O z b e k is t o n r e s p u b L ik a s I a d L iy a V a z ir L ig I t o s h k e n t d a V l a t y u r id ik in s t it u t I xorijiy mamlakatlar


ibodatxona  va  boshqa  diniy  tuzilmalar  tomonidan  ham  kuchli  ta'simi


Download 18.02 Mb.
Pdf просмотр
bet13/54
Sana21.03.2020
Hajmi18.02 Mb.
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   54

ibodatxona  va  boshqa  diniy  tuzilmalar  tomonidan  ham  kuchli  ta'simi 

ko'rish mumkin.

Bu institut (muassasa)laming barchasi  siyosiy tizimning institutsional 

negizi,  asosini  -   siyosiy  hokimiyatni  amalga  oshirish  mexanizmini  tashkil 

etadi.  Adabiyotlarda  siyosiy  tizimning  tuzilishiga  nisbatan  o'zaro  bir- 

biriga  qarama-qarshi  (zid)  hamda  ozmi-ko'pmi  mos  keluvchi  turli-tuman 

fikr  va  mulohaza  hamda  xulosalar  berilgan.  Ba'zilarida  siyosiy  tizim 

yuqorida  ko'rsatib  o'tilgan  institutlar  va  ular  orasida  belgilangan  hamda 

yuzaga  kelgan  tartib  bilan  atroflicha  izohlansa,  boshqalarida  siyosiy 

tizimning  siyosiy  muassasalar,  siyosiy  me'yorlar,  siyosiy  muloqot 

vositalari,  siyosiy ong vositalaridan iboratligi  ta’kidlanadi.

Uchinchi bir turdagi adabiyotlar esa ikkinchi guruh fikriga qo' shilgan 

holda  siyosiy  ongning  siyosiy  tizim  faoliyat  ko'rsatadigan  asosiy 

muhitning  bir  qismi  ekanligiga  ham  ta’kidlanadi  va  hokazo.  Har  bir 

muallifning  fikri  o'ziga  xos,  turli-tuman,  qarama-qarshi,  ba'zan  mos  va 

buning  nihoyasi  yo'q.  Siyosiy  soha  (institut)lar  va  ular  orasidagi 

munosabatlarni  tartibga  soiuvchi  me'yorlar  deyarli  barcha  tadqiqotchi 

olimlar  tomonidan  siyosiy  tizimning  tarkibi  sifatida  tan  olinadi.  Institut 

(soha,  muassasa)lar  bu  siyosiy  tizimning  tuzilish  tavsifidir,  munosabatlar 

me'yori esa -  funksionaldir.  Siyosiy  (va qismangina siyosiy)  institutlaming 

huquqiy  maqomi  va  ular  orasidagi  munosabatlarni  tartibga  soiuvchi 

huquqiy  me’yorlar  muayyan  darajada  konstitutsiyaviy  huquq  predmetiga 

kiradi.

2-§. Siyosiy jarayon

Biz  bu  hodisani  siyosiy  tizim  va  uning  institutlari  faoliyatining 

tartibi, jumladan,  ular orasidagi  o'zaro  munosabatlar  sifatida  ta'riflashimiz 

mumkin.

Avvalo  shuni  ta'kidlash  kerakki,  siyosiy  jarayon  yuridik,  ya'ni 

huquqiy  jarayon  emas,  aniqroq  aytadigan  bo'lsak,  qisman  yuridik

93


jarayondir.  Shuning  uchun  ham  biz  ushbu  jarayonning  bosqichlarini 

umumiy  ketma-ketlikda  belgilab  qo'ya  olmaymiz.  “Siyosiy  jarayon” 

tushunchasi  turli xil  sub’yektlar siyosiy  faoliyatining  turli  xilclagi  shakllari, 

usullari  va  yo'nalishlarini  qamrab  oladi.  U  ham  huquq  me'yorlari  (avvalo, 

konstitutsiyaviy  huquq)  hamda  turli  xildagi  yozilgan  va  yozilmagan, 

huquqiy  bo'lmagan  me’yorlar  (korporativ  tue’yorlar  va  boshqa  janioat 

birlashmalari  nizomlari,  nizomiy  va  boshqa  turli  hujjatlari  bilan,  urf- 

odatlar,  an'analar  va  etika  axloq  me'yorlari)  bilan  tartibga  solinadi.  Ba'zan 

esa  umuman  tartibga  solinmaydi,  oldindan  aytib  bo'lmaydigan  shaklda, 

to'satdan yuz berib o'tadi.

Insonlar  va  ular  guruhining  siyosiy  faoliyatiga  ularning  ijtimoiy 

ehtiyoji  turtki  beradi.  Bu  ehtiyojlar  anglanib  (ba'zan  to'g'ri,  ba'zan 

yanglish  bo'lsada),  manfaatlarga  aylanadi.  Subyekt  o'z  manfaatini 

qondirish  uchun  ommaviy  hokimiyatdan  foydalanish  zarurligini  anglab 

yetishi  bilan  va  buning  uchun  ommaviy  hokimiyatga  qandaydir  bir  tarzda 

ta'sir  ko'rsatilishi  lozimligini  anglashi  bilan,  uning  manfaati  siyosiy  tus 

oladi.  Manfaatning  qondirilishi  yoki  uning  noto'g'ri  tushunilishi  yoki  v.ni 

ro'yobga  chiqarilishi  mumkin  emasligining  anglanishi  ushbu  siyosiy 

faoliyatning  to'xtatilishi  yoki  uni  boshqa  narsa  bilan  almashtirilishiga  olib 

keladi.  Siyosiy  hayot  sub’yektlarining  bunday  faoliyatlari  yig'indisidan 

umumiy siyosiy jarayon yuzaga keladi.

Siyosiy  jarayonning  ommaviy  hokimiyatni  amalga  oshirishda 

ishtirok  etayotgan  qismi  ko'proq,  ya'ni  boshqa  qismlardan  ustun  ravishda 

huquqiy,  eng  avvalo,  konstitutsiyaviy-huquqiy  tartibga  solinadi.  Bu 

qismda  siyosiy  jarayon  yuridik  jarayonga  aylanadi  va  aniq  ifodalangan 

bosqichlarga  ega  bo'ladi.  Misol  tariqasida  quyida  muhokama  sifatida 

ко'rib chiqiladigan konstitutsiyaviy  huquq tarmoqlarini keltirish mumkin -  

bu  saylov jarayoni,  qonun  chiqarish jarayoni,  ma'muriy jarayon  va budjet 

jarayoni.  Shuni  ta'kidlash  mumkinki,  ommaviy  huquq  ishlari  bo'yicha  sud 

jarayoni  ham  siyosiy jarayonning  bir  ko'rinishidir.  Yuridik jarayonni  turli 

ko'rinishlarining  asosiy  tamoyillari,  odatda,  konstitutsiyalar  bilan  belgilab 

qo'yiladi,  batafsil  tartibga  solinishi  esa  qonunlar  va  boshqa  hujjat  (tartib- 

qoida,  shartnoma va hokazo)lar bilan  amalga oshiriladi.  Yana shuni  ko'zda 

tutish  ketakki,  “yuridik jarayon”  tushunchasi,  odatda,  ikki  xil  ma’noga ega 

bo'ladi:

1.  Belgilangan tartibda yuz beruvchi faoliyat.

2.  Ushbu  faoliyatni  tartibga  soluvchi,  ya'ni  uning  o'tkazilish  tartibini 

belgilovchi huquqiy me'yorlar tizimi.

94


3-§.  M a'n aviy-m ad aniy m unosabatlar tushunchasi

Ijtimoiy  munosabatlaming  ushbu  sohasi  konstitutsiyaviy  huquq 

bilan,  ijtimoiy  tuzumning  qolgan  boshqa  ichki  tizimlariga  nisbatan  ancha 

kam  darajada  tartibga  solinadi.  Bu  tushunarli:  bu  yerda  gap  insonning 

ichki  dunyosi  haqida  boradi.  Faqat  totalitar  tuzumlar  jamiyat  hayotining 

ushbu  sohasi  ustidan  ham  to'la  nazorat  o'rnatishlikni  da’vo  qiladi,  lekin 

demokratik  jamiyatda  inson  qadri  avtonom  (ozod),  uning  ichki  dunyosi 

faqat  birgina  uning  o'ziga  tegishli. 

Davlat  va  huquq,  ayniqsa, 

konstitutsiyaviy  huquqning  vazifasi,  bu  yerda,  inson  shaxsining  ma'naviy- 

madaniy  rivojlantirish  uchun  yaxshi, quiay shart-sharoitlarni  ta'minlashdan 

iborat bo'ladi.

Jamiyat  ma'naviy-madaniy  munosabatlar-bu  insonning  bir-birlari 

orasidagi,  inson,  jamiyat  va  davlat  orasidagi  ma'naviy-madaniy  ne'matlar 

xususidagi  munosabatlardir.  Bu  munosabatlarni  mavjud  siyosiy,  iqtisodiy 

va  ijtimoiy  munosabatlar  taqozo  etadi.  Ma'naviy  madaniy  munosabatlar 

esa  o'z  navbatida,  siyosiy,  iqtisodiy  va  ijtimoiy  munosabatlarga  o'z 

ta'sirmi  ko'rsatadi.  Ushbu  munosabat  (predmeti)  barcha  ma'naviy-madaniy 

hodisalar  fan,  san'at,  ta'lim,  din  va  ijtimoiy  ongning  boshqa  sohalarini  o'z 

ichiga oladi.  Ma'naviy-madaniy  munosabatlar  ba'zan siyosiy  tus ham  oladi, 

ya'ni  siyosiy  ma'no  kasb  etadi.  Bu  ayniqsa,  millat  va  davlatni  tashkil 

etuvchi omil  deb hisoblangan holatda namoyon  bo‘ ladi.

4-§. Ta'lim

Jamiyat  hayotining  ushbu  sohasini  uning  butun  ma'naviy-madaniy 

dunyosining  asosi  deya  hisoblash  mumkin,  chunki,  ta'limsiz  hech  qanday 

madaniyat  va  to'laqonli  hayotning  bo'lishi  mumkin  emas.  Ta'lim  olish 

huquqi  munosabati  bilan  ushbu  konstitutsiyaviy  institutning  ancha 

mukammal  tartibga  solinish  tendensiyasini  kuzatar  ekanmiz,  uning 

konstitutsiyaviy  tartibga  solinishini  demokratik  (Germaniya)  va  totalitar 

(KXDR) jamiyatlar  misolida  ham  ko'rish  mumkin.  Shu  bois  davlatlaming 

ta'limni  tashkil  etish  masalalariga  turlituman  yondoshishlarini  aks 

ettiruvchi bir nechta misol  keltirish bilan chegaralanamiz.

Ispaniya  konstitutsiyasining  27-moddasida  ko'rsatilishicha,  ta'lim 

jamiyatning  demokratik tamoyillari,  asosiy  huquq  va erkinliklariga hurmat 

ruhida  inson  shaxsini  barkamol  etib  rivojlantirishni  o'z  oldiga  maqsad 

qilib  qo'yadi.  Ommaviy  hokimiyat  ota-onalarga  o'z  farzandlariga  shaxsiy 

e’tiqodlariga  muvofiq  diniy  va  axloqiy  tarbiya  berish  imkoniyatini 

kafolatlashi  lozim.  Asosiy  ta'lim  majburiy  va  bepuldir.  Ommaviy 

hokimiyat  barchaga  manfaatdor  sektorlami  samarali  qo'Hagan  holda

95


umumiy  dasturlar  qabul  qilish  va  o'quv  yurtlarini  tashkil  etish  yo'li  bilan 

ta'lim olish  huquqini kafolatlaydi.

Jismoniy  va  yuridik  shaxslarga  konstitutsiyaviy  tamoyillarga  amal 

qilingan  holda,  o'quv  yurtlarini  barpo  etish  erkinligi  tan  olinadi  (e'tirof 

etiladi).  O'qituvchilar,  ota-onalar  va  muayyan  holallarda  o'quvchilar 

ommaviy  janig'armalar 

hisobotiga 

ma’muriyat  tomonidan 

moddiy 

saqlanadigan  barcha  o'quv  yurtlarida  nazorat  olib  borishi  va  ularni 

boshqarishida  ishtirok  etishi  mumkin.  Ommaviy  hokimiyatlar  zimmasiga 

qonunchilikka  amal  qilinishini  kafolatlash  maqsadida  ta'lim  tizimini 

nazorat  qilish  va  dalolatlash  vazifasi  yuklanadi.  Ommaviy  hokimiyat 

qonunchilikda  belgilangan  talablarga  javob  beruvchi  o'quv  yurtlarini 

qo'llab-quvvatlaydi.  Qonunda  belgilangan  shartlar  asosida  universitet- 

larning avtonomiyasi  (erkinligi,  mustaqilligi) tan olinadi.

Shunday  qilib  bu  yerda,  xuddi  Germaniyadagidek,  ommaviy 

hokimiyatning  faqat  zaruriy  holdagina  rahbarligi  asosidagi  liberal  ta'lim 

tizimini  kuzatishimiz  mumkin.  Bunga  teskari  bo'lgan  ta'lim  yondoshuvi 

misolini  Kuba  Konstitutsiyasi  asosida  ko'ramiz.  Masalan  39-moddada 

shunday deyiladi:

“Davlat  ta'lim, 

madaniyat  va  fanning  barcha  ko'rinishlarini 

rag'batlantiradi,  rivojlantiradi  va  yo'naltiradi.  Davlat  o'zining  ta'lim  va 

madaniyat  sohasiga siyosatida qo'yidagi  tamoyillarni o'rgatadi:

a) 

o'zining  ta'lim  va  madaniyat  sohasidagi  siyosatini  fan  va  texnika 

yutuqlariga,  marksizm  va  martianlik  (Kuba  inqilobiy  mafkurachisi  Xose 

Marti  ta'limoti)  g'oyalari,  Kuba  va  butun  dunyo  ilg'or  pedagogika 

an’analariga asoslaydi;

v)  Ta'lim  (o'qitish)  davlatning  vazifasi  va  u  bepuldir.  U  fanning 

xulosa  va  yutuqlariga,  o'qishning  hayot,  mehnat  va  ishlab  chiqarish  bilan 

o'zviy  aloqasiga  asoslanadi.  Davlat  talabalar  uchun  stipendiya  tizimini 

qo'llab-quvvatlaydi  va  ishlovchilar  tomonidan  bilim  va  qobiliyatning  eng 

yuqori  darajasiga  erishish  maqsadida,  ularga  turli  tuman  shakldagi  o'qish 

imkoniyatlarini  yaratib  beradi.  Qonunga  muvofiq  milliy  ta'lim  tizimi 

tarkibi  va  tuzilishini,  shuningdek,  o'qishning  majburiyligini  belgilaydi  va 

har bir  fuqaroning  bilim  olishi  shart bo'lgan  eng  kam  (minimum)  umumiy 

tayyorgarlikni joriy etadi;

s)  Yangi 

avlodlaming  vatanparvarlik  ruhida  tarbiyalanishiga, 

kommunistik  ruhda  shakllanishiga,  bolalar,  yoshlar  va  o'smirlarning 

ijtimoiy  hayotga  tayyorlanishiga  ko'mak  beradi.  Ushbu  tamoyilni  amalga 

oshirish  uchun  ilmiy-texnikaviy  va  badiiy  xarakterga  ega bo'lgan  umumiy 

va  maxsus  ta'limni  mehnat,  amaliy  tadqiqotlar,  jismoniy  tarbiya,  sport,

%

hamda  ijtimoiy  siyosiy  faoliyat  va harbiy  tayyorgarlikda  faol  ishtirok  etish 

bilan  birga olib boriladi”.

Ta'lim  sohasiga  yangi  avlodni  kommunistik  ruhda  tarbiyalash 

vazifasi  qo'yilganligi  uchun  ham,  shunisi  ayonki,  ushbu  vazifani  faqal 

davlatgina amalga oshiradi.

5-§. Fan  va m adaniyat

Bu  sohada  davlat  ham  muayyan  moddiy  tomondan  ta'minlash  chora- 

tadbirlarini  ko  rishi  mumkin.  Biroq,  bu  ma'luni  yo'nalishlardagina  ushbu 

sohani  rivojlantirishga  maqsadli  ta'sir  ko'rsatishni  taqozo  etuvchi 

instrumentdir.  Demokratik  davlat  bunday  ta'sir  ko'rsatishdan  betaraf 

bo'ladi,  chunki  bunday  ta'sir  fan  va  texnika  taraqqiyotiga  to'sqinlik  qiladi, 

ba'zan  esa  uni  izdan  chiqarishi  ham  mumkin  va  nihoyat  jamiyatning 

hamma  munosabatda  boshqa  jamiyatlardan  orqada  qolishiga  olib  keladi. 

albatta,  ba'zi  bir  rag'batlantiruvchi  sohalar  istisnoni  tashkil  etishi  mumkin. 

Ammo  bunday  fan  va  madaniyat  sohalarida  davlatning  bir  tomonlama 

ta'siri  bo'lganda  ham  uning  orqada  qolishi  muqarrar,  chunki  uning  bir 

butunligi  darz ketgan  bo'ladi.

Masalan,  Italiya  Konstitutsiyasi  “San'al,  fan  hamda  ulanii  o'qilish  va 

o'rgatish  erkin”  ekanligini  belgilaydi  (33-tnodda,  1-qism).  Uning  9- 

moddasida  shunday  deyiladi:  “Respublikaning  madaniy,  ilmiy  va 

texnikaviy  tadqk|odlarining rivojlantirilishiga  yordam  beradi.  U  millatning 

tarixiy  va badiiy  merosini,  tabiatini  muhofaza qiladi”.

1949  yilda qabul  qilingan  Vengriya  Konstitutsiyasi  o'zining  1990  yil 

tahririda 70- moddasi, d)  qismida quyidagi holatni o'z ichiga olgan:

“ 1.  Vengriya  Respublikasi  ilmiy  hayot  va  badiiy  ijod,  bilim  olish, 

dars berish  (o'qitish) erkinligini  hurmat qiladi  hamda qo'llab-quvvallaydi.

2. 

Ilmiy  masalalarida  qaror  qabul  qilish,  tadqiqotlarni  ilmiy 

qimmatini  belgilash huquqiga faqat  va faqat fan arboblari haqlidir”.

Bu  yerdagi  2-qismda  belgilangan  holat  e’tiborga  loyiq.  Chunki,  bu 

narsa  demokratik  jamiyatda  o'zidan-o'zi 

mavjud  bo'laveradi  deb 

tushuniladi  va shu  bois ham odatda,  konstitutsiyalarda aks  etmaydi.  Ammo 

ushbu  holatda  undan  totalitar  o'tmish  alomati  sezilib  turadi,  masalan, 

Vengriya  sotsialistik  ishchi  partiyasi  Markaziy  Qo'mitasining  mahkama 

amaldorlari  har  qanday  ilmiy  masala  yuzasidan  oliy  haqam  sifatida 

chiqishgan.

Ushbu  guruhga  oid  ijtimoiy  munosabatlarning  totalitar  konsti­

tutsiyalar  tomonidan  tartibga  solinishiga  kelsak,  bu  yerda  ushbu 

munosabatlarga  ancha  liberal  yondoshgan  Kuba  Konstitutsiyasining  39-

97


m o d d a s i g a   m u r o ja a t  q ila m iz .  Y u q o r i d a   c s la b   o ' t i l g a n   m o d d a n i n g   ik k in c h i 

q i s m i d a   s h u n d a y   de y ila d i:

a)  b a d i iy   ijod  e rk in d i r,  zero,  u n i n g   m a z m u n i   in q il o b g a   z i d   e m a s .  

S a n ’a t d a   if o d a   etish  sh a k li  erk in d ir:

b)  d a v l a t   x a l q n i n g   m a d a n i y   s a v iy a s i n i  o sh irish   m a q s a d i d a ,   b a d i iy  

t a rb iy a ,  ijo d iy   k a s b ,  sa n 'a t  b ila n   s h u g ' u l l a n i s h i   v a   uni  q a d r la s h n i  y u q o r i 

b a l w l a y d i,   u n i  r iv o jla n tir a d i  h a m d a ,   r a g 'b a t l a n t i r a d i .

s)  F a n d a   ijo d iy   v a   ta d q iq o t  faoliyati  e r k in d i r.  D av la t  ta d q iq o t  ishlari, 

e n g   a v v a l o  j a m i y a t   m a n f a a tl a r i  v a   x a l q   f a r o v o n lig in i  o sh ir is h   b ila n   b o g ' l i q  

m u a m m o l a r n i   hal  e t i s h g a   q a r a tilg a n   t a d q iq o tla r n i  r a g 'b a tl a n ti ra d i  h a m d a  

h a r  t o n i o n l a m a  t a ’m in la y d i.

d)  D a v la t  t a n   ta r a q q iy o ti  v a   m c h n a t k a s h l a r n i   ilm iy   i s h l a r g a   j a l b  

q ili n is h ig a   ijo b iy   ta 'sir  k o 'r s a t a d i .

y e )   D a v la t  jis m o n iy   ta rb i y a   v a   s p o r t n i n g   b a r c h a   turla rini  ta 'lim  

v o s ita s i  v a   f u q a r o l a m i n g   har  t o m o n l a m a   ta r b i y a la n is h la r i g a   q o ' s h i l a d i g a n  

m u h i m   h i s s a   s if a t id a  y o ' n a l t i r a d i ,   r i v o jla n tir a d i  v a   r a g 'b a tl a n ti ra d i.

j )  

D a v l a t  



K u b a  

m a d a n i y a t i n i n g  

o r ig in a l 

( o 'z i g a  

x o slik )li g in i 

m u h o f a z a   q ila d i  v a   m i l la t n in g   m a d a n i y   m e r o s i ,  b a diiy  h a m d a   ta rix iy  

b o y li k l a r i n i n g   s a q la n is h i  h a q i d a   g ' a m x o ' r l i k   q ila d i.  U  m illiy   y o d g o r l i k l a r  

v a   o ' z   ta b iiy   g o ' z a l l i g i   b ila n   farq  q ilu v c h i  y o k i  b ad iiy ,  ta rixiy  q i m m a t i   tan 

o lin g a n  j o y l a r n i   a l o h i d a  m u h o f a z a   q ila di.

k)  D a v l a t   f u q a r o la r in in g   m a m l a k a t d a g i   o m m a v i y  j a m o a t   ta s h k ilo tla r i 

o r q a li  ta 'lim   v a   m a d a n i y a t   s o h a s i d a g i   siy o s a tn i  a m a l g a   o s h ir i s h g a   fao l 

is h t iro k  e t i s h l a r i g a   y o r d a m   bera di.

B i z   b u   y e r d a   h e c h   b ir   b e ta ra f lik   y o k i  q a r s h il ik   u y g ' o t m a y d i g a n   b ir  

q a t o r   m c 'y o r la r n i  k o ' r i s h i m i z   m u m k i n :   te g ish li  v a z if a la r n in g   d a v l a t  

t o m o n i d a n   a m a l g a  o sh ir ilish i  m u tl a q o   ta biiydir.

6-§. Diniy niunosabatlar

B u   h a m   j a m i y a t   m a ’n a v i y - m a d a n i y   h a y o t i n i n g   m u h i m   m u a s s a s a s i  

(in slitu ti) d ir .  D in   d u n y o q a r a s h ,   t a s a v v u r   v a   e 'ti q o d la r   tiz im i  o ' l a r o q ,  

in s o n l a r n i  b i r l a s h t i m v c h i   o m il  b u   d a v l a tn i  b a r p o   q ilu v c h i  o m il  b o ' l i b   h a m  

x i z m a t   q ila d i.  D in   n a f a q a t  m a 'n a v i y - m a d a n i y   h a y o t g a ,  balki  j a m i y a t  

s iy o s iy   h a y o t i d a g i   k o ' p g i n a   s o h a l a r g a   o ' z   ta 'sirini  k o ' r s a t a   o la d i,   iz 

q o ld ir a d i.  S h u n i n g   u c h u n   h a m   k o n s t i t u s i y a v i y   h u q u q   d in n i  c h e t l a b   o   ta 

o lm a y d i.

Din,  o d a t d a ,   ib o d a t x o n a   bilan,  y a'ni  d e m o k r a t i k   b e l g ila rd a n   u z o q   va 

is h o n u v c h i l a r n i n g   d in iy   e h t iy o jla r i n i  q o n d ir is h   u c h u n   m o 'l j a l l a n g a n ,  

iy e r a r x i k  

( y a 'n i 

b o s q ic h li)  

t u z i l i s h g a  

e g a  

b o ' l g a n  



c h e r k o v  

b ila n


98

c h a m h a r c h a s   b o g ' l i q .   A m a l d a   i b o d a t x o n a   (c h e rk o v )  bu  d o i r a d a n   te z -te z  

c h i q i b   tu radi  v a   siy o s iy   m a q s a d l a r n i   o ' z   o ld ig a   q o ' y g a n   d i n d o r la r  

h a r a k a t i g a  b o s h c h ilik ,   r a h n a m o l i k   qiladi  va  ularni  b o sh q a ra d i.

O d a td a ,   k o n s ti tu ts iy a v iy   h u q u q   d in iy   e 'ti q o d d a   te n g   h u q u q lil ik n i 

k a f o la tla y d i  v a   d in iy   o z c h ilik n i  a l o h i d a   o ' z   m u h o f a z a s i  o s ti g a   o la d i.  M is o l 

t a r i q a s id a  

R u m i n i y a  

K o n s tit u ts iy a s in in g  

2 9 - m o d d a s i n i  

keltirib 

o ' t a m i z . U s h b u   m o d d a n i n g   2  va  3 - q i s m l a r i g a   m u v o fiq ,  d in iy   e ’tiq o d l a r  

e r k in   v a   q o n u n d a   b e lg ila n g a n   s h a r t- s h a ro i tla r d a   s h a x s iy   n i z o m i g a   k o ' r a .  

ta shkil  e tila d i,  m a z h a b l a r   o r a s id a   d in iy   ixlilof,  n iz o larn i  p a y d o   e tu v c h i 

( u y g 'o t u v c h i )   h a r  q a n d a y   sh a k l,  v o s ita ,  x a lti- h a r a k a lla r   qat'iy  m a n   etiladi.

99


10-bob.  Inson  va  fuqarolar huquqining asosiy tushunchalari

1-§.  Inson  huquqlari  va fuqaro  huquqlari

2-v}.  Konstitutsiyaviy  huquq  va  erkinliklarning tarixiy  rivojlanish 

hosqichlari

3-§.  Huquq, erkinlik  va m ajburiyatlarning  tasnifi

4-§.  Huquq, erkinlik  va m ajburiyatlar tengligi

5-§.  Huquq  va  erkinliklarning  konstitutsiyaviy cheklanishi

6-§.  Huquq  va erkinlik kafolatlari

l-§.  Inson  huquqlari  va fuqaro huquqlari

A k s a r i y a t   x o r ijiy   d a v l a tl a r d a ,   in s o n   h u q u q la r i  v a   e r k in lik la r i  b ila n  

b o g ' l i q   b a r c h a   m a s a l a l a r   k o n s t i t u t s i y a   d a r a ja s i d a   ta rtibga  s o li n g a n . 

K o n s tit u ts iy a v iy   h u q u q   v a   e r k i n l i k l a r   d e g a n d a ,   in so n n in g   ta biiy  ho la tin i 

if o d a   e t a d i g a n   v a   o liy   h i m o y a g a   e g a   b o ' l g a n   in son  v a   f u q a r o n i n g   e n g  

m u h i m   h u q u q i  h a m d a   e rk in l ik la r i  tu s h u n ila d i.

Tnson  h u q u q la ri  -   s h u n d a y   o ' l c h o v   va  a n d o z a k i ,  u  d a v l a tg a ,   u n i n g  

m a v j u d   h u q u q   tiz im ig a ,  q o n u n c h i l i g i g a ,   h u q u q i y   ta rtib o tig a  b c r il g a n   b a h o ,  

u l a rn i n g   r iv o jla n is h   v a   d e m o k r a t i y a v i y l i k   da ra ja si,  sifat  k o ' r s a t k i c h i   ro lin i 

o ' t a m o q d a .  A y n i  p a y t d a ,   in s o n   h u q u q l a r i n i n g   m a v ju d   a h v o l i  u m u m a n  

j a m i y a t n i n g   r iv o jla n is h ,  y c t u k lik   v a   m a 'r if iy lik   d a r a j a s i ш  h a m   x o lis o n a ,  

an iq   k o ' r s a t i b   tu ru v c h i  « o ' l c h o v »   s if a t id a   x iz m a t q ilm o q d a .

H o z ir g i  k u n d a   in so n ,  h u q u q la r i  m a s a l a s i,   bir  t o m o n d a n ,   r i v o j l a n g a n  

d e m o k r a t i k   d a v l a t l a r d a   t o 'p l a n g a n   ijo b i y   tajriba,  y u tu q   v a   s a b o q la r n i,  

ik k in c h i 

to m o n d a n  

e s a , 

h o z i rg i 

z a m o n  

q a r a m a - q a r s h i l i k l a r i ,  

m u r a k k a b l i k i a r i  

b ila n  

b o g ' l i q  

m u a m m o  

v a  

v a z if a la r n i 



o ' z i d a  

m u ja s s a m l a s h t i r g a n .

T a 'k i d l a s h   j o i z k i ,   inson  h u q u q la r i  m a s a l a s i d a   t o 'p l a n g a n   t a j r i b a   v a  

a m a l i y o t n i n g   o ' z i   m u s t a q i l   i jt im o iy   h o d i s a   sifa tid a   n a m o y o n   b o ' l i b ,   ayni 

p a y t d a   s iy o s iy   m a d a n i y a t n i n g   b ir  k o ' r i n i s h i ,   sh a k li  sif a tid a   h a m   o ' z   o ' r n i n i  

t o p m o q d a .   H o z ir g i  k u n d a   d u n y o d a   in s o n   v a   f u q a r o   h u q u q la ri  b o ' y i c h a   u c h  

y u z d a n   k o ' p   x a l q a r o   h u q u q i y   h u j ja tla r  a m a l  q ilib   turibdi.

I n s o n   h u q u q   v a   e rk in l ik la r i  z a m i r i d a   k o n s ti tu ts iy a v iy   h u q u q   v a  

e r k i n l i k l a r   k o n s t i t u t s i y a v i y   h u q u q i y   m u n o s a b a t l a r n i n g   e n g   a s o s iy   e l e m e n t i  

h i s o b l a n i b ,   u s h b u   h u q u q i y   m u n o s a b a t l a r   in s o n   (fu q a ro )  b ila n   d a v l a t  

o ' r t a s i d a   y u z a g a   keladi.  B u n g a   k o ' r a ,   d a v l a t  h a r   bir  a l o h id a   o lin g a n   in so n  

( f u q a r o ) n i n g   a s o s iy   v a   b o s h q a   h u q u q   v a   e rk in l ik la r in i  h i m o y a   q ili s h  

h a m d a   s a q la s h   m a jb u r i y a t i n i   o la d i.  A y n i  v a q t d a ,  K o n s t i t u t s i y a   a s o s i y  

h u q u q   v a   e rk in l ik la r n i  in so n   h a m d a   f u q a ro   m a jb u r iy a tl a r i  bilan  b o g ' l a y d i .

100


Bu  as o siy   h u q u q ,   e r k i n l i k l a r   va  m a jb u r iy a tl a r   in s o n   v a   f u q a r o n in g  

k o n s ti tu ts iy a v iy   h u q u q i y   m a q o m in i  tashkil  etadi.



Inson  huquqi

  -   bu  ta b iiy   r a v is h d a   v u j u d g a   k e l a d ig a n ,  inson 

tu g 'i l g a n i d a n   k e y i n   s h a x s   sif a tid a   u n g a   tegishli  b o ' l g a n   a j ra lm a s   h u q u q  

h iso b la n a d i.  O d a m l a r   e r k in   va  teng  hu q u q li  b o ' l i b   tu g 'ila d i.  H a r   bir 

d a v l a tn i n g   a s o s iy   m a q s a d i  i n s o n n i n g   ta b iiy   va  a j r a lm a s   h u q u q in i  ta ’m in la b  

b e ris h d a n   iborat.  I n s o n n i n g   a j ra lm a s   h u q u q ig a   o d a t d a   e rkin  v a   x av fsiz 

y a s h a s h   h u q u q i,   m u l k k a   e g a lik   h u q u q i,  d a x l s iz lik   h u q u q i  v a   b o s h q a la r  

kiradi.  K e y in g i  v a q t l a r d a   u n g a   e ris h g a n   m a d a n i y a t   y u t u q l a r d a n   v a   t o / a  

a t r o f   tabiiy  m u h i t d a n   f o y d a la n is h   h u q u q i  h a m   q o ' s h i l d i .   B u  h u q u q ia r  

d a v la t  h o k im i y a ti  t o m o n i d a n   b e r il m a y d i  va  ayni  v a q t d a   d a v l a t  o ' z  

h ujja tla ri  bilan  ula rni  b e k o r   q ila  o lm a y d i.   D e m a k ,   inson  h u q u q i  asosiy 

h u q u q   b o 'l i b ,   u  l u g ' i l g a n d a   m u a y y a n   d a v l a t n i n g   fu q a r o s im i  yoki  y o 'q n i i ,  

buiulan  qat'i  n a z a r ,  b a r e h a g a   xos  h u q u q   sifatid a  fo y d a la n ila d i.  S h u  jih a td a n  

I77(i  yil  4  i y u l d a   q a b u l  q ili n g a n   A Q S H   M u s ta q illig i  D e k la r a ts i y a s id a  

m u s l a h k a m l a n g a n   lu iq u q la r n i  m is o l  qiJib  keltirish  m u m k i n .   D e k la r a ts i y a d a  

ta ’k id la n is h i e b a   " b a r c h a   o d a m l a r   te n g  

h o la td a   y a r a tg a n  

to m o n i d a n  

m u a y y a n   a j r a l m a s   h u q u q   b ila n   d u n y o g a   keladi.  Y a s h a s h   h u q u q i,   e rkinlik 

va   b a x t -s a o d a t  sari  intilish   h u q u q i  a n a   s h u la r  j u m l a s i g a   kiradi.  ...a g a r   birot 

d a v l a t  tu z u m i  bu  h u q u q n i   b u z s a ,  x a l q   uni  o ' z g a r t i r i s h i   y o k i  b e k o r   qilishi 

va   s h u n d a y   y a n g i  t u z u m   b a r p o   qilishi  k er a k k i,  u  e n g   y a x s h i  h o la td a   xalq 

xav fsiz lig i 

h a m d a  

lining 

tinch 


o s o y i s h t a  

h a y o ti 

ta ’m i n l a n a d i g a n  

p r in s ip la rg a   a s o s l a n s i n ” .

S h u n d a y   q ilib ,  X V II I  a s r d a   e r k in lik n i  ta b i i y - h u q u q i y   tu s h u n is h  

h u q u q i y   h u jja tla rd a   m u s t a h k a m  o ' z   ifo d a sin i  to p a   b o sh la d i.



Fuqaro  huquqi

  e s a   f u q a r o lik   fakti  b ila n   b o g ' l i q   b o ' l i b ,   s h a x s n in g  

m u a y y a n  

d a v l a t g a ,  

s iy o s iy  

h a m j a m i y a t g a  

m a n s u b l i g i n i  

an g la ta d i. 

F u q a ro lik   d e g a n d a ,   j i s m o n i y   s h a x s n i n g   m a 'l u m   b ir   d a v l a t   b ila n   b a r q a r o r  

h u q u q i y   a lo q a s i  tu s h u n i ia d i .   B u n d a  j i s m o n i y   s h a x s   v a  d a v l a t n i n g   b ir -b irig a  

n is b a ta n   h u q u q l a r i   v a   m a jb u r iy a tl a r i  m a v j u d   q o n u n l a r d a   o ' z   ifo d asin i 

to p a d i.  B u   o ' z a r o   h u q u q   v a   m a jb u r i y a t l a r   d a v l a t n i n g   k o n s ti tu ts iy a s i  va 

m il liy   q o n u n c h i l i g i d a   b e l g ila b   q o ' y i l a d i .   U l a r   a m a l d a g i   x a l q a r o   h u q u q  

n o r m a l a r i g a   m u v o f iq la s h tir ili s h i  talab  etiladi.  Bu  h u q u q i y   n i u n o s a b a t l a r  

in s o n n i n g   d u n y o g a   k elishi  b ila n   b o g ' l i q   b o ' l i b ,   u n i n g   q a y c r d a   b o 'l i s h i   va 

y a s h a s h i d a n   q a t ’i  n a z a r   b u lu n   um ri  d a v o m i d a   s a q la n i b   q o la d i.  A y n a n   shu 

f u q a r o l a r   d a v l a t   v a   d a v l a t   h o k i m i y a t i n i   a v l o d d a n   a v l o d g a   m e r o s   b o ' l i b  

q o lis h in i  t a 'm in la y d i .  17X9  y ild a   in s o n   v a   f u q a r o l a r   h u q u q i   b a y o n   etilg a n  

f r a n s u z   D e k l a r a t s i y a s i d a   b u   h a r   ik ki  s u b ’y e k t  ( in s o n   v a   f u q a r o ) n i n g  

h u q u q iy   h o l a t i g a   o id   n o r m a l a r   o ' z   ifo d a sin i  to p g a n .  J u m l a d a n ,   u n d a

idi


s h u n d a y   d ey ilg a n :  “ O d a m l a r   h u q u q i y   jih a td a n   e r k in   v a   te n g   b o ' l i b  

tu g 'i l a d i .   H a r   bir  d a v l a t n i n g   m a q s a d i   in s o n n i n g   ta b iiy   v a   a jra lm a s  

h u q u q i n i   t a 'm in la s h d a n   i b o r a t d ir ” .

B i rla s h g a n   M il la t la r   T a s h k i lo ti  B o s h   A s s a rn b le y a s i  1948  yil  10 

d e k a b r d a   i n s o n n i n g   a s o s i y   (s iy o s iy ,  iq tis o d iy ,  ijtim o iy ,  m a d a n i y )   h u q u q la r i 

v a   erk in lik lari  b e l g i l a b   b e r il g a n   ta rix iy   h u jja t  -   in s o n   h u q u q la r i 

u m u m j a h o n   D e k la r a ts i y a s in i  q a b u l  qildi.  D e k l a r a t s i y a   3 0   m o d d a d a n   ib o rat 

b o ' l i b ,   u n i n g   b ir in c h i  m o d d a s i d a   “ B a r c h a   o d a m l a r   erkin,  q a d r - q i m m a t   v a  

h u q u q l a r d a   te n g   b o ' l i b   tu g 'i l a d i l a r .   U l a r g a   aql  v a   v i jd o n   ato  q ili n g a n , 

b i n o b a r i n   u la r   b i r - b i r i g a   n i s b a t a n   b i r o d a r l a r c h a   m u n o s a b a t d a   b o ' l i s h l a r i  

k e r a k ”  d ey ilg an .

I k k in c h i  j a h o n   u r u s h i d a n   k e y i n   in s o n   h u q u q i   m u a m m o l a r i   d u n y o  

m i q y o s d a   a h a m i y a t g a   e g a   e k a n l i g i n i   j a h o n   h a m j a m i y a t i   a n g l a b   y etd i.  B u  

m u a m m o   f a q a t  b ir   d a v l a t g a   te g is h li  b o ' l i b   q o l m a y ,   b alk i  x a l q a r o   a h a m i y a t  

k a s b   e ta y o tg a n lig i ,  b u n i n g   n a t ija s id a   k o n s t i t u t s i y a v i y   h u q u q   a s ta - s e k in  

x a l q a r o   s t a n d a r d  a r  d a r a j a s i g a  k o ' t a r i l a y o t g a n l i g i   m a 'l u m   b o 'l d i .

1966  y ild a   B M T   B o s h   A s s a rn b le y a s i  “ F u q a r o l i k   v a   s iy o s iy   h u q u c l a r  

t o ' g ' r i s i d a ” gi,  s h u n i n g d e k ,   “ I q tiso d iy ,  i jt im o iy   v a   m a d a n i y   h u q u q l a r  

t o ' g 'r i s i d a ” gi  X a l q a r o   P a k t l a r   k a b i  h u j j a t l a m i   q a b u l  qildi.  B u   h u q u q iy  

a k t la r d a  in s o n  v a   f u q a r o   h u q u q i   m u k a m m a !   b a y o n   e tib  berildi.

S h u n d a n   s o ' n g   in s o n   h u q u q i   b o ' y i c h a   h a m d a   1984  y i l d a   iq tiso d iy , 

i jt im o iy   v a   m a d a n i y   h u q u q l a r   b o ' y i c h a   Q o 'm i t a l a r   ta sh k il  etildi.  B u   h a r  

ik k i  P a k t  in s o n   v a   f u q a r o l a r   h u q u q i n i n g   o ' z i g a   x o s   x a l q a r o   K o d e k s i  d e b  

q a b u l  qilindi.  Q a t n a s h c h i   d a v l a t l a r   u s h b u   P a k t l a r d a   n a z a r d a   tu ti lg a n   h u q u q  

v a   e r k i n l i k l a m i   t a ’m i n l a s h   y u z a s i d a n   z a r u r   q o n u n i y   t a d b ir la r   k o ' r i s h  

m a jb u r iy a ti n i  o ' z   z i m m a l a r i g a  old ilar.

1993 

y ild a   q a b u l   q ili n g a n   R o s s i y a   F e d e r a ts iy a s i  K o n s tit u ts iy a s id a  



“ in s o n ,  u n i n g   h u q u q i   v a   e r k in l ik la r i  o liy   q a d r iy a t.  I n s o n   v a   f u q a r o   h u q u q i  

v a   e rk in l ik la r in i  e 't i r o f   e tis h ,  u n g a   r i o y a   e tis h   v a   h i m o y a   qilish  

m a jb u r iy a ti n i  d a v l a t  o ' z   z i m m a s i g a  o la d i”   ( 2 - m o d d a )   d e y i lg a n .

Q o z o g ' i s t o n   R e s p u b l i k a s i   K o n s t i t u t s i y a s i n i n g   2 - m o d d a   2 - b a n d i d a  

R e s p u b l i k a   x o r ijd a g i 

o ' z   f u q a r o la r in in g   h i m o y a s in i 

v a   h o m iy l ig in i 

k a f o la tla s h in i  ta 'k id la y d i.

I n s o n   h u q u q i,   e r k in l ik la r i  v a   m a jb u r iy a tl a r in i  m a z m u n a n   b ir   n e c h a  

g u r u h l a r g a   b o ' l i b   o ' r g a n i s h   m u m k i n .   B u l a r g a   s h a x s iy   f u q a r o lik ,  siy o s iy , 

ijtim o iy ,  iq tiso d iy   v a   m a d a n i y   h u q u q l a m i   k iritish   m u m k i n .

I n s o n   v a   f u q a r o l a r   h u q u q la r i n i  b u n d a y   ta r t ib la s h   y u q o r i d a   Ь ауб п 

e tilg a n   X a l q a r o   P a k t l a r g a   m u v o f i q   keladi.  K o ' p c h i l i k   d a v l a t l a r d a   in s o n  

h u q u q i,  

e rk in l ik la r i 

v a  


m a j b u r i y a t l a r i g a  

o i d  


a s o s iy  

p r i n s i p l a r

102


k o n stitu tsiy a v iy  ji h a t d a n   m u s t a h k a m l a n i b   q o 'y i l g a n .

Erkinlik —

  h a r   b ir   s h a x s n i n g   ta b iiy   h u q u q i  b o ' l i b ,   uni  h i m o y a   qilish 

b a r c h a   d a v l a tl a r n in g   v az if a sid ir.  I n so n   d u n y o d a   y a s h a r   c k a n ,  y e b   ichishi, 

kiyinishi,  tu rar  j o y g a   e g a   b o ' l i s h i ,   oila  q u rish i,  x o r d iq   c h i q a n s l u ,  

d a v o l a n is h i, 

m a ’n a v i y  

e h t iy o jla ri n i 

q o n d ir is h i, 

j a m i y a t n i n g  

sivnsiy 


h a y o t i d a   ish tiro k   etishi  / a r u r .   B u l a r   u n i n g   in so n   s if a tid a   y a s h a s h in i n g   / a m i  

sharti,  ta b iiy   e h t iy o jla ri d ir .



Majburiyat

  -  k o ' p g i n a   d a v l a tl a r   in so n   v a   f u q a r o l a r   m a jb u r iy a ti a r im  

fa r q la y d ila r,  m a s a l a n ,   m a j b u r i y   h a r b iy   x iz m a t  f a q a t  f u q a r o la r g a   tegishli 

b o 'l a d i .   B a 'z a n   a y r i m   h u q u q l a r   f a n d a   p o z itiv   h u q u q l a r   d e b   h iso b lan a d i. 

( M a s a la n ,   f u q a r o n i n g   s a y la s h  

h u q u q i  y o k i 

i n s o n l a m i n g   q o n u n  

va 


k o n s ti tu ts iy a g a   r io y a   q ilis h   m a jb u r iy a tl a r i) .  B u   h u q u q   v a   m a jb u r iy a tl a r  

d a v l a t  t o m o n i d a n ,   s h u   j u m l a d a n ,   s u d   ta r t ib id a   h a m   ta 'm in la n a d i.  B o s h q a  

h u q u q   va  m a jb u r iy a tl a r ,  

K o n s t i t u s i y a d a   y o / i l g a n  

b o 'l s a d a ,   a x lo q iy  

h is o b la n ib ,  s u d  t o m o n i d a n   b e v o s ita   h i m o y a   q ilin ad i.



Tabiiy  va pozitiv huquq o'rtasidagi aloqa.

T a b i iy   h u q u q n i  K o n s t i t u t s i y a   y o k i  b o s h q a   q o n u n   h u jja tla r d a   b elgila b 

q o ' y i s h g a   h o ja t  y o ' q .   B u  u c h u n   t u g ' i l i s h n i n g   o ' z i   k ifo y a .  I n s o n la r y a s h a sh , 

s h a 'n   v a   q a d r   q i m m a t i n i   h i m o y a   q iiis h   kabi  h u q u q l a r g a   e g a   b o 'l g a n  

b o 'l a d i .

P o z itiv   h u q u q   n o r m a t i v   h u j j a t l a rd a   b e l g ila n g a n   ta rt ib d a   v a   s h a k ld a  

q a y d   etilg a n ,  d a v l a t  o r g a n la r i  to m o n i d a n   q a b u l  q ili n g a n   r a s m i y   huquqdir.

P o z itiv   h u q u q   -   bu  j i s m o n i y   v a   y u r id ik   s h a x s l a r n i n g   h u q u q la ri 

.   m a jm u i  h is o b l a n ib ,   d a v l a t   o r g a n la r i  t o m o n i d a n   c h i q a r i l a d i g a n   n o r m a t iv - 

h u jja tla r d a   b e l g ila b   q o ' y i l a d i   v a   b u   h u q u q la r n i  a m a l g a   o sh ir ish   doirasi 

u s h b u   h u j j a t l a rd a   y o z i l g a n   s h a rtl a r   b o ' y i c h a   hal  q ilin a d i.  B u  h u q u q la r  

d a v l a t  t o m o n i d a n   h im o y a l a n a d i .   L e k in ,  « ta b iiy   h u q u q   n o r m a t i v   h u jja tla rd a  

q a y d   etilsa,  p o z a t i v   h u q u q g a   a y l a n a d i m i ? »   d e g a n   h aq li  sa vol  tu g 'u lis h i 

m u m k i n .

B u n d a y   h o la td a ,   ta b iiy   h u q u q   f a q a t   p o z i tiv   h u q u q   sh a k lin i  olishi 

m u m k i n ,   le k in   u  b a r i b i r   ta b iiy   h u q u q   t u s h u n c h a s i n i   s a q l a b   q o la d i.  M is o l 

u c h u n ,   d a v l a t  t o m o n i d a n   c h i q a r ilg a n   p o z i t i v   h u q u q   b e k o r   q ili n s a d a ,  tabiiy 

h u q u q   y o 'q o l m a y d i .

T a b i iy   h u q u q   p o z itiv   h u q u q   z a m i r i d a   o ' z   r i v o j l a n i s h i g a   erishadi. 

M i s o l   u c h u n ,  q o n u n l a r   q a b u l  q ilin a d i,  d a v l a t   h u q u q n i   h i m o y a   qilu v c h i 

o r g a n la ri  i n s o n l a r n i n g   h a y o t in i,  t u r m u s h   ta rzini  h i m o y a  qiladi.

Xalqaro  huquq  va  shaxsning  huquqiy  maqomi.

  H o z i r g i   k u n d a  

s h a x s n in g ,   m a 'l u m   h o l l a r d a  f u q a r o n i n g   ( m a s a l a n ,   s a y l o v   h u q u q i  m a salala ri 

b o ' y i c h a )   h u q u q iy   m a q o m i   m a sa la si  a s o s a n   x a l q a r o   h u q u q ,   u n in g   e 'tiro f

103


e tilg a n   ta m o y illa ri  v a   m e 'y o rla ri  h ila n   b e lg ila n a d i.  D a v la t  t o m o n i d a n  

r a tifik a ts iy a   q ilin g a n   x a l q a r o   h u jja tla r   b e v o s i t a   q o 'l l a n i s h i   v a   m a m l a k a t  

sudlari  to m o n i d a n   u n i n g   ichki  h u q u q i  sif a tid a   ta ’m in l a n is h i  m u m k i n .




Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   54


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling