P. Q. Habibullayev, A. Boydedayev, A. D. Bahromov


Download 263.75 Kb.

bet1/17
Sana16.08.2017
Hajmi263.75 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17
13564

P.Q.HABIBULLAYEV,  A.BOYDEDAYEV,  A.D.BAHROMOV
F1ZIKA
8-sinf
Fizikaga  ixtisoslash gan   sinflar  uchun 
o ‘quv  qoMlanma
Elektr
«S HARQ»  N A S H R IY O T -M A T B A A  
A K S I Y A D O R L I K   KOMPANIY AS1 
BOSH  T A H R IR IY A T I 
T O SH  K E N T -2 0 0 8

Taqrizchilar:
  K . T U R S U N M E T O V ,   f i z i k a - m a t e m a t i k a   fa n la ri  d o k to r i , 
0 ‘zbekiston  Milliy universitetining professori 
A . X U D O Y B E R G A N O V ,   p ed a g o g ik a  fanlari  n o m z o d i ,
T o sh k e n t  D avlat p eda gogika universitetining d o tsenti 
U . R I X S I Y E V ,   T o s h k e n t   s h a h a r   C h i l o n z o r  t u m a n i d a g i  
2 0 0 - m a k t a b n in g  oliy toifali fizika  o'q itu v ch isi, 
0 ‘zbek isto n d a x izm at  ko'rsa tg an  o ‘qituvchi 
M .R A J A B O V A ,   T o s h k e n t   s h a h a r   S h a y x o n t o h u r  
tu m a n id a g i  3 4 - m a k t a b n in g  fizika  o ‘qituvchisi
Respublika  Ta ’lim  m arkazi  qoshidagi fizik a   bo ‘yicha  Ilmiy  metodik 
kengash  tomonidan fizikaga  ixtisoslashgan  sinflar  uchun 
qo ‘shimcha  adabiyot  sifatida  tavsiya  etilgan
S h a rtli  b e lg ila r
—  e ’t i b o r  b e r in g  va  e s d a  s a q la n g
—  savollarga j a v o b   b e r in g
—  m a s a la la rn i  y e c h in g
—  a m a liy   t o p s h i r i q la r n i  b a ja rin g   va 
d afta ringizga yozing
Habibullayev  P.  Q.
Fizika.  Elektr:  8-sinf.  Fizikaga  ixtisoslashgan  sinflar  uchun  o'quv 
q o ‘lla n m a )/  P.Q.Habibullayev,  A.Boydedayev,  A .D .B ahrom ov  -Т .:
«Sharq»,  2008.  -1 6 0   b.
I.  BoydedayevA.  II.  Bahromov A.D.
BBK  22.3ya72 
BBK  22.33ya72
ISBN  978-9943-00-250-0
© « S h a r q »   N M A K   Bosh  tah riri y at i,  2008 
©   P .Q . H a b i b u l l a y e v .   A . B o y d e d a y e v ,  A . D . B a h r o m o v ,   2008
(D
©
M
1

K I R I S H
K u n d a li k   t u r m u s h i m i z n i   elek trsiz  ta s a v v u r  qilib  k o 'r in g .  E le k tr  b o 'l m a g a n d a  
n i m a   b o 'l a r d i?   E le k tr  e n e rg iy a s id a n ,  e le k tr  a s b o b l a r id a n   m u n t a z a m   foy d a la n asiz. 
E le k tr  h a y o t i m iz n i n g   a jra lm a s   q is m ig a   ay la n g a n .
8 - s i n f d a   S iz   e l e k t r   h o d i s a l a r i ,   e l e k t r   va  m a g n i t   m a y d o n ,   e l e k t r   t o k i ,  
e l e k t r o m a g n it  h o d is a la r,  e l e k tr   a s b o b l a r   va  q u r i l m a l a r n i n g   ish lash in i  o 'r g a n a s i z .
E le k tr  -   b u   e le k t r   z a r y a d l a r n in g   m avjudligi,  h a r a k a ti  va  t a ’siri  b ila n   b o g 'liq  
h o d i s a l a r   m a j m u y id i r .
E le k tr  h o d isa la ri  m i l o d d a n   avvalgi  VII  a s r d a n   b o s h l a b   o 'r g a n i l a   b o s h l a n g a n  
( F .M ile ts k iy ).  L ekin  fa q a t  X V I II  asrga  k elib g in a  e le k t r  h o d i s a l a r i n i n g   tab iati  o c h ila  
b o rd i.  1747—17 5 3 -y illa rd a   e le k tr  z a r y a d l a r n in g   ikki  tu ri  m av ju d lig i,  h a r   xil  ishorali 
z a r y a d l a r   o ' z a r o   t o r t i s h i s h i   a n i q l a n d i   ( S h . D y u f e ,   B . F r a n k l i n ) .   1 7 8 5 - y i I d a  
z a r y a d l a r n in g   o ' z a r o   t a ’sir  q o n u n i   k a s h f   etildi  ( S h . K u l o n ) .   1786— 17 9 2 -y illa rd a  
e l e k t r   m a n b a l a r   i x tir o   q i l i n i b ,   o 'z g a r m a s   t o k   h o sil  b o 'l i s h i   n a m o y i s h   e tild i 
(L .G alv an i, A.Volta).  1820-yilda tok  kuchi  o 'tk a z g ic h n in g  qarshiligiga va  kuchlanishga 
b o g 'liqligi  a n i q l a n d i   ( G . O m ) ,   e le k t r   to k i n in g   m a g n i t   m a y d o n i g a   oid   k a sh fiy o tla r 
q ilin d i  ( X .E r s t e d ,  A . A m p e r ,   J .B io ,  F . S a v a r v a   P .L a p la s).  1 8 3 1-yilda  e l e k t r o m a g n it 
i n d u k s i y a   h o d isasi  k a s h f   etildi  ( M . F a r a d e y ) .  
1841 — 18 4 2 -y illa rd a   t o k   o 't g a n d a  
o 't k a z g i c h d a n   ajralib  c h i q a d i g a n   issiqlik  m i q d o r i n i   a n iq la y d ig a n   q o n u n   k a s h f  etildi 
( J .J o u l,  E .L e n s ).
1860— 18 6 5 -y illa rd a   y a ra tilg a n   e le k t r o m a g n it   m a y d o n   n az a riy a s i  n a   fa qat  e le k tr 
s o h a s in in g ,  balki  b u t u n   fizika  fa n in i n g   r iv o jla n is h id a   k a tta   a h a m i y a tg a   ega  b o 'ld i  
(J.M aksvell).  1888-yilda e le k t r o m a g n it   t o 'l q i n l a r n i n g   m avjudligi  ta jrib a d a   isbotlandi 
( G . G e r s ) .   1895 -y ild a  e le k tr o m a g n it t o 'l q i n la r d a n   ra d io n i  ixtiro qilish d a foydalanildi 
( A .S .P o p o v ) .
X X   a sr  d a v o m i d a   e l e k t r   b ila n   b o g 'l i q   t a d q i q o t l a r   k e n g   k o 'l a m d a   olib  borildi. 
O ldingi  asrlarda va  shu  asrd a qilingan  kashfiyotlar va  ixtirolar k eng  m iq y o s d a   in so n lar 
t u r m u s h   ta r z i g a ,   m a v j u d   b a r c h a   s o h a l a r g a   j o r i y   e t i l a   b o r d i .   E l e k t r o t e x n i k a ,  
r a d io te x n ik a ,  e le k t r o n ik a ,   a v to m a t i k a ,   te le v id e n iv a   va  b o s h q a   t a r m o q l a r   v u ju d g a  
kelib,  u l a r   y u k sak   d a r a j a d a   ta r a q q i y   etdi.
E le k tr  e n e rg iy a n i  ishlab  c h i q a r i s h   m isli  k o 'r i l m a g a n   d a r a j a d a   o 's d i.  B irgina 
O 'z b e k i s t o n d a   hozirgi  p a y t d a   u m u m i y   q u w a t i   12358  M W   b o 'l g a n   42  ta   issiqlik  va 
g id ro e le k tr o s ta n s iy a s i  faoliyat  k o 'r s a t m o q d a .

I  bob.  E lektr za rya d lar
I  BOB
ELEKTR  ZARYADLAR
l-rasm
JISMLARNING  ELEKTR  ZARYADLANISHI
E le k tr  h a q id a   d a s tla b k i  m a ’ lu m o tla r
P la s tm a s s a   t a r o q   yoki  r u c h k a n i   s o c h in g iz g a   ish q alab , 
m a y d a l a n g a n   q o g ' o z g a   y a q i n l a s h t i r i n g .   U l a r   q o g ‘o z  
q iy q im la r in i  o 'z ig a   t o r t g a n in i   k o 'r a s i z   ( l - r a s m ) .   B u  kabi 
h o d is a la rn i  o d a m l a r   q a d i m   z a m o n l a r d a y o q   p a y q a g a n la r.
B ir n e c h a   y u z   m in g  yil  ilgari  o 's g a n   igna bargli  d a r a x t l a r  
q o l d i g 'i n in g  to s h g a  a y l a n g a n  s m o la sin i  y u n o n l a r  «
elektron
» 
d e b  atashgan.
M o ' y n a   (ju n )g a   i s h q a la n g a n  
elektron sm olasi
 turli 
m a y d a  j is m l a r n i   o ‘ziga to rtg a n .  «
Elektr
»  s o 'z i   h a m y 
s h u n d a n   kelib  c h i q q a n . _________________________
Is h q a la n g a n   j i s m l a r n i n g   t o rtis h is h   h o d is a s in i  b i r in c h i  
w
 
b o 'l i b   q a d im g i  y u n o n   o lim i  F ales  M iletsk iy   (m il.  av.  6 2 5 —
547)  ay tgan.  B u y u k   b o b o k o l o n i m i z   A b u   R a y h o n   B e ru n iy  
( 9 7 3 — 1 0 4 8 )  h a m   b i r - b i r i g a   i s h q a l a n g a n   j i s m l a r n i n g  
to rtis h is h   xossasiga  ega  b o 'l i b   q o lis h in i  o 'r g a n g a n .   B e ru n iy  
e l e k tr o n   t a y o q c h a n i   «
kahrabo
»  d e b   ata g a n .  « K ahrabo»  s o 'z i 
f o r s c h a d a n   « s o m o n   t o r t u v c h i»   d e g a n   m a ’n o n i   a n g la ta d i. 
H a q i q a t a n   h a m ,   m o 'y n a g a   is h q a la n g a n   k a h r a b o   t a y o q c h a  
s o m o n   b o 'la k l a r in i   o 'z ig a   to rta d i.
H o z irg i  d a v r d a   k a h r a b o   k a m y o b   b o 'l g a n i   u c h u n   u n in g  
o 'r n i g a   e b o n i t   yoki  sh is h a   t a y o q c h a l a r d a n   fo y d a la n ila d i. 
E b o n it 

  b u   o ltin g u g u r t  a r a la s h tirilg a n   k a u c h u k   (q a ttiq  
2-rasm 
re z i n a ) d a n   ta y y o r l a n g a n   m a te r ia ld ir.

1 -§ .  Jism larn ing  elektrlan ish i
E b o n i t   t a y o q c h a n i   m o 'y n a g a   is h q a l a g a n d a   h a m ,   s h ish a  
t a y o q c h a n i   sh o y ig a  is h q a la g a n d a   h a m   t a y o q c h a l a r   e le k tr 
z a ryadlanib qoladi.
I
Is h q a la n g a n d a n   keyin b o s h q a  jism larn i  o ‘ziga t o rta - 
d ig a n  j i s m  
e le k tr zaryadlangan jis m
  deyiladi.
I s h q a la n g a n   jis m la r g a   fa qat  q a ttiq   j i s m l a r   e m a s ,  balki 
s u y u q   va  g az  h o la td a g i  m o d d a l a r   h a m   to rtila d i.  M a s a la n ,  
z a r y a d l a n g a n   t a y o q c h a   j i ld i r a b   t u s h a y o t g a n   suv n i  h a m ,  
s h a m   a lan g a sin i  h a m   o 'z ig a   t o r ta d i   ( 2 - r a s m ) .
T a j r i b a   s h u n i   k o 'r s a t a d i k i ,   s h i s h a   t a y o q c h a   s h o y ig a  
is h q a l a n g a n d a   s h o y i n in g  o 'z i   h a m  yengil b u y u m l a r n i   o 'z ig a  
t o rtis h   xossasiga  ega  b o 'l i b   q o la d i  ( 3 - r a s m ) .
I
Ikki jis m   b ir-b irig a   i s h q a l a n g a n d a  u l a r n i n g   ikkalasi 
h a m   z a ry a d la n a d i.
I
E le k tr  z a r y a d l a n g a n   j i s m l a r   yengil  b o 'l m a g a n   b u y u m ­
la rn i  h a m   o 'z i g a   t o r t a d i .   M a s a l a n ,   o ' t k i r   u c h l i   t a y a n c h  
u s tid a   e r k in   a y l a n a   o l a d i g a n   m etall  n a y c h a g a   z a r y a d l a n g a n  
t a y o q c h a   y a q in la sh tirilsa ,  n a y c h a   t a y o q c h a   t o m o n   burilad i 
(4 -rasm ).
E le k tr  z a ry a d n in g   ikki  tu ri
E b o n i t   t a y o q c h a n i   m o 'y n a g a   is h q a la b ,  ip g a   osib  q o ' -  
yaylik.  U n g a  m o 'y n a g a   ishqalangan b o sh q a  eb o n it ta y o q ch a n i 
y a q in la s h tirs a k ,  e b o n i t   t a y o q c h a   itariladi  ( 5 - a   ra sm ).
E ndi  shisha t a y o q c h a  olib,  un i shoyiga ishqalaylik va osib 
q o 'y i l g a n   e b o n i t  t a y o q c h a g a   y a q in la s h tira y lik .  B u  h o l a t d a  
e b o n i t   t a y o q c h a   s h i s h a   t a y o q c h a g a   t o r t ili s h i n i   k u z a ti s h  
m u m k i n   ( 5
-b
  rasm ).
1-xulosa.
) \
  E l e k t r   z a r y a d n i n g   ikk i  t u r i   m a v j u d .   S h o y i g a  
I  is h q a l a n g a n   s h i s h a   t a y o q c h a d a   hosil  b o 'l a d i g a n  
J
  z a ry a d  
m usbat
  (+),  m o 'y n a g a   is h q a l a n g a n   e b o n i t  
I
  t a y o q c h a d a   hosil  b o 'l a d i g a n   z a ry a d   esa 
m anfiy
  ( - )
I  d e b  q a b u l  qilingan.
3-rasm
4-rasm
+++
5-rasm

I  bob.  E lektr za ry a d la r
2-xulosa.
f f e j )   Bir  xil  is h o rali  z a r y a d l a n g a n   j i s m l a r   b i r - b i r id a n   itarilad i,  turli  i s h o r a l i ^  
/   z a r y a d l a n g a n   j i s m l a r   b ir-b irig a   to rtis h is h a d i. 
/
1.  Jismlarning  elektr  zaryadlanganligini  tajribada  qanday  payqash  mumkin?
2.  «Elektr»  so'zi  qayerdan  kelib  chiqqan?
3.  Ishqalangan  jismlarning  tortishish  hodisasi  birinchi  bo'lib  kim  tomondan  aytilgan?
4.  Beruniy  ishqalangan  jismlarning  tortishishi  haqida  nimalarni  yozib  qoldirgan?
5.  Elektr  zaryadlangan  jism  deb  qanday jismlarga  aytiladi?
6.  Elektr  zaryadning  ikki  turi  mavjudligini  tajribada  qanday  aniqlash  mumkin?
7.  Qanday  ishorali  zaryadlangan  jismlar o'zaro  itariladi?  Qay  holda  o'zaro  tortiladi?
P lastm assa  ta ro q   yoki  ru ch ka n i  s o ch in g izg a   ishqalab ,  q o g 'o z   q iy q im la rig a  
yaqinlashtiring.  Bunda  sodir  bo'lgan  hodisa  yuzasidan  fikr  yuriting.
f 2 - § j
6-rasm
ELEKTROMETR.  O'TKAZGICHLAR  VA  IZOLATORLAR 
E le k tr o m e tr
P lastm assali  taglikka  o 'r n a t i l g a n   s im g a   ikki  b u k l a n g a n  
folgani  6 - r a s m d a   k o 'r sa tilg a n id e k   osib  q o 'v a m i z .   F o lg a -  bu 
yupqa  metall  qog'o z.  O d a td a  c h o y  yoki  shokolodlarga o'ralgan 
z a r q o g 'o z   h a m   fo lg a d a n   iborat  b o 'la d i.
E b o n it  t a y o q c h a n i   m o 'y n a g a   ish q a la b   z a r y a d l a y m i z   va 
uni  sim g a  teg iza m iz.  T a y o q c h a d a g i   z a r y a d n i n g   b ir  qism i 
sim   o rq a li  q o g 'o z   y a p r o q c h a l a r g a   o 't a d i .   B u n d a   s h u   z a h o ti 
y a p r o q c h a l a r   b i r - b i r i d a n   q o c h a d i .   Y a p r o q c h a l a r   b i r   xil 
ishorali zaryadlanganligi  b u n g a  sabab b o 'ladi.  Bu  tajriba elek- 
tr o s k o p n in g   ishlashiga asos qilib  olin g an .  «
Elektroskop
»  so'z i 
y u n o n c h a   «
elektron
»  va  «
skopeo
»  s o 'z l a r i d a n   o lin g a n   b o 'l i b , 
« elektrni  p a y q a m o q »   d e g a n   t n a 'n o l a r n i   a n g la ta d i.
I
E le k tr o s k o p
  -   j i s m l a r n i n g   z a r y a d l a n g a n l i g i  
k u z a tis h ,  p a y q a sh   u c h u n   q o 'l l a n i l a d i g a n   asbob.
7 - r as m
E n g   s o d d a   e l e k t r o s k o p   7 - r a s m d a   ta s v irla n g a n .  U n d a  
m e ta ll  g a r d is h g a   o 'r n a t i l g a n   p la s tm a s s a   t iq in   o rq a li  m etall 
sterjen  o 'tk a z ilg a n .  S te rje n n in g  y u q o ri  u c h ig a  s h a r c h a  o ' r n a ­
tilgan,  pastki  u c h ig a   esa  folga  y a p r o q c h a l a r  m a h k a m l a n g a n .

2 -§ .  E lek tro m e tr.  O 'tk a z g ic h la r va  izo lato rlar
G a r d is h n in g  ikkala t o m o n i o y n a  bilan berkitilgan.  Jism larning 
qay  d a r a ja d a  zaryad lan g a n lig in i  kuzatish  u c h u n   ta k o m illa s h - 
g a n   e l e k t r o s k o p   -   elek tro m etrd a n   fo y d a la n ila d i.
£
K o 'r s a t k i c h l i   va  d a r a j a l a n g a n   e l e k t r o s k o p  
e le k ­
tro m etr
  d e b   atala d i.
I
8 - r a s m d a   m a k t a b   e l e k t r o m e t r i   ta sv irla n g a n .  E l e k t r o -  
m e t r d a   m e ta ll  sterjen   /   ga  m u v o z a n a t la n g a n   k o 'r s a t k i c h    
o ‘rna tilg an .  S te ije n   va  k o 'r s a t k ic h   ta sh q i  t a ’sirlard a n   m etall 
g 'i l o f     b ila n   h i m o y a   qilin g a n .
E l e k t r o m e t r n i n g  
ichiga 
k o 'r s a tk ic h   m a h k a m l a n g a n .
S h a r c h a  z a r y a d l a n g a n d a  sterjen  va  k o 'r s a tk ic h  b ir xil  ishorali  z a ry a d la n a d i.  N a tija d a  
k o 'r s a t k i c h   s t e r j e n d a n   i t a r i l a d i.  K o ' r s a t k i c h n i n g   h o l a t i g a   q a r a b ,   s h a r c h a n i n g  
z a r y a d l a n g a n l i к  d a ra ja s in i  a n iq l a s h   m u m k i n .
E le k tr  o 'tk a z g ic h la r   va  iz o la to rla r
Ik k ita   b ir  xil  e l e k t r o m e t r   olaylik.  U l a r d a n   b i r i n i n g   s h a r c h a s i  z a r y a d l a n g a n  
b o 'l s i n .  U la r n i  y o n m a - y o n   q o 'y i b ,   e l e k t r o m e t r l a r   s h a r c h a l a r in i   s h is h a   t a y o q c h a  
bilan  o 'z a r o   ulaylik.  Z a r y a d la n g a n   e l e k tr o m e tr n in g   ko'rsatishi  o 'z g a rm a y d i.  U ndagi 
z a r a y a d la r   ik k in ch i  e l e k t r o m e tr g a   s h is h a   t a y o q c h a   o rq a li  o 't m a y d i   ( 9 - a   ra sm ).
E n d i  e l e k t r o m e t r l a r  s h a r c h a l a r in i   m e ta ll  t a y o q c h a   bilan 
o 'z a r o   ulaylik.  B irin c h i  e l e k t r o m e tr d a g i  z a r y a d n i n g  yarm isi 
ik k in c h i  e le k t r o m e tr g a   o 't a d i .   N a ti j a d a   b irin c h i  e l e k t r o m e t r  
k o 'r sa tis h i  k a m a y a d i ,   ik k in c h is in ik i  esa  o rta d i  ( 9 - b   ra sm ).
N i m a   s a b a b d a n   e l e k t r o m e tr la r n i   sh is h a   t a y o q c h a   bilan 
u l a g a n i m i z d a   z a r y a d l a r   b i r   e l e k t r o m e t r d a n   i k k i n c h i s ig a  
o ' t m a d i ,   m e t a l l  t a y o q c h a   b i la n   u l a g a n i m i z d a   e sa  o 't d i ?
C h u n k i   m etall  elektrni  o 'z i d a n   o 't k a z a d i ,  shisha esa ele k tm i 
o 't k a z m a y d i .
i T l i  
(
"•
E l e k t r n i   o ' z i d a n   o ' t k a z u v c h i  
tk azgich lar  d e b   atala d i.
m o d d a l a r   e le k tr
B a rc h a   m eta lla r,  t u z  va  kislo ta la rn in g  suvdagi e ritm a la ri, 
h o 'l   y o g 'o c h ,   yer,  b e t o n ,   k o ' m i r   va  b o s h q a l a r   e l e k t r   o ' t -  
k a z g ic h la rd ir.  O d a m   va  h a y v o n l a r n i n g   ta n a si  h a m   e le k trn i 
o 'tk a z a d i .
9 - rasm

I  bob.  E lektr z a rya d lar
("fts))  0 ‘z i d a n   e l e k t r n i   o ' t k a z m a y d i g a n   m o d d a l a r   d i e l e k t r i k l a r   d e b   a t a l a d i . ^  
/   D i e l e k t r ik la r d a n   t a y y o r la n g a n   b u y u m l a r   esa 
izolatorlar
  deyiladi. 
/
« D ie le k tr ik »  y u n o n c h a   s o ' z   b o 'l i b .   «o 'tk a z m a s »  d e g a n   m a ' n o n i   b i l d ir a d i . 
«Izolator»  esa  lo t i n c h a   «izo laro»  s o 'z i d a n   o l i n g a n   b o 'l i b ,   «y a k k a la n g a n »  d e g a n  
m a ’n o n i   a n g la ta d i.  D ie le k trik la rg a   b a r c h a   tu rd a g i  s h ish a la r,  p la s tm a s s a la r ,  re zin a, 
k a u c h u k ,   s o p o l,  h a v o   k a b ila r  kiradi.
®
1.  7-rasmda  ko'rsatilgan  tajribani  tushuntirib  bering.
2.  Elektroskop  deb  qanday  asbobga  aytiladi?
3.  Maktab  elektrometrining  tuzilishi  va  qanday  ishlashini  aytib  bering.
4.  Elektr  o'tkazgichlar  deb  qanday  moddalarga  aytiladi?  Unga  misollar  keltiring.
5.  Qanday  moddalar  dielektriklarga  kiradi?  Izolator  nima?  Unga  misollar  keltiring.
6-rasmda  ko'rsatilgan  tajribani  o'tkazing.  Tajriba  yuzasidan  tikr-mulohaza  yuriting  va 
xulosa  chiqaring.  Mulohazalaringizni  daftaringizga  yozing.
I « J
H
He
+  — 
•   -
10-r
proton
neytron
a s m
ELEKTR  ZA R YA D
A to m   tu z ilis h i
Q a d i m g i   y u n o n   o l i m l a r i   t a b i a t d a g i   b a r c h a   n a r s a l a r  
a t o m l a r d a n   tash k il  t o p g a n   d e b   h i s o b la g a n la r .  «Atom »  so 'z i 
y u n o n c h a d a n   o l i n g a n   b o 'l i b ,   «b o 'lin m a s »  d e g a n   m a ’n o n i  
b i l d i r a d i .   X X   a s r d a   o l i m l a r   a t o m n i n g   h a m   b o ' l i n i s h i  
m u m k i n l i g i n i   v a   u  m u r a k k a b   t u z i l i s h g a   e g a   e k a n l i g i n i  
aniq lad ilar.
1911 - y i l d a   in g liz   fizigi 
E rn est  R e ze rfo rd
  ( 1 8 7 1 - 1 9 3 7 )  
tajrib a  aso s id a   a t o m   t u z ilis h in in g   m o d e l i n i  k a s h f  etdi.
A t o m   m a r k a z i d a  
y a d ro
 j o y l a s h g a n   b o 'l ib ,   u  m u s b a t  
za ryadli 
protondan
  va  za ry a d siz   (n e y tr a l) 
neytrondan 
tashkil  t o p g a n .  M u s b a t   zaryadli  a t o m   yadrosi  atro fid a  
o rb ita   b o 'y l a b   m a n fiy   za ry ad li 
elek tro n la r
  h a r a k a t  
qiladi.
A to m d a g i   e le k t r o n l a r   so n i  p r o t o n l a r   s o n ig a   te n g   b o 'la d i. 
M a s a l a n ,   v o d o r o d   ( H )   a t o m i n i n g   y a d r o s i  fa q a t  1  ta   p r o ­
t o n d a n   iborat  b o 'l ib ,   y a d r o   a tr o f id a   h a m   fa q a t  1  ta  e l e k tr o n  
h a rak atlan a d i.  G e liy   ( H e )   a t o m i d a   2  ta  p r o t o n   va  2  ta

3 -§ .  E lektr zaryad
e l e k tr o n ,  litiy  (L i)  a t o m i d a   esa  3  ta   p r o t o n   va  3  ta   e l e k t r o n  
m av ju d .  S h u n g a   o 'x s h a s h ,   u g le ro d   a t o m i d a   6  ta  p r o t o n   va
6  ta   e l e k t r o n ,   k islorod  a t o m i d a   8  ta  p r o t o n   va  8  ta   e l e k tr o n  
b o r   ( 1 0 - r a s m ) .   H a r   b i r   k i m y o v i y   e l e m e n t   a t o m i d a g i  
p r o t o n l a r   so n i  e l e k t r o n la r   s o n i g a   te n g   b o 'l a d i .   S h u n i n g  
u c h u n   a t o m n i n g   o 'z i   e le k t r   j i h a t d a n   n e ytra ldir.
E le k tr  z a ry a d   h a q id a   tu s h u n c h a
E b o n i t   t a y o q c h a n i   m o ' y n a g a   i s h q a l a b ,   e l e k t r o m e t r  
s h a r c h a s i g a   tegizilsa,  u n i n g  
k o 'r s a tk ic h i 
m a ’l u m  
b ir 
b u r c h a k k a   o g 'a d i  ( 1 1 - r a s m ) .   T a y o q c h a n i   y a n a   b ir  b o r  
ishqalab,  e le k tr o m e tr  sh a rc h a sin i  y a n a  za ry ad lay m iz.  B u n d a  e l e k tr o m e tr  k o 'rsa tk ic h i 
k a t t a r o q   b u r c h a k k a   o g 'a d i.  T a jr i b a n i   d a v o m   ettirib ,  e l e k t r o m e t r   k o 'r s a t k i c h in i  
y a n a d a   katta  b u r c h a k k a  o g 'd irish   m u m k in .   T a jrib a d a n   xulosa shuki, j is m la r d a  za ryad 
m i q d o r i   o 'z g a ris h i  m u m k i n .
Z a r y a d   m i q d o r i n i   tavsiflovchi  fizik  k a tta lik   elek tr  zaryad  d e b   atala d i  va 
q \  
(q u )  harfi  b ila n   b elg ila n a d i.  X a lq a r o   b irlik la r  s is te m a s id a   e le k t r   z a r y a d /  
birligi  qilib  kulon  ( 1 C )   q a b u l  qilin g a n .
E le k tr z a ry a d   m u s b a t   yoki  m a n fiy  b o 'l a d i .  S h o y ig a   is h q a la n g a n   s h ish a  t a y o q c h a  
m u s b a t,  s h o y in in g   o 'z i  esa  m a n f i y   z a r y a d l a n i b   q o lad i.  M o 'y n a g a   i s h q a la n g a n  
e b o n i t   t a y o q c h a   m anfiy,  m o ' y n a   esa  m usbat  z a r y a d l a n a d i.  A t o m n i   tashkil  etg a n  
p r o t o n   -   m u s b a t   za ry a d li,  e l e k t r o n   -   m a n fiy   zaryadli.  N e y t r o n   esa  zary ad sizd ir.
Bitta  e le k t r o n   z a rv a d ig a   te n g   b o 'l g a n   z a ry a d   m i q d o r i  
e
  b ila n   b e lgilanadi.  Bir 
j i s m d a n   ik k in c h i j i s m g a  
N
 ta  e l e k t r o n   o 't g a n   b o 'l s a ,  u  h o l d a   o 't g a n   z a ry a d   m iq d o ri 
q —  Ne
 ga  t e n g   b o 'l a d i .   B itta  e le k t r o n n in g   m assasi  m   =   9,1 TO  11  kg  ga  teng.


Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   17


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling