J. S. Sattorovning umumiy tahriri ostida


Tuproq  nam unasini  olish  vaqti


Download 17.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet49/53
Sana15.12.2019
Hajmi17.02 Mb.
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   53

Tuproq  nam unasini  olish  vaqti.  O ' g ' i t   i s h l a t i l m a y d i g a n   yoki  o ' g ' i t  

m e ’yor i  s o f   o z i q   e l e m e n t   h i s o bi d a   ge kt a r i ga   4 5 —60  kg  g a c h a   t avsiya 

qi l i ngan  m a y d o n i a r d a n   t u p r o q   n a m u n a s i ,   veget at si ya  d a v r i n i n g   istalgan 

v a q t i d a  oli ni shi   m u m k i n .   C h u n k i ,   b u n d a y   t u p r o q l a r d a ,   ilmiy  t e ks hi r i sh 

i s h l ar in i n g   k o ' r s a t i s h i g a ,   m a v s u m   d a v o m i d a   h a r a k a t c h a n   f osf or   va 

Kaliyning  m i q d o r i   keski n  r av i s h d a   o ' z g a r m a y d i .

G e k t a r i g a   8 0 — 120  kg  va  u n d a n   y u qo r i  m e ’y o r d a   o ' g ' i t   q o ' l l a n i -  

l adi ga n  m a y d o n l a r d a n   t u p r o q   n a m u n a l a r i   o ' g ' i t   s o l i n g a n d a n   1,5—2 

o y d a n   keyi n  o l i na d i .  O r g a n i k   o ' g ' i t   m a s a l a n ,   g o ' n g   s o l i n ga n  t u p r o q -  

l a r d a n  n a m u n a   b u t u n   vege t at s i ya   davri  m o b a y n i d a   oli ni shi   m u m k i n .  

N a m u n a   olish  v a q t i d a ,   t u p r o q q a   s o l i n a d i g a n   o ' g ' i t   o l i n a v o t g a n   n a -  

n u i n a g a   t u s h i b   q o l ma sl ig i g a   q a t t i q   rioya  qilish  kerak.



T uproq  n a m u n a sin i  o iish   ch u q u rligi.  N a m u n a   o l i s h   c h u q u r l i g i  

t e k s h i r i l a y o t g a n   m a y d o n n i n g   a g r o t e x n i k   h o l a t i g a   b og ' l i q .   H a y d a l m a



ye r l a r da ,   t u p r o q   n a m u n a s i   h a y d a l m a   q a t l a m   c h u q u r l i g i d a n   o l i na d i . 

S u g ' o r i l a d i g a n   m a y d o n l a r d a   va  profili  h a r   xil  xa r a k t e r li   b o ' l g a n   t u p ­

r o q l a r d a ,   n a m u n a   h a y d a l m a   osti  q a t l a m i d a n   h a m   o l i n a d i .   B u n d a y  

n a m u n a l a r  soni  h a y d a l m a   t u p r o q d a n   o l i n g a n   u m u m i y   n a m u n a   s o n i n i n g  

15%  d a n   o s h m a y d i .   O ' t l o q   va  y a y l o v l a r d a   t u p r o q   n a m u n a l a r i   bi ol ogi k 

aktivlik  y u q o r i   b o ' l g a n   t u p r o q n i n g   ustki,  15— 16  s m  q a l i n l i k d a g i   q a t l a -  

m i d a n   o l i n a d i .

Tuproq  nam unasi  olinadigan  

u ch astkan in g  yu za si.

  A r a l a s h g a n  

o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i   o l i n a d i g a n   e l e m e n t l a r   u c h a s t k a n i n g   yuzasi ,  

t u p r o q   q o p l a m i n i n g   h a r   xilligi,  h a y d a l m a   v e r l a r n i n g   o ' g ' i t l a n g a n l i k  

dar ajasiga  b og' l i q.   O ' g ' i t l a r d a n   i n t e ns i v   f o y d a l a n u v c h i ,   s a b z a v o t c h i l i k  

va  k a r t o s h k a k o r l i k k a   i xt i sosl ashgan  x o ' j a i i k l a r d a ,   bitta  o ' r t a c h a   t u p r o q  

n a m u n a s i ,   h a r  2—4  ga  m a y d o n d a n   ol i nadi .   X u d u d i   m a y d a   k o n t u r l a r d a n  

i bor a t   x o ' j a i i k l a r d a   esa,  n a m u n a   yuzasi   5  ga  d a n   k a t t a   b o ' l m a g a n  

u c h a s t k a d a n   ol i nadi .

S u g ' o r i l a d i g a n   d e h q o n c h i l i k   s h a r o i t i d a ,   s u g ' o r i l a d i g a n   m a y d o n n i n g  

o ' l c h a m l a r i n i   h i s o bg a  o l g a n   h o l d a ,   o ' r t a c h a   h a r   2 — 3  ga  y e r d a n   1  ta 

o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i   ol i na di .   X o ' j a l i k  m a y d o n l a r i   ka t t a  b o ' l m a g a n  

v a   t u r l i   t u p r o q   k o m p l e k s l a r i d a n   i b o r a t   t o g ' l i   h u d u d l a r d a   h a r

0 , 5 0  — 3 , 0   ga  y e r d a n   1  ta  o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i   o l i n a d i .   T e x n i k  

e k i n l a r   y e t i s h r i s h d a ,   s h u n i n g d e k   b o g ' d o r c h i l i k   v a   u z u m c h i l i k k a  

ixt i sosl ashgan  int ensi v  r a vi s hda   o ' g ' i t   i s h l at i l a di ga n  x o ' j a i i k l a r d a  t u p r o q  

n a m u n a s i   o l i n a d i g a n   t n a y d o n   y u z a s i   1,5  m a r t a   k a ma y t i r i l a d i .

Bi r   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   d o i r a s i d a   o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i ,  

n i s b a t a n   k a t t a   m a y d o n n i   e g a l l a g a n  t u p r o q   x i l i d a n  o l i n a d i .   A g a r   e l e ­

m e n t a r  u c h a s t k a d a   ikki  xil  t u p r o q   t e n g   m i q d o r d a g i   m a y d o n n i   egal l agan 

b o ' l s a ,   u  h o l d a   2  t a  t u p r o q   n a m u n a s i   o l i n a d i   va  b u   t o ' g ' r i d a ,   ishchi 

x a r i t a d a   v a   y o r l i q da   be l gi l ab  q o ' y i l a di .   E l e m e n t a r   u c h a s t k a   m a y d o -  

n i n i n g   releft  bir  xil  b o ' l m a g a n   h o l d a   esa,   o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i  

h a r   b i r   r c l e f   e J e m e n t i d a n   a l o h i d a   o li n a d i .

O ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i n i   u c h a s t k a n i n g  turli  n u q t a l a r i d a n   ol inga n 

m a ’l u m   m i q d o r d a g i   x u s us i y  n a m u n a l a r   t ashki l   e t a d i .  U l a r n i n g   soni  

o ' r g a n i l a y o t g a n   a g r o k i m y o v i y   k o ' r s a t k i c h l a r n i n g   ( h a r a k a t c h a n   fosfor, 

kaliy  va  b o s h q a l a r n i n g )   b ir   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   d o i r a s i d a   u c h r a s h  

da r a j a s i ga   (bir  t ekis  yoki   bir  xil  m i q d o r d a )   q a r a b   b e lg il a na d i .   Asosi y 

ozi q  e l e m e n t i a r i n i n g   u c h a s t k a d a   bi r  t e ki sda   u c h r a s h i   yoki  u c h r am a s l i g i ,  

a s o s a n   t u p r o q   tipi  va  o ' g ' i t   q o i l a s h g a   b o g ' l i q d i r .

K o ' p c h i l i k   t eks hi r i s h  i s h l ar id a   o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i n i   10  ta 

xususi y  n a m u n a   tashkil  etadi.   N a m u n a l a r  o l i s h n i n g   2  xil  usuli  mavj ud:


e l e m e n t a r   u c h a s t k a n i n g   d i a g o n a l i   b o ' y i c h a   va  y o ' n a l i s h   c h i z i g ' i  

b o ' y i c h a  olish.  H a r  2  u su l da  h a m   e l e m e n t a r  u c h a s t k a   m a y d o n i   n a m u n a  

ol ish  y o ' n a l i s h i   b o ' y i c h a   10  t a   q i s m g a   b o ' l i n a d i   va  u l a r n i n g   h a r  b i r i d a n  

3 0 — 40  g r   m i q d o r d a   x u s u s i y   n a m u n a l a r   o l i n a d i .   O l i n g a n   x us u s i y  

n a n u m a l a r   birl asht i ri l i b,   bi r   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   u c h u n   3 0 0 —4 0 0   g 

m i q d o r d a g i   o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i   tashkil  qilinadi.

T a yy or g a r l i k  b o s q i c h i n i n g   y a k u n i d a ,   d a l a   ishlari  u c h u n   z a r u r   b o ' l ­

g a n   a s b o b - a n j o m l a r   ( be lk u r a k ,   k o m p o s ,   n a m u n a   s o l i n a d i g a n   x a l t a c h a ,  

ek k e r ,   o ' l c h o v   lent asi   va  h . k . )   t a yy o r la b  q o ' yi l a d i .

DALADA  BAJARILADIGAN  TEKSHIRISH 

ISHLARI

T u p r o q l a r n i   a g r o k i m y o v i y   t e k s h i r i s h n i n g   d a l a  ishlari  2  b o s q i c h d a n  

i bor a t :  

a)  m aydon ni  elem entar  uchastkalarga  bo'lish,  b)  elem entar 

uchastkalardan  o'rtacha  tuproq  namunalarim  olish.

M a y d o n n i   e l e m e n t a r   u c h a s t k a l a r g a   b o ' l i s h d a ,   a vva l o,  

j o y d a g i  

m a v j u d   o r i y e n t i r   (belgi)  larga  a h a m i y a t   b e ri sh   ker ak.   A t r o f d a   k o ' p  

m i q d o r d a   o r i y e n t i r l a r   ( s i m y o g ' o c h l a r ,   d a r a x t l a r   va  h. k. )  j o y l a s h g a n  

d a l a   b i r   n e c h a   e l e m e n t a r   u c h a s t k a l a r g a   b o ' l i b   c h i q i l a di .   A g a r   o r i y e n ­

t i r l ar   yet arl i   b o ' l m a s a ,   u  h o l d a ,   d a l a   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   h a j m i d a gi  

k a t a k l a r g a   b o ' l i b   c hi qi l a di .

Bu  ish  q u y i da gi   t a r t i b d a   a m a l g a   oshir iladi.

D a s t l a b ,   d a l a n i n g   b i r   t o m o n i d a g i   c h e g a r a s i  

b o ' y l a b ,   r u l e t k a  

y o r d a m i d a   yoki  q a d a m   bi l a n,   e l e m e n t a r   u c h a s t k a n i n g  j o y d a g i   b o ' y i g a  

t e n g   b o ' l g a n   ma s o f as i   o ' l c h a n a d i   va  q o z i q   q o q i l ad i.   S o ' n g r a ,   b i r i n c h i  

q o z i q d a n   x u d d i   s h u n c h a   m a s o f a d a   i kki nc hi   v a   h.k.  q o z i q l a r   o ' r n a t i b  

chi qi li b,   d a l a n i n g   c h e ga r a si   b o ' y l a b ,  

AB

  t o ' g ' r i   y o ' n a l i s h i   o ' t k a z i i a d i  

( 9 - r a s m ) .   O ' t k a z i l g a n  

A B

  y o ' n a l i s h i n i n g  



A

  va 


В

  n u q t a l a r i d a ,   e k k e r  

y o r d a m i d a   t o ' g ' r i   b u r c h a k l a r   hosil  qi l i na di   v a   t e k s h i r i l a y o t g a n   d a l a  

c he g a r a s i   b o ' y l a b ,  



AB

  y o ' n a l i s h i g a   p e r p e n d i k u l y a r   b o ' l g a n  



AD

  v a  


B C  

y o ' n a l i s h l a r   b o ' y i c h a ,   q o z i q l a r   o ' r n a t i b   c h i q i l a d i .   B u n d a   b i r i n c h i  

q o z i q l a r  

A

  v a  


В

  n u q t a l a r d a n   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   e n i n i n g   y a r m i g a  

t e n g   m a s o f a g a ,   k e yi ngi   q o z i q l a r   e sa ,   b i r i n c h i   q o z i q d a n   e l e m e n t a r  

u c h a s t k a   en i ga   t e ng   b o ' l g a n   ma so f a g a   o ' r n a t i b   chiqiladi.  



AD

  v a  


B C  

y o ' n a l i s h l a r i   b o ' y l a b ,   q a r a m a - q a r s h i   j o y l a s h g a n   q o z i q l a r   o r a l i g ' i d a n  

uc h a s t k a da  y o' nal i s h  bo ' y i c h a ,   n a m u n a  o l uvc hi ni ng  m a r s h r u t  yo'li  o' tadi.

B u n i n g  u c h u n   n a m u n a  ol uvchi ,  



AD

 vo' na l is hi da gi   bi r i nc hi   q o z i q d a n  

d a l a n i n g   q a r a m a - q a r s h i   t o m o n i d a g i   ^ C y o ' n a l i s h i   o ' r n a t i l g a n   b i r i n c h i

388


X  — 

Q o z iq ia r

—>  E l e m e n t a r   u c h a s t k a l a r d a n   n a m u n a   o l u v c h i n in g   h a r a k a t i  y o 'n a li s h i.

9-rasm.  Dalani  elem entar uchastkalarga  bo‘lish  sxem asi 

va  y o ‘nalish  bo'yicha  aralashgan  tuproq  namunalarini  olish

q o z i q n i   m o ' l j a l g a   o l i b   h a r a k a t l a n a d i .   E l e m e n t a r   u c h a s t k a n i n g  

che ga r a l a r i   d a l a n i n g  y o n   t o m o n l a r i d a g i  

AB

 v a  


D C

y o ‘nalishlari  b o ' y i c h a  

o ' r n a t i l g a n   q o z i q l a r g a   n i g o h   t a s h l a b ,   vi z ua l   r a v i s h da   b e lg i l an a d i .

O ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i n i   t ashki l   q i l u vc hi   x us u s i y   n a m u n a l a r  

o l i n a d i g a n   n u q t a l a r   o r a s i d a g i   m a s o f a n i   a n i q l a s h   u c h u n ,   e l e m e n t a r  

u c h u a s t k a n i n g   uzunl i gi   o ' n g a  b o ' l i n a d i .   Relyefi  tekis b o ' l g a n   m a y d o n -  

l a r d a   n a m u n a   ol ish  y o ' n a l i s h i   m a y d o n n i n g   i st al gan  t o m o n i g a   par al l el  

qi lib  t a n l a b   o l i n i s hi   m u m k i n ,   n i s h a b   j o y l a r d a   e s a   y o ' n a l i s h   f a q a t  

q i ya li kk a   k o ' n d a l a n g   qilib  b e l g i l a n a d i .

O ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i n i   oli sh  t exni kasi ,   i shl at i l adi gan  b u r  xiliga 

bog' l i q.   H a y d a l m a   q a t l a m d a n   t u p r o q   n a m u n a l a r i   k o ' p   h o l l a r d a   O s i p o v  

b u r i   yoki   G e r m a n i y a d a   t a y y o r l a n g a n   b u r   y o r d a m i d a   o l i n a d i .

E l e m e n t a r   u c h a s t k a n i n g   h a y d a l m a   q a t l a m i d a n   o l i n g a n   3 0 — 4 0   g 

o g ' i r li k d a gi   o ' n t a   xususi y  n a m u n a n i   x a l t a c h a ,   p a k e t   yo k i   q o g ' o z   q u t i g a  

solib,  bi r l asht i r i l adi   v a   o ' r t a c h a   t u p r o q   n a m u n a s i   hosil  q i l i n a d i .  A g a r  

b i r   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   d o i r a s i d a   mi k r o r e l y e f i ,   t u p r o q   rangi   va  e k i n  

tur i   b o ' y i c h a   keski n  f a r q l a n u v c h i   m a y d o n c h a l a r   m a v j u d   b o ' l s a ,   u l a r d a n  

o l i n g a n   xususi y  n a m u n a l a r   a r a l a s h t i r i b   y u b o r i l m a y ,   a l o h i d a   o ' r t a c h a



n a m u n a l a r   ol i nadi .   H a r   b i r   o l i n g a n   o ' r t a c h a   n a m u n a   idi shga  solib 

q o ‘yiladi.  Y o r l i q d a   q u y i d a g i l a r   k o ' r s a t i l a di :   x o ' j al i k  n o m i ,   n a m u n a  

o l i n g a n   j o y   ( a l m a s h l a b   eki sh  yoki  b o s h q a   m a y d o n ) ,   va qt i .   n a m u n a  

o l u v c h i n i n g   familiyasi,  O l i n g a n   n a m u n a l a r   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   n o m e -  

riga  m o s   ravi shda  n o m e r l a n a d i .   K u n d a l i k   d a ft a r ga   o b - h a v o ,   t u p r o q  

q a l l a m i ,   e k i n l a r n i n g   hol at i   h a q i d a g i   m a ' l u m o t l a r   yozi l adi .

O l i n g a n   t u p r o q   n a m u n a l a r i   d a l a d a n   ke l t i ri l gach,   d a r h o l   quri t i l adi .  

N a m   hol da gi   t u p r o q   n a m u n a l a r i n i   u z o q   va qt   x a l t a c h a   yoki  q u t i c h a d a  

qo l d i r is h   m u m k i n   e m a s ,   c h u n k i ,   t u p r o q d a ,   u n i n g   b a ’zi  a g r o k i m y o v i y  

k o ' r s a t k i c h l a r i g a   sezilarli  t a ’sir  k o ‘rs a t uvc hi   m i k r o b i o l o g i k   j a r a y o n l a r  

aktiv  avj  olishi  m u m k i n .

T u p r o q   n a m u n a l a r i   q u y o s h   nuri  t u s h m a v d i g a n ,   h av o  a l ma s l i in u v i  

yaxshi   b o ' l g a n   x o n a d a   qu r it i la d i .   B u n i n g   u c h u n   t u p r o q   n a m u n a s i  

q o g ' o z   ustiga  v u p q a   q a t l a m   qilib  yovi l adi   va  v a q t i - va q t i   b i l a n   a ra i a sh -  

tirib  t uri l adi .

Q u r i t i l g a n   n a m u n a l a r   yor l i q  q o g ‘ozlari  bi l an  bi rga  y a n a   x a l t a c ha  

yoki   q u t i c h a g a  s ol i nadi   va  a nal i z   qilish  u c h u n   l a b o r at or iv a g a   yubori l adi .

LABORATORIYA  SHAROITIDA  BAJARILADIGAN 

ANALITIK  ISHLAR

B a r c h a   t u p r o q   n a m u n a l a r i   q ur it i l ga c h ,   m a y d a l a n a d i   v a  e l a k d a n  

o ' t k az ii ad i.   K o ‘pchi !i k  h o l l ar da ,   b u   ishlar  m a s h i n a d a   bajariladi.  T u p r o q  

n a m u n a l a r i n i   m a y d a l a y d i g a n   m a s h i n a l a r n i n g   turli  m a r k a l a r i   ma v j u d ,  

j u m l a d a n ,   n e m i s l a r n i n g   « E ml ix »   ti pi dagi   m a s h i n a s i ,   ishl ab  c h i q a r i s h  

q u w a t i — k u n i g a   6 0 0 — 700  t a  n a m u n a ,   sobi q  V I U A   k o n s t r uk s i y a s i d a g i  

I P P — 1— 2  m e x a n i k   m a y d a l a g i c h n i n g   q u w a t i   esa  k u n i g a   2 0 0 — 250  ta 

n a m u n a n i   tashkil  et a di .   A g a r   t u p r o q   m a y d a l o v c h i   va  e l a k d a n   o ' t k a -  

z u vc h i   m a s h i n a   boMmasa ,   b u   i shl a r   q o ‘lda  bajariladi.  B u n d a ,   t u p r o q  

n a m u n a l a r i   c h i n n i   k o s a c h a d a   c h i n n i   yoki  y o g ‘o c h   t o ‘q m o q c h a   bil an 

m a y d a l a n i b ,   t e s h i k l a r   d i a m e t r i   I  m m   b o ‘lgan  e l a k d a   e l a n a di .   E l a n g a n  

va  ya x s h i la b   a r a l a s ht ir il g a n   t u p r o q   q o g ' o z   q u t i g a   s o l i n a d i   va  b a r c h a  

a n a l i z l a r   t u g a g u n c h a   s a q l a n a d i .   K o ‘p  m i q d o r d a g i   t u p r o q   n a m u n a l a r i  

a n a li z   q i l i n g a n d a   n a m u n a n i   t or ti s h  u c h u n   V T K - 5 0 0   t e xn i k   t a r o z i s i d a n  

f o y d a l a n i l a d i .

T u p r o q l a r n i   a g r o k i m y o v i y   t e k s h i r i s h d a ,   o z i q   e l e m e n t l a m i n g   h a r a ­

k a t c h a n   s ha k l in i   a n i q l a s h   u c h u n ,   m u a y y a n   t u p r o q   t ipi  u c h u n   tavsiya 

qilingan va a gr oki myovi y tekshirish  o ‘t kazuvchi  zonal  a gr oki myovi y labo- 

r at ori ya  i nst ru k s i y a l a r id a  b a y o n   et i l gan  a na l i z u s u l l a r i d a n   f oydal ani l adi .

390


T u p r o q l a r n i   a gr o k i m y o v i y   t e k s h i r is h   va  s h u   a s o s i d a   a g r o k i m y o v i y  

x a r i t a n o m a l a r   t u z i s h d a   q u y id a gi   an a l iz   t ur l a r i  ba j ar i l adi :

t u p r o q l a r d a g i   c h i r i n d i   m i q d o r i n i   T y u r i n   usul i   b o ' y i c h a   a n i q l a s h ;

t u p r o q l a r n i n g   kislotalilik  va  i s hqor i yl i k  d a r a j a s i n i   p o t e n s i o m e t r i k  

u s u l d a   a n i q l a s h ;

t u p r o q l a r d a g i   h a r a k a t c h a n   a z o t   m i q d o r i n i   K o r n f i k l   usuli  b o ' y i c h a  

a n i q l a s h ;

t u p r o q l a r d a g i   h a r a k a t c h a n   fosfor   va  kal i y  m i q d o r i n i   M a c h i g i n — 

P r o t a s o v   usuli  b o ' y i c h a   ani ql ash.

C h i r i n d i   m i q d o r i n i   a n i q l a s h n i n g   T y u r i n   u s u l i ,   t u p r o q   o r g a n i k  

m o d d a s i n i ,   1:1  ni sbat ida gi   k o n s e n t r l a n g a n   sulfat  ki sl ot a  v a   0,1  n  kal i y 

b i x r o m a t   a r a l a s h m a s i d a n   i b o r a t   k uc hl i   kisl ot al i   e r i t m a d a   k u y di r i b ,  

or ti b   q o l g a n   kal i y  b i x r o m a t   e r i t ma si n i   f e n i l a n t r a n i l   k i s l o t a   i n d i k a to r i 

i s h t ir ok i d a ,   M o r   tuzi  b i l a n   t i t r l ashga   a so s l a n g a n .   T u p r o q d a g i   o r g a n i k  

u g l e r o d ,   t e r m o s t a t d a   150— 1600°C  h a r o r a t d a ,   20  m i n u t   d a v o m i d a  

k uy d i r i l ad i .

T u p r o q   kislotaliligini  a n i q l a s h n i n g   p o t e n s i o m e t r i k   usuli,   t u p r o q  

v a  1  n  kal i y  x l o r i d   e r i t m a s i n i n g   1:2,5  ni s b a t id a g i   s u s p c n z i y a s i n i   hosil 

qilish  va s u s p e n z i y a n i n g   p H   ni  p o t e n s i o m e t r d a   ( p H   m e t r d a )   o ' l c h a s h g a  

a s o s l a n g a n   .

T u p r o q l a r n i n g   ishqoriyligi  esa  suvli  s o ' r i m d a   a n i q l a n a d i .

T u p r o q d a g i   h a r a k a t c h a n   a z o t ,  fosf or   va  kal i y  m i q d o r i ,   m u a y v a n  

t u p r o q   tipi 

uchun  tavsiya

  q i l i n g a n  u s ul l a r d a   a n i q l a n a d i .

O ' r m o n   va  o ' r m o n - d a s h t   z on a si   t u p r o q l a r i d a g i   h a r a k a t c h a n   fosf or  

va  kaliy  m i q d o r i ,   Ki r sa n o v   usuli  b o ' y i c h a ,   0,2  n  xl or i d  kisl ot a  e ri t m a s i d a  

a n i q l a n a d i .

B u n d a   t u p r o q   bi la n   e r i t m a n i n g   n i sb a t i   1:5  qi lib  o l i n a d i .   Q o r a  

t u p r o q l a r d a g i   h a r a k a t c h a n   f o r m a d a n   fosf or   va  kaliy  m i q d o r i ,   C h i r i k o v  

usuli  b o ' y i c h a   a n i q l a n a d i .   Bu  u s u l d a ,   o z i q   e l e m e n t l a r   0 , 5   n  sirka 

k i sl ot a  e r i t m a s i d a   a n i q l a n a d i .   T u p r o q n i n g   e r i t m a g a   n i s b a t i   1:25  qilib 

o l i n a d i .

K a r b o n a t  li,  k a s h t a n   v a   b o ' z   t u p r o q l a r d a g i   h a r a k a t c h a n   fosfor  va 

kaliy  m i q d o r i ,   M a c h i g i n — P r o t a s o v   usuli  b o ' y i c h a ,   i %   li  a m m o n i y  

k a r b o n a t   e r i t m a s i d a ,   t u p r o q   b i l a n   e r i t m a n i n g   1:20  n i s ba t i d a   a n i q l a n ad i .

H a r a k a t c h a n   a z o t   va  f o s f o r   f o t o e l e k t r o k o l o r i m e t r d a   kal i y  e s a  

a l a n g a l i   f o t o m e t r d a   a n i q l a n a d i .

T o ' g ' r i   v a  i s h o n c h l i   n a ti j al ar ga   e r i s hi s h  u c h u n ,   a n a l i z   q i l i n a y o t g a n  

n a m u n a l a r n i n g   h a r   b i r   p a r t i v a si d a ,   u l a r n i n g   10%  i  m i q d o r i d a   t a k r o r i y  

n a m u n a l a r   o l i n i b ,   a n i q l a b   bori l i shi   ker ak.

391


AGROKIMYOVIY  XARITANOMA  TUZISH

Ba r c ha  tahlil  ishlari  tugagach,   o l inga n  natijalar asosida,  ag r ok i my o v i y  

x a r i t a n o m a  t uzi sh va ular ni   r a s mi yl as ht i r i s hga  kirishiladi.  B u n i n g  u c h u n  

da s t la b,   a g r o k i m y o v i y   t e k s h i r i s h g a   t a yy or ga r l i k  b o s q i c h i d a ,   y e r d a n  

foydal ani sh  p l a n i d a n   k o ' c h i r i l g a n   t o ' r t - b e s h t a   kart a  nusxalari  e l e m e n t a r  

u c ha st k a l a r g a b o' l i b   c hiqiladi.   B i r i n c h i   n us xa  asosi da  u m u m l a s h t i r i l g a n  

a g r o k i m y o v i y   x a r i t a n o m a   t uziladi.

B u n i n g  u c h u n   a na l i z  natijalari  y o z i i ga n  j u r n a l d a n   c h i r i nd i   m i q d o r i ,  

h a r a k a t c h a n   a z o t ,   fosfor  va  kaliy  m i q d o r l a r i   b o ' y i c h a   k o ' r s a t k i c h l a r  

quyi dagi   t a r t i b d a   yozi b  c hi qi l a di :   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   k a t a k c h a s i n i n g  

y uq o r id a g i   o ' n g  t o m o n   b u r c h a g i g a   t u p r o q   n a m u n a s i n i n g   n o m e r i ,   c h a p  

t o m o n d a g i s i g a   esa  fosfor  b o ' y i c h a   a na l i z   natijasi,  m a r k a z i g a   h a r a -  

k a l c h a n   kaliy  m i q d o r i ,   p a s t d a g i   o ' n g   t o m o n   b u r c h a g i g a   h a r a k a t c h a n  

a z o t   m i q d o r i ,   c h a p   t o m o n d a g i s i g a   e sa   c h i r i n d i   m i q d o r i   y o z i b   c hi qi l adi  

( 10-rasm).

p

,



o

5

K 2C)



17

g u m u s

M

10-rasm,  Tahlil  natijalarini  xaritaga  ko'chirish  tartibi

U m u m l a s h t i r i l g a n   a g r o k i m y o v i y   x a r i t a n o m a d a   o z i q   e l e m e n t l a r  

b o ' y i c h a   k o ' r s a t k i c h l a r n i n g   b u n d a y   t a r t i b d a  j o y l a ni s h i   s har t l i di r .   A g a r  

c h i r i n d i   yoki  a zo t   m i q d o r i   a n i q l a n m a y ,   t u p r o q l a r n i n g   kislotali  yoki  

b o s h q a   k o' r s a t k i c h l a r i  te kshi r i l gan  b o' l s a,   u  h ol d a ,   xari t adagi   k a t a k c h a -  

larga  a n a   s h u   nat i j al a r   yozi l adi .

U m u m l a s h t i r i l g a n   a g r o k i m y o v i y  x a r i t a n o m a   q uy i d a g i   m a q s a d l a r d a  

tuziladi:

h a r   b i r   e l e m e n t a r   u c h a s t k a   t u p r o q l a r i n i   asosiy  o z i q  e l e m e n t l a r i  

m i q d o r i   b o ' y i c h a   tavsiflash  u c h u n ;

a vva l gi   y o k i   k e y i n g i   a g r o k i m y o v i y   t e k s h i r i s h   n a t i j a l a r i   b i l a n  

solishtirib  k o ' r i s h   u c h u n ;

a l o h i d a   a g r o k i m y o v i y   k o ' r s a t k i c h l a r   b o ' y i c h a   a g r o k i m y o v i y  

x a r i t a n o m a l a r   t uz is h   u c h u n .

392


Tuzilagan  agrokimyoviy  xaritanom alar  y o ‘qolib  qolgan  taqdirda 

ularni  qayta  tiki ash  uchun.

U m u m la sh tirilg an   agrokim yoviy  x a rita n o m a   tuzib  b o 'lin g a c h , 

alohida  oziq  elem entlari  bo'y icha  xaritan o m alar  tuzishga  kirishiladi. 

B uning  u c h u n ,  ko'chirilgan  karta  nusxalarining  ikkinchi,  u c h in c h i  va 

to 'rtin ch ilarig a  azot,  fosfor  va  kaliy  b o 'y ich a   analiz  natijalari  yozib 

c h iq ila d i;  ag ar  c h irin d i  m iq d o ri  h am   a n iq la n g a n   b o ‘lsa,  un in g  

ko 'rsatkich lari  beshinchi  nusxaga  yoziladi.



Katalog: Elektron%20adabiyotlar -> 40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> A. ramazonov, S. Buriyev tuproqshunoslik va dehqonchilik
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> T o s h k e n t davlat a g r a r u n IV e r s it e t I s. A. Azimboyev dehqonchilik, tuproqshunoslik ya
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> Ipakchilik va tutchilik o'krkuston
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> U sm o n norqulov, h a m id u L l a sheraliyev
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> T. U. Usmonov, B. C. Mirzayev
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> A. Q. Qayimov, E. T. Berdiyev dendrologiya
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> M u o ‘K: 638. 21 (075) kbk 46. 92 I 70 a 90 Taqrizchilar
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> X. Q. Nomozov, sh. M. Turdimetov o'zbekiston tuproqlari va ularning
40%20Кишлок%20ва%20урмон%20хужалиги -> Tuproqshunoslik

Download 17.02 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   45   46   47   48   49   50   51   52   53




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling