O'zbekiston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxsus ta’lim vazirligi


Download 5.06 Mb.

bet21/57
Sana11.02.2017
Hajmi5.06 Mb.
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   57

k o 'p   h o lla r d a   m u sta q il  filer  y u r itib ,  b a ’ zi  m a sa la la rd a   o 'z  

y o   lin i  s h a k lla n tir is h g a   harar.at  q ilg a n .  U  zikr  a y tish   u su li 

b o 'y ic h a   “ Z ikri 

X u f iy a ”,  “ Zikri  d i l ”  a m a lin i  ta r g 'ib   q ila  

b o s h la g a n .  X o ja   A b d u x o liq n in g   \is to z i  Y u s u f  H a m a d o n iy   o 's h a  

v a q td a   o ' z   sa h o b a la r i  b ila n   “ A to n iy a ”  zik r  tu sh ish   a m alin i 

b a ja r g a n . 

X o ja  

A b d u x o liq  

G 'ijd u v o n iy  

y u q o rid a  

q a y d  

q ilin g a n id e k ,  “ X o ja g o n ”  (N a q sh b a n d iy a )  ta r iq a tin in g   a s o s iy  

q o n u n -q o id a la r in i 

ish la b  

c h iq q a n   buyu k  

a llo m a d ir . 

U n in g  

a s a r la r i,  h a y o ti,  q ilg a n   ish la r i  butun  turk  o la m id a   a lo h id a   o 'r in  

e g a lla b ,  m a ’ n a v iy   h a y o td a   o 'c h m a s   iz   q old irgan .

N a im id d in  

K u b ro  

(1 1 45 -1 2 21 -

уу

Л 



t a s a v v u f  

t a ’ lim o t in in g  

O 'rta  

O s iy o d a g i 

yirik 

v a k illa rid a n  

b iri. 

S o ‘f iy lik d a g i 

K u b r a v iy a  

o q im in in g  

» so sc h isid ir . 

X iv a d a  

t u g ' i l i b , 

M isr,  T a b r iz   va  H a m a d o n d a  

iiw.  o lg a n . 

K o 'h n a  

U r g a n c h g a   q a y tib ,  o ' z   t a ’ lim o tin i  riv o jla n tir ib ,  s»..(  y e r d a   y a n g i 

s u f i y l i k   o q im ig a   a s o s   s o la d i.  U  “ F a v o ix   a l-J a m o l  va<-OVo t ix   a l-

174


iq tid o rli  sh o g ir d la rd a n   b oM ish gan k i,  k e y in c h a lik   ulardan  bir 

“ Y a ssa v iy a ” , 

ik k in c h isi 

“N a q sh b a n d iy a ” 

tariq atin in g 

a so sch ila r i  boM ib  y e tish a d ila r .  X oja  A b d u x o liq n in g   tarjim ai 

holi,  tugM lgan  va  v a fo t  etg a n   sanalari  aniq.  U  1103  y ild a  

G M jduvondda  tugM lib,  1179  y ild a   o ‘z  vatanida  v a fo t  etadi. 

X oja  A b d u x o liq q a   d a stlab k i  sa v o d n i  o ‘ z  tugM lgan  yurtida  Imom 

S adtiddin  b er a d i.  K e y in c h a lik   o ‘q ish n i  B u xorod a  davom   etlirib , 

y u q o iid a  

qayd 

q iiin g a n id e k , 

Y u su f  H am ad on iyga 

sh ogird  

tu sh a d i.  T a r ix iy  

m an b alarq in g  xabar  b erish ich a , 

u sto z  va 

sh o g ird n \

g  b ir-b irla rig a   hutvnali,  m ehr-oqibati  shu  darajada 



boMgan  e& k i,  ular  b ir g a lik d a   Sharqning  fan  va  m adaniyat 

o :ch o q la rid a r  boM m ish  Sam arqaad,  B u x o ro ,  M arv,  Isfa x o n , 

B a lx   sin g a ri  sh ah arlarga  b organ  ek a tla r  va  u  yerlarda  ta sa v v u f 

so h a sid a g i  o ‘ z  b>lim larini  yan ad a  c h u q irlash tirgan   ekanlar.

X o ja   A b d u x tliq   G M jduvoniy  Sharq  fa lsa fa   tarixid a  o ‘z ig a  

x o s  oM in  egallayd'»  U n in g   fa ls a fiy   duny^qarashi  ta sa v v u fd a g i 

X o ja g o n   (X o ja la r ) 

X 4lq asida 

sh a k lla n d i.  A ?ar  b iz g a ch a   Ahm ad 

Y a s s a v iy n in g   “ H ik m atlar’M  m eros  boMib  q tlg a n   boMsa,  Xoja 

A b d u x o liq  

G M jduvom ydan 

“R iso la y i 

S o h ib iy a ” 

‘R iso la y i 

S h a y x sh u y u k   X a zra ti  A tu   Y u s u f  H am ad on i”  ksJbi  asarlar 

tt.~ros 


boMib  q o lg a n .  A m m o  bu 

a s a r la r  

hali  y a x sh i  oM ganilm agan  v<. 

ken g  x a lq   o m m a si  o ra sid a   targMb  q ilin m agan .  X cja  A b d u x o liq  

G M jduvoniy  u sto z id a n   k o ‘ p  narsalarni  o ‘ rganar  ekan,  o ‘ zi  ham 

k o ‘p  h o lla rd a   m u sta q il  fikv  y u ritib ,  b a ’zi  m a sa h la rd a   о 

г 

yo  lin i  s h a k lla n tir ish g a   harar.at  q ilg a n .  U  zikr  a y lish   usuli 

b o 'y ic h a   “ Z ikri 

X u fiy a ’%  “ Zikri  d il”  am alini  targMb  qila 

b o sh la g a n .  X o ja   A b d u x o liq n in g   u sto zi  Y u su f  H am adoniy  o ‘ sha 

vaqtda  o ‘ z   sa h o b a la ri  b ila n   “ A lo n iy a ”  zikr  tu sh ish   am alini 

bajargan. 

X o ja  

A b d u x o liq  

GM jduvoniy 

yu q orid a 

qayd 

q iiin g a n id e k ,  “ X o ja g o n ”  (N aqshb& ndiya)  ta riq a tin in g   a so siy  

q o n u n -q o id a la rin i 

ish la b  

c h iq q a n   Ьчуик  allom ad ir. 

U ning 

a sarlari,  h a y o ti,  q ilg a n   ish la ri  butun  Urit  olam id a  a lo h id a   o ‘ rin 

e g a lla b ,  m a ’ n a v iy   h ay o td a   o ‘ ch m as  iz   qoldirgan.

N a im id d in  

K u b ro  

( H 4 5 - 1 2 2 1 - v v .’t 



ta sa v v u f 

ta ’ lim o tin in g  

OMta 

O siy o d a g i 

yirik 

vak illarid an  

biri. 

S o ‘fiy lik d a g i 

K u b ra v iy a  

o q im in in g  

* so sch isid ir. 

X ivad a 

tugM lib,  M isr,  T a b riz  va 

H a m a d o n d a  

iiu   o lg a n . 

K o ‘ hna 

U rg a n ch g a   q a y tib , 

o ‘ z  

t a ’ lim o tin i  rivojlan tirib , 

S

um

 

y erd a  yangi 

s u fiy lik   o q im ig a   a so s  s o la d i.  li  “ F a v o ix   al-Jam ol  va*'0 v o tix   al-

175


sa r o y la r ,  m a sjid la r ,  m ad rasalar  q u t ilis h id a   y o g ‘ o c h   ham  muhim 

o ‘ rin  e g a lla r   e d i.



a sr la r g a   k e lib   b in o k o r lik d a   q u r ilis h   ta rtib i  ham  o ‘ zgara 

b o s h la d i.  M a h o b a tli  q u r ilish d a   tom i  g u m b a z   b ila n   y o p ilg a n   kub 

sh a k lid a g i 

b in o la r   m uhim   a h a m iy a tg a   e g a   b o ‘ la  b o sh la d i. 

B u x o r o d a   q u r ilg a n   Ism o il  S o m o n iy   q ab ri  u s tig a   p ish iq   gMsht 

b ila n   q u r ilg a n   g o ‘ zal  m aqbara  fik r im iz g a   m is o l  b o : la  o la d i.  Bu 

b in o   t o ‘ rtb u rch ak   sh a k lid a   b o 'lib .  tom i  g u m b a z   q ilib   y o p ilg a n . 

T o ‘rtb u rch ak d an   n a y z a li  ra v o tla r  y o r d a m i  b ila n   sa k k iz   qirrali 

s h a k lg a   o ‘tilg a n .  Sh u   bilan  b irga  bu  b in o   t o ‘ rt  fa sa d lid ir .  U ning 

t o ‘ rttala  to m o n i  ham   bir  x il,  o ld   lo m o n id e k   b e z a tilg a n .  O ddiy 

q ilib   a y tg a n d a ,  b in o n in g   o ld i,  y o n i  v a   o rq a   to m o n i  y o 'q . 

H am m a 

to m o n i 

bir 

x ild a  

b e z a tilg a n . 

Ism o il 

S o m o n iy 

m a q b a ra sin i  q u rish d a   va  b e z a tish d a   a r a b la rd a g i  o 's h a   davr 

u ch u n  

x o s  

boM gan 

m e 'm o r iy  

x u s u s iy a tla r d a n  

ham 

k o'p  

fo y d a la n ilg a n .  M a sa la n ,  b in o n in g   ta sh q i  b u r ch a k la rig a   ustunlar 

o 'r n a tis h . 

B in o  

ic h id a g i 

b u n d a y  



s h a k ld a g i, 

sh u n in gd ek , 

d u m a lo q  

m a n za ra li 

m a y d o n la r 

ham  

is lo m g a c h a  

boMgan 

y o d g o r lik la r d a   u ch ra y d i.

IX -X   asr  m e ’m o r c h iiig i  u slu b la r in i  s a q la n ib   q o lg a n lig in i 

k o ‘p la b   m a sjid la r   m is o lid a   ham  k u z a tis h   m u m k in .  Y ozm a 

m an b alard a  q ayd   q ilin is h ic h a ,  s o m o n iy la r   d a v r id a g i  k o ‘ pgina 

m a sjid la r   o ‘z  v a q tid a   arab la rg a ch a   boM gan  ib o d a tx o n a la rn in g  

m a s jid g a   m o s la s h tir is h   a s o s id a   q u rilg a n .  U la r   b ir  x o n a li  boMib, 

m a s jid n in g   tom lari  u stu n ga  ta y a n ib   tu rg a n .  M a sjid la r n in g   tom i 

o d a td a  

g u m b a z  

sh a k lid a  

boM gan. 

M a sjid la r d a , 

ayn iq sa, 

m e h ro b la r i  s h a k lli,  y o z u v li  q ilib   q ir q ilg a n   g 'is h tla r ,  o ‘ym a 

g a n c h la r   v a   h atto  t illa   su v la r   b ilan   b e z a t ilg a n .  Bu  davrga  oid 

m a sjid la r   t o ‘g ‘ r isid a   s o ‘z   y u r itilg a n d a ,  B u x o r o d a g i  M ag‘ oki 

A tto r o n , 

P oy k a n d  

m a sjid i, 

T e r m iz d a g i 

C horustun, 

S h a h r isto n d a g i  C h ild u x ta ro n   m a sjid la r in i  q a y d   q ilis h   m um kin. 

B u  

y o d g o r lik la r  

0 ‘ rta. 

O siy o d a  

d in iy  

m e ’m o rch ilik n in g 

r iv o jla n is h   yoM larin i  k u z a tish   im k o n iy a tin i  b erd i.

N a r s h a x iy n in g   y o z is h ic h a ,  am ir  N a s r   ib n   A hm ad  B uxoro 

R e g is to n id a  

o ‘ z i 

uchun 

katta 

sa r o y  

q u rd irg a n  

va 

uning 

q u r ilis h ig a   katta  m a b la g 1  sa r lla g a n .  Bu  s a r o y   g ‘ o y a t  g o ‘zal 

boM gan.  S a r o y n in g   o ld id a   e s a   d e v o n la r   u ch u n   b in o la r   qurilgan. 

A m ir  v a   h o k im la r   sa ro y i  N ish o p u r ,  M a rv d a ,  Sam arqand  va 

b o sh q a   sh ah arlard a  ham 

boM gan. 

B u 

sa r o y la r   o ‘zlarin in g

176


k a tta lig i  va  g o 'z a ilig i  bilan  ajralib  turgan.  K o'p  hollarda 

b u n d ay  sa r o y la r   xushm anzara  jo y la rd a ,  bog"lar  ich id a  bunyod 

e tilg a n .

S a ro y la r n itig  

g o ’z a llig in i 

T crm iz 

shahridagi 

saroy 

m is o lid a   k o ‘ rish  m um kin.  Bu  saroy  to 'Iiq   och ib   o'rgan ilgan . 

Sa ro y   sh ah ar  m udofaa  devorlaridan  tashqarida,  b o g 1 lar  orasida 

j o y la s h g a n   v a   10  gek targa  yaqin  m aydonni  ish g 'o l  cigan .  Saroy 

m u d o fa a   d e v o rla ri  bilan  o 'ra lg a n .  Saroy  o ’z in in g   m ah ob atliligi. 

s e r h a s h a m lig i  va  b a g ‘oyat  g o ‘zal,  n afis  bezaklari  bilan  odamni 

o ‘z ig a   ja lb   q ila d i.

S o m o n iy la r   davriga  oid  shahar  va  q ish loq   a h o lisin in g  

u ylari  t o ‘ g ‘ risid a   ho/.ir  a rx e o lo g iy a   ancha  maM umotlarga  ega. 

Bu  b orad a  q a d im iy   S am arq an d -A frosiyob .  X orashkent-K anka, 

B in k c n t,  T e n n iz ,  M arv,  D eh isto n   kabi  oMilab  yocigorliklarda 

o lib  

b o r ilg a n  

iz la n ish la rn in g  

n atijasi 

diqqatga 

ltiolikdir. 

A fr o s iy o b d a   bu  davrga  oid  katta  bir  m ahaila  och ib   o ‘rganilgan.

S o m o n iy la r   davrida  m e ’tnorchilik  o ‘ /.  taraqqivotida  katta 

y u tu q la rn i  q o ‘ Iga  k iritgan .  0 ‘ rta  O siy o   m e'm orlari  bu  davrda 

sh u n d a y   n o y o b   b in olar.  sa n ’at  durdonalarini  bunyod  ctganlarki, 

ular  asrlar  o s h a   odam larni  hayratga  so lib   kclm oqda.

Q o r a x o n iy la r   0 ‘rta  O siy o n i  b osib   olgandan  s o ‘ng  bu 

y e r d a g i  m ad an iy  h ayotd a  ham  katta  o ‘zgarish lar  ro'y  berdi. 

S h ah arlar 

taraqqiv 

etd i, 

hunarm andchilik, 

savd o-sotiq  

r iv o jla n d i.  Shaharlar  riv o jla n ish i  bilan  shahar  ah o lisi  soni  ham 

k o ‘ p a y ib   b o rd i.  S o m o n iy la r  davridayoq  yirik   shaharlar  b o ‘lgan 

S a m a rq a n d , 

B u x o ro , 

T erm iz, 

M arv. 

Q oraxon iylar  davrida 

y a n a d a   k e n g a y d i.  Bu  shaharlar  endi  uch  q ism li-ark ,  shahriston. 

ra b o td a n  

ib orat 

ed i. 

U larda 

vangidan 

yan gi 

hasham atli 

im o ra tla r  p ay d o   b o ‘lib ,  bu  im oratlar  o ‘ z  tu z ilish i  va  naqshlari 

b ilan   a jr a lib   turardi.

Q o r a x o n iy   hukm dori 

S h a m s-u l-M u lk   B uxoro  yaqinida 

sa r o y   barpo  etd i  va  bundan  tashqari  Hazara  q is h lo g 'i  yaqinida 

D in g a r o n   m a sjid in i  va  uning  y on id a  B a ro t-i-M a lik   nom i  bilan 

m ash h u r  boM gan  karvon saroy  qurdiradi.  B uxoro  shahrida  J 127- 

y ild a  

Q o r a x o n iy  

A rslo n x o n  

tom on id an  

m ashhur 

imorat- 

M in o r a y i  K a lo n   barpo  e tild i.  V obkentda  XII  asrn in g  oxirida 

B u x o r o  

sad ri  A b d u la z iz   II  tom o n id a n   qurilgan  m inorani, 

J arq o‘ r g ‘o n d a   (S u rx o n d a ry o   v ilo y a ti)  Q o raxon iylar  tom onidan 

1 1 0 8 -1   1 0 9 -y illa r d a  

barpo 

etgan  

m inorani, 

shuningd ek ,

177


B u x o r o d a g i  N o m o z g o h n i  va  A ttoriy  m a sjid in i  a lo h id a   ta ’ kidlah  

o 'tis h   m u m k in .

Q o r a x o n iy la r   davrida  Sam arqand  sh ah rid a  ham  k o ‘plab 

b in o la r 

barpo 

c lild i. 

A fr o siy o b d a g i 

a r x e o lo g ik  

q a zilm a la r 

sh u n d an   d a lo la t  berib  tu rib d i.  Lekin  m o 'g 'u lla r   istilo sid a n  

s o ‘ng  bu  b in o la r   vavro n a g a   aylan d i.

T e r m iz   sh ah ri  Х1-ХП  asrlarda  ancha  riv o jia n d i,  y a n g i 

m u stah k am   m u d o fa a   d ev o ri  q u rild i.  bu  yerda  barpo  etilg a n  

T e r m iz   h u k m d orlari  saroyi  a y n iq sa   m ashhurdir.  Bu  saroyn i 

q a zib   o c h g a n   a r x e o lo g ia r   lu r li  id ish lar  bilan  birga  a fso n a v iy  

h a y v o n la r  

ta sv ir in i 

ham 

lo p is h d i. 

X I-X Il 

asr 

b o sh la rid a  

X o ra zm d a   ham  

k o ‘p gin a  b in olar  qad 

k o ‘tardi,  ju m la d a n . 

U r g a n ch d a g i  F a x rid d in   R o z iy   va  Shayx  S h a r if  m aq b arasin i, 

k o 'p la b  

k arvon  

sa ro y la rn i, 

B u ro n q a l’a, 

N a ifq a P a  

va 

b o sh q a la rn i  a y tib   o 'tis h   m um kin.

B iz   o ‘r g a n a y o tg a n   davrda  m e ’m o rch ilik d a n   tashqari  bir 

n e c h a   su v  

i n s h o o t l a r i n i  



q u rish   va  unda  y o 'n ilg a n   to sh , 

p i s h i q  



g 'is h t ,  su v g a   c h id a m li  q u rilish   q o rish m alarid an -b an d lar,  novlar. 

k o 'p r ik la r ,  sard ob alar  va  k orizlar  q u rilgan . 

Bu  in sh o o tla r 

rnam lakatda 

fan  

va 

ish lab  

ch iq a rish n i 

g 'o y a td a  

r iv o jla n g a n lig id a n   d a lo la t  b eradi.  1,5  m ln.  m .k u b   su v n i  t o ‘ plash  

im k o n iy a tig a   e g a   b o ’ lgan  X on b an d i  n o m li  su v  o m b o rin in g  

q u r ilish i  fik r im iz n in g   da li I i  b o 'lib   x izm a t  q ila d i.  M anbalardan 

m a lu m   b oM ish ich a.  bunday  suv  in sh o o tla r in i  qurish  uchun 

s u v n in g   v ertik a l 

va  g o r izo n ta l 

b osim  

k u ch larin i  h iso b la b  

c h iq is h   va  t o g 'd a   q u r ilg a n lig i  uchun  te z - t e z   y e rn in g   qim irlab 

tu rish   k u ch la r in i  ham  m a tem alik   yoM lar  b ilan   h iso b la b   c h iq ish  

lo z im   boM gan  v a   bu  ish   m u v a ffa q iy a tli  a m a lg a   o sh ir ilg a n .

Bu  davr  m e ’m o r c h ilig i  bilan  bir  qatorda  unga  b o g ‘ Iiq 

b o 'lg a n   n a q q o sh lik   va  ta sv ir iy   s a n ’ at  ham  jadal  su r’atlar  bilan 

r iv o jla n d i. 

Im oratlarni 

o 'y m a k o r  

ustu n lar 

va 

to 's in la r , 

d e v o r la r n i  e s a   b o ‘y o q li,  ga n ch k o r  naqshlar  b ilan   b cza sh   k en g 

rasm  

b o 'la   b o sh la d i.  S e k in -a sta   n a q q o sh lik   san'at-ida  ham 

ilg a r ig id c k , 

od am lar  va  h a yvon larn i 

ta svirlan gan d an  

ko'ra 

m urakkab  g e o m e tr ik   v a   g u lli  naq sh larga  o 't i l a   b o sh la n d i.

N a q q o s h lik   s a n ’ati  q ad im gi  T erm izd a  ju d a   r iv o jla n g a n   ed i. 

Bu  b orad a  H ak im   T e r m iz iy   m aqbarasi  davrid an   sa q la n ib   q o lg a n  

o 'y m a   naqsh  p archa  a y n iq sa   q im m atlid ir.  U n d a   Sam arqand 

u s u lin i  e s la tu v c h i  seb arch a  sh a k lid a g i  o 'z ig a   x o s   u slu b lar

178


m avjuddir. 

Bu 

davrda 

hattotl ik 

sa n ’ati 

k itob lam i 

k o 'c h ir ish d a g in a   em a s,  balki  b in olarn i  b ezash d a  ham  keng 

q o ‘ Manila  b o sh la n d i.

IX -X II  asrlarda  m adaniy  h a y o tn in g   yana  bir  tarkibiy 

q ism in i  tash k il  e tu v c h i  m u siq a   s a n ’ati  ham  riv o jla n d i.  A lbatta, 

m ark azlash gan   y ir ik   d a vlatlard a  iq tiso d ,  x a lq larn in g  turm ush- 

tarzi  y a x sh ila n a   b organi  sari  ilm -fa n ,  m e ’m o rch ilik ,  tasviriy 

s a n ’at  b ilan   birga  m u siq a  ham  riv o jla n a   b o sh la y d i.  A lbatta,  har 

y erd a g id ek   bu  yerda  ham  bayram lar,  t o ‘ylar,  xalq  sayillari 

m u siq a  

va 

q o 's h iq la r s iz  

o ‘tm agan. 

Bu 

haqda 

Mahmud 

Q o s h g 'a r iy n in g  

“ D e v o n i 

lug* ati 

turk” 

asarida 

keltirilgan  

m aM um otlar  d iq q atga  sa z o v o r d ir .  Bu  davrda  q u yid agi  m usiqa 

a sb o b la r i  boMgan:  ud,  tanbur,  qu b u z,  rubob,  nay,  surnay, 

k arn ay,  qushnay  kabi  g ‘o y a t  x ilm a -x il  to r li,  zaburli  va  puflab 

c h a lin a d ig a n   c h o lg ‘u  a sb o b la rid a n   k en g  fo y d a la n ilg a n .  Bu 

d avrda  hatto  y a n g i  so z la r   ix tiro   e tilg a n .  M asalan,  R udakiyning 

za m o n d o sh i  A bu  X if z   S u g ‘ d iy  n a y g a   m onand  shohrud  nom li 

to r li  asb ob   yaratgan  e d i.  M anbalarda  A bu  Bakr  Rubobiy, 

B u n asr, 

B uam ir, 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   57


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling