Universiteti b. A. Bahritdinov s. A. Zokirova


H in d isto n d a   x o ’jaliklar  5   g a d a n   kam roq  b o ’lib,  y a ’ni  ferm alar  91  foizini  tash k il


Download 35.04 Kb.
Pdf просмотр
bet13/37
Sana15.02.2017
Hajmi35.04 Kb.
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   37

H in d isto n d a   x o ’jaliklar  5   g a d a n   kam roq  b o ’lib,  y a ’ni  ferm alar  91  foizini  tash k il 
qilib,  b a r c h a   y e rla rn in g   5 1 f o iz   ni  e g a lla y d i.  L ek in ,  k a tta   fe r m a la r   y o lla n m a  
m e h n a tg a   a s o s la n g a n   b lib  y a n g i  te x n o lo g iy a m i  h a m d a   yerlarni  katta  q ism in i 
e g a ila g a n   h o ld a   q ish lo q   h jaligi  m a h su lo tla r in in g   katta  qism in i  y e tk a z ib   b erad i.
S h u n d a y   q ilib   A Q S H d a   k a t t a   f e r m a l a r   ( h a m m a s i   1 / 1 0 )   t o v a r  
m a h su lo tla rin in g   s   berdi.  Ishlab  c h iq a rish n in g   ix tis o sla sh u v i  v a   in te n siv la sh u v i 
k p  h o lla rd a   x o ’jalikning  h a jm ig a ,  q a n ch a lik   kap ital  bilan  ta ’m in la n g a n lig i  v a  
s a n o a t la s h g a n lig ig a   b o g liq d ir .  I n te n s iv la s h u v   d a r a ja si  m a h s u lo tn in g   b a h o s i 
yoki  un in g jism o n iy   birlikdagi   lc h o v i  y an i  m a y d o n   birligini  h is o b g a   o lg a n   h o ld a  
 lc h a n d i-b u   x o ’jalik n in g  ich la b   ch iq a rish i,  m e h n a t  sa r fla sh i  h a m d a   k a p ita lg a  
b o g ’liqdir.  Kapital  bilan  in t e n s iv t a ’m in la n ish   k o’proq Y evrop a d a v la tla rig a ,  h a m d a  
Isroil  v a  A Q S H g a  xosdir.
Q is h lo q   x jaligi  m e h n a t  kuchi  ish la tish   in te n siv   b  lg a n   hu du dlarn i tarixd an  
aholi  z ic h   jo y la s h g a n   d e h q o n c h ilik   hududlari:  Y a p o n iy a ,  X itoy yan i  g u ru ch   e k is h  
bilan  s h u g ’u lla n a d ig a n   d avlatlar J a n u b i-S h a rq iy   O siy o , Afrikaning  katta  daryolari 
vod iylarida  (Misr),  J a n u b i-G ’arbiy  O s iy o d a   (Iroq,  Su riya)  kiradi.  Bu  h u d u d la rd a  
hozirgi  k u n g a c h a   yarim   to v a r  x jaligi  s a q la n ib   q o lg a n .  M azkur  h u d u d la rn in g  
a s o s iy   m a q s a d i  kichik  bir  b  la k c h a   y e r d a n   h a m   katta  h o sil  olishdir,  bu  y e rd a  
sa r f  -x a ra ja tg a   katta   tibor  q aratilm ayd i,  sh u n in g   u c h u n   h am   ish la b   ch iq a r ish  
p a s t  k  rsa tk ich la rg a   e g a .  A r g en tin a   yoki  A v stra liy a n in g   o ’tloq larid a  x jaliklar 
k proq  m e h n a t  kuchini  tejayd i  v a   un ing  ish la b   ch iq a rish i  katta  k o Y sa tk ich la rg a  
egad ir,  sh u n in g   u c h u n   y e rn in g   h a m   e k s t e n s iv   unum dorligi  m inimaldir.  Iq tisodiy 
sam a ra d o rlik   s a r f -  xarajat  v a   m a h su lo tn in g    rta sid a g i  farq  bilan  b e lg ila n a d i  v a  
in ten siv lik n in g   d a r a ja s ig a   b o g liq   e m a s .
Katta to v a r  h o ’jalik larga  b a la n d   sa m a ra d o rlik   k o ’proq  n a fa q a t  in ten siv,  balki 
e k s t e n s i v   r e g io n la r ig a   x o s d ir ,  bu  k a tta   m a y d o n la r n i  ta b iiy   s h a r o iti  y e r n i

u n u m d o iiig i  h u d u d n in g transport g e o g ra fik  jo y la sh u v i bilan  uzviy  b ogliq d ir. A s o s iy  
om il  b lib a h o li zich ligi xizm a t q ilm o q d a ,  q a y sik i y e r  rezerv la rig a  v a   ish   k u ch in in g 
b a h o s ig a ,  m a h a lliy   q ish lo q   x jaligi  m a h s u lo tig a   b  lg a n   t a la b g a    z   t a ’sirini 
 tk a za d i.  M a sa la n ,  E .B o sru p   t a ’k id la sh ich a ,  a h o li  so n i  o s h is h i  bilan  birgalikda 
tropik  iq lim d agi  yerlarni  q ish lo q   x  jaliginin g  m a teria l-tex n ik   k rsatk ich i  d a ra ja si 
b  lib   e n e r g e t ik   t a ’m in la n g a n lik   x iz m a t  q iladi.  R iv o jla n g a n   d a v la tla r   y u q o ri 
s a n o a t l a s h g a n   v a   m o d e r n i z a t s i y a i a s h g a n   q i s h l o q   x  j a l i g i g a   e g a ,  
r iv o j la n a y o t g a n   d a v la tia r n in g   a g r o m u h iti  e s a   is h la b   c h iq a r is h n in g   s o d d a  
a n   a n a v iy   v a   m a n u fa k tu ra   b o s q ic h la r id a   jo y la s h g a n .  U s h b u   d a v la tla r d a   q l 
m e h n a ti  v a   tirik  tortish   k u ch id a n   fo y d a la n is h   k o ’pchilikni  ta sh k il  qilad i.  A g a r  
rivojlan gan   d a v la tla rd a   yerlarn ing  8 2   foizi  traktorlar  to m o n id a n   h a y d a ls a ,  tirik 
to rtish   k u ch i  b ila n   e s a   -   1 1 ;q  ld a   -   7   fo izn i  ta s h k il  q ila d i,  r iv o jla n a y o tg a n  
d a v la tla rd a   e s a   -   n isb a t  b o s h q a c h a :  q o ’ld a  is h lo v   berilish  -   2 6   foiz;  m ol  bilan- 
5 2 ;  tra k to rla r  b ila n   e s a   2 2   f o iz   ni  ta s h k il  q ila d i.  A g r o x  ja lik   k o m p le k s la r i 
rivojlan gan   d a v la tla rd a  e s a   e n e r g iy a   is t e ’m ol q ilish   1 7  foizn i ta sh k il  qiladi,  q a y sik i 
milliy x o ’jalik da ishlatiladi;  ular ich id a q ish lo q  x o ’jaligi - 4 . 9  foiz ni  (G ’arbiy Y e v r o p a - 
6 .8 ;  S h im o liy  A m erik a d a   -  4   fo iz)  tash k il  qiladi.
R iv o jla n a y o tg a n   davla tla rd a   e s a   e n e r g iy a   i s t e ’m ol  q ilish n in g   3 0 - 6 0   foizn i 
ta sh k il  qiladi.  A g a r  rivojlangan  d avlatlarn in g  birini  agrox jalik  k o m p le k s id a   neft 
e k v i v a le n t i n i   o l a d i g a n   b  l s a k ,  u n g a   5 , 5   t . n . e /   bir  y ilig a   t  g ’ri  k e l a d i ,  
riv o jla n a y o tg a n   d a v la td a   e s a   bu  k  rsatk ich   bir  y ild a - 1 0 0   k g g a   t e n g .  E n erg iy a n i 
is t e ’m ol  qilish  su r ’atlari   s g a n   b o ’ls a   h a m ,  e n e r g iy a   bilan  ta ’m in la n g a n lik n in g  
m a k s im a l  d a r a j a s i g a   S h im o liy   A m e r ik a   e r i s h g a n - 2 6   t . n . e .,   e n g   m in im a l 
k o ’rsa tk ich   e s a   A frikada  1 0 0 0   m a r ta g a   kichikroq,  y a ’ni  2 6   kgni  ta sh k il  qiladi. 
S h im o liy   A m e rik a   e n e r g iy a n i  i s t e ’m o l  q ilis h   v a   uni  hajm i  b  y ic h a   d u n y o d a  
b ir in c h i   rin n i  e g a ll a y d i ,  7 0 - y illa r d a   e n e r g i y a n i   is h l a t i s h   k  r s a t k ic h la r i 
q isq artirilgan   b  ls a   h a m   e n e r g iy a n i  q ish lo q   x ja lig id a   ish la tish   v a   u n g a   x izm a t 
qiluvchi  s o h a la r   h a m ,   sib   b o r m o q d a .1 9 5 0 - 1 9 9 0   yy.  o r a sid a   e n e r g iy a n i  d u n y o  
q is h lo q   x  ja lig id a   ish la tish   8   m a r ta g a    s g a n ,  y a n i  2 9 0   m ln.  t .n .e .  c h iq q a n . 
R o s s iy a   q ish lo q   x jaligid a  1  ish c h in i  e n e r g iy a   bilan  ta ’m in la n g a n lig i  A Q S H g a  
q a r a g a n d a   3   m a r ta g a   p a s tr o q .  K atta  g e o g r a fik   ta fo v v u t  q is h lo q   x  ja lig in in g  
m e x a n iz a t s iy a s ig a  o ’z  t a ’sirini o ’tk a z m a y  q o ’y m a y d i.  1 9 7 0 - 1 9 9 8   yy.  ich id a  traktor 
parki  d u n y o   b  y ich a   2   m a r ta g a    s g a n ,  2 6   m ln.  birlikni  tash k il  q ilg a n .
Birinchi  o ’rinni  A Q S H   (4 ,8   m ln.  d o n a ),  ikkinchi  o ’rinni  Y a p o n iy a   (2 ,2 m ln .), 
u ch in ch i  o'rinni  Italiya  (1 ,5   m ln.),  k ey in g i  oY inlarda  G F R ,  F ra n siy a ,  P o ls h a   v a  
R o s s i y a   ( 1 , 1 - 1 , 3   m ln .)   e g a l l a b   k e l m o q d a .   X it o y   o ’z   t r a k to r   p a r k la r in i 
k e n g a y tir g a n ig a   q a r a m a y   (6 9 1 ),  y e ta k c h i  d a v la tla rd a n   o r q a d a   q o lm a q d a .  Kp 
r iv o jla n a y o tg a n   d a v la tla rd a   traktorlar  s o n i  v a   q ish lo q   x jaligi  te x n ik a la s i  p a s t 
k o ’r sa tk ich la rg a   e g a .   T exnika  bilan  t a ’m in lan gan lik n i  1  m ln.  g a   e k in z o r g a   togYi 
kelish id ir.  T ex n ik a n in g   e n g   k  p   s o n i  h o zirg i  k u n d a   Y a p o n iy a g a   t  g ’ri  k ela d i 
( 5 5 0   traktor  1  m in g   g a   e k in z o r g a   t g ’ri  k ela d i  yoki  2   g a   y e r g a   1  ta  m a s h in a ), 
 a r b iy   Y ev ro p a   davlatlari  o r a s id a   S h v e y t s a r iy a g a   ( 2 7 3   yoki  6 )  t o ’g ’ri  k e la d i. 
M e h a n iz a ts iy a la n is h   d a r a ja si  S h im o liy   A m e rik a   v a    a r b iy   Y e v ro p a ,  M D H da 
p a s a y m o q d a .  T raktorlarning  s o n i  1  m in g   g a   e k in z o r g a   t g ’ri  k e lis h   b  y ic h a

R o s s iy a d a  A Q S H g a   q a r a g a n d a   3   m a r o ta b a   kam   (  9   v a   2 7 ),  X itoy  (6).
R ivojlangan  d a v la tla rn in g   k  p ch iligid a  kichik  ferm a la r  hattoki  tex n ik a   bilan 
h a d d a n   ta sh q a ri  t a ’m in la n g a n lik n i  o s h ib   k e tg a n i  u c h u n   uni  q ish lo q   x o ’ja lig id a  
ish la tish   sa m a ra d o rlig i  a n c h a   p a s a y g a n ,  b u n d an   kelib  c h iq q a n   h o ld a   A Q S H   v a  
G ’arb iy  Y e v r o p a d a   m a s h in a   parklari  s o n i  q isq a rtir ilm o q d a .  Ijtim oiy-iq tisod iy 
sh a ro it   zg a rish i  tufayli,  s o b iq   S o v e t   Ittifoqida  b o ’lg a n id e k ,  traktor  parklari  so n i 
q isq a rish i  m um kin.  R iv o jla n a y o tg a n   d a v la tla rd a   kapital  v a   ish c h i  kuchi  ko'pligi 
tufayli  q ish lo q   x o ’jaligi  m e x a n iz a ts iy a s in i  t xtatm oq d a;  s h u n g a   q a r a m a y   q ish lo q  
x o ’j a lig i  p a r k la r in in g   u m u m iy   m u t la q   h a jm i  o ’s m o q d a .   T e x n ik a   b ila n  
t a ’m in la n g a n lik   baribir  k atta  fa r q g a   e g a ;   a g a r   G ’arbiy  Y e v r o p a d a   1  m in g  g a  
e k in z o r g a   7 5   ta  traktor  t o ’g ’ri  k e ls a ,  Afrikada  -   3   ta,  Lotin  A m e rik a sid a   -   5   ta. 
“U c h in ch i  d u n y o n in g ”  m e x a n iz a t s iy a la s h g a n   q ish lo q   x jaligini  a lo h id a   a rea li 
bor,  sh u n i  ta ’k id lash   kerakki,  k o ’p  hollard a  bu  katta  x jalik  p lan tatsiyalari  b o ’lib, 
k atta  k o m p a n iy a la rg a   te g is h li  yoki  d o n   x ja lig ig a   b o y   ra y o n la rd a   j o y la s h g a n  
q ish lo q  x o ’jaligining  b u n d a y  turlarini: A rg en tin a ,  U ru g v a y  va   0 ’rta O s iy o d a   krish 
m u m k in .
S a n o a t tovarlari  b a h o s in i  k o ’tarish  te n d e n s iy a s i  q ish lo q   x jaligi  te x n ik a s ig a  
k o ’p  sa rfla n ish i  v a   u n in g   e k s p lu a ta ts iy a   qilinishidir.  B u  ferm alarn i  te x n ik a d a n  
k o lle k t iv   r a v is h d a   f o y d a l a n i s h g a   d  s t lik   m u n o s a b a t la r i   b  g l a n i s h i g a ,  
k o o p er a tiv la m i  m a sh in a la r n i  a r e n d a g a   o lis h g a   u n d a y d i.  M a sh in a la r n in g   e n g  
y a n g i  m a r k a la ri,  m a s a l a n :   tr a k to rla r,  EVM ,  q u la y   k a b i(ia ,  m a x s u s   y u k n i 
k am a y tira d ig a n   g  ildiraklar  bilan  jih o z la n g a n .  O sib   q o ’y ila d ig a n   is h   qurollarining 
roli  a n c h a   kattadir,  ch u n ki  ular  traktor  sh in a la rin in g   har  xil  turlaridan  e n e rg e tik  
a s b o b   sifa tid a   yil  d a v o m id a   q o ’llan ilish ig a   olib  k elad i.  Lotin A m e rik a sid a   q ish lo q  
x o  ja lig i  is h c h ila rin in g   y a n g i  k a te g o r iy a s i  p a y d o   b  ld i,  ular  o ’z   q u ro lla rid a n  
fo y d a la n ilg a n   h o ld a   to ’lov  u c h u n   katta  у ег  e g a la rin in g   yerlarini  h a y d a b ,  ek ib   v a  
h o siln i  y ig ’ib  b e r is h g a   tayyor.
K im y o v iy l a n is h
  h o zirg i  k u n d a   h a m   y ern in g   h osild orligin i  s a q la b   q o lish  
kasalliklar,  y o w o y i  o ’t va   h a s h o r a tla r  bilan  k u ra sh ish n in g   a s o s iy  v o s ita s i  sifa tid a 
s a q la n ib   k e lm o q d a .  Ikkinchi  J a h o n   u r u s h id a n   s  n g   k im y o v iy   m o d d a la r d a n  
fo y d a la n is h   d u n y o d a   1 0   m a r o ta b a g a   o s h ib ,  1 6 0   m ln .t  m o d d a n i  ta sh k il  qildi. 
M ineral  o ’g ’itlardan  fo y d a la n is h    rta c h a   h is o b d a   1 9 8 0 - 1 9 9 7   yy.  ic h id a   1  g a  
y e r g a   8 0   d a n   1 0   k g g a    s ib   ketdi.  0 ’g ’it  m ineral  v a   o rg a n ik   tuklarning  ularga 
k e tg a n   pul  sarflari,  y e r   turi,  d e h q o n c h ilk n in g   tu zu lish i,  m a d a n iy a t  tarkibi  bilan 
b elgilan d i.  D a v la tla ro ’rtasid a  g ’itlardan fo y d a la n is h d a  katta ta fo w u t bor.  In ten siv 
d e h q o n c h ilk   r a y o n la r id a   o ’g ’itd a n   f o y d a la n is h   d a r a ja s i  b a la n d d ir:  1 - o ’rin da 
Y a p o n o iy a   (1  g a   e k in z o r g a  4 5 0   kg)  v a   G ’arbiy Y evrop a  davlatlari  (N id erla n d iy a  -  
6 1 4 ,  F R G - 3 8 4 ,   B uyu k  B r ita n iy a -3 4 3 ). A Q S H d a o 'g ’itlardan fo y d a la n is h  o ’rtach a 
n o r m a s i  1 5 0   kg  g a   t e n g ,  b u   R o s s iy a d a g i  (1 2 )  o ’rta ch a   k  r sa tk ic h g a   q a r a b  
b a h o   b erm a slik   k erak ,  u la m in g   h u d u d id a   q ish lo q   x o ’jaligin in g  e k s t e n s iv   h a m d a  
in te n siv   jo y la s h g a n ,  q a y sik i  o ’g ’itlardan  fo y d a la n is h n in g   katta  fa rq q a   egad ir.
S h u n d a y   qilib A Q S H d a   B uyu k  tekislik  d alalarid a  b u g ’d o y g a   o z g in a    g ’itlar 
s o l i n s a   ichki  te k islik   h a m d a   A tlantik  p a stlik la rid a   o ’stir ila d ig a n   m a k k ajo'xori 
k o ’proq 
0
’g ’it  ta la b   qiladi.  M ineral  v a   organik   g ’itlardan  fo y d a la n is h n in g    sish i

h o sild o rlik n in g   k  ta rilish ig a   olib  keldi.  R iv o jla n g a n   d a vlatlard a  h o sild o rlik n in g  
o s h is h i g a   s a b a b   7 0   fo iz   m in era l  o ’g ’itla rd a n   fo y d a la n is h d ir .  L ek in   m in e r a l 
0
’g ’itlarni q ish lo q   h o ’ja lig id a  fo y d a la n is h   norm alari  rivojlangan  va  riv o jla n a y o tg a n  
m a m la k a tla r   rta sid a   katta  farq  bordir.  A gar  G ’arbiy  Y ev ro p a d a   1  g a   h a y d a lg a n  
y e r g a   2 1 4   k g   t o ’g ’ri  k e ls a ,  J a n u b iy   O s iy o d a   b u   k o ’rsa tk ich   4 0   k g g a   ten g d ir. 
R iv o jla n g a n   d a v la tla rd a   katta  a h a m iy a t  m ineral   g   itlardan  kelib  ch iq q a n   sa lb iy  
e k o lo g ik   o q ib a tla r ig a   b e r ilm o q d a ,  ularni  h a d d a n   ta sh q a r i  k p  v a   b a la n s ig a  
m u v o z a n a tin i  b u zib   q  lla sh ,  m a s a la n ,  nitratlarni  y er   v a    sim lik lard a  t p la n ish i- 
g a   o lib   k e la d i,  a z o t    g ’itla rd a n   n o t o ’g ’ri  r a v is h d a   f o y d a la n is h n in g   y o m o n  
oqibatlari  ustk i  v a   y e ro s ti  suvlarini  z a h a r la n is h ig a   olib  k elad i  (u m u m iy 
0
’gitlarni 
q  lla sh   h a jm id a n   yarm ini  tash kil  qiladi.   s im lik   m a h su lo tla r d a g i  nitratlarning 
m iqdori  o d a m   v a   h a y v o n   o rganizm i  nitratga  a y la n in b   z a h a r la n is h ig a ,  m o d d a la r  
a lm a s h u v i n i n g   b u z u l is h i g a   v a   k a s a llik la r g a   q a r s h i  k u r a s h u v c h a n lik n in g  
s u s a y is h ig a   olib  k ela d i.
M in e r a l  o ’g ’itla r d a n   o n g li  r a v is h d a   f o y d a l a n i s h   t e n d e n s i y a s i   p a y d o  
b  lm o q d a   v a   q ish lo q   x o ’jaligining  biologik  tiz im g a   o ’tishi  va   un in g  a s o s i   b o ’lib 
organ ik    g ’itlar  v a   o lm o s h la b   e k ish   uslu b i  a s o s   b lib  x izm a t  qiladi.  Lekin,  har 
d oim   ham   fa n   te x n ik a   tarqqiyotining  b o s h q a   y n a lish la ri  tala b la rig a ,  a s o s iy s i  -  
bu  x o ’ja lik n in g   f o y d a   k eltir ish   t a la b ig a   j a v o b   b e r a   o lm a y d i.  U s h b u   h o d i s a  
o ’sim lik lam i  kim yoviy  v o sita la r   bilan  h im o y a   q ilish   -   p e stitsid la r   y o v v o y i  o ’t  v a  
h a s h a r o tla r g a   q a r s h i  k u r a s h is h d a   m uh im   rol   y n a y d i.  U larning  roli  kattadir, 
a g a r  q ish lo q  x jaligi  m ah su lotlarin i y o vvoyi o ’t v a   h a sh o ra tla rd a n   bilan  k  rad igan  
zararini  h is o b g a   o ls a k ,  1 /3   ni  tash kil  qiladi.
D u n y o   b o z o r id a   p estitsid larn i  s o tis h   b a h o s i  hozirgi  k u n d a  2 0   mlrd.  dollarni 
tash k il  etib ,  oxirgi  1 0   yillikda  1 0   m a r o ta b a g a   o s h ib   ketdi.  P estitsid la rn i  q  lla s h  
h ajm i   s ib   b o r m o q d a ,  e n g   k o ’p  ta r q a lg a n   turi  bu  g erb itsid la rd ir.  E n g   k o ’p 
p e stitsid la r d a n   fo y d a la n a d ig a n   davlatlar  bu:  A Q S H   (3 7 3 ),  Xitoy  (1 5 3 ),  F ra n siy a  
v a   Italiya (9 8 ),  Lotin A m e rik a sid a   S h im oliy A m e r ik a g a  q a r a g a n d a , 4  m arta k am roq  
p e stitsid la r   q o ’la n ila d i,  A frikada  e s a   5   m arta  k a m ro q .  1 9 8 7   y.  A Q S H d a ,  s h u  
n a r s a   m a ’lum   b o ’ldiki,  2 8   ta   p e s t it s id   o v q a t d a   kich ik   m iq d o r d a   q o l s a   h a m  
k a n s e r o g e n   t a ’s ir    t k a z a r   e k a n ,  s h u n d a n   s o ’n g  
0
’s im lik la r n i  k im y o v iy  
u n s u r la r d a n   a s r a s h   k o m p a n i y a s i   b o s h l a b   y u b o r ild i.  A m e r ik a   f e r m e r la r i 
to m o n id a n   d a la la rd a   ish la tila d ig a n   p e stitsid la r   m iqdori  bilinar  r a v is h d a   k am yd i.
E k ologik   to z a   m a h s u lo t  y etish tira d ig a n   fe rm a la r  katta  a h a m iy a t  k a s b   e ta  
b o s h la d i.  O ldin  D D T  tu rd agi tok sik   p reparatlar ta q iq la n g a n   edi.  S h u n g a   q a r a m a y  
k im y o v ila n ish   h ozirgi  k u n d a  h a m   q ish lo q   x jaligi  m a h su lotlarin i  k o ’paytirish  v a  
uni  s a q l a s h d a   b iz n in g   o ld im iz g a   m e x a n i z a t s i y a l a s h u v   v a   k im y o v ila s h u v  
0
’rtasid agi  ta n lo v n i  q o ’y m o q d a .  M a sa la n :  y e rn in g   e ro z iy a s in i  k am aytirish   u c h u n  
tu p roq n i  z ic h l a s h ,  y ern i  m in im al  v a   n ol  r a v is h d a   h a y d a s h ,  lek in   s h u   o r a d a  
h o sild o rlo k n i  s a q la b   q o lis h   u c h u n   k im y o v iy   ish lo v ,  o ’g ’itla sh   v a   p e s t it s id la s h  
ta la b   qilin adi.  R iv o jla n a y o tg a n   d a v la tla rd a   k  p in c h a   r iv o jla n g a n   d a v la tla r d a  
ta q iq la n g a n   to k sik   p rep a ra tla r  q  llan ilad i.  S u g  r ila d ig a n   yerlar  h ozirgi  k u n d a  
2 6 8   mln.  g a n i  ta sh k il  e ta d i  v a   d u n y o   q is h lo q   x jaligi  m a h su lo tla r id a n   1 /3   ni 
berad i.  Q ish lo q   x o  jaligi  irrigatsiya  tufayli  c h u c h u k   s u v n in g   a s o s iy   is t e ’m o lc h is i

b  lm o q d a ,  7 0 f o i z  s u v  u n g a  k etad i,  ayrim  ik k ilan ish larga q aram ay,  s u g ’orilad igan  
m a y d o n   d u n y o d a    s m o q d a   (ohirgi 2 5  y.  ich id a 4 5  fo iz g a ).  Irrigatsion tizim larn in g 
har  xil  d avlat  v a   ra y o n la rd a g i  a h v o li  sa m a r a d o r lig i  bilan  farq lan ad i,  ula  k proq 
q u r u q   y o k i  m a v s u m i y   r a v i s h d a   y o g ’a d i g a n   y o m g ’ir  v a   i s s i q   i q l im g a  
m o sla sh g a n d ir .  S u g  rila d ig a n   y erlarn in g  katta  q ism i  O siy o n in g   r iv o jla n a y o tg a n  
d a vlatlarid a  j o y la s h g a n ,  u  y e rd a   h ozirgi  k u n g a c h a   q a d im iy   su g 'o r is h   tizim lari 
s a q la n ib   q o lg a n .  S u g ’o rila d ig a n   y e rla m in g   e n g   katta  m a ss iv i  H in d iston   (5 7 )  va 
X itoyd a  (5 2   m ln.  g a )   jo y la s h g a n .  Bir  d a v la tla rd a   su g  r ila d ig a n   yerlar  q ish lo q  
x jaligining  katta  h u d u d in ita sh k il  qiladi  (Y ap oniya,  N iderlan diya v a   Misr).  In ten siv 
irrigatsion  q u rilish la m in g   davri  5 0 - 7 0   у у .д а   t g ’ti  k elad i,   s h a n d a   s u g ’orila d ig a n  
m a h s u lo tla r   m a y d o n i  2   m a r o ta b a g a   o s h g a n   e d i.  L ek in ,  g id r o q u r ilish   k a tta  
m a b la g ’  ta la b   qiladi  va   k o p in ch a   d a v la t  y o r d a m id a   a m a lg a   osh irilad i.
Katta  irrigatsion   in sh o o tla rn in g   qurilishini  q a d im g i  Misr v a   M e s o p o ta m iy a d a  
b o s h la n g a n   b o ’lib,  XX  a s r    rtalariga  q a d a r   q o ’llan ilgan ,  o ’s h a   p a y td a   9 0   d a n  
ortiq  katta  t g ’o n la r   n a fa q a t  rivojlan gan ,  balki  riv o jla n a y o tg a n   d a v la tla rd a   h a m , 
sh u  q a to rd a  s o b iq   Ittifoq, A Q S H ,  H in diston ,  B raziliya,  M isrv a   M ek sik a d a  qu rilgan. 
S u g  rila d ig a n   y erla rd a   e n g   q im m a t  q ish lo q   x jaligi  m ah su lotlari  yetish tirilad i 
(paxta,  sitrus v a  b.),  n a fa q a ttex n ik ,  balki o z iq -o v q a t m ahsulotlari h a m .  Q urilishning 
b a l a n d   b a h o s i   g i d r o t e x n ik   i n s h o o t l a r i d a   q o ’l l a s h ,   s u v   r e s u r s l a r i n i n g  
c h e k la n g a n lig i,  s a lb iy  e k o lo g ik   o q ib a tla r m a h a lliy  q o ’lla n is h g a   e g a   b  lg a n   y a n g i 
tex n o lo g iy a la r n in g   a h am iyatin i  k u c h a y is h ig a   olib  k elad i,  y a ’ni  y o m g ’ir  to m ch ila b  
yoki  y e ro sti  s u g ’o r o lish ig a .  S h u   bilan  birga,  su g  r is h   n a m   h a v o g a   e g a   b o ’lgan  
d a v l a t l a r g a   h a m   t a r q a l i s h i g a   o lib   k e ld i,  c h u n k i  i s h l a b   c h i q a r i s h n i n g  
m u sta h k a m lig in i o sh ir a d i.  S h u n d a y  qilib  S h a rq iy  A m erik a d a   su g  r ila d ig a n  yerlar 


Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   37


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2019
ma'muriyatiga murojaat qiling