Aprovat provisionalment pel


Download 22.48 Mb.
Pdf ko'rish
bet12/21
Sana15.12.2019
Hajmi22.48 Mb.
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   21

Direcció dels treballs:  
 
 
 Tècnic 
redactor: 
Sílvia Martín Fernández, 
ambientòloga 
 
 
 
 
 

Estudis territorials i ambientals 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
112 
 
 
 
 

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
113 
 
3. XARXA DE COMUNICACIONS I MOBILITAT 
3.1 Introducció i objecte 
3.1.1- Introducció i marc normatiu 
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat, significa un canvi de tendència en el model 
de mobilitat. La Llei estableix els principis, els objectius i els altres requisits específics 
que han de desenvolupar els corresponents instruments de planificació de la mobilitat 
i, entre aquests, els estudis d’avaluació de la mobilitat generada. 
La Llei 9/2003 parteix de la determinació de millorar l’accessibilitat i minimitzar els 
impactes negatius del transport, i dibuixa les línies mestres d’una estratègia que 
respon als principis de competitivitat, integració social, qualitat de vida, salut, seguretat 
i sostenibilitat. 
Tal i com s’especifica a l’article 18 de la Llei, com a mínim els plans territorials 
d’equipaments o serveis, els plans directors, els plans d’ordenació municipal i els 
projectes de noves instal·lacions que es determinin per reglament han d’incloure un 
estudi d’avaluació de mobilitat generada.  
 
Els estudis de mobilitat generada (EAMG) es troben regulats pel Decret 344/2006, de 
19 de setembre, el qual vol donar resposta a una realitat canviant en la gestió de la 
mobilitat, en la qual les xarxes per a vianants, bicicletes i transport col·lectiu 
incrementen el seu protagonisme en la satisfacció de les necessitats de mobilitat de la 
ciutadania, i en el qual també els valors de la qualitat de vida, seguretat en els 
desplaçaments i sostenibilitat han d’estar cada dia més presents en el disseny i la 
gestió de la xarxa viària. 
Amb els EAMG s’avalua l'increment potencial de desplaçaments provocat per una 
nova planificació i la capacitat d'absorció dels serveis viaris i dels sistemes de 
transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els 
desplaçaments amb bicicleta o a peu. També, valora la viabilitat de les mesures 
proposades per a gestionar de manera sostenible la nova mobilitat i, especialment, les 
fórmules de participació del promotor per a col·laborar en la solució dels problemes 
derivats d'aquesta nova mobilitat generada. 
A l’hora de desenvolupar l’avaluació de la mobilitat generada pel planejament 
urbanístic general o derivat, cal tenir en compte els estudis i documents anteriors que 
podrien ajudar a analitzar el marc territorial i les tendències en matèria de mobilitat. En 
el cas d’Argentona els principals documents de referència són el Pla d’infraestructures 
i Transport de Catalunya (PITC) 2006-2026, el Pla Director de Mobilitat de la Regió 
Metropolitana de Barcelona, el Pla Director d'Infraestructures 2011 – 2020, així com 
els estudis de mobilitat que disposa el municipi.  
 
3.1.2- Objecte 
En relació a la mobilitat, aquest EAMG s’inscriu en el marc de diversos textos 
legislatius, reglamentaris i tècnics, entre els quals destaquen la Llei 9/2003 de 
mobilitat, el Decret 344/2006 de regulació dels estudis de mobilitat generada, les 
Directrius Nacionals de Mobilitat. Els objectius a assolir, que venen fixats per aquest 
marc, i principalment són:  
•  Prioritzar els modes no motoritzats (a peu i en bicicleta) en el disseny urbà del 
municipi, tant en la vialitat futura prevista amb els creixements del POUM com 
en l’existent.  
•  Disposar d’una xarxa d’itineraris per a vianants accessible que connecti els 
principals centres atractors de mobilitat del municipi. 

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
114 
•  Desenvolupar una xarxa d’itineraris per a bicicletes que garanteixi la cobertura 
de tot el municipi. 
•  Garantir l’accessibilitat per a vianants i també per a bicicletes. 
•  Garantir la connexió en les diferents xarxes de transport (vianants, bicicletes, 
vehicle privat, transport públic) del sector en relació a la resta del nucli urbà. 
•  Garantir l’accés a la xarxa de transport col·lectiu (tant en cobertura territorial 
com en capacitat de l’oferta de transport col·lectiu). 
•  Fomentar l’ús racional del vehicle privat. 
•  Preveure una dotació mínima d’aparcament fora de la via pública tant per les 
bicicletes com pel vehicle privat. 
•  Regular el trànsit de vehicles pesants i distribució de mercaderies per dins del 
nucli urbà. 
•  Definir els espais necessaris per les operacions de càrrega i descàrrega. 
 
3.2 Generalitats del municipi 
3.2.1- Situació 
Argentona (d’uns 25,4 Km2) se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la 
vall mitjana de la riera d’Argentona. El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró 
(E), Dosrius (NE), la Roca del Vallès (NW), Òrrius (W) i amb Cabrils i Cabrera de Mar, 
al sud.  
El terme municipal comprèn la vila d’Argentona, cap de municipi, diverses 
urbanitzacions i, encara, un bon nombre de masies esparses, agrupades en veïnats, 
com Sant Jaume de Treià, Can Pins, Clarà, el Puig, Lledó, el Cros o el Carrer d’en 
Cirers, el santuari del Viver i l’antic priorat de Sant Pere de Clarà.  
 
Figura.1. Situació i d’Argentona 
 
 
 
Font: lavola a partir d’ICC, Topogràfic 1/50.000 
 
3.2.2- Demografia 
Argentona compta amb una població d’11.920 habitants (IDESCAT, 2013) censats. 
 
Durant els darrers 20 anys, mostra un creixement demogràfic continuat, especialment 
entre els anys 1999 i 2006. Aquest creixement es troba motivat fonamentalment pels 
saldos migratoris positius respecte a la resta de municipis del Maresme. 
 
 

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
115 
 
Taula.26 Evolució demogràfica al municipi d’Argentona. 1990-2013 
 
 
 
Font: lavola a partir de les dades de l’Idescat  
 
L’estructura de la població resident és força similar a la comarcal, presentant un índex 
d’envelliment de la població inferior a la mitjana catalana (vegeu la figura 2.2) i una 
percentatge de població de fins a 14 anys superior al comarcal i del conjunt de 
Catalunya.  
 
Figura.2. Piràmide d’edats d’Argentona i el Maresme (2012) 
 
 
 
Font: Idescat 
 
En relació a les persones amb disminució legal reconeguda, a l’any 2012 a Argentona 
hi vivien 501 persones amb aquesta condició. Aquest valor representa el 4,2% de la 
població resident, percentatge inferior al del conjunt de Catalunya (6,0%). 
 
Per franges d’edat, la major part de les persones amb disminució tenen entre 45 i 64 
anys (36,7%), mentre que per sexe, es reparteix en un 51% d’homes i un 49% de 
dones.  
 
Segons el tipus de disminució, predominen les disminucions físiques motòriques 
(32,7%), físics no motòrics (25,3%) i malalts mentals (18,2%). 
 
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
20
10
20
11
20
12
20
13
N
re. habit
an
ts

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
116 
 
3.2.3- Habitatge 
Segons el cens d’habitatge de 2011, Argentona compta amb 3.154 edificis i 5.510 
immobles. Les principals característiques del parc d’habitatges són:  
•  Predomina l’edificació de baixa densitat i amb poques plantes sobre rasant. El 
96,01% dels edificis tenen com a màxim tres plantes sobre rasant.  
•  El 80,53% dels habitatges són unifamiliars.  
•  Segons l’any de construcció el 14,93%  dels edificis foren construïts a partir de 
l’any 2002, el 18,89% del període 1991-2001, el 13,88% del període 1981-
1991, el 22,17% del període 1971-1981 i el 30,13% són anterior a l’any 1971.  
•  Segons la disponibilitat d’aparcament, hi ha un 45% d’habitatges que no 
disposen d’aparcament. La dotació total d’aparcament en habitatges se situan 
en torn a les 3.200 places.  
 
3.2.4- Estructura econòmica 
El setembre de 2013, el municipi comptava amb 4.663 habitants ocupats.  D’aquests 
un 73,82% treballaven al sector serveis, el 18,31% a la indústria, el 6,56% a la 
construcció i un 1,31% al sector primari.  Fent aquest mateix anàlisi des del punt de 
vista de l’ocupació que generen les activitats del municipi (independentment del lloc de 
residència dels seus treballadors),  la situació és similar però amb major nombre 
d’ocupats al sector industrial.  
 
Figura.3 Estructura econòmica d’Argentona per sectors 
 
 
 Primari 
 Secundari 
 Construcció 
 
Terciari 
 
Font: Departament de Treball 
 
En relació a la població a l’atur l’evolució la tendència ha estat creixent durant el 
període 2000-2013, registrant en l’actualitat valors propers al miler d’aturats. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1,3%
18,3%
6,6%
73,8%
Població ocupada d'Argentona per sectors 
(setembre 2013)
0,9%
36,5%
8,6%
53,9%
Lloc de treball localitzats a  Argentona 
(desembre 2012)

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
117 
Figura.4. Evolució anual del nombre d’aturats d’Argentona (dades del 31 de març 
de cada any) 
 
 
Font: Departament de Treball 
 
3.3 Infraestructures existents i previstes 
Aquest apartat analitza les xarxes de mobilitat supramunicipals existents i previstes 
que per la seva incidència en l’àmbit territorial a Argentona s’han de tenir en compte en 
relació a les propostes del POUM.  
 
3.3.1- Infraestructures actuals 
Les infraestructures viàries d’accés a la ciutat es poden classificar en: 
•  Xarxa bàsica (per a la circulació de pas i la circulació interna de llarga 
distància). Formen part d’aquesta xarxa  les carreteres C-60 i C-32. 
•  Xarxa comarcal i local (utilitzada per a la circulació general entre els centres 
comarcals i entre d’altres nuclis importants de població). Formen part d’aquesta 
xarxa les carreteres C-1415c,  B-502, BV-5106 i la B-510) 
 
La taula 3.1 mostra les intensitats d’aquesta vialitat segons els darrers aforaments 
publicats pel Departament de Territori i Sostenibilitat i per la Diputació de Barcelona.  
 
Taula 27. Intensitats Mitjanes Diàries de trànsit de les principals infraestructures 
viàries.  
 
carretera i tram 
pk 
imd 
%pesants  ANY 
C-60 (entre la sortida de la Roca i l’accés nord d’Argentona) 
8,00 
46.562 
3,83 
2012 
C-32 (entre C-60 i sortida Cirers de Mataró) 
99,87 
88.909 
4,05 
2012 
C-32 (entre C-60 i C-31f) 
96,99 
72.977 
3,80 
2012 
C-1415c (entre Argentona i Mataró) 
1,51 
8.000 
4,94 
2012 
C-1415c (entre Argentona i accés C-60) 
4,96 
10.006 
5,10 
2011 
B-502(entre Argentona i rotonda Cooperativa) 
4,20 
3.812 
6,72 
2011 
B-510 (entre Argentona i Dosrius) 
0,32 
9.974 
8,61 
2012 
BV-5106 (entre Òrrius i l’accés a Can Cabot) 
7,31 
1.577 
5,77 
2011 
BV-5106 (entre l’accés a Can Cabot i la crta C-1415c) 
9,55 
3.549 
5,72 
2012 
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat i Diputació de Barcelona 
 
0
200
400
600
800
1000
1200
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
20
10
20
11
20
12
20
13
N
re-
at
urat
s

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
118 
 
Figura.5. Xarxa viària d’accés a Argentona 
 
 
 
Font: ICC 
 
3.3.2- Infraestructures previstes 
Les principals infraestructures de mobilitat amb incidència directe o indirecte sobre la 
mobilitat del municipi són:  
•  Eix del Maresme II: N-II, desplaçament cap al corredor de la C-32. 
Desplaçament de la N-II cap a l'interior per tal d'alliberar el vial actual que 
passar a tocar de la costa i que suposa una barrera important per la connexió 
dels diferents municipis amb el seu litoral (actuació prevista al Pla 
d'Infraestructures del Transport de Catalunya (2006-2026)). 
•  Carril bus – VAO a la C-31, entre un quilòmetre abans de la bifurcació amb la 
Pota Nord (B-20) fins a Mataró (actuació prevista al Pla d'Infraestructures del 
Transport de Catalunya (2006-2026)). 
•  Construcció de la línia orbital ferroviària, la qual previa una estació de ferrocarril 
a Argentona (a l’est del nucli urbà) (actuació prevista al Pla d'Infraestructures 
del Transport de Catalunya (2006-2026)). 
• Variant ferroviària Barcelona – Mataró (actuació prevista al Pla 
d'Infraestructures del Transport de Catalunya (2006-2026)). 
•  Carril bici entre Mataró i Argentona (actuació prevista al Pla Director de 
Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona).  
 
3.3.3- Planejament supramunicipal que afecta a les infraestructures 
PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) 2006-2026 
El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) de la Secretaria de Mobilitat 
del Departament de Política Territorial i Obres Públiques defineix la xarxa 
d’infraestructures viàries i ferroviàries que estructuren Catalunya. Aquest pla recull en 
un sol document totes les grans propostes d’infraestructures, tant les que són 
competència de la Generalitat com les que ho són de l’Estat. A l’àmbit viari, les 
propostes d’aquest pla inclouen la xarxa transeuropea, la bàsica i la comarcal. A 
l’àmbit ferroviari, les propostes inclouen la xarxa d’altes prestacions, la de ferrocarril 
convencional de transport de viatgers i la de transport de mercaderies. El PITC reforça 
l’estructura nodal del territori, en coherència amb la política territorial adoptada pel Pla 
territorial general i els plans territorials parcials, garanteix uns nivells coherents 
d’accessibilitat i de connectivitat amb els diferents nodes urbans, en funció de la seva 

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
119 
situació geogràfica i del seu potencial de creixement, articula les xarxes de transport 
catalanes i contribueix a la vertebració de l’Euroregió. D’altra banda, les xarxes 
proposades pel PITC asseguren l’accessibilitat a les grans plataformes logístiques i als 
ports. 
 
Cal tenir en compte que el PITC és el pla de referència de les xarxes viàries o 
ferroviàries de Catalunya, però no precisa amb detall ni a escala suficient la proposta a 
l’àmbit de l’RMB. Per tant, les propostes que fa el PITC tant pel que fa al quart cinturó i 
al túnel d’Horta en relació amb la xarxa viària o pel que fa a les propostes ferroviàries, 
se subordinaran i validaran amb les anàlisis més detallades que es faran al PTMB o a 
altres plans d’infraestructures de mobilitat de l’RMB. 
 
Per a l’àmbit d’Argentona, les infraestructures proposades pel PITC són: 
•  Eix del Maresme II: N-II, desplaçament cap al corredor de la C-32. 
Desplaçament de la N-II cap a l'interior per tal d'alliberar el vial actual que 
passar a tocar de la costa i que suposa una barrera important per la connexió 
dels diferents municipis amb el seu litoral (actuació prevista al Pla 
d'Infraestructures del Transport de Catalunya (2006-2026)). 
•  Carril bus – VAO a la C-31, entre un quilòmetre abans de la bifurcació amb la 
Pota Nord (B-20) fins a Mataró (actuació prevista al Pla d'Infraestructures del 
Transport de Catalunya (2006-2026)). 
•  Nova via de rodalies orbital Vilanova-Vilafranca-Martorell-Terrassa-Sabadell-
Granollers-Mataró. aquest projecte preveu una parada de ferrocarril a 
Argentona, i permetria disposar d’una connexió molt directa amb Granollers i 
Mataró.  
•  Variant ferroviària Barcelona – Mataró. 
 
PLA DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU 
DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 2001 – 2010 (PDI) 
El Pla Director d’Infraestructures (PDI) és l’instrument bàsic de planificació de les 
infraestructures de transport públic col·lectiu, i en conseqüència fonamentalment 
ferroviàries, de la Regió metropolitana de Barcelona en el curt i mig termini, que té com 
a objectius principals: 
•  Incrementar la participació del transport públic en la mobilitat metropolitana 
enfront al vehicle privat en tots els àmbits de l’RMB. 
•  Aconseguir que la disponibilitat de TPC amb infraestructura fixa no sigui un 
factor limitatiu del funcionament i de la competitivitat metropolitana. 
•  Garantir la major eficàcia econòmica i social de les inversions públiques 
mitjançant la seva planificació integral i l’adequació del mode de transport al 
volum previst de demanda. 
 
El pla, amb una inversió inicialment aprovada de 7.300 milions d’Euros, recull 
actuacions per completar i ampliar la xarxa ferroviària central, ampliar i millorar la 
xarxa ferroviària de rodalies, reimplantar la xarxa de tramvies, construir nous 
intercanviadors i aparcaments de dissuasió, així com propostes per modernitzar i 
millorar la xarxa existent. 
 
Preveu una amplia cobertura ferroviària de l’àmbit central i perllongament a l’àmbit de 
Terrassa i Sabadell. En la resta del territori destaquen les ampliacions i millores dels 
corredors ferroviaris d’entrada a Barcelona (nou eix Vallès, nova línia Cornellà –
Castelldefels, duplicacions de via en les línies del Maresme i del Vallès Oriental). 
 
Trenca la configuració radial de la xarxa ferroviària de rodalies i potencia l’efecte xarxa 
entre les diferents línies amb la proposta de construcció d’una nova línia orbital entre 

Xarxa de comunicacions i mobilitat 
 
 
 
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona 
LAND Urbanisme i Projectes SLP 
 
120 
les principals polaritats de la segona corona metropolitana (Mataró-Granollers
Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i Vilafranca) i la construcció d’intercanviadors 
en la línia Papiol-Mollet. 
Prioritza també la configuració d’una xarxa de tramvies en corredors de demanda 
intermèdia. 
 
PLA MOBILITAT REGIÓ METROPOLITANA 
El Pla Director de la Mobilitat (pdM) de la Regió Metropolitana té per objectiu planificar 
la mobilitat de la Regió tenint en compte tots els modes de transport, els passatgers i 
les mercaderies i fomentant els desplaçaments dels modes no motoritzats per 
aconseguir un nou model de mobilitat en l’horitzó temporal de 2012.  
 
El pdM promou no planteja noves infraestructures viàries ni ferroviàries sinó que 
garanteix l’execució del PDI i de les infraestructures viàries incloses al PITC (augment 
en més de 238 km de la xarxa ferroviària i en 290 km de la viària) proposant mesures 
d’optimització i millora de la seva rendibilitat ambiental i social. Sí planteja la creació 
d’una xarxa de 150 km de carril bici que connecti nuclis de l’RMB propers entre ells i 
nous itineraris de vianants. Concretament, planteja: 
•  Creació d’un carril bici entre Mataró i Argentona. 
 
En aquests moments s’està redactant el pdM en l’horitzó 2013-2018 i cladrà veure si 
determina alguna nova proposta que afecti al municpi d’Argentona o el seu entorn 
proper.  
 
PLA AEROPORTS I HELIPORTS 2009-2015 
És el full de ruta de la política de la Generalitat en matèria d'infraestructures 
aeroportuàries fins a l'any 2015. Proper a Argentona, el Pla planteja la construcció d’un 
nou heliport a Mataró.  
 
PLA TRANSPORTS VIATGERS 2008-2012 
És el Pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d'actuació per als 
propers anys en relació amb l'oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la 
gestió del conjunt del sistema. Es va aprovar definitiva el 7 de gener de 2009. Aquest 
pla proposava la creació d’un servei que connectés Argentona amb l’Hospital de 
Mataró.  
 
PLA ESTRATÈGIC DE LA BICICLETA 2008-2012 
Aquest Pla té per objectiu fomentar i potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de 
transport habitual. Les actuacions plantejades en el pla es recullen en set eixos 
estratègics:  
•  Fer un estudi previ per detectar tots els camins i les vies secundàries en desús 
que podrien ser pistes aptes per a la bicicleta, i proposar noves connexions i 
infraestructures. 
•  Elaborar un manual per a la seva construcció que permeti que els 
requeriments de la bicicleta es tinguin en compte en els plans locals de 
desenvolupament territorial i urbanístic. 
•  Crear una normativa de trànsit específica que afavoreixi aquest tipus de 
mobilitat. 
•  Desenvolupar mesures de seguretat per als ciclistes, com ara zones de 
pacificació del trànsit, o l'ordenació de les zones de velocitat reduïda. 
•  Afavorir la intermodalitat de la bicicleta amb el transport públic i adaptar els 
vehicles de transport públic a fi que també puguin dur bicicletes. 
•  Fer campanyes de promoció, de lloguer, i d'educació i formació viària sensible 
a les necessitats dels ciclistes a les escoles i autoescoles. 
1   ...   8   9   10   11   12   13   14   15   ...   21




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling