Namangan davlat universiteti


Y u n o n   man b ala rida  O'r ta  Osiyo  topon im lari  tavsifi


Download 3.25 Mb.
Pdf просмотр
bet4/17
Sana05.12.2019
Hajmi3.25 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17

Y u n o n   man b ala rida  O'r ta  Osiyo  topon im lari  tavsifi.  O 'lk a m iz   tarixi  va 
to p o n im ik asin i  o 'rg a n is h d a   m ahalliy  y o z m a   m an b a lam in g   x o zircha  deyarli 
y o 'q lig i  tufayli  y u n o n -rim  yo zm a  m anbalari  m uhim   a h am iy at  kasb etadi.
O 'r ta   O siy o   v a  u n ing  geografik  nom lari  to 'g 'ris id a g i  eng  qadim gi 
m a'lu m o tla r m iloddan  avvalgi  V l-V   asrlard a y u non  olim lari  asarlarid a  uchraydi.
M iletlik   G ek atey n in g   (m iloddan  avvalgi  V I  asr)  m a'lu m o tla ri  an tik   davr 
y o z m a  y o d g o rlik larin in g   en g   qadim gisidir.  Bu  m av z u d ag i  o z  sonli  m a 'lu m o tla r 
o ra sid a   G ek atey n in g   m a'lu m o tla ri  alohida  aham iyat  k asb   etadi.  G ek atey   “ Y er 
k u rrasin in g   tasviri”  asarin in g   O siyoga  b a g 'is h la n g a n   qism id a  X orazm   haqidagi

m a 'lu m o tla m i  y o zib   qo ld irg an .  K e y in ch a lik   y a ratilg an   A fin ey   (m ilo d d an   avvalgi 
II  -   I  asrlar)  v a   v izan tiy a lik   S tefan larn in g   (V I  asr)  “ Q a b ila lar  tav sifi”  asarlarid a 
G e k ate y   to m o n id a n   k e ltirilg an   m a 'lu m o tla r  saq lan ib   qo lin g an .  U n d a  quyidagi 
ju m la la m i  o ‘q ish   m u m k in :  “ ...p a rflam in g   (P arfiy a  -   T u rk m a n isto n   ja n u b i) 
s h a rq id a  tek islik la r to g 'la m i  e g allag an   x o ra sm iy la r y a sh a y d i” .  V izan tiy alik   Stefan 
e sa   “ X o rasm iy a:  p ra fla m in g   sh arq id ag i  sh ah ar,  G ek atey   O siy o n i  tasv irlab  
sh u n d a y   d eydi:  “ U la m in g   shahri  X o ra sm iy a ” .
Q ad im g i  y u n o n   m u alliflari  G ero d o t,  S trabon,  E rato sfe n ,  E fo r  v a   b o sh q a lar 
X o ra zm   h a q id a   m a 'lu m o tla r  y o zib   q o ld ira r  ek an lar,  en g   a v v alo   G ek atey  
m a 'lu m o tla rig a  su yanadilar.
G ek ate y d an   s o ‘n g   0 ‘rta   O siyo  d a v la tlari  h aqidagi  m a 'lu m o tla m i  m iloddan 
av v alg i  519 -  5 1 2 -y illa rd a  D oro  I  n in g   farm o n ig a k o 'ra ,  E ro n n in g  ja n u b id a n   H ind 
d ary o si  s o h illa rig a   say o h at  q ilg an   K ariy alik   S k ilak   ham   o 'z in in g   “ S ay o h atn o m a" 
a sa rid a   y o z ib   q o ld irg an   v a  bu  h aq id a  G e ro d o t  o 'z   asa rla rid a   m a 'lu m o t  b erib  
o 'ta d i.
T a d q iq o tc h ila m in g   m a 'lu m o tla rig a   k o 'ra ,  “ T arix   o tasi”  deb  n o m   olgan 
G e ro d o t  (m ilo d d a n   av v alg i  485  -  4 2 5 -y illa r)  mil.  avv.  455  -  4 4 5 -y illa r d av o m id a 
L iv iy a,  M isr,  O ssu riy a,  E k b atan a g a   q ilgan  say o h a tlari  n a tijas id a   q ad im g i  Sharq 
x alq la ri  tarixi  h aq id a  k o 'p la b   m a 'lu m o tla r  to 'p la y d i.  T a rix ch ilam in g   h isob- 
k ito b la rig a   q a rag a n d a,  G ero d o t  o 'z in in g   “ T arix ”  a sa rid a   B aq triy a,  B a q tra   va 
b a q triy alik la m i  13  m arta,  s o 'g 'd la r n i  2  m arta,  x o ra zm iy la m i  3  m arta,  sak lam i  1 1 
m arta,  m assa g etlarn i  19  m arta   tilg a   olib,  u lam in g   m o d d iy   m ad a n iy ati,  urf- 
o d atla ri,  dini  v a tarix i  h aq id a m a 'lu m o tla r bergan.
G e ro d o tn in g   O 'r ta   O s iy o n in g   qadim gi  x alq lari  haq id ag i  m a 'lu m o tla ri  -  
a h a m o n iy la m in g   sa k -m as sag e tla rg a   qarshi  yurish lari,  fo rs  p o d sh o si  K ir  II  va 
m as sa g e tla r  m alik asi  T o 'm a ris   o 'rta s id a g i  siy o siy   m u n o sa b atlar,  a h am o n iy la r 
p o d sh o la rin in g   p iy o d a   v a   otliq   q o 's h in la ri  safid a  o 'r ta   o siy o lik la m in g   h arb iy lar 
sifa tid a   ish tiro k i,  u la m in g   h a rb iy   sa n 'a ti  v a  q u ro l-aslah ala ri,  y o 'lb o s h c h ila ri,  fors- 
y u n o n   u ru sh la rid a   u la m in g   ishtiroki  v a  k o 'rs a tg a n   ja s o ra tla ri,  e tn ik   jih a td a n  
tu rlic h a   b o 'lg a n   k o 'p la b   x a lq la m in g   ah m o n iy lar  d a v la tig a   b o 'y s u n is h i  v a  u larg a  
tu rli  so liq la r  to 'la s h i,  sa k -m as sag e tla m in g   u rf-o d atlari,  tu rm u sh   tarzi  v a  diniy 
e 'tiq o d la ri  kabi  k o 'p la b  q iziq arli  m a 'lu m o tla rd a n   iborat.
G e ro d o t  K asp iy   d e n g iz id an   sharq  tom o n d ag i  h u d u d n i  “ b ep o y o n   tek islik d an  
ib o rat”  d e b   atag an ,  A ra k s d a ry o sin i  (A m u d ary o n i)  tilg a  olgan.
S h u n in g d e k ,  G e ro d o t y u n o n -fo rs  u rushlari  bilan  b o g 'liq   m a 'lu m o tla r orasida 
b a q triy alik la r  h a q id a   m a ’lu m o t  berib  o 'ta d i.  G e ro d o tn in g   m a 'lu m   q ilish ich a, 
M id iy a   v a   L id iy an i  zab t  q ilg an   a h am o n iy la r  shohi  K ir  o 'z ig a  ju d a   k a tta   tash v ish  
k eltiray o tg an   B a q triy a   x alq i,  sak   v a  m assag etlarg a  q arsh i  u ru sh g a   “ sh ax san   o 'z i 
b o sh c h ilik   q ilish g a,  y u n o n la rg a   qarshi  u ru sh g a  e sa   b o sh q a   lash k arb o sh in i 
y u b o rish g a ”  m ajb u r  b o 'la d i.  B u  esa   B aq triy a n in g   bu  d a v rd a   a n ch a   qudratli 
d av la tla rd an   biri  b o 'lg a n lig in i  tasdiqlavdi.
Y u n o n   ta rix ch ilarin in g   a sa rla rid a   sak lar  “ d e n g iz   o rq a sid ag i  sak lar", 
“ m a s sa g e t-sa k la r” , 
“ k a tta  
sak lar", 
"a m irg iy  
sa k lar” , 
"" k a s p iy la r” 
va 
“ o rto k o rib a n ti”  k ab i  n o m la r  bilan  tilg a  olingan.
G e ro d o t  O 'r ta   O s iy o n in g   q ad im   ah o lisid a n   biri  sa k la m i  ta s v irla r  ekan, 
“ sa k la r  b o sh la rig a   uchi  nay zali  qalin  nam at.  tik  turu v ch i  q a lp o q   k iy g an lar.  U lar

sh a lv o r  kiy g an lar,  sak  kam oni  v a  x an ja r  bilan  qurollanganlar.  B undan  tashqari, 
u lard a  sag aris -   ikki  tom oni jan g o v o r  o y b o lta   ham   bo r  edi”,  deb  k o ‘rsatib  o 'tad i. 
B o sh q a  o ‘rin lard a  ham   G ero d o t  sa k lam in g   m ardonavorligi  v a jan g o v o rlig in i  bir 
n e c h a  bor ta 'k id la b  o ‘tadi.
G ero d o t  sa k lam in g   bir  qism i  ch o rv ach ilik   bilan  sh u g ‘ullangani  v a   boshqa 
k atta  q ism i  E ron  sh o h ig a  boj  to ‘lovchi  d eh q o n ch ilik   bilan  sh u g ‘ullanuvchi  o 'tro q  
sak lar b o 'lg an lig in i  y o zib  qoldiradi.
G ero d o t “ T arix ”  asarin in g   uchinchi  kitobi  92-b o b id a ortokoribanti  deb  atal- 
gan  x a lq la r  to ‘g ‘risid a   m a 'lu m o t  berib  o 'ta d i.  U zoq  izlanishlardan  s o ‘ng   nem is 
olim i  K isslin g   bu  nom   E ro n d a  q o y ato sh larg a  y o zilgan  tig rax au d a  saklari  s o ‘zi- 
ning  y u n o n c h a   talaffu zi  ek anligini  aniqladi.  B u  xalq lar  key in ch alik   M arkaziy 
O siy o d a  ham   o 'z la rin in g   qad im iy   bosh  k iyim larini  saqlaganlar.  shu n in g   uchun 
u lar  b o sh q a   sak lard an   farqli  o ‘laroq,  y u n o n lar  tom onidan  “ o rto k o rib an ti”  deb 
nom langan.
“ Sak”  s o ‘zi  etim o lo g iy asi  ha q id a  turli  fikrlar  m avjud.  Y unonlar  sak  so ‘zi 
sk iflam in g   yoki  sa k lam in g   shohi  nom ini  bildiradi  yoki  y u n o n ch a  “ saka”  -  
“ q alq o n ”  so 'z id a n   kelib  ch iq q an   d eyishsa,  b a 'z ila r  qadim gi  E ron  tilid a   “ sak” 
(y u rm o q ,  ch o p m o q ,  y u g u rm o q )  so ‘zi  bilan  b o g 'lab ,  “y u g u ru v ch i” ,  “tez  y u ru v ch i” , 
“k o 'c h m a n c h i” ,  “ say y o h ”  m a n o s in i b ild irad i deb  aytishadi.
G ero d o t  m assag et  q ab ilalari  haq id a  nisbatan  k o ‘proq  m a 'lu m o tla r  beradi 
U ning x a b ar b erish ich a,  m assag etlar ja s u r v a k o ‘p  sonli  qabilalardir.  U lar sharqda, 
qu y o sh   ch iq ish   y o 'n a lish id a .  A raks  d ary o sin in g   narigi  yonida,  issedonlar 
r o ‘p a rasid a   jo y la sh g a n lar.  B a 'z ila r  ulam i  sk if  q abilalari  deb  hisoblaganlar. 
M a ssag e tla m in g   kiy im -k ech ak lari  v a  turm u sh   tarzi  sk iflam ik id an   uncha  farq 
q ilm aydi.  U la m in g   otliq   v a   p iy o d a  q o 'sh in lari  b o 'lib ,  a n 'a n a g a   k o ‘ra,  kam on, 
n ay za  v a h arbiy  c h o ‘qm o rla r bilan ja n g   qiladilar.  T em ir v a m is m assag etlar yerida 
u m u m an   u ch ram ay d i.  A m m o   oltin   v a  kum ush  u lard a   ju d a   k o ‘p.  S huningdek. 
G ero d o t, 
m assag etlar 
m alikasi 
T o ‘m arisn in g  
fors 
p o d shosi 
K ir 
bilan 
m u n o sab atlari.  u lar  o ‘rtasidagi  harbiy  to ‘q n ash u v lar  haqida  ham   batafsil 
m a 'lu m o tla r beradi.
M u arrix lar “ m assa g et”  nom i  biror  qav m n in g   asl  nom i  em as,  balki  xalqning 
m aish atin i  an g latu v ch i  laqab  b o 'lis h i  kerak  d eydilar.  M asalan,  “m assag et”  so 'zi 
tark ib id ag i  o 'z a k   v a   q o ‘sh im ch alam i  ajratib,  “ M as'ya”  baliq,  “ ka”  yeguvchi, 
“ g a ” lar,  y a'n i  “ baliq,  y e g u v ch ilar”  degan  laqab  b o ’lganini  taxm in  qiladilar. 
Q adim gi  E ron  tili  m utax assisi  L.  M.  O ranskiy  “ m assag etlar  sak  qab ilalarin in g  
k a tta   ittifoqini  tashkil  etg an   b o ‘lsa  kerak.  “ M assag et”  atam asini  “ katta  sak lar” 
(m as  -   katta.  saka  -   sak,  t  - k o 'p l ik   q o 'sh im c h a si)  sifatid a  talqin  etish   m um k in ” , 
d eb   h iso b lay d i.  T arix iy   fak tlarg a   suyan ilad ig an   b o 'lin s a,  m assa g etlar  m iloddan 
av v alg i  7 0 0 -y illard a  sk iflam i  M arkaziy  O siy o n in g   g 'a rb id a n   siqib  chiqarib, 
o ‘zlari  shu  jo y la m i  ish g ‘ol  qilganlar.  G erodot  u lam in g   yashash  jo y la ri  sifatida 
O rol  d en g izin in g  ja n u b iy  sh arq i,  A m udaryo  va Sirdaryo  o 'rta la rin i  k o ‘rsatadi.
G ero d o t  ah am o n iy lar  d avridagi  0 ‘rta  O siyo  d avlatlari  va  xalqlari  haqida 
h am   m a 'lu m o t  bergan.  G e ro d o tn in g   bergan  m a'lu m o tla rig a   k o ‘ra,  B aqtriya 
A h a m o n iy la r  d av latin in g   o ‘n  ikkinchi  viloyati  (satrap lig i)n i  tash k il  etib,  300

ta la n t’,  P arfiy a,  X o razm ,  S o ‘g ‘d iy o n a   v a   o riy la r  o 'n   o ltin c h i  vilo y at  b o ‘lib,  300 
talan t,  sa k lar  v a  k a sp iy b o ‘yi  x a lq la ri  o ‘n   b e sh in ch i  v ilo y at  b o ‘lib,  2 5 0   talant, 
P a rik an iy a  
v a   O siy o   h ab ash la ri  o ‘n  y ettin ch i  v ilo y a t  b o ‘lib,  400  tala n t  boj 
to 'la g a n la r.  B u n d a n   k o 'rin a d ik i,  M a rk az iy   O siy o   v a  X u ro so n   vilo y atlarid an  
ah a m o n iy la r h a r yili  1250 tala n t m iq d o rid a  boj  o lib  tu rg an lar.
M a rk az iy   O siy o   x alq lari  b o sib   o lin g a n   b o sh q a   d av la tla r  kabi  o ‘z  fu q aro lari 
h iso b id an   E ro n   arm iyasi  u ch u n   lash k ar  y u b o rish lari  sh art  boMgan.  G ero d o tn in g  
y o z ish ic h a,  b a q triy alik la r  sa k la r  bilan   b ir  q a to rd a   e n g   yaxshi  ja n g c h ila r 
h iso b lan ib ,  sh o h   g v ard iy asi  q ism la rig a   ja lb   etilg an .  G e ro d o t  o ‘z  a sarid a  
b aq triy alik   ja n g c h ila rn in g   k iy im lari  v a   h a rb iy   qurol-yarogM ari  h aq id a  ham  
m a 'lu m o tla r  y o z ib   qold irg an .  A h a m o n iy la r  sa ro y id a   v a   arm iy asid a  sharqiy 
v ilo y a tla rd an   k elib   x izm at  q ilu v c h i  v a k illar  ju d a   k o ‘pch ilik n i  tash k il  qilgan. 
M a rk az iy   O s iy o d a   y ash o v ch i  q a b ila   v a   e la tla r  y ax sh i  su v o riy lar  v a  m erg an lar 
sifa tid a   a h am o n iy la r  arm iyasi  u ch u n   ju d a   q u lay   ja n g o v a r  kuch  boMib  x izm at 
q ilg an lar.  G e ro d o t  k eltirg an   m a 'lu m o tla rg a   k o 'ra ,  K serk sn in g   Y u n o n isto n   bilan 
boMgan  ja n g la rid a   M a rk az iy   O siy o   q a b ilalari  v a   e la tla rid a n   1700000  p iy o d a   va 
8 0 0 0 0 0   su v o riy lar q a tn ash g an .  B u lar o ra sid a  sa k lar en g  jan g o v a rla ri  h isoblangan.
G e k ate y   v a   G ero d o t  a sa rla rid a   0 ‘rta   O s iy o n in g   q ad im iy   m am lak atlari  -  
B aq triy a,  X o razm ,  S o 'g 'd iy o n a ,  d e n g iz  v a  d ary o lari -  K a sp iy   d engizi,  A m u d ary o , 
S ird ary o   v a   a h o lisi  v a  q a b ila la ri  -   saklar,  m assa g etlar,  s o 'g 'd iy o n a lik la r, 
b a q iriy alik la r,  x o ra zm lik lar h a q id a  q im m a tli to p o n im ik  m a 'lu m o tla r uchraydi.
B u   d a v r  tarix ch ilarid a n   y a n a   biri  m ilo d d an   av v alg i  V - I V   asrlard a  y ash ag an  
K s e n o fo n t  h iso b lan ad i.  A sli  k elib   c h iq ish i  a fin a lik   boM gan  K sen o fo n t  h ay o tin in g  
k o ‘p  q ism in i  S p arta  m u lk la rid a   o 'tk a z g a n   v a  sp a rtalik la r  bilan   b irg a  fors 
sh a h z o d asi  K ir  y u rish larid a   q a tn a sh ib   B o b ilg a c h a   b o rad i  (m ilo d d an   avvalgi  401- 
y.).  K s en o fo n t  k o 'p g in a  a sa rla r y o z g a n   boMib,  u la r o ra sid a  m ilo d d an   avvalgi  371— 
3 5 5 -y illa r  o ra lig ‘ida  y o zilg an   “ K iro p e d iy a ”  a sa ri  a lo h id a   a h am iy atg a  egadir. 
T a rix ch i  b u   a sa rid a   ah m o n iy lar  d a v la tin in g   aso sch isi  K ir  II  h a q id a   h ik o y a  qiladi. 
B u  a sa rd a   0 ‘rta   O siy o d ag i  g irk a n la r  v a   sa k lar  h a q id a   k o ‘p g in a   m a ’lu m o tlar  bor. 
S h u n in g d ek ,  b a q triy alik la r  h a m   bir  n e c h a   m a rta   e slatib   o 'tila d i.  M isol  uchun,  bu 
a sa rid a   K s e n o fo n t  sak   k ab ila la rin i  G irk a n iy a   bilan  q o 's h n i  yash ab   K ir  bilan  
ittifo q ch ilik d a   boM ganliklari  h a q id a   m a 'lu m o t  beradi.  S huningdek,  tarixchi 
sa k la m i  K im in g   B o b ilg a   tan tan ali  k irib   ke lish i  p a y tid a   v a   o tla r  m u so b aq alarin i 
tasv irla g an   p a y tid a  h am  e slatib   o ‘tadi.  K s en o fo n t B a q triy a  h aq id a,  K ir  bosib  olg an  
o 'lk a la r   v a   x a lq la r  h a q id a   x a b a r  b ersa-d a ,  bu   v o q e a   q a c h o n   b o 'lg a n i  v a  q an d ay  
k e ch g an i  h a q id a  h ech   q an d ay   m a 'lu m o t b erm ay d i.
A sli  k elib   c h iq ish i  K ic h ik   O s iy o n in g   K n id   sh a h rilik   boMgan  K tesiy  
(m ilo d d a n   av v alg i  V - I V   asrlar)  ta b ib lik   bilan   s h u g ‘u llan g an .  U  b ir  q a n ch a  
m u d d at  a h a m o n iy la r  p o d sh o si  A rta k se rk s  II  (m ilo d d a n   av v alg i  4 0 4 -3 5 9 -y y .) 
h u z u rid a   sa ro y   tabibi  v a zifas id a   ish lag an ,  K tesiy   p o d sh o   o ila sig a   a n ch a   yaq in  
boMib,  S u z a d a   v a   eh tim o l,  E k b a ta n a d a   h am   y ash a g an .  P o d s h o   saro y id a  fao liy at 
k o 'rs a tg a n   d a v rid a   K te siy   a h am o n iy la r  d av lati  tark ib id ag i  S harq, ju m la d an ,  0 ‘rta 
O siy o   x a lq d a ri  h a q id a   k o 'p la b   h ik o y a la r  e sh itg an   h a m d a   p o d sh o   y iln o m alarid an  
fo y d a la n ib ,  “ P e rsik a "  asarini  y a ratg an   (m ilo d d a n   av v alg i  IV   asrn in g   boshi).
‘  B ir tala n t -  25 ,9 2 k g  k u m u sh  tanga

U ning  b u   a sarid a  b aq triy alik la r  v a   u la rn in g   qo‘shnilari  haqida  k o 'p g in a  
m a 'lu m o tla r  saqlangan.  Ju m lad a n ,  tarix ch i  O ssuriya  podshosi  N in   va  B aqtriya 
podshosi  O ksiart  u ru sh lari,  K ir  II  ning b a q triy a lik la r bilan  urushlari,  B aqtriyaning 
ju d a  k o ‘p m u stah k a m  isteh k o m lari  v a q a l'a la r i  haqida hikoya qiladi.
A lek san d r  M a k e d o n sk iy n in g   b o stirib   k e lish i  (m iloddan  avvalgi  334  325- 
yillar),  sh u ningdek,  savdo  alo q alarin in g   a v j  olishi  qadim gi  d unyo  olim larining 
geo g rafik  tasav v u rlarin i  k e n g ay tirish g a  im k o n  beradi.
0 ‘rta   O siy o n in g ,  ju m la d a n   0 ‘z b e k isto n n in g   daryolari,  tab iiy   geografiyasi, 
shaharlari  to ‘g ‘risid ag i m a'lu m o tla r m ilo d d a n   avvalgi I  asrga k e lg a n d a  aniq bir tus 
oladi.  M asalan,  qad im g i  y u n o n   geo g rafi  v a   tarixchisi,  17  jild lik   “ G eografiya” 
asarin in g   m u allifi  S trabon  (m ilo d d an   a v v alg i  64/63  -   2 3/24-yillar),  tarixchi  va 
yo zu v ch i.  7  jild lik   “ A le k sa n d r  M a k e d o n sk iy   yurishlari  tarixi”  m uallifi  Flaviy 
A rrian   (9 5 -1 7 5 -y illa r),  10  jild lik   “A le k sa n d r  M akedonskiy  tarix i” ni  y o zg an   R u f 
K u rsiy   (I  asr),  Y a k sa rt  (S ird ary o ),  P o litim e t  (Z arafshon)  h aqida  m a'lum otlar 
bergan.  A rrian   S irdaryo  b o ‘y id a  su g ‘d iy la m in g   shaharlarini tilg a olgan.  A stronom  
P tolem ey  (tax m in an   90  -   160-yillar)  0 ‘rta   O siyo  geografiyasi  h aq id a  keng 
m a’lu m o tlar b erib   o ‘lka hud u d larin i,  d ary o lari,  shaharlarini tasvirlab yozgan.
S trab o n   A p o llo d o r  o ‘zin in g   “X ro n ik a” sid a  B aqtriyani  “b u tun  O rian a bezagi” , 
“ m in g   sh ah arlik   m am lak at”  deb  tav sifla y d i.  S trabonning  m a'lu m o tla rig a   k o ‘ra, 
A lek san d r  M ak ed o n sk iy   B a q triy a   v a  S o ‘g ‘d iy o n ad a   8  ta   sh ah arg a  shaharga  asos 
solgan.  A m m o,  bu  m a 'lu m o tla r  arx eo lo g ik   tad q iq o tlar  m a'lu m o tla ri  bilan  tasdiq- 
lanm agan  v a  k o ‘p g in a  ilm iy  m u n o za rala rg a   sabab  b o ‘lganki,  bu  alo h id a  m avzu 
h isoblanadi.  B iz  0 ‘rta  O siyo  h u d u d larid a  M ak edoniyalik  Isk an d ar  uchta:  O ks 
Isk an d ariy asi,  Isk an d ariy a  E sx a ta   (C h e k k ad ag i  Iskandariya)  va  M a rg ‘iyonadagi 
Isk an d ariy a  sh a h a rla rig a   aso s  solg an lig i  h a q id a   m a 'lu m   m a'lu m o tla rg a   egam iz. 
S huningdek,  S trab o n   sa k lam i  T y a n ’-S h a n ’,  F a rg ‘on a  v a  Y aksart  saklariga 
b o ‘ladilar.  S trab o n  sa k lam i  “ dax” ,  “day” ,  “ d o v ”  nom lari  bilan ham   ataydi.
II  a sr  asrda  yashab  o ‘tg an   D ionisiy  P erieg est  0 ‘rta   O siy o d a   yashovchi  sak 
q abilalari  h aq id a  m a 'lu m o t  b erar  ekan,  saklar  ajoyib  ch av an d o z  v a  kam ondan 
m o h irlik   bilan  otishlari,  “ dunyodagi  h a m m a   m erg an la r o rasid a  eng  m ohiri  skiflar, 
u la r  b iro n ta   ham   o ‘qni  b ek o r  ke tk azm ay d ilar”  deb  aytadi.  D io d o r  esa   yunonlar 
m erg an lik   sa n 'a tin i  saklardan  o ‘rgang an lig in i,  hatto k i  “o ‘q-yoy”  s o ‘zi  saklardan 
k irib   kelg an lig in i  yo zib   qoldiradi.  S ak jan g c h ila ri  ah am o n iy lar u ru sh larin in g  ham - 
m asid a  faol  ish tiro k   etganlar,  u lam in g  q u rollari  q o ld iq lari,  ayniqsa  bro n zad an   ish- 
langan  nay za  u ch lari  Y aqin  v a  K ich ik   O siyo  h am d a  Y u n o n isto n d a n   k o ‘plab 
topilgan.
S h u n d ay   qilib,  yunon  olim larin in g   asa rlarid a  0 ‘rta   O siyo,  ju m la d an  
0 ‘zb ek isto n d a   bir  q an ch a  to p o n im ik   m a'lu m o tla r,  c h u n o n ch i  A raks  (A m udaryo), 
O ks  (O k so s  -   A m udaryo),  X o rasm iy a  (X o razm )  shahri,  Q a n g ‘  (Q angxa, 
Q a n g ‘uy)  dav lati,  Y aksart  (S ird ary o n in g   eng  q a d im g i  m ax alliy   nom i),  M arak an d  
(S a m arq an d ),  P o litim et (Z arafshon),  sak,  m assaget  v a  b o sh q a lar tilg a  olingan.
Ta yanch  iboralar.
“ A v esto ” ,  A ry o n am   V ayjo,  G ava,  M ouru,  B ah d i,  B ehistun,  N aqshi  R ustam  
v a  P e rse p o l’  y ozuvlari,  "M ax ab h arata” ,  Sim a  S yan,  B yan  G u,  G erodot,  Strabon, 
E rato sfen ,  E for,  Strabon,  saklar, “ m assagetlar.

N a z o r a t  savollari:
1.  “ A v e sto ” nin g   qaysi  q ism la rid a   O 'r ta   O siy o d a g i  qadim gi  jo y   nom lari 
k e ltirilg an ?
2.  E ro n   y o z u v la rid a   0 ‘rta   O siy o d a g i  qaysi  q a b ila la r  v a  d a v la rla r  h aq id a 
m a ’Ium otlar m av ju d ?
3.  X ito y   m an b a lrin in g   q ad im g i  0 ‘rta   O siy o   tarixi  va  to p o n im larin i 
o ‘rg an ish d a q an d ay   ah am iy ati  bor?
4.  Q ad im g i  0 ‘rta   O siy o   to p o n im lari  k eltirilg an   y u n o n   m an b a larin i 
k o ‘rsatin g ?
O  R T A   A S R   Y O Z M A   M A N B A L A R I D A   Q A D I M G I   T O P O N I M L A R
Reja:
1.  A b u   R a y h o n   B eru n iy  asa rlari  va  “ H u d u d   u l-O la m ”  asari  -   m u h im  
tarix iy  manb a.
2.  N a r s h a x iy n in g   “ B u x o r o   ta r ix i”  asa rida  t o p o n im ik   m a ’Iumotlar.
3.  Zah irid d in   M u h a m m a d   B o b u rn in g   “ B o b u r n o m a ”  asari  va  un da  O 'r ta  
O si yo  topon im lari.
A b u   R a y h o n   B e ru n iy   asa rlari  va  “ H u d u d   u l-O la m ”  asari  -   muh im  
tarix iy  m an b a.  B u y u k   b o b o k a lo n im iz   v a  v a ta n d o sh im iz   A bu  R ayhon  B eru n iy  
(973  -   1048-y.y.)  o 'r t a  a srla m in g   b u y u k   q o m u siy   o lim lard a n   edi.  U n in g  b u y u k lig i 
o 's h a   d a v m in g   deyarli  b a rch a   fa n la rig a   q o 's h g a n   b etak ro r  ilm iy  m e ro sid a  
n a m o y o n   b o 'la d i.  U  n afaq at  astro n o m iy a   va  b o sh q a   tab iiy   fanlar  bilan.  balk i  tarix  
va din  tarixi  bilan  sh u g 'u lla n a d i.  O lim   y o z ib   q o ld irg an   160  dan  o rtiq   asarlari  bilan 
astro n o m iy a, 
astro lo g iy a, 
m atem atik a, 
g eo g rafiy a, 
geo d eziy a, 
g eo lo g iy a, 
m in eralo g iy a,  arifm etik a,  tab o b at.  tarix,  filo lo g iy a  v a  b o sh q a  fa n la m in g   riv o jig a  
ulk an   h issa q o 's h a  oldi.
A bu  R a y h o n   B eru n iy   o 'z   a sa rla rid a  O 'r ta  O siyo  va  X u roson  sh ah arlari  h a q i­
d a   m a ’Iu m o tlar  k e ltirib   o 'tg a n .  U n in g   deyarli  h am m a  asarlarid a  O 'r ta   O siy o  
sh ah arlari  tilg a   olin ib ,  u lam in g   y o   tarixi,  y o   iqlim i,  y o x u d   aholisi  ta ’riflan g an . 
B e ru n iy   o 'z in in g   “ S ay d an a”  a sa rid a   400  dan  o rtiq   q ishloq,  to g ',  daryo,  sh a h a r  va 
o ro llar,  “ Q o n u n i  M a’su d i”  k ito b id a   6 0 0   dan  ortiq  jo y   n om larini  tilg a   olgan. 
S h u n d an   85  tasi  O 'r ta   O siy o   v a   X u ro so n g a   teg ish lid ir.  “ Q o n u n i  M a'su d iy ” 
k ito b id a  shu jo y la rn in g   u zu n lik   v a  k e n g lik lari  k o 'rsa tilg a n   v a  deyarli  h am m asig a 
q isq a ch a   izoh b erilgan.
B alx  -  q ad im g i  ism i  B om i.
O b isk u r  -   (K a sp iy )  d e n g iz   b o 'y id a ,  Jurjon  sh ah rin in g   po rti,  Jurjon 
vilo y atid a.
K a l if - J a y h u n   d ary o si  b o 'y id a ,  X u ro so n   viloyatida.
M ay m an a -  h o z ir Jax u d o n ,  Ju z jo n   viloyatida.
V o x o n  -  la ’l  k onlari  c h eg a rasid a ,  X u ttalo n   viloyatida.
B o lx o n   -   shu  y e rd a   Ja y h u n   daryosi  qay rilad i  va  Jurjon  d c n g izig a  q ay rilad i, 
G 'u z iy a  vilo y atid a.
Ju rjo n iy a  -  X o razm   sh a h a rla rid a n   biri,  Ja y h u n n in g   g 'a rb id a .

K ot  -   (X o razim n in g )  ikkinchi  shahri,  Jayhunning  sharqiy  q irg ‘o g ‘ida, 
X o razm   viloyatida.
O m uyya  -   (X u ro so n d an )  M o v aro u n n ah rg a  kechib  o ‘tadigon  jo y ,  X uroson 
viloyatida.
T a v o v i s - h a r   yili  bo zo r b o ‘ladigon jo y .  X u roson  viloyatida.
B a r s x o n -  Iss iq k o ‘l yonida,  bu  (su v i)  issiq  k o 'ld ir.  T urkiston  vilo y atid a
A bu  R ay h o n   B eruniy  “Q onuni  M a s ’ud iy ”  asarid a  O 'rta   O siyo  shaharlarini 
jad v a l  tarzid a  k etgan  va  ular  haq id a   to p o n im ik   m a ’lum o tlar  berilgan.  Jum ladan, 
T o sh k e n t  bunday  deyilgan:  “ B inkat  -   Shosh  shaharlaridan  biri,  tu rk iy ch a 
T oshkent.  Bu  y u n o n   m ualliflarining Burj  al-  h ijra q a l’a sid ir'’.
B u n d an  tash q ari,  quyidagi  hudu d lar ham   asarda tu rlich a nom langan:
B aykand  (P o y k an d )  -   B uxorodan  ja n u b i-g 'a rb d a   jo y la sh g a n   shahar. 
H ozirgi  Y akkatut  stansiyasi  yonidagi  h arobalar.U   B adzarubayi  deb  ham  atalgan.
K esh  (K ito b   va  S hahrisabz) -  fo rsch a  M a ’jam a t  deb yuritilgan.
S utk en t -  X asart  daryosi  b o 'y id a g i  shahar.
Q ariy at  a l-H ad isa   -   H asart  d ary o sin in g   quyilishi  yonida,  X orazm   k o ‘li 
yo n id a,  G ‘uzlar  viloyati.
Y an g ik en t  -   Sirdaryo  e ta k larid a  (hozirgi  K azalinsk  shahri  r o ‘parasida, 
d a ry o n in g  ch ap  to m o n id ag i  harobalar).
Y an g ik en t  -   tu rk iy lard a  Janikent,  arablarda  "Q ariy at  a l-H adisa”  (qariyat  -  
qishloq,  h o d isa -  y angi  y a ’ni  “ yangi  qish lo q ” )  va “ M ad in at  al-  Jadida”  (m adina  -  
shahar.  ja d id a   -   y angi.  y a ’ni  Y angi  shahar)  to jik lar  e sa  D ehinav  (d eh   -   qishloq, 
nav -  yangi  y a ’ni  yangi  qish lo q ) deb  yozganlar.
B undan  tashqari,  olim   o ‘z  asarlarid a  daryo  n om larini  ham   keltirgan. 
U lardan  biri  S irdaryodir.  Sirdaryo  -   H asart.  Y unon  tilidagi  asarlarid a  Y aksart 
tarz id a   keltirilgan.  L ekin  bu  S irdaryoning  yunoncha  nom i  em as.  balki  H asart 
(y o k i  Q asart) nom i  yu n o n ch a buzilib  Y aksart  shaklini  olgan.
B undan  120  yil  oldin  polyak  sharq sh u n o si  I.  L elevel  B eruniy ja d v a li  aso sid a 
O ’rta   O siy o n in g   kartasin in g   tuzish g a  m uvaffaq  b o 'ld i.  U  o ‘z  k artasid a  4 0   ta 
sh ah ar  va d ary o n in g   ham d a 8 ta  vilo y atn in g  nom ini  yozgan.
A bu  R ay h o n   B eru n iy n in g  geografik  va  to ponim ik  m erosi  “ H indiston  tarix i”, 
“ A l-o so ru l  b o q iy a” ,  “ Q o n u n i  M a’sudiy”  a sarlarid a keltirilgan.
O lim   x o ra zm lik lard a   V axsh  suvlam i.  ju m lad an   Jayhun  d aryosini  n azo rat 
qilib   tu rg an   m alak  nom i  ekanligini  aytgan.  D em ak,  A m u d a ry o n in g   o ‘ng   irm o g ‘i 
b o 'lg a n   V axsh,  S u rx o n d ary o   v iloyatidagi  V ax sh iv o rd ara   kabi  to p o n im lar  o ‘sha 
suv  parisi  nom i  in'ikosidir.  “ G eodeziya”  a sa rid a  B eruniy  o ‘sh a  vaqtdagi 
S ariq am isli  koMini  H iz  tengizi,  ya'ni  “Q iz  dengizi”  deb  atagan  O lim   to p o n im ik a 
q o n u n iy atlarig a   oid  bir  q an ch a   fikrlar  bildirgan,  m asalan,  y u n o n lar  va  a rab lar 
tu rk iy   s o ‘zlam i  bu zib   o ‘z  tillarig a  m oslab  talaffu z  qilg an lik lari  oq ib atid a  bir 
q an ch a   s o ‘z la rn in g   m a'nosi  o ‘zgarib  ketganini,  (m asalan,  turkiycha  tosh  s o ‘zini 
arab lar sh o sh  deb  talaffu z qilish larin i) aytadi.
“ H u d u d   u l-o lam ”  (“ D unyo n in g   hadlari” )  tarix iy -g eo g rafik   asa r  boMib,  982 -  
9 8 3 -y illa rd a   fo rs-to jik   tilid a  nom a'lum   m u allif  to m o n id a n   y o zilgan  A sarda  Y er 
k u rrasin in g   inson  y ash ab   turgan  (to ‘rtdan  bir)  qism id ag i  m am lak atlar  iqlim i, 
tab iati,  xalqlari,  u rf-o d atlari,  m ash g ‘ulotlari  to ‘g 'ris id a  m a'lu m o tlar  berilgan.

Q o 'ly o z m a n i  189 2 -y ild a  tarjim o n   A b u lfazl  G u lp a y o g an iy   B u x o ro d an   topib. 
1893-yilda  sh a rq sh u n o s  A.  G.  T u m a n sk iy g a   b erg an .  V.  V.  B a rto l’d  “ H u d u d   ul- 
o lam ”  m atn in i  so ‘zb o sh i  v a   izo h lar  bilan   ru s  tilid a,  193 7 -y ild a  ru s  sharqshunosi 
V .  F.  M in o rsk iy   in g liz  tilid a  n a sh r  ettirgan.  P ro fe ss o r H.  H asan o v   o 'z in in g  “ 0 ‘rta 
O siy o lik   g e o g ra f  v a  sa y y o h lar”  k ito b id a   (T o sh k e n t,  1964)  “ H u d u d   u l-o lam ” 
h a q id a  k a tta  m aq o la  y o z g an   v a  tala y   q ism in in g  o 'z b e k c h a  tarjim a sin i  keltirgan.
“ H u d u d   u l-o lam ” n in g   m az m u n -m u n d a rija si  h a q id a   v a  raq am lab   chiqqan 
b o 'lim la ri  n o m ig a  q arab  ta s a v v u r hosil  q ilish   m um kin:
1. 
M u q ad d im a.  2.  Y e m in g   hadlari,  o b o d o n lig i  v a   v ay ro n alari.  3.  D en g iz- 
lar  v a  q o 'ltiq la r.  4.  O ro llar  (jazirah o ).  5.  T o g 'la r   v a   u la m in g   b a g 'rid a g i  m a ’dan- 
lar.  6.  D aryolar.  7.  C h o 'lla r  v a   q u m lik la r  (b iy o b o n h o   v a   regho).  8.  Ja h o n   vilo y at- 
lari  (n o h iy ath o i ja h o n ).  9.  C h in isto n   v ilo y a tin in g   x o siy a ti.  10.  H in d isto n   viloyati.
11.  T ib et  vilo y ati  v a   u n in g   sh ah a rlari.  12.  T o 'g 'u z g 'u z   v ilo y ati  v a   u n in g   shahar- 
lari.  13.  Y a g 'm o   vilo y ati  va  u tiln g   sh ah arlari.  14.  X ir g 'iz   (q irg 'iz )  viloyati.  13. 
X allu x   (q a rlu q )  vilo y ati  v a   u n in g   shaharlari.  16.  Jikil  vilo y ati.  17.  T ux si  viloyati 
v a  u n in g   sh ah arlari.  18.  K im o k  v ilo y a ti  v a  u n in g   sh a h arlari.  19.  G 'u z   vilo y ati.  20. 
B ajonaki  T u rk   v iloyati.  21.  X ifc h o q   (q ip ch o q )  v ilo y ati.  22.  M a jg 'a ri  vilo y ati.  23. 
X u ro so n   v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arla ri.  24.  X u ro so n   c h ek k a la ri  v a  u n in g   shaharlari. 
25.  M o v a ro u n n ah r  v ilo y ati  v a   u n in g   sh ah arlari.  26.  M o v a ro u n n ah r  ch ek k ala ri  v a 
u n in g   sh ah arlari.  27.  S ind  v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  28.  K irm o n   vilo y ati  va 
u n in g   sh ah arlari.  29.  B o rs (F o rs)  vilo y ati  va  u n in g   sh ah arlari.  30.  Jib o l  viloyati  va 
u n in g   sh ah arlari.  31.  X u zisto n   v ilo y a ti  v a   u n in g   sh ah arlari.  32.  D a y lam o n   viloyati 
v a   u n in g   sh ah arlari.  33.  Iroq  v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah a rlari.  34.  Ja z ira   viloyati  va 
u n in g   sh ah arlari.  35.  O z arb o d g o n   viloyati  v a  A rm in iy a   h a m d a   A rro n   viloyati.  36. 
A rab   vilo y ati  v a  u n in g   sh ah arla ri.  37.  S horn  v ilo y ati  v a   u n in g   sh ah arlari.  38.  M isr 
v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  39.  M a g 'rib   vilo y ati  v a  u n in g   sh ah a rlari.  40.  A n d a lu s 
vilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  41.  R um   vilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  42.  S aqalob 
v ilo y ati.  43.  R u s  vilo y ati  v a   u n in g   sh ah arlari.  44.  Ichki  B u lg 'o r  vilo y ati.  45. 
M irv a t  v ilo y ati.  46.  B a ja n o k i  H a z a r  viloyati.  47.  O lo n   v ilo y a ti  v a   u n in g   sh a h ar­
lari.  48.  S a rir  vilo y ati  v a  u n in g   shaharlari.  49.  H a z a rlar  vilo y ati.  50.  B arad o s 
v ilo y a ti.  51.  B u rto s  v iloyati.  52.  V an an d ar  v iloyati.  53.  Jan u b d a g i  o b o d o n   yerlar 
v a   v ilo y atlar.  54.  Z an g isto n   v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  55.  Z obaj  viloyati  va 
u n in g   sh ah arlari.  56.  H a b a s h a   v ilo y a ti  va  u n in g   sh ah arlari.  57.  B u ja  viloyati.  58. 
N u b a   v iloyati.  59.  S udon  v ilo y a ti  v a u n in g  sh ah arlari.  60.  K itob  oxiri.
M u n d a rija d an   k o 'rin a d ik i,  “ H u d u d   u l-o la m ”  ja h o n n in g   b arch a  m am lak at- 
larini  tasv irla b   b erg an   g e o g rafik ,  e tn o g rafik   v a   iq tiso d iy   m a'lu m o tn o m ad ir. 
A s a rn in g   fors  tilid a   y o z ilg a n lig i  o 's h a   d a v rd a   (X   asr)  m ah alliy   fo rs-to jik  
m a d a n iy a tin in g  a n ch a  y u k sa k  b o 'lg a n id a n   d a rak   beradi.
“ H u d u d   u l-o lam ” d ag i  ay rim   g eo g rafik   n o m la r h aq id a to 'x ta lib  o 'ta m iz .
M o v a ro u n n ah r  to g 'la ri.  H.  H asanov  y o z ish ic h a,  “ H u d u d   u l-o lam ” d a   O 'r ta  
O s iy o n in g   ja n u b id a g i  B o 'lu r,  S am arq an d ,  S h iknon,  y a’ni  X on  V aq o n   to g 'la ri. 
B u tta m o n   ich k arisid ag i  v a   M o v a ro u n n ah rg a   y o y ilg a n   U stru sh o n a,  X u ttalo n , 
C h a g 'o n iy o n  
to g 'la ri, 
u la m in g  
tarm o q lari 
b atafsil 
ta sv irla n g an . 
S o 'n g ra  
M o v a ro u n n ah rd a g i  k o 'p g in a  to g '  tarm o q lari  n o m siz   b ayon  etilgan.

M ovaro u n n ah r  daryolari.  “ Jayhun  (A m u )  daryosi  V ahon  h ududidan  oqib 
chiqadi  va  B om ir  (P o m ir)  viloyati  va  S h ig 'n o n i  V ahon  hududi  orasidan  o ‘tib, 
X orazm   den g izig a quy ilad i” .
“ ...H am ob  (P an j)  Q asark  to g 'in in g   g 'a rb id a n   oqib  chiqadi  v a   B adaxshon  va 
P o rg ‘ar (Parxor) o rasid an   o ‘tib ,Ja y h u n g a  q o ‘sh ilad i” .
“ Y an a bir daryoki.  uni  V ax sh eo b  d ey d ilar,  V axsh to g ‘laridan  chiqadi,  V axsh 
(sh ah ri) yaq in id a Jay h u n g a q u y ilad i” .
“ C h a g ‘onrud  (S u rx o n d ary o )k i,  C h a g 'o n iy o n d a n   oqadi  v a  T erm iz  yonida 
Jay h u n g a quyiladi” .
“ ...Y ana  biri  0 ‘zg an d   suvidirki,  X allu x   to g ‘i  (orqasi)  dan  boshlanib, 
O 'z g a n d ,  Bob  (P op),  A xsikat,  X o ‘ja n d ,  B an o k at  shaharlari  yonidan  o 'ta d i  va  to 
C h o ch  yerlarig ach a yetadi,  s o 'n g ra  X o razm  d e n g izig a quy ilad i” .
D em ak,  m u a llif  S irdaryoni  O 'z g a n d   ( 0 ‘zg an )  suvi  degan,  X allux  (Q arluq) 
to g ‘i -  T yanshan  to g 'la ri  b o 'ls a  k erak   (ilk o 'r ta  asrlard a  Y ettisuvda  Q arluq davlati 
b o 'lg a n ).  H ozirgi  A xsi  q ish lo g ‘i  (N am an g an   viloyati,  T o ‘raqo"rg‘on  tum ani)  o ‘rta 
a srlard a   y irik   sh ah ar  b o 'lg a n   v a   F a rg 'o n a   v o d iy sin in g   m arkazi  hisoblangan.  B ob 
hozirgi  Pop  tu m an in in g   m arkazi  -   Pop  shahri.  B anokat  A m ir  T em u r  1392-yilda 
tik lab   o 'z in in g   k atta  o ‘g ‘li  Shohruh  M irzo  nom i  bilan  S hohruhiya  deb  atagan 
shahar,  xalq  tilid a  b o ra-b o ra  S harqiya  b o ‘lib  ketgan.  O hangaron  d aryosining  bir 
tarm o g ‘i  hozir  ham   S h arq iy a  deb  ataladi.  S h ah a r  harobasi  T o sh k en t  viloyatining 
O q q o ‘r g ‘on tum ani  h u d u d id a jo y la sh g a n .
“ Y an a  bir  d aryo  (h o zirg i  Q u rsh o b   dary o si)  X urshobdirki,  B uttam on 
ch ek k asid an .  shim oliy  to g 'la rid a n   boshlanib,  X u rshob  shahri  yaqinida  0 ‘zgandga 
(S ird ary o g a)  q u y ilad i” .
“ Y ana  boshqasi  C hoch  suvidirki.  0 ‘z g an d g a  quy ilad i” .  “ Y ana  bir  daryo 
Q u b o   (suvi)dirki,  Q u b o   shahri  y aq in id a  O 'z g a n d   (su v i)g a  q uyiladi” .  Q ubo  • 
F a rg 'o n a   v iloyatidagi  Q u v a  soyi  va  Q u v a   shahridir.  “ H udud  ul-olam ” da  N orin 
daryosi  X atlom   shahri  nom i  bilan  X atlom   d eb   atalgan.  “ Y ana  boshqasi  Parak 
d ary o sid irk i.  C hoch  y erlarid an   o 'ta d i.  O 'z g a n d g a   quyiladi.  Bu  dary o lar  ham m asi 
q o 'sh ilg a n d a n   keyin  yax lit  suv  C hoch  daryosi  d eyiladi,  a rab lar  (toziyon)  bu 
d ary o n i  S ayhun deb  atay d ilar” .
P arak  -   C hirch iq   daryosi.  D em ak,  bosh  tom ondagisi  O 'z g a n d   b o 'lg an , 
C h irch iq   qu y ilg an d an   key in   Sirdaryo  C hoch  daryosi  deb  atalgan.
“ H udud  u l-o lam ”  asarid a  Z arafshon  B u x o ro   daryosi  deyilgan.  Shu 
m a'lu m o tlard an   k o 'rin ad ik i,  d ary o lar  k o 'p in c h a   sh ah arlar  yoki  v iloyatlar  nom lari 
bilan   atalgan.  V axsh  daryosi -  V axsh  shahri.  C h a g 'o n ru d   (C h a g 'o n iy o n ).  O 'z g a n d  
suvi  -   O 'z g a n d   shahri,  X u rsh o b   daryosi  -   X u rsh o b   shahri.  X atlom   daryosi  -  
X atlo m   shahri,  C h o ch   daryosi  -   C hoch  (shahri,  viloyati),  O 's h   daryosi  -   O 's h  
shahri.
“ H udud  u l-o lam ”  m uallifi  S irdaryoni  b ir  o 'rin d a   H asart  deb  atagan. 
S h u n g a   asoslanib,  H.  H asanov  bunday  x u lo sa  chiqaradi:  “ Sirdaryo  X  asrda 
O 'z b e k is to n   tu p ro g 'id a  O 'z g a n d   v a  H asart  nom lari  bilan  atalgani  m a'lum   b o 'lad i. 
S h unday  qilib,  H asart  m ahalliy  nom lardan  biriki,  qadim gi  y u n o n lam in g  
k ito b la rid a  y o zilgan  Y aksart  shakli  o 'sh a n d a n   o 'z g artirib ro q   olin g an d ir” .
“ M o v aro u n n ah r  -   keng,  ob o d   va  ju d a   k o 'rk a m   o 'lk a .  T u rk isto n n in g  
d arv o zasi  v a  sav d o g arlar m askanidir".

A sard a   O ‘zb ek isto n n in g   sh ah a rlari  v a   ayrim   v ilo y atlari  q u y id ag ic h a 
ta'riflan ad i:
“ B u x o ro  -  azim   sh ah ar,  M o v a ro u n n a h m in g  en g  ob o d   sh a h ri” .
“ P ay k e n d  -  y u z ta ch a  rab o t  (N a rsh a x iy n in g  “ B u x o ro   ta rix i” d a m in g d a n   ortiq 
ra b o t)  b o ‘lgan  k ich ik   sh ah arc h a” .  (P a y k e n d ,  B ay k an d ,  P o y k an d   nom i  bilan 
m a'lu m   b o ‘lgan  ilk  o ‘rta  asr  sh a h rin in g   v ay ro n asi  B u x o ro n in g   ja n u b i-g ‘arbiy 
b iqinida).
“ K arm in a,  D ab u si,  A rb in jo n   S u g ‘d n in g   k ich ik ro q   sh ah arlarid an .  K ush o n iy a
-  S u g ‘d n in g  en g  o b o d   sh a h a rla rid a n ...” .
“ S am arq an ad   -   bu y u k ,  o b o d   v a   ne'm ati  b isy o r  sh ah ar.  B u  y e rg a   d u n y o n in g  
h a m m a  m am lak a tla rid a n   sav d o g a rla r k elad i...” .
“ K esh   -   issiq  m in taq a  sh a h arlarid an   biri.  U   y e rd a   y o g ‘in g arch ilik   k o ‘p 
b o ‘lad i...” .
“ T erm iz   -   Ja y h u n   b o ‘yid ag i  ob o d   sh ah arlard an .  B u  sh ah ar  X atlo n   va 
C h a g ‘o n iy o n n in g   sav d o   m ark a zid ir...” .
“ C h a g ’on iy o li  -   ziro a tc h ilik   v a  c h o rv ac h ilik   u ch u n   q u lay   v a  k e n g   jo y , 
am m o   x alq i ju d a  k a m b a g ‘al” .
“ B u  v ilo y a tla m in g   p o y tax ti  C h a g 'o n iy o n   sh ah rid ir,  to g ‘  e ta g id a   bino 
b o ‘lib d u r” .
“ D iz ak  -  k ich ik   bir shahar,  suv b o 'y id a ...” .
“F a rg ‘o n a   -   u lu g ‘,  ob o d   v a   ju d a   g o ‘zal  v ilo y atd ir.  U n in g   toglari,  tek is 
jo y la ri,  o q a r su v lari  v a sh ah arlari  k o ‘p...” .
“C h a tg ‘al  (C h o tq o l)  -   F a rg ‘o n a n in g   b ir  q ism i.  togM ar  o ra sid a   jo y lash g an . 
k ich ik   sh ah ar  v a q ish lo q lari  k o ‘p.  O t  v a q o ‘y  b o qiladi,  k o n lari  ham   bor” .
“ A x s ik a t  —  F a rg ‘o n a n in g   p o y tax ti,  a m im in g   q aro rg o h i.  B u  k atta  shahar, 
H a sa rt d a ry o si  (S ird ary o )  b o ‘yid a ” .
“ S o ‘x  -   togM ar  orasid a.  B u ttam o n   bilan   F a rg ‘o n a  c h eg a rasid ag i  jo y ,  6 0   ta 
qishlogM   bor” .
“ Q ib o   (Q u v a) -  F a rg 'o n a n in g  en g  ob o d   k a tta  sh ah ri...” .
“ S hosh -  k a tta  v a  o b o d ,  k o 'rk a m  jo y d ir.  S h o sh n in g  p o y tax ti  B in k at” .
“ K o t -  X o ra zm n in g  p o y tax ti...  B u   sh a h a r T urk,  T u rk isto n ,  M o v a ro u n n ah r va 
H a z a m in g   sav d o   m ark azid ir.  U n in g  ho k im i  X o ra zm sh o h  d e b   a ta la d i” .
U m u m an   o lg an d a,  “ H u d u d   u l-o la m ”  asa rid a   M o v a ro u n n ah r.  xusu san , 
0 ‘z b ek isto n   g e o g rafiy asi,  a y n iq sa   qad im iy   to p o n im iy asi  h a q id a   tala y g in a  
m a 'lu m o tla r o lish   m um kin.
Каталог: Elektron%20adabiyotlar -> 63%20Тарих%20фанлари
63%20Тарих%20фанлари -> «0 ‘zbekiston milliy ensiklopediyasi» Davlat ilmiy nashriyoti
63%20Тарих%20фанлари -> Vatan tarixi. 1-kitob. Shamsuddinov R, Karimov SH.pdf [Abulhasan simjuriy Muhammad ibn Ibrohim]
63%20Тарих%20фанлари -> Talim vazirligi toshkent davlat sharqshunoslik instituti
63%20Тарих%20фанлари -> Vatan tarixi 2-kitob. Shamsuddinov R.pdf [Ahmadbekhoji mehmonxonasi]
63%20Тарих%20фанлари -> «sharq» nashriyot-matbaa aksiyadorlik kompaniyasi bo sh tahririyati
63%20Тарих%20фанлари -> Fayzulla boynazarov qadimgi dunyo tarixi
63%20Тарих%20фанлари -> Namangan davlat universiteti e. Kenjayev qadimgi dunyo tarixi
63%20Тарих%20фанлари -> O`zbekiston tarixidan universal qo`llanma tmp9232.pdf [Amudaryo xazinasi]
63%20Тарих%20фанлари -> A b d u m a jid m a d r a im o V gavhar fuzailo va


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling