Recull de literatura oral de capafonts


Download 208.47 Kb.

Sana30.05.2017
Hajmi208.47 Kb.

RECULL DE LITERATURA ORAL DE CAPAFONTS 

David Figueres Felip i Antoni Veciana Ribes 

 

Aquesta mostra de literatura oral de Capafonts respon a un encàrrec fet per l’Ajuntament 



de  Capafonts  l’any  2001  de  buscar,  recollir  i  recopilar  totes  les  manifestacions 

folklòriques que s’han produït en aquest indret. Com que havia de ser un recull exhaustiu 

d’un indret geogràfic havíem de partir dels antecedents, que en el cas de Capafonts eren 

ben notables. 

Entre  el  1983  i  el  1986  folkloristes  reusencs  van  pentinar  la  zona  de  les  Muntanyes  de 

Prades i a Capafonts hi van trobar nombroses composicions. El Cançoner tradicional del 

Baix  Camp  i  el  Montsant  de  Biel  Ferré,  Salvador  Rebés  i  Isabel  Ruiz,  publicat    l’any 

1988 era realment insuperable, es pot dir que la feina ja estava gairebé tota feta, i més si 

hi  sumem  altres  composicions  que  es  recollien  en  el  Recull  de  folklore  del  Montsant-

Serra de Prades editat per El Mèdol el 1990 i o en altres publicacions. Tot i així, a partir 

d’aquests treballs previs ens vam llançar amb una gravadora i més entusiasme que no pas 

tècnica a buscar peces que haguessin passat desapercebudes i que calia rescatar de l’oblit. 

La veritat és que no vam trobar cap tresor ocult, però si un bon nombre de composicions, 

més aviat curtes, que podien complementar tots aquells magnífics romanços que el Biel 

Ferré, el Salvador Rebés, la Isabel Ruiz, el Salvador Palomar i companyia van trobar. 

 

Un  dels  nostres  reptes  era  complementar  el  cançoner  amb  un  apartat  de  narrativa,  però 



vam fracassar, el poble de Capafonts, tan ric en cançons i fraseologia no ens va descobrir 

cap  conte,  llegenda,  rondalla  o  acudit  que  no  fos  dels  estàndards.  Ens  va  arribar  a  les 

orelles  que  Mn.  Salvador  Ramon,  arxiver,  que  havia  estat  per  aquelles  muntanyes  feia 

dècades  havia  recollit  un  grapat  de  llegendes,  vam  posar-nos-hi  en  contacte  i  vam 

demanar-li  si  podia  almenys  donar-nos  noticia  d’aquell  recull,  però  a  part  de  bones 

paraules  mai  no  en  vam  treure  res.  La  narrativa  oral  de  Capafonts,  que  hi  ha  de  ser, 

continua amagada. 

 

Aquest  recull,  tot  i  les  seves  limitacions,  que  són  moltes,  devia  quedar  en  un  calaix  de 



l’Alcaldia i mai més no n’hem sabut res. Per aquesta raó volem donar-li publicitat per si 

a algú pot ser-li d’utilitat la feina feta i per pensar que tots els quilòmetres fets de Reus a 

Capafonts i de Capafonts a Reus i les hores que vam robar als informants no van ser en 

va. 


 

 

David Figueres i Antoni Veciana 



Estiu de 2006 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 


 

RECULL DE LITERATURA ORAL DE CAPAFONTS 

David Figueres Felip i Antoni Veciana Ribes 

 

Fórmules 



 

Motiu local 

Teresa Besora (2001) 

 

A Capafonts pocs i bons 



A la Febró es moren de por 

A Prades putes i lladres 

A Mont-Ral tres cases i un corral 

A Farena es morin de pena 

Rojals i Rojalons,  

la Bartra i els Cogollons 

 

 

Eugenio (2001) 



 

A Prades 

Porta i no hi traigues. 

 

A Farena 



si vas descalç 

no vas d’esquena     

 

Fraseologia, fórmula més retruc 



 

-Jo me'n vaig cap a Alcover. 

-Doncs jo me'n vaig cap a Vilaplana. 

 

Ho deia un quan indicava que anava a dormir. Si un altre es sumava a la seva decisió 



podia dir, però mentre que la fórmula és general, el retruc és molt rar. 

 

 



 

Oració 


 

Pilar Balanyà (2001) 

SANTA BÀRBARA 

 

Quan tronava molt deien: 



 

Santa Bàrbara del rocam 

Reclamant l'Esperit Sant 

L'Esperit Sant que feu aquí 

Que m'estic a punt dormir 

Aquí dalt baixen tres núvols 

Un de llamps, un de trons,  

Un que cura el mal d'espants. 



 

 

 



Endevinalles 

Pilar Balanyà (2001) 



LA BOTA 

 

Maria que us vinc a veure 



Amb tota la llibertat 

M'agenollo als vostres peus 

Per veure's el forat. 

Pilar Balanyà (2001) 



LES AGULLES DE FER MITJÓ 

 

Quatre soldats van de patrulla 



Quan un es vesteix 

L'altre es despulla. 

Pilar Balanyà (2201) 



EL PORRÓ 

 

No és carn ni llangonissa 



I ho té l'home a la mà quan pixa. 

 



Pilar Balanyà (2001) 

EL CARBÓ 

 

Verd al camp 



Negre a la plaça 

I vermell a casa. 

Pilar Balanyà (2001) 



EL CARAGOL 

 

Puja la fumereta amunt 



Amb la caldereta al cul 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

CANÇONS 

Romancer tradicional. 

EL COMTE ARNAU 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Maria Terés. (1983) 

 

      —A què feu tal hora a la cuina,     muller lleial 



2    a què feu tal hora a la cuina,    gentil suau? 

      —Em guanyo el dot de mes filles,    marit Arnau, 

4    em guanyo el dot de mes filles,    en Déu oidau. 

      —On teniu les vostres filles,    muller lleial?      

6    on teniu les vostres filles,    gentil suau? 

      —Són al llit que reposen,    marit Arnau 

8    són al llit que reposen,    en Déu oidau.. 

      —Ensenyeu-me’n vostres filles,    muller lleial

10  ensenyeu-me’n vostres filles,    gentil suau. 

      —No, que me les espantaríeu,    marit Arnau, 

12  no, que me les espantaríeu,    en Déu oidau. 

      —A què heu fet de camps i vinyes,    muller lleial? 

14  a què heu fet de camps i vinyes,    gentil suau? 

      —Les he vengut per pagar la soldada als mossos,    marit Arnau, 

16  i per fer dir misses a vós,    en Déu oidau. 

      —A mi no me’n convencen misses,    muller lleial, 

18  a mi no me’n convencen misses,    gentil suau. 

      —A què és això que truca a la porta,    marit Arnau, 

20  a què és això que truca a la porta,    en Déu oidau? 

      —Són els cavalls que jo porto,    muller lleial, 

22  són els cavalls que jo porto,    gentil suau. 

      —Doneu’ls-hi ordi i civada,    marit Arnau, 

24  doneu’ls-hi ordi i civada,    en Déu oidau. 

      —No mengen ordi i civada,    muller lleial, 

26  mengen ànimes condemnades,    gentil suau. 

      —Quina hora n’han tocat ara,    muller lleial, 

28  quina hora n’han tocat ara,    gentil suau? 

      —Ara n’han tocat les dotze,    marit Arnau, 

30  ara n’han tocat les dotze,    en Déu siau. 

      


 

V.: 1a i 2a Què feu; 3a i 4a Me’n guanyo; 12b bon Déu o.; 13a i 14a De què; 15a i 16a 

Les he vengut per dir misses a vós; 16b bon Déu o.; 17a i 18a A mo no em convenen 

misses; 23 a i 24 a Deu’ls hi. 

 

 

 



 

 

 



 

 


ELS ESTUDIANTS DE TOLOSA 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Isabel Terés.(1983) 

 

      A la ciutat de Tortosa    hi havia tres estudiants 



2    que tots tres n’estudiaven    per a ser-ne capellans. 

      Un dia tiraven xanxes,    les xanxes van xanxejant, 

4    les mujeres s’hi enfaden,    justícia en van demanar. 

      Lo petit prou ne plorava,    lo mitjà no plora tant, 

6    lo gran los aconsolava:    —No ploreu, los meus germans, 

      que en tenim un germà a França    que és capità general, 

8    que si ell això ho sabia    prompte nos fóra a alliberar.— 

      I a les tres de la tarda    son germà arriba a l’hostal. 

10  —No em diríeu, hostalera,    què és allò, que gent hi van? 

      —Ara pengen i despengen    tres pobrets estudiants 

12  que tots tres estudiaven    per a ser-ne capellans. 

      —No em diríeu, hostalera,    si jo fóra a temps a allibera’ls? 

14  —Los cavalls que vosté porta    hi haurien d’anar volant.— 

      Quan arriba allà al suplici,    ja tiraven los ulls en blanc. 

16  —No em diríeu, senyor alcalde,    què s’han fet los meus germans?. 

 

V.: 16a, N. e. d., jutge i batlle 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

LA MALA SOGRA 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Isabel Terés. (1983) 

 

      Vallbona se’n passegé,    Vallbona se’n passejava, 



2    Vallbona se’n passegé    en una sala llarga i quadrada. 

      —Si jo pogués anar a parir    allà al castell del meu pare, 

4    estaria ben servida    de criats i de criades, 

      i aquí n’estaré servida    solament d’una set d’aigua. 

6    —Vallbona, qui t’ho veda,    Vallbona, qui t’ho vedava? 

      —Quan don Francisco arribarà,    teniu parada la taula. 

8    —Jo l’hi pararé, al meu fill,    jo li pararé la taula, 

      a un costat hi posaré el pa,    a l’altre el pa i la vianda.— 

10  Quan don Francisco arribé,    de Vallbona demanava. 

      —De Vallbona? Se n’ha anat    allà al castell del seu pare. 

12  A mi m’ha dit vieja bruixa,    i a tu hijo de mal flaire.— 

      Ja agafa sos cavalls,    cap al castell que ella estava. 

14  Quan era en un barranc,    Mare de Déu encuentraba. 

      —Déu lo guard, senyor Francisco,    va arribar a les bones tardes; 

16  vostè tiene un hijo al mundo,    sa mare no té [de] llevar-se.— 

      Ja bajó campos i vinyes    cap al castell del seu pare. 

18  Quan arriba allà al castell,    cap al quarto que ella estava, 

      ja l’agafa per ses trenes,    a la sala la tirava, 

20  sortint criats a vestir-la    i criades a calçar-la 

      i amb una punta de peu    a cavall ja la pujava. 

22  Quan va ser allà al barranc,    Mare de Déu!, m’ho pensava: 

      —Dóna les popes l’hijo    i t’esmolaré el punyal.— 

24  I un hijo de tres dies    hablase aquestes paraules: 

      —Padre mío, padre mío,    no mati la meva mare, 

26  que això és un fals testimoni    que l’àvia li ha posat. 

 

V.: 16b no s’hi sent. 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

LA PORQUEROLA 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Maria Corts (1983) 

 

      —Don Joan, per què no es casa,    per què no troba muller?— 



          de la donguindeta,    de la donguindé. 

2    El dissabte se’n parlava    i el diumenge se’n va fer, 

      dilluns hi va vindre un parte    que havia de ser fuseller. 

4    —Aquí un encomano, mare,    us encomano mi muller, 

      que no li feu [fer] cap feina    que no les pugui fer: 

6    fareu-le anar a buscar aigua    amb un càntir de diner, 

      compreu-la una filoseta,    ensenyeu-la de filer.- 

8    Quan don Joan va ser fora,    porquerola la va fer. 

      Cap dels set anys que era fora,    don Joan ja tornaré. 

10  —Camineu i passeu, patges,    camineu i passeu bé, 

      que he sentit una veueta    igual que si fos mi muller. 

12  Déu la guard, porquerola,    —Benvingut, lo cavaller. 

      —Porquerola, porquerola,    ja és hora de retirer. 

14  —Jo no me’n puc anar a casa    sense fer un feix de romer.— 

      Ell que s’estira l’espasa,    li fa un polit romer; 

16  amb el brogit de l’espasa    los bacons ja corren bé. 

      —Porquerola, porquerola ,    i a on serà mi retirer? 

18  —A casa de mi sogra,    allí l’hostal solien fer. 

      —Hostalera, hostalera,    què tenen per a comer? 

20  —Alguna perdiueta rostida    i algun pollastrest també. 

      —Hostalera, hostalera,    qui vindrà amb mi a soper? 

22  —Que vingui la porquerola,    ma filla la’n guardaré. 

      —Set anys que no sopo en taula,    esta nit no hi soparé. 

24  —Hostalera, hostalera,    qui vindrà amb mi a cotxer? 

      —Que vingui la porquerola,    ma filla la’n guardaré. 

26  —Set anys que no dormo amb home,    està nit no hi dormiré, 

      estes ventanas tant altes    esta nit les saltaré. 

28  —Que feu anar la vostra filla,    mi muller la guardaré. 

      Sinó que em miro que em sou mare,    jo us en faria cremer 

30  i la cendra que en faríeu    se’n ventaria al carrer. 

 

V.: 3a  d. li va; 15a s’eixica; 16b ja van córrer els tocinés; 24b q. v. i a mi c. 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 


 

EL REI MARINER 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Maria Terés (1983) 

 

      A la voreta del mar    hi ha una donzella 



2    que ella broda mocadors,    que és per la reina. 

      I quan és a mig brodar    n’hi manca seda; 

4    ja veu un mariner    de llunyes terres. 

      —Mariner, bon mariner,    que en porteu seda? 

6    —De quina seda voleu,    blanca o vermella? 

      —Vermelleta la vull jo,    que és millor seda. 

8    —Pujareu dalt de l’argent,    triareu d’ella.— 

      Quan dalt de l’argent va ser    i assentadeta, 

10  el mariner es posa a cantar    cançons molt belles, 

      i amb el cant del mariner    s’hi adormí ella. 

12  Quan ella es va despertar,    fou lluny de terra. 

      —Mariner, bon mariner,    torneu-me en terra, 

14  que a mi els aires de la mar    me’n donen pena. 

      —I això sí que jo no ho faré,    que sereu meva; 

16  set anys que jo vaig per mar    per vós, donzella. 

      —Tres germanetes que som,    sóc la més bella; 

18  l’una és casada amb un rei,    l’altra és princesa 

      i jo, pobreta de mi,    marinereta. 

20  —No sou marinera, no,    que en sereu reina, 

      que jo sóc el fill del rei    de Inglaterra. 

 

Observació: 8a i 9a “argent”: possible explicació metonímica (vaixell d’argent) o 



senzillament deformació de vaixell. 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



DELGADINA 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Maria Terés (1983) 

 

      El rei tenia tres filles,    totes tres com una plata 



2    Es va enamorar d’una,    Margarita se llamaba. 

      —Margarita, Margarita,    tu has de ser l’enamorada. 

4    —No lo manda Dios del cielo    ni la Virgen Soberana 

       de mi padre ser muller,    de mis hermanos mairastra.— 

6    Ja n’hi mana als seus criats:    —Tanqueu-la a dalt d’una cambra 

      que no vegi sol ni lluna    ni el dia com clarejava, 

8    doneu-li per a beber,    doneu-li fel i vinagre, 

      doneu-li per a comer,    deu-li sardina salada.— 

10  Passen dies, passen noches,    passen catorze setmanes, 

      passen dies, passen noches,    s’obre primera ventana; 

12  veu les seves germanes    que amb ‘gulleta d’or brodaven. 

      —Hermanitas, hermanitas,    pugeu-me una tassa d’aigua, 

14  no me la pugeu de la tèrbola,    pugeu-me-la de la clara

      que ma boca se m’asseca,    ma garganta se m’abrassa. 

16  —No te la pujarem, traidora,    no te la pujarem, malvada; 

      ‘guessis fet els mandamientos    que el pare rei te manava, 

18  estaries ben servida    de criats i de criades, 

      i ara no n’estàs servida    ni tampoc d’una set d’aigua.— 

20  Passen dies, passen noches,    passen catorze setmanes, 

      passen dies, passen noches,    s’obre segona ventana; 

22  ja veu el seu germanet    que amb pilota d’or jugava. 

      —Hermanito, hermanito,    pugeu-me una tassa d’aigua, 

24  no me la pugeu de la tèrbola,    pugeu-me-la de la clara, 

      que ma boca se m’asseca,    ma garganta se m’abrassa. 

26  —No te la pujaré, traidora,    no te la pujaré, malvada; 

      ‘guessis fet els mandamientos    que el pare rei te manava, 

28  estaries ben servida    de criats i de criades, 

      i ara no n’estàs servida    ni tampoc d’una set d’aigua.— 

30  Passen dies, passen noches,    passen catorze setmanes, 

      passen dies, passen noches,    s’obre tercera ventana; 

32  ja veu el seu pare rei    que amb cartetes d’or jugava. 

      —Pare rei, oh, pare rei,    pugeu-me una tassa d’aigua, 

34  no me la pugeu de la tèrbola,    pugeu-me-la de la clara, 

      que ma boca se m’asseca,    ma garganta se m’abrassa. 

36  Ja n’hi mana als seus criats:    —Pugeu-li una tassa d’aigua, 

      no l’hi pugeu de la tèrbola,    pugeu-li de la més clara.— 

38  No se’n fia dels criats,    ell mateix se n’hi anava; 

      quan és al primer escaló,    Margarita s’esmaiava, 

40  quan és al segon escaló,    Margarita ja finava 

      i quan és dalt de la sala 

42  els àngels li feien llum,    la Verge l’amortallava. 

      —Margarita, Margarita, 

44  ja te’n faré fer una tumba    tota de pedra picada, 

      i a cada cap de tumba,    una fuente d’aigua clara. 



46  —No necessito cap tumba    ni cap fuente d’aigua clara, 

      jo me’n aniré al cel,    al costat de la meva mare

48  i vós anireu a l’infern,    al costat de los diables. 

 

 



V.: 6b Pugeu-la; 9b doneu-li; 12a ja v. les seves hermanitas; 14b de la més c.; 16b ni te 

la p., m.; 23b puja’m; 26a pujarem; 26b ni t l. pujarem, m.; 34b de la més c.; 42a los à.; 

47a que jo; 48a i v. a. l’infierno; 48b a. c. D. l. diablos. 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 


 

EL QUINTAT 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Margarida Terés (1983) 

 

      —¿Que te passa, soldadito,    que nadie te alegra? 



2    —No me marea el mar    ni el humo de la caldera, 

      lo que me marea a mí,    me he dejado mi doncella. 

4    —¡Qué guapa será tu mujer,    que tanto recuerdas de ella!— 

      Y el capitan que la vio    quedó enamorado de ella. 

6    Soldadito, yo, en tu casa    y al lado de tu mujer, 

      que por un soldado més    la guerra no se perdié. 

 

V.: 1a Soldadito, soldadito; 1b ¿qué és lo que a tu te pasa?; 2a A mi no me pasa 



nada...probablement fruit d’un primer intent de fer memòria. Omet, d’altra banda, un 

vers del tipus si te marea el mar / o el humo de la caldera, consonant amb la resposta-

calc dels soldat (v.2). 

 

 



Observacions: 6a s’ha d’entendre: ‘jo en el teu cas, me’n tornaria cap a casa” 

Aquesta era una canço de plegar avellanes. 

 

 


 

EL QUINTAT + L’APARICIÓ 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Antònia Besora (1983) 

 

      Mes de mayo, mes de flores,    mes de abril i primavera, 



2    todos los soldados marchan,    marchan hacia la guerra. 

      Unos cantan y otros bailan    y otros celebran la fiesta

4    menos un pobre soldado    que está lleno de tristeza. 

      Le pregunta el capitán:    —¿Qué tienes, que tan triste estás, 

6    si es por padre o es por madre    o es por no ir a la guerra? 

      —No es por padre ni es por madre    ni es por no ir a la guerra, 

8    es por ver a mi esposa,    ya hace tiempo que no la he visto. 

      —Coge el caballo y marcha,    pasarás por las fronteras.— 

10  Cuando fue en su cementerio,    una sombra negra vi. 

      —Donde vas tu soldadito,    donde vas tu por aquí? 

12  —Voy a ver a mi penosa,    que hace tiempo que no la vi. 

      —Tu penosa ya está muerta,    su sombra tienes aquí. 

14  —Si tu fueses mi penosa,    te abrazarías a mí. 

      —Brazos que a ti te abrazaron    ya no te abrazarán más, 

16  que se los pidió mi tierra    y a mi tierra se los di. 

      Y si tienes una hija,    pon el nombre de María, 

18  que cuando la llamarás    pensarás quién te quería, 

       y quando será mayor    no la dejes de tu lado, 

20  procura que no la engañen    como a mí me has engañado. 

 

 



V.: 3b y otro celebra l. f.; 5a Le dice e. c.; 7a Ni es por padre; 8b om. Ya:; 9b pasa; 10a 

Y al pasar por las fronteras; 10b una sombra vi; 15a om. Que. 

 

 

 



 

  


 

 

Corrandes - Cançons de ronda i albades 



 

   


geogràfiques 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Teresa Besora. 

 

Mare, si marit me doneu 



No me’l doneu de la Febró, 

Que tots són barrancs i boixos 

I em moriria de por. 

 

Variants: 1 me doneu,  2 me’l doneu, 3 tots els barrancs són de boixos, 4: I jo em 



Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades 

El Mèdol, 1990. 

Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) 

 

Qui té canyes fa flautes 



I que te do cabal, 

La llàstima és del Bosquet 

Que han d’anar a missa a Mont-ral. 

 



Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades 

El Mèdol, 1990. 

Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) 

 

Vileta de Capafonts 



Rodona com una poma 

Els fadrins que hi ha dintre 

Mereixen palma i corona. 

 



Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades 

El Mèdol, 1990. 

Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) 

 

Les xiques de Cornudella 



Tot ho volen sapiguer: 

En una lliura de cireres 

Quants pinyols hi pot haver. 

 



Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades 

El Mèdol, 1990. 

Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) 

 


Maria si vols venir 

A Alforja a plegar avellanes, 

Cantarem una cançó  

Dels fadrins de Riudecanyes. 

 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Isabel Terés 

 

París i Reus i Castellvell 



[Al]’moster i la Selva, Masó i Morell, 

i Cornudella i Gratallops, 

i Poboleda i Gratallops, 

i Poboleda i Picamoixons. 

 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf.: Isabel Terés 

 

Albarca i Ulldemolinsç 



i la Febró i la Mussara 

Són les quatre principals 

Que hi habita el rei d’Espanya. 

 



Inf.: Teresa Besora (2001) 

 

A Farena hi ha bon blat, 



Mas d’en Toni hi ha les porgueres, 

I al pontet de Capafonts 

Hi ha el pontet de les donzelles. 

 

Variants: 3 clotet, 4 floret 



 

Pilar Balanyà (2001) 



 

La Figuera n'és molt alta, 

Cabacés molt amagat, 

La Bisbal en una roca, 

Margalef en un forat. 

 

Diu que aquesta dita és certa perquè ella ho ha pogut comprovar. 



 

 

10 



 

Pilar Balanyà (2001) 



 

La Figuera està malalta, 

Cabacés molt atrapat, 

La Bisbal extramunciada, 

Margalef està enterrat. 

 

11 



Pilar Balanyà (2001) 

 

Mare si em doneu marit 



No me'l busqueu de la Mussara 

Que la boira sempre hi jeu 

I la gent no m'agrada. 

 

(1: si marit me'n deu) 



 

12 


Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Margarida Terés. 

 

Al cielo gobierna Dios 



Y a la terra los gitanos 

Y a la població de Reus 

governen los republicanos. 

 

Cançó que dóna notícia d’un fet relativament proper geogràficament, i que es pot 



interpretar com a amenaçador. 

 

13 



Pilar Besora – Teresa Besora (2001) 

 

Els menyos de Prades 



En són gabatxons 

Es mengen la merda 

Dels nostres bacons. 

 

(V: 1, Los; 2, ne són borratxons; 3, se) 



 

Era més net ser de Capafonts que a Prades. 

14 

Teresa Besora (2001) 



 

Les menyes de Prades 

Ne són gabatxones 

Es mengen la merda 

De les nostres bacones. 

 

(V: 2, garrinyoses) 



15 

Teresa Besora (2001) 



 

A la placeta dels anys 

Déu me'n guard de tornar més 

No tenen rellotge 

I no saben l'hora que és. 

 

Cançó que ridiculitza la plaça més petita i més allunyada del centre del poble, en aquesta 



plaça hi ha un rellotge de sol, però quan no hi toca el sol, llavors com diu la cançó no 

saben quina hora és. 

16 

Inf: Teresa Besora (2001) 



 

Si Farena hi ha bon blat, 

Mas d'en Toni les porgueres 

I al clotet de Capafonts 

Hi ha el pontet de les donzelles 

 

(V: 4,  floret) 



 

17 


Inf: Pilar Balanyà (2001) 

 

 



Les noies de Capafonts 

porten un mocador de duro 

I algun dia es posaran 

Les borralles d'algun burro  

 

(V: 1, xiques; 2, totes; 3, les morralles del meu burro) 



 

Les les noies de Prades ho deien a les de Capafonts. Hi havia picabaralla.  

 

18 


Teresa Besora (2001) 

 

A Alcover  



res de bon bé 

I si res de bo hi va 

no se'n deixen escapar. 

 

19 



Ricardo (2001) 

 

Saragata a la Mussara 



I el tabola a la Febró 

I polseguera a Siurana  

I a Arbolí un borrascó. 

 

20 



Ricardo (2001) 

 


A Rojals terra de teules 

Sembren patates en secà 

I confiant de la Virgen 

No els hi cal arrencar. 

 

(V: 2, trufes; 3, Verge) 



21 

Ricardo (2001) 

 

A l’Espluga són orugues 



A Montblanc són botellers 

A Vilaverd toquen l’arpa 

I a la Riba paperers. 

 

(V: 3, embuders) 



22 

Eugenio (2001) 

 

Catalana remelana 



I aragonesa tossuda 

Però val més una catalana 

Que tot l’Aragó junta. 

 

L’informant en aquesta corranda comenta l’odi que diu que senten els catalans cap als 



aragonesos, però diu que els aragonesos tenen respecte cap als catalans.  

 

23 



Eugenio (2001) 

 

A Farena caragols 



A Mas d’en Toni clavellines 

I al costat de Capafonts 

Lo floret de les mantellines. 

 

24 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Rosa Pocorull 

 

Los fadrins de Capafonts 



Són caragolins de presa, 

Que vint-i-cinc ne fan deu 

I trenta no fan dotzena. 

 

 



 

 

 



 

 

 



De galanteig 

Festes de primavera 



Biel Ferré, Salvador Palomar.  

Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. 

 

Maria baixa’m a obrir, 



Que degotan las canales 

Maria, baixa’m a obrir, 

Que soy aquel que tu sabes. 

 

Aquesta cançó de ronda tracta de l’amor apassionat que expressa el rondador per la noi 



rondada, i el delit per a veure-la. 

 



Festes de primavera 

Biel Ferré, Salvador Palomar.  

Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. 

 

Dos pardals en un espiguer 



No s’hi poden mantenir

Dos fadrins amb una noia 

No s’hi poden avenir. 

 

Conflicte amorós entre dos pretendents que es resoldrà quan la noia prengui partit per un 



dels dos i així es restablirà la cohesió entre el grup. Aquesta cançó denúncia aquesta 

situació. 

Festes de primavera 



Biel Ferré, Salvador Palomar.  

Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. 

 

Casa vella, cau de rates, 



Casa nova, ratolins, 

A casa de casades 

Què hi  van a fer els fadrins? 

 

Contraposició del món adult amb el del jove fadrí. 



  



Festes de primavera 

Biel Ferré, Salvador Palomar.  

Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. 

 

—Solista: 



De cantar no puc cantar 

Que tinc la veu impedida, 

No sé si m’ho coneixeu 

Que tinc l’amor fora vila. 

—Cor: 

Ni hi aniràs, no hi aniràs, 



No hi aniràs, a la font, 

No hi aniràs, no hi aniràs, 



Que ton pare no ho vol, 

Que ton pare no ho vol, 

No hi aniràs, no hi aniràs, 

No hi aniràs, a la font, 

Que ton pare no ho vol, 

 

El solista cantava una estrofa amb uns versets improvistas i la resta del grup de cantaires 



replicava amb la tornada o repicó. L’execució del solista era més lliure i ornamentada 

mentre que la tornada mantenia un ritme ternari i la melodia era estricta i fins i tot s’hi 

podia donar la polifonia paral·lela. 

 



Teresa Besora (2001) 

 

Teresina Teresana 



No t'enganyin l'interés 

Val més un de la vila 

Que quatre de forasters. 

 

La informant deia que els joves del poble passaven a cantar-li a ella una època que 



festejava amb un foraster. La informant la recita. 

Pilar Balanyà (2001) 



Casar-se amb un gitano 

 

Quina pena per un pare 



Té una filla per casar 

Enimorada del gitano 

Ara no se'l pot deixar 

 

Tu que estàs avesadeta 



A cuinar amb bons fogons 

Si et cases amb el gitano 

Hauràs de cuinar pels racons 

 

(Ella contesta) 



Si hi he de cuinar que hi cuini 

Això res m'importa a mi 

El cas és que a mi no em falti 

Un gitano per marit 

 

Tu que estàs avesadeta 



A dormir amb bon matalàs 

Si et cases amb un gitano 

Hauràs de dormir al fenàs. 

 

(Ella contesta) 



Si hi he de dormir que hi dormi 

Això res m'importa a mi 

El cas és que a mi no em falti 

Un gitano per marit. 



 

Li cantaven a una noia que es volia casar amb un gitano i el jovent del poble li cantava 

aquesta cançó per a riure-se’n. 

 



Ricardo (2001) 

 

....  li diu Cu-cú 



i a la garsa se’n diu pelada 

i a la placeta dels anys 

hi ha una dona malcasada. 

 

Aquesta cançó la cantaven a una dona, que tenia la casa a la Plaça dels anys, que quan 



era a l’altar i li van preguntar si es volia casar no va dir ni que sí ni que no, i ningú la va 

poder treure del seu silenci. El rector la va casar, però a ulls del poble aquella noia estava 

mal casada i així li manifestaven. L’informant no la canta i sols la recita. 

 



 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

Y abajo de tu ventana 



Tengo la ronda parada, 

Que me la ha feta parar 

Las palabras de ton pare.  

 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

Enamorado estoy 



De la hija del barbero; 

Con ella me he de casar 

Aunque me cueste dinero. 

 

10 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Margarida Terés 

 

Al camino de la fuente  



He vivido muchos años 

He sembrado mis amores 

Y he cogido desengaños. 

 

11 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Margarida Terés 

 

Esta calle que ara paso 



Me parece que ha llovido; 

Son la lágrimas de una dama 

Que el galán la ha aborrecido. 

 

12 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

De cantar no puc cantar, 



Que en tinc la veu impedida; 

No sé si m’ho coneixeu 

Que tinc l’amor fora vila. 

 

13 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Margarida Terés 

 

Diuen que el cantar vol gràcia 



I el ballar vol dir Teresa; 

Lo tocador de guitarra 

Vol tocar la gràcia entera. 

 

 



 

Satíriques 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

Les noies del Peixo Pau 



S’han fet demanar un hereu, 

I els hi ha fet contestar  

Que a les fosques no s’hi veu. 

 



(Ricardo) 

Que diguin els pressupostos 

Del projecte destinat 

Per fer un pago extraordinari 

A la caixa de l'estat 

Com que està debilitada 

I pateix molt de mal de cor 


Amb aquest pago extraordinari 

L'omplirem fins a dalt de tot 

Com que aquest pago d'ara 

Està firmat per la presidència 

Tal i com marca la llei 

Que prendre paciència  

No hi ha altre remei 

I els que seran tossuts  

No tindran altre remei 

Com que seran firmats  

I seran castigats  

Dins pena de llei 

 

L'article d'economia 



És un pago bastant gros 

Que paguen tots els xacrosos 

Que tinguin tares al cos 

Siguin petites o grosses 

Tal com la llei marcarà 

No s'escaparà una rata 

Tothom haurà de pagar. 

 

Bornis, xatos  



Calvos i cornuts 

I els qui tinguin tinya 

Tal com marca la llei 

Aquests pagaran deu rals cada dia 

I els pobrets desvalguts 

Que porten els neulers 

Aquests ja pagaran 

Dues pessetetes cada cap de mes. 

 

Tots los coixos sense cames 



i cegos de naixement 

per les grans economies 

en paguen un vint per cent 

un cego no gasta espelmes 

ni gas ni electricitat 

i tots els coixos sense cama 

d'un sol peu ne van calçats. 

 

Li va explicar un pres a la presó durant la Guerra Civil. 



 

Cançons de treball 

 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

I a la ventana sóc dama 



I al balcón ne sóc senyora 

I a la plaça, hortolana 

I al campo trabajadora. 

 

Cançons de bressol 



Pilar Balanyà (2001) 

 

Sant Joan, feu-lo ben gran 



Sant Martí, feu-lo adormir 

Que (nom de qui es volia fer adormir) 

No es pot adormir. 

 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Teresa Besora (1983). 

 

Sant Joan, feu-lo ben gran 



Sant Martí, feu-lo adormir 

Que el nen ne té soneta 

Soneta, que vol dormir. 

 

Aquestes dues versions de la cançó de bressol van ser cantades per mare (Teresa Besora) 



i filla (Pilar Balanyà) i en els dos últims versos presenten una important variació. 

 

Balls 



Ricardo (2001) 

 

De cançons i cançonetes 



No me’n vingueu a ensenyar 

Que en tinc les butxaques plenes 

I un sac per deslligar. 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

La baladora quan balla 



Sempre es mira el ballador, 

Si li mira l’espardenya, 

Si li agafa el taló. 

 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés. 

 

Si canto, diran que canto 



Si no canto, què diran?; 

Mentres canto, em diverteixo 

I no penso en res de mal. 

 

(V: 4, si la balla de taló 



 

 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés. 

 

A la plaça ballen coques, 



Mare deixeu-m’hi anar 

Si no ballo amb el pastor, 

Ballaré amb el rabadà. 

 

 



Jota 

Balls i danses de les comarques de Tarragona, 4, Baix Camp 

Josep Bargalló i Badia 

Diputació de Tarragona, 1998. 

 

És la jota jota 



Del ganxo de llum, 

Que si no t’apartes 

Te’l tiro al damunt. 

És la jota jota  

De les arengades, 

Que són podrides 

Dolentes i cares. 

 

Cobles:  



A l’Espluga són orugues, 

A l’Espluga són orugues, 

A Montblanc són budellers, 

A Vilaverd toquen l’arpa 

I a la Riba, paperers, 

I a l’Espluga són orugues. 

 

A la plaça ballen coques, 



A la plaça ballen coques, 

Mare deixeu-m’hi anar, 

Si no ballo amb el pastor 

Ballaré amb el rabadà, 

A la plaça ballen coques. 

 

Al Ball de plaça de la Festa Major, el ball més important havia estat la jota, que es va 



ballar fins al 1936. La lletra d’aquesta jota correspon a la més popular dels últims anys 

que va ser ballada. A les cobles hi aplicaven lletres populars de corrandes típiques del 

poble. 

 


Cançons de festes i diades religioses 

 

                            DE CARNESTOLTES 



Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

Inf: Isabel Terés 

 

Carnestoltes quinze voltes, 



I Nadal de mes a mes; 

Cada dia que fos festa, 

La Quaresma mai vingués. 

 

 



 

Cantarelles 

 Jocs infantils 

Teresa Besora (2001) 



PEIX  PESSIGANYA 

 

Peix pessiganya 



De l'oli i de la ganya 

Peix pessigó 

De l'oli del racó 

Marieta cistellera 

Tu que en saps de fer cistells 

Fes-me una panereta 

Per a anar a collir clavells. 

 

 



Teresa Besora (2001) 

LA GALLINA PUNICANA 

 

 



La gallina punicana 

Pon un ou cada setmana 

Pon i un, 

Pon i dos, 

Pon i tres, 

Pon i quatre. 

Pon i cinc, 

Pon i sis, 

Pon i set, 

Pon i vuit, 

Pon i nou, 

Pon i deu, 

La gallina de la Seu, 

Diu que marxi aquell gran peu. 

 

(V: que s'amagui aquell gran peu) 



 

I en acabat feies així, a veure qui tocava, que es posaven tots en una rodona i feien això.-

Aquell  havia  de  marxar.  –Això  ho  fèiem  amb  els  peus.  Posaven  els  peus  i  anaves 

assenyalant  amb  els  peus.  "Que  s'amagui  aquell  gran  peu",  i  aquell  s'havia  d'amagar. 

Tornaven:  "La  gallina  punicana..."  anant  senyalant  els  peus.  "poni  un...que  s'amagui 

aquell gran peu", ara aquest, amaga el peu. I anaves fent així. 

 



Pilar Balanyà (2001) 



L'ESCARABAT BUM BUM 

 

L'escarabat Bum Bum, 



Posa-hi oli, posa-hi oli, 

L'escarabat Bum Bum, 

Dintre el llum. 

 

Si la llum no n'hi ha 



L'espelmeta, l'espelmeta, 

Si la llum no n'hi ha 

L'espelmeta s'encendrà. 

 



Pilar Balanyà (2001) 

BALL RODÓ 

 

Ball rodó 



Catarineta, Catarineta 

Ball rodó, 

Catarineta, Catarinó. 

 

Què has menjat? 



Pa torrat. 

Què has begut? 

Granaxeta amb un embut. 

Tutururut. 

 

Era un ball en rotllana agafats de les mans que al arribar al "tutururut"  es deixaven anar 



de les mans. 

 



Pilar Balanyà (2001) 

LA TORRE EN GUARDIA 

CANTARELLA DE JOC 

 

La torre en guardia 



La torre en guardia 

La vengo a descubrir. 

La torre en guardia 

La torre en guardia 

No la descubrireis. 

 


 

Dos s'agafaven la mà així, (per les mans i de cara de forma que feien un pont amb els 

braços) i els altres feien una cua. (passaven per sota i al final de la cançó els dos baixaven 

les mans i agafaven un dels que passava). Llavors agafaves amb un i li deies: Què vols?. 

Per exemple els dos que erets aquí un era clavell i l'altre rosa, i llavors el que es quedava 

al mig l'enganxaves. Passaven tots i quan s'acabava la cançó n'agafaves a un i allavors la 

cua marxava., i li deies (en veu baixa): -Què vols rosa o clavell? I segons el que et deia es 

posava darrere de l'un o de l'altre. Tornaven a passar fins que passaven tots. I és clar, 

quan ja estaven tots, un al darrere de l'altre, havien de fer força, és clar, els que teníen 

més deixó, estiraven i guanyaven. 

 

 


Pilar Balanyà (2001) 

UNI, DORI, TERI... 

 

Uni, dori, 



Teri, cateri, 

Canti, buri, 

Viri, viró,  

Conta les dames 

Que totes hi són. 

 

 



Cançó eliminativa. 

 



Teresa Besora (2001) 

SOL SOLERET 

 

Sol soleret 



Vine, vine, vine, vine, 

Sol soleret 

Vine, vine que tinc fred. 

 

La informant diu que la cantaven a l’hivern quan feia molt fred.  



 

 



Teresa Besora (2001) 

PLOU I FA SOL 

 

Plou i fa sol 



Les bruixes es pentinen 

Plou i fa sol 

La Verge de l'Albiol. 

 

Aquí la mare diu "la Verge de l'Albiol" a l'últim vers mentre que la filla diu el clàssic "les 



bruixes porten dol" 

 



Pilar Balanyà (2001) 

CONGRES I MONGRES 

Transcripció literal: 

 

Jo me'n recordo d'un que ens posàvem un a dalt, allí que feia un marget, allí a l'abadia, 



quan anàvem al col·legi, un es posava dalt i els altres baix. I el de dalt deia: 

-Congres i Mongres 

baix: 

-Quina voleu? 



El de dalt: 

-La més maca de totes. 

-Quina serà? 


Doncs... 

-La que porta en llaç vermell 

Llavors baixava i la rotllana corria i aquell l'havia d'agafar. 

 

 



 

10 


Pilar Balanyà – Teresa Besora (2001) 

LA LLUNA 

 

La lluna la pruna  



I el sol mariner 

Son pare la crida 

I sa mare la té. 

 

 



Celebració de diades 

 

SETMANA SANTA - CRIDA A OFICI 



 

Inf: Teresa Besora (2001) 

 

Apa, dones, al sermó 



Qui ha perdut el mocador? 

El rector de la Febró; 

L’escolà l’hi ha trobat 

Amagat en un forat, 

Al forat de la pallissa. 

Quatre pams de llangonissa. 

 

 

Els escolans del poble passaven pels carrers cantant aquesta cantarella i al acabar feien 



sonar les matraques i carraus com a subtituts de les campanes que en aquella època no es 

feien sonar. 

 

Contrafacta 



(Eugenio) 

 

Cara al sol amb les butxaques buides 



I els pantalons tots foradats. 

Estem passant una gran misèria 

Que Franco ens ha portat. 

Ell diu "Arriba España" 

Però de debò que l'ha ensorrat. 

 

 



Balls parlats 

  

 



BALL DE SERRALLONGA (fragments) 

Isabel Terés (1983) 



Carrutxa. 

 

Vine aquí, petit Jornet, 



Si en tens tant d’atreviment, 

Vindràs a la meva ronda 

I et pendré per assistent. 

... 


Aquestes mantes de seda, 

Vestit de vellut daurat 

(...) i botonades 

me tenen lo cor robat. 

... 

Serrallonga, si ho sabieu 



Les carreteres com estan, 

Només n’hi fan romerills 

Esbarzers i herbafams. 

... 


 

El diable: l’espai sagrat i la sàtira festiva 

Salvador Palomar. Dins: Els balls parlats de la Catalunya Nova 

El Mèdol. 1992. 

 

 

Diable: 



Al poble de Capafonts 

Avui fem festa major, 

Per honorar nostra patrona 

No n’hi ha cap de millor. 

... 

Sempre xerren les dones 



Al forn i al rentador, 

Ne fan fàstic i pudor 

Al veure-les com remenen. 

L’una s’apria els maniguins, 

L’altra li pica l’esquena, 

Treu uns polls com a garrofins! 

        

 

 



 

 

 



 

Bibliografia 

 

 

El diable: l’espai sagrat i la sàtira festiva 



Salvador Palomar. Dins: Els balls parlats de la Catalunya Nova 

El Mèdol. 1992. 

 

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant 



Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. 

Alta fulla, 1988. 

 

Balls i danses de les comarques de Tarragona, 4, Baix Camp 



Josep Bargalló i Badia 

Diputació de Tarragona, 1998. 

 

Festes de primavera 



Biel Ferré, Salvador Palomar.  

Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. 



 

Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades 



El Mèdol, 1990. 

 


Do'stlaringiz bilan baham:


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling