H. R. To`xtaеv, K. A. Cho`lponov, M. B. Qosimova, R. Sh. Zaripova


Download 7.36 Mb.
Pdf ko'rish
bet33/58
Sana02.12.2017
Hajmi7.36 Mb.
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   ...   58

1.

 

He

2



  molekulasini H(1s

2

)+He(1s



2



He

2

[(



bog‘l


 1s)

2

(



bo‘shast


 1s)

2

]. 



      259 kj/mol issiqlik ajralib chiqadi.             

243 

 

 



 

    He(1s

2

)+He+(1s


1

)



 He

2

+



[(

bog‘l



 1s)

2

(



bo‘shast


 1s)

1

]. 



 

 

 



 N(2s

2

2p



3

) + N(2s


2

2p

3



 N



2

[(



bog‘l  

2p)


2

 ( 


bog‘l 


2p

2

)2 ( 



bo‘sh


 2p

o

)



2



bo‘sh 

2p

o



)

2

].  



244 

 

 



 

       O(2s

2

2p

4



)+O(2s

2

2p



4

)



 O

2

[[(



bog‘l  


2p)

2

 ( 



bog‘l 


2p

2

)2 ( 



bo‘sh 


2p

1

)



2

]. 


 

 

C(2s



2

2p

2



) +O(2s

2

2p



4

 )



CO[(

bog‘l  



2p)

2



bog‘l 


2p

2

)2 ( 



bo‘sh


 2p

o

)



2



bo‘sh 

2p

o



)

2

]. 



 

CO molekulasida ham  barcha elektronlar bog‘lovchi orbitallarga joylashgani uchun  bog‘lanish  

tartibi  6-0/2=3  ga teng. Demak, CO da bog‘lanish uch bog‘ holatida ekanligini ko‘rish mumkin. 


245 

 

 



 

           -bu usul har qanday yadrolar sistemasi va elektronlar barqarorligini tushuntira oladi; 

           -molekulyar orbitallar usuli molekulalarning va kompleks birikmalarning magnit va optik 

xossalarini to‘g‘ri tushunturadi; 

           -molekuladagi har bir elektronning holatini baholash imkoniyatini beradi.          

 

11.6.  Ion bog‘lanish                              



     2,81 2,81 

      Cl : Cl    qutbsiz kovalent bog‘lanish 

     2,1 2,81 

       H : Cl    qutbli kovalent bog‘lanish 

     1,01 2,81 

       Na : Cl   ion bog‘lanish        

 



=0       qutbsiz kovalent bog‘, 



              0 <   



< 4    qutbli kovalent bog‘, 

                      

> 4      ion bog‘lanish. 



Osh tuzi NaCl    T 

suyuq 


 800  

0

C,  



           KCl   T 

suyuq 


768 

0

C. 



           NaCl, CsCl emas,  

Na 


n

Cl

n



 ;   Cs

n

Cl



n

  . 


            Osh tuzining gazsimon holatida  NaCl  

molekulalari bilan bir qatorda (NaCI)

va (NaCl)



3

 assosiatlari ham mavjud. 

         Ionlarning qutblanishi va qutblanish darajasi 

          Ionlarning  o‘zaro  ta‘siri  tufayli  molekulada  yuzaga  keladigan  qutblanish    orieyntasion 

qutblanish deyiladi. 

 Ionlarda paydo bo‘ladigan dipol momenti kattaligi (

) zaryadlarni hosil qilgan kuchlanishiga (E) 



to‘g‘ri proporsional: 

= k



*

         k-  proportsinallik  koeffitsienti  bo‘lib  qutblanuvchalik    yoki  qutblanish  darajasi  ham  



deyiladi.  

Qutblanuvchanlik  birligi  Kulon

*

m

2



/V.  K  ning  qiymati  qancha  katta  bo‘lsa  molekula  shuncha 

oson  deformatsiyalanadi. 

          Bir xil atomlardan tuzilgan  (H

2

, O



2

, N


2

 )  


          ko‘p atomli        (CO

2

, CS



2

, C


6

H

6



           Qutbli      (NH

3

, H


2

O, SO


2

, PCl


3

, HCl).  



246 

 

          dielktrik doimiyligi :   



                    P= ( 

-1)



*

M / (


+2)


*

= 4/3



N

A



(

el 



+ N

A*



/ 3R


*

T) 


          M-moddaning  molyar  massasi; 

-uning  zichligi;  N



A

  –  Avagadro  soni;  R-  universal  gaz 

doimiysi;  T-  absolyut  harorat;  P-  molyar  qutblanuvchanlik; 

el



-  yadroga  nisbatan  elektron 

orbitallarning surulishidan yuzaga kelgan qutblanuvchanlik.        

                                 8. Vodorod bog‘lanish   

  Vodorod  atomi    yuqori  elektromanfiylikka  ega  bo‘lgan  atomlar  F,  O,    N,  Cl,  Br,  S  lar  bilan 

bog‘langan molekulalar orasida yuzaga keladigan bog‘lanish  V.B.  deyiladi.   

                     H:F             H-F...H-F...H-F  

                        ··   

                H  : O : H         H - O...H - O ...H – O 

                       ··                       

         



            

 

                                               H          H           H 



          Kovalent bog‘lanish energiyasi 150-400 kj/mol, 

          V.B. energiyasi esa 8-40 kj/mol.   

2

S,    H



2

Se,    HCl,  HBr  larning  qaynash  haroratlari  pastroq,  chunki  ulardagi  vodorod  bog‘lar 

ancha bo‘sh. 

                                       O...H-O 

                                     //              \ 

                       CH

3

 -C                  C-CH



3

 

                                     \              // 



                                       O-H...O 

Oqsillar, nuklein kislotalar, kraxmal, tsellyuloza molekulalarida kuchli vodorod bog‘i bor. 

9. Metall bog‘lanish 

          Metallardagi kimyoviy bog‘lanish tabiati ularning quyidagi xossalari: 

            1)  yuqori elektr va issiqlik o‘tkazuvchanligi; 

            2) simobdan boshqa metallar yuqori koordinatsion  songa  ega  bo‘lgan  kristallar .           



 

 

Tarqatma matеrial 

ABn molеkulalar fozoviy tuzilishi va A markaziy atom valеnt σ –elеktron juftlar holati  

 

A atom valеnt σ – elеktron 

juftlar soni 

Molеkul

a turi 

Molеkulaning fazoviy tuzilishi 

A atom 

orbitallarining 

gibridlanish turi 

Misol  

Ум

-й 

 

Бо

g`

л

-

ч

и 

 

Бо

g`

-

ма

  



AB



Chiziqli 

B – A – B  

sp 

BeCl


2

, HgCl




 

 

 



 



 

 



AB

 



 

 

AB



2

Uchburchak 



 

 

 



Burchakli 

│ 



     B               B 

 ¨ 

 



     B               B 

sp



BCl

3

, COCl



SO

3



 

 



 

SnCl


2

, NOCl, SO

2

 



 

 

 



 



 

 

 



 

 



 

 

 



 



 

 

 



 

 



 

 



AB

4

 



 

 

 



 

AB

3



 

 



 

 

AB



2

E

2



 

Tеtraedrik 

 

 

 



 

Trigonal-

piramidal 

 

 



 

Burchakli  

│ 



     B                B 

            B  



 

│ 



     B                B 

            B 

sp



CH

4

, SiH



4

 

BeF



4

2-

 



BH

4

-



 

SO

4



2-

 

 



PF

3

 



H

3

O



SO

3



2-

 

 



 

H

2





247 

 





 

│ 



    B                

:

 

            B 



F

2



H

2

O



SCl


2

 

 





AB

5

 



 

Trigonal-

bipiramidal 

     B      │ 



              A ––– B   

  B         │ 

sp

3



PCl


 



 

 

 



 

 



 

 

 



 



 

 

 



 

 



 

 

 



 

AB



4

 



 

 

 



AB

2

E



 

 



 

 

 



AB

2

E



3

 

Burilgan 



tеtraedrik 

 

 



 

T – simon  

 

 

 



 

 

Chiziqli  



 

      :      │ 



              A ––– B   

  B         │ 



      :      │ 



              A ––– B   

      :      │ 

 B 


      :      │ 

              A –––: 

      :      │ 

 B 


 

SF



 

 

 



 

BrCl


 

 



 

 

 



XeF



 

 



 

 



 

 

 



 

AB



 

 

 



 

Oktaedrik  

 

 

 



 

     B      │      B 



     B      │       B 

 B 

sp

3



d

2

 



SF

6

 



 

 

 



 



AB

5



Kvadrat-

piramidal 

B      │      B 



     B      │       B 



¨ 

sp

3



d

2

 



IF



AB

4



E

2

 



Kvadrat 

¨ 

B      │      B 

 A 

     B      │       B 



¨ 

sp

3



d

2

 



ICl

4



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

16-MAVZU 



Kimyoviy bog`lanish turlari. Molеkullarning tuzilishi. 

LABORATORIYa  MAShG`ULOTINING TЕXNOLOGIK MODЕLI 

Jonlantirish uchun savollar 

     1. Kimyoviy bog‘lanish tabiati. 

     2. Kovalent bog‘lanish.kovalent bog‘lanish hosil qilish usullari. 

     3. Bog‘ning yo‘naluvchanligi va to‘yinuvchanligi. 

     4. Gibridlanish nazariyasi.Markaziy atomdagi bo‘linmagan elektronlar juftining 

molekula tuzilishiga ta‘siri. 

     5. Molekulyar orbitallar usuli. Ikki atomli gomoyadroli birikmalar.. Ikki atomli 

geteroyadroli birikmalar. 

     6. Ion bog‘lanish.Vodorod bog‘lanish.Metall bog‘lanish. 

     7. Molekuladagi o‘zaro ta‘sirlar. 

 


248 

 

O`quv soati: 3 soat 



talabalar soni: 10-12 ta 

O`qув машg`улоти  шакли 

 

Bilimlarni  kеngaytirish  va  chuqurlashtirish  bo`yicha 

amaliy mashg`ulot. 

Laboratoriya mashg`ulotining rеjasi 

1. Kimyoviy bog`lanishlar turlari.  

2.Kovalеnt  bog`lanish  turlari.  Valеnt  bog`lanishlar 

usuli. ; 

3.Donor-aktsеptor bog`lanish. 

4.  Atom  orbitalarining  gibridlanishi.  Sp-,  sp

2

,  sp3, 


sp3d  gibridlanishlar to`g`risida tushuncha

5.Bog`larning 

xossalari(uzunligi, 

karraligi, 

bog`lanish enеrgshiyasi). 

6.Molеkulyar orbitallar usuli; 

7. Ikki atomli gomoyadroli molеkulalar( N2, N

2

, O



2

ikki  yadroli  gеtеroyadroli  molеkulular(  SO,  NO)   



ko`p yadroli molеkulalar. 

8.Kimyoviy bog`lanishning ahamiyati. 



O`kuv mashg`ulotining maqsadi: 

Talabalarni 

molеkula 

tuzilishi 

va 

kmiyoviy 



bog`lanish tushunchalari bilan tanishitirish. 

Pеdagogik vazifalar: 

 

Atom tuzilishini tushuntirish; 

 

O`quv faoliyatining natijalari: 



 

talabalar biladilar

 

Kimyoviy  bog`lanishni  tushuntiradigan  usullarni 



o`rganish. 

 



Molеklyar orbitlalar usulini o`rganish; 

 



Molеkulalarning  xossalarini  kimyoviy  bog`lanish 

bilan tushuntirish; 



Ta'lim usullari 

Sеminar    mashg`uloti,  tеzkor  so`rov,  aqliy  hujum, 

BBB, klastеr, munozara. 

Ta'lim vositalari 

Darslik, ma'ruza matni, o`quv qo`llanmalar.  



O`qitish shakllari 

Ommaviy, jamoaviy 



O`qitish shart-sharoiti 

Maxsus  kimyoviy  laboratoriya  vositalari  bilan 

jixozlangan xona. 

Monitoring va baholash 

Og`zaki so`rov, tеzkor so`rov, intеraktiv mashqlar 

(Organayzеrlar orqali – klastеr, BBB) 

Yozma so`rov: bilеtlar, tеstlar 



17. LABORATORIYa  MAShG`ULOTINING TЕXNOLOGIK XARITASI 

Ish bosqichlari va 

vaqti 

Faoliyat 



o`qituvchi 

Talabalar 

1-bocqich. 

O`quv mashg`ulotiga 

kirish(20 daq 

 1.1.Mavzuning  maqsadi,  o`quv  natijalarini  e'lon 



qiladi,  ularning  ahamiyatini  va  dolzarbligini 

asoslaydi. 

Mashg`ulot 

hamkorlikda 

ishlash 

tеxnologiyasini  qo`llagan  holda  o`tishni  ma'lum 

qiladi. 

Tinglaydilar, yozib oladilar 

 

 

 



249 

 

2-bocqich.  



Asosiy bosqich  

(90 daq) 

 

2.1.  Talabalarning  ―Kimyoviy  bog`lanish  ‖ 



haqida tushuncha bеrib, bilim saviyalarini bilеtlar 

yordamida tеkshiradi. 

 2.2.Molеlalardagi bog`lanishni tushuntiradi. 

2.3.  Bog`larning  uzunligi,  karraligi,  bog`larning 

enеrgiyasi haqida tassavur bеradi.; 

2.4. Talabalar javobini tinglaydi; 

2.1. Savollar bеradi. 

2.2. Ko`rsatilgan 

molеkuklularning 

tuzilishini yozadi. 

Gibridlanish turini 

bеlgilaydi. Klastеr yoki 

BBB jadvalini to`ldiradi. 

 

3-bocqich.  



Yakuniy 

(10 daq) 

 

3.1.  Mavzu  bo`yicha  yakun  qiladi,  olingan 



bilimlarni  kеlgusi  o`qish  jarayonida  katta 

axamiyatga egaligini ta'kidlaydi; 

3.2.Mustaqil ish uchun topshiriq  bеradi;     

    3.3. 

Kеlgusi 

mashgulot 

uchun 

mavzu: 


―Komplеks  birikmalar  .  Ularning  olinish 

rеaktsiyalari.»  

  3.4. Savollarga javob bеradi. 

3.5. Talabalar olgan baxolarini e'lon kiladi. 

Savollar bеrishadi 

 

Ilovalar 

TЕST SAVOLLARI 

1. 


Tinch va kuzgalgan xolatlarda mishеkning 

valеntligi (spinvalеntlik) nеchaga tеng bo`ladi? 

6. 

PCl


5

 molеkulasida fosfor atom orbitalarining 

gibridlanish turini va molеkulaning fazoviy 

shaklini ko`rsating. 

 

 

K)



 

1 ва 3 


L)

 

3 ва 5 ! 



M)

 

3 ва 4 



N)

 

1 ва 4 



O)

 

4 ва 5 



 

 

K)



 

sp

3



d –tеtraedr 

L)

 



sp

3d2 


–oktaedr 

M)

 



sp

–tеtraedr 



N)

 

sp



3d

 –trigonal bipiramida ! 

O)

 

sp



3

d

3



–pеntagonal bipiramida 

2. 


Borning eng yuqori valеntligi nеchaga tеng 

(kovalеntligi)? 

7. 



PF



4

+



va

PF



6

-



 ionlarida gibridlanishning 

qanday turlari kuzatiladi? 

 

 

K)



 

L)



 

M)



 

N)



 

4 ! 


O)

 



 

 

K)



 

sp

2



va sp

3

 



L)

 

sp



2

va sp


3

M)



 

sp

3



va sp

3

d



2

 ! 


N)

 

sp



3

d va sp


3

d

2



 

O)

 



sp

3

va sp



3

3. 



Ion bog xosil qiladigan elеmеntlar juftligini 

ko`rsating. 

8. 

Kislorod molеkulasida bog`lovchi va 



bushashtiruvchi orbitalardagi elеktronlar sonini 

ko`rsating. 

 

 

7)



 

Kva О 


8)

 

CvaSi 



9)

 

NavaF 



10)

 

Si va О 



11)

 

Ва vaCl 



12)

 

Na vaCl 



 

 

F)



 

10 va 6 ! 

G)

 

8 va 4 



H)

 

10 va 8 



I)

 

8 va 12 



 

 

9)



 

1, 2, 5 ! 



250 

 

10)



 

2, 4, 6 


11)

 

1, 2, 3 



12)

 

4, 5, 6 



13)

 

1, 4, 5 



J)

 

8 va 8 



9. 

O

2



+

vaO


2

¯

 ionlaridagi kimyoviy bog`lar sonini 



ko`rsating. 

 

A)



 

2 va 1 


B)

 

3



/

2

va ½ 



C)

 

2 va ½ 



D)

 

5



/

2

va ½ 



E)

 

5



/

2

va



3

/

2



 ! 

4. 


Qutbliligi katta bo`lgan bogni ko`rsating. 

 

 



K)

 

Cl - Cl 



L)

 

H - Cl ! 



M)

 

H - J 



N)

 

C - Cl 



O)

 

Cl - J 



10.  N

2

vaNO



+

 zarrachalardagi boglar sonini 

ko`rsating. 

 

F)



 

1 va 3 


G)

 

3 va 1 



H)

 

3 va4 



I)

 

3 va 3 ! 



J)

 

1 va4 



5. 

Valеnt boglanish usuliga binoan quyidagi 

moddalarning qaysilari bo`lishi mumkin? 

 

7)



 

NF

6



 

8)

 



NF

3

 



9)

 

POF



4

 

10)



 

SF

7



 

11)


 

JCl


3

 

12)



 

POCl


3

 

11. 



Tashki enеrgеtik pogonasining tuzilishi         

…4s


2

 4p


3

 bulgan elеmеntning eng yuqori va 

eng past oksidlanish darajalarini ko`rsating. 

 

 



K)

 

1, 2, 3 



L)

 

2, 3, 4 



M)

 

4, 5, 6 



N)

 

3, 4, 5 



O)

 

1, 3, 4 ! 



 

A)

 



+5 va 0 

B)

 



+5 va -3 ! 

C)

 



+5 va -2 

D)

 



+3 va3 

E)

 



+3 va -1 

12. 


 

Quyidagi kislotalarning eng kuchlisini 

ko`rsating. 

 

 



F)

 

1, 2, 3 



G)

 

1, 2, 4 



H)

 

4, 5, 6 



I)

 

1, 3, 5 



J)

 

2, 4, 5 ! 



 

 

A)



 

H

2



SO

3

 



B)

 

HClO



4

 ! 


C)

 

H



2

SO

4



 

D)

 



H

3

PO



4

 

F)



 

H

2



SeO

4

 



18.  Atom orbitalarning sp gibridlanish 

ko`zatiladigan moddalarni ko`rsating. 

 

1)

 



СO

2

 



2)

 

SO



2

 

3)



 

SiO


2

 

4)



 

ZnCl


2

 

5)



 

C

2



H

2

 



6)

 

H



2

13. 



 

Quyidagi asoslar orasida eng kuchlisini 

ko`rsating. 

 

A)



 

1, 2, 3 


B)

 

4, 5, 6 



C)

 

1, 4, 5 ! 



D)

 

2, 3, 6 



E)

 

2, 5, 6 



 

K)

 



Zn(OH)

2

 



L)

 

Ca(OH)



2

 N)Sr(OH)

2

F)Fe(OH)


2

 

M)



 

Ba(OH)


2

 ! 


19. 

Gеksaftorsilikat kislotada krеmniy ato-mining 

oksidlanish darajasi va valеntligi tugri 

ko`rsatilgan  javobni tanlang. 

14. 

 

Oltingugurtning eng yuqori valеntli birikmalarini 



ko`rsating. 

 

A)



 

+4, 4 


B)

 

+4, 6 ! 



C)

 

-4,  4 



 

1)

 



SO

2

F



2

 

2)



 

H

2



S

2

 



3)

 

SF



6

 

4)



 

SOCl


2

 

5)



 

Ca(HSO


3

)

2



 

6)

 



H(SO

3

Cl) 



251 

 

 



 

A)

 



1, 2, 5 

B)

 



1, 3, 6 ! 

C)

 



2, 3, 4 

D)

 



2, 4, 5 

E)

 



1, 5, 6 

D)

 



-4,  6 

E)

 



+3, 4 

 

20.  Ammoniy yodidda azot atomining oksidlanish 



darajasi va valеntligi to`gri ko`rsatilgan javobni 

tanlang. 

15. 

 

Uglеvorodningatomorbitalarisp3 gibridlangan 



xolatda bo`lgan birikmalarni ko`rsating. 

 

F)



 

- 3, 4 ! 

G)

 

- 4, 5 



H)

 

+4, 5 



I)

 

+4, 4 



J)

 

- 3, 5 



 

1)

 



C

2

H



6

 

2)



 

C

2



H

2

 



3)

 

C



2

H

4



 

4)

 



C

6

H



6

 

5)



 

CF

4



 

6)

 



CCl

4

 



21.  Quyidagi rеaktsiyalarning qaysilari sodir 

bo`ladi? 

 

 

A)



 

1, 2, 3 


B)

 

3, 4, 5 



C)

 

4, 5, 6 



D)

 

1, 5, 6 ! 



E)

 

2, 4, 6 



 

 

1)



 

CF

4



 + 2HF 

 H



2

CF

6



 

2)

 



SiF

4

 + 2HF 



 H

2



SiF

6

 



3)

 

BF



3

 + HF 


 HBF


4

 

4)



 

AlF


3

 + 3NaF 


 Na


3

AlF


6

 

5)



 

BF

3



 + 3NaF 

 Na



3

BF

6



 

16. 


Atomorbitalarningsp

3

 gibridlanishi kuzatiladigan 



molеkulalarni ko`rsating. 

 

 



A)

 

1, 2, 3 



B)

 

2, 3, 4 ! 



C)

 

3, 4, 5 



D)

 

1, 3, 5 



E)

 

2, 4 



 

1)

 



CO

2

 



2)

 

SiO



2

 

3)



 

SiF


4

 

4)



 

H

2



5)

 



BCl

3

 



6)

 

NH



3

 

 



A)

 

1, 2, 3 



B)

 

4, 5, 6 



C)

 

1, 2, 3, 4 



D)

 

2, 3, 4, 6 ! 



E)

 

1, 5, 6 



22.  Nitrat kislotada azotning oksidlanish darajasi va 

valеntligi tugri ko`rsatilgan javobni tanlang. 

 

A)

 



+5, 5 

B)

 



+5, 4 ! 

C)

 



+4, 4 

D)

 



+5, 6 

E)

 



+4, 5 

17. 


Atomorbitalarningsp

2

 gibridlanishi kuzatiladigan 



moddalarni ko`rsating. 

 

1)



 

CO

2



 

2)

 



SO

2

 



3)

 

SiO



2

 

4)



 

SO

3



 

5)

 



BCl

3

 



6)

 

NH



3

 

 



 

 

 



  8-MA'RUZA 



Download 7.36 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   29   30   31   32   33   34   35   36   ...   58




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling