O‘zbekisòÎn respublikàsi îliy và O‘RÒÀ ÌÀÕsus òÀ’LIÌ VÀzirligi o‘RÒÀ ÌÀÕsus, KÀsb-hunàR ÒÀ’LIÌI ÌÀRKÀZI
Download 1.47 Mb. Pdf ko'rish
|
algebra va matematik analiz asoslari 2 qism i bob
- Bu sahifa navigatsiya:
- I.35-rasm. I.36-rasm.
- 3-§. Qo‘shish fîrmulàlàri 1. Ikki burchàk àyirmàsining và yig‘indisining kîsinusi và sinusi.
- Ì à s h q l à r 1.70.
- 2. Ikki burchàk yig‘indisi và àyirmàsining tàngånsi và kîtàngånsi.
- Ì à s h q l à r 1.76.
- 3. Kåltirish fîrmulàlàri.
- Ì à s h q l à r 1.86.
Ì à s h q l à r 1.69. Quyidàgi funksiyalàrning õîssàlàrini tåkshiring và gràfiklàrini yasàng: 1) y =
= - ctg 2 3 p ; 3) y x = ctg
2 ;
y = tgx p 2 - p 2 3 2 p - 3 2 p p -p Y O O y = ctgx p 2p 3p X Y -p -2p I.35-rasm. I.36-rasm. 35 A(0) O E F a b D Q B(a) j
R = OB = OA = 1 I.37-rasm. 4) y = 2ctgx; 5) y = | ctg2x |; 6)
y x = 1 2 2 tg ; 7) y = | tg2x |; 8)
x = + tg2 4 p ; 9) y = ctg| x |; 10)
y x = - tg p 6 ; 11) y = [ ctgx ]; 12) y = {ctgx}; 13)
y x = tg
2 .
1. Ikki burchàk àyirmàsining và yig‘indisining kîsinusi và sinusi. Chizmàdà (I.37- ràsm) ÐBÎÀ = a, ÐCOA = b, j = b - a, BD ^CE, CQ^OB, DE = BF, DB = EF = OF - OE = cosa - cosb, QB = OB - OQ = 1 - cosj, CQ = sinj, CD = CE - BF = sinb - -sina, CDB và CQB to‘g‘ri burchàkli uchburchàklàr umumiy CB giðîtånuzàgà egà. Pifàgîr tåîråmàsi bo‘yichà: BC 2
2
2
2
2 yoki sin 2 j + (1 - cosj) 2 = (sinb - sina) 2
2 ,
2 j + 1 - 2cosj + cos 2 j = = sin 2 b - 2sinbsina + sin 2 a + cos
2 a - 2cosacosb + cos 2 b,
2 j + cos
2 j) + 1 - 2cosj = (sin 2 b + cos
2 b) + (cos 2 a + sin
2 a) -
- 2(sinasinb + cosacosb), 2 - 2sosj = 2 - 2(sinasinb - -cosacosb) yoki cos(b - a) = cosacosb + sinasinb. (1) (1) munîsàbàt bo‘yichà và funksiyalàrning õîssàlàridàn fîy- dàlànib, yanà bîshqà fîrmulàlàrni tîpish mumkin: cos(a + b) = cos(a - (-b)) = = cosacos(-b) + sinasin(-b), cos(a + b) = cosacosb - sinasinb. (2) Õususàn:
à) 2 2 cos cos cos
p p - a = a + 2 sin sin 0 cos p + a = × a +
1 sin sin
+ × a =
a , 36 2 2 2 cos
cos cos sin sin
0 cos 1 sin
sin p p p + a =
a - a = ×
a - × a = -
a ; 2 cos sin p - a = a ; (3) 2 cos sin p + a = - a . (4) b) 2 2 2 sin cos cos
p p p - a = - - a = a , 2 2 2 sin
cos cos(
) cos p p p + a =
- + a =
-a = a .
Dåmàk, 2 sin cos p - a = a ; (5) 2 sin cos p + a = a. (6) a ± b burchàk sinusi uchun fîrmulàlàr yuqîridà tîpilgàn fîrmulàlàrdàn fîydàlànib chiqàrilàdi: 2 2 2 2 sin( ) cos ( ) cos cos(
) cos sin
sin sin cos
cos sin p p p p a + b = - a + b = - a - b = = - a
b + - a
b = a b + a b yoki sin(a + b) = sinacosb + cosasinb. (7) Àgàr (7) fîrmulàdàgi b o‘rnigà -b qo‘yilsà, nàtijàdà: sin(a - b) = sinacosb - cosasinb. (8) Ì i s î l . cos150° và sin150° ni tîpàmiz. Y e c h i s h . (4) và (6) fîrmulàlàr bo‘yichà: cos150° = cos(90° + 60°) = -sin60° = - 3
; sin150° = sin(90° + 60°) = cos60° = 1 2
Ì à s h q l à r 1.70. Hisîblàng: 1) 12 sin p ; 2)
4 3 cos p ; 3)
5 4 cos p ; 4)
4 3 sin p .
37 1.71. Àgàr 3 8 sin x = ; 4 9 sin t = ; 0 2 < < x p ; p p 2 < < t bo‘lsà, quyidàgilàrni tîping: 1) sin(x - t); 2) sin(x + t); 3) cos(x - t); 4) cos(x + t). 1.72. Àgàr cosx = -0,8; siny = 0,4; p p < < x 3 2 ; p p 2 < < y bo‘lsà, quyidàgilàrni tîping: 1) cos(x + y); 2) cos(x
1) cos(x + t)sin(x - t) + sin(x + t)cos(x - t); 2) cos(a + b)cos(a - b ) - sin(a + b)sin(a - b); 3) cos(45° + a)cos(45° - a) + sin(45° + a)sin(45° - a); 4) cos(
) sin sin sin(
) sin cos a b
a b a b a b - - - + ; 5) sin( ) sin cos cos( ) sin sin b a a b a b a b + - + +
2 2 ; 6) cos(
) sin sin cos(
) cos cos a b
a b a b a b + + + - ; 7) cos( ) sin sin cos( ) cos cos a b a b a b a b - - - -
. 1.74. Àyniyatlàrni isbît qiling: 1)
2 2 cos(45 ) (cos
sin ) - a =
a + a o ; 2) cos(
) sin sin
ctg ctg 1 a-b a b = a b + ; 3) sin(a - b)sin(a + b) = cos 2 b - cos
2 a; 4) sin2x cosx + cos2x sinx = sin3x; 5) sin(a + b) + cos(a - b) = (sina + cosa)(sinb + cosb); 6) sin(
) cos cos
sin( ) cos cos sin( ) cos cos a b a b b g b g g a g a - - - + + = 0 . 1.75. Funksiyalàrning juft-tîqligi và dàvriyligini tåkshiring hàmdà gràfiklàrini yasàng: 1) 2
cos cos sin sin
x x y x x = + ; 2) 3 3 sin cos sin cos
x x y x x = - . 2. Ikki burchàk yig‘indisi và àyirmàsining tàngånsi và kîtàngånsi. 1-bànddàgi fîrmulàlàrdàn fîydàlànàmiz. Buning uchun cos(a + b) ¹ 0, ya’ni k 2 p a + b ¹ + p , kÎZ và cosa ¹ 0, cosb ¹ 0 bo‘lishi, ya’ni a và b làr k 2 p + p , kÎZ gà tång bo‘lmàsligi kåràk. Shu shàrtlàrdàn quyidàgilàrgà egà bo‘làmiz: 38 sin
sin sin(
) sin cos
cos sin cos
cos tg tg cos( ) cos cos sin sin sin
1 tg tg sin
1 cos
cos tg(
) b a + a+b a b+ a b a b a+ b
a+b a b- a b b - a b a - × a b a + b = = = = . Bundàn: tg tg 1 tg tg tg( ) a+ b - a b a + b =
. (1) Õuddi shundày, tg tg
tg( ) a- b + a b a - b =
. (2) Quyidàgi fîrmulàlàr hàm shu kàbi hîsil qilinàdi: ctg ctg 1 ctg
ctg ctg(
) a b- a+ b a + b = , (3) ctg ctg 1 ctg ctg
ctg( ) a b+ a- b a - b = . (4) Ì i s î l . 7 12 ctg p ni hisîblàymiz. Y e c h i s h . 3 ctg ctg 1 1 1
3 3 1 3
7 3 4 3 12 3 4 3 3 3 1 3 ctg
ctg 1 3 4 3 ctg ctg p p × - × - - - p p p p p + + + + = + = = = = . Ì à s h q l à r 1.76. Àgàr sin(2a + b) = 2sinb bo‘lsà, tg(a + b) = 3tga bo‘lishini isbît qiling, bundà b ¹ kp, kÎZ. 1.77. (1)–(4) fîrmulàlàrning chàp qismlàrini uning o‘ng qismlàridàn hîsil qiling. 1.78. Hisîblàng: 1) tg75°; 2) 5 12
p ; 3) ctg105°; 4) tg15°; 5) ctg15°. 1.79. Bårilgàn: 1) tgx = 1,5, tgy = -0,5; 2) ctgx = 1,5, ctgy = -0,5. Òîping: 1) tg(x - y); 2) tg(x + y); 3) ctg(x - y); 4) ctg(x + y). 1.80. Bårilgàn: 1 3 tga = , 4 5 ctgb = , tg 1 g = . Hisîblàng: 1) tg(a + b + g); 2) ctg(a + b + g); 3) tg(a + b - g). 39 1.81. Hisîblàng: 1) tg26 tg34 1 tg26 tg34 + - o o o o ;
2) ñtg ctg
ctg ctg
p p p p 5 9 20 1 5 9 20 + - .
1) tg
tg p 4 1 1 - = - + x x x ; 2) ( )
4 ctg 1
ctg x x x - p + + = ; 3) ctg2
ctg ctg
2 a a a = -1 2 ; 4) ctg ctg
ctg ctg
p a p a
p a p a
3 3 1 3 3 3 3 + ×
- - + +
- = -
; 5) ( ) tg 1 tg tg ctg
ctg 1 1 a+b a+ b
a × b -
- = -
1.83. Ifîdàlàrni sîddàlàshtiring: 1)
ctg( ) ctg
ctg ctg(
) a b
b b a b - × - + - 1 ; 2) tg(
) tg 1+tg(
) tg a b
a a b
a - -
- × ; 3) tg5 tg2
1 tg5 tg2 x x x x - + × ; 4) ctg5 ctg ctg5
ctg x x x x × + - 4 1 4 .
shish (umumiy) nuqtàsidàn o‘tkàzilgàn ikki urinmà îràsidàgi burchàkkà tång. Quyidà ko‘rsàtilgàn funksiyalàr gràfiklàri îràsidàgi burchàk tàngånsini tîping: 1) y = x 2 và y x = ; 2) y x = + 6 1 2 và y = x 2 ; 3) y = 3x 2
4x - 6 và y = x 2
x + 3; 4) y = x 2 và y x = -
2 .
= 1 : 2 : 3. Shu burchàklàrning tàngånslàri và sinuslàrini tîping. 3. Kåltirish fîrmulàlàri. Îldingi bàndlàrdà p - a, p + a, p a 2 - , p a 2 + burchàklàr sinusi, kîsinusi, tàngånsi, kîtàngånsi uchun fîrmulàlàr chiqàrilgàn edi. Ulàrdàn hàmdà ikki burchàk yig‘indisi và àyirmàsi fîrmulàlàridàn fîydàlànib, 3 2
a ± , 2p ± a burchàklàr uchun fîrmulàlàrni chiqàrà îlàmiz. Bu fîrmulàlàr bir burchàk funksiyasini bîshqà burchàk funksiyalàri îrqàli ifîdàlàshgà, õususàn, o‘tmàs burchàk funksiyalàrini o‘tkir burchàk funksiya- làrigà kåltirishgà imkîn båràdi. Ìàsàlàn, 3 2
cos cos
( ) sin( ) sin p p + a = + p + a = - p + a =
a . (1) Shu kàbi, 40 ( ) sin cos
3 2 p a a + = - ; (2) ) ( ) tg ctg 3 2 3 2 3 2 p a a p a p a a a + = = = - + + - sin
cos cos
sin ; (3)
(
ctg tg 3 2 p a
a + = - . (4) Kåltirish fîrmulàlàri ko‘p, ulàrni esdà sàqlàsh màqsàdidà ushbu mnåmînik qîidàdàn hàm fîydàlànàmiz (yunînchà
yengillàshtiruvchi usul): 1) àgàr àrgumånt p ± a, 2p ± a ko‘rinishdà bo‘lsà, trigînî-
2) àgàr àrgumånt p a
± , 3 2 p a ± ko‘rinishdà bo‘lsà, funksiya- ning nîmi o‘zgàràdi (sinus kîsinusgà và àksinchà, tàngåns kîtàngånsgà và àksinchà); 3) bårilgàn trigînîmåtrik funksiya àrgumånti qàysi chîràkdà yotgàn bo‘lsà, funksiyaning o‘shà chîràkdàgi ishîràsi izlànàyotgàn funksiya îldigà qo‘yilàdi. Kåltirish fîrmulàlàrini quyidàgi jàdvàl ko‘rinishidà umum- làshtiràmiz: sin
cos cos sin
–sin –cos –cos –sin sin cos
sin –sin
–cos –cos –sin sin cos
cos tg ctg –ctg –tg
tg ctg
–ctg –tg
tg ctg
tg –tg
–ctg ctg
tg –tg
–ctg ctg
a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a p a 2 - p a 2 + p - a p + a 3 2 p a - 3 2 p a + 2p - a 2p + a Ì i s î l . à) cos(15p + a); b) tg(p + a) ifîdàlàrni o‘tkir burchàk trigînîmåtrik funksiya ko‘rinishigà kåltiràmiz, 0 2
< a p . Y e c h i s h . a) cos( 7•2p + p + a) = cos(p + a). Bundà p + a burchàk, dåmàk, 15p + a burchàk hàm, uchinchi chîràkkà qàràshli. Bu chîràkdà kîsinusning ishîràsi mànfiy, hîsil bo‘làdigàn funksiyaning nîmi kîsinusligichà qîlàdi. Dåmàk, cos(15p + a) = - cosa; b) uchinchi chîràkdà tàngåns musbàt. Nàtijàdà tg(p + a) = tga hîsil bo‘làdi. 41 Ì à s h q l à r 1.86. Bir nåchà kåltirish fîrmulàsini gåîmåtrik usuldà isbît- làng.
1.87. Ifîdàning qiymàtini tîping: 1 ) sin1080°; 2) cos1080°; 3) tg1080°; 4) ctg1080°; 5) 1080° li yoy sàhmini; 6) 5
sin 7 p ; 7)
( ) 49 6 cos -
p ; 8) ( ) 29 8 tg - p ; 9) 32 3 ctg - p .
1.88. Ifîdàlàrni sîddàlàshtiring: 1)
( ) ( ) ( ) ( )
55 51 73 101 3 4 3 4 sin cos sin
cos p p p p - - ; 2) tg tg
ctg - æ èç ö ø÷ æ èç ö ø÷ - æ èç ö ø÷ æ èç ö ø÷ 32 3 47 4 1 17 6 21 4 p p p p . 1.89. Àyniyatlàrni isbît qiling: 1)
( ) ( ) ( ) ( ) 2 2 2 5 2 sin
cos 16 1 tg (
) 2 5 7 (1 tg )(1 tg ) cos( ) 2cos
cos 2 2 2 p+a
p+b + p+a+b p p + a + b a-b + +a +b = ; 2)
9 11 2 2 2 sin cos 1 2 2 (cos( 4 ) sin )
(sin(5 ) cos(9
)) p p æ ö æ ö ç ÷ ç ÷ è ø è ø +a + +a p+a + a × p + a + p - a = - ; 3)
( ) 2 19 7 sin 11 cos tg 2 2 19 15 cos cos
tg( 11 ) 2 2 ctg x x x x x x x p p p- + - p p - - - p
= - .
Download 1.47 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
ma'muriyatiga murojaat qiling