Geometriya 7 toshkent œyangiyo4l poligraf servisb


Download 4.22 Kb.
Pdf ko'rish
bet19/19
Sana28.09.2017
Hajmi4.22 Kb.
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   19

27.   Teng yonli uchburchakning yon tomoniga tushirilgan balandligi bilan 
ikkinchi yon tomoni orasidagi burchak 200 ga teng. Uchburchakning 
asosidagi burchagini toping.
28.   B burchakning bissektrisasida yotgan D nuqtadan burchakning tomonla-
riga  DA  va  DC perpendikulyarlar o4tkazilgan. DA = DC ekanini 
isbotlang.
29.   Agar  A,  B va C nuqtalar bir to4g4ri chiziqda yotibAC = 7 m va             
BC = 9 m bo4lsa, AB kesmaning uzunligini toping.
153

154
Yakuniy yozma nazorat ishi namunasi.
Masala.
1.   Qo4shni burchaklardan biri ikkinchisidan 180 
kichik. Shu burchaklarni toping.
2.   1-rasmda berilgan ma’lumotlar asosida:
  
a) 

ABC 

ADC
 ekanligini isbotlang;
  
b) 
ACD
 uchburchak perimetrini toping.
3.  2-rasmda 
a
||
b
 va 
AB 
  # 
CAD
 burchak 
bissektrisasi,
 AC
 = 7 sm
BC
 kesma uzunligini 
toping.
Yakuniy nazorat ishi ikki qismdan iborat 
bo4lib, ikki dars soati (66-67-darslar) davomida 
o4tkaziladi. Birinchi qismda 64-65-darslarda 
ko4rilgan geometrik diktant va test savollariga 
o4xshash 5 ta diktant savollari va 10 ta testni 
yechish taklif qilinadi. Nazorat ishining ikkinchi 
qismida quyidagi variantda berilgan masalalarga 
o4xshash 5 ta masala berilishi mumkin.
Uchinchi dars soatida (68-dars) natijalar 
muhokama qilinadi va xatolar ustida ishlanadi.  
A
B
C
D
10 sm
sm
sm
1
A
B
D
a
b
c
2
C
Testlar
1.   Berilgan nuqtadan berilgan to4g4ri chiziqqa parallel qilib nechta to4g4ri chiziq 
o4tkazish mumkin?
  
A) 
1; 
  B) 
2; 
   D) 
3; 
   E) 
4.
2.   Yoyiq burchak necha gradusga teng?
 
 A)  900;   B) 900 dan katta; 
 
D) 900 dan kichik;   
E) 1800.
3.   Agar ABC uchburchakda B  = 300, C  = 900 va  AC = 10 sm bo4lsa, AB 
gipo tenuzasini toping.
  
A) 
10 
sm;
  B) 
12 
sm;
         D) 15 sm;      E) 20 sm.
4.   ABC uchburchakda AB = BC,  AB  = AC + 7 (sm). Agar ABC uchburchak 
perimetri 23 sm bo4lsa, uchburchakning kichik tomonini toping.
  
A) 

sm;
   B) 5 sm;          D) 7 sm;       E) 9 sm.
4.   To4g4ri burchakli uchburchakning to4g4ri bur chagidan tushirilgan balandligi 
uning bis sektrisasi ham bo4ladi. Bu uchburchak bur chaklarini toping.
5.   Berilgan burchakka teng burchak va uning bissektrisasini yasang.
YAKUNIY NAZORAT ISHI VA
XATOLAR USTIDA  ISHLASH
66-68
154

155
5.   Qo4shni burchaklardan biri ikkinchisidan uch 
marta katta. Bu burchaklar ayir masini toping.
  
A) 
450;   B) 
600 ;       D) 750;      E) 900.
6.   Aylananing radiusi 3,2 sm. Uning diametrini 
toping.
 
 A) 3,2;   
B) 5,2; 
    D) 6,4; 
   E) 1,6.
7.   ABC # to4g4ri burchakli uchburchak (3-rasm),  
C = 900,  CD # mediana. BDC = 1300 
bo4lsa, A ni toping.
  
A) 
450;   B) 
650; 
    D) 750; 
   E) 850.
8.   ABC # teng yonli uchburchakning uchidagi B 
burchagi 800 ga teng. Uning A uchidagi tashqi 
burchagini toping.
  
A) 
1300;   B) 1200;    D) 1100;  E) 
1000.
9.  Agar a    b,  b    c,  c    d  bo4lsa, quyidagi 
javoblardan qaysi biri to4g4ri?
  
A) 
a
||c; 
  B) 
b
d;
  
D) 
a
||d; 
  E) 
b
||c.
10.  Agar 4-rasmda AO = OB, OC = OD, BC = sm  
va AO + OC = sm bo4lsa, AOD uchburchak 
perimetrini toping.
  
A) 

sm;
 
  B) 

sm;
   
  
D) 
12 
sm
;  E) 
17 
sm.
11. Agar  5-rasmda  a||b va b||c bo4lsa, = ?
  
A) 
600;   B) 
700; D) 
800;      E) 900.
12.  ABC uchburchakda  A =  500 va B =  700 
bo4lsa, uning katta tomonini aniqlang.
  
A) 
AB
;   B) 
BC
;      D) AC
 
 E) aniqlab bo4lmaydi.
13.  Agar  6-rasmda  O # aylana markazi, AO = 4 
sm
 bo4lsa, BC kesma uzunligini toping.
  
A) 
sm;   B) 5 sm;   D) 2 sm;       E) 8 sm.
14*.  7-rasmda tasvirlangan uchburchakning kichik burchagini toping.
  
A) 
300;   B) 
450;  D) 
600;      E) 900.
A
B
C
D
a
b
c
x
1100
A
B
C
D
O
3
4
5
2 a
a
7
A
B
C
O
6
155

156
2. 
5. 1 ta. 7. a) istalgancha; b) 1 ta; c) 1 ta yoki umuman o4tkazib bo4lmaydi. 
9. 5 ta; 8 ta. 
3. 
1. 
A
 va 
C

A
 va 
B
.  3.  Ha; yo4q. 5.  a) 2 ta; b) 3 ta; c) 4 ta; d) 11 ta;                          
e) (
n
+ 1) ta.   6. 6 ta. 7. 8 ta. 8. 4 ta, 6 ta. 9. 4 ta. 10. Ha.
4. 
8. 6 ta: 
AB, BC, CD; AC; AD; BD
.
5. 
9. 

nuqta 

va 
C
 orasida. 10. 15 
sm.
6.
   4. 4 
sm
; 5 
sm
; 6,5 
sm
; 1 
sm
; 2,5 
sm
; 1,5 
sm
5. a) 6,6; b) 1; c) 9.  6. 12,8 
sm

7. 0,8. 9. 2 ta hol bo4lishi mumkin; 
B
 nuqta 
AC
 kesmada bo4lsa, 
AC
= 800
m

C
 nuqta 
AB
 kesmada bo4lsa, 
AC
= 400 
m
.
7.
   9. a) 36 
mm
; b) 90 
sm
; c) 4 
m
 22 
sm
10. a) 5 
sm
; b) 3,5 
sm
; c) 57 
sm
.       
13. 130 
sm
14. 16 
m.
10.
 
1-nazorat ishi:
 1. 
BC
= 3 
sm
2. 
BC
= 12 
sm
3. 
BOC
= 350. 4. 1500.
11.
  8. 
AOD
, 
COB
, 
DOB
, 
AOC
9. 10 ta, bular: 
AOE
, 
EOD
, 
DOC


COB
, 
BOA
, 
EOB
, 
EOC
, 
AOC
, 
AOD
, 
BOD

12.
  4. Ha. 7. a) 720; b) 600; c) 500. 10. a) Ha; b) Yo4q; c) Yo4q. 12. a) 900; b) 
1800. 
13.
 5. 450.  6.  a) 8 ta; b) 8 ta; c) 8 ta; d) 8 ta. 7.  5 ta o4tkir; 1 ta o4tmas.               
10. a) 300; b) 1800; c) 10. 11. a) 0,50; b) 2,50; c) 150. 14. 
OC 
nur 
AOD 
ning; 
OD 
nur 
COE 
ning; 
OE 
nur 
DOB 
ning; 
OD 
nur 
AOB 
ning bissektri sasi 
bo4ladi.
14.
 2. 1800. 6. a) 1600; b) 1500; c) 1350; d) 900. 7. 450; 1350. 8. a) Yo4q; b) Ha; 
c) Yo4q. 9. Ha. 10. a) 1400; b) 450; c) 450. 11. a) 400; 1400; b) 550; 1250;    
c) 180; 1620. 
15.
 8. 1), 2), 3), 6). 9. Yo4q, kesmalar o4rtasi usta-ust tushmay qolishi mumkin.
16.
 2. 1 ta. 3. 900. 6. Istalgancha.  
17.
 3. 900. 5. 
OC
6. 600; 600.  
19.
 2. 900. 3. 600. 4. Yo4q. 5. Masala 2 ta yechimga ega: z) 150; 2) 650. 6. 150. 
9. 6 ta. 10. 4.30 yoki 7.30. 11. 
AOB
=1100, 
BOC
= 700; b) 
AOB
=360, 

BOC
=1440; c) 
AOB
=1120, 
BOC
=680; d) 
AOB
= 1500, 
BOC
=300. 
12. 500, 1300, 500, 1300. 
20.
 
2-nazorat ishi:
 1. 1060. 2. 600. 3. 480.
Javoblar va ko4rsatmalar
156

157
21.
 9. a) a, b, d, e, g; b) c, f, h; c) c, f. 
22.
  4. a) 
QR
; b) 
RPQ
 va 
RQP
; c) 
Q
 yoki 
PQR
; d) 
PQR
6. a) to4g4ri 
burchakli; b) o4tkir burchakli;  c) teng yonli; d) teng tomonli; e) o4tmas 
burchakli. 
23.
 6. To4g4ri burchakli uchburchakda. 7. Ha. 8. 3. 9. 9  10. 16.
24.
 10. e) 
D
= 350, 
C
= 620. 11. 850. 12. Yo4q.
25.
 2. Asosidagi. 3. 10. 4. 
a
=12, 
b
= 8. 10. 8 sm, 8 sm va 11 sm.
26.
  4. 4. 11. 
AC
=
BD
= 7.
27.
 6. 
BAC
= 
KAN,
 
BAN
= 
KAC
9. 3 ta.
28.
  4. Teng tomonli uchburchakda. 5. 10,4 
sm
7. 8 
sm

29.
 6. 
C
1
= 900, 
A
1
= 300, 
B
1
= 600. 7. 10 
sm
, 10 
sm
.
30.
 6-masalalar: 7. Ha. 11. 850. 12. 480. 13. 1200.
31.
 
3-nazorat ishi: 
1. 10. 3. 
11
15
3 , 
1
3
7 , 
1
3
7 . 5-testlar: 1. B; 2. D; 3. B; 4. E;      
5. D; 6. A; 7. D; 8. A; 9. B; 10. D; 11. B; 12. B; 13. A; 14. B; 15. D;        
16. A. 
32.
 7. Yo4q, yo4q.
33.
  4. 1 = 3 = 5 = 7 = 1170, 4 = 8 = 630.
34.
 7. a) Ha; b) Ha; c) Ha; d) Yo4q. 9. 1 tasi kesmasligi mumkin yoki ham masi 
kesib o4tadi.
35.
 6. a) 3 =7 = 1050, 2 = 4 =6 = 8 = 750. 9. Yo4q.
36.
 8. 1) to4g4ri; 2) to4g4ri; 3) to4g4ri. 
37.
 5. 450. 8. 2 =3 = 550. 9. 700, 1100. 12. 600, 1200.
39.
 5-masalalar: 1. 550. 2. Ha. 3. Ha 4. 3 = 7 = 1180; 2 = 4 = 6  = 
8 = 620. 6. 1280. 11. 590
40.
 
4-nazorat ishi:
 1. 340, 1460, 1460. 3. 480, 1320. Testlar: 1. A; 2. B; 3. A;    
4. E; 5. D; 6. D; 7. D; 8. E; 9. B; 10. B; 11. D; 12. E; 13. A; 14. B; 15. 
E; 16. A.
41.
 3. 1 ta. 4. 1 ta. 5. a) mavjud; b) mavjud emas; c) mavjud emas. 7. a) 800;   
b) 250; c) 450; d) 450. 8. a) 630; b) 900; c) 150. 9. a) 800, 500; b)
 
300, 600, 
900; c) 500, 600, 700.  
157

158
42.
 3. 600, 450, 750. 4. 300, 1200. 5. 750. 6. 2700. 7. 900. 8. 900. 9. 1100. 10. 600.              
11. mumkin bittasi. 12. 3600.
43.
 1. 500; 900; 400. 2. 600; 480. 5. mumkin. 6. 5400. 7. 240, 360, 600. 9. a) 300, 300; 
b) 700, 400 yoki 550, 550. 10. a) 150, 1500; b) 750, 300. 12. 150; 650. 13. 300. 14. 
67,50. 17. a) 650; b) 450; 900; 450. 18. a) 790; b) 1000. 19. 
x
=200, 
y
=500. 
21. 600. 22. 600, 600, 600. 23. 450, 900, 450.
44.
 5. Gipotenuza 300 qarshisidagi katetdan 2 marta katta bo4ladi. 7. a) 4; b) 6;               
c) 600. 8. a) 5; b) 13,5; c) 9. 9. 8 sm va 16 sm
45.
  4. a) Yo4q; b) yo4q; c) bo4ladi; d) yo4q. 5. a) bo4ladi; b) bo4ladi; c) bo4ladi;      
d) yo4q; e) yo4q. 7. a) bo4ladi; b) bo4ladi; c) bo4ladi; d) yo4q; e) bo4ladi.
47.
 2. 
sm
3. 
sm, 

sm
.
48.
 2. Eng kattasi 
ACB
, eng kichigi 
ABC
.  3.  a)  
ABC
> 
BAC
>  
ACB 
mumkin emas; b) 
ACB
=
ABC
< 
BAC
 mumkin. 4. Asosi, yon tomoni. 5. 
Yo4q. 6. a) 
BC
>
AC
>
AB
; b) 
BC
<
AC
<
AB
7. Yo4q, yo4q. 8. 600; 600; 1200; 
1200. 9. 0< 
B
< 600. 10. O4tkir burchakli. 12. Gipotenuzasi.
49.
  3. Yo4q. 4. a) mavjud; b) yo4q; c) mavjud; d) mavjud. 5. a) 7; b) 10; c) 8 
yoki 5. 7. 7; 7; 11. 8. 6 ta. 9. Uchburchak yoki kesma.
51.
 
5-nazorat ishi:
 1. 650.  2.  400,600,800.  3. 12 
sm
  4.  400,600,800.  4-testlar:        
1. B; 2. D; 3. B; 4. B; 5. D; 6. B; 7. B; 8. B; 9. E; 10. A; 11. D; 12. A; 
13. D; 14. A; 15. D; 16. D; 17. D; 18. D. 
62.
 1. 20 sm2. 200. 3. 150. 4. 300. 5. 400; 600; 800. 6. 1 : 2. 7. 760. 8. 420. 9. 210, 
690. 10. 
AOB
=122,50. 11. 720. 12. 460.
64.
 3. O4tkir burchakli. 5. a) 920; b) 420. 6. 6; 6; 6; 600. 8. 450. 10. Kesma. 11. 
Ha. 12. 
sm
15. 1440. 16. 540. 17. 3,6 
sm
. 19. 4 ta 550 li va 4 ta 1250.
65.
 5-Testlar: 1. A;  2.  E; 3.  D; 4.  B; 5.  E; 6. A; 7. E; 8. D.  9.  B. 10.  A. 
11. A; 12. D;  13. B; 14. D; 15. E; 16. A; 17. B; 18. E; 19. A; 20. D. 
6-Masalalar: 2. 12 
sm
3. 12
sm
4. 34. 5. 2,8 
sm
6. 830. 7. 15,6 
sm
8. 550. 
10. 

yoki 16 
m
.
66.
 
Yakuni nazorat ishi:
 1. 810, 990. 2. b) 22 
sm
. 3. 7 
sm
.
158

Darslik ijaraga berilib, o‘quv yili yakunida qaytarib olinganda
yuqoridagi jadval sinf rahbari tomonidan quyidagi baholash
mezonlariga asosan to‘ldiriladi:
O‘quvchining 
ismi va familiyasi
O‘quv
yili 
Sinf
rahbari-
ning
imzosi 
Darslikning
topshiril-
gandagi
holati
T/r
1
2
3
4
5
6
Darslikning
olingandagi
holati
Sinf
rahbari-
ning
imzosi 
Darslikning birinchi marotaba foydalanishga berilgandagi holati.
Muqova butun, darslikning asosiy qismidan ajralmagan. Barcha 
varaqlari mavjud, yirtilmagan, ko‘chmagan, betlarida yozuv va chiziqlar 
yo‘q.
Muqova ezilgan, birmuncha chizilib, chetlari yedirilgan, darslikning 
asosiy qismidan ajralish holati bor, foydalanuvchi tomonidan qoniqarli 
ta’mirlangan. Ko‘chgan varaqlari qayta ta’mirlangan, ayrim betlariga 
chizilgan.
Muqovaga  chizilgan,  yirtilgan,  asosiy  qismdan  ajralgan  yoki 
butunlay yo‘q, qoniqarsiz ta’mirlangan. Betlari yirtilgan, varaqlari 
yetishmaydi, chizib, bo‘yab tashlangan. Darslikni tiklab bo‘lmaydi.
Yangi
Yaxshi
Qoniqarli
Qoniqarsiz
Ijaraga berilgan darslik holatini ko‘rsatuvchi jadval


Download 4.22 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   19




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling