Iqtisodiyot nazariyasi


Download 141.94 Kb.
Pdf ko'rish
bet15/24
Sana12.02.2017
Hajmi141.94 Kb.
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   ...   24

g 'o y a t 
boy 
tab iiy 
m a'dan, 
x o m a sh y o , 
m eh n a t 
resurslariga 
m u stah k am   ta y a n ish im iz,  ulardan  e n g   sam arali  fo y d a la n ish n i 
h iso b g a   o lish im iz  lo zim " 1.
O 'z b e k is to n  
x o m a s h y o  
y etish tirish g a 
m o 'lja lla n g a n  
iq tiso d iy o tn in g   bir  to m o n la m a lig in i  q a t 'i y   b a ita r a t 
etib, 
u n in g  
resurslarini 
zai  onaviy 
sa n o a t 
tarm o q la rin i 
rivojlantiris  iga 
yo'naltirishi, 
b a rq a ro r 
iqtisodiy 
o'sishni, 
alioli 
faro vonligini 
ta'm in lash in in g ,  ja h o n   iq tiso d iy   tizim iga  q o 's h ilis h in in g   e n g   asosiy 
sh a rtig a   aylanadi.
ASOSIY  TAYANCH  TUSHUNC.HALAR
Y alpi  m illiy  m a h su lo t  (Y A M M )-  bir  yil  d a v o m id a   v u ju d g a  
keltirilgan  va  b e v o sita   is te 'm o lc h ila rg a   borib  tu s h a d i g a n   pirovard 
m ah su lo t  v a   xizm atlarn in g   b o z o r   b a h o la r id a g i  su m m a si
Ichki  m illiy  m a h su lo t  (IM M )-  bir  yil  d a v o m id a   m a m la k a td a  
y u rid ik   va  jism oniy  shaxslar  to m o n i d a n   ishlab  c h iq a r ilg a n   pirovard 
m a h su lo tla r  va  xizm atlarning  b o z o r  b a h o s id a g i  qiymati.
Sof 
m illiy 
m a h su lot 
(SM M )— 
YAMM 
d a n  
am ortizatsiya 
ajratm alari 
sum m asini 
c h e g irib  
ta s h l a n g a n d a n  
q o l g a n  
qiym at 
summasi.
M illiy 
darom ad 
(M D )~ 
yil 
d a v o m id a  
y a n g i t d a n   v u ju d g a  
keltirilgan 
q iy m at  -  bo'lib, 
S M M d a n  
egri 
soliqlarni 
ch eg irib  
tashlashclan  q o lg a n   qiym at  sum m asi.
1  K m it nn v  !  \   TVhtitmrVrtiW 
>n«»bM -   Т.:  " П'т'Ьс-кЫ(.чГ'  i 00-1,
124

M illiy  h isob lar  tizim i 
-  
Y A M M ,  I M M   va  M illiy   d a r o m a d n i  
is h l a b  
c h i q a r i s h ,  
t a q s i m l a s h ,  
f o y d a l a n i s h n i  
q i y m a t  
s h a k l i d a  
i f o d a l a y d i g a n   o ' z a r o   b o g ' l i q   h i s o b l a s h   tizimi.
I n v e s tits iy a la r - 
is h l a b  
c h i q a r i s h  
va 
x i z m a t i a r  
k o 'r s a t i s h  
s o h a i a r i n i   k e n g a y t i r i s h ,   t a k o m ill a s h ti r i s h ,   a s o siy   va  a y l a m n a   f o n d l a r n i  
k o ' p a y t i s h g a   s a r f l a n a d i g a n   m a b l a g ' l a r .
Iq tiso d iy   o ' s i s h -  
Y A M M  
(SM M , 
MD) 
у ill ik  m i g d o r i n i n g  
m u t l a q   o'sish i.
M illiy  
b o y lik — 
i n s o n i y a t  
ja m iy a t]  
ta r a q q i y o t i  
t o m o n i d a n  
y a r a t i l g a n   v a   a v l o d l a r   t o m o n i d a n   j a m g 'a r i l g a n   m o d d i y   v a   m a 'n a v i y  
b o y l i k l a r .
TAKRORLASH  UCH U N   SAVOLLAR
1. 
A s o s iy   m a k r o i q t i s o d i y   k o ' r s a t k i c h l a r n i   i z o h la b   b e r in g .
2. 
Y A M M   n i m a ?
3. 
N i m a  
u c h u n  
Y A M M n i 
h i s o b l a s h d a  
fa q a t 
p ir o v a rd  
m a h s u l o t l a r n i n g   q i y m a t i   c ' t i b o r g a   o lin a d i?
-1. 
Y A M M n i   h i s o b l a s h d a g i   ik k i  y o n  d a s h  ш т л и д   m o h iy a ti  q a n d a y ?  
Y A M M n i   h i s o b l a s h d a   d u n y o n i n g  
b o s h q a   m a m l a k a t l a r i   b ila n  
o 'z a r o   i q t i s o d i y   h a m k o r l i k   q a n d a y   h i s o b g a   o lin a d i?

Y A M M   va  S M M   hi  — biridaj)  n i m a   bilan  f a r q l a n a d i ?

XIV  Bob.  AGRAR  MUNOSABATLAR  VA  AGROBIZNES.
1. 
Agrar  m u n o s a b a tla r n in g   m o h iy ati  va  u n in g   b o z o r  iqtisodiyoti 
sh aro itid ag i  xususiyatlari.
2. 
Yer  ren tasi  va  unin g   turlari.
3. 
A grobiznes  va  u n in g   turlari.
4. 
A grosanoat  in tegratsiyasi.  A g ro sa n o a t  m ajm uasi  va  u n in g  
tarkibi.
1. 
Agrar  m u n o sa b a tla rn in g   m o h iy a ti  va  u n in g   bozor  iq tiso d iy o ti 
sh a ro itid a g i  x u su siy a tla ri
O 'z b e k is to n   R esp u b lik asi  P rezidenti  I.A.Karimov  «Q ish loq d a  
bozor  m exan izm larin i  rivojlantirish,  d eh q o n d a   so h ib lik   h issin i 
u y g ‘otish ,  m u lk ch ilik   m u n osab atlarin i  ta k om illash tirish ,  jam oa 
xo'jaliklarini  q a y ta   tuzib, 
ularni  xo'jalik   m o l-m u lk in in g   bir 
qism ini, 
m u ayyan  
u lu sh in i 
d e h q on larga 
biriktirib 
q o 'y ish g a  
a so sla n g a n   xo'jalik larga  ay la n tirish ,  xo'jalik larn in g  o'zid a  ijara 
m unosabatlarini 
ch u q u rlash tirish ,  y e m i  m eros  q ilib   q old irish  
huquqi 
bilan 
um rbod 
fo y d a la n ish g a  
berib 
q o 'y ish  
orqali, 
sh u n in g d ek   (termer)  h am da  s h a x siy   yord am ch i  xo'jalik larn i  k en g 
rivojlantirish  a so sid a   ro'y  b erish i  lo z im » 1  d e b   ta  kidlab  o 't g a n
Agrar  m u n o s a b a tla r  iqtisodiy  m u n s o a b a tla rn in g   o 'z ig a   xos  turi 
hisoblanadi.  «Q ishloq  h o 'ja lig id a   ishlab  ch iq arish   k o 'p   jih atd an   yer 
bilan  bog'liq,  s h u n in g   u c h u n   h a m   y e rg a   eg a lik   qilish,  tasarru f  etish 
va  u n d a n   foydalanish  b ila n   b o g 'liq   b o 'lg a n   m u n o s a b a tla r g a   a g ra r 
m u n o s a b a tla r» 2  deyiiadi.
B oshqa  bir  ta 'rifd a   esa   «Yer  bilan  b o g i i q   b o 'lg a n   m u n o s a b a tla r 
a grar  m unosabatlar»  d e b   a ta la d i3  d ey ilg an
Y uqoridagi  ta 'rifla rd a n   k o 'rin ib   turibdiki,  y e r  bilan   b o g i i q  
iqtisodiy  m u n o s a b a tla r  a g ra r  m u n o s a b a tla rn in g   asosini  tashkil  etadi. 
Shu  sababli,  a g ra r  m u n o s a b a tla r n in g   asosiy  xususiyatlari  h a m   y e rg a  
uzviy  b o g 'liq   bo'ladi.
Uni  quyidagicha  asoslash  mumkin:
v  
yerning  agrar  ishlab  chiqarishning  asosiy  omili  sifatidngi 
xususiyati:
  y ern in g   narxi  va  u n in g   sifati  a g ro b iz n e s n in g   b o s h q a  
resurslarini  tanlash,  u y g 'u n la s h tir is h   va  u la rd a n   f o y d a la n ish n in g   turli 
variantlarini  b e lg ila s h d a   asosiy  omil  b o 'lib   x izm at  qiladi;
^ ‘••riimn  1  \.  wO'zhi-'kistnn  \ \ l   tarciq^iyot katolailar» . —Т.:  « O 'z b e k isto n » ,  1 9 9 7 ,2 0 2   bet.
-  SliudmuuQV  Sh.,  J o 'ia y e v   Т.:  Iq tisu d iy o l  uazariyasi.  M d'bmzcilar  m alni. — Г..  2000,  162 — bo I.
'  O 'h n a so v  
.  Shavifxo’jaev  M.  TqttsodivM   ner/avryasi  -T o ^ lik p iit: 
190'S.  3 3 8 — bi-t
126

❖ 
qishloq  xo'jalik  mahsulotlariga  bo'lgan  talabning  noelastikligi 
bu  sohadagi  daromadlarning  past  bo'lishim   belgilaydi:
  qishloq 
xo'jaligi 
m a h s u lo tla rin in g  
o rtiq c h a  
ishlab 
chiqarilishi 
ularning 
foydalilik  darajasini  kamaytiradi.
A g ra r  m u n o s a b a tla rn in g   o'zig a  xos  xususiyatlaridan  y a n a   biri 
atrof—m uhitda  bo'layotgan  tabiiy jaiayonlarning  unga  bevosita  ta'sir 
k o ‘rsatishidir.
  M a z k u r  jaray o n lar  y e rn in g   m ahsuldorligida  va  ushbu 
s o h a d a g i  ishlab  c h iq a ris h g a   ta'sir  ko'rsatuvclii  iqlim,  ob — havo 
sh aro itlarid a  o 'z in in g   aksini  topadi.
Y erda 
ishlab 
chiqarish 
va 
xizm at 
ko'rsatishrring 
barcha 
tarm oqlari,  sh u   jumlaclan,  qish lo q   ho'jaligi,  sanoat  va  qurilish 
k o rx o n a la ri  joylashadi.  Yer  osti  va  ustid an   transport  yo'llari  o'tadi, 
y er  o s tid a n   q azilm a  boyliklari  qazib  olinadi  va  yerd a  o'rm o n  
h o'jaliklari  yuritiladi.  Yerda  turar —joy,  m a d a n iy  —m aishiy  binolar  q a d  
k o 'ta ra d i.  D em ak,  h ar  q a n d a y   iqtisodiy  faoliyat,  shu  jum ladan,  a g ra r 
s o h a d a g i  faoliyat  y e r  bilan  uzviy  b o g 'la n g a n   bo'ladi.
Bozor 
m u n o s a b a tla ri 
sh aro itid a 
y e r 
tovarga, 
tadbirkorlik 
o b y e k tig a   aylanadi.  Ammo,  y e r  resurslari  m a k o n d a   tabiiy  ravishda 
c h e k la n g a n ,  uni  ta k ro r  ishlab  chiqarib  bo'lm aydi.  Yer  taklifi  yer 
n a rx in in g   ortishi  bilan  ko'p ayib,  a k s in c h a   kam ayishi  bilan  tushib 
ketm aydi.  S hu  sababli,  y e r   taklifi  m u tlo q   noellastik.  (o'zgarm aydigan) 
bo'ladi.  Yer  c-'zining  sh u   xususiyatlari  bilan  b o s h q a   resurrCardan 
farqlanadi.
Y rlarning  m u tla q   noellastikligi  to 'g 'risid a g i  farazfarni  ham  
q a n d a y d i r   m a 'n o d a   inkor  etish g a   asos  bor.  C h u n k i  yerlarning  m u tlaq  
noellastikligi  farazining  susayishiga  q u y id a g i  omillar  ta'sir  etadi:
❖ 
yangi  yerlarni  o'zlashtirish;
•> 
ularga  investitsiyalarni  keng jalb  etish;
♦> 
yerlardan  samarali  foydalanish  yo'llarini  topish  orqali  yer 
taklifini  ko'paytirish;
•> 
yerlardan  nooqilona  foydalanish  natijasida  ularning  qishloq 
ho'jaligi  oborotidan,  umuman  olganda,  muornaladan  chiqib  ketishi  va 
h.k.lar.
A grar  m u n o s a b a tla r   bozor  m u n o sab atlari  sharoitida  y a n g ich a 
m azn n m   kasb  etadi.  Yerga  bo'lgan  m ulkchilik  m unosabatlari  agrar 
so h a d a g i  iqtisodiy  m u n o s a b a tla rn in g   asosini  tashkil  etadi.  Demak, 
a g ra r  s o h a d a g i  igtisodiy  m u n o s a b a tla rn in g   asosini  yerd an   foydalanish 
x a rak teri  hal  etadi.  Bu  nim a  degani,  bu  y e rd a n   foydalanish,  u n g a  
egalik  qilish  va  tasarruf  etish  d eganidir.  Q ishloq  xo'jaligidagi 
y a ra tilg a n   m e h n a t  n atijalaridan  foydafanish,  egalik  qilish  ham   aynan 
ana  shu  jihatlarga  b o g 'liq   bo'ladi.
Shu  sababli,  O 'z b e k is to n   R espublikasi  Prezidenti  I.A.Karimov:
«Butun  agrar  siy o sa tn in g   m uhim   m a s a ia s i-n e g iz i-   yerga

in u lk ch ilik   m asalasid ir.  Y e r -  o'lk a m izn in g   e n g   a so siy   b o y lig i.  U 
yediradi,  ichiradi,  y a sh a sh   u rh u n   a s o s iy   sh a r t-sh a r o itla r n i  yaratib 
beradi. 
Shu 
sababli, 
R esp u b lik a n in g  
k elajagi, 
O ’zb ek isto n  
x a lg in in g  
kelajagi 
ko'p 
jih a td a n  
yerdan 
fo y d a la n ish  
m u n osab atlarin in g  q a n d a y  
tash k il  e tilis h ig a  
b o g 'liq d ir» 1  dob 
o gilona  fikr  yuritadi  va  sh u   s o h a d a g i  k e lg u si  tad b irlarn i  belgilab 
beradi.
Q ish lo q   ho'jaligi  i n s o n n in g   ta b ia tg a   b o ’lg an   m u n o s a b a ti  bilan 
k is h ila m in g   o'z aro   m u n o s a b a tla ri  y ax litlik d a   olib  borilisliini  talab 
e ta d i  va  iq tiso d iy o tn in g   agrar  sek to riu i  tash k il  etadi.
Agrar  so h a d a g i  asosiy  resu rs  yer,  lek in   u  c h e k la n g a n ,  yerni 
m e h n a t  jarayonida  yaratib  b o ’lm aydi.  K o 'p g in a   resu rslar  o 'z in in g  
m uqo b illarig a  ega,  am m o   y e r   b u n d a y   x u s u s iy a td a n   m ahrum ,  am m o  
yerni  m u q o b il  ishlatish  usullari  k o 'p . 
Shu  sababli,  y e rg a   b o ’lg an  
talab  doiino  ortib  boradi,  y a 'n i  e g a s i  y o 'q   yer  b o ’lmaydi.  Shu 
sab ab d an ,  yerni  ishlatish  u c h u n   t e k i n g a  
berihnaydi, 
y er  e g a s ig a  
u n d a n   fo y d a la n g a n lik   u c h u n   h a q   t o 'la s h   k erak.
O 'z b e k isto n  
R esp u b lik asin in g  
m avjud 
q o n u n la r id a  
y e rd a n  
foydalan ish n in g   to 'lo v larg a  a s o s la n g a n lig i  q a y d   etib  o 'tilgan.  Bozor 
m u n o sa b a tla rig a  
o 'ta y o tg a n   m a m la k a tla r d a   y e r d a n   io y d a la n ish d a  
ana  sh u   xususiyatni  e 'tib o rg a   olish  m a q s a d g a   muvoliq  bo'ladi.
Yer  ho'jalik  yuritish  o b y e k ti  .ifatida  e g a lla b   olinadi,  y a ’ni  y e rd a  
turli  x o'jaliklar  tashkil  topadi. 
Yaroqli 
yerlar  b o s h  
turm aydi. 
O 'z b e k is to n   R esp u b lik asin in g   Yer  k o d e k s i d a   ta 'k id la n g a n id e k :  «Yer 
u ch astk alari  yuridik  va  jism o n iy   sh a x sla r g a   d o im iy   va  m u d d atli 
e g a lik   q ilish   va  ulardan  fo y d a la n ish   u ch u n   b e iilish i  m u m k in »- 
Masalan, 
O 'z b e k is to n  
R e sp u b lik a sin in g  
« F e n n e r 
xo'jaligi 
to 'g 'risid ag i»  
g o n u n in in g  
10 —m o d d a s id a  
« F u q a ro la rg a  
term er 
xo'jaliklarini  yuritish  u c h u n   y e r  u c h a stk a la ri  ellik  yilgacha  b o ’lgan, 
lekin  10  yildan  k a m   b o 'lm a g a n   m u d d a t g a   ijaraga  beriladi»  dob  yozib 
q o 'y ilg a n .3  Yoki  O 'z b e k is to n   R e sp u b lik a sin in g   « D ehgon  xo'jaliklari 
to 'g 'risid a g i»   q o n u n in in g   8 —m o d d a s id a   «  ...  d e h q o n   x o 'jaligi  yuritish 
u c h u n  
q o n u n  
hujjatlarida 
b e lg ila n g a n  
tartib d a 
m e ro s 
qilib 
q o ld irilad ig an   u m rb o d   egalik  qilishga  to m o rq a   yer  u c h a stk a si  iniorat 
va  hovli  eg a ila g a n   m av d o n n i  ham   g o   shqandci  s u q 'u iila d ig a n   y erlarda
0,35  y e k ta r g a c h a   va  siig  o rilm a y d ig a n   yerlarda  ( j , g e k t a r g a i   ha
1  K arim ov  I.A.  O 'z b e k isto n   iq tiso d iy   islo h o tlarn i  < h u q u rla sh tirish   y o ’lid a  '  Y atan  sa jd a g o h   kabi 
m u q a d d a sd ii  Г З   —T o sh k o at  19* >6.  2 1 6 -  bet
2  O 'z b e k isto n   re sp u b lik asin in g   Yer  k c d ek si.  —Toshkent:  « O 'zb ek isto n » ,  1999,  ’20 — rnodda.
3  O 'z b e k islo u   R espubiiktisiuiag  -vFermer  x.o'jaligi  Vo'y  risidagb>  q o n u m ,  10 — m o d tla  1993 — yil 
30 —aprel.

o 'lc h a m d a , 
ch o 'l 
va 
sah ro  
m intaqasida 
esa 
su g 'o rilm ay d ig an  
(lalmikor)  y e rla rd a   1  g e k ta r g a c h a   o 'lc h a m d a   beriladi»  d e y i i g a n 1.
Yer 
m u lk  
hisoblanadi, 
sh u  
sababli, 
u n d a n  
yerg a 
ega 
(m ulk d o rjlarin in g   roziligisiz  foydalanib  bo'lm aydi.  Yerdan  foydalanish 
u c h u n  
u n in g  
e g a s ig a  
h a q  
to'lash 
kerak. 
Yer 
u c h a stk a sid a n  
f o y d a la n g a n lik   u c h u n   t o 'la n a d ig a n   haq  r e n ta   deyiladi.  Shu  sababli, 
k e y in g i  b o i i m d a   y er  rentasi  va  uning  turlari  to 'g 'ris id a   fikr  yuritiladi.
2.  Yer  rentasi  va  u n in g  turlari
Agrar  m u n o s a b a tla rn in g   asosini  r e n ta   m u n o sab atlari  tashkil 
etadi.  Yer 
r e n t a s i —  ija ra c h in in g   y e r  u c h a s tk a s id a n   foydalanganlik 
u c h u n   to'lovi  yoki  y e r  eg a sin in g   d a r o m a d i2dir  Q ishloq  xc/jaligida 
y er 
egasi 
(mulkdor) 
y e r d a n  
fo ydalanganligi 
u c h u n  
yerni 
ish latu v c h ila rd a n   l o ’lov  oladi.  M a z k u r  to 'lo v n in g   m iqdori  (yerning 
b ozo r  narxi)  bir  to m o n d a n ,  q ish lo q   xo'jaligi  ishlab  chiqarishida  band 
b o 'lg a n   ta d b irk o rla rn in g   vaipi  talabi  bilan  ikkinchi  to m o n d a n   yer 
eg a ia rin in g   taklifi  o 'r ta s id a g i  a lo q a d o rlik k a   uzviy  b o g 'liq   bo'ladi.
Yer  egasi  y a ra tilg a n   m a h s u lo tn in g   bir  qismini  o'zlashtirib  oladi. 
Bu  y'er  davlatnikim i,  xusu siy m i  aham iyati  yo'q,  Davlat  uni  yer  solig'i, 
x u s u s y   y er  egalari  esa  y e rd a n   foydalanganJigi  uchun.  to 'lo v   sifatida 
oladi  S h u n in g   u c h u n   y e r  ren tasi  yer  egaligini  iqtisodiy  jih atd an  
am alg a  oshirish  (realizatsiya  qilish)  sliaklidir.
Yer  renfa.sining  bir  n e c h a   xillari  mavjuddir.  Bular  quyidagilar:
•** 
ab so ly u t  y e r  rentasi.
❖ 
differensial  (tab aq alash g an )  ren ta —I.
•t* 
dilferensial  (tab aq alash g an )  ren ta —11.
•> 
m o n o p o l  renta.
❖ 
m u tla q   renta.
❖ 
u n d irm a   sanoatcla  o lin a d ig a n   renta.
•t* 
qurilish  u c h a s tk a la ri  u c h u n   olin ad ig an   rentalardir.
.Absolyut  yer  r e n ta si—  taklifining  cheklanganliqi,  m ulk  ekanligi 
va  u n in g   sifalidan  qat'iyr  n azar  yer  egalariga  tegodigan  daromad. 
Absolyut  y er  ro ntasining  v u ju d g a   kelish  m exanizm i  s h u n d a n   iboratki, 
q ish lo q   xo  jaligi  m a h su lo tla rig a   ham,  \ e r g a   ham   talai)  o sh g a n   paydda 
e n g   y o m o n   y e rla rd a n   h a m   foydalaniladi  va  bu  yerlard an   olingan 
d a r o m a d   t a d b ir k o m in g   d a ro m a d in i  ham,  rentani  h a m   berishi  kerak. 
Ya'ni  m ahsulot  o d a t d a g i d a n   yuqori'  n a rx d a   sotiladi.  Bu  absolyut  yer

O ' / N ' t :   '.Г  '  п  
!■’
г ч i b ! i !-..i -  is  ‘ 11..j 
. i X ’ h . i o :  
X 4 :   г ь м !   i q i   ■  o o n u n  
S -  
m o d d o  
1 9 9 8   —  y i l
30 — .lpiel
3arop}MLKO  M  M .  L 'c tto s o   эк о н о м и ч е с к о й   т е о р и и   и  п р а к т и к и ’  У чсбгго -м г.го д и ческо с  п о с о б и е  

В олгггт.лц -  п т   В о л го  г р  а не ко го  у  и и 8 ерси теч -а  1 9 9 4 6   с т р .-233
129

rentasini  hosil  qiladi  va  y e r  egasi  u n i  o'z lashtiradi.  M a n a   sh u   r e n ta  
absolyut  y er  re n ta si  d e b   n o m   olg an.  Agar  y er  ijaraga  b erilg a n d a ,  shu 
y e r d a   turli  xil  inshootlar,  bin o lar  q u rilg a n   bo'lsa,  u la rn in g   ijara  h aq i 
a lo h id a   hisoblanadi.
Y erlarning  sifati  ularn in g   g e o g ra fik   o 'r n i g a   va  u n u m d o r lig ig a  
q a ra b   tu rlic h a   bo'ladi.  Y erning  m ig d o ri  va  sifatini  ta b ia tn in g   o'zi 
c h e k la b   q o 'y g a n ,  in so n   uni  k o 'p a y tir is h g a   h a m   g o d ir  emas.  Shu 
h o la tg a   m o s  ravishda  q is h lo q   ho'jaligi  ishlab  c h iq a rish in i  faqat  yaxshi 
va  u n u m d o r   y e rla rd a   to 'p la s h   h a m   m a q s a d g a   m uv o fiq   emas.  M a z k u r 
holat  y e r  u c h a s tk a la r id a n   o lin a d ig a n   r e n t a n i n g   h a m   o 'z ig a   xosligini 
belgilaydi.  Differensial  (tab a q a la sh g an )  r e n ta   a n a   s h u n d a y   hosil 
b o 'la d i  v a   u   y ern in g   sifatiga  q a r a b   o lin ad i  h a m d a   u  r e n ta n in g  
abso ly u t  r e n t a d a n   o rtig c h a   b o 'l g a n   qismidir.
Q is h lo q   x o 'jaligi  m a h s u lo tig a   talab  (to'lovga  qobil  talab)  k a t t a  
bo'lsa,  y e r  m ah su ld o rlig in in g   pastligi  va  jo y la sh u v in in g   n o g u la y lig i 
h am   y etarli  d a ra ja d a   e 'tib o r g a   olinm aydi.  A ksincha,  b u n d a y   ho lat 
narxlarning  sh a k lla n ish id a g i  ijtim oiy  n o rm al  s h aro it  h is o b la n a d i 
O 'r t a c h a   va  y ax sh i  y e rla rd a   xo'jalik  y u ritu v c h ila r  esa  k o 'p r o q  
q o 's h im c h a   m a h s u lo t  (foyda)  olish  im k o n iy a tig a   e g a   b o 'la d ila r  va 
foyda 
d o im iy  
tavsifga 
e g a  
b o 'l a d i  
M a z k u r  
hoi 
differensial 
(tabaqalashgan)  re n ta n in g   v u j u d g a   kelishi  u c h u n   s h aro it  yaratadi.
T u p r o q n in g   hosildorligi  ikki  xil  b o   ’adi:  tabiiy  h o s ild o rlik   va 
iqtisodiy  hosildorlik.  M o d o m ik i  s h u n d a y   e k a n ,  re n ta   h a m   tu rlic h a  
b o'ladi.  U  differensial  r e n ta  — I,  va  differensial  r e n ta  —II  ga  b o 'lin ad i.
D ifferensial  ren ta- 1  y e r n in g   tabiiy  u n u m d o r lig i  (tu p ro q n in g  
h o sildorligijga  va  u n in g   joylasliuviga  q a r a b   olinadi.  M a 'lu m k i,  yerlar 
sifat  jih atid an   bir —b irid a n   farqlanadi.  Y erlarn in g   n o ellastik lig in i 
n a z a rd a  
tu ta d ig a n   bo'lsak,  y o m o n   y erlar  (hosildorligi  p a st  yerlar) 
h a m   b o 's h   q o lm a y d i  va  ta k ro r  ishlab  c h iq a ris h   ja ra y o n ig a   jalb  etiladi. 
Lekin  b u   y e rla rg a   sarflagan  h a ra ja tla r  n is b a ta n   k o 'p r o g   va  o lin a d ig a n  
foy d a  e s a   s h u n g a   m os  rav ish d a  k a m r o q   bo 'lad i.  A ksincha,  y e rla rn in g  
sifati  y ax sh ila n ib   b o r g a n   sari  u la r d a n   o lin a d ig a n   m a h s u lo tn in g   va 
foydaning  m iq d o ri  h a m   ottib  b oradi.  E n d i  m a s a la n in g   n o z ik   bir  jihati 
bor,  b u   h a m   b o 'ls a   b o z o rd a   q ish lo q   x o 'jalig i  m a h su lo tla ri  n a rx la rin in g  
bir  xilligidir.  Yerlarning  sifatiga  q a ra b   u la rg a   sarf  q ilin g a n   h a ia ja tla r 
esa  turlichadir.  X u d d i  a n a   shu  ta rq la r  differensial  r e n ta  —1  ni  hosil 
giladi.
O 'z b e k is to n   R e sp u b lik a sid a   y erlar  sifat  jih a tid a n  
5  tu r g a  
b o'lm adi:  j u d a   yaxshi  yerlar,  y a x sh i  yerlar,  o 'r t a c h a   yerlar,  y o m o n  
yerlar  va  o 't a   y o m o n   yerlar.  Davlat  u s h b u   y e r la r d a n   o l i n a d ig a n - re n ta  
(soliq)ning  adolatli  b o 'lis h in i  n a z a rd a   t u t g a n   h o ld a   R e s p u b lik a d a g i 
yerlarning  sifatini  oniqlash  va  u la m iu g   b o n ite tin i  b eig ila sh   borasida
130

katta  ishldrni  a m a lg a   oshirdi.  Hozirgi  k u n d a   y e rla rd a u   olinayotgan 
soliqlar  y erla rn in g   ball  b o n ite tig a   q a ra b   olinadi.
T u p ro q   tabiiy  u n u m d o rlig in in g   o'zi  differensial  r e n ta  —I  nin g  
p a y d o   b o 'lis h ig a   yetarli  d a ra ja d a   asos  bo'lolm aydi. 
Yerlarning 
g e ografik 
joylashishi, 
y a 'n i 
u n in g  
transport 
yo'llariga, 
yirik 
s h ah arlarg a,  q ish lo q   xo'jaligi  va  b o s h q a   bozorlarga  nisb atan   qu lay  
yo k i  n o g u la y   jo y la sh u v ig a   q a ra b   ham   differensial  r e n ta  —I  hosil 
bo'ladi.

Download 141.94 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   ...   24




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling