O. E. Eshonqulov – Toshkent pediatriya tibbiyot instituti professori, biologiya fanlari doktori


Download 3.01 Kb.
Pdf просмотр
bet1/18
Sana11.12.2017
Hajmi3.01 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   18

«O‘zbekiston milliy ensiklopediyasi»
Davlat ilmiy nashriyoti
Cho‘lpon nomidagi nashriyot-matbaa ijodiy uyi
Òoshkent – 2010
ÎCHIL  MÀVLÎNÎV
ZÎÎLÎGIYA
Àkàdåmik  litsåy  o‘quvchilàri  uchun  o‘quv  qo‘llanma
Ikkinchi nashri
O‘ZBÅKISTÎN RÅSPUBLIKÀSI ÎLIY VÀ
O‘RTÀ MÀÕSUS TÀ’LIM VÀZIRLIGI
O‘RTÀ MÀÕSUS KÀSB-HUNÀR TÀ’LIM MÀRKÀZI
www.ziyouz.com kutubxonasi

2
©  «O‘zbekiston  milliy  ensiklopediyasi»
Davlat  ilmiy  nashriyoti,  2009.
©  «O‘zbekiston  milliy  ensiklopediyasi»
Davlat  ilmiy  nashriyoti  (original  maket),  2010.
©  Cho‘lpon  nomidagi  nashriyot-matbaa  ijodiy  uyi,  2010- y.
O.E. Eshonqulov – Toshkent pediatriya tibbiyot instituti professori,
biologiya fanlari doktori.
I.N. Sadullaev
– O’zbekiston mlliy universiteti dotsenti,
biologiya fanlari nomzodi.
S.M. Najimova – Toshkent tibbiyot akademiyasi qoshidagi akademik
litsey o’qituvchisi, pedagogica fanlari nomzodi.
M.A. Aslanova
– S.X. Sirojiddinov nomidagi akademic litsey o’qituvcyisi.
T a q r i z c h i l a r :
BBK 28.6
M 13
O’quv qo’llanmada màvzulàrni mustàqil o’rganish và o’z-o’zini bàhîlàsh uchun
ko’p tanlov javobli test tîpshiriqlàri berilgan. Bundày tîpshiriqlàr o’quvchi uchun
repetitor  vazifaqsini  bajaradi.  Ulardàn  fîydàlànish  qîidàlàri  dàrslikning  so’nggi
sàhifàlàridà kåltirilgàn. Bu qîidàlàrni diqqàt bilàn o’qib chiqib, tîpshiriqlàrgà jàvîb
yozishni o’rgàning. O’z jàvîbingizni kitîbning îõirgi sàhifàlàridà kåltirilgàn jàvîblàr
bilàn tàqqîslàb, bilimingizni bàhîlàng.
ISBN 978-9943-05-194-2
– 2010
0301080000–60
360/04/–2010
Z
www.ziyouz.com kutubxonasi

3
 HÀYVÎNLÀR TO‘G‘RISIDÀ UMUMIY
MÀ’LUMÎTLÀR
ZÎÎLÎGIYA FÀNI VÀ UNING VÀZIFÀLÀRI
Zîîlîgiya fànlàri siståmàsi. Zîîlîgiya (zîîn–hàyvîn, lîgîs–tà’limît,
fàn) – hàyvînlàr to‘g‘risidàgi fàn bo‘lib, hàyvînlàrning tuzilishi, hà-
yot  kåchirishi,  yår  yuzàsidà  tàrqàlishi,  yashàsh  muhiti  bilàn  mu-
nîsàbàtlàri, ulàrning õususiy và tàriõiy rivîjlànishini o‘rgànàdi.
Zîîlîgiya kång tàrmîqli fàn bo‘lib, bir nåchà fànlàrni o‘z ichigà
îlàdi. Siståmàtikࠖ hàyvînlàrning õilma-õilligi, o‘zàrî o‘õshàshligi và
fàrq qilàdigàn bålgilàri àsîsidà ulàrni siståmàgà sîlàdi. Mîrfîlîgiya –
hàyvînlàrning tàshqi tuzilishini, ànàtîmiya – ichki tuzilishini, embriîlîgiya
– embriînàl rivîjlànishini, etîlîgiya – turq-àtvîrini, filîgånåtikࠖ tàriõiy
kålib chiqishini o‘rgànàdi.
Zîîlîgiya  tåkshirish  îbyåktigà  binîàn  hàm  bir  qànchà  fànlàrgà
àjràtilàdi. Màsàlàn, prîtîzîîlîgiya – bir hujàyràlilàrni, gålmintîlîgiya –
pàràzit chuvàlchànglàrni, màlàkîlîgiya – mîlluskàlàrni, kàrsinîlîgiya –
qisqichbàqàsimînlàrni,  àkàrîlîgiya  –  kànàlàrni,  àràõnîlîgiya  –
o‘rgimchàksimînlàrni, entîmîlîgiya – hàshàrîtlàrni, iõtiîlîgiya – bàliqlàr-
ni,  gårpåtîlîgiya  –  sudràlib  yuruvchilàr,  suvda  hamda  quruqlikdà
yashîvchilàrni, îrnitîlîgiya – qushlàrni, tåriîlîgiya, ya’ni màmmàlîgiya
– sut emizuvchilàrni o‘rgànàdi.
Zîîlîgiya bîshqà biîlîgiya và tàbiiyot fànlàri, jumlàdàn fiziîlîgiya,
ekîlîgiya, biîkimyo, gåîgràfiya, tibbiyot, qishlîq õo‘jàligi fanlari bilàn
birgà kîmplåks fànlàrni hîsil qilàdi. Màsàlàn, hàyvînlàr biîkimyosi –
hàyvîn îrgànizmi kimyoviy tàrkibini, hàyvînlàr ekîlîgiyasi – hàyvîn-
làrning  tàshqi  muhit  bilàn  munîsàbàtlàrini,  hàyvînlàr  fiziîlîgiyasi  –
hàyvînlàr îrgànizmi funksiyalàrini, zîîgåîgràfiya – hàyvînlàrning yår
yuzàsidà tàrqàlishini, zîîpsiõîlîgiya – hàyvînlàr psiõikàsini o‘rgànàdi.
Zîîlîgiyaning ko‘pginà bo‘limlàri pàràzitîlîgiya, epizîîtîlîgiya, epidå-
miîlîgiya, våtårinàriya, o‘simlikshunîslik kàbi tibbiyot, qishlîq õo‘jàligi,
chîrvàchilik bilàn bîg‘liq àmàliy fànlàr tàrkibigà kiràdi.
I BOB
www.ziyouz.com kutubxonasi

4
Zîîlîgiyaning tàdqiqît måtîdlàri. Zîîlîgiya sîhàsidàgi  tàdqiqîtlàrdà
hàr õil måtîdlàrdàn fîydàlànilàdi. Kuzàtish, sîlishtirish, ekspårimånt,
màtåmàtik stàtistikà  måtîdlàri bàrchà zîîlîgiya fànlàri uchun umumiy
måtîdlàr  hisîblànàdi.  Kuzàtish  metodi  hàyvînlàrning  o‘sishi,  rivîjlà-
nishi, ko‘pàyishi hamda tàshqi muhit bilàn o‘zàrî munîsàbàtlàrini o‘rgà-
nishgà imkîn båràdi. Bu måtîd îrqàli hàyvînlàrni nimà bilàn và qàndày
îziqlànishi,  rivîjlànishi,  bîlàlàshi,  nàsli  to‘g‘risidà  g‘àmõo‘rligi,  yil
yoki sutkà dàvîmidà ulàr hàyotidà ro‘y bårib turàdigàn ritmik  o‘zgàrish-
làrni tushunib îlish mumkin.
Sîlishtirish måtîdi bittà tur individlàri, hàr õil turlàr yoki siståmà-
tik guruhlàrgà mànsub turlàrning tuzilishi, ko‘pàyishi, rivîjlànishi, hàyot
kåchirishi và bîshqà õususiyatlàrini tàqqîslàshdàn ibîràt, bunda hàyvîn-
làrning yashàsh muhitigà mîslànishi, o‘zàrî qàrindîshlik munîsàbàtlàri
và bîshqà  õususiyatlàri o‘rgànilàdi.
Ekspårimånt yoki tàjribà måtîdi sun’iy vàziyat yaràtish îrqàli hàyvîn-
làr uchun õîs bo‘lgàn õususiyatlàrni chuqurrîq  îchib bårishdàn ibîràt.
Bu metod  ikki õil – sifàt và o‘lchîv ekspårimåntdàn ibîràt. Sifàt eks-
pårimånt nàzàriy ko‘rsàtilgàn birîr vîqålikni hàyvînlàr hàyotidà sîdir
bo‘lishi yoki bo‘lmàsligini àniqlàsh màqsàdidà o‘tkàzilàdi. O‘lchîv eks-
pårimånt esà hàyvînlàr uchun õîs bo‘lgàn birîrtà bålgi  yoki õususiyat-
ni miqdîriy jihàtdàn tàvsiflàshdàn ibîràt.
Màtåmàtik  stàtistikàdàn esà ekspårimånt, sîlishtirish yoki kuzàtish
nàtijàlàrini umumlàshtirish và tàhlil qilishdà fîydàlànilàdi.
Zîîlîgiya fanining nàzàriy và àmàliy àhàmiyati. Zîîlîgiya faniga te-
gishli  ilmiy  mà’lumîtlàr  îrgànik  îlàmning  kålib  chiqishi  và  tàriõiy
rivîjlànishini tushunib îlishdà hamda tàbiiyotgà nisbàtàn ilmiy-màtåriàlis-
tik dunyoqàràshning shàkllànishidà kàttà àhàmiyatgà egà. Zîîlîgiya fani
sohasida to‘plàngàn ilmiy dàlillàr îrgànik îlàmning tàriõiy rivîjlànishi
to‘g‘risidàgi  Ch.Dàrvin  evîlutsiîn  tà’limîtining  àsîsini  tàshkil  etàdi.
Îdàm hàm uzîq dàvîm etgàn tàriõiy rivîjlànish nàtijàsidà hàyvînît
dunyosidàn  kålib  chiqqàn,  evîlutsiîn  tàràqqiyotning  eng  yuqîri
pîg‘înàsigà ko‘tàrilgàn îngli màvjudîd hisîblànàdi.
Hàyvînît dunyosining rivîjlànishi, evîlutsiya îmillàri, uy hàyvîn-
làrining  kålib  chiqishini  aniqlanishi  chîrvàchilikdàgi  sålåksiya  ishlàri
uchun  àsîs  bo‘lib  õizmàt  qilàdi.  Hàyvînlàr  ustidà  îlib  bîrilgàn
kuzàtishlàr và tàjribàlàr ular îrgànizmidàgi biîlîgik jàràyonlàrgà tà’sir
etish îrqàli uning fàîliyatini bîshqàrish yo‘llàrini ishlàb chiqishgà im-
kîn båràdi. Hàyvînlàr hàyotini o‘rgànish îrgànik dunyodàgi ekîlîgik
bîg‘lànishni tushunib îlishda hamda zàràrkunàndàlàrgà qàrshi biîlîgik
kuràsh måtîdlàrini ishlàb chiqishda; bàliqchilik và chîrvàchilikni yanàdà
www.ziyouz.com kutubxonasi

5
rivîjlàntirishda; îvlànàdigàn, fîydàli và nîyob hàyvînlàr sînini sàqlàb
qîlishda hamda ko‘pàytirishdà muhim àhàmiyatgà egà.
Pàràzit  và  zàràrkunàndà  hàyvînlàrni  o‘rgànish  ulàr  tàrqàlishining
îldini îlish và ularga qàrshi kuràshish chîràlàrini ishlàb chiqish imko-
nini beradi. Tuprîq hàyvînlàrini o‘rgànish tuprîq hîsil bo‘lishi jàrà-
yonlàrini  tushunib  îlishgà  và  uning  unumdîrligini  îshirish  usullàrini
ishlàb chiqishgà yordàm båràdi.
Tîpshiriqlàrgà jàvîb båring và bilimingizni bàhîlàng
1. Zîîlîgiya fànlàri và ulàrning o‘rgànish îbyåktlàrini juftlàb ko‘rsàting. À–
siståmàtikà;  B–mîrfîlîgiya;  D–embriîlîgiya;  Å–etîlîgiya;  F–filîgånåtikà:  1–
hàyvînlàr  turq-àtvîri;  2–hàyvînlàr  tàriõiy  rivîjlànishi;  3–hàyvînlàrni  siståmàgà
sîlish; 4–hàyvînlàr individuàl rivîjlànishi; 5–hàyvînlàr tàshqi tuzilishi.
2. Zîîlîgiyaning tåkshirish îbyåktigà binîàn fànlàri và ulàrning o‘rgànish îbyåkt-
làrini juftlàb ko‘rsàting. À–prîtîzîîlîgiya; B–gålmintîlîgiya; D–àràõnîlîgiya; Å–
entîmîlîgiya; F–àkàrîlîgiya; G–màlàkîlîgiya: 1–kànàlàr, 2–hàshàrîtlàr; 3–mîl-
luskàlàr; 4–bir hujàyràlilàr; 5–o‘rgimchàksimînlàr; 6–chuvàlchànglàr.
3. Tåkshirish îbyåktigà binîàn zîîlîgiya fànlàri và ulàrning o‘rgànish îbyåkt-
làrini ko‘rsàting. À–iõtiîlîgiya; B–tåriîlîgiya; D–îrnitîlîgiya; Å–gårpåtîlîgiya;
F–kàrsinîlîgiya: 1–sudràlib yuruvchilàr, suvda hàmda quruqlikdà yashîvchilàr; 2–
sut emizuvchilàr; 3–qisqichbàqàsimînlàr; 4–bàliqlàr; 5–qushlàr.
4. Zîîlîgiya qàysi àmàliy fànlàr bilàn bîg‘liq? À–zîîtåõniya; B–epizîîtîlîgiya;
D–fiziîlîgiya; Å–pàràzitîlîgiya; F–biîkimyo; G–ekîlîgiya; H–epidåmiîlîgiya;
I–zîîgåîgràfiya; J–våtårinàriya; K–zîîpsiõîlîgiya.
5. Hàyvînlàrning qàysi õususiyatlàri kuzàtish måtîdi îrqàli o‘rgànilàdi?  À –
o‘sishi, rivîjlànishi;  B – bittà tur individlàrining  o‘õshàshligi; D – hàr õil siståmàtik
guruhlàr tuzilishidàgi o‘õshàshlik; Å – hàr õil siståmàtik guruhlar o‘rtàsidàgi o‘zàrî
qàrindîshlik; F – hàyotidà bo‘làdigàn ritmik o‘zgàrishlàr;  G – tàshqi muhit bilàn
munîsàbàtlàri.
6.Sîlishtirish måtîdi îrqàli hàyvînlàrning  qàysi õususiyatlàri o‘rgànilàdi ( 5-
tîpshiriqqà qàràng)?
7. Ekspårimåntal  zîîlîgiyadàn  qàndày màqsàddà fîydàlànilàdi? À – hàyvîn-
làrga õîs õususiyatlàrni chuqurrîq o‘rgànish; B–îlingàn nàtijàlàrni umumlàshtirish;
D – nàtijàlàrni tàhlil qilish; Å – nàzàriyani tàsdiqlàsh và inkîr qilish.
8. Màtåmàtik tàhlil måtîdi nimà màqsàddà qo‘llànilàdi (7-tîpshiriqqà qàràng)?
9. Zîîlîgiyaning nàzàriy àhàmiyati nimàdàn ibîràt? À–îrgànik îlàmni kålib
chiqishi  và  tàriõiy  rivîjlànishini  tushuntirish;  B–ilmiy  dunyoqàràshni  shàkllànti-
rish; D–sålåksiya ishlàri uchun àsîs; Å–îrgànizm fàîliyatini bîshqàrish usullàrini
ishlàb  chiqish;  F–pàràzit  và  zàràrkunàndàlàrgà  qàrshi  biîlîgik  kuràsh  usullàrini
ishlàb chiqish; G–fîydàli và nîyob hàyvînlàrni ko‘pàytirishni àmàlgà îshirish; H–
îrgànizmlàr  o‘rtàsidàgi  ekîlîgik  bîg‘lànishni  tushuntirish;  I–îdàmning  pàydî
bo‘lishini tushuntirish.
10. Zîîlîgiyaning àmàliy àhàmiyati nimàdàn ibîràt (5-tîpshiriqqà qàràng)?
www.ziyouz.com kutubxonasi

6
Zîîlîgiyaning  rivîjlànish  tàriõi
Zîîlîgiyaning qàdimgi dunyodà rivîjlànishi. Hàyvînlàr hàqidàgi ilk
yozmà  mà’lumîtlàr  milîddàn  àvvàl  5–4-àsrlàrgà  îid  Misr,  Õitîy  và
Yunîn àdàbiyotlàridà uchràydi. Zîîlîgiya fanigà îid ilk ilmiy àsàrlàrni
milîddàn àvvàl 4-àsrdà yashàgàn Àristîtål yozgàn. U 452 tur hàyvîn-
ning tuzilishi, hàyoti, tàrqàlishini tushuntirib, ulàrni qînsizlàr và qîn-
lilàr guruhigà àjràtgàn. Bu guruhlàr hîzirgi umurtqàsizlàr và umurtqà-
lilàrgà yaqin kålàdi. U hàyvînlàrni 8 tà kichik guruhlàr: to‘rtîyoqlilàr,
tuõum  qo‘yuvchi  ikki  îyoqlilàr,  tuõum  qo‘yuvchi  to‘rt  îyoqlilàr,
hàshàrîtlàr, qisqichbàqàsimînlàr và bîshqà guruhlàrgà àjràtdi.
Qàdimgi Rim tàbiiyotshunîslàridàn Gày Pliniy miloddan oldin (23–
29-yillàr) 37 kitîbdàn ibîràt «Tàbiàt tàriõi» àsàridà o‘shà dàvrdà mà’lum
bo‘lgàn bàrchà hàyvînlàrgà tàvsif bårgàn.
Zîîlîgiyaning  uyg‘înish  dàvridà  rivîjlànishi.  Uyg‘înish  dàvridà
Õristîfîr Kîlumb, Màrkî Pîlî, Màgållàn kàbi sàyyohlàrning dångizlàr
îshà qilgan sàrguzàshtlàri natijasida ilgari fanga nîmà’lum bo‘lgàn hàyvîn-
làr kàshf etildi. Ànà shu dàvrdà shvåysàriyalik K.Gåsnårning 17 jildlik
«Hàyvînlàr tàriõi» (16-àsr) ensiklîpådik àsàri yaratildi.
Zîîlîgiyaning rivîjlànishidà 17-àsrdà mikrîskîpning kàshf etilishi
kàttà  àhàmiyatgà  egà  bo‘ldi.  Gîllànd  îlimi  À.Låvånguk  «Mikrîskîp
yordàmidà îchilgàn tàbiàt sirlàri» àsàridà ko‘z ilg‘àmàs hàyvînlàr dunyo-
sini kàshf etdi. Itàliyalik îlim M.Màlpigi umurtqàli hàyvînlàrning qîn
àylànish và àyirish îrgànlàri, tårisining tuzilishini; àngliyalik U.Gàrvåy
îdàmning qîn àylànish siståmàsini tushuntirib bårdi.
Shvåd îlimi K.Linnåy ishlàb chiqqàn hàyvînît îlàmi siståmàsi hàm
zîîlîgiyaning rivîjlànishigà kàttà tà’sir ko‘rsàtdi. Îlim o‘zining «Tàbiyyot
siståmàsi» àsàridà tur, urug‘, tàrtib, sinf kàbi siståmàtik guruhlàrni àsîslàb
bårdi. K.Linnåy turni ikki nîm, ya’ni urug‘ và tur nîmi bilàn àtàsh
(binàr nîmånklàturà) ni tàklif etdi: hàyvînlàrni sut emizuvchilàr, qush-
làr,  sudràlib  yuruvchilàr,  bàliqlàr,  hàshàrîtlàr,  chuvàlchànglàr  sinf-
làrigà àjràtdi.
Frànsuz  îlimi  J.Kyuvå  19-àsr  bîshlàridà  hàyvînlàr  qàzilmà
qîldiqlàrini o‘rgànib, îrgànizmning bir butunligi và îrgànlàrning o‘zàrî
bîg‘liqligi to‘g‘risidàgi tà’limîtni yaràtàdi. Kyuvå fàngà «tið» tushunchàsi-
ni  kiritàdi.  U  hàyvînlàrni  4  tið:  umurtqàlilàr,  yumshîq  tànlilàr,
bo‘g‘imlilàr, nurlilàr và 19 sinfgà àjràtàdi.
Zîîlîgiya fanining rivîjlànishidà T.Shvàn và M.Shlåydån tîmînidàn
hujàyrà nàzàriyasining yaràtilishi hàmdà turlàrning o‘zgàrishi to‘g‘risidàgi
J.B.Làmàrk tà’limîti hàm muhim àhàmiyatgà egà bo‘ldi. J.B.Làmàrk
K.Linnåy siståmàsini yanà hàm tàkîmillàshtirib, hàyvînlàrni 14 sinfgà
www.ziyouz.com kutubxonasi

7
àjràtdi. U turlàrning o‘zgàrishi to‘g‘risidàgi dàstlàbki evîlutsiîn nàzàriyani
ishlàb chiqishgà urindi.
Zîîlîgiya taraqqiyotida Ch.Dàrvinning qo‘shgàn hissàsi ayniqsa kàttà
bo‘ldi. Uning «Bigl» kåmàsidàgi sàyohàtlàrgà bàg‘ishlàngàn «Izlànishlàr
kundàligi» (1839) àsàridà Jànubiy Àmårikà và ungà yaqin îrîllàrdàgi
kåmiruvchilàr, qushlàr, kàltàkåsàklàr, tîshbàqàlàr và bîshqà hàyvîn-
làr to‘g‘risidà ilk mà’lumîtlar bårilàdi. Àyniqsà Ch.Dàrvin boshchiligidà
yozilgàn «Zîîlîgiya» àsàri, uning «Mo‘ylîvîyoqli qisqichbàqàsimîn-
làr» mînîgràfiyasi, kîràll îrîllàrining hosil bo‘lishi to‘g‘risidàgi tà’limîti
(1851–54) kàttà àhàmiyatgà egà bo‘ldi. Zîîlîgiya fanigà îid mà’lumîtlàr
Ch.Dàrvin  evîlutsiîn  tà’limîtining  àsîsini  tàshkil  etàdi.  Zîîlîgiyadà
evîlutsiîn g‘îyalàr Ch.Dàrvinning «Tàbiiy tànlànish yo‘li bilàn turlàr-
ning pàydî bo‘lishi» àsàri (1859) da o‘z àksini tîpdi. Evîlutsiîn tà’li-
mîtning yaràtilishi hàyvînlàrni o‘rgànishgà qiziqishni yanàdà orttirdi.
Evîlutsiîn  tà’limît  àsîsidà  sîlishtirmà  ànàtîmiya,  embriîlîgiya,
pàlåîntîlîgiya, siståmàtikà, zîîgåîgràfiya fànlàri tåz rivîjlànà bîshlàdi;
ekîlîgiya, gidrîbiîlîgiya, pàràzitîlîgiya và bîshqà fànlàrgà àsîs sîlindi.
Evîlutsiîn  g‘îyalàr  àsîsidà  nåmis  îlimi  E.Gåkkål  biîgånåtik  qînunni
kàshf etdi.
Zîîlîgiya  fanining  20-àsrdà  rivîjlànishi.  20-àsrning  birinchi  yar-
midà quruqlik, dångiz và îkåànlàr fàunàsini o‘rgànishga jàdàl kirishildi.
Buning nàtijàsidà fàngà mà’lum bo‘lgàn turlàr sîni 2,5 mln gà yåtdi
(K.Linnåy  dàvridà  4208  tur  mà’lum  edi);  hàyvînlàrning  yangi  tiði
pîgînîfîràlàr,  mîlluskàlàrning  tubàn  tuzilgàn  vàkillàridàn  nåîplinà,
qàdimgi pànjà qànîtli bàliq làtimåriya kàshf etildi; 20-àsrdà sîlishtirmà
ànàtîmik  và  embriîlîgik  tàdqiqîtlàr  àsîsidà  hàyvînlàr  siståmàtikàsi
qàytà ishlàb chiqildi. Àgàr J.Kyuvå siståmàsidà hàyvînît dunyosi 4 tiðgà
bo‘lingàn  bo‘lsà,  hîzir  tiðlàr  sîni  20  dàn  îrtàdi.
20-àsrning o‘rtàlàridàn bîshlàb hàyvînlàr siståmàtikàsini ishlàb chi-
qishdà  àn’ànàviy  sîlishtirmà  ànàtîmik,  pàlåîntîlîgik,  embriîlîgik  và
bîshqà  måtîdlàr  bilàn  bir  qàtîrdà  biîkimyoviy,  sårîlîgik,  mîlåkular
gånåtik måtîdlàr hàm qo‘llànilà bîshlàndi. Hîzirdà hàyvînlàr siståmà-
tikàsi và filîgåniyasini tàdqiq  qilishdà DNK (dåzîksiribînuklåin kislîtà)
dàgi nuklåîtidlàr tàrkibini o‘rgànishgà kàttà e’tibîr bårilmîqdà. 20-àsr
o‘rtàlàrigà kålib ekspårimåntàl embriîlîgiya bilan gånåtikà uyg‘unlàshib
ketdi.  Endilikda  rivîjlànàyotgàn  embriîn  qismlàrining  iõtisîslàshuvi
întîgånåzdà hàr õil gånlàrning kåtma-kåt tà’siri bilàn tushuntirilàdi.
Zàmînàviy zîîlîgiya fanidà îrgànizmlàrning bir-biriga và tàshqi muhit
bilàn o‘zàrî tà’sirini o‘rgànàdigàn ekîlîgik tàdqiqîtlàrgà tîbîrà ko‘prîq
e’tibîr bårilmîqdà. Pîpulatsiyaning shàkllànishi, tàrkibi và dinàmikàsi-
ni o‘rgànish ekîlîgik tàdqiqîtlàrning vàzifàlàridàn biri hisîblànàdi. Bu
www.ziyouz.com kutubxonasi

8
muàmmî esà o‘z nàvbàtidà tur hîsil bo‘lishi và tur strukturàsi màsàlàsi
bilàn båvîsità bîg‘liq. Biîstånîzlàr và ulàrning bàrqàrîrligini o‘rgànish
hàm ekîlîgiyaning eng muhim yo‘nàlishi hisîblànàdi. Hîzirgi dàvrdà
zîîlîgiya fanining eng àsîsiy muàmmîlàridan hàyvînît dunyosining
biîlîgik õilma-õilligini hàmdà endåmik, nîyob và sîni kàmàyib bîrà-
yotgàn turlàrni sàqlàb qîlish và ko‘pàytirish bilàn bîg‘liq.
O‘zbåkistîndà  zîîlîgiya  fanining  rivîjlànishi.  O‘zbåkistîndà  ilk
zîîlîgik tàdqiqîtlàr 11-àsrdà yashàb o‘tgàn Shàrqning buyuk àllîmàlàri
nîmi  bilàn  bîg‘liq.  Àbu  Ràyhîn  Båruniy  101  hàyvîn  turi  và  ulàrdàn
îlinàdigàn dîri-dàrmînlàr to‘g‘risidà yozib qîldirgàn. Uning «Hindis-
tîn» àsàridà bu o‘lkà hàyvînlàri to‘g‘risidà mà’lumîtlar bårilàdi. Àbu
Àli ibn Sinîning «Kitîb àsh-shifî» àsàridà îdàmda pàràzitlik qilayotgan
gålmintlàr  to‘g‘risidà  gap  boradi.  Bu  àsàrdàgi  àyrim  gålmintlàr
(qîvîqsimîn qurt, mitti qurt) nîmi hîzirgi siståmàtikàdà hàm sàqlànib
qîlgàn.
O‘rtà  Îsiyo,  jumlàdàn  O‘zbåkistîn  hàyvînît  dunyosini  o‘rgànish
bo‘yichà màõsus ilmiy tàdqiqîtlàr 19-àsrning ikkinchi yarmidàn bîshlàn-
di.  Rus  îlimi  N.À.Såvårsîv  ilk  bîr  Îrîl  dångizi,  Ustyurt,  Qizilqum,
Sirdàryo, Pîmir, Tyanshàn hàyvînlàrini; À.P.Fådchånkî Îlîy và Zàràf-
shîn vîdiysi hàyvînlàrini o‘rgànishgàn. V.F.Îshànin «Turkistîn yarim
qàttiq  qànîtlilàri  fàunàsi»  àsàridà  700  dàn  îrtiq  hàshàrîtlàr  turi
to‘g‘risidà mà’lumît bårgàn. Uning tàshàbbusi bilàn 1876-yildà Tîsh-
kåntdà tàbiàt muzåyi îchilàdi.
O‘rtà Îsiyo hàyvînît dunyosini o‘rgànish 20-àsrdà jàdàl sur’àtlàr
bilàn îlib bîrildi. 20 và 30-yillàrdà pàràzit và kàsàllik tàrqàtuvchi hàyvîn-
làrni o‘rgànishgà àsîsiy e’tibîr bårildi. Ànà shu màqsàddà bir qànchà
ekspåditsiyalàr tàshkil etildi; L.M.Isàyåv và N.I.Õîdukin båzgàk chivini
và rishtàning rivîjlànishini bàtàfsil o‘rgànishdi; bir qànchà hududlàrdà
båzgàkkà  qàrshi  stànsiyalàr,  Sàmàrqànd  shàhridà  Trîpik  kàsàlliklàr
(hîzirgi  Tibbiyot  pàràzitîlîgiya)  instituti  tàshkil  etildi.  Bu  tàdbirlàr
natijasida 20-àsrning o‘rtàlàridà O‘rtà Îsiyodà båzgàk kàsàlligi và rishtà
bàtàmîm tugàtildi.
Zîîlîgiya  fani  sîhàsidà  tàdqiqîtlàr  1920-yildà  Turkistîn  dàvlàt
univårsitåti (hîzirgi O‘zbåkistîn milliy univårsitåti) tàshkil etilgàndàn
so‘ng  àyniqsà  kång  tus  oldi.  À.L.Brîdskiy  bir  hujàyràli  hàyvînlàrni
o‘rgànib, Qizilqum quduqlàridà uchràydigàn fîràminifåràlàr Qizilqum
o‘rnidà màvjud bo‘lgàn qàdimgi dångiz fàunàsi qîldig‘i nishînàsi ekàn-
ligini aniqladi. D.N.Kàshkàrîv ekîlîgik tåkshirishlàrni bîshlàb bårdi và
bu sîhàdà birinchi dàrslik yaràtdi. T.Z.Zîhidîv Qizilqum hàyvînlàrini
o‘rgànib, 4 tîmlik «Zîîlîgiya ensiklîpådiyasi»ni yozdi. V.V.Yaõîntîv
hàshàrîtlàrni o‘rgànib, bu sîhàdà bir nåchà yirik qo‘llànmàlàr yaràtdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

9
À.M.Muhàmmàdiyåv suv hàyvînlàrini o‘rgànib, umurtqàsizlar zîîlîgi-
yasi  fanidàn  o‘zbåk  tilidàgi  dàstlàbki  o‘quv  qo‘llànmàsini  yaràtdi.
S.N.Àlimuhàmådîv  và  R.Î.Îlimjînîv  zàràrkunàndà  hàshàrîtlàrni
o‘rgànish và ulàrgà qàrshi kuràshish chîràlàrini ishlàb chiqish bîràsidà
bir  qànchà  muhim  tàdqiqîtlàrni  àmàlgà  îshirishdi.  Qishlîq  õo‘jàligi
ekinlàrining pàràzit nåmàtîdàlàrini o‘rgànishdà và ulàrgà qàrshi kuràsh
tàdbirlàrini  ishlàb  chiqishdà  À.T.To‘làgànîv  và  uning  shîgirdlàrining
õizmàtlàri  kàttà  bo‘ldi.  Õînàki  và  yovvîyi  hàyvînlàr  gålmintlàrini
o‘rgànish bîràsidàgi tàdqiqîtlàr J.À.Àzimîv, M.À.Sultonîv, I.Õ.Ergàshåv
nîmi bilàn bîg‘liq.
J.À.Àzimîv và uning shîgirdlàri tîmînidàn O‘zbåkistîndà ekîlîgik
pàràzitîlîgiya  sîhàsidà  kång  miqyosdà  tàdqiqîtlàr  îlib  bîrilmîqdà.
Zîîlîgiya  fani  sîhàsidàgi  tàdqiqîtlàr  àyni  kundà  zîîlîgiya,  tibbiyot
pàràzitîlîgiyasi, chîrvàchilik, våtårinàriya, qîràko‘lchilik, o‘simliklàrni
himîya qilish, iðàkchilik, sàbzàvît-pîlizchilik và bîshqà ilmiy tàdqiqît
institutlàridà, dåyarli bàrchà univårsitåtlàr qîshidàgi kàfådràlàrdà îlib
bîrilmîqdà.
Tîpshiriqlàrgà jàvîb båring và bilimingizni bàhîlàng
1.  Zîîlîgiyaning  rivîjlànishidà  Àristîtål  õizmàtlàrini  ko‘rsàting:  À–452  tur
hàyvîngà tàvsif bårdi; B–37 kitîbdàn ibîràt «Tàbiàt tàriõi»ni yozdi; D–17 jildlik
«Hàyvînlàr  tàriõi»ni  yozdi;  Å–hàyvînlàrni  qînsizlàr  và  qînlilàrgà  àjràtdi;  F–
hàyvînlàrni 8 tà kichik guruhlàrgà àjràtdi; G–dångizlàr îshà sàyohàt qilib, ilgàri
fàngà nîmà’lum bo‘lgàn hàyvînlàrni kàshf etdi.
2. Uyg‘înish dàvri îlimlàri và ulàrning õizmàtlàrini juftlàb yozing: À–Õ.Kîlumb,
Màrkî  Pîlî,  Màgållàn;  B–K.Gåsnår;  D–À.Låvånguk;  Å–M.Màlpigi:  1–ilgàri
nîmà’lum bo‘lgàn hàyvînlàrni kàshf etdi; 2–mikrîskîpik hàyvînlàrni kàshf etdi;
3–qîn  àylànish  và  àyirish  îrgànlàri,  tårining  tuzilishini  tushuntirdi;  4–17  jildlik
«Hàyvînlàr tàriõi» àsàrini yozdi.
3. Uyg‘înish dàvri îlimlàri và ulàrning õizmàtlàrini juftlàb ko‘rsàting: À–Shlåy-
dån,  Shvàn;  B–E.Gåkkål;  D–U.Gàrvåy:    1–biîgånåtik  qînunni  kàshf  etdi;  2–
hujàyrà nàzàriyasini yaràtdi; 3–îdàm qîn àylànish siståmàsini tushuntirdi.
4. J.Kyuvå ishlàrini ko‘rsàting: À–hàyvînlàr qàzilmà qîldiqlàrini o‘rgàndi; B–
îrgànizmning yaõlitligi và îrgànlàrning o‘zàrî bîg‘liqligi to‘g‘risidà tà’limîtni yaràtdi;
D–turlàrning  o‘zgàrishini  e’tirîf  etdi;  E–K.Linnåy  siståmàsini  tàkîmillàshtirdi;
F–umurtqàsiz  hàyvînlàrni  4  tið  và  19  tà  sinfgà  àjràtdi;  G–dàstlàbki  evîlutsiîn
tà’limîtni ishlàb chiqishgà urindi.
5. J.B.Làmàrk ishlàrini ko‘rsàting (4-tîpshiriq).
6. K.Linnåy õizmàtlàrini ko‘rsàting: À–tur, urug‘, tàrtib, sinf siståmàtik guruh-
làrini  àsîslàb  bårdi;  B–Jànubiy  Àmårikà  và  ungà  yaqin  îrîllàr  fàunàsigà  tàvsif
bårdi; D–zîîlîgiyaga oid asarlar yozdi; E–kîràll îrîllàrining paydo bo‘lishini tu-
shuntirdi; F–turni ikki nîm bilàn àtàshni tàklif etdi; G–tàbiiy siståmàgà àsîs sîldi;
H–hàyvînlàrni sut emizuvchilàr, qushlàr, sudràlib yuruvchilàr, bàliqlàr, hàshàrîtlàr,
chuvàlchànglàr sinflàrigà bo‘ldi; I–evîlutsiîn tà’limîtni yaràtdi.
7. Ch.Dàrvin ishlàrini ko‘rsàting (6-tîpshiriq).
www.ziyouz.com kutubxonasi

10
8. 20-àsrdà zîîlîgiya fani sîhàsidàgi kàshfiyotlàrni ko‘rsàting: À–biîgånåtik
qînun;  B–pîgînîfîràlàr  tiði  àsîslàndi;  D–sîddà  mîlluskàlàr–nåîplinàlàr  kàshf
etildi; E–qàdimgi bàliq làtimåriya kàshf etildi; F–evîlutsiîn tà’limît àsîslàb båril-
di; G–hujàyrà nàzàriyasi yaràtildi.
9. Àbu Ràyhîn Båruniy ishlàrini ko‘rsàting: À–«Kitîb àsh-shifî» àsàrini yozdi;
B–îdàmda parazitlik qiladigan gålmintlàrni aniqladi; D–101 hàyvîn turidàn îlinà-
digàn dîri-dàrmînlàr to‘g‘risidà yozdi; E–«Hindistîn» àsàrini yozdi; F–qîvîqsi-
mîn và mitti qurt to‘g‘risidà yozgàn; G–Hindistîn hàyvînlàri to‘g‘risidà mà’lumît
bårdi.
10. Ibn Sinî ishlàrini ko‘rsàting (9-tîpshiriq).
11.  O‘rtà  Îsiyo  hàyvînlàrini  o‘rgàngàn  îlimlàr  và  ulàr  õizmàtlàrini  juftlàb
ko‘rsàting: À–Såvårsîv; B–Fådchånkî; D–Îshànin; E–Isàyåv, Õîdukin: 1–Îlîy



Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   18


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling