Namangan davlat universiteti


N a r s h a x iy n in g   “ B u x o r o   ta rix i”  as aridagi  t o p o n im ik


Download 3.25 Mb.
Pdf просмотр
bet5/17
Sana05.12.2019
Hajmi3.25 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17

N a r s h a x iy n in g   “ B u x o r o   ta rix i”  as aridagi  t o p o n im ik  
m a ’lum otlar. 
“ B u x o ro   tarix i”  asari  ta rix n av is lik d a   y o z ilg an   d astlab k i  a sa rla rd an   biridir.  A sar 
m u allifi  A b u   B a k r   M u h a m m a d   ib n   J a ’f a r   ib n   Z a k a r i y y a   a l - X a t t o b   i b n  
S h a r i k   a n - N a r s h a x iy   ( 8 9 9 - 9 5 9   y .y )  ta rix c h i  olim .  B u x o ro n in g   N a rsh a x  
q is h lo g ‘id a   tu g ‘ilgan.  T arjim a i  h o lig a   o id   m a ’lu m o tlar  k am   v a  faqat  a y n an   o ‘zi 
h a q id a   asa ri  o rqali  q o ld irilg an   m a ’lu m o tlar  m avjud.  S o m o n iy la r  saro y id a  kotiblik 
qilgan.  N arsh ax iy   9 4 3 -9 4 4 -y illa rd a   “ B u x o ro   tarix i”  (“ T arix i  viloyati  B u x o ro ” ) 
n o m li  a sarin i  arab   tilid a   y o z ib ,  uni  so m o n iy la r  am iri  N u h   ibn  N a s r  (9 4 3 -9 5 4 )g a  
b a g ‘ish la g a n .  N a rs h a x iy n in g   o ‘g ‘li  A b u   B a k r  M an su r  v a   nev arasi  h ad isshunos 
o lim   A b u   R a fi  a l-A la   ib n   M a n s u r  ibn  M u h a m m a d   ibn  J a ’fa r  a sa rn i  a ra b   tilid a 
d av o m   e ttirish ib ,  M a n su r  ibn  N u h   ( 9 9 7 - 9 9 9   y .y ),  y a ’ni  s o ‘n g g i  s o m o n iy la r

d a v rig a c h a   to ‘ldirishgan.  N asafiy n in g   “K ito b   al-qand”  (“ Sam arqandiya” )  va  A bu 
S a ’d  as-S am ’oniy  (1 1 1 3 -1 1 6 7   y.y)ning  “ K itob  al-ansob“  asarlarida  N arshaxiy 
h aqida  m a ’Ium otlar  m avjud.  N arshaxiy  o ‘z  tu g 'ilg a n   q ish lo g 'id a   vafot  etgan. 
A sam in g   asl  nusxasi  b izgacha  yetib  kelm agan.  1128-yilda  quvalik  Abu  N a sr 
A h m ad   ibn  M u h am m ad   al-Q u b av iy   asarn i  fo rs  tilig a   qisq artirib   tarjim a  qilgan.
11 7 8 - 1 179-yillarda  asar  2 -m arta  M uham m ad  Ibn  Z u far  ibn  U m ar  tom onidan 
qisqartirilgan.  T arjim o n lar  qisq artirish   bilan   birg a  uni  yangi  m a ’Ium otlar  bilan 
m a ’lum   m a’noda  to 'ld irg an lar.  N arsh ax iy   a slid a  o ‘z  asarig a  q an d ay   nom  
berg an lig i  m a’lum   em as.  Shu  sababli  a sa r  q o 'ly o z m a   nusx alard a  va  hozirgi 
zam on  ilm iy-tarixiy  ad ab iy o tid a  ham   “T arix i  N a rsh a x iy ”  (“N arsh ax iy   tarixi” ), 
“ T arix i  B uxoro”  (“ B uxoro  tarixi” ),  “ T ah q iq   ul-v ilo y at”  (“V ilo y at  haqiqatini 
an iq la sh ” ),  “A xbori  B u x o ro ”  (“ B uxoro h a q id a  xab arlar” ) kabi  har xil  nom lar  bilan 
y u ritilib   kelgan.  B u  n o m lard an   keyingi  uchtasi  asar  m azm uni  b o ‘y ich a  to ‘g ‘ri 
b o 'lib ,  ulardan  en g   an ig   i  -   “ T arixi  B u x o ro ”  h o zird a  tarixiy  ad ab iy o td a  q a t’iy 
o 'm a s h ib   qoldi.
“ B uxoro  tarixi”  36  bobdan  iborat  b o 'lib ,  asosan,  B uxoro  v o h asin in g   tarixiga 
b a g ‘ishlangan.  K itobning  bir  necha  bobi  B u x o ro n in g   b arpo  etilish i,  qadim iy 
nom lari,  qadim gi p odshohlariga b ag 'ish lan g an .  A sam in g  IV  bobi  B uxoro  atrofidagi 
K arm ana.  N ur,  T av o is,  Isk ajk at,  S h arg ‘.  Z andana,  V ardona.  A fsh o n a,  B arkat. 
R o m ita n ,  V a ra x s h a ,  B a y k an d   (P o y k e n d ) .  F o ro b   v a   b o s h q a la r   shahar  va 
q ish lo q la m in g  tasv irig a  b a g 'ish la n g an .  U n d a   b u jo y la m in g   tarixi,  aholisi  va  uning 
m a s h g 'u lo ti,  faoliyati  ham da tashqi  sh ah a rlar  bilan  m u n o sab atlari  h ik o y a qilinadi. 
B u x o ro   ah o lisin in g   ijtim oiy,  siyosiy,  iq tiso d iy   va  m adaniy  h a y o tid a  sodir  b o 'lg an  
m u h im   tarix iy   v o q ealar  bayon  qilinadi. 
“ B uxoro  tarixi”d a  IX  asrda  O 'rta  
O siy o n in g   arab  x alifalig id an   ajralib  chiqishi,  M o v a ro u n n ah r  v a  X u rosonda 
s o m o n iy lar  d a v la tin in g   b arp o   b o 'lis h i  v a  so m o n iy la r  d av rid a  B uxoroning 
iq tiso d iy  
v a 
m adaniy 
hayoti 
tasvirlangan. 
A sarda 
B u x o ro n in g  
tarix iy  
to p o g ra fiy a s ig a   oid  m a ’Ium otlar  b o 'lib ,  un d a  B uxoro  shah rin in g   darvozalari, 
ichki  v a  tashqi  d evorlarining  qurilishi  ham   ark  va  s h a h ris to n n in g   b in o   q ilin is h i 
h ik o y a   qilinadi.  A sar  faqat  B uxoro  tarix in ig in a  em as,  balki  butun  O 'r ta   O siyo 
tarixini  o 'rg a n is h d a  ham   n o d ir m anbadir.  “ B uxoro  tarixi”  Parij  (1892  y)da  fran su z, 
B u x o ro   (1 9 0 4 )  v a  T e h ro n   (1939)da  fors,  T o sh k en t  (1 8 9 7 )d a  rus,  K em brij 
( 1 9 5 4 )d a   in g liz,  T o sh k e n t  (1966,  1993)da  o 'z b e k   tilida,  D ushanbe  (1 9 7 9 )d a   tojik 
tilid a   n a sh r  etilgan.
“ B u x o ro   tarix i”  asarida  keltirilgan  sh ah arlard an   dastlab  B uxoro  toponim iga 
to 'x ta s a k . 
A bu-l-H asan  N ishopuriy  “ X azoin  ul-u lu m ”  k ito b id a   keltirganki, 
B u x o ro   shahri,  garchi  oradan  Jayhun  daryosi  o 'tg a n   b o 'ls a   ham   X uroson 
sh a h a rla rid a n  hisoblanadi.  A hm ad  ibn M u h am m ad   ibn N asr B u x o ro   k o 'p   ism larga 
e g a   d eydi  va  o 'z   kitobida  N u m ijk at  degan  ism ni  keltiradi.  Y ana  b o sh q a  bir jo y d a  
m en   uni  B um iskat  deb  k eltirilganini  k o 'rd im .  B o sh q a   b ir  jo y d a   arab  tilid a 
“ M ad in at  u s-su friy a”,  y a ’ni  "M is  shahar”  v a  y an a  b o sh q a  bir  jo y d a   arab  tilida 
“ M ad in at  u t-tu jjo r” ,  y a ’ni  "S av d o g arlar  sh a h ri”  deb  yozilgan.  B uxoro  degan  nom  
u  n o m la m in g   ham m asidan  m ashhurroqdir.  X uroson  sh ah arlarid an   birontasi  ham  
b u n ch alik   k o 'p   nom ga  ega  em as.  B ir  hadisda  B uxoro  nom i  F ohira  b o 'lib ,  kelgan. 
X o ja   im om ,  zohid,  voiz  Salm oni  Forsiy  aytish ich a,  p a y g 'a m b a r  shu n d ay   degan: 
Jab ro il  aytganki,  kun  chiqish  tom onda  bir jo y   bor,  uni  X u ro so n   d eydilar,  uning

u c h ta   sh ah arin i  q iy o m at  kuni  y o q u t  v a  m arjo n   b ilan   z iy n a tla b   k eltirad ilar;  u lard an  
n u r  c h iq ib   tu rad i;  u  sh a h a rla rn in g   te v a ra g id a   fa rish ta la r  k o 'p   b o ‘lib,  u lar  tasbih, 
h a m d   v a   ta k b ir  ay tad ilar,  k elinni  k u y o v   u y ig a  o lib   b o rg a n d ek ,  u  sh a h a rla m i  e ’zoz 
v a   ikrom   b ilan   m ah sh arg o h g a  o lib   k elad ilar.  B u  sh a h a rla rn in g   h ar  b irid a   yetm ish  
m in g d an   bay ro q ,  har  bir b ay ro q  ta g id a  y etm ish   m in g ta d an   sh ah id   (y o tg an )  b o ‘ladi 
v a   h a r  b ir  sh a h id n in g   sh afo ati  b ilan   fo rsc h a   s o ‘zlo v ch i  v a  x u d o n i  bir  deb  biluvchi 
y e tm ish   m in g   kishi  azo b d an   qu tu lad i.  Q iy o m at  kuni  u   sh ah arlarn in g   har  tarafi: 
o ‘n g  v a  s o ‘li,  oldi  v a o rqasi  o ‘n  k u n lik  y o ‘l  b o 'lib ,  b u la m in g  h a m m a sid a  sh ah id la r 
tu rad i.  H a zra t  p a y g 'a m b a r,  E y  Jab ro il!  U   sh a h a rla rn in g   n o m larin i  m en g a  ayt,  deb 
s o 'ra d i;  Jab ro il  sh ah arlarn in g   birin i  arab   tilid a   Q o sim iy   fo rsch ad a,  Y ash k ard  
d ey d ilar;  ik k in ch isin i  arab c h ad a   S am aro n ,  fo rsc h a d a   S am arq an d   dey d ilar; 
u c h in c h isin i  arab c h ad a   F o h ira,  fo rsc h ad a   B u x o ro   d ey d ilar,  deb  ja v o b   berdi. 
P a y g 'a m b a r,  E y  Jabroil!  N e g a   F o h ira   deb  atay d ilar?   Jab ro il:  sh u n in g   u chunki, 
q iy o m at  k u n i  B u x o ro   shahri  o 'z id a   sh a h id la m in g   k o 'p lig i  bilan  fax r  qiladi,  deb 
ja v o b   berdi.  P a y g 'a m b a r  x ito b   qilib:  E y  xudo!  F o h ira g a   b a rak at  bergin,  unin g  
x a lq la ri  d illarin i  taq v o   b ilan   p o k   etgin,  ishlarini  p o k iza   q ilg in   v a   u lam i  m en in g  
u m m a tim g a   m arh am atli  qilgin!  -   dedi.  A n a   shu  m a ’ni  tu fay li  b u x o ro lik la m in g  
rah m d illik larig a,  u la m in g   e ’tiq o d lilik   v a   p o k lik la rig a   k u n   ch iq ish   v a   k u n   botish 
g u v o h lik  beradi.
“ B u x o ro   tarix i” d a   k e ltirilg an   ay rim   q ish lo q la r  izhohi  ham   shu  d a v rg a   oid 
o 'z ig a  x o s m a 'lu m o tla m i  beradi.  Ju m lad an ,  a sa rd a k eltirilg an  jo y  nom lari:
K a rm in a  -   B u x o ro   q ish lo q lari ju m la s id a n   b o 'lib ,  u n in g   suvi  B uxoro  suvidan 
k elad i;  x iro ji  B u x o ro   x iro jig a  q o 's h ila d i.  U n in g   o 'z ig a  teg ish li  a lo h id a  b ir  qish lo q  
h am   b o r;  u n d a  m asjidi  jo m e   b arp o   etilgan.  K a rm in a d a   ad ib   v a   sh o irlar  k o 'p  
b o 'lg a n la r.  M a sa ld a   a y tilish ich a,  q a d im   v a q tla rd a   K arm in an i  “ B odyayi  x u rd a k ” 
(“ K o 'z a c h a ” )  deb  atag an lar.  B u x o ro d a n   to   K a rm in a g ac h a   o 'n   to 'r t   farsan g d ir. 
K a rm in a  h o z irg i  N a v o iy   v ilo y a tid a g i  K a rm an a   sh a h rig a t o 'g 'r i   keladi.  T an iq li  rus 
a k ad e m ig i  V.  V.  B a rto l’d  K a rm a n a   to p o n im in i  “ ki  A rm a n iy a ”  -   A rm a n isto n g a  
o 'x s h a s h ,  d e b  
izohlaydi.  S h u n in g d e k ,  to p o n im   q ad im g i  tu rk ch a   “ k a rm a n "  -  
“ q ish lo q ”  (qadim gi  sh ah ar)  s o 'z id a n   y asalg an ,  d egan  fik rla r  ham   m av ju d .  L ek in  
bu  fik r  b izn in g c h a   t o 'g 'r i   em as.  C h u n k i,  k arm an   s o 'z i  h o zirg i  ru s  tilid a   ham  
m av ju d   b o 'lib   “ h a m y o n ”  d eg an   m a ’noni  b ildiradi.  A to q li  o 'z b e k   to p o n im isti  S. 
Q o ray ev   e sa   B o d y ay i  X u rd a k   asli  “ K o 'z a c h a ”  em as,  balki  “ k ich ik   d a sh t” ,  “ k ich ik  
c h o 'l”  d em ak d ir,  d eg an   xu lo salarn i  beradi.  C hunki,  b o d y a   s o 'z in in g   asl  m a ’nosi 
“ c h o 'li  b iy o b o n ”  d eg an id ir.
N u r  -   k a tta  jo y .  U n d a   m asjid i jo m e   bor.  U  k o 'p g in a   ra b o tlarg a   ega.  B u x o ro  
v a   b o sh q a  jo y la m in g   o d am lari  h a r  y ili  ziy o rat  u chun  u  y e rg a   b o rad ilar.  B u x o ro  
a h o lisi  bu   ish d a   k o 'p   m u b o la g 'a   q ila d ilar;  N u r  ziy o ra tig a   b o rg an   kishi  haj  q ilg an  
(k ish in in g )  fa zila tig a   e g a   b o 'la d i;  u  z iy o ratd an   q ay tib   k e lg a n id a   ta b a rru k  jo y d a n  
k elg a n lig i  sab ab li  sh a h a m i  h a v o z a   ban d   q ilib   beza ta d ilar.  B u  N u m i  b o sh q a 
v ilo y a tla rd a   N u ri  B u x o ro   deb  ata y d ilar.  T o b ein lard an   (M u h a m m ad   p a y g 'a m b a rn i 
o 'z   k o 'z i  bilan   k o 'rg a n   (sa h o b a )la m i  k o 'rg a n   kish ilar)  k o 'p   k ish ila r  u  y e rg a   dafn 
e tilg an lar.  B u   q ish lo q   h o zirg i  N u ro ta   sh a h rig a   t o 'g 'r i   keladi.  N u ro ta   to p o n im i  e sa 
o lim lar  t a ’k id la sh ic h a   m o g 'u lc h a   “ n u ru ”  -   “to g ‘” s o ‘zid an   o lin g an   ekan.  B u  fik r 
h a q iq a td an   y iro q ro q .  S ab ab i,  m o g 'u lla r  k irib   k elg u n ig a  q a d a r  h am   jo y   sh u n d ay  
atalg an .

T av o is 
-  
tarix iy  
ad ab iy o td a 
k o ‘proq 
uchraydigan 
to ‘g ‘ri 
atalishi 
“ T av o v is” dir.  Bu  B uxoro  vilo y atlarid an   b o 'lib ,  (asl)  nom i  A rquddir.  U  Raboti 
M alik  c h o 'lin in g   g ’a rb id a   jo y lash g an .  U n d a  boy  va  zebu  ziynatni  sevuvchi 
kish ilar  y ashaganlar.  Z eb u   ziynatga  berilg an lig id an   har  bir  kishi  ziynat  uchun 
u y id a  b itta  yoki  ik k ita  tov u s  saqlagan.  A rab lar  (bu  y erga  kelishdan)  ilgari  tovusni 
k o ‘rm ag an   ekanlar,  b u   y erd a k o ‘p  tovuslarni  k o 'rib .  u  qishloqni  “ Z ot  u t-tavois”  -  
“ T o v u slar  egasi”  deb  ataganlar,  uning  asl  nom i  esa  unutilgan;  undan  keyinroq 
“ zot”  s o 'z in i  tash lab ,  T av o is  deb  q o ‘y a  q olganlar.  U n d a  m asjidi jo m e   bor,  u  katta 
b ir  sh ah risto n g a  ega,  qadim gi  v a q tlard a   (har)  kuz  faslida  u  jo y d a   o ‘n  kun  bozor 
b o ‘lar edi.  U  b o zo rd a  shunday rasm   bor ediki,  (boshqa bozo rlard an   surilib  qolgan) 
har  q an d ay   nuqsonli  qullar,  ch o rv a  m ollari  v a  b o sh q a  aybli  qoldiq  n arsalar  b o 'lsa  
h am m asi  b u   b o zo rd a  so tila  b erar  va  ularni  qaytarib  b erishning  h ech   iloj-im koni 
b o 'lm a s   edi;  na sotuvchi  v a n a olu v ch in in g   hech  bir  sharti  qabul  qilin m as  edi.  H ar 
y ili  (sh u   o 'n   kunda)  bu  b o zo rg a   m asalan,  F a rg 'o n a ,  C hoch  (T oshkent  shahrining 
ilk  o ‘rta   asrlardagi  nom i)  v a  b o sh q a  jo y la rd a n   kelgan  sav d o g arlar  va  turli 
h o jatm an d lard an   o 'n   m ingdan  ortiq  kishi  h o zir  b o 'lis h a r  va  k o ‘p  m an faat  topib 
q ay ta r  edilar.  S hu  sababli  bu  q ish lo q n in g   a holisi  boy  kish ilar  ed ilar  va  boyliklari 
deh q o n ch ilik   tufayli  e m as  edi.  T av o is  S am arq an d g a  b oriladigan  k atta  y o ‘l  u stida 
b o 'lib ,  undan  B u x o ro g ach a yetti  farsangdir.
Iskajkat.  U  b ir  k atta  k u h an d izg a  (“k u h d iz”  -   q a l’a)  ega.  U ning  aholisi  boy 
k ish ilar  b o ‘lganlar;  b o yliklari  dehqon ch ilik d an   b o ‘lm agan,  chunki  u  qish lo q n in g  
yerlari  h arob  b o ‘lib,  y ax sh i  yerlari  m in g  ju ftg a  (y a ’ni  “ q o 's h   h o ‘k iz”,  yer  o 'lch o v i 
sifa tid a  ishlatilib,  bir  fasld a  bir  ju ft  h o ‘kiz  bilan  ishlov  berib  hosil  olinishi 
m u m k in   b o 'lg a n   y er  m iqdorini  an g latad i)  yetm agan.  U ning  h am m a  aholisi 
sav d o g arch ilik   bilan   s h u g ‘ullangan.  IJ jo y d a   k o 'p   b o ‘z  (to ‘qib)  ch iq arilar  edi.  H ar 
p a y sh a n b a   kuni  u  y erd a  b o zo r  b o 'la rd i.  U  qishloq  sulto n lik k a  tegishli  m ulklar 
ju m la sid an d ir.  D o g 'u n iy   u  jo y g a   bir  ham m om   qurdi  va  dary o n in g   quyi  tom on 
q irg ‘o g ‘ida  b ir  b u rch ak k a  k atta  q asr  bino  qildi.  U  q a sm n n g   qoldiqlari  bizning 
z am o n am izg ach a  saq lan ib   k elgan  edi.  D o g ‘uniy  qasri  deb  ataganlar;  uni  daryo 
suvi  vayron  qildi.  Sahl  ibn  A h m ad   D o g 'u n iy   uchun  Iskajkat  aholisi  har  yili  o 'n  
m ing  d irham   soliq  to 'la sh i  sh art  edi.  Bu  soliqni  ham m a  xon ad o n larg a  taqsim   qilib 
t o 'la r   edilar.  K eyinroq  borib  aholi  ikki-uch  yil  dav o m id a  soliqni  to 'la m a d i  va 
p o d sh o h g a   m u ro jaat  q ilib   u ndan  yordam   so 'ra d i. 
Sahl  ibn  A h m ad n in g  
m ero s x o 'rla ri  am ir  Ism oil  S om oniy  d av rid a  hujjat  k o 'rsa td ila r,  u  hujjatni  k o 'rib , 
t o 'g 'r i   topdi.  L ekin  (ikki  orad ag i)  xusum at  uzoq  davom   etib  sh ah a m in g   u lu g ' 
kishilari  qish lo q   aholisi  bilan   D o g 'u n iy   m e ro sx o 'rla ri  orasiga  tushib,  bir  yuz 
y etm ish   m in g   d irh am g a  sulh  qildilar.  A holi  q ishloqni  sotib  o lib  (D o g 'u n iy  
m e ro s x o 'rla rig a )  soliq  to 'la s h d a n   q u tu ld ilar v a u  m ab la g 'n i  to 'la d ila r.
S h a rg '  q ish lo g 'i  Isk ajk at  ro 'p a ra sid a d ir,  ikko v in in g   orasid a  katta  daryodan 
b o sh q a  h ech   bir  b o g '  v a   b o 's h   y erlar  y o 'q   U  daryoni  R udya  S om jan  deb 
ataganlar.  H o zird a  esa  S h a rg '  daryosi,  b a ’zi  k ish ila r  b o 'lsa ,  H arom kom   deydilar. 
Bu  ikki  qish lo q   o 'rta s id a   d a ra   u stid a  k atta  k o ’prik  b o r  edi.  S h arg '  q is h lo g 'id a  
hech  v aq t  m asjidi  jo m e   b o 'lm a g a n .  M uham m ad  ibn  J a ’far  (a n -N arsh ax iy )n in g  
aytish ich a,  (bu jo y   ah o lisin in g )  qadim gi  v aqtlarda  bir  bozori  b o 'lib ,  har  yili  qish 
o 'rta s id a   o 'n   kun  davom   etar,  (k ishilar)  uzoq  vilo y atlard an   kelib  sav d o   qilar 
edilar.  K o 'p ro q   u jo y d a n   shinni  bilan  tayyorlangan  m ag 'iz li  h olva c h iq a r edi,  y an a

u  jo y d a n   k o ‘pro q   ch iq ad ig an   n a rsa   q in to riy '  v a   c h o 'p   (y o g ‘och)lar,  tu zlan g an  
baliq,  y angi  b aliq.  q o ‘y  v a q o ra k o ‘l  terilarid an   tik ilg an   p o 'stin la rd a n   ib o rat edi;  bu 
y e rd a   k o ‘p  sa v d o   b o ‘lar  edi.  B u  S h a rg ‘  v a  Isk a jk at  B u x o ro n in g   en g   yaxshi 
qish lo q lari  b o ‘lgan.
Z an d a n a .  Bu  qishloq  k a tta   q a l’aga,  k o ‘p g in a   b o z o r jo y la rg a   m asjid i  jo m e g a  
ega.  B u   y e rd a   h a r ju m a   kuni  n a m o z   o ‘q iy d ila r  v a   b o z o r  qiladilar.  B u  q ish lo q d a 
(to ‘qib)  c h iq a rila d ig a n   n a rsa  -  b o 'z n i  “ z a n d a n iy c h i” ,  y a ’ni  “ Z an d an a q is h lo g ‘idan 
ch iq a d ig an ”  deb  ataydilar.  B u  y e rd a   u  h am   y a x sh i,  ham   k o 'p   b o ‘ladi.  S hu  xil 
b o ‘zd an   B u x o ro n in g   k o 'p   q ish lo q la rid a   t o ‘qiy d ila r  v a  buni  ham   “ zan d a n iy c h i” 
deb  atay d ilar.  C h u n k i  u  av v alo   shu  q ish lo q d a  to ‘q ib c h iqarilgan.
S .Q o ra y ev n in g   fikricha.  bu   h o z irg i  P e sh k u   tu m a n id ag i  Z an d o n i  q ish o g 'i 
b o 'ls a   kerak.  B u  tum an  B u x o ro   v ilo y a tig a   q a rash li  b o ‘lib,  1989-yil  17-m ayda 
tash k il  etilg an .  M ah alliy   to p o n im istla m in g   fik rich a,  tu m a n   no m i  (“ p e sh k u ” ) 
“ P esh i  k u y ”  -   “ K a tta   y o i   u stid ag i  jo y ”  m a ’no sini  bildiradi  v a  shu  nom dagi 
q ish lo q q a   n isb atan   ishlatilgan.  B u   a ta m an in g   “ p e sh i  k o ‘h ”  -   “ o ld in d ag i  to g ‘” 
v arian ti  ham   bor.
V ard o n a.  B u  k a tta   b ir  q ish lo q   b o ‘lib,  k u h a n d iz g a,  k a tta  v a  m u stah k am  
h iso rg a   ega.  U  q ad im   v aq tlard a n   p o d s h o h la m in g   tu rarjo y lari  b o 'lg a n ,  (lekin) 
h o z ird a   u n d a   p o d sh o h   o ‘tirad ig an   q aro rg o h   y o ‘q.  V a rd o n a   B u x o ro   sh ah rid an  
q ad im ro q   (b a rp o   b o 'lg a n )  uni  S h o p u r  M a lik   b in o   qilgan.  U  T u rk isto n n in g  
c h eg a ras id a  jo y la sh g a n .  U jo y d a  h a r h a fta d a  bir kun b o z o r  b o 'lib   sav d o g a rla r k o 'p  
k elar edilar.  U  y erd an   ch iq ad ig an   n a rsa  ham   y a x sh i x il  “ z a n d a n iy c h i”  b o 'lg a n .
V a rd o n a   to p o n im in i  V ard an ze ,  V ard an zi,  V a rd an i  shakllari  ham   bor. 
P ah lav iy   tilid a   “ v ard ”  -   gul,  “ o n ”  k o 'p lik   q o 'sh im c h a si,  “z e ”  esa   y e r  y a ’ni 
“ V a rd o n ze ”  -   “ S ergul  jo y ”  d e g a n   m a ’no n i  b ildiradi.  Y a n a   b ir  b o sh q a  m an b ad a 
e sa  bu  to p o n im   s u g 'd c h a   “ v ar”  s o 'z i  bilan   b o g 'la n ib ,  “ q o ‘rg ‘on,  p o d sh o h la m in g  
m ax su s  q a ro rg o h i”  d eg an   m a ’n o la m i  bild irad i,  deb  k o 'rsa tila d i.  B u  jo y   h ozirgi 
B u x o ro   vilo y ati  S h o firk o n   tu m a n ig a  t o 'g 'r i   keladi.
A fsh in a.  K atta  sh a h risto n g a   v a   m u stah k am   h iso rg a   egadir.  B ir  q a n ch a  
q ish lo q la r  u n g a   m an su b d ir.  U  y e rd a   h ar  h a fta d a   b ir  kun  b o z o r  b o 'la d i.  Bu 
q ish lo q n in g   ek in   yerlari  v a  b iy o b o n la ri  m ad ra sa   tala b alarig a   v a q f  q ilingan. 
Q u ta y b a   ibn  M u slim   u jo y d a   m asjid i jo m e   bin o   qilgan.  M u h am m a d   ibn V o se   ham  
b ir  m asjid   q u rd irg an .  B u  y er  d u o   q abul  b o 'la d ig a n   jo y .  O d am lar  sh a h a rd a n   u 
jo y g a   b o ra d ila r  v a   uni  tab a rru k   deb  h iso b lay d ilar.  H o zird a  R o m ito n   tu m an id ag i 
A fs h an a  q ish lo g 'id ir.
B ark ad .  B u  q ad im iy   v a  k a tta   bir  q ishloq;  bir  k a tta   k u h a n d iz g a   ega.  Bu 
q ish lo q n i  ‘'B a rk ad i  ala v iy o n ”  -   “A li  a v lo d n n in g   B a rk ad i”  deb  atay d ilar.  B u n g a 
sab ab   shuki,  am ir  Ism oil  S o m o n iy   bu  qish lo q n i  sotib  olg an   v a  o lti  b o 'la k k a  
ajratib.  u ndan  ikki  b o 'la g in i  A li  v a  J a ’far  av lo d ig a,  ikki  b o 'la g in i  d a rv ish la rg a   va 
ikki  b o 'la g in i  o 'z  m e ro s x o 'rla rig a  v a q f  qilgan.
R o m tin   (R o m itan ).  B u  k a tta   bir  k u h an d izg a  e g a   v a  m u stah k am   b ir  qish lo q  
b o 'lib ,  B u x o ro d an   q a d im iy ro q d ir.  B a ’zi  k ito b la rd a   bu   qish lo q n i  B u x o ro   deb  ata-
*  Q intoriy  D o ziyning  lu g 'a tid a   “ q u n toriy”  talafFuzi  b ilan   o ‘q ilib   “o ‘q-y o y ”  yo k i  “ nay za  y o g ’o c h i”  deb   tarjim a 
q ilingan  “ M uhiti  A ’z a m ” da  e sa  “q in to riy "g a   “tu tatilad ig an   u d ”  m a ’nosi,  “ Burxoni  qote” da  y o n g ‘o q   d arax tin m g 
ildizi  ichida  pay d o   b o ’ladigan  y elim g a  o ‘x sh ash   narsa  deb  izoh  berilib,  u n in g   qon  to ‘xtatish   x u susiyati  bor 
deyilgan

g a n la r  Bu  qish lo q  qadim   vaq tlard a  podshohlarning  turarjoylari  boMgan,  (keyinroq 
esa)  B uxoro  shahari  bino  b o 'lg a n d a n   keyin,  p o d sh o h la r  qish  faslid ag in a  bu 
q ish lo q d a tu radigan  b o 'lg an la r.  (Bu  yerlar)  islom   d avlatiga o 'tg a n d a  ham   shunday 
b o 'lib   turgan.  M arhum   A bu  M uslim   B u x o ro g a  k elg an id a  shu  q ish lo q d a  turgan 
Bu  qishloqni  A frosiyob  bino  qilgan.  A frosiyob  har  vaqt  bu  v iloyatga  kelganida 
shu  qishloqdan  b o sh q a  jo y d a   turm agan,  F o rsiy lam in g   k ito b larid a  aytilishicha, 
A frosiyob  ikki  m ing  yil  yashagan.  U  jo d u g ar  b o 'lib ,  N uh  podsh o h n in g   b olalari- 
d andir.  U  o 'z in in g   Siyovush  nom li  kuyovini  o 'ld irg an .  S iyovushning  K ayxusrav 
nom li  o 'g 'li  b o 'lib ,  u  o tasining  qonini  lalab  qilib  k o 'p   lashkar  bilan  bu  viloyatga 
kelg an id a  A frosiyob  shu  R om tin  q ish lo g 'in i  hiso r  qilib  turgan.  K ayxusrav  o 'z  
lashkari  bilan  ikki  yil  shu  hiso r  atrofini  o 'ra b   turdi  va  uning  ro 'b a ra sig a   bir 
qish lo q   bino  qilib,  u  qishloqni  R om ush  deb  atadi.  Uni  yaxsh ilig id an   R om ush 
d eganlar.  Bu  qishloq  h o zirg ach a  obodondir.  K ayxusrav  R om ush  q ish lo g 'id a  
o tash p arastlar 
ibodatxonasini 
qurdi: 
o tash p arastlam in g  
avtishlaricha, 
bu 
ib odatxona B uxorodagi  o tash p arastlar ib o d atxonalarining eng  qadim iysidir.
“ B uxoro  tarix i” n in g   B uxoroda  bosilgan  n u sx a sid a   R om tin  (R om itan) 
q ish lo g 'in in g   kelib  chiqishi  to 'g 'r is id a   bir  rivoyat  keltiriladi.  A ytadilarki, 
A fro siy o b n in g   bir  qizi  b o 'lib ,  uning  d oim o  boshi  o g 'rir  edi.  R o m tin g a  kelib  turib 
qo lganidan  keyin  bu  y ern in g   havosi  m u v o fiq   kelib  darddan  halo s  b o 'ld i  va  bu 
yerg a  ‘'O rom i  tan ”  -   “ T an  orom i”  deb  nom   q o 'y d i.  O ddiy  xalq  buni  R om tin 
deganlar.  L.  S.  T o lsto v a  R om itan  toponim ini  ikki  qism g a  ajratib,  birinchi  qism  
Ro -  fo rsch a  rax  “у о 'Г ,  ikkinchisi  m itan -  q abila  nom i  b o 'lsa   k erak   deb  izohlaydi 
v a  R om itan  “ M itan   q abilasining  y o 'li”  degan  m a ’noni  anglatadi.  L ekin 
b izningcha,  bu  fikr  haqiqatdan  yiroqroq.  C hunki.  m itan  q abilalari  bizning 
h u d u d lard a  yashagani  yoki  yurish  qilgani  to 'g 'ris id a   aniq  m a ’lum otlar  y o 'q  
S huningdek.  to p o n im n in g   ikkinchi  qism i  etn ik   nom   b o 'lm a y ,  balki  o 'r ta   asr  fors 
tilig a  m ansub  “ M atean ” -  “ yashash jo y i,  uy,  q ish lo q ”  s o 'z i  bilan  alo q ad o r b o 'lis h i 
m um kin.  B unda R om itan - “ y o 'l  ustidagi  qish lo q ”  m a ’nosini  anglatadi.
V araxsha.  B ir  nusxa  (kitob)  d a  V araxsha  o 'm id a   R ajfandun  deb  yozganlar. 
K atta  qish lo q lar ju m la sid an   b o 'lib .  B uxoro  singari  edi:  u  B uxoro  shahridan  qadi- 
m iy ro q d ir,  u  p o d sh o h lar  turadigan  jo y   b o 'lib ,  m ustahkam   hiso rg a  ega  b o 'lg an , 
chunki  pad sh o h lar  (u  h iso m i)  bir  necha  m arta  m ustahkam laganlar.  U ning  B uxoro 
sh ah rin in g   devori  singari  devori  ham   b o 'lg an .  R ajfandun  yoki  V arax sh an in g   o 'n  
ik kita  a rig 'i  bor.  Bu  qish lo q   B uxoro  d ev o rin in g   ich k arisid a  jo y la sh g a n .  U nda 
obod  bir  q a sr  b o 'lg an ,  shundayki,  g o 'z a llik d a   uni  n am u n a   qilib   k o 'rs a ta r  edilar. 
U nda  B uxorxudot  bino  qilgan  b o 'lib ,  q u rilg a n ig a  m ing  y ildan  ortiq ro q   vaqt 
o 'tg a n .
V arax sh a   toponim i  kelib   chiqishi  x u su sid a  aniq  m a ’lum o t  y o 'q .  M an b alarg a 
k o 'ra ,  V arax sh a ham   ikki  qism dan  “ var” -  q o 'r g 'o n ,  q a l’a,  a x sh a  yoki  axsi  q ab ila 
n o m idan  tashkil  topgan  va  “ axsi  (axshi)lar  q o 'r g 'o n i  y o k i  q a l’asi”  m a ’nosini 
anglatadi.
B aykand.  Buni  sh ah arlar  ju m la sid an   deb  hisob lay d ilar.  B aykand  aholisi, 
b iro r k ish in in g   B aykandni  qishloq  deb  atash ig a  ro zilik  b erg an   em aslar.  A g ar  biror 
b avkandlik  B a g 'd o d g a   bo rsa  v a  undan  “ sen  q ay erd an san ?”  deb  so 'ra sa la r,  u 
B aykanddanm an  degan,  B uxorodanm an  d egan  em as.  B ay k an d d a  k atta  m asjidi 
jo m e   va  oliy  im o ratlar  bor.  M uham m ad  ibn  J a ’far  (an -N arsh ax iy )  o 'z   k ito b id a

k e ltirish ic h a,  B ay k an d d a  B u x o ro   qish lo q lari  son ich a,  m ingdan  ortiq  rab o t 
b o 'lg a n .  B u n in g   sababi  shuki.  B ay k an d   k a tta   v a  y a x sh i  jo y   b o 'lib .  h ar  bir 
q ish lo q n in g   a h o lisi  u  y erd a  b ir  rab o t  q u rib   u n g a   b ir  to ‘da  k ish ilam i  jo y la b  
q o 'y g a n   v a  u larn in g   n afaq alarin i  q ish lo q d an   y u b o rib   turgan.  Q ish  faslida  k o firlar 
(y ig ‘ilib)  h u ju m   q ilad ig an   v aq t  b o 'lg a n id a   h a r  b ir  q ish lo q d an   u jo y g a   k o 'p   x alq  
t o ‘p lan ib   g ‘a zo t  q ilganlar.  (S h u n d a)  har  bir  qavm   o ‘z  rab o tig a   kelib  tu shgan. 
B a y k an d   ah o lisi  ham m asi  sa v d o g a r  b o 'lg a n .  U la r  X itoy  bilan  va  d en g iz  (orqali 
b o rila d ig an )  m a m lak a tla r  bilan  sa v d o   q ilg a n lar  v a  ju d a   boy  b o 'lg an la r.  Q u ta y b a 
ibn  M u slim   B ay k an d   ju d a   m u stah k a m   b o 'lg a n lig i  sab ab li  uni  olish d a  k o ‘p 
q iy in c h iln k la r  k o 'rd i.  Uni je z d a n   q u rilg an   sh ah risto n   d e r edilar.  U  B u x o ro   sh ah ri- 
dan  q a d im iy ro q .  Bu  v ilo y a td a   b o 'lg a n   h a r  bir  p o d sh o h ,  o ‘zi  uchun  B ay k an d n i 
tu rarjo y   q ila r  edi.  F arabdan  B a y k an d g a ch a   o ‘n  farsan g   m aso fa  b iyobon  b o 'lib ,  bu 
b iy o b o n   q u m lik   (c h o ‘l)dir.  H aro m k o m   suvi  B a y k an d g a   keladi.  B ay k an d d a 
q a m ish z o rlar  v a  k atta-k atta  suv  xalq o b lari  tu tash a d i:  b u lam i  “ B orgini  faro x ”  -  
"K en g   h av z”  d e y d ilar  v a  Q a ro k o ‘1  d eb   ham   ataydilar.  Ishonchli  kish ilard an  
esh itg a n m an k i.  u  (k o 'l)n in g   kengligi  y ig irm a   farsan g d ir.  "M aso lik   v a  m am o lik " 
k ito b id a   a y tilish ich a.  uni  "B u h a y ray i  S o m jan "  -   “ S o m jan   k o 'li"   deb  atay d ilar, 
B u x o ro   su v in in g   o rtiqchasi  ham   o 's h a   jo y g a   y ig 'ila d i.  U n d a  suv  jo n iv o rla ri 
b o 'la d ila r;  b u tun  X u ro so n d a  bu  y e rd ag id e k  m iq d o rd a  qush  v a baliq  tutilm aydi.
Farab.  B u   sh ah arlar ju m la s id a n   b o 'lib .  a lo h id a  jo y la rg a   ega,  Jayhun  daryosi 
lab id an   to  F a ra b g ac h a   bir  farsan g ,  suv  to sh g an   v a q tla rd a  e sa yarim   farsang  keladi. 
G o h o   sh u n d ay   ham   b o 'la d ik i,  Ja y h u n n in g   suvi  (to sh ib )  F ara b g ac h a  borib  yetadi. 
F a ra b d a   k a tta   m asjid i  jo m e   bor,  u n ing  d evorlari  va  tom i  p ishiq  g 'is h td a n   b o 'lib . 
u n g a   sira  y o g 'o c h   ishlatilm agan.  F a rab n in g   bir  am iri  bo r  ediki,  u  b iro r  (z aru riy ) 
h o d isa  y u z asid a n   ham   B u x o ro g a kelishni  lozim   to p m as  edi.  (U  yerd a)  bir qozi  bor 
e diki.  u  S h ad d o d   kabi  z o lim o n a   h u k m la r  v u rg izar  edi.  B uxoro  q ish lo q larn n in g  
soni  k o 'p .  B u  (ay tib   o 'tilg a n )  b ir  n echtasi  m ash h u rro q   va  q ad im iy ro q   b o 'lg a n i 
u ch u n   u lar h a q id a  to 'x ta b  o 'td ik .
D em ak ,  N a rsh a x iy   to m o n id an   a sa rd a   B u x o ro d a   m avjud  b o 'lg a n   y irik ro q   v a 
q a d im iy ro q   ja m i  15  g a   yaq in   q ish lo q   va  sh ah ar  nom lari  keltirilgan.  B ux o ro d an  
q a d im iy ro q   b o 'lg a n   N u r.  R o m tin .  V ardona.  V arax sh a  q ishloqlari  esa  alo h id a 
a h am iy atg a  ega.
A s a rd a   shu  bilan   b irg alik d a  12  ta  turli  ariq  v a  an h o r  nom lari  ham   k eltirilg an . 
Jum lad an :
B irin ch isi,  K arm in a  an h o ri:  bu  k atta  anhor.
Ik k in ch isi,  S h o p u rk o m   anhori.  B u x o ro n n n g   avom   xalq i  buni  S h o fu rk o m  
d ey ish ad i.  Ilik o y a td a   k eltirish la ric h a.  so so n iy lar  su lo lasid a n   b o 'lg a n   K isro 'n in g  
fa rz a n d la rid an   biri  o ‘z  o tasig a   ach ch iq   qilib.  bu  v ilo y atg a   kelgan;  u n ing  nom i 
S h o p u r  edi.  “ P u r”  E ron  tilid a   “ o ‘g ‘il”  dem akdir.  U  B u x o ro g a  k elg an id a 
B u x o rx u d o t  uni  y axshi  qabul  qildi.  S h o p u r  o v   q ilishni  y axshi  k o 'r a r   edi.  B ir  kuni 
o v g a  c h iq ib   u  (S h o p u rk o m )  to m o n ig a   borib  qoldi.  U  v aq tla rd a  o 's h a   y e rd a  hech 
bir  q ish lo q   v a  o b o d   jo y   b o 'lm a y ,  y a y lo q   v a   ov  qilin a d ig an   jo y   b o 'lg a n .  B u  y er 
S h o p u rg a   y o q ib   q olib,  uni  o b o d   q ilish   uchun  ulu sh   y o 's in id a   o 'z ig a   b erilishini 
B u x o rx u d o td an   so 'ra g a n .  B u x o rx u d o t  bu  m av zen i  S h o p u rg a  berdi  v a  S h o p u r  u
Каталог: Elektron%20adabiyotlar -> 63%20Тарих%20фанлари
63%20Тарих%20фанлари -> «0 ‘zbekiston milliy ensiklopediyasi» Davlat ilmiy nashriyoti
63%20Тарих%20фанлари -> Vatan tarixi. 1-kitob. Shamsuddinov R, Karimov SH.pdf [Abulhasan simjuriy Muhammad ibn Ibrohim]
63%20Тарих%20фанлари -> Talim vazirligi toshkent davlat sharqshunoslik instituti
63%20Тарих%20фанлари -> Vatan tarixi 2-kitob. Shamsuddinov R.pdf [Ahmadbekhoji mehmonxonasi]
63%20Тарих%20фанлари -> «sharq» nashriyot-matbaa aksiyadorlik kompaniyasi bo sh tahririyati
63%20Тарих%20фанлари -> Fayzulla boynazarov qadimgi dunyo tarixi
63%20Тарих%20фанлари -> Namangan davlat universiteti e. Kenjayev qadimgi dunyo tarixi
63%20Тарих%20фанлари -> O`zbekiston tarixidan universal qo`llanma tmp9232.pdf [Amudaryo xazinasi]
63%20Тарих%20фанлари -> A b d u m a jid m a d r a im o V gavhar fuzailo va


Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling