O'zbekiston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxsus ta’lim vazirligi


Download 5.06 Mb.

bet20/57
Sana11.02.2017
Hajmi5.06 Mb.
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   57

q im m at,  hurm at  va  ehtirom   k e ltirish i  m u m k in ligi  aytib   o 'tila d i. 

S h u n in g d e k ,  asarda  m arkazlashgan  davlatni  m ustahkam lashga 

q aratilgan   n iz o la r g a   ch ek   q o 'y is h   kabi  o 'sh a   davr  uchun  juda 

katta  a h a m iy a tg a   m o lik   b o 'lg a n   m asalalarga  ham  alohida 

e ’tib or  b e r ila d i.  Shu  b ilan   birga,  davlatni  idora  etish   y o 'lla r i, 

b u ning  uch u n   b ek lar  bu  y o 'ld a   o 'z   atrofiga  b ilim d on ,  aqlli 

od am larn i  to 'p la s h i  lo z im   ek a n lig in i  aloh id a  ta ’ kid layd i.  El- 

yurtni  b o sh q a rish   a so sid a   ikki  narsa  yotad i  deb  ko'rsatgan 

sh o ir. 

B iri 

a d o la t 

k o 'rsa tish  

b o 'lsa , 

ik k in c h isi, 

ulardan 

m arham atni 

a y a m a slik d ir. 

Y uqorida 

qayd 

q itin gan id ek , 

sh o ir n in g   bu  asari  d u n yo  ja m o a tc h ilig i  tom onidan  ya x sh i  qabul 

q ilin g a n   e n g   y a x sh i  asarlar  qatoridan  o'rin   olgan .

1Х-ХИ  a s r la r d a   islom   d in i  va  so ‘fiylik



1Х -Х П  

asrlard a 

islom  

din i 

O 'rta 

O siy o  

xalqlari 

d a v la tc h ilig i. 

tarixid a 

katta 

rol 

o 'y n a y  

b osh lad i. 

M ovarou n n ah rd a  bu  davr  arab  x a lifa lig id a n   m ustaqil  b o'lgan  

d a v la tla r n in g   p ayd o  b o 'lish i  va  riv o jla n ish i  davri  b o'lgan  

b o 'ls a ,  is lo m   bu  vaqtda  Sharqda  k en g  tarqalib  jah on   dini

169


d a r a ja sig a   k o ‘ ta r ila d i, 

m u su lm o n  

d u n y o s in in g   m a fk u ra sig a  

a y la n a d i.  A rab  t ili  d a v la t  tili  d a r a ja sig a   k o ‘ta rila d i.  A zald an  

s a v o d li  b o 'lg a n ,  m ad an iyat  d a ra ja si  y u q o r i  darajaga  k o ‘ta rilg a n  

x a lq   t e z   orada  n afaq at  arab  t i l i n i ,  b a lk i  islo m n i  ham  chuqur 

o 'r g a n ib ,  arab  tili  va  sh ariat  m a sa la la r id a   k itob lar  y o za d ig a n  

o lim la r n i  y e tis h tir ib   ch iq a ra   b o s h la d i.

X a lifa lik d a n  

a jralib  

c h iq q a n  

m u sta q il 

d avlatiar 

s o m o n iy la r , 

q o ra x o n iy la r , 

s a lju q iy la r  

v a  

g 'a z n a v iy la r , 

X o r a z m sh o h la r   d avrid a  bu  m u sta q il  m a rk a zla sh g a n   d avlatlarn i 

y a n a d a   m u sta h k a m la sh   u ch u n   is lo m   d in ig a ,  u n in g  t a ’ lim o tig a , 

ta r ix iy   a h k o m la r ig a   e ’tib o r   bir  n e c h a   bor  k u ch aya  b o sh la y d i. 

S h a h a rla rd a   m a sjid la ru -m a d ra sa la r  q u r ilis h ig a   e ’tib o r  b erila  

b o s h la d i.  M a sa la n ,  m a n b a la r n in g   darak  b e r ish ic h a ,  B u x o ro d a  

d a stla b k i  m adrasa  K o v u s h d o ‘ zla r  tim i  y a q in id a   barpo  q ilin a d i. 

H a tto   q o n u n sh u n o sla r   uch u n   ham   m a x su s  “ F aq ih lar  m a d ra sa si” 

d e g a n   ix tis o s la s h tir ilg a n   m ad rasa  q u r d ir ilg a n . 

B unday 

b ilim   m a sk a n la rid a   Q ur’o n i  k arim ,  H a d is  ilm i  va  shariat 

a s o s la r i  har  to m o n la m a   m u k am m al  o ‘ r g a n ilg a n .

0 ‘ sh a   davr  shaharlari  o r a s id a   is lo m   d in i  t a ’ lim o tin i  chuqur 

ta r g 'ib   q ilis h d a   B u x o ro  

sh a h ri 

a lo h id a   o ‘ rinni 

e g a lla y d i. 

Y u q o r id a   q a y d   q ilin g a n id e k ,  m a d r a sa y u ,  m ak ta b la rn in g   b o r lig i 

bu 

y e r d a  

y e tu k  

ilo h iy o t  

fa n i 

n a m o y o n d a la r in i 

y e tis h ib  

c h iq is h ig a   x iz m a t  q ila d i.  S h u n in g   u ch u n   b o 'ls a   kerak,  B u x o ro  

sh u  

davrdan 

b o sh la b  

“Q u b b a t- u l-is lo m ”( ” Islo m  

d in in in g  

g u m b a z i”)  n om i  b ila n   sh u h rat  to p a   b o s h la y d i.

S e k in -a s ta   m a r k a zla sh g a n   d a v la tn in g   a s o s iy   m afk u rasiga 

a y la n g a n   is lo m   d in i  b o sh q a   d in iy   q a ra sh la rn i  siq ib   chiqara 

b o s h la y d i  v a   x a lq   o m m a sin i  ito a td a   u sh la b   tu rish   uchun  qurol 

v o s it a s i  r o lin i  ham   bajara  b o s h la y d i.

B u   davrda  is lo m   ta ’lim o t ig a   b e b a h o   h is s a   q o ‘ shgan  Im om  

a l-B u x o r iy   va  Iso   a t-T e r m iz iy   k a b i  k o 'p la b   u lam olar  y e tish ib  

c h iq d ila r .  U lar  sh u   k u n ga  qadar  H a d is  ilm in in g   en g   k o ‘zg a  

k o 'r in g a n ,  butun  m u su lm o n   d u n y o s i  to m o n id a n   tan  o lin g a n  

a llo m a la r i  d a ra ja sig a   k o 'ta r ilg a n   z o tla r d ir .

Im o m   B u x o r iv   ( 8 0 9 - 8 7 0 - v v .’) 

B u x o r o d a   tu g 'ilib ,  shu 

y e r d a  

b irin ch i 

b ilim la r n i 

o la d i. 

S o 'n g r a  

b ilim in i 

yan ad a 

c h u q u r la sh tir ish  

m a q sa d id a  

M a k k a , 

M a d in a, 

B a g ‘dod, 

D a m a sh q , 

K u fa , 

N ish o p u r  

kabi 

sh ah arlarga 

boradi. 

M a n b alard an  

b izg a  

m a ’ lu m k i, 

Im om  

B u x o r iy  

islo m  

d in i

170


m a sa la ia r ig a   b a g 1 ish lan gan   20  ga  yaqin  asar  y o zgan .  Shu 

k itob lar  orasid a  B u x o riy n in g   butun  d u n yoga  mashhur  q ilgan 

asari  “ A l-J o m e ’  a s-S a h ih ”  ( “ Ish on ch li  t o ‘ p lam ”)dir.  Bu  asar 

160  q ism d an   iborat  b o 'lib ,  3 4 5 0   bobni  o ‘z  ich ig a   o la d i.  Buxoriy 

h a d isla rin i  to 'p la sh   va  bayon  etish d a   uni  h a q iq iy lig ig a   a so siy  

e ’tibor  bergan,  uni  haq iq atga  y a q in lig in i  isb o tlo v c h i  dalillarni 

k eltirgan   va  shu  a so sd a   hadislarni  ta s n if  q ilgan   olim d ir.  U ning 

d iqqat  m arkazida  fan n in g  in son   uchun  ta rb iy a v iy   aham iyati, 

uning 

m a’ n a v iy   y u k sa lish i, 

f o z illig i, 

d o n o lig i,  yaxsh i 

va 

y o m o n n i  ajrata  o lis h i  turadi.  U m rining  o x ir id a   u  o 'z   Vataniga 

q a y tib   k ela d i  va  Sam arqand  y a q in id a  v a fo t  etadi.  M ustaqillik 

y illa r id a   bu  u lu g ‘  b o b a k a lo n im iz  ruhini  shod  etib ,  O 'zb ek iston  

P rezid en ti  Islom   K arim ov  tash ab b u si  bilan  uning  vafot  etgan 

j o y id a   ulkan  m ajm u a-b in o  barpo  q ilin d i.  H ozirda  bu jo y   nafaqat 

m a m la k a tim iz  fu q arolarin i,  b alk i  butun  m usulm on  dunyosi 

a h lin i  ziy o r a tg o h   jo y ig a   aylan gan .

Im om   a t-T e rm iz iy   (824-892-ууЛ  



T erm izdan  uncha  uzoq 

b o 'lm a g a n   B u g '  q is h lo g 'id a   tu g 'ilg a n .  U  ham  B u xoriy  singari 

Sharqning  ju d a   k o 'p   shaharlarida  b o 'lib ,  o 'z   b ilim in i  oshirishga 

harakat  q ila d i.  A t-T e r m iz iy   hadislardan  tashqari  filo lo g iy a . 

tarixga  oid   asarlar  ham  y o z d i.  U n in g  10  dan  ortiq  yozgan  

asarlari  o ra sid a   n om in i  butun  m usulm on  o la m ig a   mashhur 

q ilg a n   asari  “Jom e  a t-T e r m iz iy ”  y o k i  “ Sunan  a t-T erm iziy ”dir. 

Bu  asar  islo m d a   u lam olar  tom on id an   haqiqat  deb  tan  olingan 

m ashhur  had islar  to 'p la m id a n   biridir.

Islo m   d in in in g   m am lakatda  a s o s iy   din  sifa tid a   tan  o lin ish i, 

b osh q a  d in la rn in g   o y o q -o sti  q ilin is h i,  bu  davrda  m ehnatkash 

om m a  turm ush  ta rzin in g  

o g 'ir la sh u v i 

ular  orasid a  ularni 

y u p a tish g a ,  ularning  ruhini  y e n g il  q ilis h g a   yordam   beruvchi 

g 'o y a n i  q id ir ish g a   m ajbur  q ila   b o sh la d i.  Bu  g 'o y a   ta sa v v u f 

g 'o y a s i  b o 'ld i.

T a sa v v u f,  y a ’ni  s o 'fiy lik  



islo m   d in i  a so sid a   shakllangan 

d in iy -fa ls a fiy  

oqim  

b o 'lib , 

p ok lan gan , 

zo h id , 

taqvodorlik 

m a’n o sin i  an g la ta d i.  U ning  a so sid a   bu  d unyo  lazzatlarid a  voz 

k e c h ish   orq ali  O llo h g a   y e tish ,  uni  b ilish ,  u  bilan  birlashish 

y o ' I ini  q id irish   y o ta d i.  S u fiy lik ,  Q ur’on  va  shariat  talablarini 

alb atta  s o ' z s i z   b ajarish,  o 'z in i  X u d o n in g   quli  deb  b ilis h   kabilar, 

o 'z   x o h is h i  bilan  p ok lan ib ,  O llo h g a ,  ruhiy  m a’n aviylik k a

171


s in g is h   o r q a li  c r is h is h g a   a so sla n a d i.  T a s a v v u f   t a 'lim o t i  a so sid a  

in so n   f a o liy a t i  v a   u n in g   k am oloti  y o ta d i.

T a s a v v u fd a   ruhni 

k a m o lo tg a , 

u n in g  

s o 'n g g i 

m aqsadi 

O llo h g a  

e r is h u v   yoM lari  t o ‘ rt  b o sq ic h d a n   ib orat: 

b irin ch i 

b o s q ic h -S H A R lA T   d eb   a ta la d i,  unda  a v v a la m b o r ,  sh a ria tn in g  

b a rch a   ta la b la r in i  bajarish  va  unga  b o ‘y s u n is h   ta la b   e tila d i. 

Ik k in c h i  b o s q ic h -T A R lQ A T   deb  a ta la d i.  U nda  m urid  o ‘ z  sh a x si 

ista k la r id a n   v o z   k e c h ib ,  o 'z in i  pir  ix tiy o r ig a   to p s h ir is h i  kerak. 

U c ly n c h i  b o s q ic h - M A ’ R IFA T  boM ib,  unda  s o ‘fiy la r   k o in o tn in g  

b ir lig i  X u d o d a   m u ja ssa m   b oM ishini,  y a x s h ilik   va  y o m o n lik n in g  

n is b a tin i  aql  b ila n   em a s,  qalb  o rq a li  a n g la b   o lis h la r i  kerak 

b o ‘ la d i.  T o ‘ rtin ch i  b o sq ic h   H A Q IQ A T d ir.  B u n d a  s o ‘fiy   sh a x s 

s ifa tid a  

tu g a b , 

X u d o g a -m o ‘ lja lla n g a n  

h a q iq a tg a  

y e tis h is h i, 

O llo h g a   s in g ib   k e tis h i  va  natijada  a b a d iy lik k a   e r is h u v i  zarur. 

B u  ja r a y o n   m a ’ lum   d a v o m li  vaqtni  ta la b   etg a n .  M a x su s  ruhiy 

j is m o n iy  

h arakat, 

fa o liy a t, 

s i g ‘ in is h , 

ib o d a tla r , 

o h a n g la r 

y o r d a m id a   a m a lg a   o sh ir ilg a n .

T a s a v v u fn in g   ijtim o iy   a so sin i  sh a h a rla rd a g i  hunarm andlar, 

m a y d a   s a v d o g a r la r   ta sh k il  q ilg a n .  IX -X   a sr la r d a y o q   Iroq  va 

E ron d a  u n in g   y ir ik   v a k illa ri  v u ju d ga  k e la d i.  M ovaraunnahrda 

e s a   t a s a v v u f   t a ’ lim o ti  X  asrdan  b o sh la b   y o y ila   b o sh la d i. 

H o z ir g i 

0 ‘z b e k is to n  

hududida 

ta s a v v u fn in g  

r iv o jla n is h id a  

Y u s u f   H a m a d o n iy   t a ’ lim o t i  m uhim   rol  o ‘ y n a y d i.  M anbalarda 

qayd   q ilin is h ic h a ,  Y u s u f  H am ad on iy  1 0 4 3 - 1 0 4 9 - y ild a   E ron n in g 

H a m a d o n   sh a h rid a   t u g ‘ ila d i.  D astlab k i  b ilim la r in i  H a m ad on   va 

B a g ‘d o d d a   o la d i.  Im om   G ‘ a z z o liy   k ab i  b u y u k   a llo m a la rn i 

ta r b iy a la b  

v o y a g a  

y etk a zg a n  

sh a y x  

A b u  

A li 

F a rsa d iy g a  

s h o g ir d lik k a   tu sh a d i.  Y u s u f  H am ad on iy  u m rin in g   k a tta   q ism in i 

0 ‘ rta  O s iy o d a   o ‘tk a z g a n .  U  h u n a r m a n d c h ilik -k o s ib c h ilik   b ilan  

s h u g 'u lla n g a n . 

S h u n in g  

uchun 

ham  

boM sa 

k era k , 

u n in g 

t a ’ lim o ti 

a s o s a n   hunarm andlar  o r a sid a   k e n g   ta rq a lg a n   va 

u la rn in g   m a n fa a tla r in i  ifo d a la g a n .  Y u s u f   H a m a d o n iy   s u f iy lik  

ilm i 

b o ‘ y ic h a   k o 'p la b   sh o g ird la r  ta y y o r la d i. 

U  

B u x o ro d a  

m a x su s  x o n a q o   q u rd irib ,  o ‘sha  yerd a  s h o g ir d la r g a   dars  b ergan . 

H a m a d o n iy   t a ’ lim o tid a   vatan p arvarlik   g ‘o y a la r i  o ‘ z  ifo d a sin i 

to p g a n .  U n i  pir  d eb   b ilg a n   sh o g ir d la r id a n   2 1 3   ta s i  m ashhur 

sh a y x la r   b o 'lib   y e tis h g a n   ekanlar.  H a m a d o n iy   t a ’ lim o tid a n  

0 ‘rta 

O s iy o d a  

ikki 

ta s a v v u f 

m a k ta b i-y a s s a v iy lik  

va 

n a q s h b a n d iy lik   k e lib   ch iq a d i.

172


O 'rta  O siy o   h u d u d id a   b irin ch i  vujudga  kelgan  s o 'fiy iik  

o q im i 

Y a s s a v iy lik d ir. 



Bu  o q im g a  

1 105 


y iid a   Y assa  (T urkiston) 

shahrida  tu g 'ilg a n  

A hm ad  Y assaviy 



a so s  so lg a n .  Ahm ad 

Y a ssa v iy   B u x o ro d a   Y u s u f   H am adoniydan  ta ’ lim  o lg a ch ,  yana 

ona  shahri  T u r k isto n g a   q aytib   k eladi  va  shogirdlar  tarbiyasi 

m a sa la si  b ila n   s h u g 'u l lan ad i.  M adrasa  va  xonaqolar  qurdiradi. 

Y a ssa v iy   t a ’ lim o tin in g   a so sla ri  turkiy  tild a  y o z ilg a n   “ D evoni 

H ik m a t”  asarid a  b a yon   e tilg a n .  U  o'troq   va  k o'ch m an ch i  turkiy 

xa lq la r  o ra sid a   o 'u f iy lik   ta 'lim o tin i  targ‘ ib  q ilish d a   muhim 

ah am iyat  kasb  etg a n .

Y a ssa v iy   ta r iq a tin in g   boshqa  tariqatlarda  b o ‘ lganidek, 

o 'z ig a   xos  q o id a la r i  bor.  Ular:  l.M u rid   hech  kim sani  o 'z  

sh a y x id a n   a fza l  k o ‘ r m a s!ig i,  unga  m utlaqo  ta slim iy a t  izhor 

e tm o g 'i  lo z im .  2 . M urid  sh u n c h a lik   zukko  va  idrokli  b o 'lish i 

k erak k i, 

to 

o ‘z 

s h a y x in in g  

barcha 

ramz 

va 

ishoralarini 

m ukam m al  a n g la y   o l s i n '   3 .S h a y x in in g   barcha  ah voli  (so 'z la r i) 

va  a ’ folari  (is h la r i)  g a   m urid  so d iq   b o 'lib ,  unga  m utlaqo  m ute 

va  m o 'ta q id   b o ‘ lm o g ‘ i  lo z im .  4 .  M urid  o 'z   m urshidi  (p iri)  ning 

barcha  to p sh ir iq la fin i  c h a q q o n lik   bilan  sid q id ild an   bajarib,  uni 

h a m ish a   rozi  q ilib   y u r m o g 'i  lo z im .  5.  Murid  o ‘z  s o 'z ig a   sod iq , 

v a ’d a sig a   rosih   bo ‘lib ,  o ' z   m u rsh id i  k o 'n g lid a   hech  qanday 

sh a k -sh u b h a   tu g 'd ir m a s lig i  zarur.  6.  M urid  o 'z   v a ’dasiga 

v a fo d o r   va  s o 'z id a   u stu vor  b o 'lis h i  kerak.  7.  Murid  o ‘z 

ixtiyo.rid agi  b archa  m o l-m u lk n i, 

butun  bor-u  y o ‘ g ‘ ini  o 'z  

sh a y x ig a   n iso r  (b a x s h id a )  etm o q   uchun  d oim o  tayyor  b o 'lm o g 'i 

kerak.  8 . M urid  o ‘z  s h a y x in in g   barcha  sir-asroridan  ogoh  b o 'lib , 

u n in g  

ifs h o s in i 

(o sh k o r  

e tis h n i) 

hech 

vaqt 

x a y o lig a  

k e ttir m a slig i  k erak.  9 . M urid  o ' z   sh a y x in in g   barcha  tak liflarin i 

nazarda  tu tm o g 'i,  u n in g   m u sh k u lo tin i  oson   q i)m o g ‘ i,  pandu 

n a sih a tla r in i  bajo  k e ltir m o g 'i  shart.  10.  Murid  O lloh   v iso li 

uchun  o 'z   sh a y x i  y o ‘ Iida  butun  m oli  va  jo n in i  nisor  etm oqqa 

ta y y o r   tu rish i,  u n in g   d o 's t ig a   d o ‘ st,  dushm aniga  dushman 

b o 'lib   yash am ogvi  shart.

A hm ad 

Y a s s a v iy n in g  

fik rich a  

s b a ria ts iz  

ta r iq a t, 

ta r iq a ts iz   m a ’r if a t,  m a ’r if a ts iz   h a q iq a t 



b o 'la   olm ayd i.  Ular 

d o im o   b ir-b irin i  to 'ld ir a d i.  Bu  y o 'l  kam olot  y o ‘ li  b o 'lib ,  inson 

h a y o lin in g   as!  m o h iy a tin i  tash k il  etad i.

Y u su f  H a m a d o n iy n in g  

y an a 

bir 

sh ogird i 

A bduxoliq 

G ‘ijd u v o n iy  

b o 'lg a n .  Y a s s a v iy   b ilan   G 'ijd u v o n iy   shu  darajada

173


iq tid o r li  sh o g ir d la r d a n   b o 'lis h g a n k i.  k e y in c h a lik   ulardan  bir 

" Y a s s a v iy a ” , 

ik k in c h is i 

“ N a q sh b a n d iy a "  

ta r iq a tin in g  

a s o s c h ila r i  b o 'lib   y e tis h a d ila r .  X o ja   A b d u x o liq n in g   tarjim ai 

h o li,  t u g 'ilg a n  

va  vafo t 



e tg a n   sa n a la r i  an iq .  U  1103  y ild a  

G 'ijd u v o n d d a   m g 'ilib ,  1 1 7 9   y ild a  

o 'z  


vatanida  v a fo t  eta d i. 

X oja  A b d u x o liq q a   d a stla b k i  s a v o d n i 

o ‘z 


tu g 'ilg a n   y u rtid a  

Finom 


S a d iid d in   b erad i.  K e y in c h a lik   o ‘ q ish n i  B u x o ro d a   d a v o m   e ttir ib . 

y u q oii.d a 

q ayd  

q ilin g a n id e k , 

Y u s u f   M am adoniyga 

sh o g ir d  

t u s h a d i.  T a r ix iy  

m a n b a la rq in g   xabar  b e r ish ic h a , 

u s to z  

va 

sh o g ird n V ig   b ir -b ir la r ig a   h u im a ti,  m e h r-o q ib a ti  sh u   darajad a 

b o 'lg a n   e t ik i,  ular  b ir g a lik d a   S h a rq n in g   fan  va  m a d a n iy a t 

o 'ch o q la rid a n .  b o 'lm is h   S am arq an d ,  B u x o r o ,  M arv,  ls f a x o n , 

B a lx   sin g a r i  sh ah arlarga  b o rg a n   ek a ria r  va  u  y erla rd a   t a s a v v u f  

s o h a s id a g i  o ' z   b ilim la rin i  y a n a d a   c h u q ir la sh tir g a n   ekattlar.

X o ja   A b d u x c liq   G 'ijd u v o n iy   Sharq  fa ls a fa   ta rix id a   o 'z ig a  

x o s   o 'r in   eg a lla y d »   U n in g   f a ls a f iy   dunyTjqarashi  ta s a v v u fd a g i 

X o ja g o n   (X o ja la r )  x^ lq asid a  s h a k lla n d i.  A $ar  b iz g a c h a   A hm ad  

Y a s s a v iy n in g   “ H ik m atlar”i  m e r o s  b o 'lib   q tlg a n   b o 'ls a ,  X oja  

A b d u x o liq  

G 'ijd u v o n .y d a n  

“ R is o la y i 

S o h ib iy a ” 

''R is o la y i 

S h a y x s h u y u k   X a zra ti  A tu   Y u s u f   H a m a d o n i”  kabi  a sa rla r  n.~ros 

b o ' l i b   q o lg a n .  A m m o   bu  a sa rla r  h a li  y a x s h i  o 'lg a n ilm a g a n   v<* 

k e n g   x a lq   o m m a si  o ra sid a   ta r g 'ib   q ilin m a g a n .  Xoja  A b d u x o liq  

G 'ij d u v o n iy   u sto z id a n   k o 'p   n arsalarn i  o 'rg a n a r  ekan,  o ' z i   ham 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   57


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling