N. a b d u L l a y e V


Download 272 Kb.

bet1/13
Sana27.08.2017
Hajmi272 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   13
14342

и
■  ZBEK ISTO N  
r e
:
TA’L IM   V A Z IR L IG I
^
b
‘ZB EK ISTO N   R E S P U B L IK A S I  O L IY   VA  0 ‘R T A   M A X SU S
N .  A B D U L L A Y E V  
£
SHAJRQ  XALQLARI  SAN’ATI 
TARIXI
S a n ’at  sohasida  ish  yurituvchi  k a s b -h u n a r  k o llejlarin in g   o ‘quvchilari 
uchun  moM jallangan  o ‘quv  q o 'lla n m a
K.  B e h z o d   r»o m id ag l 
M ll'.fy  R a s s o m lik  
v n   D ir a y n   In s titu tl

S h arq   xalqlari  s a n ’a ti  tarixi  o ‘quv  qoM lanm asi  O liy  va  o ‘rta  t a ’lim  
v azirlig i  ta s a rru fid a g i  k a s b - h u n a r   k o lle jla rin in g   o ‘q u v c h ila ri  u c h u n  
m o ‘ljallan g an .  Q oM lanm ada  sharq  xalqlari  tasviriy  va  m e ’m o riy   s a n ’at 
tu r   va  ja n rla rig a   o id   m a ’lu m o tla r,  u la rn in g   q a d im iy   d a v rd a n   b izn in g  
k u n im iz g a c h a   m avjud  b o 'lg a n   tarixi  va  tex n o lo g ik   ja ra y o n la ri,  rivojla- 
n ish  b o sq ic h la ri,  asosiy  y o ‘nalishlari  ,  u la rn in g   y etu k   vakillari  h aq id a 
so ‘z  y u ritilad i.  M a z k u r  d a rslikning  ib tid o iy   ja m o a   d av rid an   to   b izn in g  
k u n im izg a  q a d a r  b o ‘lgan  s a n ’at  tarixi  y o ritilg an   h a m d a   asosiy  e ’tib o r 
tasviriy  va  m e ’m o riy   s a n ’a t  rivojining  e n g   m u h im   b o sq ich larig a  q a ra ti- 
lib,  d a v r  b ilan  b o g 'liq   g ‘oyaviy  -   plastik  o 'z g a ris h la m i  a n iq   m iso llard a 
tah lili  b ila n   y o ritish g a  h ara k at  q ilingan.  D arslikni  tay y o rlash   ja ra y o n id a  
s a n ’atsh u n o slik n in g   so 'n g g i  m a ’lu m o tlari,  in te rn e t  x ab arlari,  k o m p y u te r 
tex nologiyasiga  m o ‘ljallangan  S D   va  D V D   m a te ria lla rid a n   ijodiy  foy- 
d alan ilg an .
85.1(5)
A   15
Abdullayev,  N e’mat.
Sharq  xalqlari  san’ati  tarixi:  o'quv  qo‘llanm a/N .  Abdullayev; 
0 ‘zbekiston  Respublikasi  Oliy va o ‘rta-maxsus ta ’lim  vazirligi.  - Т.: 
0*zbekiston  faylasuflari  milliy jamiyati  nashriyoti,  2007.  120  bet.
BBK  85.1(5)
©   “ 0 ‘z b c k is to n   fa y la s u fla ri  m illiy  ja m iy a ti"   n a s h r iy o ti.  2 0 0 7 .

KIRISH
S h a rq   iborasi  sh a rtli  b o ‘lib,  o d a td a ,  q adim gi  G r e k -R im   d a v latlari- 
d a n   S h a rq d a   va  J a n u b d a   jo y lash g an   ju g ‘rofiy  h u d u d   n a z a rd a   tu tilg an . 
O ld  O siyodagi  S h u m e r,  A kkad,  Bobil  (V aviloniya),  O ssuriya,  U ra rtu , 
X ett  d av la tla ri,  M isr p o d sh o lig i,  E ro n   im periyasi  kabi  G re k -R im   d av la t- 
lariga  q o 's h n i  m a m la k a tla r  sh u   K ududga  kiritilgan.  K ey in ro q   S h im o li- 
S h arq iy   A frikada  T u n is d a n   (b u   y e rd a   Q ad im g i  K arfag cn   d av lati  m avjud 
b o ‘lgan) to  Y ap o n iy ag ach a c h o ‘zilgan,  H ab ash isto n d an   (E fiopiya)  K avkaz 
to g ‘lari,  H in d is to n ,  X ito y ,  In d o n e z iy a ,  K oreya  y e rla rig a ch a   o ‘z  ichiga 
q a m ra b   o lg an   k a tta   m a y d o n   shu  tu s h u n c h a   ichiga  kirgan.  B ugungi  k u n - 
da  bu  ib o ra  b ilan   k o ‘p ro q   O siyo  xalqlari  y a sh ay d ig an   h u d u d   n a z a rd a  
tu tilad i.  Q ad im g i  S h a rq   xalqlari  s a n ’ati  v a  m a d a n iy a ti  tarixi  k a tta   d av m i 
o ‘z ichiga oladi.  E ra m iz d a n  a w a lg i  5 0 0 0 -4 0 0 0 -y illa rd a  bu  yerlard a shakl- 
la n a   b o sh lag an   q u ld o rlik  ja m iy a ti  yangi  e ra n in g   I V - V   asrig ach a  d av o m  
etdi.  Q ad im g i  S h a rq   xalqlari  s a n ’ati  tarixi  y e r y u z id a   sh u   q u ld o rlik   dav- 
latlarin in g   p a y d o   boMishi,  rivojlanishi  va  in q iro z g a  y u z  tu tish i  davridagi 
s a n ’a tn i  o ‘rg an ad i  va ta h lil  q ilad i.  Q adim gi  d a v la tla r d a stla b   N il,  Y efrat, 
T igr,  G a n g ,  X u an x c,  Y an szi,  Q izil  irm o q   d ary o lari  y o q alarid a  sh a k lla n - 
gan.  Q u ld o rlik   d av la tla rin in g   m ay d o n g a  kelishi  tarixiy z a ru riy at  b o ‘lib,  u 
ishlab  ch iq a rish   k u c h   va  m a d a n iy a tin in g   keyingi  ta ra q q iy o tin i  belgiladi. 
Bu  daviTga  k clib  aqliy  m e h n a t  jism o n iy   m e h n a td a n   ajraldi.  D e h q o n c h i- 
lik,  c h o rv ach ilik ,  s a v d o -so tiq ,  h u n a rm a n d c h ilik ,  s a n ’at  rivojlandi.  Bu 
esa,  o ‘z  n a v b a tid a ,  in so n   m a ’naviy  d u n y o sin in g   rivojlanishiga,  ju m la - 
d a n ,  s a n ’a tn in g   ravnaqiga  z a m in   yaratdi.  A g ar  ib tid o iy   ja m o a   d av rid a 
s a n ’at  in so n n in g   k u n d a lik   h ay o ti,  ishlab  c h iq arish   faoliyati  b ilan   bogMiq 
b o ‘lgan  boMsa,  e n d ilik d a   u  ijtim oiy  o n g n in g   a jralm as  qism iga  a ylandi  va 
ijtim oiy  h a y o td a   m u h im   o 'r in  tu ta  boshladi.  Bu  d a v rd a  s a n ’at  ta ra q q iy o - 
ti  bevosita  d in ,  m ifo lo g ik   tu s h u n c h a la r  z a m irid a   rivojlanishini  d av o m  
c ttirg a n  b o ‘lsa h a m ,  lckin b irm u n c h a  ta n ta n a li  ru h  o la  b o sh lad i.  K o ‘m ish 
m aro sim lari  b ila n   b o g ‘liq  b o ‘lgan  u rf-o d a tla r  m u h im   ta n tan alacg a  a y ­
landi.  Y irik  m a q b a ra ,  sa ro y la r  q u rish ,  u la m i  b ezash g a  k a tta   ah am iy at 
berila  b o sh la n d i.  D evoriy  su ra tla r,  m o n u m e n ta l  re ly e f  va  h ay k allard a 
h u k m d o rla r,  afsonaviy q a h ra m o n la r faoliyati  u lu g ‘lan d i.  Q ad im g i  d u n y o  
sa n ’atk o ri  o ‘ziga  xos  fo rm a la rd a   kundalik  tu rm u sh   v o q ealarin i  aks e ttira  
boshladi.  Bu  davrga  kelib,  o d a m la m in g  d in iy  tu sh u n c h a la ri  h a m   o 'z g a ra  
bordi.  O d a m la r  ta b ia t  k u ch larig a  sig‘in ish d an   a sta -se k in   ilo h iy   k u c h la r- 
ga  -   x u d o la rg a  sajd a  q ila  bosh lad ilar.  Bu  x u d o la r  tim so lid a   o d a m la r 
aqliy  b a rk a m o l,  m o ‘ta b a r,  h a r   n arsaga  q o d ir  boM gan,  o ‘z  xarakteri  va 
k o 'rin ish i jih a td a n   o d a m la rg a  o ‘xshaydigan  o b ra z la m i  ta s a w u r  e ta  b o sh ­
ladilar.  U larg a  a ta b   h ash a m a tli  ib o d atx o n alar,  m o n u m e n ta l  hay k allar 
y aratd ilar.  S h u   b ila n   birga,  in so n   obrazi  s a n ’a tn in g   bo sh   q a h ra m o n ig a  
ay lan a  b o sh la d i.  U n in g  ja so ra ti  va  oliyjanobligi,  iro d a   va  aq l-z a k o v a ti-
3

ning q u d ra ti s a n ’a tk o ria r to m o n id a n   kuylandi.  S a n ’a td a  v o q elik n i  o brazli 
bilish  to m o n la ri  k u c h ay d i.  U n in g   tu r   va  ja n ria ri  ken g ay d i.  Bu  d av rd a 
s a n ’a td a   sin tc z  m asala sin in g  hal  etilishi  esa  in so n iy a tn in g  q o 'lg a   k iritgan 
b u y u k   y u tu q la rid a n   b o ‘ldi.  Q ad im g i  d u n y o   s a n ’a tin in g   y an a  b ir  m u h im  
to m o n i  sh u   boM diki,  u n d a   m illiy  o ‘ziga  xos  to m o n la r  y aq q o l  k o 'z g a  
ta sh la n a   bordi.  K a tta -k a tta   m a d a n iy a t  m ark azlari  v ujudga  keldi.  U la r- 
n in g   s a n ’atlari  b ir-b irid a n   k o ‘rin ish i,  x ara k teri,  v o q clik n i  o b razli  ifoda 
etishi  b ila n   ajralib  tu rad i.

BIRINCHI  BO‘LIM.
Q adim gi  Sharq  sa n ’ati. 
Qadimgi  M isr  podsholigi
A frik an in g   sh im o li-s h a rq id a ,  N il  d a ry o sin in g   quyi  v o h asid a  bugungi 
M isr A rab  R cspublikasi  y e ria rid a  ju d a   q a d im   p a y tlard a  (er.  av.  V I  m in g  
yillik)  b ir  q a n c h a   q a b ila la r  y ash ag an .  E ra m iz d a n   a w a lg i  4 000  yillikda 
shu yerda y e r yuzida birin ch i 
sinfiy jam iy at  kurtaklari  nish 
u rdi, q u ld o rlik  dav latlari y u - 
z a g a   k e l d i ,   r i v o j l a n d i .
E ram iz d an  a w a lg i 4 000 y il­
lik  oxiri  -   3000  yillik  b o sh - 
lariga  kelib  esa  u la r  y ag o n a 
yirik  d e sp o tik   d av latg a  ay - 
landi.  Q adim gi  M isr s a n ’a ti 
tarixi  a n a   shu  d a v la tla m in g  
vuzaga  k elishi,  riv o jlan ish i 
va  in q ir o z id a n   t o r t i b ,   to  
m a k c d o n i y a l i k   I s k a n d a r  
( A l e k s a n d r   M a k e d o n s -  
k iy)ning yurishi  b ilan   u n in g  
ellinistik  d u n y o g a   q o ‘shilib 
ketishigacha  boMgan  d av rn i 
o ‘z  ichiga  o la d i,  o ‘rg a n a d i, 
tahlil  etad i.
Q a d im g i  M i s r   u z o q  
yoMni  b osib  o ‘td i.  D cy arli 
4000  yild an   o rtiq   v a q tn i  o ‘z 
ichiga olgan b u  d a v r m o b ay - 
n id a   t a s v i r i y   v a   a m a l i y  
sa n ’a t,  m e ’m o rlik n in g  n o d ir 
d u rd o n alari  yuzaga  k c ld ik i,
u la r bugungi  k u n d a   h a m   o ‘zin in g   u lu g ‘vorligi,  m a h o b a ti  va  yuksak  b a d i- 
iyligi  b ilan   k ish ilarn i  h a y a jo n la n tira d i.  Bu  yerda  b irin ch i  m a rta   in so n   va 
uning  m e h n a ti  s a n ’a tk o r   a sa rid a   o ‘z  ifodasini  to p d i.  In so n   q u d ra ti,  n a - 
fosati va aq l-zak o v atin in g  im koniyati  kuylandi.  Lekin bu s a n ’at va m ad an i- 
yat  b irin c h i  b o r   sinfiy  te n g sizlik   sh a ro itid a ,  hali  tu g a m a g a n   ib tid o iy   tu -  
zu m   va sh arq   m u stab id lig i  d av rid a  m avjud  b o ‘ldi.  Bu  d a v r fir’a v n la m in g  
cheksiz  h u k m ro n lig i  va  faqat  q u lla rn in g g in a   cm as,  balki  e rk in   d e h q o n - 
la rn in g   h a m   t o ‘la  h u q u q s iz lig i  b ila n   x a ra k te rla n a d i.  Q a d im g i  M isr
5

s a n ’atin in g   yana  b ir  o ‘ziga  xos  xususiyati  sh u n d a k i,  u   d in   bilan  alo q a d a  
va  unga  to b e  boMgan.  F ir ’avn  va  z o d a g o n la r  b ilan   b ir  q a to rd a ,  k o h in   va 
d in  vakillari ham  ju d a  k o ‘plab ib o d atx o n alar qurilishi va x u d o lar obrazining 
ishlanishiga  sabab boMdilar.  G a p   sh u n d a k i,  q ad im g i  m isrlik lam in g   d in iy  
tu sh u n ch asi  o ‘zin in g   spcsifik  xususiyatiga  cgadir.  S a n ’at  u c h u n   Q adim gi 
M isr  dinidagi  oM ganlarga  sig‘inish  a lo h id a   a h a m iy a tg a   ega  edi.  Q adim gi 
m isrliklar  ag a r  o d a m n in g   jasad i  yaxshi  saq lan sa,  n arigi  d u n y o d a   u n in g  
ruhi  ab ad iy  yashaydi,  d e b   tu sh u n g a n la r.  S hu  b o isd a n   oM ganlam i  m u m i- 
y o lash ,  ag ar  ja sa d   bu zilsa  yoki  ch irib   k etsa,  y o ’q o lsa ,  shu  o d a m n in g  
narigi d u n y o d a tin ch  yashashi u c h u n   u n in g  jasad i o ‘m ig a haykal  q o 'y ish n i 
o d a t  qilganlar.  Q abrga, ja sa d   yoniga  esa  u n in g  tirik lig id a  fo y d alan g an   uy 
an jo m la ri,  q u ro l-a sla h a la r,  suv,  o ziq -o v q a t  q o ‘yish  yoki  sh u la m in g   tas- 
virini  ishlash  kabi  o d a tla r  m avjud  boMgan.  B u,  a lb a tta ,  k o 'm is h   bilan 
b o g ‘liq  boMgan  m e ’m o rlik   s a n ’a ti,  qabrlai^ga  q o ‘yish  u c h u n   ishlangan 
h aykal,  rangtasvir  s a n ’a tin in g   rivojlanganligiga  sa b a b   boMgan.  A lb atta, 
b u nday boy, tan tan ali  ko‘m ish m arosim i,  m o n u m e n ta l  m aqbaraning ichini 
s a n ’atn in g   h a m m a   tu rlari  b ilan   b e z a tish n i  faqat  fir’av n   va  M isr  boylari 
a m a lg a  oshirishi  m u m k in   edi.
S h arq  desp o tizm i  t a ’sirid a Q adim gi  M isr ja m iy a ti sek in lik  b ilan  rivoj­
landi  va  ayniqsa,  k o h in la r  to m o n id a n   q a ttiq   m u h o fa z a   q ilin g an   d in iy  
k a n u n la r  M isr sa n ’atiga,  u n in g  sekin  rivojiga sab ab  b o ‘ldi.  S h u n in g  u c h u n  
h a m  ju d a   q ad im   p a y tla rd a   M isr  s a n ’atid a   p a y d o   boMgan  b adiiv  u slu b lar 
u zo q   vaqt  M isr  s a n ’a tid a   y etak ch i  o ‘rin n i  eg allab ,  u n in g   x arakterli  to -  
m o n in i belgilab kelgan.  Q ad im g i  M isr s a n ’a tk o rlari  a n a  shu  k a n u n la rd a n  
ch iq m a g an lari  h o ld a,  in so n   jism o n iy   va  estetik   d u n y o sin in g   m u rak k ab , 
serq irra  va  nozik  to m o n la rin i  aks  e ttirish g a  m u y a ssa r boM dilar  va ja h o n  
s a n ’ati  tarixida  q ay tarilm a s,  o ‘ziga  xos,  nafis, jo z ib a d o r,  u lu g ‘v o r va  sirii 
s a n ’at  d u rd o n a la rin i  m e ro s  qilib  q o ld ird ila r.
M U S T A Q IL   0 ‘Q IS H   U C H U N
Qadimgi  M isr tarixi  bir qator bosqichlarga  ajratiladi:
1.  Dinastiyagacha  (sulo/alar paydo  bo ‘lishiga  qadar) bo ‘Igan  davr.  Bu 
davr ibtidoiy jam oa  tuzumining inqim zi  va dastlabki ilk podsholiklar ( I ~ I I  
dinastiya)ningyuzaga kelishi davriga  to'g'ri keladi va mil.  av.  4000-yillar- 
n i о ‘z   ichiga  oladi.
2.  Qadimgi podsholik  -  I I I —V I dinastiya  (mil.  av.  3000-2300-yillar).
3.  0 ‘rta  podsholik  — X I —X I I  dinastiya  (mil.  av.  2100—1800-yiliar).
4.  Yangi podsholik  —  X V I I I —X X   dinastiya  (mil.  av.  1600—1100-yil- 
lar).
5.  So ‘nggi  podsholik  -   XX 1 - X X X I I   dinastiya  (mil.  av.  1 1 0 0 -3 3 2 - 
yillar).  Bu  bosqichlar о ‘zaro  bir-biri  bilan  bog'liq  bo'lsa  ham,  lekin  ular- 
ning  har biri о ‘zigo  xos xususiyatga  egadir.  Bu  xususiyat  bevosita  ijtimoiy
6

luzumning  xarakteri,  m oddiy  va  m adaniy  taraqqiyoti  bilan  aloqadordir. 
VI/ —X,  X I I I —X V I  I  dinastiyalar hukm ronlik  qilgan  yillar  Misr davlati  in- 
qirozga y u z  iutgan,  chet el bosqinchilari  (geksoslar)  tomonidan  bosib olin- 
gan  va  unga  qarshi kurash yillari bo ‘Idi,  san 'at tarixida m uhim   va xa rak- 
terli yodgorliklar yaratilmadi.
M e ’m orchilik.  Ib tid o iy  ja m o a   tu z u m in in g   y em irilishi  va  ilk  p o d sh o - 
liklarning sh ak llan ish   d av rid a  s a n ’a tn in g   h a m m a   tu rla ri  va ja n rla ri  y u za- 
ga  kcldi,  insoniyat  yozu v n in g   dastlab k i  fo rm a la rid a n   h iso b lan g an   rasm li 
yozuv -   piktografik yozuvlar p a y d o  b o ‘ldi.  Q ad im g i  M isr s a n ’ati o ‘zin in g  
b u tu n   taraq q iy o ti  m o b a y n id a   d in   va  u n in g   tu rli  m a ro sim la ri  bilan  uzviy 
b o g ‘liq  h o ld a   rivoj  to p d i.  M e ’m o rlik   esa  s a n ’a tla r  ich id a  y etakchi  o ‘rin n i 
eg allab ,  u la m in g   x a ra k te r  va  u slubiga  o ‘z  t a ’sirini  o 'tk a z d i.  D in astiy a- 
g ach a  b o 'lg a n   d av rd a,  ay n iq sa,  u n in g   so 'n g g i  b o sq ic h id a   q adim gi  m isr- 
lik lam in g  «narigi du n y o »   haqidagi  tu sh u n c h a la ri  m a q b a ra la r -   m a rh u m - 
larning y er osti  uylari va u lam in g  ustiga to rtilg an  tu p ro q  uyum i va qu rilm a- 
larida  n a m o y o n   b o 'ld i.  Q azilg an   q a b rla r  t o ‘rtb u rc h a k   sh ak lid a  b o ‘lib, 
c h u q u r  devorlari  shu  p ay td a  ixtiro  q ilin g an   x o m   g ‘ish tla r  b ilan  m u s- 
ta h k a m la n ib   terib   c h iq ilg a n ,  te p a   q ism i  esa  xom   g ‘isht  y o rd a m id a   egri 
ravoq  ta rzid a  yopilgan.  A yniqsa,  o q so q o lla r  q ab rig a  a lo h id a   e ’tib o r  b e- 
rilgan,  k o ‘p   m e h n a t  s a rf  qilib ,  u n in g   h a sh a m a tli  b o 'lish ig a   erishilgan, 
devorlariga  p a rd o z  b erilg an ,  sujetli  s u ra tla r  ish lan g an ,  ic h id a   m a rh u m   va 
x u d o la r  haykalini  q o 'y ish   u c h u n   x o n a la r  ish lan g an .  Q a b r  tepasiga  ham  
a lo h id a   e ’tib o r  b erilgan.  Bu  q a b r tep asig a  ish lan g an   q u rilm a la r yuqoriga 
to m o n   kichrayib  b o ru v ch i  t o ‘rtb u rc h a k la r  sh ak lid a  b o ‘lib,  u n in g   d ev o - 
rida  esa  m a rh u m n in g   «narigi  dun y o » d ag i  «uyi»ga  o ‘tg a n   y o lg 'o n d a k a m  
eshigi  boMgan.  M astab a  d e b   n o m   o lg a n   bu  q u rilm a la r  S ak k ara,  A bidos, 
N igada  q a b risto n la rid a   k o ‘p lab   sa q la n ib  q o lg an .  Bu  m asta b a la r hajm i  va 
bezagi,  q a b r  ichiga  q o 'y ilg a n   b u y u m la r  x arak teri  m a rh u m n in g  ja m o a d a  
tu tg a n   o ‘m iga  q a ra b   b elg ilan g an .  K o 'm ilg a n   o d a m n in g  ja m o ad ag i  o ‘rni 
q a n c h a lik   yuqori  b o ‘lsa,  m a q b a ra   h a m   sh u n c h a lik   m ah o b a tli  va  se rh a - 
sh a m   boMgan.  A sta-sek in   shu  m a q b a ra la r  y o n id a  m arh u m g a   b ag ‘ishlab 
o ‘tk az ila d ig an   m a ro sim la r u c h u n   ib o d a tx o n a la r q u rila  b o sh lan d i.  M a sta ­
b a la r  keyingi  M isr  klassik  p ira m id a la rin in g   y aratilishiga  asos  boMgan.
Fir avn  Joser maqbarasi.

Q adim gi  p o d sh o lik   d a v rid a  q u rilg an   III  d in astiy a  fir’avn  Jo se r  m a q b a - 
rasi (ta x m in a n ,  e ra m iz d a n  a w a lg i  2800-yillar,  m e ’m o r  Im x o tep )  b irin ch i 
klassik  p ira m id a la rid a n d ir.  T e p a g a   k o ‘ta rilib   va  k ic h ra y ib   b o ru v c h i 
su p a c h a la rd an   tash k il  to p g a n   b u   p ira m id a n in g   balandligi  60  m e trd a n  
o rtiq .  U n in g   atro fid a   tu rii  m a ro sim la r  u c h u n   m oM jallangan  q u rilm a la r 
m avjud,  u la r p ira m id a  b ilan   uzviy bogMiq h o ld a yagona  m ajm u an i tashkil 
etad i.  1500  kv.  m .  m a y d o n n i  egallagan  b u   m a jm u a  p a rd o zlan g a n   d c v o r 
bilan  o ‘rab   ch iq ilg an .  U n d a g i  x o n a ,  yoMak,  d a h liz la r bezagiga  h a m   a lo ­
hid a  e ’tib o r  b erilgan.  Bu  y erd a  b irin ch i  b o r,  devorlarga  y o p ish tirib   ish ­
langan Jcapitelli yarim  u stu n la r uchraydi.  U lam in g  k o 4rinishi tabiat shakllari 
(m a sa la n ,  p a p iru s)g a   o ‘x sh atib   ish la n g a n ,  k o ‘p ro q   d e k o ra tiv   v azifani 
bajaradi.
J o s e r  piram id asi  a n sa m b lid a   b irin ch i  b o r   s a n ’a tn in g   sinfiy  xarakteri 
yaqqol  n am oyon b o ‘la boshladi.  D avr maflcurasini targ‘ib etish,  fir’avnlam i 
ulugMash  va  ilo h iy lash tirish g a,  fu q aro lard a   p o d sh o   h o k im iy atin in g   m u s- 
ta h k a m   e k a n lig ig a   is h o n c h   tu g ‘d irish ,  sh u   b ila n   b irg a ,  u la m i  d o im  
q o 'rq u v d a   saqlash  va  ito a tk o r  boMishini  ifodalashga  q aratilg an .  Bu  p i­
ra m id a d a v m in g  siyosiy x arak terin i  tu sh u n ish g a   y o rd am   b erad i,  d e sp o tik  
tu z u m   x u d o lar  darajasiga  k o ‘ta rilg an   p o d sh o la rn in g   h u km dorligi  n a q a - 
d a r  kuchli  ekanligini  n a m o y o n   e tad i.  Bu  m a jm u a  m arkazi  -   J o s e r  p i- 
ram idasiniig  k a tta   hajm i  va  k o m p o z itsio n   y ech im i  orq ali  o ch ilad i.  J o s e r 
piram idasidagi  b u   g ‘o y a  keyingi  fir’a v n la r d av rid a  y an ad a  rivojlantirildi. 
E ram izd an   a w a lg i  X X V II  a srla rd a   M isr  ta rix id a  e n g  gigant  p ira m id a la r 
qurildi.  IV   din astiy a  fir’avnlari  X ufu,  X afra  va  M in k au ra  (g rek lar  u la m i 
X eops,  X efren ,  M ik erin   d e b   a ta sh g an ,  tarix d a  h a m   shu  n o m la r  k o ‘p ro q  
ishlatiladi)  p iram id alari  biz g ac h a  yaxshi  saq lan g an .  G iz a   y aq in id a  jo y - 
lashgan  bu  p ira m id a la r  m ajm u asin in g   ajralm as qism i  b o ‘lgan sfinks  h ay - 
kali  (o d a m   b o sh li,  s h e r  ta n a li  h a y k a l),  X efren  piram idasiga  b o rad ig an  
y o ‘l  boshiga  q o ‘yilgan  60  m e tr  uz u n lik k a  ega boMgar\. k a tta  sfinks  haykali 
boshi  X efren n in g   fir’avnlikli  bo sh   kiyim idagi  k o ‘rinishini  aks  e ttira d i. 
S hu  sfm k slar k ich ray tirilg an   nusxalari  esa  X efren  ibodatxonasiga  k irav e- 
rishda  ikki  to m o n g a   o 'm a tilg a n .  P ira m id a la r an sam b li  ich id a  en g   kattasi 
X eops  p iram id asid ir.  B alandligi  146,6  m .,  asosi  esa  233  m .  T arixchi 
G e ro d o tn in g  ta ’rifiga k o ‘ra,  X eo p s p iram id asi  20 yil  m o b ay n id a q u rilgan. 
P iram idaga  to sh la r o lib   kelish  u c h u n   k erak   boMgan  yoMni  qu rish   u c h u n  
esa  10  yil  kerak  boMgan.  O d a m la r  (q u llar,  erk in   d e h q o n   va  h u n a rm a n d - 
lar)  shu  p iram id an i  q u rish   u c h u n   h ay d ab   kelingan.  Bu  esa  davlat  iq ti- 
sodiga  t a ’sir  e tm a y   q o lm a d i,  xalq  g ‘alay o n larig a  sabab  boMdi.  S h u n in g  
u c h u n   V d in astiy a  fir’avnlari  hajm i  k a tta   boM magan  p ira m id a la r q u rd ira  
boshladilar.  Lekin p ira m id a   m ajm uyida  ib o d atx o n ag a alo h id a e ’tib o r b e r- 
dilar, uning hajm i  kengaydi,  badiiy bezagida  m o n u m en tal  relyef va rassom - 
lik  keng  qoM lanila  b o sh lan d i.
8

Kartiak  (mil.  av.  XVI  asr,  m e’mor  Ineni)  ibodatxonasi.  Tarh  va  qirqim.l. 
Kamak ibodatxonasi.  Mil.  av.  XVIasr,  m e’mor Ineni.  Umumiy ko'rinishi.  Rekon-
stmksiya.
Bu  tasv irlar  m a rh u m n i  ulugMash  va  ilo h iy lash tirish g a  q aratilg an d ir. 
Q u rilish d a  u stu n la m in g   k o n stru k tiv   funksiyalari  o rtd i.  K o ‘rinishi  p alm a 
d arax ti,  bogM angan  n ilu fa rla m i  eslatu v ch i  u s tu n la r qoM lanila  b oshlandi. 
Bu  xususiyat  kcyingi  M isr  m e ’m o rlig in in g   x a rak terli  to m o n in i  belgiladi. 
S hu jih a td a n  A busirdagi fir’avn S axura m aqbarasi  m ajm uyi e ’tiborli.  Liviya 
yassi  to g ‘lari  etaklaridagi  fir’avn  M e n tu x o te p   I  m aq b arasi  ansam bli  M isr 
m e ’m o rlig in in g   yangi  q irra larin i  n a m o y o n   e ta d i.  0 ‘rta   p o d sh o lik   d av ri- 
d a   q u rilg an   bu  m ajm u ad a  t o ‘rtb u rc h a k li  u s tu n la r  qoM lanilgan,  yuzasiga 
esa  M e n tu x o te p   I  n o m i  o ‘yib y o zilgan.  M e ’m o rlik   k om pleksi  qoya  ichi-
Abu  Simbeldagi Ramses I I  ibodatxonasining old ко ‘rinishi.
9

ga  o ‘yib  ishlangan  x o n a la r  b ilan  uzviy  bogMiq.  0 ‘rta   p o d sh o lik d a  ibo- 
d a tx o n a la r  old ig a  p ilo n la r  o rasid an   o ‘tish   u c h u n   to r   yoMak  q o ldirilib 
q u rilg an   ikki  k atta  m in o ra   ishlash,  ayvon  va  hovli  a tro fin i  u s tu n la r q ato ri 
bilan  o ‘rab  ch iq ish   keng  o ‘rin   cgalladi  va  keyingi  M isr  ib o d a tx o n alari- 
ning qurilishida  z aru riy  va  x arakterli  e le m e n t  boMib q o ld i.  0 ‘rta  p o d sh o - 
lik  keyingi  d av r  u c h u n   k a tta   ib o d a tx o n a la r  k o m p lek sin i  qurish  s a n ’a tin i 
boshlab berdi. Yangi  podsholik davrida an iq  t o ’rtb u rch ak  shaklida qurilgan 
ib o d a tx o n a la r  tipi  k en g   ta rq ald i.  Bu  ib o d a tx o n a la r  u ch   q ism d a n ,  u s tu n ­
la r b ilan   o 'ra lg a n  o c h iq   hovli,  u stu n li  zal  va sig‘in ad ig an   x o n a d a n   tashkil 
to p g an .  Ib o d a tx o n a   o ld id a sfin k slar (yoki  o v in lar)  alleyasi  boMib,  u  to sh - 
pardalarga  o ‘xshash  tra p e tsiy a sim o n   p ilo n la r  to m o n   yoMlaydi.  P ilo n la r 
oldiga esa obelisk va fir’a v n la m in g  n ih o y a td a  k a tta  haykallari  o ‘m atilg an . 
Bu  haykallar  o rasid an   ichkariga  kirish  u c h u n   to r   esh ik lar  q o ldirilgan. 
Ichkari  esa  asta  qorongM lashib  b o ru v ch i  gigant  u stu n li  o c h iq   hovli,  zal- 
lar  va  n ih o y at,  qorongM lashgan  g ‘o rsim o n   x o n a   —  m u q ad d as  x o n a  bilan 
tu g allan ad i.  Bu  m e ’m o rlik   m ajm uasi  y a g o n a  g ‘oyaga  -   ilohiyotga  b o ra - 
digan  yoMning  to ‘g ‘ri  va  m ash aq q atli  ek an lig in i  his  etish g a  q aratilg an . 
Ilohiyotga  y aqinlashgan  sayin  inson  o ‘zid a   tu sh k u n lik   hislarini  sezishi  va 
ilohiy  kuch  -   X u d o   o ld id a ,  d in iy   sirla r  o ld id a   o ‘zin in g   b ir  z a rra ch a  
ek an in i  his  etishi  k erak   ed i.  Bu  h issiy o tn in g   p a y d o   boM ishida  ib o d atx o - 
n a d a   asta-sek in   yorugM ikning  y o ‘qolishi  va  e n g   s o ‘ngida  b u tu n la y   y o ‘q 
boMishi  hisobiga  erishiladi.
Fivadagi  K arnak  va  L u k so r  ib o d a tx o n alari  gig an t  m e ’m o rlik   k o m - 
plekslaridandir.  K arn ak   (m il.  av.  XVI  a sr,  m e ’m o r  ln e n i)  va  L uksor 
ibodatxonalari  (er.  av.  XV asr,  m e ’m o r kichik A m e n x o te p )d a   m e ’m o rla r 
b irin c h i  b o r  o c h iq   hovli  a tro fin i  k o lo n a d a li  y e c h ib ,  yangi  p o d sh o lik  
m e ’m orligining o 'z ig a   xos to m o n la rin in g  sh ak llan ish ig a  asos soldilar.  Bu 
kom plekslarda  qad im g i  M isr  m e ’m o rlik   a n ’a n a la rin in g   m u h im   to m o n - 
lari  o ‘z  ifodasini  to p d i,  sh u   b ilan  b irga,  ta n ta n a li  va  h ash am atli  boMib 
borayotgan m a ro sim lar b ilan a lo q a d o r m e ’m o rlik n in g  yangi  k o ‘rinishlarini 
n a m o y o n   etd i.  Ib o d a tx o n a la r  u c h u n   ishlatilgan  u stu n   yuzalari,  d e v o rla r 
rangli  relyeflar  bilan  b c z a b   ch iq ilg an .  Ib o d a tx o n a la r  u c h u n   ishlatilgan 
u stu n   kapitellari  h a m   xarakterli.
U la r  p apirus  va  n ilu fa r  gul  g ‘un ch a!arin i  e slatib ,  binoga  afsonaviy 
k o ‘rinish  baxsh  e tad i.  M e ’m o rlik n in g   yangi  q irralari  p o d sh o   ayol  X at- 
sh ep su tn in g   m a q b a ra   va  ib o d atx o n a sid a  h a m   seziladi.  Y angi  p o d sh o li- 
kning  ilk  b o sq ich id a  Ь а ф о   etilg an   b u   m e ’m o rlik   kom pleksi  ( m c ’m o r 
S e n m u t)  o ‘z  hajm i  va  d e k o ra tiv   b e zak lari  b ilan   ajralib  tu ra d i.  M e n tu - 
x o te p   I  ib odatxonasi  y o n id a  q u rilg an   bu  m ajm u a  tab iat  k o ‘rinishi  b ilan 
nih o y atd a  uyg‘u n lash ib   k etg an .  Ib o d a tx o n ag a  b o rad ig an   yoMning  ikki 
to m o n i  b o ‘ylab  sfin k slar  b u   m a n z a ra g a   o ‘ziga  xos  ta n ta n a v o rlik   baxsh 
etg an .  M e ’m orlik an sa m b lin in g   ayvon  va  su p a c h a la rid a   h a m   yaxshi  p a r-
10

Narmer  pliiasi.  Shi/er.  I  dinastiya.  Er.  av.  3000-yillar Qohira  muzeyi.
d o z la n ib   ish la n g a n   p o d s h o   h a y k a lla rid a n   ta s h q a r i,  x u d o la r  h a y k a li 
q o ’yilgan,  h o v u zlar,  ek ilgan  m aysa  va  d a ra x tla r m a jm u a  jo z ib asin i  y a n a - 
d a  o sh irg an .  Ib o d a tx o n a   d c v o r va  po lla rig a   h a m   a lo h id a  e ’tib o r b erilgan. 
D evoriy surat  va relyeflarda  csa X a tsh e p su tn in g  faoliyatiga b a g ‘ishlangan 
tasv irlar boMgan.  Y angi  p o d sh o lik n in g   ik kinchi  y arm id a  (er.  av.  X I V - X I  
asrlar)  qurilish  ishlari  faqat  M isrd a g in a  e m a s,  b alki  u n in g   tash q arisid a, 
M isrga  to b e  boMgan  N u b iy a d a   h a m  ayj  old irilib  yu b o rild i.  A bu  S im b eld - 
agi  qoyaga  o ‘yib  ish lan g an   R am ses  II  ib o d atx o n asi  yangi  p o d sh o lik n in g  
ikkinchi  yarm idagi  yirik  q u rilish la rd a n d ir.
U n in g   kiraverish  to m o n ig a   q o y a d a n   k a tta   tra p e tsiy a sim o n   p ilo n  
k o 'rin ish i  y o ‘nib  tu sh irilg an .  P ilo n   old id ag i  o ‘tirg a n   h o ld a  tasvirlangan 
to 'r tta   20  m etrli  R am ses  II  h ay k allari  h a m   q o y a  to sh n i  y o ‘nish  hisobiga 
yaratilgan.  Ib o d a tx o n a n in g   ichki  q ism i  yangi  p o d sh o lik   davri  m e ’m orligi 
tam o y illari  asosida  bajarilgan.  Ich k i  q ism i  u stu n li  x o n a   b ilan   b o sh la n ib , 
u  ycrga  p o d sh o   h aykallari  o ‘rn a tilg a n ,  s o ‘ng  u c h -n e fli  u stu n li  zal  va 
n ih o y a t,  ib o d atx o n ag a  o 'tila d i.  Bu  s o ’nggi  x o n a d a   h a m   x u d o la r  haykali 
b ilan  b ir  q a to rd a ,  R am ses  II  h aykali  q o ‘yilgan.
T asviriy s a n ’a t.  Q adim gi  M isr tasviriy s a n ’ati  m e ’m o riik  b ilan bogMiq 
h o ld a  rivoj  to p d i.  Ijtim o iy   h a y o tn in g   m u ra k k ab la sh ib   borishi  va  sinfiy 
jam iy atn in g   yuzaga  kelishi  bilan  u   b o sh q aru v c h i  sin fn in g   ku ch li  m af- 
k uraviy  q u ro lig a   a y la n d i.  D in a s tiy a g a c h a   boM gan  d a v rd a n   b iz g a c h a  
k ° ‘pgina  h ay k altaro sh lik ,  rasso m lik   va  a m a liy   s a n ’a t  n a m u n a la ri  yetib
11

Katta  Sfinks haykali.
k elgan.  S h u la r ich id a tu rli d in iy -m a g ik  m aro sim la r o ‘tk a z ish d a  b o 'y o q la r 
qorishtirish u c h u n   foydalanilgan  yassi,  yupqa,  kulrang,  yashil,  q o ra  to sh   -  
shifcr p lita la r a lo h id a  
0
‘rin n i cgallaydi.  U la m in g  d astlabkilari  oval,  ro m b , 
t o ‘rtb u rc h a k ,  b a ’zid a  jo n iv o rla r  sh ak lid a  (m a sa la n ,  to s h b a q a ,  b aliq  va 
b o sh q alar) boMgan.  A sta-sek in  shu p litalar yuzasiga relyeflar ish lan a b o sh - 
la n g a n ,  ulard a  tarixiy  v o q e a la r  h a m   o ‘z  ifodasini  to p a   b o rg an .  F ir ’avn 
N a rm e r  plitasi  (ta x m in a n   er.  av.  3000-yillar)  s h u n d a y   y o d g o rlik lard a n  
biridir.  Bu  p lita d a   tarixiy  v o q ea  y uqori  (janubiy)  M isr  fir’avni  N a rm e r 
to m o n id a n   quyi  (sh im o liy )  M isr  yerlarin in g   b osib  o lin ish i  va  y ag o n a 
d av lat  tash k il  e tilish i  h ik o y a   q ilin a d i.  P lita n in g   b ir  to m o n id a   fir’avn 
N a rm e m in g   d u sh m a n   p o d sh o si  so c h id a n   u sh lab ,  o ‘z  c h o ‘q m o ri  bilan 
u ray o tg an   p ayti  tasv irlan g an .  Y u q o rid a  fir’avn  hom iysi  Io ch in   qiyofasi- 
dagi  x u d o   G o r  quyi  M isr ram zi boMgan  nilu far o ‘sim ligi  u stid a  d u sh m a n  
p o d sh o sin i  a rq o n  b ila n  to rtib  tu rib d i.  O lti  n ilu fa r o ‘sim ligi  m agM ubiyatga 
u c h ra g a n   olti  m in g   d u s h m a n   ram zin i  bildiradi.  Past  to m o n d a   q o c h ib  
b o ray o tg an   d u sh m a n   ja n g c h ila ri  k o 'rsa tilg a n .  P litan in g   o rq a   to m o n id a  
N a rm e m in g   M isr  tojiga  bogM angan  va  boshi  ta n a sid a n   ju d o   q ilin g an  
d u sh m a n   ja n g c h ila ri  to m o n   g ‘o lib o n a   b o ray o tg an i  tasv irlan ad i.  P lita ­
n in g   pastki  to m o n id a   e sa  k u ch li,  sh o x d o r  b u q a  t o ‘sin la m i  b u zib ,  d u sh - 
m a n n i  y a n c h ib   b o ray o tg an i  tasvirlangan.  Bu  y erd a  b u q a   q u d ra t  ram zi 
boMib,  u  fir’a v n n in g   allegorik  ob razi  h iso b lan ad i.  P lita n in g   m ark a zid a 
ikki  fa n ta stik   h a y v o n la r  g e p a rd la m in g   u z u n   b o ‘y in lari  b ir-b iri  b ila n  
ch a tish ib   ketishi  n atija sid a o 'r ta d a  d u m a lo q  c h u q u rc h a   hosil  boMgan.  Bu
12

c h u q u rc h a ,  b ir to m o n d a n ,  m a ro sim la r u c h u n   b o ‘y o q   q o rish tirish d a   ish- 
latilsa,  ik k in ch i  to m o n d a n ,  b u   d o ira  k o m p o z itsiy a   g ‘o y asin i  M isr  yerla- 
rin in g   y a g o n a  d av lat  boMib  b irla sh g a n in i  b ild iru v ch i  m u h im   d cta ld ir. 
N a r m e r  
plitasi hajm  jih a td a n  katta em as,  balandligi 64 sm ,  lekin k o 'rin ish i 
jjh atd an  m o n u m e n ta ld ir  N a rm e r plitasi  ijtim oiy h a y o td a  tengsizlik rivojla- 
n ay o tg an   b ir  p a y td a  y a ratild i.  Bu  xususiyat  u n in g  y a q in lari  va  o d d iy  xalq 
tasviri  o ‘lc h a m la rin in g   x ara k te rid a   h a m   k o ‘rin ad i.  F ir ’av n   bosh q alarg a 
n isb atan   k a tta   ta sv irla n ad i.  P lita n in g   m u h im   to m o n i,  y u z a d a   h ajm li  ta s- 
v irlam i  k o ‘rsatish   va jo y la sh tirish   u slu b in in g   ishlab  ch iq ilg an lig id ir.  T as- 
virda  o d a m   b o sh i  y o n   to m o n d a n   k o ‘rsatilgan  h o ld a ,  k o ‘z  o ld   to m o n d a n  
tasv irlan ad i,  y e lk alar  t o ‘liq  o ld   to m o n d a n   k o ‘rsatilg an   h o ld a   ta n a n in g  
pastki  qism i y o n  to m o n d a n ,  b iro z  b u rilg an   h o ld a  ish lan ad i.  V o q eala r esa 
yuzada  u stm a -u st jo y lash tirilad i.  Bu  kom pozitsiyaga  hikoyanavislik  baxsh 
e tad i.  D in a stiy a g a c h a   boMgan  d av rd ay o q   m a q b a ra   dev o rlarig a  su rat  ish- 
lash  va  h a y k allar  q o ‘yish  o d a t  boMgan.  Bu  o d a t  q ad im g i  p o d sh o lik d a  
h a m   rivojlanib,  m a q b a ra  va  ib o d a tx o n a la m in g   a jra lm as  qism iga  aylandi. 
Bu  haykal  va  s u ra tla r q a t’iy  k a n o n la rd a   ish lan g an .  H ay k allard a  o 'tirg a n  
yoki  tik  tucga/i  ta sv irla r  u c h u n   q a t ’iy  q o n u n   m avjud  boMib,  u  deyarli 
h a m m a   hay k ald a  q ay tarilad i.  K o m p o zitsiy a  fro n tal  y e c h ilad i,  haykal- 
ning  h a m m a   q ism lari  sim m etrik  jo y la sh a d i  va  b a ’zi  h o lla rd a   q o tib   q o l- 
g an ,  h a rak atsiz  h o ld a   tasv irlan ad i,  h a tto   h ay k altaro sh   o d a m n i  h a rak atd a 
tasvirlashga  in tilg an   p ay td a  h a m   sh u   h o i  seziladi.  L e k in   shu  bilan  birga, 
h a r b ir  ijo d k o r  ish lan g an   haykal  k o n k ret  k o 'rin ish g a   ega  boMgan  in d iv i­
dual  shaxsning o ‘ziga o ‘xshashiga  intiladi.  Bular, a lb a tta , k o ‘m ish  m arosim i 
bilan  bogMiq  boMgan  h a y k allam in g   x ara k te rid an   kelib  c h iq q a n d ir.  Bu 
haykallarga  k o n k re t  sh ax sn in g   ruhi  jo y la n ish i  lo z im ,  sh u n in g   u c h u n   u 
o ‘ziga  o ‘xshagan  boMishi  sh art.  S hu  b ila n   birga,  oMgan  k ishining  ruhi 
yerdagi  h ay o t  m ash m ash alarig a   em as,  balki  ab ad iy   su k u n atg a  boqishi, 
yerdagi  h a m m a  m ash m a sh a la rd a n  xoli boMishi, d e m a k , u  x o tiijam ,  tin c h , 
h arak atsiz  va  y erd an   b u tu n la y  ajralgan  h o ld a   tasv irlan ish i  lozim .  F ir’avn 
va z o d a g o n la r hay k alid a jism o n iy  k u c h  b o ‘rttirilib  k o ‘rsatiladi.  H a y k a lta ­
ro sh   iloji  b o ric h a   m a y d a   d e ta lla m i  u m u m la sh tirish g a   h a ra k a t  qiladi. 
H aykallam ing b o ‘yalishi h a m  xarakterli.  O d atd a , erk a k la r haykali qizgMsh- 
jigarrang  b ila n ,  a y o lla r  haykali  esa  o c h   sargMsh  o x ra   b ila n ,  kiy im lar  o q, 
so ch   q o ra   qilib  b o 'y a b   ch iq ilad i.  H aykal  k o ‘z la rin in g   o q   va  q o ra   to sh - 
lard a n   in k ru statsiy a qilinishi  h a m   h ay k allam in g  t a ’sirli  boMishini  t a ’m in - 
laydi.  L ekin  q ad im g i  p o d sh o lik   davrida  h ay k altaro sh lik   q a n c h a lik   ka- 
n u n la r g a   b o 'y s u n m a g a n   boM sin,  u la r   o 'z i n i n g   o ‘t k ir   re a liz m i  va 
toM aqonliligi  b ilan   ajralib  tu rad i.  C h o rd a n a   q u rib   o ‘tirg an   M irzo   Kai 
h aykalida  (er.  av.  3000-yil  o ‘rtalari)  farm o n   k utib,  yozishga  shay tu rg an  
k o tib   ob razi  u n in g   k a tta   o ch ilg an   k o 'z i,  b iro z  o ld   to m o n g a   engashgan 
gavda  va  qoMlar  tasv irid a  ochiladi.  «Q ishloq  oqsoqoli*  d e b   n o m   olgan
13

Nofreter sag'anasidagi tasvir. 
Fiva.  Ramses  II  davri,  XIX  su- 
lola.
z o d a g o n  
K a a p e r  
h a y k a l i  
y o g 'o c h d a n   ish la n g a n ,  k o ‘zlari 
q o p -q o ra   to sh la rd a n   in sk ru stat- 
siya  qilin g an .  O g ‘ir ju ssa li,  vaz- 
m in   b u   z o d a g o n n in g   h assa g a  
ta y an ib ,  o ld in g a b o rish i  ham   n i­
h o y a td a  jo n li  c h iq q a n .
M a q b a r a l a r d a  
o i l a v i y  
h a y k a lla r  h a m   k e n g   u ch ra y d i. 
s
.  R ax o tep   va  u n in g   qay lig ‘i  N o f- 
Ш  i r
  I  rcl  haykali  sh u n d a y   yodgorlik- 
Ц  
J
  lard a n d ir.  M isr  h aykaltaroshligi 
j   |   p rin sip larid a  ish lan g an   bu  k o m - 
p o z itsiy a   h a m   tu la q o n lilig i  va 
hayotiyligi  b ilan  to m o sh a b in n i  h a y a jo n la n tirad i.  F ir’avn  va  z o d a g o n la r 
qab rlarig a  x iz m a tk o rla r  haykallari  h a m   k o 'p la b   q o ‘yilgan.  Bu  h ay k allar 
h ajm   jih a td a n   k a tta   e m a s,  ishlanish  jih a td a n   esa  erk in .  U la r  m e h n a t 
p ay tid a  tasvirlangan.  B un d ay   hay k allar o ‘zin in g   hayotiyligi  b ilan   rasm iy 
h ay k allard a n   ajralib  tu ra d i.  M isr  s a n ’a tid a   tu rli  h a y v o n la rn in g   haykali 
h a m   jo n li  ish lan g an .  A yniqsa  m u q ad d as  h iso b lan g a n   m u sh u k ,  lo ch in , 
b u q a   haykallari  jo n li  ch iq q a n .  Q adim gi  p o d sh o lik d a   m a q b a ra   va  ib o - 
d a tx o n a la m in g   ajralm as  qism i  boMgan  rely e f  va  devoriy  s u ra tla r  k o ‘p 
h o lla rd a   yozuv  singari  yuzaga  len ta sim o n   frizi  sifatid a jo y la sh tirila d i  va 
iy e ro g lif yozuvlarga 
0
‘xshab  ketadi.  U lard a  b ir  xil  sh a k lla r  k o ‘p   h o ld a 
q ay tarilib ,  u n in g   ritm iklik  xususiyatini  o rttira d i.  R e ly e f va d ev o riy  su ra t- 
la m in g   yan a  b ir  xususiyati,  bu  fir’avn  va  o d d iy   k ish ilam i  tasv irlash d a 
tu rli  m a ssh ta b n in g   olin ish id ir.  O d a td a ,  fir’a v n la r  b o sh q alarg a   n isb atan  
k a tta ,  u n in g   yaqin  o d am lari  kich ik ro q ,  q o lg a n la r  y an a  h a m   k ich ik ro q  
q ilib  tasv irlan ad i.  O d a m  tasvirini  ishlashda b o sh  y o n  to m o n d a n ,  k o ‘z esa 
o ld in g a  q ara g a n , g av d a,  yelka  old  to m o n d a n ,  o y o q la r esa y o n  to m o n d a n  
tasvirlanadi.
Ilk  p o d sh o lik   d av rid a   rivojlanib,  N a rm e r  p litasid a  o ‘z  ifodasini  to p ­
g an  b u  xususiyat  keyingi  d av r sa n ’ati  uslubining x arakterli to m o n in i belgi- 
ladi.  R e ly ef va  devoriy  rassom lik  u c h u n   tabiiy  m in eral  b o ‘y o q la r ish latil­
g an .  Bu  y a ratilg an   a sa rla m in g   d ek o rativ   to m o n in i  belg ilash d a  m u h im
14

o ‘rin n i  eg allag an .  O d a m la m in g   qizg ‘ish -jig airan g   va  o c h -s a rg ‘ish  o x - 
radagi  g av d alari,  q o ra   so c h ,  o q   kiyim lari  k o ‘p in c h a   m oviy  o sm o n   ran g i- 
dagi  fo n d a   a lo h id a   k o ‘rinish  k a sh f etg an .  0 ‘rta   p o d sh o lik  d av rid a  fir’avn 
haykallarini  ib o d a tx o n a la rg a   x u d o la r  haykallari  b ilan   b irg a  q o ‘yish  o d a t 
tusiga  kira  b o sh lad i.  Ish lan g a n   h ay k allard a  o d a m n in g   y o sh i,  ichki  ruhiy 
du n y o sin i  o c h ish g a   intilish  p a y d o   boMdi.  S h u   o 'r in d a   fir’avn  S en u se rt 
111  n in g  b oshi  h aykali xarakterli.  Y oshi o ‘ta  b o sh lag an ,  h ay o t  m a sh a q q a t- 
laridan c h a rc h a g a n ,  lekin q a ttiq q o ‘1  fir’avn  xarakteri  y aq q o l  k o ‘rsatilgan. 
0 ‘rta  p o d sh o lik   d a v rid a  rc ly e f  va  devoriy  s u ra tla r  m avzusi  ken g ay d i, 
xalq  h ay o tig a  b a g ‘ish lan g an   su je tla r  keng  o ‘rin  egallay  b o sh lad i.  Ishlash 
te x n ik a sid a  h a m   b irm u n c h a   erkinlik  o rtd i.  S a n ’a t  rea lizm i  k u ch ay d i. 
D evoriy  s u ra tla r  m a q b a ra   va  ib o d a tx o n a la r d e v o rid a  re ly c f b ilan  b ir  q a - 
to rd a,  m u h im  o 'rin n i  egalladi.  U n d a  ifoda vositalarining em o tsio n al  kuchi 
ortdi.  S hu o ‘rin d a  Fivadagi A n tefo k ar m aqbarasiga ishlangan  « M usiqachi- 
lar-»,  «Y er haydash»  d e b   n o m la n g a n  d ev o riy  su ra tla r d iq q a tg a  sazovordir.
B en i-X asan d ag i X n u m x o te p   II  m aqbarasiga  ishlangan o v  m anzarasini 
aks  e ttiru v c h i  d e v o riy   su rat  o ‘zin in g   yuksak  m a h o ra t  b ilan  ishlanishi, 
nozik  rang to v lan ish i,  ifodali  kom pozitsiyasi b ilan o ‘rta p o d sh o lik  rassom - 
ligining  e n g   yaxshi  a sarlarid a n   biridir.  K o m p o zitsiy ad ag i  sakrashga  ta y - 
y o r  tu rg a n   y o w o y i  m u sh u k ,  daraxtdagi  tu rli  sayroqi  q u s h la r tasviri ju d a  
jonli  c h iq q a n .  B en i-X asan d ag i  b u   m aq b ara  d ev o riy   su ra tla rid a   rasso m - 
ning voqelikni  tasvirlashda b u y u m lam in g  hajm iga,  fakturasini  k o ‘rsatishga 
harakat  qilish  h o llari seziladi.  T o ‘q d a n  o ch   rangga o ‘tib  b o ray o tg an  tu sla- 
n ish lar  k o ‘rsatilad i.  Bu  xususiyat  keyingi  p o d sh o lik la r  d av rid a  y a n a d a  
rivojlandi.  R asso m lik d a  yangi  m a v zu lar  h a m   keng  o ‘rin n i  egallay  b o s h ­
ladi.  R asso m lar h a r b ir ob raz x a tti-h a ra k atin in g  tab iiy  va g o ‘zal  boMishiga 
e ’tib o r  b e ra   b o sh la d ila r.  M a y d a  plastik ad a  jan rli  k o m p o z itsiy a la r  y ara- 
tish,  o d a m la m i  h a ra k a td a   k o ‘rsatish  h o lla ri,  o d d iy   k ish ilar  m e h n a tin i 
tasvirlash  bu  d a v rd a   keng  rivojlandi.  Q adim gi  M isr  realistik  s a n ’a tin in g  
en g  g u llag an  d av ri  yangi  p o d sh o lik k a t o ‘g ‘ri  keladi.  R assom   va  h a y k a lta- 
ro sh la r  z o d a g o n la r  hay o tig a  b ag ‘ishlangan  seijilo   d ev o riy   su ra tla r,  nafis 
rely ef va h aykaltaroshlik asarlari yaratdilar.  U la r asrlar m o b ay n id a saqlanib 
k elay o tg an   k a n o n la rd a n   ch e tg a   c h iq ib ,  h ay o tiy   k o m p o z itsiy a la r y a ra td i­
lar,  a sa rla m in g  p lastik ,  e m o tsio n a l  to m o n la rig a  e ’tib o m i  q a ra td ila r,  rang 
p alitralarin i  ke n g ay tird ila r.  Y angi  po d sh o lik   davri  s a n ’atid ag i  bu  xislatlar 
is lo h o tc h i  fir’av n   E x n a to n   d a v rid a   o 'z in in g   e n g   riv o jlan g an   d a v rin i 
b o sh id an   k e c h ird i.  A m a m a   s a n ’ati  d eb   n o m   o lg an   E x n a to n   asri  (er.  av. 
X V -X IV   a srlar)  M isr  m a d a n iy a ti  tarix id a  qisqa  b o ‘lsa  h a m ,  lekin  u 
a w a lg i s a n ’a tn in g  yaxshi  to m o n la rin i  o 'z ig a  sin g d irib , o ‘z  n av b atid a,  uni 
yangi  p o g ‘o n a g a   k o ‘ta rd i.  M isr  s a n ’atin in g   keyingi  ta ra q q iy o tig a  t a ’sir 
k o 'rsatd i.  S h u  d av rd a yaratilgan  fir’avn  E x n ato n  va u n in g  oilasiga b ag ‘ish- 
lan g a n   haykal  va  rely efiar a y n iq sa jo n li  ch iq q a n .  M isr s a n ’a tid a   realistik
15

I.  Nefertiti.  2.  Malika Meritaton boshi haykali.  XVI I I  sulola.  Mil.  av.  X I Va s r  
I yarmi.  Berlin.  Davlat muzeyi.
asarlar  y aratish g a  in tilg an   h a y k a lta ro sh   T u tm e sn in g   N e fe rtiti,  E x n a to n  
va  u n in g   qizlari  M e rita to n   va  b o sh q a  h ay k allarin in g   yuksak  m a h o ra t 
b ilan  ishlanishi  h a m o n   k ish ilard a  este tik   zavq  baxsh  e tm o q d a.
A m aliy -d ek o rativ   s a n ’ati  b o rasid a  h a m   m isrliklar  ajoyib  n a m u n a la r 
yaratib qoldirdilar. A lcbastr va to sh la rd a n  yasalgan ajoyib ko‘zalar,  inkrus- 
tatsiya  u slubida  o ltin   va  q im m a tb a h o   to sh la rd a n   ishlangan  bezak   b u - 
y um lar,  n o d ir  darax t  yog‘o c h la rid a n   yasalib,  o ltin   va  fil  suyagi  bilan 
bezatilgan  m e b e lla r  q adim gi  p o d sh o lik   d av rid ay o q   yuksaklikka  erishdi. 
0 ‘rta   va  yangi  p o d sh o lik   d av rid a  esa  u   y a n a d a   nafislanib  b o rd i.  P a rd o z  
b u y u m lari,  turli  q u tic h a la r  n o zik   d id   b ila n   bajarilgan.
/.  Taqinchoq.  2.  Ко ‘krak hezagi.  Shoqol boshli xudo Anubisning о 'Igan  kishi 
jonini tarozida o'lchayotgani  tasvirlangan.  Misming « 0 ‘liklar kiiobi»dan, papirus.
16

/. 
Tutanxamon  tobut niqobi.  2.  Tutanxamon tobuti.
T u ta n x a m o n   m a q b ara sid an   to p ilg an   z ira k ,  m a rjo n ,  q u tic h a   va  m e 
b e lla r n o zik   d id   b ilan   in k ru sta tsiy a   qilin g an .  U la r  fil  suyagi,  q im m a tb a  
h o  yog‘o c h  b o 'la k la rid a n  q ad ab  inkrustatsiya ishlangan  (m asalan , q u tic h a  
ni  ishlash  u c h u n   20  m in g d an   o rtiq   s h u n d a y   fil  suyagi  va  qim m atbah< 
yog‘o c h   b o 'la g i  ish latilg an ).

T u ta n x a m o n   tax ti  relyefi  h a m   o ‘z  jo z ib a si  b ila n   x o tira d a   q o lad i. 
E ra m iz n in g   1  m in g in ch i  y illarid an   b o sh lab ,  M isr  y e rla rin in g   p a rc h a la - 
nishi  s a n ’at  ta ra q q iy o tin i  b irm u n c h a   susaytirdi.  M isr  ijtim o iy   hayotidagi 
jo n lan ish   e ra m iz d a n   a w a lg i  V II  a srlard a  b o sh la n d i.  L ekin  b u   u zo q q a 
c h o ‘zilm ad i.  E ram izd a n  aw alg i  VI  asrlarda ero n lik la r, s o ‘ngra era m iz d a n  
a w a lg i  IV   asrd a  A le k sa n d r  M ak ed o n sk iy   to m o n id a n   M isr  yerlarin in g  
bosib olinishi  uning o ‘ziga xos sa n ’atid a asta-sek in  s o ‘nish va  Ellin  dunyosi 
s a n ’ati  bilan  q o ‘shilib  ketishga  sabab  b o 'ld i.
M isr  s a n ’a ti  u m u m ja h o n   s a n ’ati  ta ra q q iy o ti  fo n id a   a lo h id a   o ‘ziga 
xos  q a y ta rilm a s  o ‘rin n i  egallaydi.  Q adim gi  M ism in g   yuksak  d id   va  a q l- 
zakovat  b ilan   bajarilgan  n o d ir  s a n ’at  n a m u n a la ri  esa  in so n iy at  badiiy 
m a k ta b in in g   ajoyib  d u rd o n a si  hiso b lan ad i.  Bu  n a m u n a la r  o ‘z id a n   k e ­
yingi  ja h o n   s a n ’ati  taraq q iy o ti  u c h u n   ta q lid   m a k ta b in i  o ‘ta d i.  F inikiya, 
G re tsiy a ,  R im   xalqlari  bu  s a n ’a td a n   b a h ra m a n d   b o ‘lib,  u n i  h a r  to m o n - 
la m a  o ‘rg an d ilar,  davrga  m o s asarlar y aratish   im k o n iy atig a ega  boMdilar.


Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   13


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling