Namangan davlat universiteti


Download 3.25 Mb.
Pdf просмотр
bet14/17
Sana05.12.2019
Hajmi3.25 Mb.
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   17
b uloq,  O y b u lo q .  O q buloq;  d ary o   -   D a ry o b o 'y i,  D ary o liq .  Sirdaryo;  yop  -   B o 'z - 
yop.  K attay o p ,  Q um yop;  k an a -   K analb o y i,  K a n alo b o d .  K analpasti.  ko riz  -   Sak- 
so n k o riz,  K oriz,  K eriz;  k o ‘l  -   A y ro n k o ‘l,  O y d in k o ‘1,  O q k o ‘1;  m ash at  -   (asli- 
b o sh o t)  “ suvi  q u m g a   singib  k etadigan  kichik  b u lo q ”  -   M ashat,  U ch m ash at;  ob  -  
L ab io b .  D uoba,  O birav o n ,  ro ‘d,  r o ‘db o r  “ d ary o ” ,  " k a n a l” ,  R o 'd a k ,  L a b iro ‘t,  R o ‘- 
dasoy;  sa rd o b a   -   S ard o b a  (b ir  n ech a  qishloq  n om i);  sa q a   “ k an aln in g   b o sh   insho- 
o ti”  -   T o sh saq a.  S aqachi;  soy  -   B o ‘stonsoy,  Ilonsoy;  suv  -   B o  'zsuv,  BoM aksuv, 
Q o rasu v ;  c h ash m a   -   S arch ash m a,  C hashm a;  sh a rsh a r  (sh arillo q .  sh arillo v u q ) 
“ sh a rsh a ra ” -   S harshar,  S harilloq;  o ‘zak  "su v i  b a'zan   q u rib   q oladigan  k ich ik   ariq ”
-   K o 'k o ’zak,  S a riq o ‘zak;  q u d u q  -   B otirquduq,  O ltin q u d u q .  O tquduq  v a hokazo.
T a y a n c h   i b o r a l a r :
E tn o n im lar,  “ o ‘zb e k ”  atam asi,  92  o ‘zbek  u ru g ‘i,  m a n g ‘it,  barlos,  q o ‘n g ‘irot, 
m o ‘g ‘ul,  arab ,  m ing,  yuz,  saroy,  qaipchoq,  etn o o y k o n ilar,  oro n im lar,  Q izilqum , 
Q uram a,  T y an sh an   va  H iso r-O lo y   to g ‘  tizm alari,  N u ro ta,  H isor,  S ulton  U vays, 
tov,  o ro o y k o n im la r,  g id ro n im lar,  A m udaryo,  S irdaryo,  Z arafsh o n ,  C hirchiq, 
Q a sh q ad ary o ,  Surx o n d ary o ,  g id rooykonim lar.

1.  " O 'z b e k "   atam asin in g  p aydo  b o 'lis h i  haqida qanday q arash lar m avjud?
2.  Y irik o ‘zbek  u r u g ia r in i  sanab  bering?
3.  Y u rtim iz h u d u d id a o ro n im larg a  boy v iloyatlar qaysi?
4.  0 ‘zb ek isto n  h u d u d id a  m av ju d   oro o y k o n im larg a  m isol  keltiring?
5.  Y urtim iz  hududidagi  eng q ad im iy  g id rotoponim larga  m isol  keltiring?
O ' Z B F . K I S T O N   S H A H A R L A R I   T O P O N I M I K A S I  
R e ja :
1.  A n d i j o n   va  F a r g ‘o n a   v ilo v a t la r i   s h a h a r l a r i   t o p o n im ik a s i.
2.  T o s h k e n t   viloyati  va  Z a r a f s h o n   vo h asi  s h a h a r l a r i   to p o n im ik a s i.
3. 
Q a s h q a d a r y o ,  
S u r x o n d a r y o  
va 
J i z z a v  
v ilo y a tla ri 
s h a h a r l a r i  
t o p o n im i k a s i.
4.  Q o r a q a l p o g ' i s t o n   R e s p u b l i k a s i   v a   X o r a z m   v ilo y ati  s h a h a r l a r i  
t o p o n im i k a s i.
A n d i j o n   va  F a r g ‘o n a   v i lo y a t la r i   s h a h a r l a r i   to p o n im i k a s i.   M am lakatim iz 
ju d a   uzoq  tarix g a  ega  ekanligi  hech  kim ga  sir  em as.  Y urtim izn in g   qadim iy 
B uxoro,  S am arqand,  X iva.  T o sh k en t,  Q o 'q o n   shaharlari  kabi  k o 'p la b   qadim iy 
shah arlarim iz  m avjud.  Y oshi  20 0 0   y ildan  kam   b o 'lm a g a n   shaharlar  O 'z b e k isto n  
hu d u d id a ju d a  k o 'p la b  topiladi.
Y u rtim izda  o 'z ig a   x os  m avqega  eg a  b o ig a n   h u dudlaridan  biri  b o 'lg an  
F a rg 'o n a   vodiysi  q ad im iy   v a  h am ish a  nav q iro n   shaharlarga  boy  hisoblanadi. 
F a rg 'o n a  vodiysi  shaharlari  to p o n o m ik a sid a ham   o 'z ig a  x o slik lar m avjud.
X ususan,  O 'z b e k is to n n in g   y irik   sh ah arlarid an   biri,  h o zird a  F a rg 'o n a  
vilo y atin in g   m arkazi  h iso b lan ad ig an   F a rg 'o n a   sh ah rig a   1877-yilda  asos  solingan 
b o 'lib ,  1907-yilgacha  Y angi  M a rg 'ilo n ,  1 9 0 7 -1 9 2 4 -y illard a  S kobelev  nom lari 
atalgan  bo  lsa-da,  F a rg 'o n a   to ponom ikasi  tarixi  an ch a  qadim iy  b o 'lib ,  F a rg 'o n a  
vodiysi  nom i  bilan  uzoq  tarixiy y o 'ln i  bosib   o 'tg an .
Y unon  tarixchisi  G e ro d o tn in g   yo zish ich a,  qadim   zam o n lard a  O 'rta   O siy o d a 
1’arikan  degan  q a b ila   b o 'lg an .  San sk rit  tilid a  P arkana  deb  kichik  viloyatga 
aytilgan.  S huningdek.  P ark an a  -   Pari  xona,  y a 'n i  “ g o 'z a lla r  y u rti"  degan  m a'n o si 
ham   bor.  B oshqa  m an 'b a lard a .  parand  (arabcha  farand)  -   “ sho y i” ,  " ip ak ” 
s o 'z la rid a n   kelib  chiqqan  (faran d x o n a  -   ip ak x o n a  degani),  o ‘z  nav b atid a  qadim iy 
fo rs-to jik ch ad a  p arg o n a  " to g   o ra lig 'id ag i  v o diy”  degan  m a ’noni  bildiradi. 
Sh arq sh u n o s  N.  G.  M allisk iy ,  p ark an a  -   qadim gi  tojik  tilida  “ berk  v o diy”  deg an  
s o 'z   degan  fikrda.  P ro fe sso r  M.  S.  A n d rey ev   esa,  P om irdagi  rushon  shevasida 
park an a  deb  “ har  tarafi  to g ',  b ir  y o n ig in a   ochiq  b o ig a n   v o diyga  ay tilad i”  degan 
fikm i  bildiradi.
“ F a rg 'o n a ”  to p o n im i 
haq id a  ham   riv o y atlar  bor.  M asalan,  riv o y atlarg a 
k o 'ra .  F a rg 'o n a n i  soso n iy   hu k m d o ri  N u sh irv o n   (A n u sh irv o n )  bunyod  q ilgan  va 
p odsho  bu  yerga  h ar  bir jo y d a n   bittad an   q a b ila   olib  k elgan  ekan.  S hunday  qilib, 
turli  jo y la rd an   kelgan  k ish ila r  im o ra tlar  q urib,  ek in lar  ekkan.  K ish ilar  ularni  turli 
jo y la rd an   k elganligidan  “A z   har  xo n a”  -   “ turli  x o n ad o n lard an   k elg an lar" 
(q u ram a)  deb  atay  bosh lag an lar.  S o 'n g ra   az  q o 'sh im ch a si  tu sh ib   qolib.  Ilarx o n a

b o 'lib   ketgan,  bu  e sa   b o ra-b o ra  F a rg 'o n a   shak lin i  olg an   em ish.  H uddi  shu  rivoyat 
arab  geo g rafi  Ibn  X u rd o d b e h n in g   “ K itob  u l-m a so lik   v al-m am o lik ”  a sa rid a   (X 
asr).  H am id u llah   Q azv in iy n in g   “N u zh at  u l-q u lu b ”  asa rid a   (1 3 4 0 -y il)  v a  b oshqa 
tarix iy   y o d g o rlik la rd a  ham   keltirilgan.
Y u rtim izd ag i 
qad im iy  
sh ah a rla r 
q a to rig a  
M a rg ‘ilon 
shahrini 
ham  
k iritish im iz   m um kin.  A y n iq sa  M a rg 'ilo n   shahrini  Y U N E S K O   e ’tib o rig a  tushib, 
u n in g   20 0 0   yillik   yub iley in i  n ish o n lash g a  q a ro r  qilin g an lig i  alo h id a  e ’tiborga 
loyiq.
M a rg 'ilo n   F a rg 'o n a   vodiysi  sh arq iy   y a rm in in g  ja n u b iy   q ism id a  jo y la sh g a n . 
M a rg ‘ilon  va  u n in g   о  tm ish   tarix ig a   oid  m a 'lu m o tla r  ju d a  kam .  M a rg 'ilo n n in g  
to p o n o m ik asi  ha q id a  s o 'z   k etg an d a  Ishoqxon  Ib ratn in g   “ F a rg 'o n a   tarix i"  asari 
etib o rlid ir.  B u  asa rd a   M a rg ‘ilon  sh ah rin in g   p ay d o   b o 'lis h id a   “ F o rsisto n d an  
m u h o jir  b o 'lib   kelib,  o 'ltir g ‘on  b ech o ra  d ehqoni  b o d y a s h in la f n in g   roli  katta 
b o 'lg a n lig i  ta 'k id la n a d i.  S h ah ar  n o m in in g   kelib   ch iqishini  ham   fo rsiy   tilidagi 
“ m u rg ‘u  n o n ",  y a 'n i  “ tovuq  v a  n o n '’  so 'z i  bilan  b o g 'lay d ilar.  Ishoqxon  Ib ratning 
“ F a rg 'o n a   tarix i"  a sarid a  MargMlon  shahriga  aynan  m an a  shu  fo rsisto n lik la m in g  
talabi  bilan  a so s  so lingan.  d eb   k eltiriladi  v a  M argM longa  asos  so linishini  Isk an d ar 
Z u lq arn ay n   bilan  bogM avdi.  E m ishki.  Isk a n d ar  Z u lq a rn ay n n in g   sh arq q a  qilgan 
y u rish lari  d a v rid a   F a rg 'o n a   y e rid a   ishlovchi  fo rsisto n d a n   kelg an   aholi  uning 
y o 'lig a   tov u q   v a  non  bilan  p esh v o z   chiqib.  u ndan  bir  shahar  bunyod  etib  berishini 
so 'ra g a n la r.  M ak e d o n iy alik   lam in g  “ bu  nim a?"  d eg an   sa v o lig a  ular “ M u rg ‘u  n o n ” 
deb ja v o b   b e rg an   ekanlar.
A m m o   tarix iy   m an b alard an   bizg a  m a 'lu m k i,  m ak ed o n iy alik   Isk an d ar 
sh arq q a  y u rish lari  d a v rid a   X o 'ja n d g a   kelg an i  aniq.  A m m o  undan  sh arq q a 
F a rg ‘o n a n in g  
ich ig a 
o 'to lm a g a n . 
S h u n in g  
u chun 
ham  
y u n o n -m ak ed o n  
m an b a larid a   F a rg 'o n a   viloyati  h aq id a  aniq  m a 'lu m o tla r  u chram aydi.  F aqat 
“ Y ak sart o rq a sid a ”  allaq an d ay   o 'tro q   aholi  borligi  qayd  etilg an   xolos.
A y rim   k ish ila r  Isk an d arn in g   M argM longa  kelg an lig in i  M argM londagi 
Isk an d ar  qab ri  bilan  isb o tla sh g a  urinadilar.  B u  q ab risto n   h aq id a  Ibratning 
“ F a rg 'o n a   tarix i”  asa rid a   shu n d ay   m a 'lu m o t  bor:  “ ...M a rg 'ilo n d a  p o d sh o   Iskandar 
d eg an   iyidgoh  m o zo r  bordur,  ul  kishi  tush g an   y e rla rd u r” .
A.  N a b iy ev n in g   “T arix iy   o 'lk a s h u n o slik ”  k ito b id a   M a rg 'ilo n   h aq id a  antik 
d unyo  tarix ch ilarin in g   m a 'lu m o tin i  keltiradi.  U n g a  k o 'r a   p a rfiy a lik lar  b ir  p ay tlar 
s k if   q ab ilalari  orasid an   q u v ilg an   q abila  edilar.  “ P a r f '  s o 'z i  sk ifch a  “ quv ilg an  
k ish ila r”  d eg an   m a 'n o n i  an g latad i.  U larning  kiy in ish i,  tillari  b ir-b irig a  ju d a  yaqin. 
p arfiy a lik lar  ham ,  m a rg 'ilo n lik la r  ham   m o h ir  c h av a n d o z   b o 'lg a n la r.  U lar 
g a p la sh g a n d a   bir-b irlarin i  tu sh u n g an lar.  S h undan  k elib   ch iq ib   m u a llif “ F a rg 'o n a ” 
nom i  P arfiy o n a  -  P a rfo n a  -  F a rg 'o n a   b o ’lm ag an m ik an ,  d eg an   fikrni  beradi.
M an b alar,  M a rg 'ilo n   sh a h rin in g   p aydo  b o 'lis h   d av rin i  m ilo d d an   oldingi 
d a v rla rd a   e k an lig in i  k o 'rsa ta d i.  M a rg 'ilo n   shahri  haq id ag i  aniq  m a 'lu m o tla r  X 
asrd an   b o sh lab   y o z m a   m an b alard a   yozilgan  b o 'ls a d a ,  bu  sh a h a m in g   bin o   b o 'lg a n  
davrini  y u q o rid ag i  d aliIlarga aso sla n ib   2000 y ild an   o sh iq ro q  d eb  ayta  olam iz.
S hu n in g d ek ,  H.  H asanov  o 'z in in g   “ T arix iy -g e o g ra fik   n o m la r  izo h o ti” 
n o m li  a sa rid a   “ M a rg 'ilo n ”  s o 'z in i  M ari,  M a rg 'ilo n ,  M u rg 'o b   topo n im lari 
siste m a sid a   izohlaydi  va  kito b   m uallifi  shu n d ay   y o zad i:  “ M u rg '-o b ”  ni  “ Q o 's h -

su v ”  deb  izohlash  m um kin.  A s lid a   unday  em as.  M u rg 'o b ,  M ari,  shuningdek, 
M a rg ‘ilon  nom larining asosi  q ad im iy  " m a r g '”  so 'z id an   yasalgan.
T arix d a  m arg 'i  qab ilasi  ham   b o 'lg a n .  U lar  o 'tlo q  
suvlik  yerlarda 
y ash ag an lar,  M a rg 'z o r  d eg an d a   o 'rm o n c h a ,  yashil  yer,  o 'tlo q   jo y   tushuniladi. 
M a rg ‘ilon  nom i  tarixda  k o 'p   sh ak lla rg a  ega  b o 'lg an .  M asalan.  M arg 'in o n . 
M a rg 'ilo n .  M u rg 'in o n   kabilar  sh u la r ju m la sid an d ir.
T o p o n im ist  E.  M.  M irz ay ev n in g   m a 'lu m o tig a   qaraganda,  M arg 'ilo n  
“ M a rg 'in o b ”  shakliga  ham   ega  b o 'lg an .  E.  M.  M irzayev  M a rg 'ilo n   nom ini 
to jik ch a  “ m a rg 1” ,  y a 'n i  “ o 'tlo q ”  so 'z id a n   olin g an   degan  fikrni  bildiradi  va  uni 
M a rg ', 
M u rg 'o b ,  M arg 'o n . 
M a rg 'itta .  M a rg 'u b   singari  toponim lar  bilan 
o 'z a k d o s h   deb  hisoblagan.
S uyun  Q oray ev n in g   fikricha,  M a rg 'in o n   nom ining  M a rg 'ilo n   shakli 
o 'z b e k la r  talaffuzi  n atijasida  k e y in c h alik   v u ju d g a  kelgan.  S am arqand  yaqinida 
ham   M a rg 'ilo n te p a   deb  yuritu v ch i  toponim   b o 'lg an .  M arg '  so 'z i  qadim gi  s o 'g 'd  
tilid a  “ b u loq”  m a'n o sin i  ham   anglatadi.  T o jik   m u m to z  adabiyoti  tilida  qadim dan 
m avjud  b o 'lg a n   m u rg '  so 'z i:  o 't,  m aysa.  alaf,  m aysazor.  y a 'n i  m arg 'z o r,  cham an- 
7.0
r  m a'n o la rin i  anglatgan.  S huningdek.  m u rg '  o 's h a   sh ak ld a  M u rg 'o b   shahrining 
n om ini  ham   ifodalagan.  M a rg '.  m a rg 'z o r  s o 'z i  eski  o 'z b e k   tilida,  ju m la d an   A li­
sh e r  N av o iy   asarlarid a  ham   uchraydi:  m a rg '  -   o 't,  h ayvonlar  yeydigan  о  sim lik. 
m a rg 'z o r  -   o 'tlo q ,  h ayvonlar  o 'tla v d ig a n   jo y .  “N a v o iy   asarlari  lu g ‘ati” da  m arg ', 
m a rg 'z o r so 'z la rin in g  arabcha  deb b elg ilan ish ig a q o 's h ilib   b o 'lm ay d i.
M a rg 'ilo n ,  M arg 'in o n   to p o n im larin i  marg"  -   o 'tlo q   so 'z ig a   b o g 'las h   b a 'zi 
shubhali  to m o n larg a  ham   ega.  C hunki,  o 's h a  jo y   m arg '  -   o 'tlo q   deb  nom langan 
b o 'lsa ,  u n in g   atro flarid a  b o sh q a  m arg '  -   o 'tlo q la r  b o 'lm a g a n m i?   Shuningdek. 
M a rg '  -  o 't,  o 'tlo q   b o 'lsa .  M a rg 'in o n d a g i  M arg '-i-n o n .  M arg ‘i-non.  M a rg ‘-inon  -  
non  k om ponentlari  nim ani  anglatadi?
B ordi-yu,  M arg 'ilo n ,  M a rg 'in o n ,  m a rg '  nom li  q ab ila  nom i  bilan  aloqador 
b o 'lsa .  un d a  to p o n im n in g   ikkinchi  k o m ponenti  fo rs-to jik ch a   -   on  (yon)  k o 'p lik  
q o 'sh im c h a sig a   alo q ad o r  deb  taxm in  qilinishi  m um kin.  Bu  holda  M arg 'in o n   -  
M a rg 'iy o n   -   M a rg 'o n   -   M a rg 'io n   -   M a rg 'in o n   -   M a rg 'ilo n ,  y a 'n i  m arg 'lar 
yash o v ch i jo y   ,  m a rg 'la r  shahri  m a'n o s in i  a n g la tg an  b o 'lis h i  ehtim ol.
B a 'z i  riv o y atlarg a  ко  ra,  M a rg 'ilo n d a   g o   y o   Isk an d ar  Z ulq am ay n   qabri 
b o 'lib ,  uning  b a y ro g 'i  m asjid d a   saqlangan  em ish.  Shu  p ay tg ach a  bir  k o 'c h an in g  
p odsh o i  Isk an d ar  degan  nom i  saqlanib  qolgan.  A yrim   k ish ilar  " M a rg 'ilo n ”  so 'z i 
M a k edonskiy  (M ak ed o n iy alik   Isk an d ar)  n o m id an   kelib  chiqqan  deb  tahm in 
q ilishadi:  M akedon -  M akenon -  M arginon -  M a rg 'ilo n .
X u lo sa qilib  shuni  qayd  qilish  m um k in k i,  M a rg 'ilo n   to p o n im in in g   etim olo- 
piyasi  ho zirch a n o m a 'lu m   va y an a q o 's h im c h a   ilm iy tek sh irish larn i  talab qiladi.
F a rg 'o n a   vo d iy sin in g   eng  qadim gi  sh a h arlarid an   y an a  biri  Q o 'q o n   shahri 
h isoblanadi. 
H o 'q a n d i  la tif  azaldan  m ad a n iy at  v a   m a’rifat  m askani  b o 'lib  
riv o jlan ib   kelgan,  ota-b o b o larim izd an   b izg a   m ero s  b o 'lib   qolgan  v a  bugungacha 
su yqallanib,  kelay o tg an   urf-odatlarim iz,  m illiy   q a d riy atlarim izn in g   riv o jlan ish d a 
q ad im iy   sh ah rim izn in g  o 'rn i  beqiyos.
Q o 'q o n   shahri  topon o m ik asi  h aqida  ham   turli  xil  m a 'lu m o tla r  m avjud. 
X ususan,  q irg 'iz   x alq in in g   "M an a s”  e p o sid a  T o sh k en t,  S am arqand,  Jizzax  ham da

vod iy n in g   Q o 'q o n ,  A ndijo n   v a  N am an g an   shaharlari  h am d a  u lam in g   aholisi, 
x o ‘ja lik n in g  ay rim   turlari  h aq id a  m a 'lu m o tla r beriladi.
S hu n in g d ek ,  Q o 'q o n   shahri  X  asrd a   b itilg an   “ H u d u d   u l-o lam ”  q o 'ly o z m a  
asarida.  arab  g eo g raflarid an   Istahriy,  Ibn  H avqal.  M u q ad d asiy   asarlarid a  H o ‘qan 
(X uvoqand), 
H o ‘qand 
(X u v o q an d ) 
sh ak llarid a  qayd 
qilingan. 
Z ah irid d in  
M uham m ad  B o b u m in g   “ B o b u m o m a”  a sarid a  X o ‘qon  viloyati  tilg a   olingan. 
H ozirgi  Q o 'q o n   shahri  tarixiy  H o 'q a n d   o ‘rn id a  X V III  asrd a  b o sh larid a 
o ‘zb ek larn in g   m ing  u ru g ‘i  b o sh lig 'i,  Q o ‘qon  x onligi  aso sch isi  S h ohruhbiy 
to m o n id an   b arp o   etilgan.  A k ad em ik   V.  V.  B a r’to l’dn in g   fikricha,  sh a h a m in g  
adabiy  n u q tai  n azard an   to ‘g ‘ri  shakli  H o ‘qand  boMib.  Q o 'q o n  jo n li  tild a  tala ffu z 
etilishidir.
Q o 'q o n   shahri  h aq id a  m a ’lu m o tlar  X II  asrg a  oid  m a 'lu m o tla r  m aro k ash lik  
sayyoh  A l-Id risiy n in g   “N u z x at  af-m u sh to q   fi  x tirak   u l-afo q ”  (“ Jahon  b o ‘ylab 
kezib  h o ld an   to y g an n in g   o v u n c h ig ‘i” )  a sarid a  ham   u chraydi.  X III  asrg a  oid  bir 
asar  sayyoh  Y o q u d   H am av iy n in g   “ M u 'ja m   a l-b u ld o n ”  (“ M a m lak atlar  ro 'y x a ti” ) 
asaridagi  H av o q an d   (Q o ‘q o n )  haqidagi  m a'lu m o tla ri  b iz  uchun  m uhim dir. 
E 'tib o rli  to m o n i  shundaki.  d astlabki  m an b alard a   Q o 'q o n .  H avoqand,  H uvaqan. 
H u v ak en t. 
Q u q an d   kabi  n o m lar  bilan  uchraydi. 
O 'z   n av b atid a  Q o 'q o n  
a ta m asin in g   m a 'n o s i  h aq id a esa,  asosan  3  xil  fa ra z m avjud:
1.  “ X u k   kan d ”  to jik c h a   “ to 'n g 'iz   k av lag an ”  m a'n o s in i  anglatadi.  B u n d ay  
q a rash n in g   p aydo  b o 'lis h ig a   sabab  m an b alard a   k o 'rsa tilish ic h a ,  sh ah ar  o 'rn i 
q a m ish z o r b o 'lib ,  bu y e rd a  vovvoyi  c h o ‘ch q a ( t o n g 'i z )   lar k o 'p   boMgan.
2.  “ Y ax sh i” ,  “ l a t i f ’  m a 'n o s in i  anglatadi.  C hunki,  sh ah ar  bahavo.  chiroyli 
jo y d a jo y la s h g a n .
3. 
“ Y ax sh i” , 
“ la t i f ’ 
sh ah ar 
aholisiga 
n isb atan  
ishlatilgan 
boMib, 
q o 'q o n lik la rn in g  f e 'li  y axshi  boMgan.
S h u n in g d ek ,  Q o 'q o n   to p o n im ig a  n isbatan,  “ H av o k en t”  -   “ sh am o llar 
sh a h ri” ,  “ K o 'p q o n ” -  “ k o 'p   q o n   to 'k ilg a n  jo y ” ,  “ Q o p q o n ” -  “ p istirm a ”  v a  b o sh q a 
n o m la r uchraydi.
R iv o y atlarg a   k o 'ra ,  sh ah a m i  “X u k   kan d ’’,  y a 'n i  “ to ‘ngMz  k av lag an ”  deb 
ata lis h in in g   aso siy   sababi,  sh a h a r  b arpo  etilm asd an   b u   jo y la r  b o tq o q lik   b o 'lg an . 
bu  y e rd a   k o 'p   to'ngM zlar  y ash ag an i  uchun  sh u n d ay   no m la n g a n   degan  q arash lar 
m av ju d .  Bu  h aq id a  riv o y at  Ish oqxon  Ib ratning  “ T arixi  F a rg ‘o n a”  asarid a  ham  
k eltirg an .
Q o 'q o n   to p o n im in in g   “ H o 'q a n d ”  (yoqim li,  la tif   shahar,  y ax sh i  shahar) 
s o 'z la rid a n   kelib   ch iq q an lig in i  isbotlovchi  bir  afso n a  bor.  S h ah am i  qurish  zarurati 
p a y d o   b o 'lg a n d a   tajrib ali  u stalar  -   sh ah ar  q u ru v ch i  v a  u lam in g   rejalarini  tuzish 
b o 'y ic h a   m u ta x a ssisla r  o 'z la rin in g   h o k im ig a  eng  qulay  b o ’lgan  to za   suvli  v a   soy 
o ra sid ag i  jo y n i  tanlab  o lish   kerak lig in i  m aslah at  q ilganlar.  B u  jo y d a   k o 'p la b  
b o g 'la r   va  p o liz lar  b o r  edi.  Y e m in g   o 'z i  esa   h o sild o r  edi.  D u sh m an lam i  bosib  
o lis h d a n   sh a h a m i  tabiiy  to 's iq   -   ik kita  soy  h im o y a   qilgan.  B u n d an   tashqari,  bu 
h u d u d d a   X ito y   v a  b o sh q a   m am lak atla rg a  boruvchi  k arv o n   y o 'lla ri  tu tash g an   edi. 
B u la m in g  h am asi  sh ah am i  H o 'q a n d   deb ata sh g a  a so s  b o 'lad i.
B o sh q a   bir  riv o y atg a  k o 'r a   sh ah a r  nom i  “ H av o k en t”  (sh am o llar  shahri) 
s o ’z id a n   kelib   ch iqqan.  C hunki.  shahar  qu rilg an   pa y td a  istiqom at  qilu v ch i  aholi 
s h a m o ln in g   tez-tez  b o 'lis h in i,  poyalar,  daraxt  tan alarin g   d o im iy   kuchli  sh am o llar

ta 's irid a  
bir  tom onga  eg ilg an lig in i 
ta'k id lash ad i. 
Shuning  uchun 
shahar 
"H a v o k e n t”  (sh am o llar  shahri.  tez -te z  havoni  o 'zg artiru v ch i.  iqlim ni  salqin 
qiluvchi,  bax ri-d iln i  och ad ig an ,  s o f   b o 'lish in i  ta  m inlovchi  m a'n o sid a )  deb 
atalgan.
B o sh q a  bir  rivoyaga  k o 'r a   sh ah a rn in g   nom i  “Q op q o n ”  (k o 'p   qon  to  kilgan 
joy)  so 'z id a n   kelib  chiqqaligi  ta'k id la n a d i.  A fso n ag a  k o 'ra ,  uzoq  o 'tm ish d a ,  bu 
h u d udda  sh ah ar  qurilgan  p ay td a   tez-tez   u ru sh lar  b o 'lib   turgan.  Bu  urushlar 
n atijasid a  k o 'p la b   inso n lar  xalok  b o 'lg a n   va  k o 'p   qon  to 'k ilg a n .  Shu  sababli 
shaharni  qonli  “ ko  pq o n "  ataydilar.  K eyinchalik  talaffuzda  “ P ”  tu shib  qolib. 
K o 'k o n .  s o 'n g ra .  “K ”  ning  “ Q ”  g a  o 'z g a rish i  natijasida  Q o 'q o n   deb  atay 
boshlaydilar.
B o sh q a   rivoyatda  esa.  sh ah ar  “ Q op q o n ”  (qopqon.  tuzoq.  pistirm a)  deb 
a talganligi  ta'k id lan a d i.  llgarigi  v a q tlard a   ajn ab iy lar  shaharni  talon-taroj  qilish  va 
u n ing  aholisini  q u lg a  aylantirish  uchun  tez-tez  hujum   qilgan.  L ekin  ularning 
b a rch a  urin ish lari  behuda  ketgan.  B ir s o 'z   bilan  aytganda.  b o sqinchilar pistirm aga 
uchrab  m a g 'lu b   b o 'lg an la r.  S hun in g   uchu  ham  shaharni  “ Q op q o n ” ,  y a 'n i  tuzoq 
deb  ataydilar.  K eyinchalik  “ Q o p q o n ”  fonctik  o 'z g a rish la r  natijasid a  “ Q o 'q o n ” . 
" Q o 'q a n d ”  b o 'lg an .
Q o 'q o n   hududlari  va  shaharlari,  aholisi  v a  x o ‘jalig i  haqidagi  m a'lu m o tla r 
m o 'g 'u lla r. 
tem uriylar. 
sh ay b o n iv lar 
va 
ash tarx o n iy lar 
d av rid a 
yozilgan 
m an b alard a ham   u ch rab   turadi.  L ekin  bu  m a 'lu m o tla r yaxlit tarzda  em as.
Q uva.  Q u v a  shahri  y o zm a   m an b alard a  “ K ubo”  v a  “ K u b o d ''  singari  ikki  xil 
nom   bilan  tilg a   olinadi.  Shaharni  K ubo  nom i  bilan  atalganligi  haqidagi  dastlabki 
m a 'lu m o tla r  1X -X   asrlardan  boshlab  arab  m an b alarid a  uchraydi.  Jum ladan.
I abariy,  Istahriy,  A bd u lx ak im   ibn  H avqal,  M uham m ad  al-M u q ad d asiy   asarlarida 
shu  nom   bilan  tilg a   olinadi.  X III  asrda  y o zilgan  yozm a  m an b a lard a  K ubodan 
y etish ib   c h iq ib   "K u b o v iy ”  nisbasi  bilan  m ash h u r  b o 'lg a n   allo m alar  haqida 
m a 'lu m o tla r  keltiriladi.  X ususan,  N a rsh ax iy n in g   “ B uxoro  tarix i”  asarini  arab 
tilidan  fors  tilig a   tarjim a   q ilg an   A bu  nasr  A hm ad  ibn  M u h am m ad   ibn  N a sr  al 
K uboviy  b u n g a m isol  b o 'la  oladi.
Ish o q x o n   Ibratning  “ F a rg 'o n a   tarix i”  asaridagi  m a'lu m o tla rg a   k o 'ra ,  Q uva 
shahrini  so so n iy lar  h ukm dori  N u sh irv o n   (A n u sh irv o n )n in g   otasi  K ubod  barpo 
etgan  v a  sh ah ar  uning  nom iga  K ubod  deb  q o 'y ilg a n .  K ey in ch alik   sh ah ar  xalq 
o rasid a  Q u v a  nom i  bilan  atalgan  v a  Q uvaga  ay lan ib   ketgan.  Q u v a  to p o n im in in g  
m a'n o s i  haq id a  hech  q an d ay   m a 'lu m o t  y o 'q .  B iroq  bu   haqiqatdan  yiroq.  C hunki. 
l-'irdavsiyning  “ S h o h n o m a”  asarid a  y o zilishicha,  E ron  h ukm dori  k ay o n iy lar 

Каталог: Elektron%20adabiyotlar -> 63%20Тарих%20фанлари
63%20Тарих%20фанлари -> «0 ‘zbekiston milliy ensiklopediyasi» Davlat ilmiy nashriyoti
63%20Тарих%20фанлари -> Vatan tarixi. 1-kitob. Shamsuddinov R, Karimov SH.pdf [Abulhasan simjuriy Muhammad ibn Ibrohim]
63%20Тарих%20фанлари -> Talim vazirligi toshkent davlat sharqshunoslik instituti
63%20Тарих%20фанлари -> Vatan tarixi 2-kitob. Shamsuddinov R.pdf [Ahmadbekhoji mehmonxonasi]
63%20Тарих%20фанлари -> «sharq» nashriyot-matbaa aksiyadorlik kompaniyasi bo sh tahririyati
63%20Тарих%20фанлари -> Fayzulla boynazarov qadimgi dunyo tarixi
63%20Тарих%20фанлари -> Namangan davlat universiteti e. Kenjayev qadimgi dunyo tarixi
63%20Тарих%20фанлари -> O`zbekiston tarixidan universal qo`llanma tmp9232.pdf [Amudaryo xazinasi]
63%20Тарих%20фанлари -> A b d u m a jid m a d r a im o V gavhar fuzailo va


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   17


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling