Farmatsevtika in st it u t I talabalari uchu n 0 ‘quv adabiyoti


Download 48 Kb.
Pdf ko'rish
bet17/36
Sana28.11.2017
Hajmi48 Kb.
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   36

164

k ic h k in a ,  sh u n in g   u c h u n   u lar  k u c h li  q a y ta ru v c h ila rd ir.  T a rtib  
ra q a m i  o rtish i b ila n   d a v rla rd a   io n la n ish   en e rg iy a   q iy m a tla ri  h a m  
o rtib   b o ra d i.  G u r u h la r d a   ta rtib   ra q a m i  o rtish i  b ila n   s-  va  p- 
e le m e n tla m in g   io n lash ish  energiyalari k a m a y a d i,  ^ -e le m e n tla m ik i 
esa o rta d i.  B u n in g  sab ab i  s- va p-  e le m e n tla r  a to m  rad iu sla rin in g  
ortishi,  d -  e le m e n tla r a to m  radiuslarining deyarli o'zgarm asligidir.
E le k tro n g a   m o y illik  d eb,  a to m  o 'z ig a  b itta  e le k tro n  b irik tirib  
m a n fiy   z a ry a d li  io n g a   a y la n is h id a   a jr a lib   c h iq q a n   e n e rg iy a  
m iqd o rig a aytiladi.  E le m e n tn in g  e le k tro n g a  moyilligi  q a n c h a  k a tta  
b o 'lsa ,  u n in g   o k sid lo v c h ilik   xossasi  s h u n c h a   k u c h li  b o 'la d i.
Kimyoviy element
Tartib  raqami
Atom radiusi, 
nm
Ionlanish  energiyasi, 
ev
p- elem entlar
As
33
0,148
9,81
Sb
51
0,161
8,64
Bi
83
0,183
7,29
d-  elem entlar
V
23
0,134
6,74
Nb
41
0,145
6,88
Ta
73
0,146
7,88
D av rlard a c h a p d a n  o 'n g g a  e le m en tlam in g  elek tro ng a moyilligi 
o rtib   b o rad i.  E le k tro n g a   m oyilligi  e n g   k a tta   b o 'lg a n   e le m e n tla r 
V II  g u ru h   p -  e le m e n tla ri  —  g a lo g e n lard ir.
E l e m e n t   a t o m i n i n g   e le k t r o n   b e r i s h   y o k i  q a b u l  q ilis h  
q o b iliy a tin i  b irg a lik d a   ifo d a la y d ig a n   k a tta lik -e le k tro m a n fiy lik  
deyiladi.  E le k tro m a n fiy lik  —  e le m e n t  a to m i io n la sh ish   energiyasi 
va e le k tro n g a   m oyilligi y ig 'in d isid a n   ib o ra t.  E le m e n tn in g  e le k tro - 
m anfiyligi  q a n c h a lik   k a tta   b o 'ls a ,  u  e le k tro n n i  o 'z ig a  s h u n c h a lik  
ku chli to rta d i.  E le k tro m a n fiy lig i o rtg a n i sari e le m e n tn in g  m eta ll- 
m aslik xossasi,  k am a y g a n  sari esa m etallik  xossasi  kuchayib boradi.
O d a td a ,  n isb iy   e le k tro m a n fiy lik   ( N E M )   tu sh u n c h a s i  k o 'p  
ishlatiladi.  L itiy  a to m in in g  e le k tro m a n fiy lig i sh a rtli  rav ish d a  1  ga 
ten g   d e b   o lin ib ,  q o lg an   e le m e n tla rn ik i  u n g a  n isb a ta n   h isoblab
165

ch iq ilg an .  N E M   q iy m a tla ri  ja d v a lla rd a   b e rila d i.  K im yoviy  b o g ‘ 
h o s i l   b o 'l g a n d a   u m u m l a s h g a n   e l e k t r o n   j u f t l a r i   n i s b i y  
e lek tro m a n fiy lig i  k a tta   e le m e n t  a to m i  to m o n   siljigan boMadi.
B a ’z id a  e le m e n t b irik m alarin in g  xossalarini taqq oslash  u c h u n  
ion lar radiuslari h a m d a  u lam in g  shartli zary ad larid an  foydalaniladi. 
D a v r  va  g u r u h la r d a   io n   ra d iu s la rin in g   q iy m a tla ri  h a m   a to m  
rad iu slari  k a b i  o 'z g a ra d i.  M a sa la n ,  3-  d a v r  e le m e n tla ri  g id ro k - 
s id la rin in g   x o s s a la rin i  ta q q o s la s a k ,  io n   r a d iu s la r i  k a m a y ib , 
z a ry a d la ri  o rtis h i  b ila n   g id ro k sid la m in g   asosli  xossalari  susayib, 
kislotalilik  x o ssalari  k u c h a y ib   b o rad i.
NaOH 
Mg(OH),  AI(OH). 
H,SiO; 
H;P
t iS O , 
HCIO,


o'rtacha 
,   ^ 

,  . 
o'rtacha
kuchli 

.  .. 
amfoter 
kuchsiz 

. . .  


„  .
kuchli 
.  ,  . . .  
, .   ,  , 
kuchli 
kuchli  kislotalar
asos 
gidroksid  kislota 
, .   ,  .
asos 
kislota
Bu  q a to r d a   E  —  O  b o g 'in in g   q u tb la n is h i  k a m ay ib ,  O  —  H  
b o g 'in in g   q u tb la n is h i  o rtib   b o rad i.
S a v o l  va  m a sh q la r
1.  Kaliy,  tem ir va yod atomlaridagi elektronlar,  protonlar va neytronlar 
so n in i  ko'rsating.
2.  j-, 
p-
  va 
d-
  elem entlariga ta’rif bering.
3.  Bitta  kislorod  atom ining  m assasini  gram m larda  ifodalang.
4.  A zo t  va  fosfor,  oltingugurt  va  xrom   ato m la rin in g   elektron 
form u lalarin i  y o zin g .  U larn in g  xossalaridagi  o 'x sh a sh lik   va 
farqlam i  izohlang.
5.  4
d  —
  pog'onachasida beshta elektron bo'lgan elem entning elektron
form ulasini  yozing.
6.  U g lero d ,  fosfor,  selen  va  brom ning  quyi  va  yuqori  oksidlanish 
darajalarini  k o ‘rsating.  Ularga  m os  keluvchi  birikmalar  form u­
lalarini  yozing.
7.  Q uyidagi  asoslam in g  qaysi  biri  kuchliroq  ekanligini  aniqlang  va 
buning  sababini  ko'rsating;  C a (O H )2  yoki  Z n (O H )2;  C a (O H )2 
yoki  B a (O H )2;  C o (O H )2yoki  N i(O H )2;  F e (O H )2  yoki  F e (O H )3
8.  Q uyidagi  kislotalarning  qaysi  biri  kuchliroq?  N im a   sababdan? 
H 2S 0 3  yoki  H 2S 0 4;  H 3P 0 4yoki  H 3A s 0 4;  H 3P 0 4yoki  H 3V 0 4.
166

9. 
D avriy  jadvaldagi  e le m e n tla m in g   nechtasi  s-  va  nechtasi  p- 
elem entlarga  kiradi? 
J a v o b l a r
:  1)  12 va  30;  2)  12 va 28;  3)  14 va  32; 
4)  14  va  30;  5)  14  va  24.
10.  E lektro n  form ulasi  Is2 
2s
1  2 ў  
3 ^ 3 p6  3d5  4J3  bo 'lg an   elem ent 
joylashgan davr va guruh raq am in i  ko'rsating. 
J a voblar'.  1)  IV 
va V;  2)  II I va  II;  3)  IV va V II;  4)  IV va V;  5)  III  va V III.
11.  Q uyidagi elek tro n  form ulalarining  qaysi birlari  n o to 'g 'ri?
a)  Is2;  b)  2d5;  d)  2p8;  e)  3p5;  f)  4d'°;  g)  3s3. 
J a v o b l a r :  
1)  b ,  d, 
f,  g.  2)  a,  b,  d ,  e.  3)  b,  d,  g,  e.  4)  a,  d,  f,  g.  5)  d,  e,  f,  g.
12.  X rom ning  tashqi  qavatidagi  elek tro n la r  uchun  n.  1,  m  kvant 
so n lar qiym atlari  n e c h ag aten g ? 
J a v o b l a r ' .  
1)  3,  2,  0.  2)  4,  1,
1.  3)  3,  2,  1.  4)  4,  0,  0.  5)  3,  0,  1.
13. Tashqi pog'onasidagi elektronlar uchun kvant sonlaming qiymatlari:
л  =   3.  1 = 0 ,   m  =  0,  m  =   ± -   b o 'lg a n  atom  elektron form ulasini
2
ko 'rsating. 
J a v o b l a r :  
1)  ls 22s2;  2p53s;  2) 
l s 22s22 p 6  3s3p; 
3)  Is2  2s2  3s2; 
4)  Is2  2s2  2 p 6  4s2;  5)  Is2 • 2s22p63s2.
14. A tom da quyidagi  orbital  tu rlarid an  n ech tad an  bo'lishi  m um kin? 
a)  3p;  b)  4d;  d)  Is;  e)  2p. 
Javoblar: 
1)  3,  4,  1,  5;  2)  1,  5,  2,  3; 
3)  1,  5,  1,  3;  4)  1 ,4 ,  2,  3;  5)  3,  5,  1,  3.
15.  Q o 'z g 'a lm a g a n   ho latd a  b or,  o ltingug urt  va  xrom   atom larid a 
n ec h ta d an  juftlashm agan  elek tro n la r bor? 
J a v o b l a r :  
1)  1 ,4 , 
4;  2)  3,  2,  6;  3)  1 ,6 ,  4;  4)  3,  2,  4;  5)  1 ,2 ,  6.
16.  T ashqi  p o g 'onasidagi  e le k tro n la r  form ulasi  5s2,  5p3  b o 'lg an  
ato m n in g  eng yuqori va quyi oksidlanish darajalarini  ko'rsating. 
J a v o b l a r :  
1)  +   5,  0;
2)  +   5,  -   3;
3)  +   5,  -   2;
4)  +   3,  -   3;
5)  +   3,  -   1.
17.  E lektron   form ulasi  l s 22s22p6  3s23p6  3 d 34s2 bo'lg an elem entn ing  
eng yuqori  oksidlanish  darajasidagi  oksid va gidroksid  form ulasi 
q anday b o 'lad i. 
Javoblar: 
1)  E20 5;  H 3E 0 4;  2)  EO,  (O H )2;
3)  E 20 3;  E (O H )3;  4)  E20 „   E (O H )2;  5)  EO,  H E Q 3.
167

KIMYOVIY  B O G 'LA N ISH
A to m la rd a n   m o le k u la   h osil  b o ‘lish id a  u la r  o ra sid a   kim yoviy 
b o g ‘la r vuju dg a keladi.  K im yoviy b o g ‘n in g  h osil b o 'lis h i  en erg etik  
jih a td a n  q u lay d ir.  M a sa la n ,  v o d o ro d   a to m la rid a n  m o le k u la  hosil 
b o 'lis h id a  4 3 6  k J /m o l  issiqlik  ajralib   ch iq a d i:
K im y o v iy  b o g ‘la n is h n in g   u c h ta   asosiy tu ri  bor:  kovalent,  ion 
va  m etall  bog'lanish.
K ovalent  bog'lanish  d e b ,  e le k tro n   ju ftla r   v o sitasid a  vujudga 
keladigan b o g 'lan ish g a aytiladi.  K ov alen t b o g 'lan ish  ikki xil:  qutbsiz 
va  qutbli b o 'la d i.
Q u tb siz   k o v a le n t  b o g 'la n is h   e le k tro m a n fiy lig i  b ir   xil  b o 'lg a n  
a to m la r   o ra s id a   vuju dga  keladi.  B u n d a   k im y o v iy   b o g 'n i  hosil 
q ilu v ch i  u m u m la s h g a n   e le k tro n   ju fti  h e c h   qaysi  a to m   to m o n  
siljim ay d i,  c h u n k i  ik k ala  a to m   e le k tro n la m i  b ir  xil  k u c h   b ilan  
to rtadi.  O ddiy m o d d a ato m lari orasidagi bo g 'lanish qutbsiz kovalent 
b o g 'la n ish g a  m isol b o 'la  oladi.  M a sa la n ,  v o d o ro d   m olekulasi  hosil
b o 'lis h in i  q u y id ag ic h a  tasvirlash  m u m k in :  H   •  + • H --------- > H   H
V o d orod   a to m la rid a  b itta d a n  ju ftla sh m a g a n  e le k tro n la r b o 'lib , 
u la r  u m u m la s h g a n   e le k tro n  ju ftin i  hosil  qiladi.
K im y o v iy   b o g 'la n is h n i  e le k tro n   b u lu tla r in in g   q o p la n is h i 
sifa tid a   tasv irlash   m u m k in .  V o d o ro d   a to m id a   b itta   s  —  e le k tro n  
b o 'la d i. 
( 1
  s)  e le k tro n  b u lu tin in g  sh ak li s h a rs im o n  b o 'lg a n lig id a n  
kim y ov iy  b o g '  hosil  b o 'lis h in i  q u y id a g ic h a   tasv irla sh   m u m k in .
H   +   H   =   H
Д Н   =   - 4 3 6   k J /m o l
H
H
H
H
s
s
s
s
61-  rasm.
  Vodorod  molekulasining  hosil  boMish  sxemasi.
168

X lo r  a to m la rin in g  ju ftla s h m a g a n   e le k tro n la ri  u m u m la sh g a n  
e le k tro n  ju ftin i  hosil  qilad i.
H a r b ir xlor a to m id a  u n in g  o ‘ziga tegishli boMgan b o 'lin m a g a n  
e le k tro n  ju ftla ri bor.  X lo r a to m in in g  ju ftla sh m a g a n  elek tro n i  —  
e le k tro n   b o 'lib ,  e le k tro n  b u lu ti  g a n te lsim o n   shaklga  ega.  E lek tro n  
b u lu tla rin in g   q o p lan ish in i  q u y id ag ic h a   tasvirlash  m u m kin.
Cl 
Cl 
Cl 
-   Cl
СХЭ +СХЭ— CXUXD


 
— 
p
62-  rasm.  Xlor  m olekulasining hosil  bo'lish  sxemasi.
Q u tb li  k o v a le n t  b o g 'la n is h d a   u m u m la s h g a n   e le k tro n   ju fti 
nisbiy elek trom an fiy lig i  k a tta  b o 'lg a n  a to m  to m o n  siljigan b o 'la d i. 
Q u tb li  k o v a le n t  b o g 'la n is h   e le k tro m a n fiy lig i  b ir-b irid a n  
farq  
q ila d ig a n   e le m e n t  a to m la ri  o ra s id a  vuju d ga  k elad i.  M asalan :
H C I,  H
2
0 ,   H
2
S,  N H
3
  va  h o k a z o .
H C I  m olekulasi  hosil  bo'lishini  quyidagicha tasvirlash  m um kin:
  + 
C l :
------- >  H : C l :
U m u m la sh g a n  e le k tro n  ju fti  x lo r a to m i to m o n  siljiydi  c h u n k i 
x lo rn in g   nisbiy  e le k tro m a n fiy lig i  (2 ,  83)  v o d o ro d n ik id a n   (2,  1) 
k a tta d ir.  V o d o ro d   x lo rid n in g   h o sil  b o 'lis h i  (6 3 -  rasm d a )  e le k tro n  
b u lu tla rin in g  q o p la n is h i  ta riq a s id a   ifo d alan g an :
0
+ c > o
s
63-  rasm.  Vodorod  xlorid  molekulasining hosil  bo'lish sxemasi.
H C I  m o lek u lasid a  b o g 'n i  hosil  qiluvchi  e le k tro n   b u lu tin in g  
x lo r  a to m i  to m o n   siljishi  n a tija sid a,  m o lek u lan in g   xlo r  to m o n i 
q ism a n   m anfiy,  v o d o ro d   to m o n i  esa  q ism a n   m u sb a t  z a ry a d la n ib
169

qoladi:  H   :  C I.  N a tija d a   m o lek u lad a  m usb at  va  m an fiy   zaryadli 
q u tb la r vujudga  keladi.  Q u tb lan g a n   m o lek u lalar d ip o lla r deyiladi. 
D iro llard a  m usbat  va  m anfiy  zaryad  m arkazlari  orasidagi  m asofa 
dipol uzunligi deyiladi.  M olekulaning q anchalik qutblanganligi dipol 
m o m e n ti y o rd am id a   o 'lc h a n a d i.  D ipol  m o m e n ti  (ц) dipol  u z u n ­
ligi  (
1
)  n in g   elek tro n   zaryadiga  (q)  k o 'p a y tm a sig a  teng:  ц  =  
1
  •  q.
M o le k u la d a g i  a to m la r   e le k tro m a n fiy lik la ri  o rasid a g i  farq 
q a n c h a   k a tta   boMsa,  d irol  uzu n ligi  h a m   s h u n c h a   k a tta   boMadi, 
y a ’ni  m o le k u la   k o ‘p ro q   q u tb la n g a n   boMadi.  M asalan:  H C I  — 
H B r  —  H I  q a t o r d a   v o d o r o d   va  g a lo g e n l a r   a t o m l a r i n i n g  
elek tro m an fiy lig i orasidagi  farq  kam ay ish i  b ilan ,  m o le k u la la rn in g  
q u tb la n g a n lig i  h a m   k am ayib  b o rad i.
K ovalent bogManish bir a to m n in g  tayyor elektron ju fti,  ikkinchi 
a to m n in g   b o ‘sh  orbitali  hisobiga  hosil  boMishi  m u m k in .  M isol 
ta riq a s id a   a m m o n iy   io n in in g   h osil  boM ishini  k o ‘rib  c h iq a m iz . 
A m m iak   m o leku lasida  azo t  a to m in in g   boM inm agan  e le k tro n  jufti 
H
b o r  H : N :   V o d o ro d   io n in in g   esa b o ‘sh  1  ta  orbitali  bo r.
H
A m m o n iy   io ni  hosil  boM ishida  a z o t  a to m in in g   boM inm agan 
e le k tro n  ju fti  v o d o ro d   io n in in g   b o 's h   o rb ita lig a  jo y la sh a d i:
H
H  :N:  + H ‘  -► 
ri
H
H  :  N  :  H 
ri
A zo t  a to m in in g   boM inm agan  e le k tro n   ju fti  a z o t  va  v o d o ro d  
a to m la ri  u c h u n   u m u m iy   boMib  q o la d i,  y a ’ni  t o 'r tin c h i  k o v alen t 
bog*  vujudga  keladi.  A m m o n iy  io n id a  t o ‘rtta la   k o v alen t b o g ‘  te n g  
q iy m a tli  boM ib,  m u sb a t  z a ry a d   b u tu n   io n g a   teg ish li  boM adi. 
B oM inm agan e le k tro n  ju ftin i  b e ra d ig a n   a to m   —  donor d e b , b o ‘sh 
o rb ita li  b o r a to m   esa  —  akseptor d e b   atalad i.
B ir  a to m n in g   ta y y o r  e le k tro n   ju fti,  ik k inch i  a to m n in g   b o ‘sh 
o r b ita li  h iso b ig a   h o sil  boM adigan  bogM anish  d o n o r - a k s e p to r  
b o g M a n ish i  d e y ila d i.  D o n o r - a k s e p t o r   b o g M a n ish i  k o v a le n t 
bogM anishning  o 'z ig a   xos  usu lid ir.
170

K ovalent b o g'lan ishn in g o ‘ziga xos xususiyatlari  uning 
uzunligi, 
energiyasi,  to ‘yinuvchanligi 
va 
yo ‘nalganligidadir.
K im yoviy  b o g 'n in g  
uzunligi 
d e y ilg a n d a ,  sh u   b o g ‘ni  h osil 
qiluvchi a to m   yadrolari  orasidagi  m asofa  (1) tushuniladi.  M asalan,
H ,,  C l,  m olek uliilarida  kim yoviy b o g ‘n in g   uzunligini  quyid ag ich a 
tasvirlash  m u m k in   (64 -  rasm ).
6 4

rasm .
  V iuIoi.kI  v.i  \io r   m o lek u lalarid a   kim yoviy  b o g 'n in g   uzunligi.
Kimyovix  h( >}. ' ni  nzish  u c h u n   z a ru r  b o 'lg a n   eng o z   energiya 
m iq d o ri  b og 'I.m ish  energiyasi  deyiladi.  M a sa la n ,  H 2,  C I 2.  N
2 
m olek ulalarid ;i  k n m o v iy   bog*  u zu n lik lari  m os  ravishda  0,074;
0,198  va  0 ,1 0 9   n a n o m e trg a ,  bogM anish  en erg iy alari  esa  436,  242 
va  946  k J /m o l  ga  teng.  K im yoviy  b o g ‘n in g   uzunligi  q isq arib , 
b o g 'lan ish   en ergiyasi  o rtish i  bilan  u n in g   m ustah k am lig i  o rta d i.
K ovalent  b o g 'la n is h n in g  
to ‘yinuvchanligi 
d e g a n d a   k o v alen t 
b o g ‘ni  hosil  qilu v ch i  a to m la rn in g  faq at  m a ’lum   m iq d o rd a  b o g ‘lar 
hosil  qila  olish  qobiliyati  tu sh u n ila d i.  M asalan ,  v o d o ro d   faqat 
b itta ,  kislorod  ik k ita,  uglerod  t o ‘rtta  b o g ‘  hosil  qila  oladi.
K ovalent b o g 'n in g  
y o ‘nalganligi 
d egan d a  m olekulaning fazoviy 
shakli  h a m d a   valen t  b u rch a k lari  k o ‘zda  tu tila d i.
T urli  shakldagi  e le k tro n   b u lu tla rin in g   o 'z a ro   q o 's h ilib ,  yangi 
elek tro n  buluti  hosil  qilishi 
gibridlanish 
deyiladi.  G ib rid  o rbitaln ing  
sh a k li  n o s im m e trik   b o 'lib ,  e le k tro n   b u lu tin in g   aso siy   q ism i 
y ad ro n in g   bir  to m o n id a  jo y lash g an   b o 'la d i  (65-  rasm ).
s  —  orbital
p —  orbital
Gibrid  —  orbital
65-  rasm.
 
s,  p   va  gi b r i d   o r b i t a l l a r n i n g   shakl l ari .
1 7 1

G ib rid  o rb ita llar ishtirokidagi kim yoviy b o g ‘  p u x ta ro q  boMadi. 
G ibrid o rbitallam ing soni gibridlanishda ishtirok etayotgan orbitallar 
soniga  te n g   boMadi.  M asalan ,  B e C I
2
  m olekulasi  hosil  boMishida 
berilliy  a to m in in g   b itta   s  va  b itta   p  elek tro n i  ish tiro k  etadi.  Bu 
o rb ita llam in g  sp — gibridlan ish i  sod ir boMadi.  H osil boMgan  ikkita 
gibrid o rb ita lla r b ir-b irig a n isb atan   180° b u rc h a k  o stid a  joylashadi. 
B unday g ib rid lanish ni  sp  g ib rid lan ish   deyiladi  (
6 6
-  rasm ).
(s  +   p)  -   O R B I T A L L A R
IK K I T A   sp  -   O R B I T A L L A R
6 6 -  rasm .
  sp  gibridlanish  sxemasi.
B erilliy  (B e)  a to m in in g   g ib rid   o rb ita lla ri  ik k ita  xlo r  a to m ­
la rin in g   p   o rb ita lla ri  b ila n   q o p la n is h i  n a tija s id a   c h iz iq s im o n  
shakldagi  b erilliy   x lorid  m o lek u lasi  hosil  boMadi  (6 7 -  rasm ).
C l
Be
C l
6 7 -  rasm .
  B eC I2  ning  chiziqsim on  molekulasi.
B o r  x lo rid   m o le k u la s id a   b o r   (B )  a to m i  o r b it a ll a r i   s p
2 
g ib rid la n ish g a   u c h ra y d i.  K im y ov iy   b o g '  hosil  boM ishida  b o r  (B ) 
a to m in in g   b itta   s  va  ik k ita  p  e le k tro n la ri  ish tiro k   etad i.
H osil  boMgan  u c h ta   g ib rid   o rb ita lla r  te k islik d a   b ir-b irig a  
n isb a ta n  
1 2 0
°  b u rc h a k   o stid a  jo y la sh a d i  (
6 8
-  rasm ).
172
68-  rasm.
  sp2  gibridlanish  sxemasi.

B C I
3
  m olek u lasi  m a rk a z id a   B  a to m i jo y lash g an   yassi  to m o n i 
ten g   u c h b u rc h a k  shaklida b o 'la d i.  V alent b u rch a k lari  120° b o 'lib , 
to 'r t ta l a   a to m n in g   h a m m a si  b itta  tek islik d a   yo tad i  (69-  rasm ).
------------>  B*
s22 p'
s 
2
 s '
p>p
t t t
s
t i
t
69-  rasm.
  BC I,  ning  yassi  uchburchaksim on  m olekulasi.
M e ta n   m o le k u la sin in g   h osil  b o 'lis h id a   q o 'z g 'a lg a n   h o latga 
o 'tg a n   u g lero d   a to m in in g   b itta  

va  u c h ta  

ele k tro n la ri 
kim yoviy  b o g '  hosil  b o 'lis h id a   q a tn a sh a d i.
c
c *
2 s2 2  
p 2
2 s l2 p J
5
t i
t
t
t
t t t
px
РУ
PZ
s
px
РУ
PZ
U g lero d   a to m   o rb ita llari  sp
1  gibridlanishga  uchraydi.  Bunda
1 7 3

to 'r tta la   a to m   o rb ita lla rin in g   h am m asi  g ib rid la n ish d a   ishtirok  
etad i  (70-  rasm ).
sp
1 gibridlanishda valent b u rch ak lar  109°28'  boMadi.  U glerod 
a to m in in g  gibrid o rb ita llari v od o ro d  a to m in in g  s-  orb itallari  bilan 
q o p lan ish i  n a tija sid a   m e ta n   m olekulasi  hosil  boMadi.  M o lek u la 
te tra e d r sh akliga  eg a  boMib,  m ark a zid a   u g lero d   a to m i,  u c h la rid a  
esa  v o d orod   a to m la ri jo y la sh a d i  (7 1 -  rasm ).
70-  rasm.
  sp1  gibridlanish  sxem asi.

0
2s22p}
t i
t
t t
2s2 2p4
t i
t i
t  t
174

A m m ia k   va  suv  m o le k u la la rid a   a z o t  va  k islo rodning  a to m  
o rb ita lla ri  sp
3
 g ib rid la n g a n   h o la td a  boMadi.
A zot ato m i gibrid  o rb itallarin in g  b irid a ikkita elektron, q olgan 
u c h ta s id a   b itta d a n   e le k tro n   boMadi  (7 2 -  rasm ).
H
72-  rasm .
  Ammiak  molekulasidagi  kimyoviy  bog'lanishlarning tasviri
Ikki  elektronli gibrid orbital  bilan b ir elektronli gibrid orbitallar 
orasidagi  itarish  k u ch i,  b ir  elek tro n li  gib rid   o rb ita llam in g   o ‘zaro 
itarish  k uchidan kattaro q boMadi.  Bu am m iak  m olekulasidagi valent 
b u rc h a k n in g   (107°,  3 ')  m e ta n n ik a g a   (109°28')  n isb atan   kichik 
boMishiga sabab boMadi.  Suv  m olekulasida esa kislorod atom i gibrid 
o rb ita llarin in g   ikkitasida  ik k itad an  elek tro n   bor.  Bu  valent  b u r­
ch a g in in g   yanad a  k ichrayishiga  sabab  boMadi  (104°5')  (73-  rasm ).
73- rasm.

Download 48 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   36




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling