J. S. Sattorovning umumiy tahriri ostida


Turli  yoshdagi  mevali  daraxtlar  uchun  belgilangan  o ‘g ‘it  m e’yori


Download 17.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet48/53
Sana15.12.2019
Hajmi17.02 Mb.
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   53

Turli  yoshdagi  mevali  daraxtlar  uchun  belgilangan  o ‘g ‘it  m e’yori

( O ' z b e k i s t o n   m c v a c h i i i k ,   u z u m e l i i l i k   v a   v i n o c h i l i k   i n s t i u i t i )



!03-jadval

Daraxtning yosh i

G o ‘ng,

kg

M in era l 

<>‘g ‘itlar

8

IS



p7o

2

  n



k

2

o

2

4

5 - 1 0

4 -  -10

3 -  Г)

4

20

2 2 - 4 5



2 0 -  -45

1 5 - 2 0

0

30



3 5 - 7 0

3 0 -  70

20  -  30

H

40

50-...100

4 0 -- 1 0 0

30-  55

10

-  12



5 0 -  S'

b 0 - 120

50 — ! 20

5 0 -  00

T o k n i  o ‘g ‘it la s h

T o k   o ' / i n i n g   serhosiHigi  va  o ' g ’itlarga  t a l a b c h a n l i g i   bi l a n  ajraiib 

t u r a d i .   S h u   b o i s   t o k z o r   u c h u n   a j r a t i l a d i g a n   m a y d o n   t u p r o q l a r i  

u n u m d o r l i g i n i   os hi ri s h  u c h u n   h a y d a s l i d a n   o l d i n   50  t  g a c h a   g o ' n g ,  

7 0 0 — 750  kg  fosforli  o ' g ' i t   va  100— 150  kg  kaliyli  o ' g ' i t   kiritiladi.  M u m ­

kin  q a d a r   t a r k i b i d a   xl or ni   t u l m a y d i g a n   kaliyli  o ' g ' i t l a r d a n   f o y da la ni sh  

kerak.  K o ' c h a t l a r n i n g   avji  past  b o ' l s a .   m a y - i v u n   o y l a r i d a   50  kg  a / o t .  

va  4 0 — 50  kg  fosfor  bil an  q o ' s h i m c h a   o / i q i a n t i r i l a d i .

H o s i l g a   k i r g a n  t o k l a r   h a r   yili  g e kt ar ig a  iOO  kg  a z o t ,   90  kg  fosfor 

va  30 


40  kg  kaliy  bi l an  o / i q l a n t i r i b   b or i l ad i .   Bi r i n ch i   o z i ql a nt i r i s h  

m a y   o y i d a   ( 60   kg  a z o t ,   45  kg  losf or,  15  kg  kaliy).  i k k i nc h i si   esa 

i v u n d a   (40  kg  a z o t ,   45  kg  fosfor,  15  kg  kaliy)  o ' t k a z i i a d i .   H a r   ikki 

yilcla  bir  m a r t a   2 0 — 30  t / g a   m i q d o r i d a   g o ' n g   kiritiladi. 

K o m p o s i l a r  

va  eski  d c v o r   q o l d i q l a r i n i   q o ' l l a s h   u z u m   hosili  va  sifaiini  os hi ra di .



Tutni  o ‘g‘itlash

T u t   m e v a s i   h o s i l d o r l i g i n i   o s h i r i s h   va  b a r g   si fat ini  y a xs hi  l a s h d a  

m i n e r a l   h a m d a   m a h a l l i y   o ' g ' i t l a r n i n g   a h a m i v a t i   kat t a.

T u t   y e t i s h t i r i s h   r e j a l a s h t i r i l g a n   m a y d o n   u i p r o q l a r i   o l d i n d a n  

m a d a n i y l a s h t i r i l a d i  

(30—40 


t / g a   g o ' n g ,   6 0 — 80  k g / g a   f osf or   va 

45—50 


k g / g a   kaliy  b il a n )   va  k o ' c h a t   y et i sht i r i l adi .

Y c t i l g a n   k o ' c h a t l a r   k o ' c h i r i b   o ’t q a z i s h d a   g ek t a r i g a  

60— 180 

kg 


a z o t   va  3 0 — 100  kg  fosfor  bi l an  o z i q k mt i r i l a d i .

M i n e r a l   o ' g ' i t l a r   ikki  m u d d a t d a :   k o ' c h a t l a r   eki b  b o ' l i n g a c h   a z o t  

yillik  m e ' y o r i n i n g   5 0 %  i,  o r a d a n   bi r   o y  o ' t g a c h   a z o t n i n g   q o l g a n   qi s­

m i   va  f o s f or ni n g   yillik m e ’yori  t o ' l a l i g i c h a   kiritiladi,  i z i d a n  s u g ' o r il ad i .

H a y o t i n i n g   i kk i n c h i   yi l i dan  b o s h l a b   ge k t a r i g a   100— 250  kg  a z o t , 

5 0 — 100  kg  fosf or   va  3 0 — 50  kg  kaliy  tavsiya  etiladi  va  o ' g ' i t l a r n i n g  

yillik  m e ’y o r i   t o ' l a l i g i c h a   e r t a   b a h o r d a   s u g ' o r i s h   o l d i d a n   t u p r o q q a  

kiritiladi.

T u t g a   o ' g ' i t   m e ’yor l ar i ni   b e l g i l a sh d a   m a y d o n   t u p r o q l a r i n i n g   a gr o-  

k i m y o v i y   x a r i t a n o m a s i   m a ’l u m o t l a r i d a n   u n u m l i   f o y d a l a n i s h   va 

r ej a l as ht i r i l gan  hos i l n i   h a m   h i s o b g a   olish  m a q s a d g a   mu v of i qd i r .



O 'g'itlardan  olinadigan  iqtisodiy  samara 

va  uni  hisoblash

O ' g ' i t   q o ' l l a s h d a   a lb a tt a   u l a r d a n   o l i n a d i g a n   i qt i sodi y  s a m a r a   h i ­

s o bg a  ol i ni s hi   l o z im.   O d a t d a ,   iqt i sodi y  s a m a r a   g e k t a r i d a n   o l i n a d i g a n  

q o ' s h i m c h a   hosil  ( s / g a ) ,   t u p r o q q a   kiritilgan  o ' g ' i t   bi r l i g i n i n g   d o n ,  

t ol a   yoki  o z u q a   b i l a n  q o p l a n i s h i   va  s h u n i n g d e k   s o f   d a r o m a d n i n g  

m i q d o r i   ( s o ' m )   b i l a n   if odal a na di .

M a m l a k a t i m i z   v a   x o r i j d a   a m a l g a   o s h i r i l g a n   k o ' p   s o n l i   d a l a  

t a j r i b a l a r i   a s o s i d a ,   m i n e r a l   o ' g ' i t l a r   t u p r o q q a   o ' r t a c h a   m e ’y o r d a  

ki r i t i l ganda,   bir  kg  t a ’sir  k o ' r s a t u v c h i   s o f  m o d d a   q o ' s h i m c h a   r a vi s h da  

2 , 7 — 5, 7  kg  d o n ,   4 , 7 — 7,1  kg  m a k k a j o ' x o r i   d o n i ,   6 — 11  kg  s h o l i ,  

2 0 — 32  kg  k a r t o s h k a ,   2 6 — 52  kg  q a nd l av l a g i ,   2 , 3 — 5 , 6  kg  p a x t a   tolasi, 

2 , 0 — 3,5  kg  k u n g a b o q a r   u r u g ' i   ol ish  i m k o n i n i   ber i shi   a n i q l a n g a n .

T u r l i   t u p r o q   va  iql i m  s h a r o i t l a r i d a   o ' g ' i t   q o ' l l a s h   b i l a n   b o g ' l i q  

b o ' l g a n   bi r  s o ' m l i k   sar f - xar aj at   1,5— 8,0  s o ' m l i k   s o f  d a r o m a d   keltiradi. 

M a h a l l i y   o ' g ' i t l a r n i   q o ' l l a s h   u c h u n   sa r f l a n g a n   bir  s o ' m   1,5— 5 , 0   s o ' m  

b i l a n   q o p l a n a d i .

Ishlab  chi qar i sh  sharoitidagi  iqtisodiy s ama ra d o r l i kn i   a ni ql a s h  u c h u n  

o ' g ' i t l a n g a n   va  o ' g ' i t l a n m a g a n   m a y d o n l a r d a g i   hosil  m i q d o r i   o ' z a r o  

t a q q o s l a n a d i .

S h a r t l i   s o f   d a r o m a d n i  

h i s o b l a s h d a   q o ' s h i m c h a   m a h s u l o t n i n g  

q i y m a t i d a n   hosi l ni   y et i sht i r i sh  u c h u n   s a r fl a n g a n   b a r c h a   x a r a j a t l a r n i n g  

q i y m a t i   c h e gi r i b   t a s h l a n a d i .

O ' g ' i t   q o ' l l a s h   h i s o b i g a   o l i n a d i g a n   s o f   d a r o m a d n i n g   m i q d o r i  

q u y i d a g i   f o r m u l a   v o r d a m i d a   h i s o b l a b   topi l adi :

c r)  =  (0  +  Qq)  -   X

380


bunda:  C D  —  sof darom ad  m iqdori,  so ‘m;

Qq—  o ‘g‘it  hisobiga  olingan  q o ‘sh im ch a  hosilning  qiym ati,  so ‘m; 

Q  —  shu  asosda  olingan  oraliq  m ahsu lo tn ing   qiym ati,  so ‘m;

X  —  barcha  xarajatlarning  yig‘indisi,  so ‘m.

0 ‘g‘it  kiritishning  rentabelligini  hisoblab  topish  uchun  quyidagi 

form ula  tavsiya  qilinadi:

Yuqoridagi  form ulada  (Q  +  Q q)  —  X —  C d  boMganligi  sababli:

bunda: 


R  —

  o ‘g‘itning  rentabelligi,  %



Rentabellik

 — sof darom adni q o ‘shim cha sarf-xarajatlarning um um iy 

m iqdoriga  nisbatini  ko'rsatuvchi  kattalikdir.

Sobiq  B utunittifoq  o ‘g‘it  va  agrotuproqshunoslik  ilm iy  tadqiqot 

instituti  va  B utunittifoq  qishloq  x o ‘jaligi  iqtisodiyoti  ilmiy  tadqiqot 

instituti  olim lari  ilgari  surgan  usulda  o ‘g ‘itlard an   olinadigan  iqtisodiy 

sam araning  asosida  qiym at  bahosi  yotadi.

M eh nat unum dorligi ning o ‘zgarishini  quyidagi form ula yordam ida 

hisoblab  topilishi  m um kin:

bunda:  M o.s  va  M o.  —  o ‘g ‘itsiz  va  o ‘g ‘itlangan  m aydonlardagi 

m ehnat  unum dorligi,  s/kishi  •  kun;

X  va  X q  —  o ‘g ‘itsiz  o lin g an   hosii  va  o ‘g ‘it  hisobiga  oling an 

q o ‘shim cha  hosil,  s/ga;

M  va  M q  —  o ‘g ‘itsiz  yetishtirilgan  m ahsulotga  ketgan  m ehnat 

sarfi  va  o ‘g ‘it  kiritish  bilan  bog‘liq  q o ‘sh im ch a  sarf-xarajatlar,  kishi  x 

x kun/ga.

Y uqoridagi  fo rm uladan  m eh n a t  u n u m d orlig ining  ortishi 

quyi- 


dagicha  topiladi:

X

X



M

X + x


M   .

о

  .v


va  M .   —

ч

M   + M

U  = —^ 1 0 0

381


b u n d a :  

Li 


-  m e h m u   i m u m d o r i i g i n m g   o' si s hi ,  

%

Sinov  suvollari

/• 


O 'g'nias'i  tizimining  maqsadi  va  vazifaiari  nhnadan  ihorat?

2.  Qishloq  xo'jalik  ekinlarining  о 'g ‘itga  ta la bin ing ft  zi о l< >g il<  asos’ari  qanday

aniqlam uli'!

.1  Oziq  rnoddo lam ing  hosil  bilan  olib  chiqib  ketilish  y o 'l lari  qanday ?

4.  O ’sim liklar  tomonidan  tuproq1  oziq  moddalarining  о ‘zlu.shtirili.shi  qandav

sodir  ho 

'hull ?

л  


i'urli  om iliar  organik  va  mineral  o 'g ’itlar  samaradorligiga  qanday  ta'sir 

ко   ‘r s a ta 'd i

,y

n.  ( ) ‘g 'it  (/o'/iash  turiari.  usullari,  mutldallari  va  texnikasi  qandav?



’•  Qishloq  xo'jalik  rkinlariga  o 'y /’t  m e'yorhin  qanday  helgilamidi?

Л. 


O'g'it  m e'yo n n i  dala  lajrihalarining  natijulan  asosida  qanday  helgikm udi: 

9.  O 'g'itlar  me yorini  balans  usulida  qandav  aniqlanadi 

Id.  O 'g ’ular  ma yorini  qoplama  koejfiisientiar  asosida  qandav  hisobktnadi? 

I I.  О у 'it  me  'vorim  reiala\hlirilgan  qo'shim cha  hosil  asosida  qandav 

hisoblanadi

12.  Asosiy  qishloq xo'jalik  ekinlarini  o'g'm ’aslula  nimaga  e  iibor  beriladi?

/ л  


( ) ‘g'illardan  olinadigan 

iqtisodiy 

samara  qanday  hisoblanadi'.'

X I I   b o b

T U P R O Q L A R N I   A G R O K I M Y O V I Y  



X A R I T A L A S H   V A   0 ‘G ‘ I T L A R D A N   D I F F E R E N S I A I , 

F O Y D A L A N I S H

Q i s h l o q   x o ‘j a! ig i d a   k im y o l a s h t i r i s h   j a d a l   s u r ' a t d a   r i vo j l a n a v o t g a n  

hir  p a y l d a ,   x o ' j a l i k l a r   va  m u t a x a s s i s l a r   o l d i g a   m i n e r a l   va  o r g a n i k  

o ' g ' i t l a r ,   s h u n i n g d e k ,   ye r l a r ni   k i m y o v i y   mcl i or a t s i ya l a s l i   v o s i t a t a r i d a n  

o q i l o n a   va  u n u m l i   f oy d a l a n i s h   vazi l al ari   q o ' y i l m o q d a .   0 ‘g ‘i l l a r da n  

m a q s a d g a   m u v o f i q   ra vi shda  f o y da l a n i s h ,   k i m y ov i y   me l i or a l s i va   t ad b i r - 

larini  ilmi y  a s o s l a n g a n   h o l d a   o ' t k a z i s h ,   k o ' p   j i h a t d a n   x o ' j a l ik   t u p r o q  

s ha r oi t l ar in i   h a r   t a m o n l a m a   o ' r g a n i s h g a   b o g i i q d i r .

T u p r o q   x a r i t a l a r i d a ,   a s o s a n   u l a r n i n g   u n u m d o r i i g i n i   b a h o l a s h d a  

m u h i m   h i s o b l a n g a n   t u p r o q l a r n i n g   m o r l o i o g i k   va  g e n e t i k   xususi yat l ari  

aks  et tirilgan  b o ' l ad i .   Bu  xarita  t u p r o q l a r i n i n g   tipiari,  t i pc ha l ar i ,   u i d a r i ,  

g r a n u l o m e t r i k   tarkibi,  c hi ri ndi   q a t l a m i n i n g   qalinligi,  m a d a n i y l a s h g a n l i k  

darajasi  va  b o s h q a   bi r   q a t o r   xossalar i  h a q i d a   fikr  v u r i t i s h ga   i m k o n  

b e r adi .   Bi r o q   b u   k o ' r s a t k i e h l a r   a g r o n o m i k   n u q t a y i   n a z a r d a n   k o ' p g i n a  

m a s a l a l a m i   hai  qili.shda.  j u m l a d a n ,   o ' g ' i t   q o ' l l a s h   s i s t e m a s i n i n g   ishlab 

c h i q i s h d a   yetarli  b o ' l m a y d i .

O ' s i m l i k l a r n i n g   a l o h i d a   o ' g ' i t   t url ari ga  b o ' l g a n   tal abi ni   a n i q l a s h  

u c h u n ,   t u p r o q   h a y d a l m a   q a t l a m i d a g i   asosi y  o / i q   e l e m e n t l a r i - a z o t .  

fosfor va  k a l i yn i n g   o ' s i m l i k l a r  o' / . l asht i r a  o l a d i g a n .   h a r a k a t c h a n   siiakil- 

l ar i ni ng  m i q d o r i n i   bilish  kerak.

Oh a k l as h   talab  qil i nadi gan  kislota!i  t u p r o q l a r n i n g   kislotalilik  darajasi, 

gi ps l as hga  m u h t o j   s h o ' r x o k   va  s h o ’r t ob  t u p r o q l a r n i n g   s h o ' r l a n g a n l i k  

darajasi  va  u l a r da gi   s i n g d i ri l g a n   n a t r i y   m i q d o r i n i   bilish  kerak.  A y r i m  

h o l l a r d a ,   a g r o k i m y o v i y  t ek s h i r is h l a r i  t u p r o q l a r n i n g   ishqor i vl i k  dar ajasi 

va  m i k r o e l e m e n t l a r n i n g   h a r a k a t c h a n   shakl l ar i ni   a n i q l a s h   b o ' y i c h a   h a m  

o ' t k a z i i a d i .   Q u m l i   va  q u m o q ,   kislotali  t u p r o q l a r   u c h u n   asosiy  k o ' r s a t -  

ki c h ,   o s o n   h a r a k a t i a n u v c h i   m a g n i y   m i q d o r i   h i s o bl a n a d i .

Y u q o r i d a   s a n a b   o ' t i i g a n   b a r c h a   k o ' r s a t k i c h l a r n i   a n i q l a s h   u c h u n ,  

x o ' j a l i k d a   t u p r o q l a r n i   a g r o k i m y o v i y   t e k s h i r is h   va  xaritalasli  ishlari 

bajariladi.  T u p r o q l a r n i n g   a gr ok i my o v i y   x a r i t a n oi n a l a r i   m i n e r al   o ' g ' i t l a r  

va  k i m y o v i y   m e l i o r a t s i y a d a n   jadal  f o y d a l a n a d i g a n   x o ' j a l ik   t u p r o q ­

l ar in i n g   o ' g ' i t l a r g a   b o ' l g a n   eh t i yo j i ni   a n i q l a s h d a   z a r ur di r .


Tuproqlarni mufassal ravishda  agrokimyoviy tekshirish ishlari hay- 

dalm a qatlam dan aralash tuproq  nam unalarini olish,  ularning bir qator 

agrokimyoviy ko‘rsatkichlarini  analiz qilish va olingan natijalar asosida, 

agrokimyoviy  xaritanom alar  tuzishini  o 'z   ichiga  oladi.

Agrokimyoviy  xaritanom a  xo'jalikning  yerdan  foydalanish  xaritasi 

bo'lib,  unda  tuproqlarning  alohida  oziq  elem entlari  b o ‘yicha  ta ’m in- 

langanlik  darajasi  shartli  belgilar  tarzida  ifoda  etilgan  boTadi.  Yirik 

masshtabli  agrokimyoviy  xaritanom alar  o 'g 'itla rd a n   ilmiy  asoslangan 

holda  foydalanish  uchun  m uhim   hujjat  boTib  xizm at  qiladi.  Agro­

kimyoviy  xaritan om alar,  agronom   va  brigadirlarga  o 'sim lik larn ing  

o 'g'itlarga  bo'lgan  talabini  aniqlash  va  o 'g 'it  m e ’yorini  belgilashda, 

agrokim yoviy  an aliz  n a tija la rid a n   k o 'rg az m a li  h o ld a   foydalanish 

im konini  beradi.

M am lakatim izda  tuproqlarni  agrokimyoviy  tekshirish,  xo'jaliklar 

uchun  agrokimyoviy xaritanom alar tuzish  ishlarini  zonal agrokimyoviy 

laboratoriyalar yagona qabul  qilingan uslubiyat asosida amalga oshiradi.

T uproqlarni agrokimyoviy tekshirish va xaritalash quyidagi bo'lim - 

larni  o 'z   ichiga  oladi:

1.  Agrokimyoviy  tekshirishga  tayyorgarlik  ishlari.

2.  D alada  bajariladigan  tekshirish  ishlari.

3.  Laboratoriya  sharoitlaridagi  analitik  ishlar.

4.  Agrokimyoviy  x aritanom a  tuzish.

5.  X aritanom a  asosida  o 'g 'itla rd a n   differensial  foydalanish  rejasini 

tuzish.


AGROKIMYOVIY TEKSHIRISHGA 

TAYYORGARLIK  ISHLARI

Xo'jalik  tuproqlarida  agrokimyoviy tekshirish  o'tkazish  va agrokim ­

yoviy xaritanom a tuzish  uchun  xo'jalik  ekin  m aydonlarining  chegarasi 

tushirilgan yerdan foydalanish  plani bo'lish  kerak. Ana shu plan asosida, 

tekshirish  oby ekti  (alo h id a   alm ash ib   ekish  m ay d o n lari  b o 'y ic h a  

haydalnia yerlar,  bog'lar,  o 'tlo q lar,  yaylovlar va  hokazo),  bajariladigan 

ish  hajmi  va  nam u na  olish  tarkibi  belgilanadi.

Agar xo'jalikda  ilgari  tuproqlarning yirik masshtabli tekshirish  ishlari 

olib  borilgan  b o'lsa  ham da  tuproq  xaritasi  yoki  boshqa  m ateriallar 

m avjud  bo'lsa,  ularni  batafsil  o'rganib  chiqiladi.  Shuningdek,  dala- 

larning  tarixi  kitobi,  o 'g 'it  qo'llash  va  kimyoviy  m elioratsiya  o'tkazish 

m a ’lum otlari,  keyingi  3—4 yil  davom ida amalga oshirilgan  agrotexnika

384


va  olingan  hosildorlik  to ‘g ‘risidagi  m a ’lum otlar  bilan  tanishib  chiqish 

kerak.


X o 'jalik n in g  tu pro q  tavsifi  b o 'y ic h a   tarixi,  o ‘g ‘itlar  q o 'lla n ish i 

va  shu kabilar to ‘g‘risidagi  m a ’lu m o tlar «Agrokimyoviy tekshirishning 

d a la   k u n d a lig i»   d e b   n o m la n u v c h i  m a x su s  d a f ta rg a   y o z ila d i. 

K undalikda  quyidagilar  qayd  qilinadi:  viloyat,  tu m a n   va xo'jalikning 

nom i,  b o 'lim   yoki  birigada  n o m eri,  alm ashlab  ekish  turi,  alm ashlab 

ekish  dalasining  nom eri  va  m aydo n i,  tekshirilayotgan  m aydonning 

joylashgan  o ‘rni,  uning y o ‘llar va  relefga nisbatan joylanishi,  dalaning 

tu p ro q   qo plam i,  u n ing   g ran u lo m etrik   tarkibi,  toshliligi,  eroziyaga 

u ch ragan lik   darajasi  m ay d o n n in g   ho lati  (h ay dalm a  y erlar  uchun: 

o'zlash tirilg an   m u d dati,  haydalm a  qatlam   qalinligi,  unum d orligin ing  

tavsifi,  o 'sim lik larnin g   tu rlari;  o ‘zlashtirilm agan  m aydonlar  uchun: 

o 'sim lik   dunyosi,  jo y ning   m ahsuldorligi),  yerdan  foydalanish  tarixi, 

keyingi  y illard ag i  e k in la rn i  n av b atlab   ek ish ,  o ‘g ‘it  va  kim yoviy 

m elioratsiya  tad birlarin i  q o ‘llash.

Bir  vaqtning  o ‘zida  dala  ishlarini  bajarish  uch un   kartografik  asos 

tay y o rlan a d i.  B uning  u c h u n ,  yangi  tu z ilg a n   y e rd a n   fo y d ala n ish  

planidan tup ro q  konturlarini ifodalagan holda,  nusxa k o ‘chirib olinadi. 

C hizib  o ling an   kartografik  asos  b ir  n e c h a   nusxada  k o ‘paytiriladi. 

Shulardan  bir  nusxasi  dala  ishlarini  o ‘tkazishda  ishlatiladi,  qolganlari 

esa  oziq  elem entlarining  h arak atch an   m iqdori  va  chirindi  b o 'y ich a  

agrokim yoviy  x a rita n o m a   tu z ish   u c h u n   z a ru rd ir.  S h u n d a n   so 'n g  

ag ro k im y o   y e rd a n   fo y d a la n is h   p la n id a n   k o ‘c h irilg a n   n u sx a  va 

agrokim yoviy  tek sh irishn in g  dala  kundaligini  olib,  ag ro n o m   bilan 

birgalikda  xo'jalikning  tuproq  nam unasi  olinadigan  yerlarini  k o'zdan 

k e c h irib   c h iq a d i,  y a ’ni  te k s h irila d ig a n   m a y d o n   re k o g n o ssiro v ik  

k o ‘rik dan  o 'tk a z iia d i.  B u n da  k arto g rafik   asosda  alm ash lab   ekish 

m aydonlari doirasidagi  alohida ekin turlarining chegaralari  aniqlanadi, 

yangi  paydo b o 'lgan  oriyentirlar (qurilishlar,  yo'llar va h.k.)  belgilanadi. 

D ala  kundaligida  alm ashlab  ekish  dalalari,  relef,  dalalarning  shud- 

gorlanganligi  va  eroziyaga  uchraganligi,  ekilgan  ekin  turlari,  ularning 

holati va begona o ‘tlar bilan ifloslanganlik darajasi to 'g'risidagi kuzatish 

natijalari  yoziladi.

M aydonlar  rekognossirovik  k o 'rik d an  o'tk azilgach,  agrokim yoviy 

tekshirish  ishlarining  rahbari  yig'ilgan  b archa  m a ’lum otlarni  o 'rgan ib 

chiqadi va shu  asosida dala ishlarining k alendar rejasini tuzadi,  alohida 

m aydon  va  alm ashlab  ekish  dalalari  uchun  agrokim yoviy  tekshirish 

o'tk azish   tartibi,  relef tu p ro q   qoplam i  va  xo'jalik  sharoitlariga  bog'liq

25  —  A g r o k i m y o

385


h o l d a   a l o h i d a   m a y d o n l a r d a n   o l i n a d i g a n   t u p r o q   n a m u n a l a r i n i n g   s o n i n i  

belgilaydi.  S h u n d a n   s o ' n g ,   dai a   i shlar ini  o ' t k a z i s h   u c h u n   k a r t o g r af ik  

m a t e r i a l  t a y y o r i a s h g a   kirishiladi.  B u n i n g  u c h u n   r e k o g no ss i r o v i k   k o ' r i k  

n a t i ja la ri   b o ' y i c h a   a n i q l i k l a r   k i r i t i l g a n   k a r t o g r a f i k   a s o s d a n   n u s x a  

k o ' c h i r i b   o l i n a d i .   Bu  xa r i t a   n u s x a s i  

ishchi  x a r ita

  d e y i i ad i .   Ishclii 

x a r i t a d a g i   a g r o k i m y o v i y   t e k s hi ri sh   o ' t k a z i l a d i g a n   h u d u d   e l e m e n t a r  

u c h a s t k a l a r   d e b   n o m l a n u v c h i   k a t a k c h a l a r g a   b o ' l i b   chi qi l a di .   U c h a s t -  

k a l a r n i n g   shakl i   i m k o n i y a t i g a   k o ' r a ,   t o ' g ’ri  t o ' r t b u r c h a k   yoki   kva dr a t  

k o ' r i n i s h i d a   b o ' l g a n i   m a q s a d g a   mu vo fi q d i r .

S o ' n g ,   h a r   b i r   e l e m e n t l a r   u c h a s t k a   tart i bl i   r a v i s h d a   n o m e r l a b  

ch i q i l a d i .   T e k s h i r i s h   i s h l a r i d a   q u l a y   b o ' l i s h i   u c h u n ,   b u t u n   x o ' j al i k 

h u d u d i   b o ' y i c h a   y a g o n a   u m u m i y   n o m e r l a s h n i   q a b u l   qi l i sh  kerak.  

X a r i t a d a   n o m e m i   i f o d a l o v c h i   r a q a m   e l e m e n t a r   u c h a s t k a n i n g   o ' n g  

t o m o n d a g i   y u q o r i   b u r c ha gi g a   yoziladi.   U c h a s t k a n i n g   t ar t i b  n o m e r i g a  

k e yi n c h a l i k  s h u   u c h a s t k a d a n   o l i n a d i g a n   o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i n i n g  

n o m e r i   m o s   kelishi  kerak.

Tuproq  namunasini  olish  tartibi

T e k s h i r i l a d i g a n   t u p r o q   xossalari  t o ' g ' r i s i d a   t o ' g ' r i   t a s a v v u r ga   ega 

b o ' l i s h   u c h u n   t u p r o q   n a m u n a l a r i n i   t o ' g ' r i   olish  kerak.   B u n d a   n a m u n a  

o l i n a d i g a n   vaqt ,   n a m u n a   o l i n a d i g a n   e l e m e n t a r   u c h a s t k a n i n g   yuzasi, 

n a m u n a   oi ish  c h u q u r l i g i ,   o ' r t a c h a   n a m u n a n i   tashki l   qi l uvchi   a l o h i d a  

xususi y  n a n u m a l a r   s o n i   va  ul a r n i   ol ish  t ar t i bi ni   a n i q l a s h   k a t t a   a h a -  

m i y a t g a   ega.


Katalog: Elektron%20adabiyotlar -> 40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> A. ramazonov, S. Buriyev tuproqshunoslik va dehqonchilik
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> T o s h k e n t davlat a g r a r u n IV e r s it e t I s. A. Azimboyev dehqonchilik, tuproqshunoslik ya
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> Ipakchilik va tutchilik o'krkuston
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> U sm o n norqulov, h a m id u L l a sheraliyev
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> T. U. Usmonov, B. C. Mirzayev
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> A. Q. Qayimov, E. T. Berdiyev dendrologiya
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> M u o ‘K: 638. 21 (075) kbk 46. 92 I 70 a 90 Taqrizchilar
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> X. Q. Nomozov, sh. M. Turdimetov o'zbekiston tuproqlari va ularning
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> Tuproqshunoslik

Download 17.02 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   53




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling