Herbari ceip mn. Baldiri Rexach


Download 445 b.
Sana18.01.2018
Hajmi445 b.
#24804


Herbari


Aurò

  • Els aurons: tots els arbres pertanyents al gènere Acer, es caracteritzen per les fulles de nerviació palmada, pecíol llarg i disposició oposada. Pels fruits amb un parell d'ales per facilitar la dispersió pel vent. L’auró té les fulles en tres lòbuls i les a les del fruit en angle tancat. Creix en obagues, torrenteres i peus de cingle.



Pollancre

  • Pollancre:Populus nigra

  • Arbre que pot arribar fins a 30m d'alçada.

  • Escorça grisenca marcadament clivellada .Fa borrons glabres molt enganxosos.

  • Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pels, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides . El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d'aigua i en ambients humits, és un dels arbres de les nostres contrades que tenen el creixement ràpid. Aquesta espècie pot arribar a viure forces anys.

  • Hi han exemplars que poden superar els 200 anys.



Plàtan

  • Platan:Platanus hybrida

  • Espècie familiar per tots els habitants de les ciutats. Aquest arbre caducifoli és d'origen oriental i ha estat introduït a casa nostra . L'escorça està recoberta d'una pela groguenca o verda que es desprèn en plaques.

  • Les fulles són molt grans, dividides en 3 o 5 lòbuls dentats i estan unides a les branques per un llarg pecíol.

  • Arbre utilitzat per fer ombra, es troba sovint a la vora dels camins i de les carreteres. Es cultiva en plantacions amb la finalitat d'aprofitar la seva fusta . Tolera molt bé la contaminació, per la qual cosa, és una espècie molt utilitzada com ornamental a les avingudes i parcs de les ciutats.



Roure

  • Roure: Quercus cerriodes

  • Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada. Fulles amb el marge lobulat.

  • Aquest roure és una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o sicilis i necessita un clima un clima temperat, marítim, mitjanament humit.

  • Floració: Abril-Maig . Té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d' 1 a 3 cm d'alçada. Les flors masculines formen penjolls (aments) de 3 a 8 cm de llargada.

  • Fructifica a la tardor . El seu fruit és l'aglà.



Avellaner

  • Avellaner: Corylus avellana

  • Arbre caducifoli d'uns 5 m d'alçada i d'aspecte arbustiu. Escorça llisa i de color gris. Amb freqüència mostra més d'un tronc princal. Fulles arrodonides de marges doblement dentats recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte. El pecíol és curt .Floració :De gener a març. Les flors unisexuals, apareixen abans que les fulles i no presenten pètals . Fructificació : Juliol - agost .

  • Els fruits les avellanes són molt apreciats com aliment i contenen gran quantitat de lípids. És un arbre àmpliament cultivat. El trobem a les torrenteres i fondalades ombrívoles . L'avellaner suporta ve el fred . L'escorça de l'avellaner s'utilitzava com astringent i servia per tractar la diarrea i tallar les hemorràgies. A la tradició celta l'avellana simbolitza el coneixement .



Pi pinyer

  • Pi pinyer : Pinus pínea

  • Arbre verd tot l'any que pot superar els 20 m d'alçada. El seu tronc és dret i la seva escorça coberta de plaques de color vermell. La capçada té forma de para-sol. Les seves fulles aciculars assoleixen de 8 a 15 cm de color verd intens, que es disposen de dues en dues.

  • Floreix : A la primavera. Presenta flors masculines i femenines al mateix peu.

  • Les pinyes ovoides de 8 a 15 cm de llargada maduren a la tardor del tercer any . Produeixen pinyons protegits per una closca molt dura.

  • Usos: Travesses de ferrocarrils . Els pinyons comestibles són molt apreciats, s'utilitzen en pastisseria.



Arboç

  • Arboç: Arbustus unedo

  • Arbre verd tot l'any, sovint poc desenvolupat i d'aspecte arbustiu ; branques joves. Fulles lluents lanceolades finament dentades amb el pecíol curt. Les fulles s'alternen a la tija . És una espècie que viu principalment el sòls silicis .

  • Floració :D'octubre a Febrer. Les flors són blanques de corol·la petita amb forma de vas. El fruit és comestible, la cirera d'arboç, presenta una superfície granelluda i és vermell quan és madur. Triga un any a madurar .

  • Usos: Es fan confitures amb el fruit. Cal tenir en compte que el fruit quan és madur conté petites quantitats d'alcohol.



Romaní

  • Romaní : Rosmarinus officinalis

  • Arbust perennifoli, molt aromàtic que por assolir fins a 1,5m . Fulles linears verdes a l'anvers i blanques al revers, amb els marges enrotllats cap a la cara inferior.

  • Floreix : Tot l'any. Presenta flors de color blau clar i petites amb la corol.la bilabiada.

  • Usos : És una planta utilitzada en medicina natural, té propietats estimulants, antiespasmòdiques diürètiques i altres. La seva essència s'utilitza a la indústria del perfum .

  • Curiositat: Segons la tradició el romaní presenta la virtut de potenciar la memòria. Per aquesta raó antigament, els alumnes de la prestigiosa universitat de la Sorbona prenien infusions d'aquesta planta a l'època d'exàmens.



Llentiscle

  • Llentiscle: Pistacia lentiscus

  • Arbust perennifoli força ramós que sol fer de 2 a 6 m d'alçada . Les branques tenen l'escorça vermellosa . Presenta fulles compostes formades per un nombre variable de foliols sempre parell . Els foliols acaben en un petit mugró.

  • Floració : Març a Maig . Les flors masculines s'agrupen en raïms de color vermellós i sempre es troben en plantes diferents que les femenines . Els seus fruits surten a la tardor , primer són vermells i quan són madurs es tornen negres.

  • S'en treu una resina que es fa servir per fabricar ciments dentaris i per fer vernís.

  • Flors de coloració verdosa reunides en umbel.les que al seu torn es disposem en raïms.



Xuclamel

  • Xuclamel.

  • Nom comú català: Gavarrera. Lligabosc.

  • Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

  • Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

  • Formes vitals: Faneròfit.

  • Hàbitat: Boscos, garrigues i bardisses.

  • Usos i propietats de les plantes: Medicinal.

  • Categoria IUCN: LC

  • Característiques per reconèixer-la: Liana que viu a sobre d'altres plantes o sobre les parets; és molt característic d'aquesta planta les seves fulles oposades, sobretot les de les inflorescències que són molt amples i soldades per la base formant una mena de cassoleta que conté a les flors.



Ginebre

  • El ginebre (Juniperus communis ssp. communis var. communis) és un arbrissó que no acostuma a superar els 6 m.

  • Sovint de port arbustiu, però generalment més dens. El càdec té a la cara superior de les fulles dues bandes blanques separades clarament pel nervi central verd, mentre que el ginebre presenta una sola banda blanca central. Ambdues espècies també es diferencien pel color i la mida dels fruits madurs -els del càdec són rogencs i mesuren de 6 a 12 mm, mentre que els del ginebre són de color blau fosc i mesuren de 5 a 9 mm.



Bruc

  • Bruc:Erica arborea

  • Arbust perennifoli que pot arribar a mesurar 3 o 4 m d'alçada. Fulles linears i molt petites de 3 a 4 mm. Branques primes. Les tiges joves són cobertes de pels blancs .

  • Floració: febrer - maig. Les seves flors oloroses són molt petites, 3 mm, de color blanc o lleugerament rosades amb forma de campana, s'agrupen formant ramells amples al llarg de les tiges. El fruit, molt xic, és una càpsula que s'obre en quatre valves on estan les llavors

  • Usos: Amb les arrels es fan les cassoletes de les pipes de fumar . Aquesta aplicació està relacionada amb la capacitat de suportar el foc que té la seva fusta . Antigament s'utilitzava per fabricar carbó.



Heura

  • Heura: Hedera helix

  • Liana que s'enfila pels arbres mitjançant arrels que s'adhereixen als tronc.

  • Fa tiges gruixudes amb fulles triangulars que poden assolir els 30 m d'alçada.

  • És una planta perennifolia de fulles lluents de forma triangular o pentagonal.

  • Les fulles de les branques tenen un nervi principal i són triangulars, a la resta de la planta són pentagonals i presenten 5 lòbuls.

  • Floració: de Setembre a Octubre.



Arç blanc

  • Arç blanc:Crataegus monogyna

  • Arbre caducifoli que generalment presenta forma d'arbust. Es caracteritza per presentar nombroses branques que estan cobertes d'espines. L'escorça és de color gris clar. Les fulles apareixen al final de l'hivern són profundament dividides en 3 a 7 lòbuls i amb el marge dentat. Les fulles presentes estípules a la base.

  • Floració: Floreix des de finals de març a juny. Les flors són blanques i oloroses i s'agrupen formant ramells. Floreix després de que apareguin les fulles . Fructifica a començaments de la tardor . El fruit és carnós de color vermell i esfèric d'aproximadament 1 cm.



Falguera

  • Falguera aquilina: Pteridium aquilinum

  • Aquesta és una de les falgueres més conegudes .

  • Falguera molt elegant constituïda per una tija subterrània gruixuda i negra, que penetra força en el terreny i emet fulles molt grans, de forma triangular, una mica endurides, sostingudes per llargs pecíols, poden arribar a fer fins a 2m d'alçària.

  • A l'hivern les frondes d'aquesta falguera s'assequen.

  • Les pínnules són triangulars, amb el marge cargolat cap a sota, amb els sorus de forma linear, difícil d'observar ja que aquesta falguera, rarament fèrtil, es reprodueix vegetalment molt bé per l'activitat del rizoma.



Esbarzer

  • Esbarcer:Rubus ulmifolius

  • Arbust molt comú a la serra cobert d'agullons que forma bardisses, pràcticament impenetrables. Aquesta rosàcia té les fulles dividides en foliols en nombre de 3 - 7. Els foliols surten d'un mateix punt i presenten el marge dentat. Tenen l'anvers de color verd focs i el revers és cobert de una fina pil·lositat que li dona un aspecte blanquinós.

  • Floració: de maig a juliol. Les seves flors són rosades o blanquinoses i s'agrupen en ramells. Fructifica entre els mesos d'agost i setembre. Els seus fruits, les mores, són en realitat conjunts de petites drupetes.



Freixe

  • Freixe : Fraxinus excelsior

  • Arbre caducifoli, que pot arribar als 30 m d'alçària amb l'escorça llisa i grisa. Aquesta espècie pot arribar a viure fins a 150 anys. Les fulles són compostes i es disposen de manera oposada a les tiges, mesuren de 20 fins a 30 cm de llarg i estan formades per folíols finament dentats en nombre de 9 a 15 (sempre en nombre senar). Els folíols són ovats i acabats en punta. A diferència del freixe de fulla petita els folíols d'aquesta espècie presenten petites dents que tenen els entrants rectilinis. Els borrons del freixe gran són foscos i rabassuts.

  • Floració: abril a maig .



Aritjol

  • Aritjol : Smilax aspera

  • Liana amb espines que s'enfila a altres plantes per mitjà de circells. Fulles perennes, i lluents, esparses, que presenten 5 nervis principals al limbe, la fulla té una forma que recorda a la d'un cor. Presenta espines al marge de les fulles i a la tija.

  • Floració: A la tardor. Les flors són verdes i grogues i formen ramells. És una espècie dioica.

  • Els seus fruits apareixen entre octubre i gener ., són carnosos, esfèrics i de color vermell. Els fruits formen raïms.

  • Usos: Amb els seus fruits es fan begudes refrescants. L'arrel d'aquesta planta té propietats estimulants i depuratives.



Argelaga

  • Argelaga negra : Calicótone spinosa

  • Arbust de la família de les papilionàcies de fulles compostes amb tres petits foliols arrodonits a l'extrem superior, que pot assolir entre 1 i 2 m recobert de moltes espines. És una espècie típica de terrenys silicis. Amb la sequera las seves fulles es tornen negres i acaben caient.

  • Floració : Floreix entre els mesos de març i juny . Presenta les flors grogues . Forma llegums d'una 2 a 5 cm de llargada que són lluents i negres a la maduritat.

  • El seu nom científic deriva de la paraula grega kálix (calze) i tomé (tall) i del llatí spinosa (espines ) . Presenta doncs espines gruixudes i llargues.



Alzina

  • Alzina : Quercus ilex

  • Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada com els exemplars que es troben a Sant Medi. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge es dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats.



Castanyer

  • El castanyer (Castanea sativa) és un forestal del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits.

  • No és objecte propiament d'un agrícola sinó que es tracta d'un aprofitament forestal.

  • Originari de l'Europa meridional. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc que pot passsar dels 2 metres de diàmetre.

  • Fulles de 16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, són oblongolanceolades i profundament dentades. Té flors mascle i femelles separades dins del mateix arbre, en verticals de 10 a 20 cm de llarg apareixen a partir de. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un molt espinós, maduren a la tardor.



Marfull

  • Marfull

  • Aquest arbust, que pertany a la família de les caprifoliàcies, pot arribar superar els tres d'alçada. Té amples, ovades, enteres, perennes, coriàcies, amb un curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pels per la cara de sobre i avellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades (o sigui, d'un mateix punt de la branca surten dues fulles, una a cada costat).

  • Fa unes petites, blanques o lleugerament rosades i que es disposen formant ramells. La floració es produeix a les darreries de l' o a l'inici de la, si bé pot començar força abans i acabar força més tard.



Blada

  • La blada o rotaboc.

  • Pot assolir fins a fins a 15 metres d'alçada, amb el de les fulles dividit en 3 o 7 aguts, retallats i amb entrants poc profunds.

  • Als Països Catalans es troba entre 350 i 1750 metres d'altitud, on les seves capçades vermelles a la tardor destaquen.



Faig

  • Arbre forestal caducifoli, de la família de les fagàcies, conegut popularment pel nom de faig o fai, d’escorça llisa, grisenca, amb taques blanques produïdes pels liquens. Les seves fulles són ovades, enteres i translúcides; les flors presenten sexes separats i al seu fruit es formen dos nous petites. El seu brancatge es dens, ampli i ovalat. Creix a tota la franja pirenaica. Al País Basc i La Vall D’Aran es formen les fagedes mes típiques. Prefereix els terrenys lleugers, ben drenats i possiblement calcaris, situats entre els 700 m. i 2000 m. d’altitud i pot arribar a tenir fins a una alçaria de 30 m. Floreix al començar la primavera i fructifica al final de l’estiu. Es reprodueix per llavors o per via agàmica. El fruit del faig, és molt apreciat com a aliment dels animals i sobretot pels ratolins, esquirols, tords i lirons que viuen a les fagedes.



Fi



Download 445 b.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling