Iqtisodiyot nazariyasi


Download 141.94 Kb.
Pdf ko'rish
bet7/24
Sana12.02.2017
Hajmi141.94 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   24

F
F  ш ------ x  100
U
Foyda  m e ’yori  firm aning  joriy  sarf — xarajatlari  a a g a d a r   samarali 
natija  b erg a n lig in i  aniqlaydi.  Bu  m e 'y o r  qanchalik  yuqori  bo'lsa, 
firrna 
ixtiyoridagi 
resurslar  m uqobil 
tarzda 
shunchalik  yaxshi 
is h lr 'ilg a n   bo'ladi.
Foyda  m e'y o ri  ishlab  c h iq a ra y o tg a n   m ahsulot  hajm iga  to 'g 'ii 
m u ta n o sib   h a m d a   foydalanilgan,  avanslarigan  m ablag'lar  qiymatiga 
teskari  m u ta n o sib   bo'ladi.
Shu  tufayli,  foyda  m e'y o ri  k o rx o n a  ish  sam aradorligining  integral 
k o 'rsa tk ic h i  hisoblanadi.
R espublikam izdagi  k o 'p g in a   samarali  firmalar  erkin  ragobat  va 
iqtisodiyotni  erkinlashtirilgan  sharoitda  iqtisodiy  faoliyatlarini  to  g'ri 
tashkil  etib,  sifatli,  zarur,  xaridorgir  tovar  m ahsulotlarini  ishlab 
chiqarib,  o'z   darom adlarini  ishlab  chiqarishni 
tezlashtirisb,  sarf  va 
xarajatlarni  kamaytirish,  sof  pul  tu sh u m larid an   ishlab  chiqarishning 
k e n g a y tiris h g a   sarflash  h a m d a   h ar  bir  tovar  biriligiga  k eta d ig a n  
m e h n a t  va  sarf — xarajatni  kam aytirgan  holda  firma  foyda  me'yorini 
oshinb,  o 'z   iqtisodiy  sam aradorligm i  ta'm inlam oqdalar.
Jam iy at  n u q ta i  nazaridan  tak ro r  ishlab  chiqarish  sam aradorligi 
c h e k la n g a n  
resu rslard an  
sam arali 
foydalanishga 
bog'liq. 
Bu 
k o 'rs a tk ic h   o 'z id a   resurslarni  taqsim lash  sam aradorligi  va  ishlab 
c hiqarish 
sam arad o rlig in i 
ifodalaydi. 
Resurslarni 
tagsim lashning 
s a m a ra d o rlig ig a   erishish  u c h u n   resurslar  k orxona  va  ta rm oqlar 
o 'r ta sid a   s h u n d a y   taqsimlanishi  kerakki,  natijada  jamiyatqa  e n g   zarur 
b o 'lg a n   in a h s u lo lld in m y   m a 'lu m   turlari  ishlab  chiqaiilishi  kerak. 
Ishlab  ch iq arish   sam aradorligi  jam iyat  u c h u n   zarur  b o 'lg an   har  bir
69

lovar  en g   kam   s a r f — xarajatlar  (resurs  sartlari)  bilan  ishlab  c h iq arish n i 
taqozo  qiladi.
4.  O 'zb ek iston d a  iq tiso d iy   resurslardan  tejam li  va  sam arali 
fo y d a la n ish   m illiy   iq tiso d iy o tn i  in u sta h k a m la sh   garovidir
O 'z b e k is to n   y er  osti  va  usti  boyliklariqa  b o y   m am lak atd ir.  Bu 
esa,  b u t u n   d u n y o g a   n m s h h u r  c h e t  el  k o m p a n iy a la ri  va  b an k larin i  jalb 
etishi  tabiiy  holdir.
O ’zbekiston  yer  osti  boyliklari  bilan  haqli  s u ra td a   taxrlanadi.  Bu 
y e rd a   M e n d e le y e v   davriy  sis te m a s in in g   b a rc h a   e le m e n tla ri  topilgan. 
l lo z irg a   q a d a r  2.7  m in g d a n   ziyod  turli  foydali  q azilm a  konlari  va 
m a ’d a n   n a m o y o n   b o 'lg a n ,  istiqbolli  joylar  a n iq la n g a n .  Ular  y u z g a  
yaqin  mineral  xom asliyo  turlarini  o 'z   ichiga  oladi.  S h u n d a n   60  d a n  
o rtig'i  ishlab  ch iq a rish g a   jalb  etilgan.  300  d a n   ortiq  kon  qidirib 
topilgan  bo'lib,  u la rn in g   tasdiqlarigan  zahiralari  370  m illiard  A Q S H  
dollarini  tashkil  etadi.  Shu  bilan  birga,  u m u m iy   m ineral  xom asliyo 
salohiyati  3.3  trillion  A Q S H   d o lla rid a n   o rliq ro q   b a h o la n a y o tg a n in i 
ham   aytib  o 'tis h   kerak.
J a h o n   tajribasi  sh u n i  k o 'rs a tm o q d a k i,  likvidlik  d arajasi  yu q o ri 
b o 'l g a n   foydali  qazilirmlarni  o 'z la sh tirish g a  • q ara tilg a n   investitsiyalar 
k a t t a —katta  d a ro m a d la r   keltiradi. 
1992 — yild a  oltin  qazib  olish 
b o 'y ich a 
«Zarafshon — N y u m o n t»  
O 'z b e k is to n  — A m erika 
q o 's h m a  
ko rx o n asi  tashkil  etilgan  edi.  Q iym ati  220  million  A Q S H   dollarigu 
te n g   b o 'lg a n   zavod  qurilishi  1993 —yil  o k ta b rid a   b o s h la n d i  va  bor — 
yo  g 'i  18  oyda,  ya'ni  1995— yil  m ay  o y id a   tuqatildi.
1995 —yilda  q o 's h m a   k o r x o n a   o ltin n in g   birinchi  tu rk u m in i  ishlab 
chiqardi.  Hozirgi  v a q td a   o 'z b e k is to n lik   sh erik lar  bilan  m a s h h u r  
« N y u m o n t  M a y n in g   K o rp o re y sh n »   (AQSH)  va  «Mitsui»  (Yaponiya) 
kom p an iy alari  o 'rta s id a   T o s h k e n t  zahirasin in g   oltin  ru d a si  k onlarini 
o'zlashtirish  haq id a  bitim   im zolandi.  F ao liy a tn in g   k o 'p g i n a   so h a la rid a  
ham  bir  q a n c h a   b o s h q a   istiqbolli  loyihalar  ishlab  ch iq ilm o q d a . 
R csp u b lik an in g  
tabiiy  b oyliklarini  c h e t  d  
k o m p a n iy a la ri  bilan 
b i r g a l i k d a   o ' z l a s h t i r i s h   s o h a s i d a   o ' z a i o   m a n t a a t l i   h a m k o r l i k   q i l i s h  
b o r a s i d a   O ' / . b e k i s t o n n m g   i m k o n i y a t i a r i   k e n q .   B u n d a y   h a m k o r l i k m n q  
y u q o rid a   keltirilqan  m isollari  s h u n d a y   loyihalarni  a m a lg a   oshirish 
c h e t  ellik  investorlarni  y u k s a k   d a ra ja d a   qiziqtirayotganligini  y a n a   bir 
bor  is botlam oqda.
Samarasiz 
-korxonalarni 
tugatish, 
i a q o b a t q a  
barrlosh 
bera 
o lm ay d ig an  
m ah su lo t 
ishlab 
cliiq a ra y o tq a n  
korxonalar 
i x ti s o s i a s h u v i m   o ' z g a i t i r i s h   is h l a ii  b ila n   q o ' s h i b   olib  b o r ilish i  к>так

Ish n in g   b u   jihati  y a n g i  k o rx o n a la r  b arpo  e tish d a n   ham   m uhim roq 
a h arn iy atg a  egadir.
Shu  sababli,  en g   asosiv  vazifa  o'tish  davri  d a v o m id a   b u tu n   xalq 
xo'jaligi  tizimini  c h u q u r   q a y ta   q u rish d a n   iboratdir,  S h u n d a y   bir 
tizimni  v u ju d g a   keltirish  zarurki,  bu  tizim  b a rc h a   resurslarimizni 
h is o b g a   olib,  O 'z b e k is to n n in g   iqtisodiy  va  asosiy  mustaqilligini 
ta 'm in la s h   im konini  beradi.
O 'z b e k is to n   R espublikasi  O liy  M ajlisining  '2001  — yil  12 —m ayda 
bo'lib  o 'tg a n   2 —c h a q iriq   V   sessiyasida  sanoat,  quriiish,  transport  va 
a lo q a   m asalalari  q o 'm ita si  raisi  I.K ochm arik  «Integral  m ikrosxem aiar 
topologiyalarini 
h u q u q i y  
m u h o ta z a  
qilish 
to 'g 'risid a » g i 
qon u n  
loyihasini 
d e p u ta tla r  
e ’tiboriga 
havola 
etdi. 
Q o n u n  
loyihasi 
m u h o k a m a s id a   O 'z b e k is to n   R espublikasi  P rezidenti  I.A.Karimov  ham 
q a tn a sh d i.  Davlatimiz  rahbari  ush b u   q o n u n   loyihasining  favqulodda 
m u h im   aharn iy atg a  e g a   ekanligini  q ay d   etib,  m am lakatim izning 
o 'z id a   a x b o r o t —  texnik  vositalar  ishlab  chiqarishni  va  unin g   dasturiy 
t a ’m inotini  rivojlantirish,  xalq  xo'jaligiga  zam onaviy  texnologiyalarni 
joriy 
etish 
zarurligiga 
e 'tib o rn i 
qaratdi. 
P rezident 
k o m p y u te r 
texnikasi,  in te rn e t  ta rm o g 'i  saloluyatidan  iqtisodiyotning  barcha 
sohalorida,  sh u n in g d e k ,  m am lakatim iz  m aktablari  va  oliy  o 'q u v  
y u rtla rid a   k e n g r o q   foydalanish  zarurligini  q ay d   etdi.  Zamon  bilan 
b arav ar 
q a d a m  
tashlash, 
b u  
s o h a d a  
rivojlangan 
m am lakatlar 
d arajasiga  y e tis h g a   intilish  zarur.  N afaqat  tabiiy  zahiralar,  balki  aqliy 
salohiyat  h a m   k a tta   boyligim izdir.  Shu  tufayii,  biz  ilg'o r  ilmiy — 
te x n o lo g iy alarn i 
rivojlantirishim iz 
va 
bu 
sohada 
o'z 
m utaxassislarim izni  y etishtirishga  a lo h id a  e 'tib o r  berishim iz  lozim, 
d e b   t a 'k id la b   o'tdi.
ASOSIY  TAYANCH  TUSHUNCHALAR
Ish lab   ch iq arish   xarajatlari—  tovar  va  xizm atlam i  ishlab 
ch iq arish   va  iste 'm o lc h ila rg a   y etkazib  berish g a  qilinadigan  barcha 
sarflar.
Ichki 
x a ra ja tla r- 
k o rx o n a n in g  
o'ziga 
tegishli 
bo'lqan 
resu rslard an   qilin g an   xarajatlar.
T a s h q i 
x a r a j a t l a r - t a s h q a r i d a n  
jalb 
qilingan 
resurslarga 
to 'lovlarni  am a lg a   o s h ris h g a   k e t g a n   xarajatlar.
D o im iy   x a ra ja tla r-  ishlab  chiqarish  hajmiga  ta'sir  etmaydigan, 
u  o 'z g a r g a n d a   h a m   m iqdorini  o 'z g a rtirm a y d ig a n   xarajatlar.
O 'zgaru vch i  x a ra ja tla r -  ishlab  chigarish  hajm ining  o'zgarishiga 
ta'sir  e ta d ig a n   xarajatlai
O 'r t a c h a  
x a r a j a t l a r —m ahsulot 
birligiga 
t o 'g ' n  
keladigon 
xarajatlar.
71

Q o 'sh im ch a   xarajatlar — m a h s u lo tn in g   n a v b a td a g i  q o 's h im c h a  
birligini  ishlab  c h iq a rish g a   g ilin a d ig a n   xarajatlar.
T o 'g ’ri  xarajatlar—  m a h s u lo t  ta n n a r x ig a   bevosita  qo'shilib, 
u n in g   tarkibiga  k irad ig an   xarajatlar.
F oyd a 
m a s s a s i-  
foyda 
m a ssa sin in g  
ishlab 
chiqarish 
x a ra ja tla rig a   b o 'lg a n   n isb atin in g   foizdagi  ifodasi.
1AKRORLASH  UCHIJN  SAVOLLAR
1. 
Ishlab  chiqarish  s a r f — x a ra ja tla rin in g   a sosiy  tu s h u n c h a s in i  va 
tarkibini  tush u n tirin g .
2. 
Ichki  va  tashqi  x arajatlar  o 'r ta s id a g i  ta rq la r  n im a d a n   iborat 
ekan lig in i  m isollar  y o r d a m id a   tu s h u n tirin g .
3. 
Ishlab  ch iq arish   resurslari  ta rk ib id a   qaysi  biri  uzoq  m u d d a tli 
x a ra ja tla rg a   kiradi?
4. 
F o y d a n in g   m azm uni  va  m a n b a in i  tu sh u n tirin g .
5. 
F o y d a   norm asi  va  m assasin in g   oshishi  q a n d a y   om illarga  bo g 'liq ?
6. 
R e sp u b lik a d a   iqtisodiy  r e s u rs la rd a n   tejam li  va  sam arali 
fo y d alan ish n i  tu s h u n tirib   bering.

IX  Bob.  NARXLARNING  TASHKIL  TOPISHI  VA  ISHLAB 
CHIQARISH  SAMARADORLIGI
1. 
N arx  va 
uning 
funksiyalari. 
N a rx n in g  
tashkil 
topishi.
M u v o z a n a t  narx.
2. 
N'arx  turlari.  M e h n a tn in g   narxi.  Sarmoya  narxi.
3. 
R aq o b a tn in g   mohiyati.  R aqobat  turlari.
1.  N arx  va  u n in g   funksiyalari.  N arxn in g  tashkil  topishi
Bozor 
m u n o sa b a tla rid a  
n a rx  
m uhim  
k ateg o riy a la rd a n  
biri 
hisoblanadi. 
J a m iy a td a  
y a ratilg an  
m a h su lo tla rn in g  
aksariyati 
k o 'p c h ilik n in g   m e h n a ti  bilan,  ya'n i  ijtimoiy  m e h n a t  bilan  yaratiladi. 
N atijada 
yaratilg an  
m a h s u lo tla r 
qiym atga 
ega 
bo'ladi. 
Bozor 
m u n o sab atlari  s h aro itid a  ishlab  c hiqarilgan  m ahsulotlarni  narxlash 
zarurati  kelib  chiqadi.  C hu n k i,  tovarlam i  ayirboshlash  u ch u n   ular 
n a rx g a   ega  bo'lishi  kerak.
N a r x —  bu  tovar  q iy m a tin in g   puldagi  ifodasi.  Q iym at  q o n u n ig a  
binoan,  narx  q iy m a tg a   t e n g   bo'lishi  kerak.  Lekin,  bozor  iqtisodiyotida 
n a r x n in g   s h a k ila n ish ig a   ju d a   k o 'p   ornillar  ta'sir  ko'rsatadi.  Natijada 
narx   qiym at  atrofida  te b ra n ib   turadi.  U  yoki  bu  q iy m a td a n   baland,  yo 
te n g   yoki  q iy m a td a n   past  b o 'la d i  P o zo rd a  narx  ishlab  chiqaruvchi  va 
i s t e m o l c h i   u c h u n   m u h im   ah a in iy a tg a   egadir.  C h u n k i  narx  orqali 
ishlab 
cliiqai uvchi 
va 
iste  inolchi 
sarf 
qilgan 
m ehnatlarini 
solish tiradilar.
N a rx n in g  
iq tiso d iy  
m azm u n in i 
u ning 
fuknksiyalarida 
(vazifaiarida)  ko'rish  m u m k in .  U ning  b esh  asosiy  funksiyasi  bor.
Bozor  m u v o z a n a tin i  ta 'm in la sh   funksiyasi.  B unda  narx  talab  bilan 
taklif  o 'r ta sid a g i  m u v o z a n a tg a   bevosita  ta'sir  ko'rsatadi.  Masalan, 
takiit  talab g a  n isb a ta n   k a m a y ib   kesa,  narx  ko'tarilib  ketadi.  Natijada 
ishlab  ch iq a rn v c h ila r  y u q o ri  foyda  ola  boshlaydilar.  Yuqori  foyda 
ishlab  chiqaruv'chilarni  k o 'p r o q   m ahsulot  ishlab  ch iq arish g a  undaydi, 
ular  bozorni  t o ’ldiradi.
B n / u r d a   l a k l i f n i n g   k o ' p a y i s h i   n a r x l a r n i n g   p a s a y i s h i g a   o l i b   k e l a d i .  
N a t i j a d a   r r i u v o / a n n t   nm u v o z a n a t   y u / a g a   k e l a d i
H is o b -k ito b ,  o 'lc h o v   fu n k siy a si. 
Ijtimoiy  ishlab  chiqarishda 
q ilm g an   xarajatlar,  foyda,  k o'rilgan  zarar,  ish  ku ch i  m a 'lu m   narxlar 
asosida  h i s o b - k i t o b   qilinadi.
Iq tiso d iy   la rtib lo v ch i  fu n k siy a .  Bozor  m u n o sab atlarid a  narx 
t a r t i b y a   s o l u x c h i   v a z i f a s i n i   b a j a r a d i  
B o z o r d a g i   t a l a b  
bilan 
l akl i f  
o' rt asi t i . Mj i   n i s b a t   n a r x   v o s i t a s i d a   i f o d a   e t i l a d i .   M a s a l a n ,   a g a r   b o z o r d a  
t a l a b   t a k l i t g a   n i s b a t a n   y u q o r i   b o ' l s a   n a r x l a r   k o ' t a r i l i b   k e t a d i .   Y u q o r i

narxlar  tovar  ishlab  c h iq a ru v c h ila rg a   k a tta  
d a r o m a d  
keltiradi. 
N a tija d a   ular  k o 'p la b   m a h s u lo t  ishlab  c h iq a ra d ila r  va  bozorni 
to 'ldiradilar.  B u n d a y   ho lat  n a rx la rn in g   pasay ish ig a  olib  k e la d i  va 
talab  bilan   taklif  o 'rta s id a   m u v o z a n a t  holatini  y u z a g a   keltiradi. 
S h u n d a y   qilib,  n a rx la rn in g   ko 'tarilish i  va  pasayishi  n a tija sid a   b o z o r 
m u v o z a n a ti  y u z a g a   keladi.
R aqobat  v o sita si.  H alol  ra q o b a tn in g   k u ra sh   u su lla rid a n   biri  b u  
n arx   vositasida  k u ra s h   olib  borishdir.  Firm alar  r a q o b a t  k u r a s h id a  
e n g ish   u c h u n ,  b o s h q a la r g a   n isb a ta n   b a h o la rn i  p a sa y tirish g a   h a r a k a t 
qiladilar.  B un in g   u c h u n   ular  m a h s u lo t  birligiga  sarf  q ilin g a n   m o d d iy  
va  m e h n a t 
xarajatlarini  q isq a rtirish g a   h a r a k a t   qiladilar. 
Ishlab 
c h iq a ris h d a   y a n g i  tex n o lo g iy a la rn i  qo'llaydilar.
S o tsia l 
h im o y a  
fu n k siy a si. 
Davlat 
a h o lin in g  
n o c h o r  
va 
k a m b a g a l  
q a tla m in i 
sotsial 
h im o y a  
qilish 
m a q sa d id a , 
ayrim  
tovarlarg a  d o ta s iy a la s h g a n   narxlarni,  y a 'n i  a rz o n la sh tirilg a n   n arx larn i 
belgilaydi.  A h olining  b u n d a y   q a tla m ig a  
arzori  oziq — o v q a t  va 
kiyim  — k e c h a k la r  
sotiladi. 
D o ta siy a la sh g a n  
n a rx la r 
bozor 
iq tiso d iy o tig a  o 'tis h   d a v rid a   q o 'lla n ila d i  va  u  v a q tin c h a   b o 'la d i.  Bozor 
iqtiso d iy o tig a 
o 't i l g a n d a n  
keyiri 
d o ta s iy a la s h g a n  
n arx lar 
erkin 
n a rx la rg a   alm ashtiriladi
N arxlarn in g  ta sh k il  to p ish i.  Bozor  iq tis o d iy o tid a   n a rx la rn in g  
shakllanishig*  bir  n e c h t a   o m illar  ta'sir  k o 'rsa ta d i.  Bularga:  qiym at, 
talab  va  taklif,  b o z o r  turlari  kiradi.  N arx lar  birin ch i  n a v b a t d a  
to v a rla m i  ishlab  c h iq a rish   ja ra y o n id a   shakllanadi.  Ishlab  ch iq a rish  
ja ra y o n id a   m e h n a t   asosida  tovar  qiym ati  yaratiladi,  y a 'n i  sarf  q ilin g a n  
b u y u m la s h g a n   va  jo nli  m e h n a t   h is o b g a   olinadi.  S arflan g an   m e h n a t 
q a n c h a   k o 'p   bo'lsa,  tovar  q iy m ati  h a m   s h u n c h a   y u q o r i  bo'ladi, 
s h u n g a   m os  ravishda  n a rx   h a m   b a la n d   bo'ladi.  D em ak,  n a rx n in g  
darajasi  s h u n d a y   b o 'lis h i  k era k k i,  tovarni  y aratish   u c h u n   q ilin g a n  
sarf — x a ra ja tla rn i  q o p la s h i  va  d a r o m a d   keltirishi  kerak.
T alab  va  taklif  omili  h a m   n a rx n in g   s lia k lla n ish id a   m u h im  
a h a m iy a tg a   egadir.  B ozorda  ta la b n in g   taklifga  n is b a ta n   k o 'p   b o 'lis h i 
tovar  taqch illig in i  keltirib  chiqaradi,  b u n d a y   h o la t  o 'z   n a v b a tid a  
n a rx la rn in g   k o 'ta rilish ig a   olib  keladi.  A ksincha,  a g a r   taklif  ta la b g a  
n isb a ta n   k o 'p   bo'lsa,  n a rx n in g   pasayishi  yuz  beradi.  B ozo rd a  talab 
bilan  taklif  nisb atin in g   m a v ju d   bo'lishi  n a rx n in g   q iy m a t  atro fid a 
teb ra n ish ig a   s a b a b c h i  bo 'lad i.
N a rx la rg a   t a ’sir  e tu v c h i  o m illa rd a n   b i r i —  bozo r  tu rlaridir
Erkin  b o z o r d a   n arxlar  r a q o b a t  asosida  shakllanadi.  Erkin  r a q o b a t  
bozori  m u v o z a n a t  n a rx n i  y u z a g a   keltiradi.  P re z id e n t  I.K arim ov  bu 
b o ra d a   « ...c h in a k a m   talab   v a   tak lif  a so sid a   v u ju d ga  k e la d ig a n  
erkin  bozor  narxlarin in g  am al  q ilish i  bozor  i q t i s o d i y o t i n i n g   g ' o y a t
74

m uhim   b o'g'in i  bo'lib,  bu  b o'g'in  m ah su lot  ish lab   chiqaruvchilar 
b ilan   iste 'm o lc h ila rn in g   o'zaro  jip s  ta'sirini  ta 'm in la y d i» 1.
R aqobasiz  b o 'lg a n   m o n o p o l  b ozorda  m onopol  yuqori  narxlar 
o'rnatiladi.  B u n g a  tabiiy  m onopoliyalarni  misol  qilish  mum kin,  ya'n i 
n e it'  va  g az  s o tu v rh i  firmalar.
2.  N arx  turlari.  M eh n atn in g  narxi.  Sarm oya  narxi
Bozor  m u n o sab atld ri  rivojlanishi  m u n o s a b a ti  bilan  n a rx n in g   bir 
n e r h a  
turlari 
v u ju d g a  
kela 
boshladi. 
Narx 
turlariga 
ulgurji, 
sh artn o m a,  c h a k a n a ,  d em p in g ,  nufuzli,  c h e k la n g a n   va  erkin  narxlar 
kiradi.
Ulgurji  n a rx la r-ish la b   chiqaru v ch ilar  to m o n id an   yirik  tovar 
partiyalarini  k o t a r a s i g a   so tg a n d a   belgilanadi.  Ulgurji  savdo  toirjalarda 
a m a lg a   oshiriladi.
S h a rtn o m a  
narx lar —firmalar 
o 'r ta sid a  
sh artn o m a 
asosida 
b e lg ila n g a n   narxlar.  S h a rtn o m a   narx lar  b ozordagi  ialab  bilan  taklif 
n isb atig a  b o g 'liq   bo'lm aydi,  ya'n i  u  o 'z g a rm a s  narxdir.
C h a k a n a   n a rx la rd a   tovarlar  bevosita  is te ’molchilarga  sotiladi  va  u 
ulgurji  n a rx d a n   yuqori  bo'ladi.  C h a k a n a   savdo  superm arket,  d o 'k o n  
va  b ozorlarda  a m a lg a   oshiriladi.
D em ping 
narx 
s u n ' - /  
ravishda 
bozor 
narxiga 
nisbatan 
pasaytii ilgan  narxdir.  D em p in g   narx  kerakli  bozorga  k in b   borish 
u c h u n   va  r a q o b a tc h ila rg a   qarshi 
kurashish  uchun  qo'llaniladi. 
D e m p in g   n a rx la r  firmalar  to m o n id a n   vaqtincha  qo'llaniladi.  Ular 
bozorga  o 'r n a s h ib   o lg a n d a n   s o 'n g   narx   ko'tariladi.
Bozor  iqtiso d iy o tig a  o'tish  davrida  davlat  ayrim  tovarlarning 
narxini  c h e k la b   qo 'y ad i,  ya'ni  n a rx n in g   yuqori  va  quyi  chegarasini 
belgilaydi.  Shu  bilan  birga,  davlat  dotatsiy alash g an   aizon  narxlarni 
belgilaydi,  u  davlat  b u d je ti  h isobidan  arzonlashtiriladi.
N u fu zli 
narx  b o zo rd a  m onopol  vaziyat  v u ju d g a  k e lg a n d a  
o'rnatiladi.  M o n o p o liy a la r  o'z   m ah su lo tig a  bozorda  baland  narxlarni 
o 'rn a ta d ila r  va  yu q o ri  foyda  oladilar.
Erkin  narx  e rk in   b o zo rd a  talab  va  taklif  asosida  kelib  chiqadi. 
Likin  b a h o   ishlab  rh iq a ru v c h i  va  isle'm olchi  uch u n   qulay  narxlardir, 
u  iqtisodiy  rivojlanishga  y ordam   beradi.
M eh n a tn in g   narxi.  Ish  k u c h i  bozorida  m e h n a tn in g   narxi,  ya'n i 
ish  haqi  d arajasi  turli  xil  b o 'lg a n   ish  k u c h i  va  har  xil  ish  turlari 
o'rtasida, 
ra q o b a t 
asosida  kelib  c h iq a d ig a n   talab 
bilan  taklif 
o 'rta s id a g i  m u v o z a n a tg a   b o g 'liq   bo'ladi.  H a r  q a n d a y   iqtisodiyotda  ish
1 K arim ov  1.Л.»O 'z b e k isto n   iq tiso d iy   isio h o liam i  c h u q u ria sh tin sb   yo'lida» 
i .
  «O 'zbekiston».  1995. 
8 8 - b e t .
75

haqi,  d a ro m a d n in g   asosiy  k e n g   ta r q a lg a n   shakli  bo'lib  hisoblanadi. 
Iqtisodiyotda  k o 'p c h ilik   j a r a y o n la r n in g   tartib lan ish i  ish  h aq i  bilan  
bog'liqdir.  M asalan,  n o m in a l  ish  h a q i  bilan  real  ish  h aq i  o 'rta s id a g i 
k a tta   farq  inflyatsiya  d a ra ja sin in g   k o 'rs a tk ic h la r id a n   biri  hisoblanadi.
N om in al  ish   haqi  —  bu  isbchiiiing  sarf  e tg a n   m ehnati,  vaqti 
u c h u n   olinadigan  pul  qiyrnatidir.  Real  ish  h a q i  esa,  sotib  o lin a d ig a n  
tovar  va  xizm atiar  n a n d a r i n i n g   darajasi  bilan  belgilanadi.
Ish 
haqi 
o 'rta sid a g i 
farqlar, 
is h ch ilarn in g  
m alak asi 
va 
bajariladigan  ish n in g   tu rig a  b o g 'iiq .  Ishch in in g   m a la k a si  q a n c h a  
yuqori  bo'lsa,  ish  haqi  s h u n c h a   b a l a n d   b o 'la d i.  T u n d a   b a ja rilad ig an  
ish  u c h u n   va  in so n   u c h u n   zararli  b o 'l g a n   is h g a   q o 's h im c h a   ish  h a q i 
to'lanadi. 
M alakali 
ishchilar  o lin a d ig a n   fo y d a g a   k o 'p r o q   hissa 
q o 's h g a n i  u c h u n   y u q o ri  ish  h a q i  oladilar.  M a la k a li  ish ch ilar  narxi 
b a la n d   b o 'lis h in in g   y a n a   bir  sababi,  ularni  tayyorlash  u c h u n   q ilin g a n  
sarf — x a ra ja tla rn in g   k o 'p   bo'lish id ad ir.
Sarm oya  narxi.  S a rm o y a   bozori  b u   ishlab  c h iq a ris h   oinillarining 
asosini  tashkil  etadi.  Bozordagi  s a r m o y a q a   b in o   va  in shootlar,  te x n ik a 
va 
ishlab 
ch iq arish  
u c h u n  
ish la tila d ig a n  
m ashinalar, 
a sb o b  -  
uskunalar,  yer,  x o m a s h y o   va  m ateriallar,  e n e r g iy a   va  b o s h q a la r  
kiradi.  B ozorda  s a rm o y a n in g   narxi,  ishlab  c h iq a rish   ja ra y o n id a   uni 
ishlatish  natijasida  o lin a d ig a n   d a r o m a d i  bilan   o'lciianadi.
Sarm oya  k e l t i r a d u a n   d a r o m a d n i  bir  yillik  foiz  stavkasi  o 'z id a   ak s  . 
etadigan,  y a 'n i  bir  yillik  d a r o m a d n i  s a r m o y a g a   n is b a ta n   foiz  h iso b id a 
o'lciianadi.

Download 141.94 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   24




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling