J. S. Sattorovning umumiy tahriri ostida


Download 17.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet18/53
Sana15.12.2019
Hajmi17.02 Mb.
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   53

Tipi

Tipchasi

(mintaqa

belgisi

asosida)

OiSasi

Turi

A v t o m o r f

Q o r a   t u p r o q l a r

K a s h t a n

t u p r o q l a r

Y a r i m   s a h r o

q o ' n g ' i v

t u p r o q l a r i

K i m y o v i y   t a r k i b i   va 

s h o ' r l a n i s h   ti pi.  S o d a l i  

a  ra 1 a s h g a n  (, so  d a 1 i - s u 1 fa t i i - 

s o d a l  i - x l o r i d l  i-sul fa! 1 i ) 

n c y tr a l   m u h i t i  i (sulVail i - 

x l o r i d l i ,   x lo r id li  -su llatli)  

S h o ' r l a n i s h   q a t l a m i  ni tig 

q a l i n l i g i   b o ' y i c h a  

( s h o ' r l a n i s h n i n g   y u q o r i  

c h e g a r a s i )

S h o ' r t o b l a n g a n  

q a t l a r n n i n g   q a li n l ig i  

b o ' y i c h a A  1:  q a t q a l o q l i  

(3 s m  g a c h a )  

k i c h i k ( 3 - 1 0   s m )   o ' r t a  

( 1 0 - 1 8   s m )  

c h u q u r (   1 8 s m )  

S h o ' r t o b l i   q a t l a m d a  

s i n g d i r i l g a n   n a tr iy n i 

m i q d o r i   b o ' y i c h a

Y a r i m

g i d r o m o -

r f

0 ‘t l o q i - q o r a  



t u p r o q l a r  

O ' t l o q i  

k a s h t a n   t u p ­

r o q l a r .  Y a r i m  

s a x r o   o ' t l o q i .  

O ' t l o q i   q o ' n -  

g ‘i r   t u p r o q l a r  

O ' t l o q i  

m u z l a n g a n  

t u p r o q l a r

S h o ' r t o b l a s h g a n - o s o n  

e r i y d i g a n   t u z l a r n i   t a r q a li s h  

c h u q u r l i g i   5 - 3 0   s m  

Y u q o r i   s h o ' r t o b l a s h g a n   3 0 -  

5 0   s m

S h o ' r t o b l a s h g a n   5 0 - 1 0 0  

s m

K u c h l i   s h o ' r x o k l a s h g a n  



1 0 0 - 2 0 0   s m

S h o ' r x o k l a s h m a g a n   ( k u c h li  

s h o ‘r l a n g a n - 2 0 0   s m )

J u d a   p a s t  10 



%

  g a c h a  

( q o l d i q l i )

K a m   n a t r i y l a n g a n  

1 0 - 2 5 %

O ' r t a   n a t r i y l a n g a n

2 5 - 4 0   %

K o ' p   n a t r i y l a n g a n  

4 0   %

G i d r o -



m o r f

Q o r a   o ' t l o q i

t u p r o q l a r

K a s h t a n

o ' t l o q i

t u p r o q l a r

Q o ' n g ' i r

Y a r i m   s a x r o

O ' t l o q i

O ' t l o q i -

b o t q o q

O ' t l o q i -

m u z l a n g a n

S h o ' r l a n i s h   d a r a ja s i  b o ' y i ­

c h a   S h o ' r   t o b l a r   —  s h o ' r -  

x o k l a r .   K u c h l i   s h o ' r l a n g a n  

O ' r t a c h a   s h o ' r l a n g a n  

K u c h s i z   s h o ' r l a n g a n .  

S h o ‘r l a n m a g a n ( k a m  

u c h r a y d i )   K a r b o n a t   va 

g i p s n i   t a r q a l i s h   c h u q u r l i g i  

b o ' y i c h a y u q o r i   k a r b o n a t l i  

— 4 0   s m   c h u q u r   k a r b o n a t l i  

—4 0   s m  y u q o r i   g i p s l a n g a n  

—  4 0   s m   c h u q u r  

gi p s l a n g a n   —  4 0   sm

S h o ' r t o b i a n i s h

d a r a j a s i

b o ' y i c h a .   K u c h s i z  

s h o ' r t o b l a n g a n  

S h o ' r t o b l a n g a n   K u c h l i  

s h o ' r t o b l a n g a n  

S h o ' r t o b l a s h g a n  

q a t l a m n i n g   s t r u k t u r a s i  

b o ' y i c h a   B 1 :

O i l a   v a   t u r l a r n i   b o ' l i n i s h i   b a r c h a   t i p l a r g a   t c g is h li  u l a r n i n g   m e l i o r a t s i y a l a s h  

t a d b i r l a r i   q u y i d a g i l a r d a n   i b o r a t :

134


1.  Kimyoviy:

—  gipslash;

—  ohaklash;

—  n o rd o n  lash.

2.  A g ro n o m ik   va  agrom eliorativ:

—  o ‘z - o ‘zini  m elioratsiyalash;

—  k o 'p   yarusli  haydash;

—  sh u d g o r  h olida  qoldirish;

—  c h u q u r   haydash.

3.  Riologik:

—  c hidam li  o 't l a r   ekish;

—  a g r o - o T m o n   melioratsiyasi.



Sinov  savollari

1.  Tuproqlarni  kim yoviy  melioratsiyalashning  qanday  usullari  bar?

2.  Tuproqni  gipslash  nim a  maqsadda  amalga  oshiriladi?

3.  Tuproqni  gipslash  uchun  qanday  m ateriallar  ishlatiladi?

4.  Gips  qo ‘llashning  m e yori,  m uddati  va  usulini  ayting.

5.  Gipsdan  o 'g 'it  sifatida  qanday foydalaniladi?

6.  Sho'rtobli  tuproqlarni  ohaklashni  tushuntiring.

7.  M elioratsiyalashning  qanday  tadbirlari  bor?



V  b o b .

 

A ZO TLI  0 ‘G ‘ITLAR



0 ‘S IM L IK L A R   H A Y O T ID A   A Z O T N I N G  

A H A M 1Y A T I

Azot  o 'sim lik lar  u c h u n   z a ru r  oziq  e le m e n tla rd a n   biri  hisoblanadi. 

U  b a r c h a   o d d iy   va  m u rak k a b   oqsillar,  nuklein  kislotalar  ( R N K   va 

D N K ) ,   xlorofill,  fosfatidlar,  a lk alo id lar,  a y r im   d a r m o n d o r i l a r   va 

fe rm e n tla r  tarkibiga  kiradi.

O 's im lik la r  o ziqlanishida  azot  m anbayi  b o 'lib   a m m o n i y   ( N H 4+) 

va  nitrat  ( N O , - )  tuzlari  xizm at  qiladi.

O 's im lik la r to m o n id a n   a z o tn in g   o'zlashtirilishi  bir q a to r  m urakkab 

j a ra y o n la r  asosida  ketadi  va  a m m ia k n in g   tegishli  organik  kislotalar 

ketoguruhi  bilan  hosil  qiladigan  am in o k is lo ta la r  sintezlanishi  bilan 

y a k u n l a n a d i .   M a z k u r   j a r a y o n  

a m in la n is h   j a r a y o n i

  d e b   a t a l a d i. 

O 'sim liklardagi  aerob  va  a n a e ro b   nafas  olishning  birinchi  bosqichida 

uglevodlarning  p arch a la n ish id a n   hosil  b o 'la d ig a n   p iro u z u m ,  shovul- 

sirka, 

a   —

  k e t o g l u t a r v a   b o s h q a   k e tokarbon  kislotalar bevosita  a m in la- 

nishga  a n c h a   moyildir.  K etokislotalarning a m m ia k  t a ’sirida t o 'g 'r id a n -  

t o 'g 'r i   a m in lan ish i  o'sim liklardagi  a m in o k islo ta la r  sintezining  asosiy 

yo'nalishi  hisoblanadi.  Bu  ikki  bosqichli jara y o n   b o 'lib ,  birinchi  b osqi­

ch id a  a m m ia k   va  ketokislotadan  im inokislota  h a m d a   suv,  ikkinchi 

bosqichida esa  iminkislotaning qaytarilishidan  am inokislota hosil  bo'ladi:

1

-bosqich



COOH 

• 

CO  •  C H ,C O O H   - »   COOH 



  С  


NH   C H 2+  CO O H +

h

2



o

s h o v u l s i r k a   k i s l o ta  

i m i n o s h o v u l s i r k a   k is lo ta

2

-bosqich



COOH 

•  С   =  

N H   C H j  COOH 

COOH  CH  N H

2

 



 

COOH


a s p a r a g i n   k i s l o ta

Ayni shu yo‘l bilan ketoglutar kislota (COOH  CO CH  C H

2

COOH) 


va  am miakdan  glutamin  kislota  (C O O H -C H -N H

2

-CH



2

-COOH)  hosil 

bo'ladi.  Shuningdek,  asparagin  kislota  am m iakning  fum ar  kislota 

(C O O H -C H =  CH  COOH) ga to'g'ridan to 'g 'ri birikishidan ham  hosil 

bo'ladi.

136


Am inokislotalar sintezi  u c h u n  az o t faqat qaytarilgan shaklda b o ‘lishi 

lozim,  n itra t va  nitritlar  k arb o n   k islota la rning  keto g ru h i  bilan   bevosita 

reaksiyaga  kirisha olm aydi.  O 'sim lik  ta n a s id a  uglevodlar zaxirasi  yetarli 

b o ‘lsa,  nitrat  shaklidagi  azot  fe r m e n t l a r  ishtirokida  ildizning  o ‘zid ay o q  

a m m ia k k a   aylanadi,  uni  quyid ag ich a  ifodalash  m u m k in :

H N 0


3

  - »   H N 0

2

  - »   ( H N O )   - >  



N H , O H  

- »   N H

3

n i t r a t  



n i t r i t  

g i p o n i t r i t  

g i d r o q s i l a m i n  

a m m i a k

N i tr a t   kislotadan  a m m ia k   hosil  bo'Iishi  k o 'p   bosqichli  bo'lib,  b u n d a  

bir  q a to r  fe rm e n tla r  kataliza tor  vazifasini  o 'taydi:

H N 0


3

  +   H


2

  —>  H N 0

2

  +   H 20   (n itra tre d u k ta z a );



II  2  H N O ,   +   2 H ,   —»  H N , 0 ,   +   2 H , 0   (n itritre d u k ta z a );

III  H , N , 0 ,   +   2 H

2

  —>  2  N H , O H   (g ip o n itritred u k taz a);



IV  N H , O H   +   H

2

  —» 



NH,  

+   H 20   (g id ro q s ila m in re d u k ta z a ).

N it r a t l a r d a n   a m m ia k   hosil  b o 'lis h id a   ishtirok  etad ig a n   fe rm e n tla r 

m e ta llo -fla v o p r o te id la r  deb  n o m la n a d i,   c h u n k i   b irin c h i  b o s q ic h d a  

m o l ib d e n ,  ik k in c h i  va  u c h i n c h i   b o s q i c h l a r d a   mis,  te m ir,  m agniy, 

so'nggi  b o sq ic h d a   esa  m arg a n ets va  m agniy n in g   ishtirok etishi  shartdir.

Q a y ta rilm a sd a n   o 'sim lik   tarkibiga  o 't a d i g a n   n itra t  shakldagi  azot 

o 'sim lild a r  u c h u n   zararsiz  b o 'lib ,  t o 'q i m a l a r d a   k o 'p   m i q d o r d a   t o 'p -  

lanishi  m u m k in .  L ek in   qishloq  x o 'jalik  m a h su lo tla ri  (ayniqsa,  y e m - 

xashak,  sabzavot  va  poliz  ek in lari)  ta rk ib id a   n itra t l a r n i n g   m a ’lu m  

d a ra ja d a n   ortib  ketishi  u larni  iste’m ol  q iladigan  h a y v o n   va  insonlarga 

zararli  t a ’sir  ko 'rsa ta d i.  O d a td a ,  erk in   a m m i a k   o 'sim lik la r  ta n a sid a  

k a m   uchraydi.  Ayni  m o d d a   m i q d o rin in g   k o 'p a y ib   ketishi  o 's im lik - 

larning  za harlanishiga  sabab  b o 'lad i.

A m in lan ish   jara y o n i  o 'sim lik la r  o rg a n iz m i  m e ta b o liz m id a   m u h i m  

a h a m iy a tg a  ega.  S h u   bilan  bir q a to r d a   asparagin  va g lu ta m in   kislotalar 

fe rm e n tla r  ishtirokida  qay ta  a m in la n is h   yo'li  b ila n   o 'z la rin in g   a m i n -  

g u r u h l a r i n i   b o s h q a   k i slo ta la rg a   b e r is h   x u s u s iy a tla rig a   ega.  Q a y ta  

a m in lan is h -teg is h li  fe rm e n t  t a ’sirida  a m in o k is lo ta   (d o n o r )d a g i  a m in  

g u ru h in i  ketokislota  (a kseptor)  ga  k o 'c hirilishidir.  M asalan:

I.  C O O H   c h

2

  c h n h



2

  c o o h   - > c h 3- c o   •  C O O H   - »

a s p a r g i n   k i s l o t a  

p i r o u z u m   k i s l o ta

C H

3

C H N H 2 C O O H   +   C O O H C H 2 C O C O O H



a l a n i n   k i s l o t a  

s h o v u l s i r k a   k is lo ta

137


II.  c o o h c h , n h , c h

2

c h , c o o h   +  



сн, со соон  -»

g l u t a m i n   k is lo ta  

p i r o u z u m   k islo ta

c h


5

c h n h


2

c o o h +   c o o h c h

2

c h , c o o c : o o h



a la n i n  

a

  - k e t o g l u t a r   k i s l o ta

O 'sim lik  tanasidagi g lutam in  va  aspargin  kislotaiarning qayta a m in - 

lanishga  moyiiligi  ularning  m o d d a   alm ashinuvida ju d a   katta aham iyatga 

ega  eka n lig id an   dalolat  beradi.  S h u n in g d e k ,  aspargin  va  g lu ta m in  

kislotatarining  am idlari  —  aspargin  va  glu tam in la r  h a m   qayta  a m in - 

lanishi  a n c h a   o son  kechadi.

Qayta  am inlanish  jarayoni  oqsii  sintezi  va  am inokislotalarning  de- 

zam inlanishida  m u h im   aham iyat  kasb  etadi.  D ezam inianish  —  am i- 

nokislotadan  am in o g u ru h n i  tortib  olinishi  natijasida  a m m iak   va  ke- 

tokislota  hosil  bo'hshidir.  O 'sim lik  t o m o n id a n   qayta  ishlangan  keto- 

kislota  uglevodga  aylanadi,  a m m ia k   esa  yatia  am inlanish  jarayonida 

ishtirok etadi.  Bundan  tashqari  a m m iak  asparagin  va glutam in  kislotalari 

bilan  t a ’sirlashib  (ular  bittadan  a m m ia k   molekulasini  biriktirib  olish 

qobiliyatiga  ega),  am id o d ik arb o n   kislotaiarning  amidlarini  hosil  qiladi:

- H , 0


c o o h   c h   n h

2

  c h



2

  c o o h +   n h

3

  - »


a s p a r a g i n   k is lo ta

C O N H


2

  C H


2

  C H ;  C H N H

2

  •  C O O H



a s p a r a g i n   ( a s p a r a g i n   k i s l o t a n i n g   a m i d i )

D . N .   P ryanishnikov  a m id la r  uglevodlar  tanqisligi  tufayli  o's im lik  

tan a sid a   a m m ia k n i  orticjcha  t o ‘planishining  oldini  olishini  isbotladi.

Tarkibidagi  uglevod  zaxirasi  kam  urug'lar,  masalan,  q and  lavlagining 

u nib  chiqishida  o'sim lik  tanasiga ortiq ch a  m iqdorda  kiradigan  am m iak , 

kislotalar sintezida t o 'i a  sarflanm aydi,  to 'q im a la rd a  to 'p la n ib ,  o'sim lik- 

ni  zaharlaydi.  U rug'i  uglevodlarga  boy o'sim liklar (m asalan,  kartoshka) 

a m m ia k n i  tez  o 'z la s h tira d i  va  t u p r o q q a   am m iakli  —  azotli  o 'g 'itla rn i 

kiritish  ularga  ijobiy  t a ’sir  k o'rsa tadi.

N u k l e i n   kislotalar  oqsil  s intezida  sinch  (karkas)  vazifasini  o 'taydi. 

Ularga  a m in o k islo ta la rn in g  birikishidan  hosil  b o 'ladigan  peptid  b o g 'lar 

hisobiga  t u r li - t u m a n   oqsil  m olekulalari  yuzaga  keladi.

O 'sim lik   ta n asid a  oqsil  sintezi  bilan  bir  q ato rd a   u la rn in g   p a r c h a - 

lanishi  h a m   sodir b o 'lad i.  Oqsil gidrolizida  p roteaza  ferm entlari  katali- 

z a to r vazifasini  o 'ta y d i.  O 'su v   a ’zolarida,  sh u n in g d ek ,  yosh  nih o lla rd a 

oqsil  sintezi  p a rc h a la n is h g a   nisbatan  ustunlik  qiladi.

138


Oqsilning  p a rchalanishidan  hosil  b o 'la d ig a n   a m m ia k  o 'sim lik  t o 'q i -  

m alarida  t o 'p l a n m a y d i,  balki  k a rb o n   a m in o k islo ta la r  sinteziga  sarfla- 

nadi.  U l a r   esa,  o 'z   navbatida,  oqsil  va  b o s h q a   azotli  b ir ik m a la r  (p o r - 

Im n lar,  alkoloidlar)  ning  b iosintezida  ishtirok  etadi.  D e m a k ,  azotli 

organik b irik m alar hosil  bo'Iishi va  p arc h a la n ish in in g   m u ra k k a b   zanjiri 

iim m ia k d a n   b o s h l a n i b ,   a m m i a k d a   tu g a y d i.  S h u   b o is  

a k a d e m i k  

D .N .  P ry an ish n ik o v   a m m ia k   o 's i m l ik l a r d a   a z o t  m o d d a l a r i   a l m a s h i -  

nuvin in g   alfasi  h a m ,  o m egasi  h a m d i r   d e g a n   edi.

O 's i m l i k l a r d a   azotli  m o d d a l a r   a l m a s h i n u v i   b u t u n   v e g e ta ts iy a  

davrida  sodir  b o 'la d i,  lekin  u n in g   s u r ’ati  va  xarakteri  o 'sish  h a m d a  

rivojlanishning  turii  davrlarida  tu rlic h a   kechadi.  M asa la n ,  u m g 'n i n g  

unish j a r a y o n i d a   e n d o s p e rm a  va  urug'  palladagi  zaxira  oqsil  a m in o k is - 

lotaga  q a d a r   p arc h a la n a d i.  U l a r n in g   o k sid la n ish id a n   a m m i a k   hosil 

b o 'lad i  va  u   a m in o k is lo ta la r  h a m d a   a m id la r,  k e y in c h a lik   oqsil  v a  

boshqa  organik  b irikm alarning  sin tezid a  ishtirok  etadi.

O 's im lik d a   fotosintezga  qobi!  yashil  barg  p a y d o   b o 'lg a c h ,  oqsil 

sintezi  tashqi  m u h it  (tu p ro q )  dan   y u tila diga n  azot  hisobiga  ketadi. 

T 'uproqdan  en g   k o 'p   azot  o 'sim lik la r ja d a l  rivojlanib,  t a n a   q o 'y a d ig a n  

davrda  o'zlashtiriladi.  Ayni  p a y tn in g   o 'z id a   oqsilning  parch alan ish i 

h am   so d ir  bo'ladi:  yosh,  o 'sa y o tg a n   a ’zo lard a  oqsil  sintezi  u stunlik 

qilsa,  q ari,  o 's i s h d a n   t o 'x t a g a n   a ’z o la r d a   o q s i l n in g   p a r c h a l a n i s h i  

kuchliroq  n a m o y o n   b o 'ladi.

A zot  alm ashinuvi  jadalligiga  bo g 'liq   ravishda  o 's i m lik   ta n a sin in g  

turli  a ’zo larid a  azot ning  qayta  taqsim lanishi  kuzatiiadi.  M asa la n ,  jis- 

m o n a n   c h a rc h a g a n   a ’zolarida,  asosan  qari  b argla rda  oqsil  gidrolizi 

sodir b o 'la d i va gidroliz  m ahsulotlari  yosh  a ’zo lar t o m o n   harakatlanadi. 

Urug'  shakllanadigan  davrda bargdagi oqsil  m o d d a la r  jadal  parchalanib, 

hosil  b o 'la d ig a n   am in o k islo ta la r  pishib  yetilayotgan  u r u g 'la r g a   oqib 

o 't a d i   va  shu  y erda  oqsilga  aylanadi.

Turli  o 's im lik la r  yalpi  azot  m iq d o ri  bilan  b ir-b irid a n   farq  qilishi 

tabiiy,  lekin  b itta  o 'sim lik n in g   turli  a ’zolari  h a m   tu rlic h a   m i q d o rd a  

azot  tutadi.  Barglar  (ayniqsa,  yo sh   barglar)  az o tg a   b o y   b o 'lib ,  p oya 

va  ildizlarda  u n in g   m iqdori  b ir m u n c h a   kam dir.

A zot  bilan  o ziqlantirish  sharoitlari  o 'sim lik la r n in g   o'sishi  va  rivoj- 

lanishiga  kuchli  t a ’sir  k o 'rsa tad i.  A zot  tanqis  b o 'Ig a n   s h a r o itd a   o 's i m ­

likning  o 's is h i  keskin  sekinlashadi.  Barglari  m ay d a la sh ib ,  o c h   yashil 

tus  oladi,  a n c h a   erta  sarg'ayadi.  Poyasi  ingichka  to rtib ,  yaxshi  shox- 

lamaydi.  Hosil  organlarining shakllanishi,  rivojlanishi va d o n n in g   quyi- 

lishi  y o m o n la sh a d i.

139


A zot  bilan  m e ’yorida  oziqlantirilgan  o's im lik lard a  oqsil  m o d d a la r 

jadal  sintezlanadi,  o 'sim lik n in g   o ’sishi  va  hayot  taoliyati  kuchayadi, 

u z o q   davom   etadi,  barglarning  qarishi  sekinlashadi,  b a q u w a t   poya 

va  t o ‘q  yashil  tusdagi  barglar  shakllanadi,  o'sish,  shoxlanish  h a m d a  

hosil  organlarining  rivojlanishi  yaxshilanadi.  N a tija d a   hosil  va  uning 

tarkibidagi  oqsil  m iqdori  ko'payadi.  Lekin  o ’sish  davrida  bir  to m o n -  

lam a,  faqat  az o t  bilan  oziqlantirishga  ruju  q o'yish  hosilning  pishib 

yetilishini  orqaga suradi,  o ’sish  organlari  kuchli  rivojlanib,  o ’simlikning 

«g'ovlab  ketishi»  ga  sabab  b o ’ladi.

Oqsil  m iq d o rin in g   ortishi  hosil  sifatini  yaxshilaydi,  lekin  azotli 

m od d alar m iqdorining  ko ’payishi  h a m n ia  vaqt  h am  m ahsulot  qimmatini 

oshiraverm aydi.  M asalan,  q a n d   lavlagi  о ‘suv  davrining  oxirida  azot 

bilan  m o ‘l  oziqlantirilsa,  ildizda  k o ’p  m iq d o rd a   nooqsil  azotli  birik m a­

lar,  am in o k is lo ta la r t o ’planadi,  qaysiki,  ildizmevadagi  q a n d   m iqdorini 

kam aytirib  yuboradi.

Hosil  sifati,  shun in g d ek ,  q o ’llaniladigan  azotli  o ’g ’it  turiga  ham  

bog'liq.  C h u n o n c h i ,  am m iakli  azot  bilan  oziqlantirilgan  o'sim lik hujay- 

rasining  q a y ta r u v c h a n lik ,  n itra t  shakldagi  az o t  q o 'l l a n i l g a n d a   esa 

oksidlovchanlik  qobiliyati  kuchayadi.

D . N .   P ryanishnikov  va  shogirdlarining  tadqiqotlari  asosida  o 's i m ­

liklar hayotida a m m ia k   h a m d a   nitrat  shakldagi  azot teng  kuchli  ekanligi 

aniqlangan.  Lekin  o 'sim lik la rn in g   a m m i a k  yoki  nitrat  shakldagi  azotni 

o'zlashtirishi  q a to r ichki  va  tashqi  omillarga,  xususan,  ekinning biologik 

xususiyati,  uglevodlar  bilan  t a ’m inla n g an lik   darajasi,  tu p ro q   m uhiti, 

m ik ro - va  m a k ro e le m e n tla rn in g   mavjudligi  bilan  c h a m b a rc h a s  bog'liq.

T u p ro q   m u hiti  m o 'ta d il  bo'lsa,  o'sim liklar a m m ia k  shakldagi  azotni 

nitratlarga  q a r a g a n d a  yaxshi  o'z la sh tira d i,  n o rd o n   m u h itd a  esa,  aksin- 

cha,  nitrat  shakldagi  azot  yaxshiroq  o'z lashtiriladi.  T u p r o q d a   kalsiy, 

m ag n iy   va  kaliyning  k o 'p   bo'Iishi  a m m i a k   azotini,  fosforning  mo'lligi 

esa  nitratlarning o'zlashtirilishi  u c h u n   qulay sharoit yaratadi.  T u p ro q d a  

m o libde n tanqisligi  nitratlarning  qaytarilishini  sekinlashtiradi va o 's i m ­

liklarning  ayni  shakldagi  a z otni  assimilatsiyalashini  cheklaydi.

U ru g 'd a g i  a z o tn in g   asosiy qismi  (yalpi  m iq d o rin in g   90%  g a y a q in i)  

oqsillar  tarkibiga  kiradi.  O 's im lik   oqsilida  14— 18%,  o 'r t a   hisobda 

16%  azot  m avjud.

D e m a k ,  u ru g 'd a g i  a z o tn in g   nisbiy  m iq d o ri  oqsil  m iq d o rig a  bog'liq 

va  u n in g   ta x m in a n  

1/6


  qism ini  tashkil  qiladi.

D uk k a k li  va  m oyli  ek in lar  u ru g 'i  tarkibida  oqsil,  b in o b a rin   azot 

m iq d o ri  k o 'p ,  boshoqli  e k in lar  d o n i d a   esa  kam   b o 'ladi.

.140


TUPROQLARDA AZOT  M IQDORI  VA  UNING 

BIRIKMALARI  DINAMIKASI

A.P. 


Vinogradov  m a ’lum otiga  k o ‘ra  azot  yer  qobig'i  massasining 

2,3TO


—2

  %  ini  tashkil  qilib,  zaxirasi  bir n e c h a   o ‘n  m lrd t o n n a g a  yetadi. 

T u p ro q   azotining  asosiy  qismi  m u ra k k a b   organik  birik m alar  tarkibiga 

kiradi. Y er qobig‘idagi  azotning bir qismi  a m m o n iy n in g   a lm a sh m a s id a n  

yutilgan  ionlari  shaklida  b o ‘lib,  alum osilikatli  m in e ra lla rn in g   kristal 

panjarasida  ushlanib  turiladi.  Turli  tu p ro q la rn in g   h ay d a lm a  qatlam idagi 

azot  m iqdori  turlichadir.  Bitta  tu p ro q   m intaqasidagi  tu p r o q l a r   h am  

bir-biridan  azot  m iqdori  bilan  sezilarli  farq  qiladi.  T u p ro q n in g   m exa- 

nikaviy  tarkibi  og'irlashib  borgani  sari  yalpi  azot  m iqdori  h a m   ortadi.

Bir  ga  m ay d o n d ag i  yalpi  az o t  zaxirasi  turli  t u p r o q la r d a   1,5  dan 

15  t  g a c h a   o 'zgaradi.  Lekin  qishloq  x o ‘jalik  e k in larin in g   azot  bilan 

ta’minlanganlik darajasi  uning yalpi  m iqdori  bilan  emas,  balki  o'simliklar 

i/z la sh tiris h ig a   m olik  m inera l  b irik m a la r  m iq d o ri  bilan   belgilanadi.

O 's i m li k la r   az o tn i  asosan  m in e ra l  h o l a t d a   o 'z la s h ti r a d i.  F a q a t 

a z o tn in g   j u d a   k am   m iq d o ri  a m id   va  a m i n o k islo ta la r  h o lid a   o 'z la s h - 

tirilishi  m u m k in .  T u p ro q d a g i  yalpi  a z o t  m i q d o rin in g   atigi  1—2%  i 

mineral  h o latda bo'ladi. T u p ro q  azotli organik birikm alarining parchala- 

nishini  quyidagi  sxem a  bilan  ifodalash  m u m k in :



Katalog: Elektron%20adabiyotlar -> 40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> A. ramazonov, S. Buriyev tuproqshunoslik va dehqonchilik
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> T o s h k e n t davlat a g r a r u n IV e r s it e t I s. A. Azimboyev dehqonchilik, tuproqshunoslik ya
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> Ipakchilik va tutchilik o'krkuston
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> U sm o n norqulov, h a m id u L l a sheraliyev
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> T. U. Usmonov, B. C. Mirzayev
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> A. Q. Qayimov, E. T. Berdiyev dendrologiya
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> M u o ‘K: 638. 21 (075) kbk 46. 92 I 70 a 90 Taqrizchilar
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> X. Q. Nomozov, sh. M. Turdimetov o'zbekiston tuproqlari va ularning
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> Tuproqshunoslik

Download 17.02 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   53




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling