SaqarTvelos agraruli universiteti marina TurmaniZe sarkocistozis SemTxvevaSi epidemiologiisa da dakvlis produqtebis veterinariul-sanitariuli eqspertizis zogierTi sakiTxi


Download 2.8 Kb.
Pdf ko'rish
bet2/8
Sana17.12.2017
Hajmi2.8 Kb.
#22447
1   2   3   4   5   6   7   8

li te ra tu ris mi mo xil va
1. sar ko cis to zis mniS v ne lo bi sa da da a va de bis         
aR m Z v re le bis sis te ma ti kis, mor fo lo gi i sa da 
bi o lo gi is sa kiTxe bis Se sa xeb
sar ko cis to zis  aR m Z v re le bia  Sar coc y s tis-is  gva ris 
umar ti ve se bi,  rom le bic  mi e kuT v ne bi an  Apicomplexa-s 
tips,  Spo ro zoa-s  klass,  Coc ci di i da-s  razms,  Eimeriidae-s 
ojaxs da Isosporinae-s qve o jaxs.  sar kocistebis sa xe o ba-
Ta ra o de no ba 100-s aWar bebs.
sar ko cis te bi or mas pin Z li a ni pa ra zi te bia. ma Ti gan-
vi Ta re bis  cik li  mim di na re obs  de fi ni tu ri  (ZaR li,  ka-
ta, ada mi a ni) da Su a le du ri (ba la xis m Wa me li da yve laf-
ris m Wa me li cxo ve le bi, rep ti li e bi, frin ve le bi, ada mi-
a ni) mas pin Z le bis or ga niz m Si. 
de fi ni tu ri  (sa bo loo)  mas pin Z lis  or ga niz m Si  sar-
ko cis tebi lo ka li zoben naw la vis epi Te lur uj re deb-
Si, sa dac Si zo go nii sa (us qeso gam rav le ba) da ga me to go-
ni is  (sqe sob ri vi  gam ravleba)  sta diebis  gav lis  Sem deg 
war mo iS ve ba oocis te bi, rom lebic ga moi yofian ga re mo-
Si.  aq  oocis teb Si  mim di na re obs  spo rulirebis  pro ce-
si, ris Se de gad Ti To e ul maT gan Si war mo iq mneba or-ori 
spo ro cis ta, xo lo Ti To e ul spo ro cis ta Si – oTx-oTxi 
spo rozoiti. Tu spo ru li re bu li oocis ta mox v da Sua-
leduri mas pinZlis saW m lis mom ne le bel traq t Si, ga mo-
Ta vi suflebuli spo ro zoitebi ga aR we ven sis x l Si
da Ca i bu de ben kun To va ni qso vilis boW ko eb Si an boW-
ko ebs So ris. aq isi ni war moqmnian Tva liT xi lul ci lin-
d ru li an Ti Tis ta ri seb ri for mis, TeT ri fe ris par kebs 
(sig r Ze Si 6-dan 15 mm-mde), ro mel Tac `mi Se ris par ke bi~ 
ewo de ba, an Tva liT uxi lav qso vi lo van cis tebs (zo miT 
0,04 mm-mde), ro mel Ta ga mov le na Se saZ le be lia mxo lod 
kun To vani qso vilis mik ros ko pi u li ga mok v le vis dros. 

 15
sar ko cis to ziT de fi ni turi mas pin Ze li avad de ba Ter-
mu lad  da u mu Sa ve be li  an  ara sak marisad  da mu Sa ve bu li 
mak ro-  da  mik rosarkocistebiT  da in va ziebuli  xor cis 
SeW mis Se de gad.    
`mi Se ris  par ke bi~  Zi ri Ta dad  lo ka li zo ben  say la pa-
vis,  enis,  xa xis,  sa sis  far dis,  di af rag mis,  mker dis,  we-
li sa da gu lis kun Teb Si, xo lo mik ros ko pi u li cis te bi 
– met-nak le bad TiT q mis yve la kun T Si.   
sar ko cis te bis  sis te ma ti ku ri  kuT v ni le ba  ara sak ma-
ri sa daa    Ses wav li li.  zo gi er Ti  av to ri  maT  sa xe ob riv 
kuT v ni lebas gan sazRvravs im mas pin Z lis mi xed viT, rom-
lis  or ga niz mSic  isi ni  iq nen  aR mo Ce ni li,  gan vi Ta re bis 
sta di eb ze mor fo logiur Ta vi se bu rebaTa gaT va lis wi-
ne bis  ga re Se.  d.pa na si u ki  Ta na av torebTan  er Tad  gvTa-
va zobs Ro ri saT vis spe ci   fikur sa xe o bad miC neul iq nes 
– Ser coc y s tis mis c he ri a na, cxvri saTvis – S.te nel la, msxvil fexa 
rqo sa ni  pi ruty vi saT vis  –  S.hir su ta,  cxe nisaTvis  –  S.ber t-
ra mi, Txi saTvis – S.mo u lei-s, Tag vi saTvis – S.mu ris, aq le-
mi saT vis – S.ca mel li, ma i mu ni saT vis – S.hor tei, qaT mi saTvis 
– S. hor va ti, ada mi a ni saT vis – S.lin de ma ni (Панасюк Д.И. и др., 
1971).  am  sa kiTx Tan  da kav Si re biT  li te ra tu ra Si  aris 
sxva Sro me bic (A.Heydorn et al., 1975; J.Dubey, 1976; N.Levine, 
1977).  maT gan  op ti ma lu rad  mig vaC nia  a.he i dor nis  naS-
romi  Ta na av torebTan  er Tad,  ro mel Sic  av to re bi  sar-
ko cis te bis  gan vi Ta rebis  Ta vi se bu re ba Ta  gaT va lis wi-
ne biT Sar coc y s tis gvars mi a kuT vneben Sem deg sa xe o bebs:
1.  Sar coc y s tis bo vi ca nis (si no ni me bi: S.fu si for mis, S.blan c har-
di,  Miesheria  cru zi,  Isospora  bi ge mi na).  Su a le du ri  mas-
pin Ze li – msxvil fexa rqo sani pi ruty vi; sa bo loo 
mas pin Z le bi – ZaR li, mge li, ko i o ti, me la. ZaR lis 
or ga niz mi dan ga mo yo fi li spo ro cis te bi ma Ral pa-
Togenuria xbo e bi saT vis;
2.  Sar coc y s tis bo vi fe lis (si no ni me bi: S.fu si for mis, S.blan c har di, 
M.cru zi, I.bi ge mi na). Su a le du ri mas pin Ze li – msxvil-

 16
fe xa  rqo sa ni  pi ruty vi;  sa bo loo  mas pin Ze li  –  ka-
ta,  rom lis  or ga niz mi dan  ga mo yo fili  spo ro cis-
te bi sus tad pa To ge nu ri an ara pa To ge nu ria xbo e-
bi saTvis;
3.  Sar coc y s tis  bo vi ho mi nis  (si no ni me bi:  S.fu si for mis,  S.blan-
c har di,  M.cru zi,  I.bi ge mi na).  Su a le du ri  mas pin Ze li  – 
msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vi;  sa bo loo  mas pin Ze-
li  –  ada mi a ni,  rom lis  or ga niz mi dan  ga mo yo fi li 
spo ro cis te bi  sus tad  pa To ge nu ri  an  ara pa To ge-
nu ria xbo e bi saT vis;
4.  Sar coc y s tis ovi ca nis (si no ni me bi: S.te nel la, I.bi ge mi na) Su a-
le du ri mas pin Ze li-cxva ri; sa bo loo mas pin Ze li – 
ZaR li,  rom lis  or ga niz mi dan  ga mo yo fi li  spo ro-
cis te bi ma Ral pa To ge nu ria bat knebisaTvis;
5.  Sar coc y s tis ovi fe lis (si no ni me bi: S.te nel la, Balbiania gi gan-
te an, I.bi ge mi na) Su a le du ri mas pin Ze li-cxva ri; sa bo-
loo  mas pin Ze li  –  ka ta,  rom lis  or ga niz mi dan  ga-
mo yo fi li  spo ro cis te bi  sus tad  ara pa To ge nu ria 
bat k ne bi saT vis (A. Heydorn et al., 1975).
mog vi a ne biT  a.he i dor n ma  Se mog v Ta va za  sar ko cis te-
bis sa xeo ba Ta da sa xe le bis war mo e ba ma Ti Su a le du ri da 
sa bo loo mas pinZlebis la Ti nur da sa xe le ba Ta Ser wy mis 
gziT. ma ga li Tad,  Sar coc y s tis bo vi ca nis Sed ge ba msxvil fe-
xa  rqo sa ni  pi ru tyvisa  (Su a le duri  mas pin Ze li)  da  ZaR-
lis  (sa bo loo  mas pin Ze li)  la Ti nu ri  da sa xe le be bi dan. 
aR niS nu lis mi xed viT cno bi lia msxvil fe xa rqo sa ni pi-
ruty vis sar ko cis te bis sa mi sa xe o ba: – S.bo vi ca nis, S.bo vi-
fe lis  (sa bo loo  mas pin Ze li  –  ka ta)  da  S.bo vi ho mi nis  (sa bo-
loo mas pin Ze li – ada mi a ni). cxvris or ga niz m Si lo ka li-
zobs sar ko cis te bis ori sa xe o ba: – S.ovi ca nis da S.ovi fe lis, 
xo lo Ro ris or ga niz m Si – sa mi sa xe o ba: – S.su i ca nis, S.su-
i fe lis  da  S.su i ho mi nis.  ci ti re bu lia  k.abu la Zis  mi xed viT 
(К.И.Абуладзе, 1990).  
am ri gad,  Tu  ga viT va lis wi nebT,  rom  sar ko cis to zis 

 17
naw la vuri for miT avad de ba ZaR li seb r Ta da ka ti seb r-
Ta  oja xis  mra vali  war mo mad ge ne li,  un da  vi va ra u doT, 
rom maT mi er in ten siurad xde ba ga re mo aris, da pir vel 
rig Si, sa Zov re bis da in vazieba sar ko cis te bis oocis te-
biT,  rac  se ri o zul  xi faTs  war moadgens  sar ko cis to-
ziT sa sof lo-sa me ur neo da Si na u ri cxo ve lebis das ne-
bov ne bis Tval saz ri siT.   
sar ko cis to zi  did  eko no mi kur  za rals  aye nebs 
mecxo ve leobis dargs, rac sa bo lo od ga mo i xa te ba xor-
cis  war mo e bis  Sem ci re biT,  mi si  xa ris xis  ga u a re se bi Ta 
da nak la vis di di ode no bis ga mo wu ne biT. 
cxvris  sar ko cis to zis  dros  xor cis  da na kar gi  Se-
ad gens 9,9 kg-s, cxi mi sa – 2,8 kg-s, pir ve li da me o re ka-
te goriis  sub p ro duqtebisa,  –  Se sa ba mi sad,  0,2  da  0,5 
kg-s  (М.Мутаходжаев,  1970).  r.li kis  mo na ce me biT  eq s pe-
ri men tis  pi ro beb Si  35  dRis  gan mav lobaSi  sar ko cis te-
biT  da in va zi e bu li  bat k ne bis  wo na  5,8  kg-iT  Ca mor Ce ba 
jan m r Te li bat k ne bis wo nas (R.Leek, 1977). ima ve av to ris 
in for ma ci iT  me ri len dis  Stat Si  (aSS)  sar ko cis te biT 
da in va ziebuli  1,4%  cxvris  nak la vis  ga mo  er Ti  ga dam-
muSavebeli  sa war mos  za ral ma  oTxi  wlis  gan mav lo ba Si 
119463 do la ri Se ad gina (R.Leek, 1982). b.man dis mo na ce me-
biT eq s pe ri men tis pi ro beb Si sar kocistebiT in ten si u-
rad da in va zi e bi dan 3,5 Tvis Sem deg da a va debuli bat k ne-
bis cocxa li ma sa sa Su a lod 5 kg-iT Ca mor Ceboda jan m r-
Te li bat k ne bis wo nas, xo lo maty lis sa Su a lo na par sis 
maC ve ne be li – 30 gra miT (B.L.Munday, 1984).
1967-1977  wleb Si  to ru nis  sa vo e vo do Si  (po lo ne Ti) 
sar ko cis to ziT da a va de bu li Ro ris nak la vis ga mo wu ne-
bis ga mo me ur neobaTa za ral ma 1160 aTa si zlo ti Se ad-
gi na (A.Derylo, Kinka R. 1967). 1971-1975 wleb Si be la ru sis 
xor c kom bi na teb Si  sar ko cis tozis  ga mo  ga mo wu ne bul 
iq na  da  sa u ti li za ci od  ga ig zav na  2939  Ro ris  nak la-
vi  (А.Богуш,  1976).  igi ve  av to ri  gvaw v dis  in for macias, 

 18
rom sar ko cis te biT da in va zi e bu li Ro ris xor cis bio-
logiuri  fa se u lo ba  25%-iT  mcir de ba.  igi  in ten si u-
rad  in fi cirdeba  mik rofloriT  da  swra fad  fuW de ba 
(А.А.Богуш, 1983).
sar ko cis te biT  da in vaziebuli  go We bis  wo na ma ti  6,5 
kg-iT Ca mor Ce ba jan mrTeli go We bis wo na mats (B.Zi e las ko 
B.,  1981).  a.hei dornisa da j.ve ni ge ris mo na ce me biT jan-
saR  Ro reb Tan  Se da re biT    sar ko cis te biT  da in va zi e-
bu le bi Ca sa ba re bel wo nas (100 kg) 40 dRis dag vi a ne biT 
aR we ven  da  sa a mi sod  maT  erT  sul ze  da matebiT  39,8  kg 
sak ve bi  esa Wi ro e baT.  sar ko cis to ziT  da a va de bu li  go-
We bis sa Su a lo sadRe Ra mi so wo na ma ti 152 gra miT Ca mor-
Ce ba jan m r Te lisas, xo lo erT kg wo na mat ze isi ni ga xar-
ja ven 0,5 kg-iT met sak vebs (A.O. Heydorn, J.H. We ni ger, 1988).
sar ko cis to zis  dros  Se saZ le be lia  na ad re vi  mSo bi-
a ro ba da abor ti. j.si dis in for ma ci iT yo vel w li u rad 
ame ri kis  Se er Te bul  Sta teb Si  rep ro duq ti u li  aS li-
lo bis, maT So ris abor te bis ga mo me xor cu li da mer Ze-
u li  me sa qon le o bi saT vis  mi ye ne bu li  za ra li,  Se sa ba mi-
sad, 1,5-2 mlr da 500 mln do lars Se ad gens. ga ur k ve ve-
li eti o lo gi is abor tebs So ris sar ko cis tozis wi lad 
mo dis msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vi sa da cxvris abor-
te bis,  Se sa  bamisad,  75  da  60%  (J.Se ed,  1977).  b.man dis  mo-
na cemebiT  sar ko cistebiT  da in va zi e bu li  cxvre bi sa gan 
na ad re vi  mSo bia robis  ga mo  mi Re bu li  bat k ne bi  sus tad 
ari an gan vi Ta rebuli da ma Ti ma sa mniS v ne lov nad nak le-
bia jan m r Te li ner bebidan mi Re bu li bat k ne bis ma sas Tan 
Se da re biT  (B.Munday,  1981;  1982).  r.li kis  in for ma ciiT 
sar ko cisto zis dros Se saZ le be lia gan viTardes abor-
ti  an  cxva ri  da i Ru pos.  sar ko cis te biT  da in vaziebuli 
ner bebisagan  ma ke o bis  Cve u leb riv  va deb Si  mi Re bu li 
bat k ne bi sus te bi ari an da ma le iRu pe bi an (R.Leek, R.Fayer,  
1978; R.Leek, 1982).

 19
2. sar ko cis to zis epi de mi o lo gi is 
sa kiTxe bis Se sa xeb
bu ne ba Si  sar ko cis to zis  epi zo o ti u ri  pro ce si  in-
ten si u rad mim di na re obs, ra sac xels uwyobs de fi ni tu-
ri (ZaR li seb r Ta da ka ti sebrTa oja xe bis war mo mad gen-
le bi, ag reT ve ada mi a ni) da Su a le duri (msxvil fe xa rqo-
sa ni pi ruty vi, cxva ri, Txa, cxe ni, Ro ri, ka me Ci, ga re u li 
mcox na vi cxo ve le bi, mRrRne le bi, qa Ta mi, ix vi, Tev ze bi, 
rep ti liebi  da  sxv.)  mas pin Z le bis  far To  wre,  ga re mo Si 
ga mo yofili  sar ko cis te bis  oocis te bis  di di  mdgra-
doba ara xel say re li pi ro be bis mi marT da sar ko cis te-
bis pro ducirebis ma Ra li una ri. dad ge ni lia, rom er Ti 
dRe-Ra mis  gan mavlobaSi  sar ko cistoziT  da a va de bu li 
er Ti ZaR li sar ko cis tebis erT mi lio namde spo ro cis-
tas ga mo yofs (R.Leek, 1982).   
sar ko cis to zi  far To daa  gav r ce le bu li  Ce xeT-
Si  (K.Koudela,  D.Trefny,  1972),  yir gi zeT Si  (Ю.А.Попов, 
1972),  in do eT Si  (S.Purohit,  B.D’Souza,  1973;  M.M.hus sa in  et 
al., 1986; A.Sa i e que et al., 1991), eg vip te Si (F.Awad, 1973), ka-
na da Si  (J.Mahrt,  1973),  da ni a Si  (E.Gvere,  1974;  R.Jo gen sen, 
J.Otwelo,  1978),  ma la i zi a Si  (S.Kan,  A.Dissanaike,  1978),  uz-
be keT Si  (А.Гадаев,  1978),  iapo ni a Si  (Y.Mori,  1985;  M.Sa i to 
et  al.,  1986),  av s t ra li a Si  (G.E.  Ford,  1986;  P.G.O’Donoghue, 
G.E.Ford,  1986),  in g lis Si  (D.O’Toole  et  al.,  1986),  axal  ze-
lan di a Si  (W.E.Pomroy,  W.A.  Char les ton,  1987),  ir lan di a Si 
(P.Col lery,  1987), ita li a Si (F.Ce ret to  et  al.,  1987), po lo neT-
Si (E.Adamczyk, 1987; E.Adamczyk, W.Chmi e low s ki, 1987), Sve-
deT Si (A.Uggla, 1987), es pa neT Si (A.Pereira, Bermejo M., 1988), 
ru mi neT Si (E.Buteu et al., 1988), ni ge ri a Si (A.O.Aganga et al., 
1988), bel gi a Si (J.Vercryusse et al., 1989) da sxva gan.
bur ga sis ol q Si (bul ga re Ti) sar ko cis te biT da in va-
zi e bu lia cxvris su la do bis 97,5%. mak ro- da mik ro sar-
kocistebiT Zi ri Ta dad da in va zi e bu lia say la pa vi mi lis 

 20
kun To vani qso vi li (С.Мешков, 1973). ama ve ol q Si sar ko-
cis te biT  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vis  da in va zi e bis 
eq s ten si u ro bis  maC venebeli  86,9%-s  Se ad gens.  im  me ur-
ne o beb Si, sa dac pi rutyvs sa Zov rul pi ro beb Si ina xaven, 
es maC ve ne be li 100%-mde aR wevs. mniS v ne lov nad da ba lia 
igi im me ur ne o beb Si, sa dac da ner gi lia ba gur pi ro beb Si 
pi ruty vis  Se nax vis  me To di  (С.Мешков,  1975).  s.meS kov ma 
bur ga sis ol qis mTi sa da ba ris ra i o neb Si Se is wav la sar-
kocistebiT fer mis gu Sa gi da mo na di re ZaR le bis da in-
va ziebis sa kiTxi. ga ir k va, rom sar ko cis to ziT upi ra te-
sad da a va de buli iy v nen mTis ra i o ne bis ZaR le bi (44,3%), 
vid re ba ri sa (4,8%). amas Tan, fer mis gu Sa gi ZaR le bis da-
in va zi e bis eq s ten si u ro bis maC ve ne bel ma 56,1% Se ad gi na, 
mo na di re ZaR le bi sa – 19,8%. av tor ma da ad gi na, rom tu-
ra mi e kuT v ne ba sar ko cis te bis de fi ni tur mas pinZelTa 
ricxvs da mniS v ne lo van rols as ru lebs am in va zi is epi-
zo o ti ur  pro ces Si  (С.Мешков,  1978).  plov di vis  ol q Si 
(bul ga reTi) sar ko cis te biT da in va zi e bu li iyo cxvris 
su la dobis  93,4%.  erT  wlam de  asa kis  bat k ne bis  da in-
va zi e bis  eq s ten si u ro bis  maC venebelma  100%  Se ad gina 
(Д.Арнаудов, Л.Белчев, 1988).
m.ro me lis  mo na ce me biT  sar ko cis to zi  far To daa 
gav r ce le buli  ger ma ni a Si.  da a va de bis  aR m Z v re lis  de-
fi ni tu ri  mas pin Z le bia  ZaR lebi,  ka te bi  da  ada mi a ni, 
xo lo  Su a le du ri  –  mcox na vi  cxo ve le bi,  cxe ne bi,  Ro-
re bi (M.Rom mel, 1979). 1972 wels Sve ri nis ol q Si (ger ma-
nia) ga mo ik v li es 200 Sve li, ro mel Ta gan sar ko cis tebiT 
(Sar coc y s tis  gra ci lis)  da in va zi e bu li  aR moC n da  193  (96,5%). 
da in vaziebis in ten si u ro bis maC ve ne be li er Ti dan 1521-
mde  eg zem p la ris  far g leb Si  mer ye ob da  (S.Drost,  H.-D.
Graubmann, 1974). m.ro mel ma da o.ge i sel ma mi un xe nis xor-
c kom bi nat Si ga mo ik v li es 90 cxe ni. sar ko cis te biT da in-
va zi e bu li  aR moC n da  Svi di  wlis  asak ze  xnie ri  21  cxe ni 
(M.Rom mel, O.Geisel, 1975). s.dros tis in formaciiT 1974-75 

 21
wleb Si Sve ri nis xorc kombinatSi ga mok v leu li msxvil-
fe xa  rqo sa ni  pi ruty vis  su la do bis  77%  da a va de bu li 
iyo  sar ko cis toziT.  fu re bis  da in va zi e bis  eq s ten si u-
ro bis  maCv ene belma  88,4%  Se ad gi na.  sar ko cis te bi sa gan 
Ta vi su fa li  iyo  xboe bis  nak la vi  (S.Drost,  1978).  j.bo Si-
sa da m.er be ris mo na ce me biT ger ma ni a Si sar kocistebiT 
da in vaziebulia  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vis  57,9%, 
cxvris – 33,2%, Ro ris – 3,9% (J. Boch, M.Erber, 1981). 
S.pe ro ti ni sa da m.gra be ris in for ma ci iT saf ran geT-
Si  sar kocistozi  far Tod  aris  gav r ce le bu li  da  mi si 
aR m Z v re le biT  da in va zi e bu le bi  ari an  Tev ze bi,  rep ti-
li e bi, frin ve le bi, Si nau ri da ga re u li cxo ve le bi (Ch.
Perrotin, M.Graber, 1978). j.bur ger-pi ko uq si sa da b.la kom-
bis mo na ce me biT saf ran geT Si sar ko cis tebiT da in va zi-
e bu lia msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vis su la do bis 75%. 
Se da re biT nak le bad ari an da in va zi e bu le bi cxvre bi da 
Ro re bi, ki dev uf ro nak le bad – Svle bi da ga re u li Ro-
re bi (J.Brugere-Picoux, B.Lacombe, 1987). 
h.hi na i dis  mo na ce me biT  av s t ri a Si  sar ko cis te biT 
da in va zie bu lia  ga mok v le u li  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi-
ruty vis 87,4%. da a va debis aRmZv relTa So ris upi ra te-
sad  ga mov le ni lia  Sar coc y s tis  bo vi ca nis  (70%),  nak le bad  – 
S.bo vi fe lis (H.Hinaidy, 1979).
1978 wlis ian var Si te le mar kes ol qis (nor ve gia) erT-
erT fer ma Si sar ko cis to ziT da a vad da er Ti wlis asa kis 
30  moz ve ri.  anam ne zis  Ta nax mad  in va zi as  av r ce leb d nen 
ka te bi da er Ti ger manuli na ga zi, rom leb sac xSi rad xe-
dav d nen sak ve bis Se sa nax sawyob Si (T.Landsverk, 1979).
es pa neT Si  s.er nan des-rod ri ges ma  aR we ra  sar ko cis-
te bis  axa li  sa xe o ba  –  Sar coc y s tis  cer vi ca nis,  rom li Tac 
da in va zi e bu li  iy v nen  or  wel ze  xni e ri  ir me bi.  da in-
va zi e bis  eq s ten si u ro bis  maC ve ne belma  95,6%  Se ad gi na 
(S.Hernandes-Rod ri gu ez, 1981).
j.du be im  mon ta nas  Stat Si  (aSS)  kop ro logiurad  ga-

 22
mo ik v lia  169  ko i o ti,  ro mel Ta gan  sar ko cis te biT  da-
in va ziebuli  aR moC n da  89  anu  ga mok v le u li  su la do bis 
52,7% (J.Dubey, 1978). r.li kis mo na ce me biT ame ri kis Se er-
Te bul Sta teb Si sar ko cis te biT da in vaziebulia ga mok-
v le u li  cxvri sa  da  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ru tyvis  su-
la do bis 75% (R.Leek, 1982). 
sar ko cis to zis  epi de mi o lo gi is  sa kiTxe bi  sa fuZ v-
li a nad aris Ses wav li li dsT-s qvey neb Si.
uli a nov s kis  ol q Si  (ru se Ti)  sar kocistebiT  upi ra-
tesad  da in vaziebulia  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vi 
(55,5%),  Txe bi  (44,5%),  cxe ne bi  (42,8%),  cxvre bi  (35,6%), 
nak le bad  –  Ro re bi  (18,9%).  sar ko cis to ziT  Zi ri Ta dad 
avad de bi an  da sus te bu li,  mded ro bi Ti  sqe sis,  xni e ri 
asa kis cxo ve lebi (С.А.Лубянецкий, 1956). sxva mo na cemebiT 
ama ve ol qis mecx va reobis fer meb Si sar ko cis te biT da-
in vaziebulia  cxvris  su la do bis  36,7%.  sa Su a lo  nak ve-
bo bis  cxvre bis  da in va zi e bis  eq s ten si u ro bis  maC ve ne-
be li  Se ad gens  26,9%-s,  sa Su lo ze  da ba li  nak ve bo bi sa 
da  mWle  cxvre bis,  Se sa ba mi sad,  –  95,9  da  100%-s.  ol qis 
kli ma tur pi ro beb Si da a va de ba uf ro wlis civ pe ri od Si 
– oq tom ber-ap ril Si vlin de ba. da in va zi e bis eq s ten siu-
robis maC venebeli ma tu lobs seq tem b ri dan da maq si mums 
ian varSi (100%) aR wevs. Sem deg igi kle bu lobs da iv lis-
Si  da in vaziebulia  ga mok vleuli  nak la vis  17,3%.  av to-
ri  Tvlis,  rom  cxo velis  sqe si  sar ko cis te biT  da in va-
zi e bis maC ve neb leb ze gav le nas ar ax dens (Г.В.Кононенко, 
1967; 1968).  
o.ri bal tov s kim da a.ru bi nam vo ro ne Jis ol qis no vo-
xo pe ris nak r Zal Si ga mo av li nes sar ko cis te biT da in va-
zi e bu li dom be bi (О.В.Рыбалтовский, А.П.Рубина, 1974).
i.gro bo vis  mo na ce me biT  mor d veT Si  sar ko cis te biT 
upi ra te sad  da in va zi e bu lia  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi-
ruty vi da cxva ri, nak le bad – Ro ri. de fi nitur mas pin-
Zel Ta gan  ga mov le ni lia  sar kocistoziT  da a va de bu li 

 23
ka te bi, ZaR le bi da yar sa Re bi, rom lebic maq si ma lu rad 
ari an da in va zi e bu li 3-6 Tvis asak Si (Ю.Гробов, 1976).
1977-1978 wleb Si ulan-udes (bu ri a te Ti) xor c kom bi-
nat Si  s.ma Cul skim  Ta na av to rebTan  er Tad  ga mo ik v lia 
200  cxe ni.  sar kocistebiT  da in va zi e bu li  aR moC n da  170 
su li (85%). sam wel ze xni e ri cxe ne bis da in va zi e bis eq s-
ten si u ro bis maC ve ne bel ma 100% Se ad gi na (С.Н.Мачульский 
и др., 1979). mog vi a ne biT s.ma Cul s kim da m.fo mi nam bu ri a-
teT Si ga mo ik v li es ga re u li cxo ve le bi. sar ko cistebiT 
Svle bi sa da zub re bis da in va zi e bis eq s ten si u ro bis maC-
venebelma,  Se sa ba mi sad,  84,6  da  68,4%  Se ad gi na.  ga ci le-
biT nak lebad iy v nen da in va zi e bu li Crdi lo e Tis ir me bi 
da  ga re u li  Ro re bi  (С.Н.Мачульский,  М.И.Фомина,  1981). 
ma Ti ve  mo na cemebiT  res publikis  im  fer meb Si,  sa dac 
Ro rebs aras ta cio narul pi ro bebSi ina xa ven, xo lo te-
ri to ri a ze  mra va li  ma wan wala  ZaR lia,  sar ko cistoziT 
da a va de bu lia  Ro ris  su la do bis  70%-mde.  im  fer meb Si, 
sa dac Ro re bis Se nax vis da xu ru li cik lia, da ro mel Ta 
te ri toriaze upat ro no ZaR le bi ver aR we ven, sar ko cis-
to zi  aR ri cxuli  ar  aris  (С.Н.Мачульский,  М.И.Фомина, 
1980).  
m.dol Ji ko vis  in for ma ci iT  ros tovis  ol q Si  mak ro-
sar ko cis  tebiT  da in va zi e bu lia  ga mok v le u li  cxvris 
su la do bis 16,4%. zog me ur neobaSi da in va zi e bu lia 3-4 
wlis  asa kis  mTe li  su la doba.  da a va de ba  gav r ce le bu-
lia  upi ra te sad  iq,  sa dac  cxvars  sa Zov rul  pi ro beb Si, 
upi ra te sad  Wa lis  sa Zov reb ze  ina xa ven.  in va zi is  Zi ri-
Ta di  ga mav r ce le be lia  fa ris  gu Sa gi  ZaR li,  rom lis 
sar ko cis te biT  da in va zi e bis  eq s ten si u ro bis  maC ve ne-
be li  76%-s  aR wevs.  aR niS nu li  in va zi is  epi de mi o lo gi-
a Si  aq  ase ve  mniS v ne lovan  rols  as ru le ben  sar ko cis-
te biT da in va zi e bu li me li e bi (55,2%), ag reT ve – ka te bi 
(М.А.Должиков, 1982).
s.po zo vi  sar ko cis to zis  epi de mi o lo gi is  sa ki Txebs 

 24
swav lob da  stav ro po lis  mxa re Si.  av to ri  as k v nis,  rom 
sar ko cis tebiT  cxvris  da in va zi e ba  da mo ki de bu lia 
mecx va reobis war moe bis teq no logiaze, cxo ve lis asak-
sa  da  nak ve bo ba ze.    stav ro po lis  mxa re Si  da in va ziebis 
eq s ten si u ro bi sa  da  in ten siurobis  maC veneblebi  gan-
sa kuT re biT  ma Ra li  aR moC n da  im  me ur neo bebSi,  sa dac 
cxvars  sa Zov rul  pi ro beb Si  ina xa ven  (80-100%).  mik ro-
sar kocistebiT  bat k ne bi  da in va zi e bu le bi  ari an  3-4 
Tvis asak Si. mi si ma te bis kva lobaze da in va zi e bis maC ve-
neb li  ma tu lobs  da  11-12  Tvis  asak Si  da in vaziebulia 
cxvris  su la dobis  90-100%.  sar ko cis to ziT  upi ra te-
sad da a va de bu lia gam x da ri da sa Su a lo ze da ba li nak ve-
bo bis  cxva ri.  rac  Se e xe ba  cxo velis  jiS sa  da  sqess,  av-
to ri Tvlis, rom isi ni gav lenas ar ax de nen da in va ziebis 
maC ve neb leb ze.  gar da  ami sa,  igi  eTan x me ba  mo saz re bas 
pla centis  gziT  sar ko cis te biT  na yo fis  da in va ze bis 
Se sa xeb.  s.po zo vis  in for ma ci iT  stav ro po lis  mxa reSi 
am  in va zi is  ga mav r ce leblebi  ari an  ZaR le bi  da  ka te bi 
(С.А.Позов, 1982; 1990).  
1979-1982 wleb Si v.go lub kov ma ga mo ik v lia SCad ri nis 
xorc kombinatSi  dak lu li  sxva das x va  asa kis  249  cxe nis 
nak la vi.  sar kocistebiT  da in va zi e bu li  aR moC n da  108 
(В.И.Голубков, 1984).
le nin g ra di sa da fsko vis ol qe bis me ur ne o beb Si sar-
ko cis tebiT  da in va zi e bu lia  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi-
ruty vis 71,1-84,2%, cxvre bis – 98-100%. da a va de ba vlin-
de ba zafxu lis me o re na xev ridan Se mod go mis me o re na-
xev ram de.  sar ko cis te biT  upi ra tesad  da in va zi e bu lia 
mded ro bi Ti sqe sis, uf ro si asa ki sa da da ba li nak ve bo-
bis pi ruty vi (И.В.Шмарова, Е.В.Лаковникова, 1987). 
l.po lo zen kos mo na ce me biT sa ra to vis ol q Si sar ko-
cis te biT cxvris da in va zi e bis eq s ten si u ro bis maC ve ne-
be li sa Su a lod 96,3%-s Se ad gens. av to ris az riT cxo ve-
lis sqe si da wlis se zo ni ar ax de nen gav le nas sar ko cis-

 25
te biT  da in va zi e ba ze,  mag ram  igi  Tvlis,  rom  daa vadeba 
upi ra te sad gav r ce le bu lia iq, sa dac cxvars sa Zov rul 
pi ro beb Si  am yo fe ben  (Л.Ю.Полозенко,  1990).  2006-2007 
wleb Si  sa ra to vis  ol q Si  o.ser do bin ce vam  da  v.si dor-
kin ma Se is wavles aR niS nu li da a va de bis epi de mi o lo gi is 
zo gi er Ti sa ki Txi. ma Ti mo na ce mebiT ol qis me ur ne o beb-
Si  sar ko cis to zi  Zi ri Ta dad  mcox nav  cxo ve leb Sia  gav-
r ce le bu li,  sa dac  eqvs  Tve ze  me ti  asa kis  msxvil fe xa 
rqo sa ni pi ruty vi sa da cxvris da in vaziebis eq s ten siu-
robis maC ve ne be li 100%-s Se ad gens, Ro re bisa – mxo lod 
4,7% (О.В.Сердобинцева, В.А.Сидоркин, 2011).
n.lev Cen kos  in for ma ci iT  sar ko cis to zi  far Tod 
aris  gav rcelebuli  ya za xe Tis  sam x reT-aR mo sav leT 
re gi on Si,  sa dac  sar kocistebiT  cxvre bis  da in vaziebis 
eq s ten si u ro bis maC ve ne be li 93-100%-is far g leb Si mer-
yeobs. av to ri Tvlis, rom cxvre bis da in vaziebaze gar-
k ve ul gav lenas ax dens cxo ve lis nak ve bo ba, sqe si, asa ki 
da ji Si. ker Zod, aR m Z v re liT uf ro in ten si u rad  da in-
va zi e bu lia  mded ro bi Ti  sqe sis,  erT  wel ze  xni e ri,  da-
bali nak ve bo bis naz maty li a ni cxva ri. rac Se e xe ba wlis 
se zons, igi ar aisa xe ba da in va zi e bis eq s ten si u ro bi sa da 
in ten si u ro bis maC ve neblebze (Н.Г.Левченко, 1963). g.ku ra-
ev ma Cim ken tis (sam x reT ya za xeTi) xor c kom bi nat Si ga mo-
ik v lia  266  aq le mis  nak la vi.  sar ko cistebiT  da in va zi e-
bu li aR moC n da 84 (Г.Т.Кураев, 1981; 1986). a.po lomoSnovis 
mo na ce me biT al ma Tisa da tal di-kur ga nis ol qeb   Si sar-
ko cis te biT  da in va zie bu lia  cxvris  su la do bis  87,7% 
(А.П.Поломошнов, 1982). m.no va kis in for maciiT ya za xeT Si 
sar ko cis tebiT da in va zi e bu lia msxvil fe xa rqo sa ni pi-
ruty vis fu re bi sa da or wlam de asa kis de ke u le bis, Se-
sa ba mi sad, 70,0 da 77,7%. da a va de ba ma is-iv lis Si vlin de-
ba (М.Д.Новак, 1988).  
m.mu ta xod Ja e vi  aR niS navs,  rom  ta ji ke Tis  Crdi lo-
eT re gi on Si sar kocistebiT Zi ri Ta dad da in va zi e bu lia 

 26
msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vi,  um niS v ne lod,  –  cxva ri 
da  Ro ri.  ma Ti  da in va zi e bis  eq s ten si u ro bis  maC ve ne-
be li,  Se sa ba mi sad,  80,4,  0,79  da  1,7%-s  Se ad gens.  da a va-
de ba  upi ra te sad  zam TarSi  vlin de ba.  av tor ma  ga mo-
ik vlia  66  abor ti re bu li  bat k nis  kun To va ni  qso vi li. 
sar ko cis tebiT  da in va zi e bu li  aR moC n da  sa mi  bat ka ni 
(М.Мутаходжаев, 1970).
n.da ni Si nis  mo na ce me biT  mol do va Si  sar ko cis to ziT 
da a va de bu lia  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vis  81,4%. 
upi ra te sad da in va ziebulia  da ba li nak ve bo bis pi ruty-
vi.  cxo ve lis  sqe si  da  asa ki  ar  aisa xe ba  sar ko cis te biT 
da in va zi e ba ze  (Н.С.Данышин,  1972).  m.da ni Si nas  in for ma-
ci iT mol do va Si sar ko cis to ziT da a va de bu lia msxvil-
fe xa rqo sa ni pi ruty vis 81,9% da cxvris 73,4%, nak lebad 
–  Ro ri  (32,0%).  av to ri  mi u Ti Tebs,  rom  res pub li kis 
kli matur pi ro beb Si sar ko cis tebiT yve la sa xe o bis pi-
ruty vis  da in vaziebis  eq s ten siurobis  se zo nu ri  di na-
mi ka mkeT rad ga mo xa tu li ar aris, Tum ca aR niS navs, rom 
da a va de ba uf ro wlis civ pe ri od Si vlin de ba. mi si mon-
ce me biT upi ra te sad da in va ziebulia mded robiTi sqe sis 
pi ruty vi, xo lo asa kis ma te bis kva lo ba ze da in vaziebis 
eq s ten siurobis maC ve ne be li kle bu lobs (М.С.Данышина, 
1974).  e.di kis  in for ma ci iT  mol do va Si  cxvris  sar ko-
cis to zi gav rcelebulia qvey nis yve la re gi on Si, sa dac 
da in va zi e bu lia bat knebis 59,2%, xo lo ner be bis – 99,2-
100%.  da in va zi e bis  eq s ten siurobis  se zo nu ri  di na mi ka 
ga mo xa tu li  ar  aris  da  wlis  gan mavlobaSi  es  maC ve ne-
be li  90,2-96,3%-is  far g leb Si  mer ye obs.  da in vaziebaze 
ase ve ar ax dens gav le nas cxo ve lis sqe si. qve ya na Si sar-
kocistozis ga mav r ce leb le bi ari an fer mis ZaR le bi da 
ka te bi,  ro mel Ta  sar kocistebiT  da in va zi e bis  eq s ten-
si u ro bis  maC ve ne beli,  Se sa ba mi sad,  100  da  93,7%-s  Se-
ad gens.  sar ko cis to ziT  fer mis  ZaR le bi sa  da  ka te bis 
ma sob riv da a va de bas ga na pi ro bebs cxvris dak v lis pro-

 27
duq te biT ma Ti kve ba. sar ko cis te biT mo sax le o bis ZaR-
le bi sa da ka te bis da in va zi e bis eq s ten si u ro bis maC ve ne-
be li, Se sa ba mi sad, 18,6 da 16,6%-ia (Э.Н.Дик, 1992).
be la ru sis  Crdi lo eT  re gi on Si  sar ko cis tebiT  da-
in va zi e bu lia msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vis mTe li su-
la do ba,  xo lo  Ro rebis  da in va zi e bis  eq s ten si u ro bis 
maC ve ne be li  26-41%-is  far gleb Si  mer yeobs.  ga re u li 
cxo ve le bi dan  upi ra te sad  da in va zie buli  ari an  lo se-
bi  (72,4%)  da  ga re u li  Ro re bi  (33,3%),  nak le bad  –  zub-
re bi, Svle bi, daT ve bi da Sa vi vir Txe bi. qve ya na Si sar ko-
cistozis epi zo o ti ur pro ces Si Zal ze mniS v ne lo va nia 
ga re u li  xor cis m Wa me le bis  ro li.  re gi on Si  sar ko cis-
te biT  mgle bis  da in vaziebis  eq s ten si u ro bis  maC ve-
nebeli 58,3%-s Se ad gens, me li e bis – 29,1%-s, eno ti seb ri 
ZaR li sa – 12,9% (Х.Горегляд, 1977).
1978  wels  t.ar nas ta us ke nem  ga mo ik v lia  vil ni u sis, 
kla i pe das,  ta u ra ga sa  da  ka u na sis  (lit va)  xor c kom bi-
na teb Si dak lu li msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vi. sar ko-
cis te biT da in va zi e bu li iyo  nak la vis 24%, ro me lic Zi-
ri Ta dad uf ro si asa ki sa da da ba li nak ve bo bis pi rutyvs 
ekuT v no da (Т.В.Арнастаускене, 1979).
ki e vis  ol qis  (uk ra i na)  me ur ne o beb Si,  sar ko cis to-
ziT da a va de bulia msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vis 66,3%, 
cxvre bis 48,4%, Ro re bis 33,3%. maT gar da ga mov le ni lia 
sar ko cis te biT da in va ziebuli ZaR le bi, ka te bi, cxe ne bi, 
ga re u li Ro re bi, lo se bi, kur dR le bi da vir Txe bi. da a-
va de ba upi ra te sad gav r ce le bu lia im me ur ne o beb Si, sa-
dac ZaR le bi da ka te bi cxo ve le bis sad go mebSi im yo fe-
bi an. sar ko cis to zi ume te sad wlis civ pe ri od Si vlin-
de ba. rac Se e xe ba cxo ve lis sqess, igi gav le nas ar ax dens 
sar ko cis te biT cxo ve le bis da in va zi e ba ze (В.Н.Скугарев, 
1982).
es to neT Si  sar ko cis te biT  da in va zi e bu lia  msxvil-
fe xa  rqo sani  pi ruty vis  72%.  qve ya na Si  am  da a va de bis 

 28
far To  gav rcelebas  av to re bi  xsni an  fer meb Si  zo o hi-
gi e nu ri nor me bis dau cvelobiTa da ZaR le bis di di ra-
o de no biT (Ю.А.Симоварт и др., 1983).
gan xi lu li naS ro me bis mo na cem Ta ga a na li ze biT naT-
lad ik ve Teba, rom sar ko cis to ziT upi ra te sad avad de-
ba  jan da gi,  sus ti  nak ve bo bis  pi ruty vi.  am  das k v nis  sa-
pi ris pi rod n.ka za ko vi da v.za bo loc ki aR niS na ven, rom 
sar ko cis te biT da in va ziebis maC ve neblebi ar aris da mo-
ki de bu li cxo ve lis nak ve bo ba ze. maT ga moav lines ma Ra-
li nak ve bo bis cxvre bi, rom lebic di di in ten siu robiT 
iy v nen da in va zi e bu li am daa vadebis aR m Z v re le biT. isi-
ni izi a re ben mo saz re bas ma ke o bis dros sar ko cis te biT 
na yo fis da in vaziebis Se saZ leb lo bis Se sa xeb (Н.Казаков, 
В.Заболоцкий, 1974). 
ga su li sa u ku nis me o re na xe var Si ga moC n da in for ma-
ci e bi sar ko cis te biT frin ve le bis da in va zi e bis Se sa xeb, 
rac pir ve lad rat z ma aR we ra. ci ti re bu lia z.so min s ki-
sa da sxva Ta mi xed viT (З.Ф.Соминский и др., 1971). in for-
ma ci ebs  sar kocistoziT  Si na u ri  frin ve le bis  da a va-
de bis  Ta o ba ze  gvaw v di an  sxva  mec ni e re bic  (Д.И.Панасюк 
и  др.,  1971;  М.С.Данишина,  1974;  В.И.Голубков,  1979;  1980; 
П.С.Буртикашвили, Л.П.Буртикашвили, 1997) da sxve bi. v.go-
lub ko vi  Ta na av to reb Tan  er Tad  aR niS navs,  rom  sar-
ko cistebiT  in ten siu rad  ari an  da in va zi e bu li  SaS ve bi 
(В.И.Голубков, 1974). 
sar ko cis to zis  far To  gav r ce le bas  ase ve  ga na pi ro-
bebs  is  faq ti,  rom  sar ko cis te bis  spo ro cis te bi  Zli-
er  gam Z le ni  ari an  ara xel say re li  pi ro be bis  mi marT. 
m.dol Ji ko vis  in for ma ci iT  eq s pe ri mentis  dros  maT 
10  Tvis  gan mav lo ba Si  Sei narCunes  in va ziu ri  Tvi se be-
bi  sas mel  wyal Si,  ro me lic  Wi qiT  iyo  mo Tav se bu li  sa-
yofacxovrebo ma ci var Si 0+10°C tem pe ra tu ris pi ro beb-
Si  (dak vir vebis  pe ri o di),  ag reT ve  de kem b ri dan  ma i sis 
CaT vliT,  ga remoSi  da to ve bul  fe kal Si,  ro de sac  ha e-

 29
ris maq si ma luri uar yofiTi tem pe ra tu ra iyo -17°C (ian-
va ri)  da  maq si ma lu ri  da de bi Ti  –  +18°C  (ma i si).  ker Zod, 
maT mi er bat k ne bis da in va zi e bis Sem deg sar ko cis tozis 
sru li su ra Ti gan vi Tar da da zo gi er Ti bat ka ni dai xoca 
ki dec  (М.А.Должиков,  1982).  h.bur ge ri sa  da  s.uil kensis 
mo nacemebiT  sar ko cis te bis  spo rocistebi  Cam di na re 
wyal Si,  ag reTve  fe kal Si  20-35°C  tem pe ra turis  pi ro-
beb Si  si cocx lis  unars  7-8  kvi ris  gan mav lo ba Si  inar-
Cuneben (H.J.Burger, S.Wil kens, 1986). 
Cven T vis  gan sa kuT re biT  sa in te re so  iyo  mo na ce me bi 
sar ko cis tozis  epi de mi o lo gi is  sa kiTxe bis  Se sa xeb  me-
zo bel  qvey nebSi.  imis  gaT va lis wi ne biT,  rom  sar ko cis-
to ziT avad de ba Si nauri da ga re u li cxo ve le bis 100-ze 
me ti sa xe o ba, ag reT ve frin velebi, rom le bic in ten si u-
rad ga da ad gil de bi an did te ri to riebze, un da vi va ra-
u doT,  rom  me zo bel  qvey neb Si  sar ko cis to zis  mi marT 
ar se bu li  epi de mi o lo gi u ri  si tu a cia  gar k ve ul wi lad 
ax dens  gav le nas  sa qar T ve lo Si  am  pro to zo o zis  gav r-
ce le ba ze.    
Tur qeT Si  sar ko cis to ziT  da a va de bu lia  cxvris  sa-
er To  su la dobis  79,5%.  Se mod go mis  bo los–zam T ris 
da sawyis Si  sar ko cis tebiT  cxvre bis  da in va zi e bis  eq s-
ten si u ro bis  maC ve ne be li  69,2-100%-is  far g leb Si  mer-
ye obs (N.Ret z laff, 1972). 
a.po Ro si a nis  in for ma ci iT  som xeT Si  ga mov le ni lia 
msxvil fexa rqo sani pi ruty vi sa da ka me Cis sar ko cis to-
zis ori-ori aR m Z v re li, Se sa ba misad, Sar coc y s tis bo vi ca nis, 
S.bo vi fe lis da S.le vi nei, S.fu si for mis. sar ko cistebiT msxvil-
fe xa  rqo sa ni  pi ruty vis  da in va ziebis  eqs tensiurobis 
maC ve ne be li mer ye obs 3,4-95,8%-is far gleb Si, xo lo ka-
me Ci sa  –  63,8-65,3%-is  far g leb Si.  da a va de ba  Zi ri Ta dad 
gav rcelebulia mTis ra i o neb Si, xo lo se zo ne bis mi xed-
viT  igi  upi ra te sad  zaf xul-Se mod go mis  Tve eb Si  (91,1-
95,3%) vlin de ba. Zi ri Tadad da in va zi e bu lia sa Su a lo ze 

 30
da ba li nak vebobis msxvil fexa rqo sa ni pi ruty vi da ka-
me Ci  (80%-mde).  asa kis  ma te bas Tan  er Tad  iz r de ba  da in-
va zi e bis maC ve ne be lic da xu Ti wlis asak Si da in va zi e bu-
lia msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vi sa da ka me Cis nak la vis, 
Se sa ba mi sad 76,9 da 91,4%. som xe Tis pi ro beb Si sar ko cis-
tozis  ga mav r ce le be lia  fer mis  ZaR li,  nak le bad  –  ka-
ta.  sar ko cistebiT  ma Ti  da in va zi e bis  eq stensiurobis 
maC ve ne beli,  Se sa ba misad,  50,4  da  17,5%-s  Se ad gens 
(А.П.Погосян, 1990). 
azer ba i jan Si sar ko cis te biT da in va zi e bu lia msxvil-
fe xa  rqo sani  pi ruty vis  nak la vis  61,9%,  ka me Ci sa  da 
cxvris  nak la vis,  Se sa ba mi sad,  65,8  da  78,8%  (М.А.Мусаев 
и др., 1985). da a va debis ga mavrcelebelia ZaR li, rom lis 
sar ko cis te biT da in va zie bis eqs ten siurobis maC ve ne be-
li 20,6%-s Se ad gens (М.А.Мусаев и др., 1989). mog vi a ne biT 
Ses ru le bul ga mok v le va Ta Se de ge bis Ta nax mad me zo bel 
qve ya na Si  sar ko cis te biT  cxvri sa  da  msxvil fe xa  rqo-
sani  pi ruty vis  da in va zi e bis  eq s ten si u ro bis  maC ve ne-
be li  Ta na ba ria  da  igi  80,9-100%-is  far leb Si  mer ye obs 
(Г.Д.Гаибова, 2001; Г.Д.Гаибова, Н.Г.Искендерова, 2008). 
sar ko cis to zis  aR m Z v re li  sa qar T ve lo Si  pir ve lad 
1898  wels  ka me Cis  nak lav Si  ga mo av li na  kan cel ma xer ma. 
ci ti re bu lia p.bur Ti kaS vi li sa da l.bur Ti kaS vi lis mi-
xed viT (П.С.Буртикашви ли, Л.П.Буртикашвили, 1997). pir ve-
li  sa mec ni e ro  naS ro mi  sar ko cis tozis  Se sa xeb  ga mo aq-
vey na i.gve le si an ma, ro mel mac aR we ra aRmZv relis mor-
fo lo gi u ri Ta vi se bu re be bi (i.gve le si a ni, 1937). 
Cvens  qve ya na Si  sar ko cis tozis  gav r ce le ba  Se is-
wav la  p.bur Ti ka Svilma.  da in va zi e bu li  aR moC n da  ga-
mok v leu li  msxvil fexa  rqo sa ni  pi ru tyvis  nak la-
vis  96,4%  (П.С.Буртикашвили,  1975),  cxvris  nak la vis 
77,8%  (П.С.Буртикашви ли,  1978),  ka me Cis  nak lavis  88,0% 
(П.С.Буртикашви ли, 1997). av to ris in for ma ci iT da a va deba 
upi ra tesad  gav r ce le bu lia  aR mo sav leT  sa qar T ve lo-

 31
Si. sar  kocistebiT msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vis da in-
va zi e bis  eqs tensiurobis  maC ve ne be li  yvar lis,  wal ki sa 
da  TeT riwya ros  raio nebSi  90%-s  aWar bebs,  xo lo  sa ga-
re jo sa  da  mar ne u lis  raio nebSi  100-100%-s  Se ad gens 
(П.С.Буртикашви ли, 1975). av tor ma sar ko cistebiT cxvris 
nak la vis  100%-iani  da in va zi e ba  da ad gi na  axal qa la qis, 
bog da novkis,  bol ni sis,  dma ni sis,  kas pis,  mar ne u li sa 
da  yaz be gis  ra i o ne bis  pro duq ci a Si  (П.С.Буртикашви ли, 
1978). 
2002-2004  wleb Si  m.bu baS vil ma  Ta na av to reb Tan  er-
Tad  Tbi li sis  zo gi erT  sa vaW ro  obi eq t Si  ga mo ik v lia 
TeT riwya ros, gar dab nisa da mar ne u lis ra i o ne bi dan mi-
Re bu li  158  msxvil fe xa  rqo sa ni  pi ruty vi sa  da  307  Ro-
ris nak la vi. sar ko cis te biT da in va zi e bis eq s ten si u ro-
bis maC ve ne bel ma, Se sa ba mi sad, 3,8 da 24,1% Se ad gi na (m.bu-
baS vi li  da  sxve bi,  2004).  mom dev no  wleb Si  m.bu baS vil ma 
ase ve  Ta na av to reb Tan  er Tad  ga mo ik v lia  aR mo sav leT 
sa qar T ve los  10  ra i o ni dan  Tbi li sis  ag ra rul  baz reb-
sa  da  zo gi erT  sa vaW ro  obi eq tSi  Se ta ni li  582  msxvil-
fe xa rqo sa ni pi ruty vis, 286 ka me Cisa da 463 Ro ris nak-
lavi.  sar ko cis te biT  da in va zi e bis  eq s ten siurobis 
maC ve ne bel ma,  Se sa ba mi sad,  15,8,  23,1  da  18,3%  Se ad gi na. 
sar ko cis te biT  sa mi ve  sa xe o bis  pi ruty vis  da in va zi e ba 
ga mov lin da  Svi di  ra i o nis  pro duqciaSi,  ro mel Ta gan 
gan sa kuT re biT  da in vaziebuli  iyo  la go dexis  ra i o nis 
pro duq cia (msxvil fe xa rqo sani pi ru tyvi – 46,9%, ka me-
Ci  –  86,7%,  Ro ri  –  47,6%).  av to re bis  mo na ce me biT  sar-
ko cis to zi  aR mo sav leT  sa qar T ve los  ra i o neb Si  wlis 
ne bis mier dros vlin de ba (М.О.Бубашвили и др., 2008).

 32
Download 2.8 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling