No urbana de la comarca del


  Fonaments tècnics per l’estudi d’impacte visual


Download 29.83 Mb.
Pdf ko'rish
bet3/12
Sana15.12.2019
Hajmi29.83 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   12

2.2.1  Fonaments tècnics per l’estudi d’impacte visual 
A nivell de projecte, conjuntament amb la viabilitat tècnica de l’emplaçament, es valoraran positivament, 
entre d’altres, els següents aspectes dins les diferents fases de desenvolupament del projecte. 
 
Anàlisi d’alternatives: 
 
1. Buscar el màxim apantallament possible, ubicant les antenes a: 
a. Polígons 
industrials. 
b.  Zones boscoses (sempre i quan no sigui a l’interior, de manera que requereixin la 
construcció de nous vials, escomeses elèctriques...). 
c. 
Properes a infraestructures lineals. 
d. 
Vessants de les muntanyes, evitant els cims o les carenes. 
2. Compartició de la infraestructura. 
3.Concentració. 
 
 
Mesures correctores: 
 
4. Mimetització i camuflatge. 
5. Formalització homogènia: 
a. 
Reducció del volum, construcció neta. 
b. 
Reducció de la mida en funció de la millor tecnologia. 
c. 
Homogeneïtzació del llenguatge constructiu de les instal·lacions. 
6. Materials, sistemes constructius i tipologia aparent de les edificacions en sòl no urbanitzable propis 
de la zona d’estudi. 
 
 
2.3  Procediment de treball per a l’ordenació d’infraestructures 
2.3.1  Recopilació i anàlisi de la informació 
Cal remarcar que la utilització de la cartografia i/o dels Sistemes d’Informació Geogràfica no són un fi per 
ells mateixos, sinó una eina de recolzament per prendre les decisions per a l’ordenació objectiu d’aquest 
pla. Així, el procediment per a l’anàlisi de les dades ha estat el següent: 
1. 
Obtenció de les dades de les diferents operadors de telefonia mòbil. Instal·lacions existents i 
previstes. Establir un protocol d’intercanvi entre els operadors i l’administració per l’actualització 
d’aquestes dades. 
2. 
Ubicació geogràfica d’aquestes dades. Integració i verificació d’aquestes dades en el Sistema 
d’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge i del Centre de 
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. 
3. 
Informació temàtica associada / informació tècnica associada. Integració i verificació. 
4. 
Homogeneïtzació entre la base de dades dels diferents operadors. 
5. 
Procés d’anàlisi, d’acord amb el que s’estableix a l’apartat de criteris tècnics, que es resumeix 
en: 
a. 
L’escala de treball serà a nivell comarcal. 
b. 
Superposició de les diferents cobertures. 
c.  Determinar aquells casos que per la seva ubicació o particularitat siguin objectes 
d’ordenació 
d.  Realitzar la modelització o simulació d’aquells casos per veure si dues instal·lacions 
properes són equivalents a partir de les dades facilitades. 
e. 
Avaluació de l’impacte visual 
6. 
Elaborar la proposta d’ordenació acollint-se als criteris tècnics i paisatgístics. 
 
 
2.3.2  Procediment: 
2.3.2.1 
Treball tècnic 
7. 
Definir l’àmbit geogràfic. 
8. 
Ubicació de les estacions per cadascuna de les comarques. 
9. Modelització/simulació. 
10. 
Realitzar l’estudi per cada un dels punts i la proposta i ordenació de les àrees programades 
d’instal·lacions de radiocomunicació (APIRs). 
 
2.3.2.2 
Tramesa als Consells Comarcals i Ajuntaments amb APIRs 
11. 
Tramesa del treball realitzat per la Comissió. 
 
2.3.2.3 
Audiència als operadors 
12. 
Tramesa del treball realitzat per la Comissió. 
13. 
Exposició individual amb cada un dels operadors per discutir l’ordenació (especificant la xarxa 
planificada) per conjunts de comarques. 
8  
 

 
 
 
unicació – Maresme 
Generalitat de Catalunya 
Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocom
 
 

3.  DEFINICIÓ DE LES APIRs 
3.1  Definició 
En aquest apartat es pretén harmonitzar les necessitats d’implantació d’infraestructures de 
radiocomunicació, i més concretament de telefonia mòbil, amb l’objectiu de compatibilitzar la cobertura 
territorial d’un servei d’interès públic amb la protecció del paisatge i del medi rural, i molt especialment 
dels espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya. 
 
Per a la realització d’aquesta proposta s’ha pres com a informació de base la subministrada pels 
operadors d’aquest servei de radiocomunicació, d’acord amb els criteris exposats anteriorment. 
 
S’han definit unes àrees determinades, que s’han denominat APIRs. Les sigles APIR corresponen a Àrea 
Programada d’Instal·lacions de Radiocomunicació. Com s’ha dit anteriorment, aquesta àrea es defineix 
com una superfície proposada per a la ubicació d’instal·lacions de radiocomunicació, en la demarcació 
no urbana, que disposi o pugui disposar del servei de telefonia mòbil. 
 
La ubicació de les APIRs, en les quals no hi ha instal·lacions, pot patir desplaçaments, que anirien, 
bàsicament, en funció de les necessitats tècniques de les instal·lacions i de la disponibilitat i accessibilitat 
dels terrenys. 
 
En qualsevol cas, les característiques de cada APIR es defineixen específicament per a cadascuna 
d’elles en l’apartat 3.2. 
 
 
3.1.1  Metodologia per l’establiment de les APIRs 
3.1.1.1 
Instal·lacions existents 
3.1.1.1.1  Anàlisi radioelèctric 
Amb l’anàlisi radioelèctric, s’obté una selecció d’estacions d’entre totes les que hi ha instal·lades al 
territori, amb les quals es podria donar el màxim de cobertura. El procediment és el següent: 
 
Homogeneïtzació de les torres 
Per fer l’anàlisi radioelèctric es fa un càlcul de cobertura de tots els emplaçaments amb el sistema 
DCS1800. S’utilitza DCS1800 tenint en compte que entre les tecnologies GSM900 i DCS1800, aquesta 
última és la més restrictiva. Aquest sistema també permet apropar-nos a la UMTS, que treballa amb unes 
freqüències molt properes. Per tal que la valoració sigui el màxim d’equitativa, s’homogeneïtzen les 
estacions aplicant en elles els mateixos paràmetres tècnics, com són: 
  Antena omnidireccional amb obertura horitzontal de 14° 
  Inclinació mecànica: 0
o
 
  Inclinació elèctrica: 0
o
 
 PIRE: 
500W 
  Freqüència de simulació: 1822MHz - canal 600 
  Alçada de les antenes: màxima de la torre 
 
Abast de les torres 
Un cop es disposa de les simulacions radioelèctriques per cada torre com a estació DCS, es quantifica el 
seu abast valorant el nombre de nuclis als que podrien donar cobertura i amb quin percentatge de la 
seva àrea geogràfica. Mitjançant l’abast s’agrupen les torres que donen cobertura als mateixos nuclis. 
Agrupació de les torres 
Per cada agrupació de torres, s’assigna una prioritat que s’obté de valorar l’abast de cada estació 
respecte les altres del mateix agrupament. Es poden obtenir prioritats iguals per aquelles torres que 
tenen el mateix abast. 
 
Selecció de la millor estació 
Tenint en compte que l’estudi es fa en la demarcació no urbana, i en molts casos són zones d’escassos 
o nuls serveis de telecomunicació, per seleccionar la millor estació, en aquells casos que hi ha vàries 
estacions amb la mateixa prioritat, s’ha tingut en compte les instal·lacions que alberguen altres serveis de 
radiocomunicació com televisió, o accés a internet de banda ampla. 
 
 
3.1.1.1.2  Anàlisi paisatgístic 
Per cada agrupació de torres o torre analitzada, es fa una visita in situ i s’anoten diferents 
característiques bàsiques de la infraestructura (localització toponímica, coordenades, descripció de la 
instal·lació,...) omplint la fitxa que es pot veure a pàgina següent. 
 
A continuació, es procedeix a realitzar l’estudi d’impacte visual, d’acord amb els criteris de: 
  fragilitat visual del punt (FVP), atenent a les característiques topogràfiques, vegetació, orientació 
de la instal·lació i actuacions humanes 
  fragilitat visual de l’entorn (FVE), atenent a la mida de la conca visual, la qualitat visual de 
l’entorn immediat i la dels fons escènic. 
  característiques de l’entorn (FVCE), atenent a l’interès natural o cultural de l’indret i la localització 
respecte espais d’interès natural. 
  accessibilitat a l’observació, atenent a l’alçada de les torres, la localització respecte punts 
d’observador fix i el nombre d’observadors permanents o fixes. 
 
El mètode consisteix en puntuar cadascun dels factors, i posteriorment establir una ponderació, a l’efecte 
d’obtenir una qualificació global. En funció de la qualificació obtinguda, es classifica l’impacte visual de la 
següent manera: 
  Impacte visual baix 
 
< 1,5 
  Impacte visual moderat  entre 1,51 i 2,75 
  Impacte visual sever 
entre 2,76 i 4 
  Impacte visual crític 
 
> 4.01 
 
La qualificació d’impacte visual baix implica que el projecte/instal·lació avaluada està integrat en el 
paisatge i no cal realitzar cap mesura addicional d’integració. 
 
La qualificació de moderat implica que el projecte/instal·lació realitzada no genera un impacte visual 
significatiu, i que, si s’escau, pot ser corregit amb una sèrie de mesures addicionals. 
 
La qualificació de sever implica que el projecte genera un impacte visual significatiu, i que la seva 
realització/presència només es pot fonamentar pel seu interès general, i en tot cas, s’hauran d’aplicar 
mesures correctores addicionals per a reduir al màxim possible l’esmentat impacte. 
 
Un impacte visual crític suposa que el projecte/instal·lació no és realitzable en la ubicació 
proposada/existent, i si el mateix és necessari d’acord amb l’interès general, s’hauran de cercar 
emplaçaments alternatius, amb un impacte visual menor. 
 

Generalitat de Catalunya 
 
Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació – Maresme 
 
 
10  
 

 
 
 
Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació – Maresme 
Generalitat de Catalunya 
3.1.1.1.3  Selecció d’emplaçaments 
Definitivament, un cop es disposa de la informació tècnica, paisatgística i legal de les torres, es conclou 
en definir de cada grup de torres una d’elles com a centre de l’APIR. 
 
Per fer aquesta selecció d’emplaçaments, es parteix de l’anàlisi radioelèctrica com a selecció inicial i es 
confronta amb les anàlisis paisatgístiques i la situació legal de cada instal·lació. 
 
El procés per validar o modificar la selecció inicial és: 
  En cas que l’emplaçament escollit tècnicament no tingui un impacte paisatgístic superior a les 
altres alternatives, i, en el seu cas, es trobi en situació legal, es proposarà com a centre de 
l’APIR. 
Si ja existeix una infraestructura, aquesta torre serà la que hauran de compartir, o en el seu cas, 
prendre com a referència per instal·lar-se en un lloc proper (concentrar-se) els operadors que 
vulguin donar servei de telefonia als mateixos indrets que la torre escollida. Per concentració cal 
entendre aquelles agrupacions de torres que es troben en un radi inferior a 100 metres. 
  En el cas que més d’un emplaçament pugui donar servei amb bones garanties de cobertura, 
segons l’estudi radioelèctric, es valora l’impacte paisatgístic, la situació legal de la instal·lació, si 
s’escau, i la capacitat infraestructural d’acollir altres operadors cas que la torre ja existeixi. 
  Si en la validació final es demostra que l’emplaçament escollit es troba a prop d’una instal·lació 
existent que disposa de tots els permisos legals, i que el seu impacte paisatgístic és moderat o 
lleu, s’estableix una prioritat especial per fer canviar la selecció inicial, sempre que tècnicament 
no es passi de prioritat 1 a 2 o de 2 a 3. 
  En cas que la torre escollida tècnicament tingui un impacte paisatgístic superior a una altra torre 
del mateix grup. 
o
  Si l’impacte és moderat respecte lleu es mantindrà la selecció inicial  
o
  Si l’impacte és sever o crític respecte un impacte moderat o sever s’alterarà la selecció 
inicial. 
  Per aquelles estacions seleccionades que tinguin un impacte crític s’haurà de seleccionar una 
altra estació. 
  Quan hi hagi 3 o més infraestructures es valoraran com a preferents aquelles que aglutinin 
equipaments i que siguin millors o d’igual prioritat tècnica. 
 
 
3.1.1.2 
Integració de la planificació dels operadors  
3.1.1.2.1  Validació de la planificació 
Un cop es disposa del llistat d’estacions seleccionades es procedeix a validar i integrar la planificació 
dels operadors. 
 
La validació de la planificació dels operadors es regeix per una metodologia similar a la que s’ha seguit 
amb les estacions instal·lades, en tant que s’homogeneïtzen els emplaçaments proposats a sistema 
DCS, antena omnidireccional,..., i es té la variació de suposar una alçada de 20m per cada torre ja que 
no estan encara instal·lades. A partir d’aquestes dades tècniques es generen simulacions de cobertures 
dels emplaçaments on l’operador hi té planificada una estació. 
 
Amb les cobertures que es disposa de les estacions instal·lades i seleccionades amb DCS1800 s’analitza 
cada proposta. 
 
Es valida tècnicament la planificació dels operadors per aquelles propostes d’emplaçaments que donen 
cobertura on no arriben les estacions instal·lades.  
 
No es validen les propostes en aquells emplaçaments on hi ha una torre seleccionada que pot donar el 
servei en els mateixos nuclis que vol donar cobertura la torre proposada. 
 
 
3.1.1.2.2  Integració de la planificació 
Per aquelles zones d’interès per més d’un operador, on hi haurà dos emplaçaments proposats o més, es 
valora quina estació està millor ubicada en funció de l’abast. L’abast es quantifica en funció de nuclis 
coberts i el percentatge de cobertura geogràfica en aquests nuclis. 
 
Una de les finalitats del Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions és fer arribar els serveis de 
telecomunicació a tota la població, integrant els principis de protecció ambiental i del paisatge 
necessaris. En funció d’aquest objectiu, per aquelles poblacions on prevegi que caldrà una instal·lació de 
radiocomunicació i els operadors no han mostrat interès per manca de mercat, s’inclou un seguit d’APIRs 
en previsió de futures intervencions. 
 
 
 
11 

Generalitat de Catalunya 
 
Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació – Maresme 
3.2  Proposta d’ordenació: Àrees programades d’instal·lacions de 
radiocomunicació (APIRs) per a la comarca del Maresme 
Annex al document es relacionen les fitxes de visita elaborades per a cadascuna de les APIRs que s’han 
establert a la comarca i la seva avaluació d’impacte visual. També s’hi afegeix la seva cartografia a 
escala 1:50.000. 
 
Amb caràcter general, el centre de l’APIR ve definit per les coordenades UTM de la instal·lació més 
idònia des del punt de vista jurídic, tècnic i paisatgístic. Igualment, en qualsevol cas, sempre caldrà tenir 
en compte les següents mesures genèriques: 
  La caseta s’adequarà a les invariants tipològiques de l’arquitectura de la zona (textura, colors, 
paràmetres exteriors...). En cas d’haver de construir més d’una caseta, es tractarà d’aprofitar ó 
ampliar un únic recinte. 
  Els tancaments, les torres i els seus elements de suport i les antenes s’hauran de pintar d’un 
únic color mat que s’integri en el paisatge, sense contrasts, sempre i quan sigui possible d’acord 
amb la normativa d’aviació civil. Quan els emplaçaments es trobin en una zona amb vegetació 
arbustiva o arbòria els tancaments s’hauran d’acompanyar d’una plantació vegetal integrada amb 
les espècies de l’entorn. 
  Les instal·lacions de conducció elèctrica s’adequaran al Decret 268/1996, de 23 de juliol,  pel 
qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de la vegetació de la zona d’influència 
de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i de seguretat de 
les instal·lacions. Igualment, la zona més immediata a la instal·lació es mantindrà lliure de restes 
vegetals i de qualsevol residu o producte susceptible de cremar. 
  Quan els emplaçaments de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació es trobin a 
menys de 500 m de la superfície forestal (definida per l’article 2 de la Llei Forestal 6/88, de 30 de 
març), i sempre que utilitzin qualsevol tipus de maquinària que generin foc o espurnes, han de 
complir amb el que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, havent d’aplicar les següents 
mesures de prevenció d’incendis forestals:  
o
  Zona de seguretat de 10 m: segons disposa l’article 1 del Decret 64/95, com una franja de 
terreny lliure (10 m) de vegetació baixa i arbustiva, d’arbres i de restes vegetals o de 
qualsevol mena de material que pugui propagar el foc. 
o
  Mataguspires a la sortida del tub d’escapament: El mataguspires ha de trobar-se en un 
perfecte estat d’ús, per tal d’evitar la projecció de partícules incandescents sobre el medi.  
o
  Extintor de 6 kg: La instal·lació disposarà d’un extintor de 6 kg tipus ABC.  
o
  En aquelles instal·lacions que es trobin en contacte amb la superfície  forestal, i en situació 
de risc d’incendi, s’hi disposarà addicionalment una franja de protecció de 25 m, definida 
segons s’estableix en Decret 123/2005, de 14 de juny. 
  S’aprofitaran el màxim els camins forestals existents. I en el cas de nous accessos, s’ajustarà el 
seu condicionament al relleu del terreny. 
  La instal·lació, un cop estigui en condicions de funcionament, haurà de complir amb la normativa 
ambiental (residus, aigües, contaminació atmosfèrica, soroll i vibracions i protecció de l’entorn 
natural) que li sigui d’aplicació amb especial atenció al següent: 
o
  Caldrà gestionar els residus generals per l’activitat d’acord amb les prescripcions establertes 
al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, pel que fa a la 
tramitació de les fitxes d’acceptació i fulls de seguiment. 
o
  El temps màxim d’emmagatzematge de residus perillosos no superarà els sis mesos i 
s’hauran d’emmagatzemar sota cobert. 
o
  S’haurà de realitzar la codificació i classificació dels residus, d’acord amb el que preveu el 
Catàleg Europeu de Residus (CER). 
  La instal·lació haurà de complir amb les prescripcions establertes al Decret 148/2001, de 29 de 
maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de 
radiocomunicació. 
  En el moment que la instal·lació deixi de funcionar es redactarà i executarà un projecte de 
desmantellament i de restauració dels terrenys afectats. 
 
A efectes d’aquesta ordenació, es fa referència als diferents operadors de la següent manera: 
  Telefónica Móviles España, SA com a Movistar  
  Retevisión Móviles, SA com a Orange 
  Vodafone España, SAU com a Vodafone  
  Tradia, SA com a Tradia  
  Retevisión, SA com a Retevisión 
En caràcter general, i quan en una APIR no hi hagi cap infraestructura, el primer operador que 
construeixi haurà de dimensionar la infraestructura amb capacitat suficient per la resta d'operadors, 
sempre i quan això no suposi un impacte visual inadmissible. 
 
Igualment, quan en una APIR hi hagi una o vàries infraestructures existents i hi hagi un altre operador 
interessat, preferiblement hauria d'anar a la infraestructura centre de l'APIR. No obstant, en aquests 
casos, també operen les regles del mercat, en el sentit que podria anar a una altra infraestructura 
existent dins d’aquesta APIR, on sent tècnicament viable la compartició, li sigui econòmicament més 
factible. En cas que sigui impossible la compartició amb ningú –per motius tècnics o econòmics- 
s'aplicarà el criteri de concentració. 
 
Atenent als criteris exposats més amunt, es realitza la següent ordenació: 
 
APIR 1 
Municipi: Alella - Can Magarola 
Coordenades UTM: x: 441742, y: 4594996 
Descripció: Una única infraestructura existent propietat de l’operadora Retevisión compartida amb 
Orange. Per a una major informació consultar la fitxa de l’annex.  
Ordenació: Qualsevol nou operador interessat haurà de compartir aquesta infraestructura existent si és 
viable tècnicament i/o econòmica, i en el cas de que calgués una nova infraestructura caldrà que s’ubiqui 
dins de l’APIR, tan a prop com sigui possible de la infraestructura existent. L’impacte visual es qualifica 
de sever. 
Mesures correctores: Cal pintar les antenes i elements annexos del mateix color de la torre. Igualment 
caldrà pintar la caseta i els tancaments d’un color verd similar al de la vegetació que l’envolta. S’hauran 
de tenir en compte les mesures genèriques relacionades al principi d’aquest apartat. 
 
APIR 2 
Municipi: Arenys de Munt – prop Mare de Déu del Remei  
Coordenades UTM: x: 460813, y: 4604570 
Descripció: Una única infraestructura existent propietat de l’operadora Movistar. Per a una major 
informació consultar la fitxa de l’annex.  
Ordenació:  nou operador interessat haurà de compartir aquesta infraestructura existent si és viable 
tècnicament i/o econòmica, i en el cas de que calgués una nova infraestructura caldrà que s’ubiqui dins 
de l’APIR, tan a prop com sigui possible de la infraestructura existent. L’impacte visual es qualifica de 
sever. 
Mesures correctores:  Cal pintar la torre, les antenes i elements annexos d’un color gris clar galvanitzat. 
S’hauran de tenir en compte les mesures genèriques relacionades al principi d’aquest apartat. 
 
 
 
12  
 

 
 
 
Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació – Maresme 
Generalitat de Catalunya 
APIR 3 
Municipi: Arenys de Munt – Can Borrell 
Coordenades UTM: x: 461600, y: 4606800 
Descripció: Una única infraestructura existent propietat de l’operadora Movistar. Per a una major 
informació consultar la fitxa de l’annex.  
Ordenació: Qualsevol nou operador interessat haurà de compartir aquesta infraestructura existent si és 
viable tècnicament i/o econòmica, i en el cas de que calgués una nova infraestructura caldrà que s’ubiqui 
dins de l’APIR, tan a prop com sigui possible de la infraestructura existent. L’impacte visual es qualifica 
de xxxxx. 

Download 29.83 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   12




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling