La descoberta de l’estany d’ivars I vila-sana


Download 153.67 Kb.
Pdf ko'rish
Sana25.08.2017
Hajmi153.67 Kb.
#14246

LA DESCOBERTA DE L’ESTANY 

D’IVARS I VILA-SANA 

 

 

 



Dossier per al mestre 

Secundària 

 

Promou i edita



 

 

 



 

 

 



 

 

Amb el suport  



 

 

 



Realització: LA LLENA AMBIENTAL  

Revisió i correcció: CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DEL PLA D’URGELL

 


 

1. Presentació i continguts 



L’estany d’Ivars i Vila-sana va ser una de les zones humides més importants de 

la Catalunya interior fins a la seva dessecació l’any 1951. Aquest estany ben viu 

a  la  memòria  popular  ha  reeixit  amb  el  projecte  de  recuperació  i 

condicionament  ecològic  que  s’hi  ha  executat.  Durant  el  2005  es  va 

començar  la  inundació  i  actualment  ja  es  pot  observar  la  transformació 

ecològica i paisatgística d’aquest nou espai natural.  

Aquest dossier recull informació bàsica en relació a l’estany d’Ivars i Vila-sana 

per  tal  de  poder  emprar-la  a  l’escola  o  durant  la  visita  a  l’espai  al  llarg  d’un 

itinerari  interpretatiu.  “La  descoberta  de  l’estany”  és  un  itinerari  interpretatiu 

adaptat a cada edat que pretén treballar transversalment l’espai en aspectes 

com la història, la vegetació i la fauna.  

Per  als  alumnes  s’han  previst  uns  exercicis  en  fitxes  per  treballar  especialment 

durant  la  visita  a  l’espai.  Així  doncs,  aquest  dossier  recull  un  primer  bloc 

d’informació bàsica per al mestre i un segon bloc amb les fitxes completades. 

 

 

2. L’antic estany 



L’estany d’Ivars i Vila-sana estava situat en una conca endorreica anomenada 

llacuna  d’Ivars  o  d’Utxafava.  Aquestes  llacunes  salnitroses  originaven  uns 

ambients  molt  singulars  i  característics  de  la  depressió  de  l’Ebre  catalana  pel 

fet que es troben aïllades de la xarxa fluvial general i es localitzen en les zones 

àrides  i  semiàrides.  Generalment,  la  seva  formació  era  pel  flux  ascendent 

d'aigua que, en no poder desguassar per drenatge lateral, s'acumula als punts 

més baixos de la conca. L'aigua subterrània és la que aporta la gran majoria 

de  sals  d'aquestes  llacunes,  mentre  que  la  pèrdua  d'aigua  a  causa  de 

l'evaporació  i  la  transpiració  de  les  plantes  actua  de  forma  secundària 

concentrant les sals procedents del subsòl. Pel que fa a Ivars, degut a l'escassa 

extensió i fondària de la llacuna, aquesta podia quedar completament seca a 

l'estiu i s'hi formaven dipòsits de sals que havien estat explotats comercialment 

almenys des del segle XV.  

Amb  la  construcció  del  Canal  d’Urgell  (1861)  i  la  conseqüent  aportació 

d’aigües del riu Segre a la Plana d’Urgell, es generalitzà la circulació d’aigües 

superficials i subterrànies de manera que l’antiga cubeta esdevé receptora de 

desguassos  de  regs  de  conreus  de  la  pròpia  cubeta  i  d’altres  zones 

circumdants.  Aquest  fet  provocà  un  augment  important  de  la  superfície  i  del 

volum  d’aigua  de  l’estany  arribant  a  estabilitzar-se  a  l’entorn  de  les  130  ha, 


 

amb  unes  dimensions  màximes  d’uns  2.400  m  de  llargada  per  uns  800  m 



d’amplada i una profunditat màxima de 3,8 m. D’aquesta forma va esdevenir 

l’estany  d’aigua  dolça  més  gran  de  Catalunya.  En  efecte,  aquesta 

transformació  va  implicar  una  dulcificació  de  la  llacuna  inicial,  perdent  el 

caràcter  originari  endorreic,  desenvolupant-se  diverses  comunitats  de 

macròfits,  com  la  important  franja  de  canyissar  perimetral  i  augmentant  el 

nombre de peixos i d’ocells presents.  

Amb  aquesta  transformació  l’estany  es  convertí  en  un  important  centre  de 

vida social, cultural i econòmic per als pobles de l’entorn. La caça hi era molt 

abundant,  especialment  va  ser  molt  popular  la  caça  d’anàtides  que  va 

comportar fins i tot l’arribada de caçadors amb tren des de Barcelona i Lleida 

que s’allotjaven en les masies de l’entorn. S’organitzaven caceres on es podien 

abatre centenars d’ànecs i fotges en una sola jornada. Alhora la pesca també 

hi era molt abundant, especialment l’anguila, però també el barb, la tenca i el 

cranc  de  riu,  que  es  comercialitzaven  als  principals  mercats  de  l’entorn.  Era 

molt  característica  la  pesca  de  l’anguila  a  Cal  Aragonès,  situat  al  punt  on  hi 

havia  la  sortida  d’aigües  de  l’estany,  ja  que  a  través  d’un  sistema  de  reixes 

atrapaven  grans  quantitats  d’anguila  que  era  molt  apreciada  culinàriament. 

D’altra  banda,  la  memòria  històrica  popular  i  dels  molts  padrins  d’avui  està 

plena  de  records  de  l’estany  com  a  lloc  de  passeig,  gaudi,  dinars,  festes  i 

celebracions de tot tipus. 

  

 

 



En contra de la voluntat popular fou dessecat 

L’any  1951  l’estany  va  ser  dessecat  amb  es  desacord  majoritària  de  la  gent 

dels pobles de l’entorn. Després de superar un primer intent de l’any 1914, tot 

plegat  va  finalitzar  com  a  conseqüència  de  la  conjuntura  històrica  del 

moment.  Durant  molts  anys,  arreu  les  zones  humides  van  ser  dessecades  i 

transformades  en  conreus.  En  aquest  cas,  una  empresa  de  fora  veié  una 

oportunitat  de  negoci  i  va  aconseguir  tirar  endavant  aquest  projecte  rebent 

fins i tot ajudes estatals. Així, l’any 1945 es publicà el decret i entre el 1949 i 1951 

fou dessecat l’estany construint un canal de desguàs (la mina al costat de Ca 

l’Aragonès). El negoci no fou tal donat que durant molts anys les sals de l’antic 

estany  aparegueren  de  nou  a  les  seves  terres,  fins  i  tot  havent-se  de  conrear 

arròs  els  primers  anys,  construir  drenatges  i  esperant  que  el  reg  rentés  de  sals 

aquelles finques.                                   

 


 

3. La recuperació  



L’antic estany sempre ha restat ben viu en la memòria de la gent. Es per això 

que a principis dels anys noranta, l’Ajuntament d’Ivars assumeix la voluntat i la 

iniciativa per endegar els estudis i treballs per a recuperar l’estany. Les primeres 

propostes  de  recuperar  l’antic  estany  apareixen  ja  a  la  primera  edició  del 

Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans publicat l'any 1976. El 

1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla Especial de protecció del 

medi  natural  i  del  paisatge  de  l’estany,  com  a  instrument  fonamental  que 

recull  les  característiques,  l’ordenació  i  el  procés  per  a  recuperar  l’estany. 

Finalment,  l’11  d’octubre  de  2002  es  constitueix  el  Consorci  de  l’Estany 

d’Ivars_Vila-sana com a institució encarregada d’adquirir les finques i portar a 

termes els treballs necessaris per a la recuperació de l’estany, així com la seva 

gestió futura. 

En aquest punt, a finals del 2002 i principis del 2003 s’adquireixen les 165 ha de 

finques  necessàries  tant  de  la  zona  lacustre  com  natural  perifèrica.  D’altra 

banda,  s’actualitza  el  projecte  executiu  i  s’inicien  els  primers  treballs.  Durant 

l’any 2004 el Consorci i la Fundació Territori i Paisatge, de l’obra social de Caixa 

Catalunya,  estableixen  un  acord  que  implica  el  suport  de  la  fundació  en 

l’execució del projecte de recuperació. L’any 2004 s’inicien les obres i durant el 

2005 comença l’emplenat definitiu. 

  

 



 

4. Característiques de l’estany recuperat 

L’aigua d’entrada prové dels canals d’Urgell a través de l’actual xarxa existent 

i correspon només a la que fins fa poc s’utilitzava per al reg de les finques que 

ocupaven  l’estany.  L’emplenat  definitiu  s’inicia  durant  el  segon  semestre  del 

2005 i es preveu la seva finalització durant el 2008.  

Les característiques finals de l’estany recuperat són molt similars a les de l’antic:  

-

 



126 Ha de superfície 

-

 



2.150 m de longitud  

-

 



730 m d’amplada  

-

 



3,8 m de profunditat màxima 

-

 



1,9 m de profunditat mitjana 

-

 



2,5 Hm3 d’aigua 

-

 



5.800 m de perímetre 

 


 

El nou estany però incorpora una vintena d’illes de diferents formes i mides i uns 



3  quilòmetres  d’itineraris  naturalístics.  A  l’entrada  de  l’estany  també  s’ha 

adequat  una  zona  de  canyissar  de  depuració  de  10  Ha  per  tal  de  millorar  la 

qualitat de l’aigua d’entrada.  

Els  treballs  de  recuperació  van  consistir  principalment  en  moviments  de  terra 

per  condicionar  la  seva  morfologia  de  fons,  dels  marges  del  perímetre  i 

diverses  illes  per  afavorir  la  fauna.  També  es  van  adequar  uns  camins  com  a 

itineraris de visita i dues zones d’arribada i aparcament de vehicles. Pel que fa 

a  equipaments  per  als  visitants  se  n’han  instal—lat  diversos  com  plafons 

d’informació,  aguaits  (observatoris  d’ocells),  miradors,  passarel—les  de  fusta, 

zones de descans, casetes d’informació, etc.  

   

 

 



5. Vegetació 

El conjunt de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana es troba caracteritzat per un 

entorn  d’ús  i  aprofitament  agrícola  molt  important,  amb  conreus  de  regadiu 

que  històricament  han  anat  reduint  les  zones  amb  vegetació  natural  a  la 

mínima expressió. Arran de la recuperació de l’estany i dels treballs que s’han 

vingut  fent  al  seu  entorn  les  comunitats  vegetals  naturals  van  colonitzant 

progressivament l’espai.  

Dins  la  làmina  d’aigua  trobem  algunes  espècies  hidrofítiques  surants  com  les 

llenties  d’aigua  (Lemna  minor,  L.  Gibba)  i  radincants  submergits  o 

semisubmergits  com  potamogetons  (Potamogeton  pectinatus,  P.  densus).  En 

les zones amb aigües somes i amb poca profunditat prolifera el canyissar amb 

espècies  com  el  mateix  canyís  (Phragmites  australis)  que  dóna  nom  a  la 

comunitat o la bova (Typha dominguensis). A la ribera, en sòls majoritàriament 

humits, s’hi desenvolupen les espècies arbòries pròpies del bosc de ribera com 

l’àlber (Populus alba), el xop  (Populus nigra nigra), el vern (Alnus glutinosa), el 

freixe (Fraxinus angustifolia), el salze (Salix alba), el tamariu (Tamarix sp), etc. En 

algunes parcel—les d’antics conreus situades a l’entorn del camí de visita s’han 

fet plantacions d’espècies de màquia de garric i arçot com el garric (Quercus 

coccifera),  la  carrasca  (Quercus  ilex  ssp  rotundifolia),  el  romer  (Rosmarinus 

officinalis) i l’arçot (Rhamnus lycioides).  



 

Esquema de la disposició de plantes a la riba de l’estany 



 

 

Nivell màxim



de inundació.

+50cm


-50cm

1

2



3

4

 



1: Zona apta per a vegetació terrestre i grans arbres (àlbers, xops, freixes, etc.); 

2: Zona de transició, apta per canyissar i tamarius; 3: Zones d’inundació somera 

i mitjana, aptes per canyissar; 4: Zona d’inundació somera i sòl sempre saturat, 

apta per espècies amb requeriments més específics (boga, lliri d’aigua, etc)

.

 

D’altra banda, més allunyats de l’aigua trobem antigues parcel—les de camps 



de conreu on es pretén recuperar les comunitats pròpies d’aquesta zona com 

el  carrascar  i  la  màquia  de  garric  i  arçot.  Actualment,  hi  trobem  comunitats 

d’herbassars nitròfils, erms i camps abandonats que aniran evolucionant cap a 

comunitats pròpies. Aquests terrenys però tenen prou importància ecològica a 

l’entorn  de  l’estany  perquè  actuen  com  a  zona  de  refugi  i  alimentació  de 

moltes espècies de fauna.  

La  conca  de  l’estany  en  les  seves  parts  mitges  i  altes  està  caracteritzada  per 

un ús i paisatge agrícola típic de la Plana d’Urgell, amb predomini de conreus 

de regadiu disposant-se en mosaic i amb marges (ribes) de vegetació natural. 

Els  conreus  més  habituals  són  els  cereals  de  regadiu  com  el  panís  o  blat  de 

moro  i  el  blat,  els  farratges  com  l’alfals  i  els  fruiters  com  les  plantacions  de 

pomeres  i  pereres.  Els  marges  entre  conreus  amb  vegetació  natural  i  alguns 

arbres  aïllats  com  ametllers  i  olivers  donen  també  qualitat  paisatgística  a 

l’espai.


  

 

6. Fauna 



El  poblament  faunístic  del conjunt  de  l’espai  és  un  dels  seus valors  més  ferms, 

especialment  el  grup  dels  ocells  que  són  els  que  han  respòs  de  manera  més 

ràpida  a  la  recuperació  de  l’espai,  especialment  per  la  seva  gran  capacitat 

de colonitzar zones humides. D’altra banda, progressivament la resta de grups, 

a  mesura  que  millorin  les  condicions  dels  hàbitats  aniran  millorant  les  seves 

poblacions i diversitat d’espècies.  

En efecte, els ocells són el grup faunístic que més ha augmentat en quantitat i 

diversitat  amb  la  recuperació  de  l’estany.  Abans  de  l’emplenat  s’havien 

comptabilitzat fins a 112 espècies diferents al llarg de l’any. En tan sols dos anys 

d’inundació ja es va arribar a mes de 200 espècies diferents, amb un augment 



 

notable  de  les  poblacions  i  fins  i  tot  l’aparició  d’espècies  considerares  rares, 



amenaçades o molt interessants.   

Així entre els ocells més característics trobem les diverses espècies aquàtiques, 

com  els  ànecs,  el  més  habitual  és  el  nombrós  collverd  (Anas  platyrhyncos), 

però  també  altres  d’interès  com  el  cullerot  (Anas  clypeata),  l’ànec  xiulador 

(Anas  penelope),  el  xarxet  (Anas  crecca)  i  el  morell  de  cap-roig  (Aythya 

ferina). També són freqüents les fotges (Fulica atra) i el grup dels limícoles com 

els camesllargues (Himantopus himantopus) que pasturen les zones amb aigües 

de poca profunditat. Altres espècies interessants serien també l’arpella (Circus 

aureginosus)  com  a  rapinyaire  habitual  que  fa  el  niu  al  mig  del  canyissar,  el 

bernat  pescaire  (Ardea  cinerea)  gran  depredador  de  crancs  i  peixos,  l’agró 

roig  (Ardea  purpurea)  estival  a  casa  nostra  i  que  passa  els  hiverns  al  sud  del 

Sahara,  els esplugabous  (Bubulcus ibis)  presents  sobretot  a  les  nits  en  colonies 

de centenars en arbres de l’estany que utilitzen com a dormiders, i les gavines 

rialleres (Larus ridibundus) reposant sobre qualsevol posador arran de l’aigua. 

A  llarg  de  l’any  es  pot  veure  una  important  variació  en  la  composició  de  les 

espècies  i  poblacions  de  l’estany.  Alguns  són  sedentaris  o  bé  realitzen 

desplaçaments  petits  distribuint-se  per  les  diverses  zones  humides  de  la  plana 

de Lleida. Els mesos de més fred a l’estany hi trobem milers d’ànecs, fredeluges 

i petits moixons que hi passen els dies més freds retornant al nord d’europa a la 

primavera.  Al  mateix  temps,  la  primavera  és  període  d’arribada  dels  estivals, 

alguns  d’ells  transaharians.  i  que  sovint  nidifiquen  al  propi  estany.  Alhora, 

l’estany ofereix quarter de “parada i fonda” per a molts ocells en migració.   

D’altra banda, pel que fa als amfibis es dóna la presència d’espècies com la 

granota verda (Rana perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes 

obstetricans),  el  gripau  comú  (Alytes  obstetricans).  Quan  a  rèptils  trobem  la 

serp  d’aigua  (Natrix  maura)  i    la  serp  verda  (Malpolon  monspessulanus),  però 

també  la  al—lòctona  o  introduïda  tortuga  de  florida  (Trachemys  scripta 

scscripta). Pel que fa als mamífers, destaca la ubíqua guineu (Vulpes vulpes), el 

prudent  i  de  costums  crepusculars  teixó  (Meles  meles),  el  conill  (Oryctolagus 

cuniculus) que pastura les zones d’herbassars i prats secs, el senglar (Sus scrofa) 

que s’amaga a l’interior del canyissar, la fagina (Martes foina) que té el costum 

de  defecar  en  llocs  vistosos  com  camins  per  tal  de  marcar  territori,  la 

vulnerable rata d’aigua (Arvicola sapidus) i fins a deu espècies diferents de rat-

penats, algunes d’elles molt interessants o excepcionals com ratpenat de peus 

grans (Myotis capaccinii).

  

   



 

 


 

7. Espais naturals protegits 



La  recuperació  de  l’estany  ha  permès  restaurar  un  espai  natural  d’interès  no 

tan  sols  a  nivell  local  o  comarcal  sinó  també  nacional.  Així,  en  poc  temps 

l’estany  ha  esdevingut  la  principal  zona  humida  de  l’interior  de  Catalunya. 

S’ha  inclòs  dins  la  proposta  de  xarxa  d’espais  naturals  d’interès  europeu, 

anomada la Xarxa Natura 2000, amb la qualificació de ZEPA  (Zona d’Especial 

Protecció per a les Aus) i espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària).  

L’espai  natural  de  l’estany  d’Ivars  i  Vila-sana  inclou  el  propi  estany,  una  zona 

natural  perifèrica  i  una  zona  agrícola  al  seu  entorn.  En  total  són  437,9  Ha 

protegides  on  a  banda  dels  usos  de  conservació  de  natura,  hi  trobem 

activitats  tradicionals  com  l’agricultura,  les  explotacions  ramaderes  i  altres 

edificacions  agrícoles.  Aquestes  activitats  són  compatibles  amb  la  protecció 

dels  valors  naturals  especialment  si  s’adopten  pràctiques  tradicionals  i 

agroambientals. D’altra banda, des del punt de vista paisatgístic cal mantenir 

aquesta situació i evitar especialment la proliferació de noves infraestructures i 

edificacions modernes que trencarien l’harmonia visual.  

Els espais naturals protegits, com en el cas de l’estany d’Ivars i Vila-sana quan 

es  gestionen  i  ordenen  adequadament,  és  possible  instal—lar-hi  equipaments 

com  miradors,  aguaits,  àrees  de  descans,  punts  d’informació,  aparcaments, 

etc. per tal de fomentar un determinat turisme. D’aqueta manera, s’incentiva 

que els municipis propers ofereixin serveis d’allotjament rural, restauració i altres 

activitats  complementàries.  En  efecte,  els  espais  naturals gestionats  permeten 

generar  un  recurs  i  una  oportunitat  socioneconòmica  interessant  pels  territoris 

on es troben.   

D’altra  banda,  un  dels  principals  problemes  dels  espais  naturals  és  la 

introducció  d’espècies  de  flora  i  fauna  al—lòctones.  Es  tracta  d’espècies 

exòtiques  o  senzillament  pròpies  d’altres  regions  del  planeta  que  proliferen 

incontroladament  entrant  en  competència  amb  les  espècies  autòctones,  ja 

sigui en recursos alimentaris, hàbitats o fins i tot com a transmissors de  malalties. 

Un exemple evident a l’estany és el cas de la carpa que a la vegada genera 

un  problema  important  al  remoure  el  fons  augmentant  així  la  terbolesa  de 

l’aigua.  

 

ANNEX.  Altres  possibles  qüestions  a  treballar  amb  els  alumnes  abans  o 



després de la visita.  

 

.-Dels  següents  climogrames  indica  quin  correspon  a  l’Estany  (Pla  d’Urgell)  i 



quin a Vielha (Val d’Aran).  

 

 



 

 

 



 

________________

0

20

40



60

80

100



120

140


G F M A M J J A S O N D

l/m2


0

10

20



30

40

50



60

70

ºC



_______________

0

20



40

60

80



100

120


140

G F M A M J J A S O N D

l/m2

0

10



20

30

40



50

60

70



ºC

 

 



:- Quina és la pluviometria mitjana anual a l’estany? 

 

 



 

 

-  Per  què  és  un  problema  la  introducció  d’espècies  animals  exòtiques  i 



al—lòctones en espais naturals? 

 

 



 

 

- Quina és l’espècie de rapinyaire característica de l’estany? 



 

 

 



- Descriu les principals avantatges i inconvenients de protegir els espais naturals 

  

 



 

 

-  En  algunes  zones  dels  espais  naturals  està  restringit  o  prohibit  l’entrada  de 



persones, per què? 

  

 



 

- Quines de les següents activitats no permetries a l’estany d’Ivars i Vila-sana:  

 

passeig en barca 



 

 passeig en bicicleta  

 

construcció d’hotels  



 

concert de rock  

 

observar ocells  



 

caçar 


 

pescar 


 

acampar 


 

esquí nàutic 



 

Assenyala al plànol els següents espais natural protegits: 



1. Estany 2. Serra del Montsec, 3. Aiguamolls de l’Empordà, 3. Delta de l’Ebre, 4. 

Aigüestortes, 5. Secans de Mas de Melons-Alfès, 6. Serra del Cadí, 7. Muntanyes 

de Prades i 8. Massís del Montseny 

 


La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària 

                         FITXA 1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA 

 

10 



 

 

 



 

 

 



 

L’estany  d’Ivars  i  Vila-sana  es  troba  al 

bell  mig  de  la  plana  d’Urgell,  entre  les 

poblacions  d’Ivars  d’Urgell,  Vallverd  i 

Vila-sana, totes elles de la comarca del 

Pla d’Urgell 

 

 

 



- Enumera les principals poblacions per on has passat per accedir a l’estany? 

 

 



  

- Quin és l’ús del sòl més important en superfície de la comarca del Pla d’Urgell: 

l’agrícola, el forestal o l’urbà?  

 


La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Secundària                                                        FITXA 2. PLÀNOL GENERAL 

 

 



11 

 

Delimita  sobre  l’ortofotomapa  de  la  zona  de  l’estany  de  l’any  2004  (abans  de  la  seva  recuperació):  la 



superfície inundada, la zona de canyissar de depuració, les illes més grans i el camí principal de visita.  

Els dos punts indiquen la situació dels aparcaments i zones d’arribada  

 


La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària   

                   

                                                      FITXA 3. CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ HISTÒRICA 

 

12 


 

1. Quins eren els principals recursos naturals que s’aprofitaven de l’antic estany? 

 

 

L’aigua  per  al  reg  de  les  finques  de  municipis  aigües  avall  com  Poal,  Bellvís, 



Vilanova de la Barca 

La caça tan per gaudi com recurs alimentari. 

La pesca –especialment de l’anguila, però també el barb i la madrilla-,  

La  recol—lecció  de  la  bova  (o  boga)  per  a  fer  tota  mena  d’estris  com  cadires, 

cistells, etc.  

Les sangoneres per a practicar cures, ... 

 

 

 



 

 

2. Quants anys fa que van assecar l’antic estany i per què? 



La dessecació de l’estany es va iniciar l’any 1948 i va finalitzar l’any 1951.  

 

 



 

 

3.  Tan  l’antic  estany  com  l’actual  tenen  la  mateixa  superfície.  Quina  és  la 



superfície en Ha i la seva equivalència en m2? 

126 Ha = 1.260.000 m2 

 

 

 



 

4. A través de la barra de mesura comprova quin és el nivell d’inundació actual 

de  l’estany  respecte  al  màxim?  El  travesser  superior  indica  la  cota  màxima  i  la 

distància entre travessers és de 25 cm. 

 

 

 



 

 

 



 

 


La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Cicle mitjà i superior   

                   

                                                                                                        FITXA 4. FLORA I VEGETACIÓ 

 

13 


A)  Assenyala  les  espècies  vegetals  que  vegis  durant  la  visita  (les 

observaràs en viu o en els plafons) i indica el lloc on creixen ( posant 

el  número que correspongui):     

1.

 

A l’aigua, surant o arrelada en terreny majoritàriament inundat 

2.

 

A la riba de l’estany en terreny habitualment humit 

3.

 



Allunyat de l’aigua en terreny habitualment sec 

4.

 



En un conreu o marge 

 

                



 

Àlber 


 

 

 



 

 

 



 

Alfals  


 

Lloc d’observació: _

2___

 

 



 

 

Lloc d’observació: _



4___

 

 



 

 

 



 

                     

 

Ametller 



  

 

 



 

 

 



Llenties d’aigua  

 

Lloc d’observació  _



3___

 

 



 

 

Lloc d’observació _



1___

 

 



 

La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Cicle mitjà i superior   

                   

                                                                                                        FITXA 4. FLORA I VEGETACIÓ 

 

14 


    

                   

                     

  

Balca 



 

 

 



 

Panís  


 

 

 



    Blat  

 

Lloc d’observació: _



1/2__

 

Lloc d’observació: _



4__

     Lloc d’observació: _

4_

 

             



                     

 

Canyís 



   

 

 



Jonc boval  

 

 



    Lliri d’aigua  

 

Lloc d’observació: _



1/2

  

Lloc d’observació: _



2__

     Lloc d’observació: 

1/2

 

 



                 

 

Alzina carrasca 



 

 

 



 

Freixe 


 

Lloc d’observació  _

3__

  

 



 

Lloc d’observació _

2


La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària   

                   

                                                                                                                    FITXA 5. FAUNA 

 

 

15 



 

B)  Identifica  5  espècies  vegetals  durant  la  visita:  dibuixa  les  seves  principals 

característiques (dibuix general, detall de la fulla, flor i fruit –si s’observen-), digues 

el nom i descriu el lloc on l’has observat. Pots consultar en una guia o als plafons 

d’informació  el nom científic :  

 

Dibuix general 



Dibuix d’un 

detall  


Nom 

comú 


Nom 

científic 

Lloc 

d’observació 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària   

                   

                                                                                                                    FITXA 5. FAUNA 

 

 

16 



 

A). Identifica 5 espècies de fauna durant la visita. Digues en cada cas com l’has 

identificat  (visualment,  pel  cant  o  rastre),  el  seu  nom  comú,  el  seu  nom  científic 

(pots  ajudar-te d’una  guia  i/o  dels  plafons  d’informació),  el  grup  a  que  pertany 

(invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, ocells o  mamífers)  i el  lloc d’observació 

 

Espècie 



Nom comú 

Espècie 


Nom científic 

Com 


l’has 

identificat? 

Grup 

Lloc d’observació 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

 

B)



 

L’anellament científic d’ocells permet conèixer la biologia d’algunes espècies. 

A  l’estany  per  exemple,  es  va  capturar  amb  xarxa  especial  una  boscarla  de 

canyar  que  havia  estat  anellada  17  dies  abans  a  Holanda,  a  uns  1300  km  de 

distància. Calcula els kilòmetres diaris que va realitzar aquest ocell d’uns 12 gr de 

pes?


 

 

 



 

 

 



La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària   

                   

                                                                                                                    FITXA 5. FAUNA 

 

 

17 



 

C) De les següents espècies d’animals assenyala les que observis durant la visita, 

digues el lloc on l’has observat i alguna característica adaptativa (que li permeti 

el desplaçament,  la captura del menjar, etc) 

 

 

Vist 



Escol

-tat 


Petja

-da  


Plafó  

Característica 

Granota verda

 

 



 

 

 



 

 Serp verda

 

 

 



 

 

 



 

Ànec collverd

 

 

 



 

 

 



Camesllargues

 

 



 

 

 



 

 

Porc senglar (o rastre) 



 

 

 



 

 

Sabater



 

 

 



 

 

 



 

Carpa


 

 

 



 

 

 



La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària   

                   

                                                                                                                    FITXA 5. FAUNA 

 

 

18 



 

Vist 


Escol

-tat 


Petja

-da  


Plafó  

Característica 

 

Arpella 


 

 

 



 

 

Bernat pescaire 



 

 

 



 

 

 



Gavina riallera 

 

 



 

 

 



Fotja 

 

 



 

 

 



 Libèl—lula 

 

 



 

 

 



 

Corb marí gros 

 

 

 



 

 

Espècie: 



 

 

 



 

 

Espècie: 



 

 

 



 

 


La descoberta de l’estany d’Ivars i Vila-sana.  

Secundària   

                   

                                                                                FITXA 6. ESPAIS NATURALS PROTEGITS 

 

19 


 

Un  espai  natural  protegit  és  un  lloc  caracteritzat  per  acollir  espècies  de  flora  i 

fauna  interessants,  en  llibertat  i  en  quantitats  relativament  elevades.  L’estany 

d’Ivars i Vila-sana és un espai natural protegit.  

 

1.  Digues  el  nom  d’altres  tres  espais  naturals  protegits,  que  com  l’estany  es 



considerin una zona humida? 

 

Delta  de  l’Ebre,  Aiguamolls  de  l’Empordà,  Aiguabarreig  Segre-Cinca,  



Utxesa... 

 

 



 

2.  Per  què  és  un  problema  la  introducció  d’espècies  animals  exòtiques  i 

al—lòctones en espais naturals? 

 

Les  espècies  exòtiques  i  al—lòctones  generalment  competeixen  amb  les 



autòctones  tant  per  recursos  alimentaris  com  per  hàbitats  i  sovint  les  acaben 

desplaçant  fins  i  tot  impossibilitant  la  seva  presència.  D’altra  banda,  poden 

transmetre malalties que afectin greument a les autòctones.  

 

 



 

3.  La  navegació  amb  barca,  de  motor  o  sense,  és  compatible  amb  la 

conservació dels valors naturals de l’estany?     Per què? 

 

No  perquè  generaria  molèsties  per  soroll  a  la  fauna  aquàtica  que 



majoritàriament  fugiria  i  alhora  el  soroll  de  les  barques  trencaria  l’harmonia  o 

tranquil—litat de l’espai.   

 

 

 



4.  Després  de  conèixer  i  observar  aquest  espai  natural,  què  és  el  que  més  t’ha 

agradat i què hi trobes a falta? 

 

 

 



 

 

 



 

 

 



 

Download 153.67 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling