Tasta la muntanya,Estratègies de desenvolupament econòmic local Universitat de Lleida. Estiu 2011
Download 4.51 Mb. Pdf ko'rish
|
|
CURS: TASTA LA MUNTANYA,Estratègies de desenvolupament econòmic local Universitat de Lleida. Estiu 2011 CURS:
TASTA LA MUNTANYA,Estratègies de desenvolupament econòmic local Universitat de Lleida. Estiu 2011 Les zones de muntanya, un espai viu OSSERA, TERRITORI ARTESÀ . La convocatòria Viure al Poble, una oportunitat per a dinamitzar el sector turístic en un territori de muntanya. La Seu d’Urgell, 18 de juliol de 2011
Ossera 1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya . 2. Ossera, Territori artesà. 3 . Programa Viure al Poble. El procés .....
El Context L’estratègia El mecanisme
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya El Context 1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya C ONTEXT G EOGRÀFIC El Context L’àmbit territorial d’actuació és el municipi de la
l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran i a la província de Lleida. És un municipi de muntanya per definició, perquè la comarca de l’Alt Urgell és una de les deu comarques de muntanya considerades com a tal d’acord amb la Llei 2/1983, de 9 de març, d’Alta muntanya. Són comarques de muntanya, als efectes de la present Llei, els territoris homogenis, amb unitat territorial, econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com a àrees socioeconòmiques funcionals i que alhora es caracteritzen per: 1. Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques. 2. Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d’aigua, neu, pastures,
3. Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya.
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya CONTEXT SOCIOECONÒMIC MUNICIPI LA VANSA I FÓRNOLS 219 habitants (2010) Densitat població: 2 hab./km. 2 versus 55 hab./km. 2 Alt Urgell 106 km 2 d’extensió 11 entitats de població: Sorribes, Sant Pere, Padrinàs, Ossera, Sisquer, Fórnols, Cornellana, Montargull, Adraén, Colldarnat i La Barceloneta
refugi, casa de colònies, apartaments turístics) i 3 restaurants. Total: 131 places restauració + 251 places d’allotjament ARTESANIA: 6 activitats artesanes (3 alimentàries + 3 artístiques) La Vansa Alt Urgell Catalunya Població >65 anys 29% 19% 16% Índex d’envelliment 259,1% 100% 80% Taxa activitat 40% 53% 58% Taxa ocupació 84% 94% 90% Agricultura 25% 9% 2% Construcció 18% 14% 10% Serveis 41% 63% 62% El Context 1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya DAFO La Vansa i Fórnols DEBILITATS AMENACES Llunyania i aïllament geogràfic L'aïllament comporta no estar present dins dels
poc preparats per atendre als turistes (Ossera i Sorribes)
al municipi al no disposar d'una oferta global ben estructurada
negocis turístics recents, encara no consolidats Pèrdua de teixit empresarial local i dinàmica econòmica si no s'és capaç de crear una destinació turística atractiva, amb fluxos de visitants constants que assegurin la viabilitat d'aquest sector econòmic al municipi
Manca de llocs de treball per joves, atur estructural Emigració de població cap a municipis més grans per trobar‐hi feina, reducció de la capacitat d'emprenedoria entre una població més envellida.
comarca de l’Alt Urgell i la resta de l’Alt Pirineu i Aran. Poca població infantil i jove, amb pocs alumnes a l'escola rural Progressiu envelliment de la població pot comportar el tancament de l'escola i incapacitat per atraure noves famílies. El Context 1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya DAFO La Vansa i Fórnols FORTALESES OPORTUNITATS L'aïllament geogràfic és una debilitat, però també una fortalesa perquè el converteix en un municipi per
tant, per descobrir, en el context de la Marca Pirineus. Avenços en la millora de les vies de comunicació del municipi tant a nivell intern entre els nuclis i extern cap enfora de la vall de La Vansa i Tuixent.
de visitants cap als diferents atractius turístics del municipi redistribuint els beneficis econòmics pels diferents nuclis de població. Paisatge i recursos naturals ben conservats gràcies a la no existència d'especulació immobiliària i construcció desmesurada a diferència d'altres territoris pirinencs Actiu turístic molt important entorn del patrimoni natural. Patrimoni cultural de gran valor històric (retaules gòtics i esglésies romàniques) que ha estat restaurat recentment per salvaguardar‐lo i valoritzar‐lo. Actiu turístic molt important entorn del patrimoni cultural. Tradició artesanal molt arrelada al municipi des de dues vessants: com a ofici històric ja desaparegut (les trementinaires) i com a oficis artesans actuals (alimentaris i artístics)‐ existència de 6 activitats artesanes‐ Actiu molt important entorn de l’artesania com a producte turístic. Oferta privada d'establiments turístics incipient però en lleu increment. Oportunitat per implementar una estratègia turística integral al municipi fonamentada en els seus recursos locals i en una cooperació entre sector públic i privat El Context
2. Ossera, Territori artesà L’estratègia 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia Per tal de poder donar resposta a les necessitats de la població de La Vansa i Fórnols, des de l’Ajuntament de La Vansa i Fórnols s’ha impulsat un Pla Estratègic que posa l’èmfasi en els principals actius del municipi per convertir‐los en veritables pols de dinamització econòmica i generadors d’ocupació. 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia EIX 1. PATRIMONI CULTURAL EIX 2. PATRIMONI NATURAL EIX 3. ARTESANIA PLA ESTRATÈGIC de La Vansa i Fórnols 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia Cada un d’aquests eixos estan interrelacionats i són la base de l’estratègia turística per al desenvolupament local del municipi de La Vansa i Fórnols: EIX 1. PATRIMONI CULTURAL Centrat entorn del ric patrimoni històric que representen els retaules d’estil gòtic que després d’haver estat degudament restaurats, ara poden visitar‐se a les seves respectives parròquies, esglésies d’estil romànic que també han estat restaurades i condicionades per millorar‐ne el seu estat de conservació. Per tal d’afavorir la descoberta d’aquest patrimoni cultural, es compta amb el Centre d’Informació i Turisme de la Vall de La Vansa ubicat al poble de Sorribes, al fons de la vall, molt a prop del riu La Vansa, que inclou informació detallada dels retaules i les esglésies per convidar al visitant a realitzar la ruta per descobrir‐los.
2. Ossera, Territori artesà L’estratègia Centre d’Informació i Turisme de la Vall de La Vansa Retaule gòtic de l’Església de St. Quiro i Sta. Julita d’Ossera 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia EIX 1. PATRIMONI CULTURAL Un dels elements identitaris més representatius del municipi de La Vansa i Fórnols, i per extensió, la resta de la Vall de la Vansa i Tuixent, és la tradició de l’ofici de trementinaire. Les trementinaires eren dones de la vall que recol∙lectaven plantes medicinals per elaborar artesanalment ungüents i xarops que portaven a vendre a diferents indrets de Catalunya. Era un ofici dur, realitzat, principalment, per les dones de les cases més pobres. Durant la segona meitat del segle XIX i fins la Guerra Civil fou una de les activitats econòmiques principals d’aquest territori. Any 1998 es va inaugurar el Museu de les Trementinaires. Any 2002 .Projecte de recerca Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Coordinat i dirigit pel professor Joan Frigolé i Reixach, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.
2. Ossera, Territori artesà L’estratègia 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia EIX 2. PATRIMONI NATURAL Aquest eix es centra en els recursos naturals del municipi que giren entorn de les activitats pròpies de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixent‐La Vansa des d’un enfocament sostenible per tal de donar‐hi un ús tot l’any, amb possibilitat de realitzar itineraris pels camins senyalitzats fora de la temporada d’esquí. En aquest context, l’Ajuntament de La Vansa i Fórnols ha recuperat el Refugi de l’Arp com a allotjament i punt d’acollida per tal de poder descobrir la zona d’alta muntanya del municipi. Els Engorjats del riu La Vansa són un altre dels principals actius de patrimoni natural, entorn del qual s’està treballant un projecte per tal de facilitar la seva visita per mitjà de la instal∙lació d’un conjunt de passeres flotants al llarg del riu. Aquest projecte es troba dins del programa Caminos Naturales del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, el qual hi ha donat suport i s’està pendent de poder realitzar l’estudi tècnic de viabilitat, abans d’iniciar l’execució de les obres. Quan estigui finalitzat aquest projecte s’espera que sigui un altre dels motors de descoberta del patrimoni natural del municipi. 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia Vistes panoràmiques d’Ossera Pistes d’esquí nòrdic de Tuixent‐La Vansa 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia EIX 3. ARTESANIA El tercer eix de l’estratègia de dinamització local del municipi de La Vansa i Fórnols es centra entorn de la tradició artesanal amb una destacada presència al poble d’Ossera que integra 6 empreses artesanes amb productes de gran qualitat tant en la vessant alimentària com artística. Si bé l’artesania és un sector en creixent reconeixement, no s'ha pogut capitalitzar encara de forma notable totes les potencialitats que té. En particular al poble d'Ossera s'hi dóna una situació que és extraordinària en el context català. Ossera és un dels pobles que més havia perdut població fins als anys setanta, quan s'hi inicià l'arribada de neorurals. Trenta anys més tard d'aquell moviment, que en el seu context històric responia a raons de caire ideològic, el capital humà, social i intel∙lectual d'aquell fenomen ha permès crear iniciatives artesanals d'alt valor afegit.
OSSERA, Poble d’artesans 2.
Ossera, Territori artesà OSSERA, Poble d’artesans 2.
Ossera, Territori artesà OSSERA, Poble d’artesans LLIBRE “SERRAT GROS: HISTÒRIA D’UN FORMATGE PIRINENC”, d’Eulàlia Torres Organitzen la Fira de la Vall de productes artesans (XVII edició, 2009) Associació de referència als Pirineus 2.
Ossera, Territori artesà 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia Article a DESCOBRIR CATALUNYA, estiu 2010
9 Font de diversificació a l’activitat primària tradicional. 9Aprofitament de recursos locals i transformació de matèries primeres. 9
9Reforç del
com a
producte local . 9Capacitat d’ innovació compatible amb la recuperació etnogràfica de tècniques d’oficis tradicionals dels Pirineus. 9
altres sectors econòmics com el
L’estratègia 2. Ossera, Territori artesà Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles del Turisme a Catalunya L’estratègia Aquesta
vinculació artesania‐turisme està cada cop més present en la nostra societat ja que és un binomi que s’ha creat a mesura d’un procés d’evolució que ha seguit l’artesania tal i com es mostra a la figura següent: Figura 1. Procés d’evolució de l’artesania vers el turisme 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia D’aquest forma, es potenciarà al mateix temps la
per
crear una oferta de qualitat complementària als altres nòduls d’atracció turística de La Vansa i Fórnols d’acord amb el Pla Estratègic del municipi que estableix els eixos de planificació turística local. El projecte “Ossera: Territori Artesà” està concebut com una estratègia de diversificació econòmica local que permeti regenerar els nuclis d’actuació, Sorribes de la Vansa i Ossera. 2. Ossera, Territori artesà L’estratègia Esquema conceptual del projecte OSSERA: TERRITORI ARTESÀ OBJECTIUS 1. Increment de la qualitat vida dels habitants de La Vansa i Fórnols. 2. Increment de la qualitat i la quantitat de les visites turístiques. 3. Manteniment de les empreses artesanes i turístiques i afavorir la creació de noves empreses artesanes al municipi. 4. Creació de producte turístic cultural accessible. RESULTATS ESPERATS 1. Creació, manteniment i consolidació de llocs de treball al municipi. 2. Dinàmica econòmica de les empreses artesanes incrementada. 3. Major nombre de visites turístiques amb un benefici directe per al sector turístic del municipi. 4. Nova població interessada en instal∙lar‐se al municipi per considerar‐lo un lloc atractiu per viure‐hi i treballar‐hi. Per mitjà, d’un projecte integrat de regeneració urbana i rural que doti al municipi d’una oferta turística de qualitat, accessible, ordenada i planificada a partir de la revalorització d’un dels seus recursos endògens: l’artesania. MECANISME 2. Ossera, Territori artesà OSSERA, TERRITORI ARTESÀ 1. Espai Artesà
d’Ossera 1. Espai Artesà d’Ossera
2. Millora accessibili tat poble d’Ossera
2. Millora accessibili tat poble d’Ossera
3. Itinerari artesà
d’Ossera 3. Itinerari artesà d’Ossera
4. Ruta botànica vinculada a les trementinaires (Ossera)
4. Ruta botànica vinculada a les trementinaires (Ossera)
5. Punt d’exposició d’artesania (Sorribes) 5. Punt d’exposició d’artesania (Sorribes) 6. Condicionament pàrquing Centre Informació i Turisme (Sorribes) 6. Condicionament pàrquing Centre Informació i Turisme (Sorribes) 7. Pla de Comunicació del projecte 7. Pla de Comunicació del projecte Imatges de
l’estat de
conservació molt deficient en el qual es trobaven les antigues escoles d’Ossera.
2. Ossera, Territori artesà Espai
Artesà d’Ossera
Espai Artesà
d’Ossera ARTESANIA ARTESANIA TURISME
TURISME SERVEIS
LOGÍSTICS SERVEIS
LOGÍSTICS 2. Ossera, Territori artesà Actuacions del projecte 2. Ossera, Territori artesà Dinàmica turística prevista per mitjà del projecte L’estratègia 3 . Programa Viure al Poble El mecanisme
DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES ORDRE
GAP/53/2010, d’1 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar projectes de municipis susceptibles de cofinançament pel FEDER Catalunya 2007‐2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble, i es convoca el termini de presentació de sol∙licituds per al període 2010‐2013. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES ORDRE
GAP/53/2010, d’1 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar projectes de municipis susceptibles de cofinançament pel FEDER Catalunya 2007‐2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble, i es convoca el termini de presentació de sol∙licituds per al període 2010‐2013. Programa d’intervenció integral per a petits municipis El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble Període de programació 2007‐2013 Beneficiaris Municipis de Catalunya de fins a 2.000 habitants a) Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural b) Donar valor, protecció i conservació al patrimoni cultural c) Donar valor, protecció i desenvolupament al patrimoni natural
d) Ajuts per millorar els serveis turístics Cofinançament màxim 55% de la despesa subvencionable (50% Fons Europeu de Desenvolupament Regional –FEDER‐ i un 5% Departament de Governació i Administracions Públiques)
600.000 € Despesa subvencionable màxima 1.300.000 € Subvenció mínima a atorgar per projecte 330.000€
El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble a) Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural ‐Projectes de regeneració de zones rurals i urbanes degradades, ‐Projectes d’adequació i integració dels nuclis de població, desenvolupament de programes integrals que comportin una millora social, urbanística i econòmica del nucli de població ‐ Actuacions de caràcter integral destinades a la rehabilitació física, el foment del benestar social i la dinamització econòmica de les àrees urbanes immerses en un procés de regressió urbanística lligat a problemes demogràfics, socials o econòmics
El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble b) Valorització, protecció i conservació del patrimoni cultural ‐Actuacions integrals de millora, conservació i dotació d'equipaments, monuments, paratges d'interès cultural. ‐Restauració de béns mobles de museus i conjunts historicoartístics. El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble c) Valorització, protecció i conservació del patrimoni natural Actuacions integrals encaminades a la recuperació d'espais naturals de l'entorn urbà, valorització i difusió del patrimoni natural.
El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble d) Ajuts per millorar els serveis turístics ‐Actuacions integrals de millora dels accessos a espais d'interès turístic. ‐ Creació d'espais d'informació turística o oficines de turisme i de millora de l'equipament de les oficines actuals. ‐ Millora de la senyalització turística i embelliment dels entorns turístics. ‐ Creació de centres d'interpretació turística. ‐ Desenvolupament de plans i campanyes de dinamització i promoció turística. El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble S’hi van presentar 70 sol∙licituds, dels quals han estat seleccionats 28 municipis (un 40%). 1a convocatòria 2009 2a convocatòria 2010
El mecanisme 3 . Programa Viure al Poble Recomanacions... Ossera, Territori artesà Dinamització Innovació Formació Tradició Bioclimàtic Venda Divulgació Diversificació econòmica Allotjament Restauració Local social Sinèrgies turisme i artesania Crear ocupació Consolidar població Producte local Identitat Territori rural i de muntanya Núria Alamon Equip tècnic del CEDRICAT Crta. Vella de Sant Llorenç, km 2 25280 SOLSONA Tel: +34 973.48.43.20 Fax: +34 973.48.09.10 nuria.alamon@cedricat.cat Moltes gràcies! Pep Camps Ajuntament de La Vansa i Fórnols 25717 SORRIBES DE LA VANSA Tel: +34 973.370.368 Fax: +34 973.370.312 ajuntament@vansafornols.ddl.net Document Outline
Download 4.51 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|