No a l’abocador del ginebral qui som?


Download 445 b.
Sana16.08.2017
Hajmi445 b.


NO A L’ABOCADOR DEL GINEBRAL


  • Qui som?

  • Com es forma la plataforma?

  • Què manifestem?

  • Què és el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

  • La problemàtica de Vallhonesta i el Ginebral

  • Qui és Tratesa?

  • Línies d’acció?

  • Relació amb els partits polítics?

  • Reunions i actes realitzades

  • Valoració final



Qui som?

  • Som un grup de ciutadans/es dels municipis afectats (Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Rellinars) per l’abocador o ecoparc de la zona del Ginebral o Vallhonesta

  • Ens constituïm com a plataforma, sota el lema: “No a l’abocador i sí a l’ampliació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i a la protecció del corredor natural del Meandre”



Com es forma la plataforma?

  • La plataforma de “NO a l’abocador” sorgeix al municipi de Sant Vicenç de Castellet, i concretament a través de la iniciativa dels veïns de Vallhonesta.

  • Tratesa (empresa líder en tractament de residus) havia comprat els terrenys a la zona per ubicar-hi un abocador. A partir d’aquest moment, l’Ajuntament i els veïns es posicionen en contra. Posteriorment, la mateixa empresa compra uns terrenys propers a aquests, a la zona de Rellinars (al Ginebral), i és a partir d’aquí que es constitueix la plataforma, motivada pels ciutadans/es dels dos municipis esmentats, Sant Vicenç de Castellet i Rellinars.

  • Després de la realització de diferents actes, altres pobles de la zona que es consideren afectats s’hi van anar adherint, fins a constituir la plataforma que avui coneixem, i tenint en comú el mateix objectiu: “NO a l’abocador i SÍ a l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”.



Què manifestem?

  • Rebutgem enèrgicament la ubicació d’un abocador o ecoparc a la zona del Ginebral o de Vallhonesta, perquè s’agredeix el patrimoni natural, històric i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i també del corredor natural del Meandre de Castellbell

  • Instar als ajuntaments del pobles afectats que iniciïn immediatament la modificació dels plans urbanístics municipals, declarant en aquests paratges un pla especial de protecció i essent aquest grau de protecció igual a les normes de protecció existents al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.



Què és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?

  • Descripció geogràfica: és un parc natural format per una carena d’altituds compreses entre els 400 i 940 metres i amb un paisatge feréstec i pedregós, dominat per cicles escarpats i canals profundes i obagoses

  • Patrimoni natural (paisatgístic, geològic, botànic i faunístic): Des del punt de vista botànic, alzinars i rouredes ocupen la major part d’aquesta àrea, encara que també s’hi troben pinedes de pi blanc, roig i pinassa. És destacable la presencia d’espècies com el roure de fulla gran, el faig, el freixe de fulla gran, el trèmol o el teix. Entre la diversitat faunística destaquem espècies mediterrànies (porc senglà, el ratolí de bosc, el gamarús i el falcó peregrí) i eurosiberianes (la salamandra, el talpó roig, el talpó muntanyenc o la colobra llisa septentrional.



  • 3. Patrimoni històric i artístic: la presència humana a la zona, que es remunta a l’època neolítica, ha proporcionat interessants troballes arqueològiques. Una xarxa de camins en bon estat, i edificacions de singular bellesa com ermites i antics hostals, complementen perfectament la riquesa natural i paisatgística del territori. Alguns elements destacats són: el camí ral de Barcelona a Manresa (utilitzat des de l’edat mitjana fins a principis del segle XIX), el bandolerisme durant el segle XVI i XVII, va tenir un paper molt important en la guerra del Francès, presència de maquis després de la Guerra Civil i important correu de vinya.

  • 4. Patrimoni arquitectònic: ermita de Sant Pere de Vallhonesta, hostal i ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, castell i santuari de Castellet, església de Santa Maria de Rocafort, mas Casassaies, mas el Farell, ermita de Santa Creu de Palou, església de Martí de Mura, mas Puig de la Balma, mas Matarrodona...



  • 5. Patrimoni cultural: multitud de llegendes i contalles, recollides en el llibre “Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”, costums i tradicions populars, gastronomia i productes naturals, programa d’activitats “Viu el Parc”...





La problemàtica de Vallhonesta i el Ginebral

  • Vallhonesta i el Ginebral són espais naturals situats vora els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Rellinars. Aquesta zona geogràfica està marcada per un tràgic destí. Ja a mitjans dels anys 80 el foc va devastar una part essencial

  • del nostre patrimoni cultural,

  • transformant en cendra un

  • dels racons més bonics del

  • nostre entorn. Malgrat tot,

  • la natura sap encaixar bé el

  • poder destructor del foc.

  • Justament el pi, l’arbre

  • mediterrani per excel·lència, fa ús de les flames en la seva estratègia per guanyar terreny a la alzina i al roure.



  • Amb l’excusa d’aquest destí tràgic o no, ments empresarials perverses estan a punt de portar el Ginebral i Vallhonesta a un carreró sense sortida, construint-hi un abocador d’àmbit metropolità. Es pensa que el possible interès d’ubicar l’abocador en aquesta zona és que aquests terrenys són els únics testimonis vius del nostre passat pre-industrial, però nosaltres pensem que abocar-hi tones de residus tancarà definitivament les portes del parc natural, incrementarà de forma antinatural els riscos d’incendis, d’intoxicacions, d’accidents derivats del pas dels tràilers... Es pot ubicar un abocador al costat d’un parc natural? CREIEM QUE NO



Qui és Tratesa?

  • Tratesa és una empresa amb seu a Barcelona, que es dedica al tractament de residus sòlids urbans i industrials, que festeja els ajuntaments, gestiona l’abocador de Coll Cardús. Han ofert, com empresa líder del sector, un tractament integral dels residus, fins aconseguir que els lixiviats i els gasos generats es recuperin en aigua i energia. S’ha pogut contrastar que el problema no és si l’empresa compleix les normatives mediambientals; no es tracta tampoc de valorar la conveniència o no de construir abocadors, sinó valorar que els residus són un problema de la societat actual i no volem defugir la nostra responsabilitat. S’aposta per una nova cultura en el món dels residus: la reducció i la reutilització, i evidentment el reciclatge, demanant que s’emprenguin les mesures necessàries pel seu desenvolupament.

  • Els ciutadans/es de Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Rellinars units en la Plataforma Cívica, no només diuen no a l’abocador, sinó que valoren el llegat cultural i es fan més forts en la defensa de la seva identitat



Línies d’acció

  • Els municipis de Rellinars, Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet es plantegen la creació d’un consorci, i a més a més, hi ha cinc municipis més que comparteixen amb aquests la serra de l’Obac (Terrassa, Matadepera, Vacarisses, el Pont de Vilomara i Mura).

  • Establir uns principis de col·laboració que determinin actuacions conjuntes per promoure el desenvolupament de l’espai natural i del patrimoni històric compartit, posant a l’abast dels visitants una oferta cultural atractiva.

  • Incidir en la interpretació del patrimoni històric i natural de l’Obac.

  • Que els municipis iniciïn o continuïn els tràmits per les proteccions dels seus territoris, amb compromisos concrets quant a requalificacions dels plans urbanístics i mesures de protecció específiques, tenint molt en compte que la negativa per part d’alguns municipis afectats comporta perjudicis als altres.



  • Que els municipis del Bages es personin com a part afectada davant el Consell Comarcal de Vallès Tenir i comptar amb un projecte alternatiu per aquest indret que sigui incompatible amb la instal·lació

  • Que es porti a terme un estudi geològic del terreny que demostrarà que el sòl dels municipis no reuneix les condicions per instal·lar-hi un abocador



Relació amb els partits polítics

  • Es va redactar una carta que es va fer arribar als partits polítics, ajuntaments i consells comarcals per convidar-los a les concentracions.

  • En aquesta carta es comunica que s’ha constituït una Plataforma Cívica en defensa del patrimoni natural, històric i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac davant la possibilitat d’ubicar un abocador o ecoparc en la zona del Ginebral o Vallhonesta. En aquesta carta es recorda el dret de tots de gaudir d’un entorn segur que afavoreixi el progrés personal, la cohesió social i la identitat cultural

  • Exemple de la carta enviada a ERC



Reunions i actes realitzats

  • Des que va sorgir la plataforma com a tal s’han dut a terme una sèrie de reunions amb més o menys pes, en les quals s’ha intentat conscienciar la població del que suposa tenir un abocador prop de casa. De totes les reunions realitzades una de les més importants va ser la que es va fer el passat 3 de maig a l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar. Les persones reunides foren els alcaldes dels pobles afectats i els components de la mateixa plataforma.

  • Com ja saben, la plataforma vol tractar la no execució del projecte d’instal·lació d’un abocador en la zona del Ginebral i Vallhonesta, sempre des d’una actitud dialogant, positiva, efectiva i decisiva.

  • Les qüestions que es van plantejar són els coneixements dels procediments d’autorització que la legislació articula respecte a la instal·lació d’un abocador i els mecanismes jurídics de protecció de l’espai natural que els municipis tenen a les



  • institucions que compten amb competències o poder decisori en aquesta qüestió. La instal·lació d’un abocador demana l’aprovació del projecte que la contempla.

  • Durant la reunió es van exposar les línies d’acció que volen dur a terme.

  • Per acabar la reunió, la plataforma va demanar als representants municipals que a partir d’aquesta reunió s’obrís una via de comunicació en total transparència, confirmant que s’ha de treballar conjuntament per assolir la màxima eficàcia ens les accions.

  • L’acord final va ser la redacció d’una acta de la reunió, i la posterior nota de premsa conjunta pels mitjans de comunicació en la qual es recullen els principals acords de la mateixa

  • Acta de la reunió del 03/05/04



Valoració i conclusions finals

  • Podem concloure que la Plataforma “No a l’abocador” té com a finalitat l’elaboració d’una resposta tècnica de rigor, que serveixi de fonament en la recerca d’una resolució política fonamentada en el consens i tanqui d’una vegada per totes les possibilitats de la ubicació d’un abocador en la zona esmentada. Creiem que això només és possible amb la presència d’experts en medi ambient, urbanisme, etc. amb les entitats expertes relacionades amb aquest entorn geogràfic i amb una alternativa clara i consensuada entre tots.

  • L’elaboració d’aquest treball ens ha sigut molt gratificant i satisfactòria pel fet que aquesta problemàtica ens toca de prop i és un tema d’actualitat al nostre entorn. Hem pogut comptar amb l’ajuda de components de la Plataforma Cívica i és per això que volem aprofitar per donar les gràcies, especialment a la Montse Ambrós, per la seva atenció i col·laboració amb el nostre projecte.



Download 445 b.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling