finalització durant el 2008. Les característiques finals de l’estany recuperat són molt similars a les de l’antic: -
126 Ha de superfície -
2.150 m de longitud -
730 m d’amplada -
3,8 m de profunditat màxima -
1,9 m de profunditat mitjana -
2,5 Hm3 d’aigua -
5.800 m de perímetre
4 El nou estany però incorpora una vintena d’illes de diferents formes i mides i uns 3 quilòmetres d’itineraris naturalístics. A l’entrada de l’estany també s’ha adequat una zona de canyissar de depuració de 10 Ha per tal de millorar la qualitat de l’aigua d’entrada. Els treballs de recuperació van consistir principalment en moviments de terra per condicionar la seva morfologia de fons, dels marges del perímetre i diverses illes per afavorir la fauna. També es van adequar uns camins com a itineraris de visita i dues zones d’arribada i aparcament de vehicles. Pel que fa a equipaments per als visitants se n’han installat diversos com plafons d’informació, aguaits (observatoris d’ocells), miradors, passarelles de fusta, zones de descans, casetes d’informació, etc.
5. Vegetació El conjunt de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana es troba caracteritzat per un entorn d’ús i aprofitament agrícola molt important, amb conreus de regadiu que històricament han anat reduint les zones amb vegetació natural a la mínima expressió. Arran de la recuperació de l’estany i dels treballs que s’han vingut fent al seu entorn les comunitats vegetals naturals van colonitzant progressivament l’espai. Dins la làmina d’aigua trobem algunes espècies hidrofítiques surants com les llenties d’aigua (Lemna minor, L. Gibba) i radincants submergits o semisubmergits com potamogetons (Potamogeton pectinatus, P. densus). En les zones amb aigües somes i amb poca profunditat prolifera el canyissar amb espècies com el mateix canyís (Phragmites australis) que dóna nom a la comunitat o la bova (Typha dominguensis). A la ribera, en sòls majoritàriament humits, s’hi desenvolupen les espècies arbòries pròpies del bosc de ribera com l’àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra nigra), el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), el salze (Salix alba), el tamariu (Tamarix sp), etc. En algunes parcelles d’antics conreus situades a l’entorn del camí de visita s’han fet plantacions d’espècies de màquia de garric i arçot com el garric (Quercus coccifera), la carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia), el romer (Rosmarinus officinalis) i l’arçot (Rhamnus lycioides). 5 Esquema de la disposició de plantes a la riba de l’estany
Nivell màxim de inundació. +50cm
-50cm 1 2 3 4
1: Zona apta per a vegetació terrestre i grans arbres (àlbers, xops, freixes, etc.); 2: Zona de transició, apta per canyissar i tamarius; 3: Zones d’inundació somera i mitjana, aptes per canyissar; 4: Zona d’inundació somera i sòl sempre saturat, apta per espècies amb requeriments més específics (boga, lliri d’aigua, etc) .
de conreu on es pretén recuperar les comunitats pròpies d’aquesta zona com el carrascar i la màquia de garric i arçot. Actualment, hi trobem comunitats d’herbassars nitròfils, erms i camps abandonats que aniran evolucionant cap a comunitats pròpies. Aquests terrenys però tenen prou importància ecològica a l’entorn de l’estany perquè actuen com a zona de refugi i alimentació de moltes espècies de fauna. La conca de l’estany en les seves parts mitges i altes està caracteritzada per un ús i paisatge agrícola típic de la Plana d’Urgell, amb predomini de conreus de regadiu disposant-se en mosaic i amb marges (ribes) de vegetació natural. Els conreus més habituals són els cereals de regadiu com el panís o blat de moro i el blat, els farratges com l’alfals i els fruiters com les plantacions de pomeres i pereres. Els marges entre conreus amb vegetació natural i alguns arbres aïllats com ametllers i olivers donen també qualitat paisatgística a l’espai.
6. Fauna El poblament faunístic del conjunt de l’espai és un dels seus valors més ferms, especialment el grup dels ocells que són els que han respòs de manera més ràpida a la recuperació de l’espai, especialment per la seva gran capacitat de colonitzar zones humides. D’altra banda, progressivament la resta de grups, a mesura que millorin les condicions dels hàbitats aniran millorant les seves poblacions i diversitat d’espècies. En efecte, els ocells són el grup faunístic que més ha augmentat en quantitat i diversitat amb la recuperació de l’estany. Abans de l’emplenat s’havien comptabilitzat fins a 112 espècies diferents al llarg de l’any. En tan sols dos anys d’inundació ja es va arribar a mes de 200 espècies diferents, amb un augment 6 notable de les poblacions i fins i tot l’aparició d’espècies considerares rares, amenaçades o molt interessants. Així entre els ocells més característics trobem les diverses espècies aquàtiques, com els ànecs, el més habitual és el nombrós collverd (Anas platyrhyncos), però també altres d’interès com el cullerot (Anas clypeata), l’ànec xiulador (Anas penelope), el xarxet (Anas crecca) i el morell de cap-roig (Aythya ferina). També són freqüents les fotges (Fulica atra) i el grup dels limícoles com els camesllargues (Himantopus himantopus) que pasturen les zones amb aigües de poca profunditat. Altres espècies interessants serien també l’arpella (Circus aureginosus) com a rapinyaire habitual que fa el niu al mig del canyissar, el bernat pescaire (Ardea cinerea) gran depredador de crancs i peixos, l’agró roig (Ardea purpurea) estival a casa nostra i que passa els hiverns al sud del Sahara, els esplugabous (Bubulcus ibis) presents sobretot a les nits en colonies de centenars en arbres de l’estany que utilitzen com a dormiders, i les gavines rialleres (Larus ridibundus) reposant sobre qualsevol posador arran de l’aigua. A llarg de l’any es pot veure una important variació en la composició de les espècies i poblacions de l’estany. Alguns són sedentaris o bé realitzen desplaçaments petits distribuint-se per les diverses zones humides de la plana de Lleida. Els mesos de més fred a l’estany hi trobem milers d’ànecs, fredeluges i petits moixons que hi passen els dies més freds retornant al nord d’europa a la primavera. Al mateix temps, la primavera és període d’arribada dels estivals, alguns d’ells transaharians. i que sovint nidifiquen al propi estany. Alhora, l’estany ofereix quarter de “parada i fonda” per a molts ocells en migració. D’altra banda, pel que fa als amfibis es dóna la presència d’espècies com la granota verda (Rana perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau comú (Alytes obstetricans). Quan a rèptils trobem la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), però també la allòctona o introduïda tortuga de florida (Trachemys scripta scscripta). Pel que fa als mamífers, destaca la ubíqua guineu (Vulpes vulpes), el prudent i de costums crepusculars teixó (Meles meles), el conill (Oryctolagus cuniculus) que pastura les zones d’herbassars i prats secs, el senglar (Sus scrofa) que s’amaga a l’interior del canyissar, la fagina (Martes foina) que té el costum de defecar en llocs vistosos com camins per tal de marcar territori, la vulnerable rata d’aigua (Arvicola sapidus) i fins a deu espècies diferents de rat- penats, algunes d’elles molt interessants o excepcionals com ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii).
7 7. Espais naturals protegits La recuperació de l’estany ha permès restaurar un espai natural d’interès no tan sols a nivell local o comarcal sinó també nacional. Així, en poc temps l’estany ha esdevingut la principal zona humida de l’interior de Catalunya. S’ha inclòs dins la proposta de xarxa d’espais naturals d’interès europeu, anomada la Xarxa Natura 2000, amb la qualificació de ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària). L’espai natural de l’estany d’Ivars i Vila-sana inclou el propi estany, una zona natural perifèrica i una zona agrícola al seu entorn. En total són 437,9 Ha protegides on a banda dels usos de conservació de natura, hi trobem activitats tradicionals com l’agricultura, les explotacions ramaderes i altres edificacions agrícoles. Aquestes activitats són compatibles amb la protecció dels valors naturals especialment si s’adopten pràctiques tradicionals i agroambientals. D’altra banda, des del punt de vista paisatgístic cal mantenir aquesta situació i evitar especialment la proliferació de noves infraestructures i edificacions modernes que trencarien l’harmonia visual. Els espais naturals protegits, com en el cas de l’estany d’Ivars i Vila-sana quan es gestionen i ordenen adequadament, és possible installar-hi equipaments com miradors, aguaits, àrees de descans, punts d’informació, aparcaments, etc. per tal de fomentar un determinat turisme. D’aqueta manera, s’incentiva que els municipis propers ofereixin serveis d’allotjament rural, restauració i altres activitats complementàries. En efecte, els espais naturals gestionats permeten generar un recurs i una oportunitat socioneconòmica interessant pels territoris on es troben. D’altra banda, un dels principals problemes dels espais naturals és la introducció d’espècies de flora i fauna allòctones. Es tracta d’espècies exòtiques o senzillament pròpies d’altres regions del planeta que proliferen incontroladament entrant en competència amb les espècies autòctones, ja sigui en recursos alimentaris, hàbitats o fins i tot com a transmissors de malalties. Un exemple evident a l’estany és el cas de la carpa que a la vegada genera un problema important al remoure el fons augmentant així la terbolesa de l’aigua.
ANNEX. Altres possibles qüestions a treballar amb els alumnes abans o després de la visita.
.-Dels següents climogrames indica quin correspon a l’Estany (Pla d’Urgell) i quin a Vielha (Val d’Aran).
________________ 0 20
60 80 100 120 140
G F M A M J J A S O N D l/m2
0 10 20 30 40 50 60 70 ºC _______________ 0 20 40 60 80 100 120
140 G F M A M J J A S O N D l/m2 0
20 30 40 50 60 70 ºC 8
:- Quina és la pluviometria mitjana anual a l’estany?
- Per què és un problema la introducció d’espècies animals exòtiques i allòctones en espais naturals?
- Quina és l’espècie de rapinyaire característica de l’estany?
- Descriu les principals avantatges i inconvenients de protegir els espais naturals
- En algunes zones dels espais naturals està restringit o prohibit l’entrada de persones, per què?
- Quines de les següents activitats no permetries a l’estany d’Ivars i Vila-sana:
passeig en barca passeig en bicicleta
construcció d’hotels concert de rock
observar ocells caçar
pescar
acampar
esquí nàutic 9 Assenyala al plànol els següents espais natural protegits: 1. Estany 2. Serra del Montsec, 3. Aiguamolls de l’Empordà, 3. Delta de l’Ebre, 4. Aigüestortes, 5. Secans de Mas de Melons-Alfès, 6. Serra del Cadí, 7. Muntanyes de Prades i 8. Massís del Montseny
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària FITXA 1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
10
L’estany d’Ivars i Vila-sana es troba al bell mig de la plana d’Urgell, entre les poblacions d’Ivars d’Urgell, Vallverd i Vila-sana, totes elles de la comarca del Pla d’Urgell
- Enumera les principals poblacions per on has passat per accedir a l’estany?
- Quin és l’ús del sòl més important en superfície de la comarca del Pla d’Urgell: l’agrícola, el forestal o l’urbà?
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària FITXA 2. PLÀNOL GENERAL
11
Delimita sobre l’ortofotomapa de la zona de l’estany de l’any 2004 (abans de la seva recuperació): la superfície inundada, la zona de canyissar de depuració, les illes més grans i el camí principal de visita. Els dos punts indiquen la situació dels aparcaments i zones d’arribada
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària
FITXA 3. CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ HISTÒRICA
12
1. Quins eren els principals recursos naturals que s’aprofitaven de l’antic estany?
Vilanova de la Barca La caça tan per gaudi com recurs alimentari. La pesca –especialment de l’anguila, però també el barb i la madrilla-, La recollecció de la bova (o boga) per a fer tota mena d’estris com cadires, cistells, etc. Les sangoneres per a practicar cures, ...
2. Quants anys fa que van assecar l’antic estany i per què? La dessecació de l’estany es va iniciar l’any 1948 i va finalitzar l’any 1951.
3. Tan l’antic estany com l’actual tenen la mateixa superfície. Quina és la superfície en Ha i la seva equivalència en m2? 126 Ha = 1.260.000 m2
4. A través de la barra de mesura comprova quin és el nivell d’inundació actual de l’estany respecte al màxim? El travesser superior indica la cota màxima i la distància entre travessers és de 25 cm.
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Cicle mitjà i superior
FITXA 4. FLORA I VEGETACIÓ
13
A) Assenyala les espècies vegetals que vegis durant la visita (les observaràs en viu o en els plafons) i indica el lloc on creixen ( posant el número que correspongui): 1.
A l’aigua, surant o arrelada en terreny majoritàriament inundat 2.
A la riba de l’estany en terreny habitualment humit 3.
Allunyat de l’aigua en terreny habitualment sec 4.
En un conreu o marge
Àlber
Alfals
Lloc d’observació: _ 2___
Lloc d’observació: _ 4___
Ametller
Llenties d’aigua
Lloc d’observació _ 3___
Lloc d’observació _ 1___
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Cicle mitjà i superior
FITXA 4. FLORA I VEGETACIÓ
14
Balca
Panís
Blat
Lloc d’observació: _ 1/2__
Lloc d’observació: _ 4__ Lloc d’observació: _ 4_
Canyís
Jonc boval
Lliri d’aigua
Lloc d’observació: _ 1/2
Lloc d’observació: _ 2__ Lloc d’observació: 1/2
Alzina carrasca
Freixe
Lloc d’observació _ 3__
Lloc d’observació _ 2
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària
FITXA 5. FAUNA
B) Identifica 5 espècies vegetals durant la visita: dibuixa les seves principals característiques (dibuix general, detall de la fulla, flor i fruit –si s’observen-), digues el nom i descriu el lloc on l’has observat. Pots consultar en una guia o als plafons d’informació el nom científic :
Dibuix general Dibuix d’un detall
Nom comú
Nom científic Lloc d’observació
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària
FITXA 5. FAUNA
A). Identifica 5 espècies de fauna durant la visita. Digues en cada cas com l’has identificat (visualment, pel cant o rastre), el seu nom comú, el seu nom científic (pots ajudar-te d’una guia i/o dels plafons d’informació), el grup a que pertany (invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, ocells o mamífers) i el lloc d’observació
Espècie Nom comú Espècie
Nom científic Com
l’has identificat? Grup Lloc d’observació
B) L’anellament científic d’ocells permet conèixer la biologia d’algunes espècies. A l’estany per exemple, es va capturar amb xarxa especial una boscarla de canyar que havia estat anellada 17 dies abans a Holanda, a uns 1300 km de distància. Calcula els kilòmetres diaris que va realitzar aquest ocell d’uns 12 gr de pes?
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària
FITXA 5. FAUNA
C) De les següents espècies d’animals assenyala les que observis durant la visita, digues el lloc on l’has observat i alguna característica adaptativa (que li permeti el desplaçament, la captura del menjar, etc)
Escol -tat
Petja -da
Plafó Característica Granota verda
Serp verda
Ànec collverd
Camesllargues
Porc senglar (o rastre)
Sabater
Carpa
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària
FITXA 5. FAUNA
Vist
Escol -tat
Petja -da
Plafó Característica
Arpella
Bernat pescaire
Gavina riallera
Fotja
Libèllula
Corb marí gros
Espècie:
Espècie:
La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària
FITXA 6. ESPAIS NATURALS PROTEGITS
19
Un espai natural protegit és un lloc caracteritzat per acollir espècies de flora i fauna interessants, en llibertat i en quantitats relativament elevades. L’estany d’Ivars i Vila-sana és un espai natural protegit.
1. Digues el nom d’altres tres espais naturals protegits, que com l’estany es considerin una zona humida?
Delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà, Aiguabarreig Segre-Cinca, Utxesa...
2. Per què és un problema la introducció d’espècies animals exòtiques i allòctones en espais naturals?
Les espècies exòtiques i allòctones generalment competeixen amb les autòctones tant per recursos alimentaris com per hàbitats i sovint les acaben desplaçant fins i tot impossibilitant la seva presència. D’altra banda, poden transmetre malalties que afectin greument a les autòctones.
3. La navegació amb barca, de motor o sense, és compatible amb la conservació dels valors naturals de l’estany? Per què?
No perquè generaria molèsties per soroll a la fauna aquàtica que majoritàriament fugiria i alhora el soroll de les barques trencaria l’harmonia o tranquillitat de l’espai.
4. Després de conèixer i observar aquest espai natural, què és el que més t’ha agradat i què hi trobes a falta?
Download 153.67 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|