Govern i societat a la Hispània romana Novetats epigràfiques


Download 390.1 Kb.
Pdf ko'rish
bet1/46
Sana23.02.2018
Hajmi390.1 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   46

B
I
E
N
N
A
L
 Govern i societat a la Hispània romana
Novetats epigràfiques
Homenatge a Géza Alföldy
29-30 de novembre – 1 de desembre de 2012
1
er
 Congrés Internacional 
d’Arqueologia i Món Antic
RE
IA

SO
C
IE
TA

AR
QV
EOLÒGIC
A T
AR
R
A
C
O
N
EN
SE
1 844
ACTES
1
er
 C
on
grés Internac
io
nal
d’Ar
queo
l
ogia i
 M
ón
 Antic
ISBN: 978-84-616675-2-9

 
Edició a cura de
Jordi López Vilar
Tarragona, 2013
Govern i societat a la Hispània romana
Novetats epigràfiques
Homenatge a Géza Alföldy
Tarragona, 29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012
B
I
E
N
N
A
L
1
er
 Congrés Internacional 
d’Arqueologia i Món Antic
Govern i societat a la Hispània romana
Novetats epigràfiques
Homenatge a Géza Alföldy
Tarragona, 29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012
B
I
E
N
N
A
L
1
er
 Congrés Internacional 
d’Arqueologia i Món Antic
Govern i societat a la Hispània romana
Novetats epigràfiques
Homenatge a Géza Alföldy
Tarragona, 29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012
B
I
E
N
N
A
L
1
er
 Congrés Internacional 
d’Arqueologia i Món Antic
ACTES

Comitè científic
Maria Adserias Sans – Serveis Territorials de Cultura – Generalitat de Catalunya
Lluís Balart Boïgues – Museu d’Història de Tarragona
Jordi López Vilar (secretari) – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Joan Josep Marca – Fundació Privada Mútua Catalana
Ramón Marrugat Cuyàs – Fundació Privada Mútua Catalana 
 
Maite Miró i Alaix – Serveis Territorials de Cultura – Generalitat de Catalunya
Antoni Pujol Niubó – Fundació Privada Mútua Catalana
Isabel Rodà de Llanza – Universitat Autònoma de Barcelona – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Francesc Roig i Queralt – Fundació Privada Mútua Catalana
Jordi Rovira Soriano – Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Joaquín Ruiz de Arbulo – Universitat Rovira i Virgili. Càtedra d’Arqueologia
Francesc Tarrats Bou – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
© de l’edició, Fundació Privada Mútua Catalana
© del text, els autors
© de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari
Primera edició: Novembre de 2013
Maquetació i impressió: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
Disseny de la coberta: Llorenç Brell
Fotografia de la coberta: Jordi Rovira
Dipòsit Legal: T-1364-2013
ISBN: 978-84-616675-2-9

LLISTA D’AUTORS
Abascal, Juan Manuel
juan.abascal@ua.es 
Álvarez, José M.ª
josemaria.alvarez@mecd.es
Andreu, Javier 
fjaviandreu@hotmail.com 
Antolinos, Juan Antonio
antolino@um.es
Beltrán, Francisco
fbeltran@unizar.es 
Berni, Piero
pbernim@gmail.com  
Borhy, László
lborhy@hotmail.com 
Corbier, Mireille
corbier@msh-paris.fr 
Díaz Ariño, Borja
bdiaz@unizar.es 
Donati, Angela
angela.donati@unibo.it 
Encarnação, José d’
jde@fl.uc.pt             
Gorostidi, Diana
dgorostidi@icac.cat 
Gutiérrez Garcia-M., Anna
agutierrez@icac.cat
Jordán, Angel
ajorlor@yahoo.es
López Vilar, Jordi
jlopez@icac.cat 
Massó, Jaume
jmasso.museus@reus.cat 
Mestres, Imma
campdeleslloses@e-tona.net
Miró, Jordi
jmiro01@hotmail.com
Navarro, Francisco Javier
jnavarro@unav.es  
Navarro, Milagros
mnavarro@u-bordeaux3.fr 
Ozcáriz, Pablo
pablo.ozcariz@urjc.es
Pina, Francisco
franpina@unizar.es
Remesal, José 
remesal@ceipac.ub.edu             
Ricci, Cecilia
cecilia.ricci@unimol.it
Ruiz de Arbulo, Joaquín
jruizdearbulo@icac.cat 
Rodà, Isabel
iroda@icac.cat
Saquete, José Carlos
csaquete@us.es
Schmidt, Manfred
schmidt@bbaw.de
Stylow, Armin
armin.stylow@gmail.com
Ventura, Ángel
aa1vevia@uco.es

ÍNDEX
Presentació  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  
9
Balanç del 1er Congrés Tarraco Biennal  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   11
Cuestiones epigráficas del conventus Carthaginiensis (Hispania citerior), con algunas 
contribuciones póstumas de Géza Alföldy. J
UAN
 M
ANUEL
 A
BASCAL
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   13
La imagen epigráfica de la dinastía Flavia en el Occidente romano: las inscripciones 
de Roma. J
AVIER
 A
NDREU
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   35
Clientela y patronos en Hispania. F
RANCISCO
 B
ELTRÁN
 y F
RANCISCO
 P
INA
 . . . . . . . . . . . . . .   51
Dinámica socioeconómica en la Tarraconense oriental a finales de la República y comienzos 
del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica. P
IERO
 B
ERNI
 
y J
ORDI
 M
IRÓ
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   63
Géza, László, Tarragona. Recuerdos de mi primer encuentro con Géza Alföldy en 
Tarragona, 11 de octubre de 1986. L
ÁSZLÓ
 B
ORHY
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   85
“Vertige de la liste”.  M
IREILLE
 C
ORBIER
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   99
Los Argentarii y las societates mineras en la zona de Carthago Nova. B
ORJA
 D
ÍAZ
 
A
RIÑO
 y J
UAN
 A
NTONIO
 A
NTOLINOS
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   115
Tavole in bronzo: note tecniche. A
NGELA
 D
ONATI
 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   121
Novidades epigráficas dos conventus Scallabitanus e Pacensis. J
OSÉ
 
D
’E
NCARNAÇÃO
 . . . . . .   125
Géza Alföldy y las inscripciones romanas de Tarraco (1975-2011): novedades y nuevas 
perspectivas. D
IANA
 G
OROSTIDI
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   135
La inscripció més antiga d’Auso (Vic) i el context preaugustal. A
NNA
 G
UTIÉRREZ
 G
ARCIA
-M., 
I
MMA
 M
ESTRES
 i I
SABEL
 R
ODÀ
 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   145
Aspectos generales del hábito epigráfico en el conventus Caesaraugustanus. Á
NGEL
 A. 
J
ORDÁN
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   153
Glandes inscriptae a l’ager Tarraconensis. J
ORDI
 L
ÓPEZ
 V
ILAR
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   175
Un apunt sobre Géza Alföldy i les fonts epigràfiques tarragonines manuscrites 
dels segles XVI i XVIII. J
AUME
 M
ASSÓ
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   185
Honrar al esposo: presencia femenina e influencia pública en la Hispania romana. 
M
ILAGROS
 N
AVARRO
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   193
Gobierno e identidad en la Lusitania romana. F
RANCISCO
 J
AVIER
 N
AVARRO
   . . . . . . . . . . . . .   209
Funcionarios senatoriales y ecuestres con cargos en Hispania citerior y en Germania
P
ABLO
 O
ZCÁRIZ
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   219

Nuevos datos sobre las confiscaciones de Septimio Severo en la Bética. J
OSÉ
 R
EMESAL
  . . . .   233
Amico ac magistro optimo et praestantissimo. La ‘memoria’ negli epitaffi dell’Hispania 
citerior. C
ECILIA
 R
ICCI
 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   247
La legión de Marte y la fundación de la colonia Tarraco. J
OAQUÍN
 R
UIZ
 
DE
 A
RBULO
  . . . . . .   263
Augusta Emerita: novedades epigráficas, testimonios arqueológicos e interpretaciones 
históricas. J
UAN
 C
ARLOS
 S
AQUETE
 y J
OSÉ
 M. Á
LVAREZ
   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   279
Roads and towns along the border of Hispania Citerior. M
ANFRED
 S
CHMIDT
 . . . . . . . . . . . .   291
Las inscripciones con litterae aureae en la Hispania ulterior (Baetica et Lusitania): aspectos 
técnicos. A
RMIN
 U. S
TYLOW
 y Á
NGEL
 V
ENTURA
  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   301
Resums  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   341

9
PRESENTACIÓ
La Fundació Privada Mútua Catalana, entitat tarragonina sense ànim de lucre, va plantejar-
se de concentrar un esforç important de la seva acció en pro de la cultura, en una iniciativa de 
caràcter internacional que, amb voluntat de continuïtat, assignés el protagonisme a la ciutat de 
Tarragona.
D’aquest propòsit va néixer Tarraco Biennal, Congrés Internacional d’Arqueologia i Món 
Antic, que pretén aplegar un conjunt d’especialistes de l’arqueologia amb l’objectiu comú de 
debatre a l’entorn d’una temàtica fixada per un Comitè Científic format per les institucions que 
treballen aquest domini a Tarragona.
Així doncs, amb aquesta intenció, cada mes de novembre dels anys parells, es trobaran els 
ponents especialistes amb la resta de congressistes assistents, amb la circumstància que la darrera 
ponència del dia serà oberta al públic.
Aquesta pretensió de fer partícip la societat civil tarragonina s’acomplirà també en les Jorna-
des del mateix mes dels anys senars, amb les activitats públiques convocades en l’avinentesa de 
la publicació de les Actes del congrés de l’any anterior, perquè s’hi preveu l’explicació, per part 
de totes les institucions integrades en el Comitè Científic, de la participació de cadascuna en fets 
arqueològics, un relat d’iniciatives i troballes que sigui un “passar comptes” als tarragonins.
La publicació que teniu a les mans de les Actes del 1er Congrés de Tarraco Biennal ha d’ésser 
el primer llibre d’una col·lecció que es voldria de llarg recorregut i que afegís, al valor del nivell 
científic assolit, el testimoni de la comunió activa i interessada de la societat civil.
La Fundació Privada Mútua Catalana vol agrair expressament les institucions del Comitè 
científic i les administracions públiques que tant ens han ajudat, alhora que vol mostrar l’afecte 
als patrocinadors que han col·laborat al bon resultat de la I Tarraco Biennal.
Joan Josep Marca Torrents 
Antoni Pujol Niubó
President de la Fundació Privada Mútua Catalana 
Patró coordinador del 1er Congrés

11
 BALANÇ DEL 1er CONGRÉS TARRACO BIENNAL
El 1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “Govern i societat a la Hispània 
romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy” va tenir lloc a la sala de l’Antiga 
Audiència de Tarragona els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre de l’any 2012. El congrés es 
desenvolupà segons el que estava previst en el programa. El dia 28 al vespre s’inaugurà a la volta 
del Pallol l’exposició Géza Alföldy. Memòria bibliogràfica, organitzada per la Reial Societat Ar-
queològica Tarraconense amb el suport de la Fundació. Consistia en una mostra de les principals 
publicacions del prof. Alföldy, posant l’accent en les hispàniques. Aquesta exposició restà oberta 
tots els dies del congrés. 
El dia 29 i després del lliurament de la documentació als assistents, va tenir lloc la presentació 
dels congressos Tarraco Biennal, amb la presència del president de la Fundació Privada Mútua 
Catalana i parlaments de representants de les diverses institucions. A continuació es va obrir el 
torn de ponències amb les de Jordi Rovira, Manfred Schmidt, Joaquín Ruiz de Arbulo, Jordi 
López, Piero Berni i Joan Gómez Pallarès. A la tarda, van parlar José Carlos Saquete, Juan Ma-
nuel Abascal, José d’Encarnação i José Remesal. Al vespre, el Museu Nacional Arqueològic de 
Tarragona va oferir l’espectacle Ave Salve, que comptà amb un nombrós públic.
El dia 30 van intervenir Francisco Beltrán i Francisco Pina, Armin U. Stylow i Ángel Ventu-
ra, Jaume Massó, Francisco Javier Navarro, Javier Andreu, Milagros Navarro i Borja Díaz. Les 
ponències de la tarda van ser les de Mireille Corbier, Cecilia Ricci i László Borhy, que va cloure 
les aportacions científiques dels ponents.
El dia 1 es van presentar quatre llibres al Palau Municipal:
– La nova edició de la Nueva historia social de Roma, de Géza Alföldy, traduïda per Juan 
Manuel Abascal.
– La nova Guia Tarraco, amb pròleg de Géza Alföldy, editada per la Reial Societat Arqueolò-
gica Tarraconense i la Fundació Privada Mútua Catalana.

12
– X. Dupré. Opera Selecta, editat per Francisco Beltrán, Núria Rafael i Francesc Tarrats.
– Las inscripciones monumentales del anfiteatro de Tarraco, de Géza Alföldy, editat per la 
Reiat Societat Arqueològica Tarraconense.
Posteriorment, els assistents es desplaçaren a l’amfiteatre romà, on tingué lloc un acte d’ho-
menatge al prof. Géza Alföldy presidit per l’alcalde de Tarragona en el que es descobrí una placa 
en el seu record.
El congrés va finalitzar amb un dinar de cloenda amb assistència dels participants i les auto-
ritats.
Estava prevista l’assistència de 26 ponents, tres dels quals no van poder venir per diversos 
motius. En canvi, es va incorporar el Sr. Jaume Massó que va oferir un nou treball. A més, es va 
comptar amb la intervenció puntual del prof. Thomas Schattner el darrer dia com a represen-
tant del DAI–Madrid en els actes de l’amfiteatre. Distribuïts per procedències, els ponents són 
7 catalans, 11 espanyols, 2 francesos, 2 italians, 2 alemanys, 1 portuguès i 1 hongarès. Gairebé 
tots ells han presentat els seus treballs, que s’editen en les presents actes. A més, cal sumar-hi la 
participació de Juan Antonio Antolinos, Anna Gutiérrez, Ángel Jordán, Imma Mestres, Jordi 
Miró, Pablo Ozcáriz, i Isabel Rodà que han volgut oferir les seves aportacions científiques. El 
nombre d’inscrits fou de 177. 
La valoració que fem és molt positiva, tant per la qualitat de les ponències exposades com pels 
debats posteriors i els treballs publicats. També en quant al nombre d’inscrits, donada l’especia-
lització d’aquest congrés, centrat només en epigrafia.

13
CUESTIONES EPIGRÁFICAS DEL CONVENTUS CARTHAGINIENSIS 
(HISPANIA CITERIOR), CON ALGUNAS CONTRIBUCIONES 
PÓSTUMAS DE GÉZA ALFÖLDY
Juan Manuel Abascal, Universidad de Alicante
En la distribución de tareas para la nueva edición 
de CIL II, Géza Alföldy tenía asignada la provincia 
de Tarragona en su conjunto, con la capital de la 
Hispania citerior como referencia fundamental, así 
como varias provincias de Castilla-La Mancha y las 
tres de la Comunidad Valenciana. Este último con-
junto –en el que se encontraba Alicante y la parte 
sur de Valencia– representaba en la antigüedad el 
territorio septentrional del conventus Carthagi-
niensis y sus límites con los conventus Corduben-
sisEmeritensisCaesaraugustanus y Tarraconensis
Géza viajó mucho por estas provincias del Cartha-
giniensis desde finales de los años 70 del siglo pa-
sado; sus primeras schedae toledanas llevan fecha 
de 1979 y las últimas son del año 2005. A lo largo 
de esos 36 años de viajes por La Mancha y la costa 
mediterránea valenciana, en muchos de los cuales 
tuve la oportunidad de participar desde 1981, Géza 
hizo las fichas de todos los conjuntos provinciales 
y revisó multitud de lecturas que unas veces publi-
có y en otras reservó para la edición del correspon-
diente fascículo de CIL II. En los últimos viajes, 
los dos por La Mancha a comienzos del otoño en 
los años 2004 y 2005, revisamos un gran número de 
epígrafes ya conocidos, comprobamos la ubicación 
de otros para actualizar las schedae correspondien-
tes y aún tuvimos oportunidad de encontrar algu-
nos fragmentos inéditos. Géza tenía mucha ilusión 
en la redacción del fascículo de CIL II correspon-
diente al conventus Carthaginiensis, ¡había viajado 
tanto por ese territorio en busca de epígrafes! La 
crónica epigráfica de ese trabajo era la crónica de 
sus viajes por España, desde aquel lejano año 1968 
en que había iniciado su aventura epigráfica hispá-
nica con el primer viaje a León y a Tarragona
1
. A 
finales de 2011, pocos días antes de su fallecimien-
to, habíamos entregado a imprenta el volumen co-
rrespondiente a los últimos 25 años de hallazgos 
epigráficos en Segobriga –que apareció como obra 
póstuma
2
– en donde aplicó su maestría a la revisión 
de varios centenares de textos y escribió el fantásti-
co Apéndice sobre la inscripción monumental que 
coronaba el primer orden de la escena del teatro
3

el último de sus grandes estudios epigráficos y cuya 
redacción le ocupó casi todo el verano de ese año. 
Teníamos que haber editado juntos las inscripcio-
nes del conventus Carthaginiensis y a su muerte 
continué esa tarea animado por la gran cantidad de 
trabajo que Géza había dejado hecha y por el de-
seo de que la conclusión de esa empresa constitu-
yera un justo tributo a su esfuerzo durante tantos 
años. Por eso, cuando los organizadores de estas 
jornadas en homenaje a Géza me pidieron una in-
tervención, sin dudarlo pensé que debía versar so-
bre las inscripciones del conventus Carthaginiensis
no sólo para presentar algunas de las schedae que 
Géza dejó esbozadas sino para ilustrar con algunas 
novedades posteriores la importancia epigráfica de 
ese territorio.
I. LAS INSCRIPCIONES DE CAMPILLO DE 
ALTOBUEY (CUENCA), AL SUR DE 
TERRITORIUM DE VALERIA (fig. 1-4)
En 1999 se publicaron cuatro inscripciones de 
Campillo de Altobuey que habían aparecido en di-
ferentes circunstancias durante trabajos agrícolas
4

1. Las referencias a los viajes de Géza Alföldy por España pueden encontrarse en la crónica necrológica que publiqué tras su 
muerte (A
BASCAL
 2011, p. 319-328). Agradezco a los organizadores de esta reunión en homenaje a Géza Alföldy, la Real Sociedad 
Arqueológica Tarraconense y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el haberme invitado a participar en las sesiones de este 
congreso que la ciudad de Tarragona realiza en homenaje a quien fue uno de sus mejores embajadores internacionales, que llevó el 
nombre de Tarragona a todos los foros en los que intervino y que consideró siempre esta ciudad como una de sus patrias adoptivas.
2. A
BASCAL
 – A
LFÖLDY
 – C
EBRIÁN
 2011.
3. A
LFÖLDY
 2011, passim, que incluye el gran dibujo desplegable que diseñó con tanto mimo para entender la posición de cada 
uno de los fragmentos conservados dentro de la estructura general de ese texto de casi 18,5 metros, una de las inscripciones 
más grandes de Hispania, naturalmente muy por detrás de la gran inscripción del podio del anfiteatro de Tarraco de época de 
Heliogábalo, que alcanza los 150 metros y que también mereció un extraordinario trabajo de Géza Alföldy hace algunos años 
(A
LFÖLDY
 1997, p. 59-97, con traducción castellana en A
LFÖLDY
 2012).
4. M
ARTÍNEZ
 V
ALLE
 1999, p. 437-442.

14
LAS INSCRIPCIONES CON LITTERAE AUREAE  EN LA HISPANIA ULTERIOR
Alguna de ellas ofrecía una lectura que cuestiona-
ron los editores de L’Anné Épigraphique y de His-
pania Epigraphica, por lo que dentro del proceso de 
revisión de las inscripciones de este territorio, Géza 
Alföldy, Rosario Cebrián y el autor de estas líneas 
estuvimos en esa localidad el 1 de octubre de 2005 y 
pudimos revisar los textos gracias a los buenos ofi-
cios de Asunción Martínez Valle, la primera editora, 
que nos puso en contacto con el propietario.
1. La primera inscripción a la que quiero refe-
rirme es un bloque de caliza amarillenta –no una 
estela como se dijo en la primera edición– roto por 
su parte superior, con la cara frontal bien alisada y 
desbastada en el resto de las superficies. En su par-
te superior, dos incisiones oblicuas convergen en la 
parte central simulando un frontón bajo el que se 
encuentra el texto. Sus dimensiones son (48) x 50 x 
25 cm y la altura de las letras oscila entre 2,5 y 3 cm, 
alcanzando los 4 cm en el nombre del difunto en v. 
2. La vimos el 1 de octubre de 2005 en un domicilio 
particular de Campillo de Altobuey; Géza Alföldy 
tomó para CIL II la fotografía que reproduzco (fig. 
1) y realizamos allí la lectura siguiente, que presenta 
algunas modificaciones respecto a la editio princeps:
  D(is) M(anibus) s(acrum)
  Fabio Urban-
  illo ux{x}or mer-
  enti memori-
5  a(m) fecit annor-
  u(m) XXXXX (h)ix (!) situ(s)
  est s(it) t(ibi) t(e)r(r)a l(e)v(is)
M
ARTÍNEZ
 V
ALLE
 1999, p. 437-438 y 440 Lámina 
I con foto y dibujo (AE 1999, 934; HEp 9, 1999, 
299).
uxxor en la inscripción. – 4-5 memori M
ARTÍ
-
NEZ
  V
ALLE
;  memoria fecit omitido en AE 1999. – 
5-6 annor(um) v(ixit) M
ARTÍNEZ
 V
ALLE
 seguida en 
AE, corregido ya como annoru(m) en HEp. – 6 IX 
en la inscripción.
Como puede verse en la fotografía (fig. 1) la pro-
puesta de lectura coincide en muchos puntos con la 
que hizo la primera editora, por lo que las “anoma-
lies invérifiables” de L’Année Épigraphique pueden 
darse por solventadas con las correcciones que he 
anotado en el párrafo anterior. Llama la atención 
la forma gráfica que adopta el adverbio hic, escrito 
aquí como IX y no como (h)ic que, siendo anómala, 
es una forma mejor documentada en las áreas inte-
riores del conventus Carthaginiensis.
Respecto a la cronología, J. Gómez-Pantoja en 
su comentario ad HEp 9 proponía una fecha más 
moderna que las postrimerías del siglo II que había 
sugerido la primera editora. Soy de la misma opi-
nión. La presencia de la fórmula D(is) M(anibus) 
s(sacrum) con h(ic) s(itus) e(st)..., etc. debe corres-
ponder en estas zonas interiores de Hispania a las 
Figura 1. Inscripción de 
Campillo de Altobuey 
(AE 1999, 934). 
Foto: G. Alföldy.
CUESTIONES EPIGRÁFICAS DEL CONVENTUS CARTHAGINIENSIS (HISPANIA CITERIOR), CON ALGUNAS CONTRIBUCIONES PÓSTUMAS DE GÉZA ALFÖLDY

15
décadas iniciales del siglo III, por más que el uso del 
dativo –y no del nominativo– pudiera sugerir fechas 
más antiguas.


Download 390.1 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   46




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling