20 Lleida Text: Sebastià Tamarit

20

Lleida

Text:

 Sebastià Tamarit  Fotos: Laurent Sansen, Turisme de Lleida

seguint la petja dels templers

Amb la creu com a símbol i l’espasa com a justificació de la seva comesa, els templers

constituïren una de les organitzacions més poderoses de l’Edat Mitjana. Amb la seu central

a Jerusalem, l’orde creà comandes per tot Europa destinades a obtenir recursos per a

combatre els enemics de Crist. Als territoris de l’actual demarcació de Lleida s’erigiren

cinc comandes, encapçalades per Gardeny, una de les més importants de la Corona

d’Aragó.

21

Gardeny, a la ciutat de

Lleida, constituí una

de les comandes més

importants i podero-

ses que el Temple

bastí a la Corona

d’Aragó.

a història del Temple a les actuals comarques lleidatanes

s’inicia el juliol de l’any 1131 quan el templer provençal

Hug Rigaud convenç el comte català Berenguer III, cinc

dies abans de morir, perquè s’adhereixi a l’orde, seduït

pels elevats ideals de defensa de la fe cristiana. Berenguer

III dóna als templers el castell de

 Granyena de Segarra

(de fet, la primera donació important que reberen els cavallers en

terres catalanes), amb la voluntat que serveixi d’enclau per combatre

els sarraïns. La comanda de Granyena, de mida mitjana dins l’escala

administrativa de l’orde, gaudí de possessions a la Segarra, l’Urgell

i el Solsonès (inclòs el llogarret de 

Mas de Bondia, on actualment

podem trobar encara un escut templer). Encara avui es poden visitar

les restes del castell-convent de Granyena (els murs, alguns portals

i una torre circular), sotmès a un lent procés de restauració. Tanmateix,

la visita és justificada, perquè la panoràmica dels camps de la baixa

Segarra des de la fortalesa és realment superba.

Prosseguim la nostra ruta per 

Barbens, al Pla d’Urgell, on fou

creada una comanda templera a partir de les donacions de la família

Tarroja, a mitjan segle XII. És documentat que el primer comanador

fou Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. Situada enmig d’una

rica zona agrícola, la comanda adquirí una certa importància i es

desvinculà de l’anterior dependèndia de la de Gardeny. Amb la

dissolució de l’orde, l’indret passà als hospitalers. És curiós constatar

que el lloc, en certa manera, continua constituint un centre de poder

administratiu, ja que el convent-castell és ocupat actualment per

l’Ajuntament. Hi destaca una torre quadrada amb merlets i l’església

de Santa Maria, de patronatge templer, la nau central de la qual fou

bastida segurament en època dels frares guerrers.

L

22

La comanda de 

Corbins és fruit d’un acord signat el 1143 amb

el comte barceloní Ramon Berenguer IV, que cedia els drets sobre

aquest lloc a l’orde. La comanda funcionà entre 1167 i 1305 i ocupà

l’indret on es troba situat l’actual castell, molt refet pels hospitalers

i en segles posteriors. De la fortalesa templera, relativament modesta

en la seva època, en queden potser un impressionant soterrani format

per dues naus paral·leles, amb cobertes de volta de canó, i les restes

d’una torre de pedra situada a l’esplanada de damunt. D’època

hospitalera és probablement l’anomenada Presó del Pere, un curiós

edifici de planta quadrada amb dues naus paral·leles cobertes amb

voltes semicirculars, utilitzat avui dia com a magatzem per part d’un

particular.

 L’any 1289 el bisbe Jaume Sarroca cedeix la vila de 

Torres de

Segre (a l’actual comarca del Segrià) als templers a canvi d’una

donació anual al monestir de Poblet.  Es tracta d’una comanda no

gaire gran, originalment dependent de Gardeny, que posseïa terrenys

agrícoles i dos petits castells (Gebut i Remolins). De tot plegat, no

en resten pràcticament vestigis.

Però el punt neuràlgic de l’herència dels templers a Lleida és sens

dubte la casa templera de 

Gardeny, al municipi de Lleida. Ramon

Berenguer IV cedeix als templers un gran nombre de propietats a

canvi que l’orde renuncïi a la tercera part del regne d’Aragó a la qual

tenien dret legítim, ja que així ho establia el testament d’Alfons I

d’Aragó, el Bataller. Quan Lleida fou conquerida als sarraïns, l’any

1149, els templers obtingueren Gardeny del comte barceloní gràcies

al dit acord, que atorgava als cavallers una cinquena part de les terres

conquerides als musulmans. Ràpidament la institució religiosomilitar

va organitzar la comanda, que tingué un ampli domini territorial amb

riques possessions a les hortes de Fontanet, a la riba esquerra del

Segre, i a Pardinyes, a la riba dreta del riu (també a d'altres indrets

més allunyats, on a més dugueren a terme una notable tasca de

colonització).

23

El Centre d’Interpretació de l’Orde del

Temple, situat a Gardeny, acull

recreacions de la vida quotidiana dels

frares-cavallers. Foto petita, el segell dels

templers.

24

 La importància i el prestigi de Gardeny es féu cada cop més

evident. L’església de Santa Maria de Gardeny, capella pròpia de

l’orde que servia per a les funcions litúrgiques i religioses de la

comunitat templera, atragué la devoció de molts fidels de la ciutat,

que veneraven especialment la imatge de la Mare de Déu de l’altar

central i que sovint feien donacions en espècie o en diners; és

remarcable que aquest fet, juntament amb el cobrament dels drets

d’enterrament i dels delmes agraris, provocaren disputes freqüents

amb el bisbe de Lleida i amb els clergues de la ciutat. Pel que fa als

ingressos, a més de l’agricultura, la comanda rebia bones rendes de

l’explotació ramadera i industrial (molins, bàsicament); així, sembla

que la cabana d’ovelles de la comanda superava al final del segle XII

el miler de caps de bestiar.

Gardeny, una visita obligada

Avui dia Gardeny forma part de l’anomenada ruta Domus Templi

(que inclou també els castells de Montsó, Miravet i Peníscola, a més

de la ciutat de Tortosa) i que acull el Centre d’Interpretació de l’Orde

del Temple. Obert ara fa un any, el centre —que ofereix visites

guiades— constitueix una interessant aproximació a la vida dels

El Temple, un orde llegendari

En el context de les Creuades (expedicions militars cristianes destinades a

conquerir i preservar dels infidels Jerusalem i altres llocs considerats sants)

neix l’orde del Temple, una organització de caràcter religiós i alhora militar

que precisament té l’objectiu de protegir els pelegrins que viatjaven a Terra

Santa i que eren sovint saquejats per lladres sarraïns. Amb la seva aprovació

al Concili de Troyes de 1129, l’orde estableix la seu central a Jerusalem i

inicia una ràpida expansió per tot Europa.

Gràcies bàsicaments a les donacions de reis i nobles, l’orde va creant

comandes (la seva unitat bàsica d’organització territorial) destinades a reclutar

adeptes, recaptar impostos i entrenar militarment els nous membres, sempre

amb la finalitat última d’enviar recursos financers i cavallers per protegir

Terra Santa dels enemics del cristianisme. Des de l’inici la Península Ibèrica

fou també una base de suport i provisió per a les operacions dels cavallers

a la Mediterrània Oriental, tot i que el fet que fos territori de lluita amb els

sarraïns els va impel·lir a implicar-se en les tasques militars de reconquesta

de territoris hispans.

L’ingrés a l’orde, molt jerarquitzat i dirigit per un cap suprem, l’anomenat

Gran Mestre, es feia mitjançant un sofisticat cerimonial iniciàtic en el qual

els cavallers professaven els vots de pobresa, castedat i obediència. Els

membres de l’orde havien de seguir una regla molt estricta, que establia

des de la metodologia de les pregàries fins a la manera de portar les armes.

S’establí també l’uniforme oficial dels frares-cavallers: un hàbit blanc amb

una creu vermella (símbols de la puresa i del martiri, respectivament). Però

els pobres cavallers no es limitaven a resar, a guerrejar i a administrar les

seves terres i els seus drets. Foren també banquers i prestamistes (atorgaven

crèdits amb uns interessos moderats) i entre els seus clients figuraven fins i

tot els reis d’Anglaterra i de França.

Tanmateix, dos segles després de la seva creació, l’orde havia deixat d’existir.

Què havia succeït?  Dos fets poderosos van confluir en la desfeta. En primer

lloc, un evident descens del prestigi de l’organització motivat per la pèrdua de les places cristianes a Terra Santa: l’any 1291 queia en poder dels musulmans l’últim

reducte important, Sant Joan d’Acre, i els templers es retiraven i establien la seva base d’operacions a Xipre. Però, als ulls de bona part de l’Europa cristiana, l’objectiu

fonamental dels cavallers, la defensa dels llocs sants, havia desaparegut.

El segon motiu, el més important, ve donat per l’actuació del rei francès Felip IV, el Bell, que, delerós d’acabar el poder econòmic del Temple (amb el qual havia

contret a més quantioses deutes) i d’apropiar-se dels seus béns, va obligar el papa Climent V a suprimir l’orde basant-se en falses acusacions d’heretgia i d’homosexualitat.

El procés contra els templers es perllonga entre el 1307 i el 1312, any en què el Sant Pare proclama la butlla Vox in Excelso que dissol definitivament l’orde. El darrer

capítol del procés s’escenifica a París, on el Gran Mestre templer, Jacques de Morlay, és cremat amb un altre cavaller davant la catedral de Notre Dame després

d’autoproclamar-se innocent de totes les acusacions rebudes.

Cal dir, però, que l’actuació contra els templers no va ser uniforme als diferents reialmes europeus. Mentre que a França va ser molt violenta, a països com Portugal

o Escòcia foren protegits pels monarques respectius. A la Corona d’Aragó, Jaume II va dictar el desembre de 1307 ordre de detenció contra els frares-cavallers, que

van resisitir en alguns castells (Miravet no va capitular fins un any després). Tot i que detinguts i interrogats, els membres de l’orde, en general, foren respectats i la

majoria varen gaudir d’una pensió vitalícia. Els béns mobles i immobles de l’organització passaren —com en d’altres països— a la Corona o a d’altres ordes, sobretot

al dels hospitalers. L’acte final del procés als templers a Catalunya és paradoxal: l’any 1312, el concili provincial convocat per l’arquebisbe de Tarragona va declarar

la total innocència dels frares-cavallers. Una declaració que no va canviar res perquè, aleshores, l’orde ja era història.

25

frares-cavallers per mitjà d’un recorregut que transcorre per les

principals construccions del complex: la residència templera, la torre

de l’homenatge, l’església romànica de Santa Maria i les muralles.

Durant el recorregut, que dura aproximadament hora i mitja (es

recomana fer reserva prèvia), els visitants poden conèixer millor el

món del Temple mitjançant quatre àmbits temàtics (introducció

històrica al segle XI, l’Orde del Temple, l’Orde a la Corona d’Aragó

i la Comanda de Gardeny) que tenen el suport de plafons informatius,

de material audiovisual i fins i tot de recreacions fidedignes d’alguns

espais de l’antiga residència nedieval amb figures i elements de la

vida quotidiana dels cavallers.

La visita a l’antiga comanda de Gardeny és imprescindible per a les

persones que vulguin endinsar-se en la veritable història d’aquest

orde llegendari. La sobrietat constructiva del castell-residència ens

diu molt de la filosofia vital d’aquells cavallers que van fer del prec

a Déu i de la guerra contra l’infidel els dos eixos bàsics de la seva

existència.

De la mateixa manera, la contemplació de la ciutat de Lleida i de la

fèrtil horta que l’envolta des de la terrassa de la fortalesa ens dóna

una idea de la magnífica situació estratègica del turó des d’on els

templers van exercir el seu poder sobre tantes i tantes terres i poblacions

de l’antiga Corona d’Aragó. 

G

A la part superior, figura d’un cavaller templer al Centre d’Interpretació de Gardeny i imatge de les restes de la comanda de Granyena de Segarra.  A sota, l’edifici de

la comanda de Barbens, ocupat actualment per l’Ajuntament de la vila, i pintures de l’església de Santa Maria de Gardeny.

26

D’INTERÈS

Castell de Gardeny / Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple

Turó de Gardeny, s/n (Lleida) – Tel. [phone]

Horari de visita:

Maig, juny, juliol, agost i setembre: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 19.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 14.00 h (diumenges i festius)

Octubre, març i abril: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius)

Novembre, desembre, gener i febrer: de 10.00 a 13.30 h i de 15.30 a 17.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius)

Visites guiades: 10.00, 12.00, 16.00 i 18.00 h (dissabtes) / 10.00 i 12.00 h (diumenges)

Reserva prèvia per a grups. Places limitades.

Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Lleida (Turisme de Lleida)

C/ Major, 31, bis (Lleida) – Tel. [phone] — [e-mail]

A dalt, imatge de l’antic centre templer de Barbens, amb la torre emmerletada en un extrem.  A sota, escuts de l’orde situats respectivament a la fortalesa de Gardeny

(esquerra) i al llogarret de Mas de Bondia (dreta), que depenia de la comanda de Granyena de Segarra.

27

Per als més curiosos…

- L’orde dels templers fou fundat l’any 1118 a

Jerusalem per nou cavallers francesos encapçalats

per Hug de Payens. Cent anys després, el Temple

era l’organització militar i econòmica més gran

d’Occident, amb més de 9.000 comandes distri-

buïdes per quasi tota l’Europa cristiana: Corona

d’Aragó, Corona de Castella, Portugal, França,

Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Polònia… En el zenit

del seu poder, arribaren a tenir uns 30.000 cavallers

i sergents (sense comptar els servents), més de 50

castells bastits a Europa i a l’Orient Pròxim, i una

flota pròpia ancorada en una xarxa de ports per

tota la Mediterrània.

- Inicialment la denominació oficial era Orde dels

Pobres Cavallers de Crist, tot i que més endavant

foren coneguts popularment com Cavallers Templers;

aquest nom va sorgir pel fet que la seu central a

Jerusalem era situada en les que es creia que eren

les dependències de l’antic temple de Salomó.

- Els templers són considerats els fundadors de la

banca moderna. Moltes persones i institucions els

confiaven els seus diners i l’orde feia també préstecs

a baix interès. La seva extensa xarxa d’establiments

els va permetre posar en marxa les lletres de canvi:

els seus clients podien viatjar pels perillosos camins

d’Europa i de l’Orient Pròxim sense efectiu i la

lletra de canvi els permetia recuperar en qualsevol

comanda que trobessin la quantitat anteriorment

lliurada.

- Els Pobres Cavallers van impulsar també la

colonització de terres conquerides als sarraïns

atorgant diverses cartes de població i de franquícia;

així, la comanda de Corbins fundà al començament

del segle XIII una vila al marge esquerre del Segre

per tal de facilitar la travessa del riu: Vilanova de

Castellpagès, l’actual Vilanova de la Barca, que

constitueix doncs una petja viva de la presència

de l’orde a les comarques lleidatanes.

- Les llegendes populars parlen de fabulosos tresors

amagats pels membres del Temple poc abans de

la supressió definitiva de l’orde. Una de les més

conegudes parla del tresor que hipotèticament va

trobar Bérenger Saunier, sacerdot del poblet francès

de Rennes-le-Château, personatge que es va enriquir

de la nit al dia sense explicació lògica. També

Miravet i molts altres llocs templers tenen llegendes

similars. Totes aquestes històries són probablement

fruit de la imaginació popular, però, qui sap si els

templers no van preferir amagar una part de les

seves immenses riqueses abans no fossin confis-

cades?

L’antiga fortalesa templera de Corbins fou quasi completament refeta pels hospitalers i en segles posteriors.   A la pàgina 27, l’enclau de Granyena de Segarra —el

primer que l’orde tingué a Lleida— conserva encara alguns murs, diversos portals i una torre circular.

CORBINS

BARBENS

GRANYENA DE SEGARRA

GARDENY

TORRES DE SEGRE

COM ARRIBAR-HI

Mollerussa

Tàrrega

Cervera

les Borges Blanques

E-90

AP-2

A-2

A-2

A-2

Bellpuig

A Barcelona

A Sar

agossa

Lleida

29

La orden del Temple fue una or-

ganización religiosomilitar creada

a principios del siglo XII con el

objetivo de proteger a los peregri-

nos que viajaban a Tierra Santa

de los ataques de ladrones musul-

manes. Gracias a las donaciones

de reyes y nobles, la orden fue

creando encomiendas por toda

Europa destinadas a reclutar

adeptos y recaudar impuestos,

siempre con la finalidad de enviar

caballeros y recursos financieros

para proteger los santos lugares.

La historia del Temple en la actual

demarcación de Lleida se inició

en 1131, cuando el conde catalán

Berenguer III donó a los templa-

rios el castillo de Granyena de

Segarra. Actualmente se pueden

visitar los restos del castillo-

convento (muros, portales y una

torre circular), así como un escudo

templario situado en el núcleo de

Mas de Bondia.

La ruta prosigue por Barbens, en

el Pla d’Urgell, donde fue creada

una encomienda gracias a las do-

naciones de la familia Tarroja, a

mediados del siglo XII. El conven-

to-castillo está ocupado actual-

mente por el Ayuntamiento. Des-

taca una torre cuadrada y la iglesia

de Santa Maria, cuya nave central

fue levantada seguramente en épo-

ca de los templarios.

La encomienda de Corbins es fru-

to de un acuerdo firmado en 1143

con el conde barcelonés Ramon

Berenguer IV, que cedía los dere-

chos de este lugar a la orden. La

casa templaria ocupó el lugar don-

de se levanta el actual castillo,

muy modificado por los hospitala-

rios, y de ella nos queda quizás

un impresionante sótano formado

por dos naves.

En el año 1289 el obispo Jaume

Sarroca cede la villa de Torres de

Segre (en la comarca del Segrià)

a los templarios a cambio de una

donación anual al monasterio de

Poblet. Prácticamente no quedan

vestigios de esta encomienda, que

contó con dos castillos.

El punto neurálgico de la herencia

de los templarios en Lleida es la

encomienda de Gardeny, en el

municipio de Lleida. Cuando Ra-

mon Berenguer IV conquistó la

ciudad a los musulmanes, en 1149,

los templarios recibieron Gardeny

como premio a su contribución

militar. La encomienda tuvo un

amplio dominio territorial con ele-

vados ingresos procedentes de las

explotaciones agrícolas, ganaderas

e industriales (molinos).

Hoy en día Gardeny forma parte

de la ruta Domus Templi (que

incluye también los castillos de

Monzón, Miravet y Peñíscola, y

la ciudad de Tortosa) y alberga el

Centro de Interpretación de la

Orden del Temple. El centro

—que ofrece visitas guiadas—

constituye una interesante aproxi-

mación a la vida de los frailes-

caballeros a través de un recorrido

que transcurre por las principales

construcciones del complejo (la

residencia templaria, la torre del

homenaje, la iglesia románica de

Santa Maria y las murallas). 

G

Lleida, siguiendo la huella de los templarios

The Order of the Temple was a military-

religious organisation that was created at the

beginning of the 12th century with the aim of

protecting pilgrims travelling to the Holy Land

from the attacks of Muslim thieves. The Order

established commands throughout Europe,

whose task was to recruit adepts and collect

taxes, always with the purpose of sending

knights and financial resources to protect the

Holy Land.

The history of the Temple in what is the mo-

dern-day territory of Lleida can be traced back

to 1131, when the Catalan count, Berenguer

III gave the Knights Templar the castle of

Granyena de Segarra. Today, it is possible to

visit the remains of this castle-convent and also

see a Templar coat of arms in the settlement

of Mas de Bondia. The route then continues

on to Barbens, where a command was created

in the middle of the 12th century thanks to

donations from the Tarroja family. The original

castle-convent is now the seat of the local

council and features to note include the square

tower and the local church.

The command of Corbins was the product of

an agreement signed, with Count Ramon Be-

renguer IV of Barcelona, in 1143, and by which

rights over the local settlement were ceded to

the Order of the Temple. The Templar building

originally occupied the site where the castle

now stands. The original building was consi-

derably modified by the Knights Hospitalers

to the point that all that now remains of it is

perhaps an impressive underground structure

formed by two naves. In 1289, Bishop Jaume

Sarroca ceded the settlement of Torres de Segre

to the Knights Templar in exchange for an

annual donation to the monastery of Poblet.

Today, however, there are virtually no remains

of the former command.

 The centre of the Templar legacy in Lleida is

the command of Gardeny, in the municipal

district of Lleida. When Ramon Berenguer IV

recovered the city from the Muslims, in 1149,

the Knights Templar received Gardeny as a

reward for their military support. Today, Gar-

deny is a point on the Domus Templi Route

and hosts the Centre for Interpreting the Order

of the Temple. This centre —which offers

guided visits— provides an interesting insight

into the lives of the monk-knights in the course

of a visit to the main constructions in the com-

plex (the residence, the keep, the Romanesque

church of Santa Maria and the walls). 

G

Following in the footsteps of the Knights Templar