Mapa_3_Habitats.pdf [Muntanyola]


Download 0.58 Mb.

bet2/2
Sana25.04.2018
Hajmi0.58 Mb.
1   2

Direcció General del Medi Natural

Febrer 2010

Sistema d'informació ambiental

de Catalunya

Moianès i la Riera de Muntanyola

0

1



2

3

km



Modificació 8 (2010) 

Projecció Universal Transversa Mercator (UTM),  fus 31, sobre l'el.lipsoide  Hayford i datum 

Europeu amb origen d'altituds al nivell del mar a Alacant i origen de longituds al meridià de Greenwich.

Equidistància corbes de nivell: 20 m.



Fonts d'informació

Pla d'espais d'interès natural (PEIN)



Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, 2008

Proposta de modificació de l'EIN del Moianès i la 

Riera de Muntanyola

Servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural. DG del Medi Natural, 

Dept. de Medi Ambient i Habitatge, 2008

Fons topogràfic



Mapa Topogràfic de Catalunya, E. 1:50.000

Institut Cartogràfic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2006

Hàbitats


Cartografia dels Hàbitats a Catalunya. Universitat de Barcelona, 

Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, 2006

del Pla d'espais d'interès natural del

$

Proposta d'Espai d'Interès Natural del



Moianès i la Riera de Muntanyola

Llegenda

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense

vegetació llenyosa densa

24a

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum



setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals

ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà)

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o

mesoxeròfiles, d'ambients secs de la muntanya mitjana

Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers

(Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana

31ab

31ac

31p

Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya

mitjana (i de les contrades mediterrànies)

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes

termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de

terra baixa i de l'estatge submontà

Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)  -i  timonedes-, amb

foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea



tinctoria),... calcícoles de terra baixa

32aa

32t

32u

Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago



media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium 

acaule,... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels

Pirineus i de les terres properes

Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb

Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),...

xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa

muntanya mediterrània

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats

terofítics calcícoles, de terra baixa

Prats, sovint emmatats, d'Ononis striata, Anthyllis montana,



Globularia cordifolia (lluqueta),... calcícoles i xeròfils, de la

muntanya mitjana i de l'estatge subalpí, sobretot als Prepirineus

Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes

monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de

la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa offneri, S. pennata,

S. capillata) amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa

(i de l'estatge submontà).



34b

34g

34h

34l

34n

34q

Jonqueres i herbassars humits de la muntanya mitjana (i de

l'estatge subalpí)

Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars

graminoides higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana)

37a

37b

Boscos caducifolis mixts, sovint amb tells (Tilia spp.), higròfils,

dels engorjats i dels vessants ombrívols, pirinencs

Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de

la muntanya mitjana

41f

41k

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de

màquies o garrigues

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de

brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós

Pinedes mixtes de pi roig (Pinus sylvestris) i pinassa (Pinus

nigra subsp. salzmannii)

Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i  pinassa (Pinus



nigra subsp. salzmannii)

Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i

mesòfiles, dels Pirineus i de les contrades septentrionals

Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense

sotabosc forestal

Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels

Prepirineus, el territori auso-segàrric i les muntanyes

mediterrànies septentrionals

Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o 

epoblacions, sense sotabosc forestal

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense

sotabosc llenyós

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de

brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana



42aa

42ab

42ad

42ah

42ai

42n

42r

42t

42v

42x

42y

AIGÜES CONTINENTALS



Aigües corrents

VEGETACIÓ ARBUSTIVA I HERBÀCIA



Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals

de terra baixa

Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

Prats (i altres formacions herbàcies) generalment

basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitjana

BOSCOS


Boscos caducifolis, planifolis

Herbassars, jonqueres i prats humits

Boscos aciculifolis

Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig



(Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana

43d

Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines

de ribera

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la

terra baixa (i de la muntanya mitjana)

Omedes de terra baixa



44b

44h

44k

Boscos mixts d’

alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea,

 Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge

submontà


Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures

(Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. Pubescens), de terra

baixa i de l'estatge submontà

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs

Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)

Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.)

Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins



(Pinus spp.)

45d

45d1

45e

45f

45g

45h

Terrers calcaris, generalment margosos o bé guixencs,

amb vegetació molt esparsa o quasi nus

61f

Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides



62a

Camps condicionats com a pastura intensiva



81a

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt

plujoses

Conreus herbacis extensius de secà



82b

82c

Plantacions de coníferes

Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus

orientalis var.acerifolia) i altres planifolis de sòls humits

83f

83g

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural

Pedreres, explotacions d'àrids i runam



86a

86b

86c

Conreus abandonats

Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials

87a

87b

Boscos mixts de caducifolis i coníferes

Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits

Boscos esclerofil·les

ROQUES, TARTERES I GLACERES



Tarteres

Roques no litorals

TERRES AGRÍCOLES I ÀREES ANTRÒPIQUES



Pastures intensives

Conreus herbacis

Conreus llenyosos i plantacions d'arbres

Ciutats, pobles i àrees industrials

Camps abandonats, ermots i àrees ruderals


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling