Achʼ Testamento: Jaʼ scʼoplal ti jaʼ Cajcoltavanejtic li Cajvaltic


Download 2.8 Mb.
Pdf ko'rish
bet3/69
Sana29.12.2019
Hajmi2.8 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   69
Jaꞌ scꞌoplal ti mu scotoluc crixchanoetic ch‐ochic li bu tspas mantal li Diose
(Lc. 13.25–27)
21
’Oy ep buchꞌutic jech chalic: “Cajval, Cajval”, xiyutic, pero mu scotoluc ch‐ ochic li yoꞌ bu ta jpas
mantale. Jaꞌ noꞌox ch‐ochic li buchꞌutic tspasic li cꞌusi tscꞌan li Jtot ta vinajele.
22
Oy ep buchꞌu jech chiyalbeic
li ta slajeb cꞌacꞌale: “Cajval, ta aventa joꞌot laj calcutic acꞌop. Joꞌot ta ajuꞌel la jloqꞌuescutic pucujetic.
Ta aventa joꞌot ti ep laj cacꞌcutic ta ilel ajuꞌele”, xiyutic.
23
Pero joꞌone jaꞌ jech sba ta jtacꞌbeic: “Maꞌuc
jnichꞌnaboxuc. Batanic, mu xajcꞌanic yuꞌun jaꞌ la achꞌunbeic smantal li pucuje”, xichi ta jtacꞌbeic.
Jaꞌ svinajeb ti la svaꞌan snaic yaꞌel chaꞌvoꞌ viniquetique
(Lc. 6.47–49; Mr. 1.22)
24
’Li buchꞌu chiyaꞌibe li cꞌusi chcale, mi tschꞌune, jaꞌ jech chac cꞌu chaꞌal jun pꞌijil vinic ti la svaꞌan sna ta
ba tone.
25
Ital tsots joꞌ. Inoj ta joꞌ scotol li spat xocon li snae. Tsots iꞌechꞌ icꞌ li yoꞌ bu oy sna li vinique pero
muc bu xjin li snae yuꞌun ta ba ton svaꞌanoj.
26
Li buchꞌu chiyaꞌibe li cꞌusi chcale, mi mu schꞌune, jaꞌ jech
chac cꞌu chaꞌal jun vinic ti muc bu pꞌije, ti ta ba jiꞌtic noꞌox la svaꞌan li snae.
27
Ital tsots joꞌ. Inoj ta joꞌ scotol
li spat xocon li snae. Tsots iꞌechꞌ icꞌ li yoꞌ bu oy sna li vinique. Toj jinel noꞌox li snae ―xi li Jesuse.
28
Cꞌalal ilaj yoꞌon ta loꞌil li Jesuse, toj chꞌayel noꞌox yoꞌonic li jchiꞌiltactique ta sventa ti cꞌu sba
ichanubtasvane.
29
Toj lec ichanubtasvan yuꞌun lec snaꞌ li cꞌusi tscꞌan li Diose. Muc bu jech ichanubtasvan
jech chac cꞌu chaꞌal li jchiꞌiltactic li buchꞌutic spꞌisoj sbaic ta jchanubtasvanej ta smantaltac li Diose.
8
Jaꞌ scꞌoplal ti icol yuꞌun Jesús jun vinic ti tsacbil ta cꞌaꞌel chamele
(Mr. 1.40–45; Lc. 5.12–16)
1
Cꞌalal iyal talel ta yoc vits schiꞌuc yajchanbalajeltac li Jesuse, toj ep crixchanoetic la schiꞌinic batel.
2
La
snupic ta be jun vinic ti tsacbil ta cꞌaꞌel chamele, jaꞌ jchiꞌiltic ta israelal. Tal squejan sba ta stojol li Jesuse.
Jech laj yalbe:
―Cajval, mi xacꞌan xacoltabun li jchamele, coltaun. Jnaꞌoj ti scotol xuꞌ avuꞌune ―xi li vinique.
3
Li Jesuse laj yacꞌbe scꞌob ta sba li jchamelajele, jech laj yalbe:
―Ta jcolta la achamele. Colan chaꞌa ―xut.
Icol ta ora.
4
Li Jesuse jech laj yalbe nojtoc:
―Mu me buchꞌu xavalbe ti la jcoltaote. Jaꞌ noꞌox ba acꞌ aba ta ilel ta stojol li palee. Acꞌbo li smoton Dios
jech chac cꞌu chaꞌal yaloj onoꞌox li Moisés ta voꞌonee, jech tsnaꞌic o li jchiꞌiltactic ti icol xa la achamele ―xut.
Jaꞌ scꞌoplal ti la scoltabe schamel li yajtunel jun banquilal soltaro li Jesuse
(Lc. 7.1–10)
5
Cꞌalal iꞌoch ta jteclum Capernaum schiꞌuc yajchanbalajeltac li Jesuse, te ital ta stojol jun jyanlumal vinic,
jaꞌ banquilal soltaro. Yuꞌun tal yalbe vocol li Jesuse.
6
Jech laj yalbe:
―Cajval, ip li cajtunele. Te puchꞌul ta stem ta jna yuꞌun muꞌyuc yipal jun yoc scꞌob. Toj cꞌux ta xaꞌi ―xi.
7
Itacꞌav li Jesuse:
―Chba jcoltabe li schamele ―xut.

SAN MATEO 8:8
9
SAN MATEO 8:31
8
Itacꞌav li banquilal soltaroe:
―Cajval, mu tsotsuc cabtel ti acꞌo joꞌot chabat ta jnae. Jaꞌ noꞌox alo jpꞌeluc mantal jech ta xcol o li
cajtunele.
9
Li joꞌone ta mantal noj oyun ti ta jpas ta mantal li soltaroetique. “Batan”, mi xcut li june,
chbat. “Laꞌ liꞌi”, mi xcut li yane, chtal. “Paso jech”, mi xcut li cajtunele, tspas ―xi li banquilal soltaroe.
10
Cꞌalal iyaꞌi jech li Jesuse, xmuybaj o. Jech laj yalbe li buchꞌutic te schiꞌuque:
―Melel li cꞌusi chacalbeique, muc to bu jech jtaoj junuc jchiꞌiltic ta israelal ti jech tschꞌun jech chac cꞌu
chaꞌal li vinic liꞌi.
11
Chacalbeic nojtoc. Chcꞌot scꞌacꞌalil ti chtalic ep crixchanoetic ta spꞌejel balumil ti maꞌuc
jchiꞌiltic ta israelale. Chba schiꞌinic li jtotic jmeꞌtic ta voꞌonee, jaꞌ li Abrahame, schiꞌuc li Isaaque, schiꞌuc
li Jacove, li te yoꞌ bu ta spas mantal li Diose.
12
Yan li buchꞌutic jech chalique: “Jaꞌ jmoltotic ta voꞌone li
Abrahame, jaꞌ yuꞌun ta onoꞌox xijꞌochutic li yoꞌ bu tspas mantal li Diose”, mi xiique, pero mu xꞌochic. Jaꞌ te
chteneic batel ta icꞌal acꞌubal. Te xꞌoqꞌueletic o, te xcꞌuxuxet o yeic ta scoj ti tsots li vocol ti chichꞌique ―xi
li Jesuse.
13
Li Jesuse jech laj yalbe li banquilal soltaroe:
―Batan. Li cꞌusi achꞌunoje chcꞌot ta pasel ―xut.
Icol ta ora li yajtunel li banquilal soltaroe.
Jaꞌ scꞌoplal ti icol yuꞌun Jesús li smeꞌniꞌ li Pedroe
(Mr. 1.29–31; Lc. 4.38–39)
14
Li Jesuse iꞌochic ta sna Pedro schiꞌuc li yan yajchanbalajeltaque. Iyil ti te puchꞌul ta stem li smeꞌniꞌ li
Pedroe yuꞌun ip ta cꞌocꞌ.
15
Li Jesuse la spicbe scꞌob. Itupꞌ ta ora li scꞌacꞌale. Ilic ta stem, lic macꞌlanvanuc.
Jaꞌ scꞌoplal ti icol yuꞌun Jesús ep ta chop chameletic
(Mr. 1.32–34; Lc. 4.40–41)
16
Cꞌalal xtupꞌet xaꞌox li osile, laj yiqꞌuic talel ta stojol Jesús ep buchꞌutic ochem pucuj ta yoꞌonic. Li Jesuse
ta jupꞌel noꞌox ye la sloqꞌuesan li pucujetic li ochem ta yoꞌonic li crixchanoetique, schiꞌuc icol yuꞌun scotol
li jchamelajeletic li te yicꞌojic talele.
17
Jech icꞌot o ta pasel li cꞌusi iyal Isaías ta voꞌonee. Jech laj yal: “Jaꞌ
chtal scoltabutic li cꞌusiuc noꞌox chamelal ip chcaꞌitique”, xi onoꞌox li Isaíase.
Jaꞌ scꞌoplal li buchꞌutic tscꞌan tschiꞌinic batel li Jesuse
(Lc. 9.57–62)
18
Cꞌalal iyil Jesús ti joybil ta epal crixchanoetique, jech laj yalbe li yajchanbalajeltaque:
―Batic ta jot nab ―xutan.
19
Tal scꞌopon Jesús jun li buchꞌutic spꞌisoj sbaic ta jchanubtasvanej ta smantaltac li Diose. Jech laj yalbe:
―Cajval, chajchiꞌin batel ti butic chabate ―xi.
20
Itacꞌav li Jesuse:
―Li vete jaꞌ oy to schꞌen, li mute jaꞌ oy to stas yaꞌel. Joꞌon li coꞌol crixchanoutique muꞌyuc jna. Nopo lec
mi chacꞌan chachiꞌinun batele ―xi li Jesuse.
21
Te ital jun li buchꞌutic ti te onoꞌox schiꞌuquic scotol cꞌacꞌal eꞌuc li Cajvaltique. Jech laj yalbe:
―Cajval, chavacꞌ xibat yuꞌun chba jchiꞌin li jtote. Mi ichame, ta jmuc comel, jaꞌ to chba jchiꞌinot ―xut.
22
Itacꞌav li Jesuse:
―Batic, chiꞌinun batel. Li buchꞌutic ti mu xiyichꞌic ta muqꞌue, coꞌol schiꞌuc chamemic yaꞌel. Te acꞌo smuc
sba stuquic ―xi li Jesuse.
Jaꞌ scꞌoplal ti ipaj yuꞌun icꞌ schiꞌuc nab li Jesuse
(Mr. 4.35–41; Lc. 8.22–25)
23
Iꞌoch ta canava li Jesuse, te iꞌochic eꞌuc li yajchanbalajeltaque yuꞌun chjelavic batel ta jot nab.
24
Cꞌalal
yaquic ta xanbal ta ba nabe, ital ta ora tsots icꞌ, tsots la syuqꞌuilan li nabe. Iꞌoch ep joꞌ ta yut li canavae,
yuꞌun xaꞌox ta xmuquij yalel ta yut nab. Li Jesuse te vayal ta yut canava.
25
Li yajchanbalajeltaque la stijic ta ora li Jesuse. Jech laj yalbeic:
―Cajval, coltauncutic yuꞌun liꞌ xa chijcham ta nabe ―xutic.
26
Itacꞌav li Jesuse:
―Ta scoj ti mu xachꞌunic ti oy juꞌele, jaꞌ yuꞌun chaxiꞌic ―xi.
Ilic li Jesuse, la spajes li iqꞌue schiꞌuc li nabe, jliquel ichꞌab ta ora.
27
Toj chꞌayel noꞌox yoꞌonic li
yajchanbalajeltaque, jech laj yalbe sbaic:
―¿Cꞌu nan chaꞌal li vinic liꞌi ti jliquel ipaj yuꞌun li iqꞌue schiꞌuc li nabe? ―xut sbaic.
Jaꞌ scꞌoplal ti iloqꞌuesbat pucujetic ta yoꞌonic chaꞌvoꞌ jgadarail viniquetique
(Mr. 5.1–20; Lc. 8.26–39)
28
Icꞌotic ta jot nab ta yosilalic li jgadaraetique, te ilocꞌ ta canava schiꞌuc li yajchanbalajeltaque li Jesuse,
ixanavic batel. Te isnupic ta be chaꞌvoꞌ viniquetic ti ochem pucuj ta yoꞌonique. Iloqꞌuic talel ta muquenal
yuꞌun jaꞌ xa snainojic li jombil chꞌenetic li bu ta xmuqueic li ánimaetique. Li chaꞌvoꞌique toj xiꞌel sbaic. Muc
xa buchꞌu ta xꞌechꞌic li te ta bee yuꞌun xiꞌemic o li chaꞌvoꞌ viniquetique.
29
Li chaꞌvoꞌique tsots laj yaptaic li
Jesuse:
―Jesús, joꞌot Snichꞌonot Dios, ¿cꞌu chaꞌal tal aticꞌ aba ta jtojolcutic? Muc to bu cꞌotem scꞌacꞌalil chavacꞌ
quichꞌcutic vocol ―xiic.
30
Li bu vaꞌal li Jesuse te noꞌox nopol chveꞌ epal chitometic.
31
Li pucujetique la scꞌanbeic vocol li Jesuse,
jech laj yalbeic:

SAN MATEO 8:32
10
SAN MATEO 9:17
―Mi chaloqꞌuesuncutic li ta yoꞌonic li viniquetic liꞌi, acꞌo xba ochcuncutic li ta chitometic leꞌe ―xiic.
32
―Locꞌanic batel ―xꞌutatic yuꞌun li Jesuse.
Iloqꞌuic ta ora ta yoꞌon li chaꞌvoꞌ viniquetique, ba ochicuc li ta chitometique. Li chitometique iloqꞌuic ta
anil scotol, iyalic ta yalebaltic. Itsꞌujic ochel ta nab, te ijicꞌav scotolic.
33
Li jchabiejchitometique ixiꞌic, ibatic ta anil ta jteclum. Ba yalbeic scotol crixchanoetic li cꞌusi icꞌot
ta pasele. Ba yalbeic ti icham scotol li chitometique schiꞌuc ti icolic xa li chaꞌvoꞌ schiꞌilic ti ochem toꞌox
pucujetic ta yoꞌonique.
34
Scotol li crixchanoetic li te nacalic ta jteclume iloqꞌuic batel, ba staic li Jesuse.
Cꞌalal icꞌotique, laj yalbeic Jesús ti acꞌo locꞌuc ba te ta yosilalique.
9
Jaꞌ scꞌoplal ti icol yuꞌun Jesús jun vinic ti muꞌyuc yipal jun yoc scꞌobe
(Mr. 2.1–12; Lc. 5.17–26)
1
Ta tsꞌacale iꞌoch ta canava schiꞌuc yajchanbalajeltac li Jesuse, isut batel ta jteclum Capernaum, jaꞌ li bu
nacale.
2
Te iqꞌueche talel ta stojol Jesús jun jchiꞌiltic ta israelal ti muꞌyuc yipal jun yoc scꞌobe. Cꞌalal iyil
Jesús ti schꞌunojic ti oy sjuꞌele, jech laj yalbe li jchamelajele:
―Jnichꞌon, mu xavat avoꞌon. Pasbilot xa perton yuꞌun scotol amul ―xi.
3
Te oy chaꞌoxvoꞌ li buchꞌutic spꞌisoj sbaic ta jchanubtasvanej ta smantaltac li Diose. Jech la snop ta
yoꞌonic: “Li vinic liꞌi ta stoy sba yuꞌun ta spꞌis sba ta Dios”, xi ta yoꞌonic.
4
Li Jesuse sqꞌueloj li cꞌusi la
snop ta yoꞌonique, jech laj yalbe:
―¿Cꞌu chaꞌal ti muc bu lec li cꞌusi chanopique?
5
Ta melel buchꞌuuc noꞌox xuꞌ ta xal: “Pasbilot xa perton
yuꞌun amul” ti xie, yuꞌun mu vocluc ta alel. Jech nojtoc mu vocluc ta alel: “Lican, xanavan” ti xijchie. Pero
jaꞌ scꞌan chaqꞌuelic mi melel chcꞌot ta pasel yuꞌun li buchꞌu jech chale.
6
Joꞌone laj cal xa ti pasbil xa perton
yuꞌun li smul li vinique. Qꞌuelic me li cꞌusi ta jpas li avie yoꞌ jech chanaꞌic o ti joꞌon noꞌox ta jpasbe perton
yuꞌun smulic li crixchanoetic liꞌ ta balumile, joꞌon li coꞌol crixchanoutique ―xut.
Li Jesuse jech laj yalbe li jchamelajele:
―Lican, ichꞌo batel la apope, batan ta ana ―xut.
7
Ilic ta ora li jchamelajele, ibat ta sna.
8
Cꞌalal iyilic li epal crixchanoetique, toj chꞌayel noꞌox yoꞌonic. Laj
yalic coliyal Dios ta sventa ti jech yacꞌojbe sjuꞌel jun vinique.
Jaꞌ scꞌoplal ti iꞌiqꞌue ta yajchanbalajel Jesús li Mateoe
(Mr. 2.13–17; Lc. 5.27–32)
9
Cꞌalal ijelav batel jutuc li Jesuse, iyil ti te chotolun ta jchotleb li yoꞌ bu ta stoj spatanic li crixchanoetique.
Mateo jbi. Jech laj yalbun li Jesuse:
―Laꞌ chiꞌinun batel ―xiyut.
La jchiꞌin batel ta ora.
10
Ta tsꞌacale ba veꞌuc li Jesuse. Istsob sbaic talel ep jtsobpatanetic schiꞌuc li buchꞌutic ti toj chopol
cuxulique. Tal schiꞌinuncutic ta chotlej ta mexa. Te oyuncutic jcotolcutic, joꞌoncutic li yajchanbalajelta-
cuncutic li Jesuse.
11
Cꞌalal iyilic li jfariseoetic ti te oyique, jech la sjacꞌbuncutic:
―¿Cꞌu chaꞌal ta xveꞌ schiꞌuc jtsobpatanetic schiꞌuc li jpasmuliletic la avajchanubtasvanejique? ―xijyut-
cutic.
12
Li Jesuse iyaꞌi li cꞌusi iyalique, jech itacꞌav:
―Li buchꞌutic muc bu ipique mu scꞌanic poxtael. Jaꞌ noꞌox tscꞌanic poxtael li buchꞌutic ipique.
13
Ba nopic
li cꞌusi smelol ti jech yaloj li Diose: “Jaꞌ ta jcꞌan ti chacꞌuxubinvanique, maꞌuc noꞌox ti chamilbecun jmotone”,
xi li Diose. Li joꞌone maꞌuc tal jsaꞌ li buchꞌutic muꞌyuc smulic ti yalojique; jaꞌ tal jsaꞌ li jpasmuliletique yoꞌ
jech chictaic o li smulique ―xi li Jesuse.
Jaꞌ scꞌoplal ti ijacꞌbat Jesús cꞌu chaꞌal mu xicta yiximic li yajchanbalajeltaque
(Mr. 2.18–22; Lc. 5.33–39)
14
Li yajchanbalajeltac li Juan li iyacꞌ ta ichꞌel joꞌe te italic ta stojol Jesús. Jech tal sjacꞌbeic li Jesuse:
―Li jfariseoetique ep ta velta ta xicta yiximic. Jaꞌ noꞌox jechuncutic eꞌuc li joꞌoncutique. ¿Cꞌu chaꞌal mu
xicta yiximic la avajchanbalajeltaque? ―xiic.
15
Itacꞌav li Jesuse:
―Cꞌalal yacal nupunele, te oy li jnupunel quereme, jaꞌ yuꞌun mu xuꞌ ta xat yoꞌonic li yutsꞌ yalaltac li
jnupunel quereme yuꞌun te to schiꞌuquic. Jaꞌ noꞌox jechic eꞌuc li cajchanbalajeltaque, mu jechuc o smelol
ti ta xicta yiximique, ti ta xat yoꞌonique, yuꞌun liꞌ to jchiꞌuquique. Jaꞌ to mi icꞌot scꞌacꞌalil ti chismilic li
buchꞌutic chiscontrainique, jaꞌ to xuꞌ ta xicta yiximic li cajchanbalajeltaque.
16
’Li buchꞌu ta schꞌun li cꞌusi chcale, persa chicta li cꞌusi schꞌunoj toꞌox ti jech chcol o ti yaloje. Persa
ta sloqꞌuel yoꞌon ta schꞌun li cꞌusi chcale yoꞌ jech chcol o. Jech chac cꞌu chaꞌal li buchꞌu ta xpacꞌomaje, mu
spacꞌ ta achꞌ pocꞌ ti muc toꞌox bu mutseme, yuꞌun mi imutse ta xjat más li poco poqꞌue.
17
Jech nojtoc li achꞌ
yaꞌlel tsꞌusub ti ta xa xpajube, muc buchꞌu ta schꞌol ta poco yav li pasbil ta nucule. Mi jech ta spasique, cꞌalal
ta xvocan stuc li yaꞌlel tsꞌusube, chtꞌom li yave. Altic chmal scotol li yaꞌlel tsꞌusube. Li yave altic ta xchꞌay.
Li achꞌ yaꞌlel tsꞌusub ti ta xa xpajube, jaꞌ scꞌan ti ta achꞌ yav chichꞌ chꞌolele. Jech lec chcom o schiꞌuc yav li
yaꞌlel tsꞌusub li pajubem xae ―xi li Jesuse.
Jaꞌ scꞌoplal ti la schaꞌcuxesbe stseub Jairo li Jesuse schiꞌuc icol jun ants ti ipicbat spuychij li Jesuse
(Mr. 5.21–43; Lc. 8.40–56)

SAN MATEO 9:18
11
SAN MATEO 10:8
18
Cꞌalal yacal ta loꞌil li Jesuse, te ital jun jchiꞌiltic ta israelal, jaꞌ jmeltsanejcꞌop ta jun chꞌulna. Tal squejan
sba ta stojol li Jesuse, jech cꞌot yalbe:
―Naca to icham jtseub. ¿Mi mu xaꞌabolaj xba avacꞌ acꞌob ta sba yoꞌ jech ta xchaꞌcuxi? ―xi.
19
Li Jesuse la schiꞌin batel li jmeltsanejcꞌope. Joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique lijbatcutic eꞌuc.
20
Oy jun ants oy xa slajchaebal jabil ti mu xmac li schamele. Inopoj batel ta spat li Jesuse, la spicbe stiꞌ
spuychij.
21
Jech la snop ta yoꞌon: “Acꞌo mi jaꞌ noꞌox ta jpicbe li spuychije, chicol o”, xi ta yoꞌon li antse.
22
Li
Jesuse ijoypꞌij sqꞌuel li antse, jech laj yalbe:
―Jnichꞌon, junuc avoꞌon. Yuꞌun achꞌun ti oy juꞌele, jech chacol ―xut.
Icol ta ora li antse.
23
Li Jesuse te icꞌot ta sna li jmeltsanejcꞌope, iꞌoch. Laj yil ti te oy jtijꞌamayetique. Te xꞌavetic ta oqꞌuel li
jchiꞌiltactique.
24
Jech iꞌalbatic yuꞌun li Jesuse:
―Locꞌanic to batel. Muc bu chamem li tseube, yuꞌun noꞌox chvay ―xi.
Cꞌalal jech iyaꞌiic li jchiꞌiltactique, la stseꞌinic li Jesuse yuꞌun snaꞌic ti chamem li tseube.
25
Li Jesuse la
stacan loqꞌuel scotol li jchiꞌiltactique, iꞌoch li yoꞌ bu telel li ánimae. La stsacbe scꞌob li ánima tseube, ichaꞌcuxi
ta ora, itots.
26
Ipuc scꞌoplal ta ora ta scotol cosilaltic ti la schaꞌcuxes li tseub li Jesuse.
Jaꞌ scꞌoplal ti la sjambe sat chaꞌvoꞌ maꞌsatetic li Jesuse
27
Ixanav batel nojtoc li Jesuse. Te jchiꞌucutic batel, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique. Te tijilic
batel chaꞌvoꞌ jchiꞌiltic ta israelal naca maꞌsatetic. Tsots laj yaptaic li Jesuse:
―Joꞌot snitilulot David ti scꞌoplal onoꞌox chaꞌoch ta ajvalilal cuꞌuncutique, ¡cꞌuxubinuncutic! ―xiic.
28
Cꞌalal iꞌoch ta na li Jesuse, te italic ta stojol Jesús li chaꞌvoꞌ maꞌsatetique. Li Jesuse jech la sjacꞌbe:
―¿Mi chachꞌunic ti xuꞌ cuꞌun chajamboxuc la asatique? ―xut.
―Ta jchꞌuncutic, Cajval ―xi itacꞌavic li maꞌsatetique.
29
Li Jesuse la spicanbe sat li chaꞌvoꞌ maꞌsatetique. Jech laj yalbe:
―Ti achꞌunojic ti xuꞌ cuꞌun chajamboxuc la asatique, jech acꞌo jamuc ―xi li Jesuse.
30
Ijam ta ora li satique. Li Jesuse tsots laj yalbe:
―Mu me buchꞌu xavalbeic ti la jamboxuc la asatique ―xꞌutatic.
31
Pero cꞌalal isutique, la spuquinbeic scꞌoplal Jesús ta spꞌejel cosilaltic.
Jaꞌ scꞌoplal ti icol yuꞌun Jesús jun umaꞌ vinic
32
Cꞌalal muc toꞌox bu sutemic batel li chaꞌvoꞌ maꞌsatetique, te icꞌbil talel ta stojol Jesús jun umaꞌ vinic,
jaꞌ jchiꞌiltic ta israelal nojtoc. Ochem pucuj ta yoꞌon.
33
Li Jesuse la sloqꞌuesbe li pucuj li ochem ta yoꞌon li
vinique. Lic cꞌopojuc li vinique. Toj chꞌayel noꞌox yoꞌonic li epal crixchanoetique. Jech laj yalic:
―¡Muc bu quilojtic jech tspas junuc jchiꞌiltic li a sbae! ―xiic.
34
Cꞌalal iyilic li jfariseoetic li te oyique, jech laj yalbe sbaic:
―Li vinic liꞌi ta sjuꞌel banquilal pucuj ta sloqꞌues li pucujetic li ochem ta yoꞌonic li crixchanoetique ―xi
la snaꞌleic.
Jaꞌ scꞌoplal ti abol sba iyil li crixchanoetic ta Galilea balumil li Jesuse yuꞌun muc buchꞌu ta xꞌalbatic scꞌop Dios
35
Li Jesuse ixanav batel ta scotol jteclumetic schiꞌuc ta coloniaetic. Te ichanubtasvan ta jupꞌej schꞌulnaic.
Laj yalbe yaꞌiic li lequil cꞌope, jaꞌ ti ista xa scꞌacꞌalil ti chventainatic yuꞌun li Diose. Li Jesuse la scoltaanbe
nojtoc li cꞌusiuc noꞌox chamelal ip chaꞌiic li crixchanoetique.
36
Cꞌalal iyil Jesús ti ep crixchanoetic te
tsobolique, toj abol sbaic iyil. Yuꞌun jaꞌ jechic jech chac cꞌu chaꞌal chij ti muꞌyuc yajchabivanejique.
37
Jech
laj yalbuncutic, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique:
―Melel oy ep li buchꞌutic chac yaꞌiic li scꞌop Diose pero jaꞌ muc bu ep li buchꞌutic chal li scꞌop Diose. Jech
chac cꞌu chaꞌal mi ep li cꞌajoje pero jaꞌ muc bu ep li jcꞌajavile.
38
Jaꞌ yuꞌun cꞌanbeic Dios ti acꞌo stac batel li
buchꞌutic chba yalbeic li scꞌope yuꞌun jaꞌ Yajval li abtele ―xijyutcutic li Jesuse.
10
Jaꞌ scꞌoplal ti la stꞌuj lajchavoꞌ yajchanbalajeltac li Jesuse
(Mr. 3.13–19; Lc. 6.12–16)
1
Li lajchavoꞌuncutic ti yicꞌojuncutic ta yajchanbalajel li Jesuse, laj yacꞌbun jtsatsal juꞌelcutic eꞌuc ti ta
jloqꞌuesbecutic pucujetic ta yoꞌonic li crixchanoetique, schiꞌuc ti ta jcoltabecutic ti cꞌustic noꞌox ip chaꞌiique.
2
Jaꞌ jbicutic liꞌi: Li buchꞌu baꞌi itꞌujee jaꞌ Simón li Pedro schaꞌmojol sbie. Schiꞌuc Andrés, jaꞌ yitsꞌin
li Pedroe. Schiꞌuc Jacobo schiꞌuc yitsꞌin li Juan sbie, jaꞌ snichꞌnab li Zebedeoe.
3
Schiꞌuc Felipe, schiꞌuc
Bartolomé, schiꞌuc Tomás, schiꞌuc joꞌon li Mateoun ti jtsobpatanun toꞌoxe. Schiꞌuc li otro jun Jacobo, jaꞌ
snichꞌon Alfeo. Schiꞌuc Lebeo li Tadeo schaꞌmojol sbie.
4
Schiꞌuc Simón ti la schiꞌin toꞌox li jcananeoetique.
Schiꞌuc Judas Iscariote li buchꞌu tsꞌacal to iyacꞌ ta cꞌabal li Jesuse.
Jaꞌ scꞌoplal ti itaqueic batel ta yalel scꞌop Jesús li lajchavoꞌ yajchanbalajeltaque
(Mr. 6.7–13; Lc. 9.1–6)
5
Li Jesuse la stacuncutic batel, joꞌoncutic li lajchavoꞌuncutique. Lec lischanubtasuncutic batel, jech laj
yalbuncutic:
―Mu me xabatic ta yosilalic li buchꞌutic maꞌuc jchiꞌiltic ta israelale schiꞌuc ta yosilalic li jsamariaetique.
6
Jaꞌ noꞌox te xabatic li yoꞌ bu oyic li jchiꞌiltactic ta israelale, yuꞌun chꞌayemic jech chac cꞌu chaꞌal li chijetique.
Yan o be stamojic.
7
Ba albeic ti ista xa scꞌacꞌalil ti chventainatic yuꞌun li Diose.
8
Coltaanic li buchꞌutic

SAN MATEO 10:9
12
SAN MATEO 10:39
tsacbilic ta chamele. Chaꞌcuxesic ánimaetic. Coltaanbeic schamelic li buchꞌutic tsacbilic ta cꞌaꞌel chamele.
Loqꞌuesic pucujetic ta yoꞌonic li crixchanoetique. La atsatsal ajuꞌelic li laj cacꞌboxuque jaꞌ amotonic. Jech
ta matanal me xacoltavanic eꞌuc.
9
’Mu me xavichꞌic batel ataqꞌuinic.
10
Mu me xavichꞌic batel aveꞌelic. Mu me xavichꞌic batel chaꞌlic acꞌuꞌic,
schiꞌuc axonobic, schiꞌuc anamteꞌic. Yuꞌun li buchꞌutic ta xꞌabtejique te ta xꞌacꞌbat sveꞌelic.
11
’Buyuc noꞌox chaꞌochic, mi ta jteclumetic, mi ta coloniaetic, jaqꞌuic me li buchꞌu lec scꞌoplale. Jaꞌ te
xachꞌamunbeic sna jaꞌ to mi laloqꞌuic ta slumalic teye.
12
Cꞌalal chaꞌochic ta snae, jech xavalbeic: “Acꞌo
spasboxuc ta jun avoꞌonic li Diose”, utic cꞌotel.
13
Mi chayichꞌic ta mucꞌ ti cajchanbalajeltacoxuque, chilic
ti jun yoꞌonique. Mi mu xayichꞌic ta muqꞌue, mu xilic o ti jun yoꞌonique.
14
Li buchꞌutic mu xayotesic
ta snaique, ti mu scꞌan xaꞌiic acꞌopique, lilinic comel spucucal la avoquique. Jaꞌ noj jech nojtoc cꞌalal mi
laloqꞌuic batel ta slumalique, lilinic comel spucucal avoquic nojtoc. Jaꞌ senyail ti icom xa ta sba stuquic ti
muc bu xichꞌic ta mucꞌ li jcꞌop li la avalique.
15
Melel li cꞌusi chacalbeique, cꞌalal ta xcꞌot scꞌacꞌalil ti ta xichꞌ
cꞌop li Diose, jaꞌ más tsots vocol ta xichꞌic li jchiꞌiltactic li te ta jteclum li bu muc bu xayotesique. Li vocol ta
xichꞌic li crixchanoetic li te ta jteclum Sodoma schiꞌuc li ta jteclum Gomorra ta voꞌonee, jaꞌ mu sta jech.
Jaꞌ scꞌoplal ti laj yal Jesús ti ta onoꞌox staic contrainel li yajchanbalajeltaque
16
’Chajtaquic batel jech chac cꞌu chaꞌal chijetic ti chcꞌot staic oqꞌuiletique, yuꞌun te chcꞌot ataic
jchiꞌiltactic ti chac smiloxuque. Jaꞌ scꞌan ti pꞌijoxuc me jech chac cꞌu chaꞌal li orachon ti lec pꞌije. Pero lecuc
me avoꞌonic jech chac cꞌu chaꞌal li stsue.
17
Pꞌijanic me yuꞌun oy buchꞌu mu xascꞌanic. Chayaqꞌuic ta scꞌob
li buchꞌutic oy yabtelic li te ta schꞌulnaique, te chastsitsic.
18
Ta sventa ti avichꞌojicun ta muqꞌue chayiqꞌuic
batel ta stojol li ajvaliletique, jaꞌ yuꞌun xuꞌ xavalic li jcꞌop ta stojolique, schiꞌuc ta stojol li buchꞌutic maꞌuc
jchiꞌiltic ta israelale.
19
Cꞌalal chaꞌaqꞌueic ta cꞌabale, mu me xal avoꞌonic li cꞌusi chavalique, schiꞌuc li cꞌu sba
chatacꞌavique.
20
Yuꞌun jaꞌ tsjules ta ajolic li Chꞌul Espíritu ti junic schiꞌuc li Jtotic Diose.
21
’Oy buchꞌutic chaqꞌuic ta milel yitsꞌinic mi sbanquilic. Oy buchꞌutic chaqꞌuic ta milel li snichꞌonique.
Oy buchꞌutic tscontrainic stot smeꞌic, chaqꞌuic ta milel nojtoc.
22
Ta sventa ti avichꞌojicun ta muqꞌue ti
chascontrainic li crixchanoetique. Li buchꞌutic chcuch yuꞌun scotol li vocole, mi mu schibajes yoꞌonique,
jaꞌ chcolic o sbatel osil.
23
Mi oy bu chataic ilbajinel majel ta jun jteclume, batanic ta yan o jteclum. Melel li
cꞌusi chacalbeique, cꞌalal chichaꞌtal nojtoque, joꞌon li coꞌol crixchanoutique, muc toꞌox bu lajem avalojbeic
jcꞌop li jchiꞌiltactic ta scotol jteclumetic liꞌ ta cosilaltique.
24
’Joꞌoxuc li cajchanbalajeltacoxuque, joꞌoxuc ti chatunic cuꞌune, mu me xanopic ti lec chaꞌileic yuꞌun
li crixchanoetique.
25
Ta onoꞌox xavichꞌic contrainel jech chac cꞌu chaꞌal ta xquichꞌ contrainel, joꞌon ti
Avajchanubtasvanejicune, joꞌon ti Avajvalicune. Jech chalic jcꞌoplal li crixchanoetic ti pucujune. Jaꞌ xaval li
joꞌoxuque ti jnichꞌnaboxuque, más to chayalbeic ti pucujoxuque.
Jaꞌ scꞌoplal ti laj yal Jesús: “Jaꞌ me xaxiꞌic o li Diose”, xi
(Lc. 12.2–7)
26
’Mu me xasibtes abaic yuꞌun li crixchanoetique yuꞌun persa ta xaꞌiic onoꞌox li cꞌustic calojboxuque.
27
Jaꞌ avabtelic ti jamal chavalic batele.
28
Mu me xasibtes abaic yuꞌun li buchꞌutic chac smiloxuque yuꞌun
mu snaꞌ xcham la achꞌulelique. Jaꞌ me xaxiꞌic li Diose yuꞌun jaꞌ xuꞌ yuꞌun chasticꞌoxuc ta mucꞌta cꞌocꞌ schiꞌuc
achꞌulelic.
29
’Xanaꞌic ti mu cꞌusi bal o stojol ta chaꞌcot li bicꞌtal mutetique. Pero mu jcotuc ta stsꞌuj yalel ta balumil
mi mu jechuc ta scꞌan li Jtotique.
30
Li joꞌoxuque atbil scotol ti jaypꞌej li stsotsil ajolique.
31
Jaꞌ yuꞌun mu me
xaxiꞌic. Yuꞌun más to cꞌuxoxuc ta yoꞌon li Diose; jaꞌ jutuc noꞌox cꞌuxubinbilic li bicꞌtal mutetique.


Download 2.8 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   69




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling