O z b e k is t o n r e s p u b L ik a s I a d L iy a V a z ir L ig I t o s h k e n t d a V l a t y u r id ik in s t it u t I xorijiy mamlakatlar


Download 18.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet10/54
Sana21.03.2020
Hajmi18.02 Mb.
1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   54

umumiy \ a  

q o ' s h r n a   k o r x o n a l a r n i n g   m a q o m in i  ta rtib g a   s o iu v c h i  q o id a la r ,  h olatlar, 

iq tiso d iy   h a y o t n i  re ja la s h tir is h ,  u m u m i y   x i / m a t l a r   к о ' rsatish,  sh ir k a tla r n i 

r a g 'b a l l a n t i r i s h ,  

ta b iiy  

re s u r s la rd a n  

f o y d a la n is h  

ta m o y illa r i, 

ittifoq 

m o r w p o liy a s i  m a q o m i   v a   iq ti s o d iy o t  tizim i  b ila n   bog'  liq  b o s h q a   bir  q a t o r  

h o la tla r   m a v ju d .

S o ts ia lis ti k   d a v l a t l a r g a   k e lin a d i g a n   b o ' l s a ,   u la rn in g   k o n s titu ts iy a la ri 

iq tisodiy  v a   i jt im o iy   h a y o t n i n g   d a v la t  y o ' l i   b ila n  r e ja la s h tir ish   ta m o y ili 

b ila n  

b ir g a  

d a v l a t 

k o r x o n a ia r i 

m a q o m i n i  

v a  

u la r n i n g  



faoliyati 

ia m o y ill a rin i,  s h u n i n g d e k ,   s h ir k a l la r n in g   m u s t a q il lig in i  k e n g a y tir is l m i 

k o ' z d a   tu tg a n   h o l d a   u la rn in g   m a q o m l a r i n i   b e l g ila v   b o shla di.

U s h b u   m a s a l a g a   t e g i s h l i   b o ' l g a n   ikkita  m is o ln i  k o ' r i b   c h i q a m i z .   Bu 

X i t o y  

K o n s t i t u i s i y a s i d a g i   m e ’y o r la r   b o 'l i b ,   s o ts ia listik   k o n s ti tu ts iy a la rg a  

x o s   b o ' l g a n  

la s h v i q o t d a n   ib orat  h o 'I g a n   j u m l a l a r   k o ' p   b o 'l s a d a ,   uni  m isol 

t a r i q a s i d a  

ke ltirib   o ' t i s h   m a q s a d g a   m u v o f iq d ir ,   c h u n k i  ula r  h u k m r o n  

k u t l i l a r n i n g  

m e n ta l ite ti  va  ularni  o ' /   xalqlari  q a n d a y   a n g l a s h l a r in i  aks 

c t t i n b  

tu radi.


M a s a la n ,   XX'R  K o n stitu tsiy a si  7 - m o d d a s i n i n g   1993  yilgi  ta h ri rid a  

s h u n d a y   d e y i lg a n :  “  D a v la t  o ' z   (d a v la t)   i q ti s o d iy o ti n in g   m u s t a h k a m l a n i s h i  

va  n v o j l a n i s h i n i   k a f o l a t l a y d i ” .  8 - m o d d a d a   e s a   s h a h a r   va  q i s h l o q d a   s h ir k a t 

(k o lx o 7 )l a ti ris h   h a q i d a   aytiladi. 

3-  q i s m i d a   e s a   shu  n a r s a   b e l g ila b  

ко  y ila di:  “ d a v l a t   s h a h a r   v a   q is h l o q d a   j a m o a   x o 'j a l i g i   t a s h k i l o t l a m i n g  

q o n u n i y   h u q u q   v a   m a n f a a tl a r in i  m u h o f a z a   q ila d i,   j a m o a   x o 'j a l i k  lari ni 

r a g ' b a t l a n t i r a d i   v a   y o ' n a l t i r a d i ,   u la r n i n g   r i v o j l a n i s h i g a   k o ' m a k l a s h a d i ' ’.  9- 

m o d tl a n in g   2 - q i s m i g a   m u v o f i q   ta biiy  z a h ir a la r d a n   u n u m li  f o y d a la n is h n i 

k a fo la tla y d i,  h a y v o n o t   v a   o 's i m l i k l a r n i n g   n o d ir   tu rla rin i  o ' z   m u h o f a / a s i g a  

ola d i,  1 0 - m o d d a n i n g   5 - q is m ir la   k o n s ti tu ts iy a   y e r d a n   I'o y d a la n u v c h ila rn in g  

z i m m a s i g a   y e r l a r d a n   u n u m li  f o y d a la n is h   m a j b u r i y a t i n i   y u k la y d i.  

11- 

m o d d a d a  



y u q o r i d a  

t a 'k i d la n g a n id e k ,  

f ao liy ati 

d a v la t 

t o m o n i d a n  

b o s h q a r i l a d i g n n   v a   d a v l a t   n az o rati  y o k i  k u z a tu v e h i  o s li d a   b o ' l g a n   s h a x s iy  

va 

x u s u s i y  



x o ' j a l i k l a r n i n g  

q o n u n i y  

h u q u q  

v a  


m a n fa a tl a r i 

d a v l a t 

m u h o f a z a s i d a   k a f o la tla n a d i.

1 4 - m o d d a d a   d a v l a t  z i m m a s i g a   ish la b   c h i q a r i s h   s a m a r a d o r lig i  va 

i q t i s o d i y o t n i n g   u n u i n d o r l i g m i   o g ' i s h m a y   a m a l g a   o s h ir is h ,  j a m i y a t d a

74


ish la b   c h i q a r is h   v o s it a la r i n i  rtvojlarUirisli.  te ja m k o rii k n i  y o ' l g a   q o 'y i s h ,  

v o s ita la rn i  s a m a r a l i  ta q s i m l a s h ,   t o ' p l a s h   va  iste’m o ln i  t o ' g ' r i   y o ' i g a   solish, 

d av lat,  sh irkatt j a m o a )   v a   s h a x s iy   m a n f a a tl a r n i  h is o b g a   olish  va  is hlab 

c h i q a r is h n i  riv o jla n tirisli  a s o s id a   x a l q n in g   m o d d iy   va  m a ’n a v iy   hayoti 

( tu r m u s h i) n i  d o i m i y   y a x s h i l a b   horisli  kahi  va/.ifalarni  yu k la y d i.

X o 'j a l i k   y u r i t u v c h i   s i i b ’y e k i l a r   m a q o m i n i n g   asosi  (n eg iz i)  X X R  

K o n sliliiisiy a sid a   q u y i d a g i e h a   b e l g ila b   q o 'y i l g a n :   " D a v l a t   k o r x o n a la ri 

q o n u n d a   b e l g i l a n g a n   ilo ira d a   r m is ta q d   r a v i s h d a   xo' jalik  y n ritish   h u q u q ig a  

e g a d i r l a r ”  ( 1 9 9 3   yil  tahriri  K i-m o d d a,  1 

1 7 -m o d d a n i n g   1-qism iga

m u v o f i q ,   " j a m o a   xo'  jalik  la sh k ilo tla ri,  a m a ld a g i  q o n u n la r g a   rioya  qilgan 

h o ld a ,  n iu s ta q il  r a v is h d a   xr,  ja lik   yiiritish  h u q u q i g a   e g a   b o ' l a d i l a f  ’  (1 9 9 3  

yii 

tahrii'da  “ d a v l a t 



rc ja sig a   ai/i.il  qii;>an 

h o ld a "   .so'/.lari 

lu s h u i ib  

q o k lirilg a n ) .  Skkala  m o d d a n i n g   h a m   ik k in c h i  q i s m l a n d a   m c h n a tk a s h -  

la rn i n g   y u q o r i d a   a y tib   o ' t i l g a n   x o 'ja l ik   b ir lik l a m i  b o s h q a ris h d a   is htirok 

e tish la ri  h a q i d a   gapiviladi  ( s o   z  b o ra d i) .  B i ro q   slum i  u m u n ta s li k   k e ia k k i, 

k o n s li tu ls iy a n in g   s o ' /   b o shi  q i s m i d a ,   b o s h q a   b a r c h a   so ts ialistik   nianila- 

k a t la rid a   b o 'I g a n i d c k .   har  q a n d a y   d e m o k r a t i k   m u a s s a s a   ( m s i k u t ) b m m g  

b o rlig in i  y o ' q q a   c l n q a r u v c h i   X ito v   K o m m u n i s t i k   p a r li y a s im n g   rah b a riik  

o ' m i   ta’rif  etiladi.  1 8 - n m d d a d a   x o r ijiy   s a r m o y a   (tn vcsti tsiya) larni n g   X ito y  

iq tis o d iy o f ig a   kirishi  m u m k i n lig i  ( im k o n i y a t i )   k o ' z d a   tutilgan.

K X D R   so ts ia listik   xalq  x o 'j a l i g i d a g i   b o s h q a r u v   t i z im i n in g   k o n s ti­

tu ts iy a v iy   ta rtib g a   so lin ish i  h a m   d i q q a t g a   s a z o v o r d ir .   K X D R   K o n sti­

tu ts iy a s i n in g   3 0 - m o d d a s i g a   m u v o f i q   “ d a v l a t   m a m l a k a t   iq tiso d iy o tin i,  e n g  

i l g ' o r   sotsialistik  b o s h q a r u v   tiz im i  h i s o b l a n g a n ,   ya'ni  iq tiso d iy o t  ilm iy 

a s o s la n g a n   va  s a m a r a l i   u s l u b   ( r o e to d ) la r   b ila n ,  ish lab   c h i q a r u v c h i l a r  

o m m a s i n i n g   j a m i y a t   k u c h i g a   t a y a n g a n   h o l d a   v a   q is h l o q   x o ' j a l i g i   sanoat 

( in d u s tria l)  m e t o d l a r   b ila n   b o s h q a r i l a d i g a n   y a n g i 

tiz im d a g i  q ish lo q  

x o 'j a l i g i   b o s h q a ru v i  a s o s i d a  b o s h q a r a d i   v a   r a h b a r l i k   q ila d i” .

H a q i q a t d a   le a n   tiz im i,  o ' t k a z i l g a n   “ t a j r i b a ” n i n g   g e o g r a fik   nom i 

b o ' l i b ,   k o r x o n a n i n g   K o r e y a   m e h n a t   p a r ti y a s i  ( y e ta k c h i  K o m m u n i s t i k  

parti.ya)ning  k e n g a y iir ilg a n   q o ' m i t a s i   t o m o n i d a n   a m a l g a   o s h irila d ig a n  

k o lle g ia l  b o s h q a r u v i n i   b ild ira d i.  K o n s t i t u t s i y a n i n g   3 1 - m o d d a s i  K X D R  

x a l q   x o 'j a l i g i n i   rejali  x a lq   x o ' j a l i g i   s if a t i d a   ta v s if la y d i,  re ja la s h tirish  

m a q s a d l a r in i 

b e l g ila y d i,  

ish la b  

c h i q a r i s h  

s u r 'a tin i 

o s i s h i  

va 


xalq 

x o ' j a l i g i n i   r e ja la s h tir is h n i  y a g o n a   a n d o z a g a   s o li s h   v a   b a la f silla sh tirish n i 

ta 'm in la n i s h in i  ta la b   q ila di.  3 4 - m o d d a g a   m u v o f i q   tashqi  s a v d o   d a v la t 

to m o n i d a n   y o k i  d a v l a t  n a z o r a ti  o s t i d a   y u r itil a d i,  b o j x o n a   siy o sati  e s a  

m u s t a q il  m il liy   iq ti s o d iy o ln i  m u h o f a z a   q ili s h n i  o ' z   o l d i g a   m a q s a d   qilib 

q o ' y a d i .   3 2 - m o d d a n i n g   ik k in c h i  q is m i  d a v l a t   z i m m a s i g a   b a r c h a   s o h a la r d a



ishlab  chiqarishni  yuksaltirish,  qattiq  moliyaviy  nazoratni  yuritish,  davlat 

qo'yilmalarini 

ko'paytirish, 

sotsialistik 

nuilkni 

ko'paytirish 

va 

rivojlantirish vazifasini  yuklaydi.

Bularning  natijasi  Shimoliy  va  Jamibiy  Koreya  Respublikalari 

ijtimoiy -iqtisodiy  darajalarining qiyosida aniq  ko'rinadi.

S-§. M oliyaviy tizim

Ushbu  li/im   iqtisodiy  tizimning  o'ta muhim tarkibiy  qismidir,  chunki 

daviat  aynan  m oliyaviy  mexanizmlar  orqaii  o'zining  iqtisodiy  va  ijtimoiy 

vazifalarini  hal  etadi.  Shu  boisdan  ham  konstituisiyalarda  moliyaviy 

mtmosabatlaming  to'la  tartibga  solinishi  bejiz  emas.  U   ko'proq 

konstitutsiyalarning,  avvalo,  budjet  va  soliq  munosabatlari,  jumladan, 

budjet  jarayoni,  shuningdek  markaziy  banklar  maqomi  tartibga  solingan 

maxsus  boblar  va  bo'limlarida  mujassam  bo'ladi.  Federativ  davlatlarda 

ushbu  bob  va bo'limlarda  asosiy o'rin  davlat  moliyasi  sohasida  federatsiya 

va uning sub’ycktlari orasida vakolatlaming bo'lib berilishiga ajratiladi.

Yaponiya  Konstitutsiyasining  (1996  yil)  “Moliyaviy  mablag'lar" 

nomli  VII  bobida  (83-90-moddalar)  davlat  moliyaviy  mablag' larini  bosh­

qarish  huquqining  parlament  qarorlariga  muvofiq  amalga  oshirilishi 

belgilab  qo'yilgan.  Soliq  solishdagi  har  qanday  o'zgartirishlar  faqat 

qonunchilik  asosida  va  qonunlarda  ko'rsatilgan  shartlarga  amal  qilingan 

taqdirdagina  amalga  oshiriladi.  Faqat  Parlamentgina  davlatning  qanday 

satf-xarajatlarini  amalga  oshirilishi  va  qanday  pulli  (m oliyaviy)  majburi- 

yatlarni  o'z  bo'j'niga  olishini  hal  qiladi.  Har|moliya  yili  (m oliyaviy  yoki 

budjet  yili  ko'pchilik  davlatlarda  kalendar  yili  bilan  mos  kelmaydi) «chon 

budjet  loyihasi  tuzih  chiqiladi  va  kabinet  tomonidan  muhokama  qilish  va 

tasdiqlash  uchun  Parlamentga  taqdim  etiladi.  Oldindan  ko'rish  imkoniyati 

bo'lmagan  budjet  taqchilligi  y \n   berganda  rezerv  (zahira)  jamg'armasi 

tuzilishi  mumkin,  uning  sarflanishi  uchun  javobgarlik  kabinet  zimmasida 

bo'ladi,  ammo  uning  ushbu jamg' armadan  amalga  oshirgan  assignavaniya 

(mablag'  ajratish)  parlament  tomonidan  tasdiqlanmog'i  lozim.  Imperator 

oilasining  sarf-xarajatlari  ham  budjetning  bir  qismi  hisoblanadi,  chunki 

ushbu  oilaning  butun  mol-mulki  davlat  mulki  ixtiyorida  bo'ladi. 

Konstitutsiya  davlatning  pul  mablag'lari  va  boshqa  mulklarini  diniy, 

xayriya,  maorif  yoki  umumiy  hokimiyatlar  tomonidan  nazorat  qilinmay- 

digan 

filantropik  raussasalaming 

manfaatlari  uchun 

foydalanishini 

(qo'llamlishi)ni  taqiqlaydi.  Davlat  xarajatlari  va  daromadlari  haqidagi 

yaktiniy hisobot har yili  taftish  kengashi  tomonidan  tekshiriladi  va Kabinet 

tomonidan  kelgusi  moliya  yili  mobaynida  taftish  kengashimng  ma’ruzasi

76


(raport)  bilan  birgalikda  Parlamentga  taqdim  etiiadi.  Bir  yilda,  kamida  bir 

marotaba  Kabinet  Parlamentga  va  xalqqa  davlat  moliyaviy  mab- 

lag'larining ahvoli  (holati) to'g'risida hisobot berishga majbur.

Asosiy  qoidalarga  aynan  o'xshash  bo'lgan  tartib  (me'yor)lar  boshqa 

bir  qator  konstitutsiyalarda  ham  mavjud.  Ulardan  ba'zilari  davlat 

mablag'lari  bilan  bog'liq bo'lgan boshqa masalalarni  ham tartibga soladi.

Masalan,  konstitutsiyalarda  ko'pincha  shunday  holatiar  ham  tartibga 

soiinadiki,  davlat  budjeti  ba’zi  sabablarga  ко'ra  Parlament  tomonidan  o'z 

vaqtida  tasdiqlanmay  qolgan  bo'ladi.  Ispaniya  Konstitutsiyasining  134- 

moddasi  3  va  4  qismiga  muvofiq  Hukumat  deputatlar  Kongressiga 

(Parlamentning  kuyi  palatasiga),  budjet  yili  tugashidan  kamida  3  oy  oldin 

davlatning  asosiy  budjetini  taqdim  etadi;  agai'  yangi  budjet  qabul 

qilinmagan  bo'Isa,  u  qabul  qilingunga  qadar  o'tgan  (ya'ni  oldingi)  yil 

budjeti  avtomatik  tarzda  uzaytiriladi.  Ushbu  muammoni  Germaniya 

Asosiy qonuni bir oz boshqacha shaklda tartibga soladi  (111 -modda).  Agar 

yangi  budjet  yili  tasdiqlamnagan  budjet  bilan  boshlangan  bo  isa,  u  holda 

Federal  Hukumat  qonunda  belgilangan  muassasalami  moliyaviy  saqlash 

va  qonunda  ko'rsatilgan  tadbirlarni  o'tkazish  uchun,  Federasiyaning 

yuridik jihatdan  asoslangan  majburiyatlarini  ijro etish,  qurilishlami  davom 

ettirish,  harid  qilish  va  boshqa  harakat  (faoliyat)lar  uchun  yoki  ushbu 

maqsadlar  uchun  mablag'  ajratishni  davom  ettirish  uchun  zarur  bo'lgan 

sarf-xarajatlarnigina  amalga  oshirishi  mumkin,  chunki  o'tgan  yil  budjetida 

yuqorida sanab o'tilgan  maqsadlar uchun  moliyaviy sarf-xarajatlar miqdori 

ko'zda  tutilgan.  Agar  ko'rsatilgan  sarf-xarajatlar  belgilangan  manbaalar- 

dan  keladigan  daromadlar  bilan  qoplanmaydigan  bo'Isa,  Federal  hukumat 

bundan  olcjingi  yil  budjeti  yakuniy  miqdorining  to'rtdan  bir  qismi 

(25%)dan oshmagan miqdorda kreditlardan foydalanishi mumkin.

Soliqlarning  belgilanishi,  tartibga  solinishi,  o'zgartirishlar  va  bekor 

qilinishi  odatda  parlamentlarning  vakolat  doirasiga  kiritiladi.  Masalan, 

1991  yildagi  Ruminiya  Konstitutsiyasining  138-moddasiga  muvofiq 

soliqlar,  badallar  va  davlat  budjetiga  yoki  davlat  sug'urta  (ijtimoiy) 

budjetiga  to'lanadigan  to'lovlar  faqat  qonun  bilan  belgilanadi,  malialliy 

soliq  va  to'lovlar  esa  -   qonunda  belgilangan  tartib  va  shartlar  asosida 

mahalliy  Kengashlar tomonidan belgilanadi.

77


Sotsialistik  Konstitutsiyalar,  odatda,  davlat  moliyaviy  mablag'lari 

borasida,  hukmron  partiya tashkilotlarining  “qo'lini  bog'lasb”ni  istamagan 

holda  ancha  aniq  ish  yuritadilar.  MasaJan,  Xitoy  Konstitutsiyasi  faqat  xalq 

vakillari  Umumxitoy  Majlisi,  lining  doimiy  qo'mitasi  va  Davlat  Kengashi 

fhukuniatjning  vakolatlari  haqidagi  moddalarda  davlat  budjeti  haqida 

to'xtaladi.  Undan  tashqari  xalq  vakillari  Umumxitoy  Majlisi  (XVUM) 

hay’atlari  ro'yxatida  moliya-iqtisod  hay’ati  (komissiyasi),  Davlat  Kengashi 

tarkibida -  Bosh taftishchi eslatib o' liladi.

78


8-bob. Ijtimoiy m unosabatlar ijtimoly tuzumning tarkibiy qismi

sifatida


1-§. Ijtimoiy tizim va ijtimoiy m unosabatlar tushunchasi

2-§. M ehnat va kapital (sarmoya) o'rtasidagi munosabatlar

3-§. M illatlararo m unosabatlar

4-§. Oila va nikohning himoyalanishi va

rag'batlantiriiishi

5-§. Ijtimoiy ta'm inot, sog'liqni saqlash va ekologiya

sohalarida davlat siyosati

6-§. Iste'molchilarning davlat tomonidan himoyalanishi

l-§. Ijtimoiy tizim va ijtimoiy m unosabatlar tushunchasi

Ijtimoiy  tizim  deganda,  muayyan  bir  jamiyatda  yuzaga  kelgan  va 

rivojlanayotgan  ijtimoiy  munosabatlar  (tor  ma'noda)  tizimi  tushuniladi. 

Uni jamiyatda  muqarrar mavjud  bo'lgan  ijtimoiy  ziddiyatlarning  muayyan 

muvozanatda  namoyon  bo'lishi  bilan  shartlangan  bir  butunlik  bilan 

tavsiflaymiz.  Agar u  buzilsa,  demak,  ijtimoiy  nizo  (konflikt)  yuz  beradiki, 

u  turii  darajada  keskinlik  olishi  mumkin  va  uni  hal  etiiishi  natijasida 

ijtimoiy  tuzum  biroz  bo'lsada,  o'zgarishi  mumkin  bo'ladi.  Umuman 

huquq,  birinchi navbatda konstitutsiyaviy huquq mavjud ijtimoiy  tizimning 

saqlanishi,  uning  bir  tekis  rivojlanishiga  ko'mak  beradi.  Keskin  ijtimoiy 

konflikt  (tugun,  ixtilof)lar,  ya'ni  ijtimoiy  portlashlar  huquqning  hayotdan 

ancha  orqada  qolganligini  ко' rsatadi  va  buning  oqibatida  uning  janiiyat 

(ijtimoiy)  munosabatlarini  tartibga  soluvchi  ta'siri  vaqtincha  zaiflashadi 

yoki  yo'qoladi.  Bu  bilan  birgalikda  ular  huquqning  buzilishini  ham 

anglatadiki,  uning  qayta  tiklanishi  ixtilofning  ham  hal  etiiishi  (yechi- 

lishi)ga  olib  keladi.  Ijtimoiy  (sotsial)  ixtiloflar janiiyat  hayotining  barcha 

jabhalariga  kuchli  salbiy  ta’sir  ко'rsatadi.  Shu  bois  ham  boshqa  huquq 

sohalari  kabi  konstitutsiyaviy  huquq  taraqqiyotining  ham  o'z  vaqtida 

bo'lganligi  muhim ahamiyat kasb etadi.

Bir  necha  yil  ilgari  ham  sovet  davlat  huquqi  haqidagi  har  qanday 

darslikda  bu  huquq  sohasining  sotsialistik  mamlakatlarda  ishchilar  sinfi, 

dehqonlar  va  “ijtimoiy  tabaqa”  bo'lgan  ziyolilarni  o'z  ichiga  olgan 

janiiyatning  sinfiy  tuzilishini  mustahkamlashini  o'qish  mumkin  edi. 

Darvoqe,  sotsialistik  konstitutsiyalar  ijtimoiy  tuzilishni  emas,  hokimiyat- 

ning  rasman  xuddi,  ko'rsatib  o'tilgan  ijtimoiy  guruhdan  tashkil  topgan 

mehnatkash  xalq ommasiga  tegishli ekanligini qayd etgan edi.

79


S otsia listik 

ijtim o iy  

t i z i m n i n g  

b u n d a y   tasviri  u n i n g   h a q q o n i y  

m a z m u n i  

va 


so ts ialistik  

j a m i y a t d a  

j i d d i y  

ijtim oiy 

z i d d iy a t la r n in g  

m a v j u d  I i« mi  n iq o b la b   t u r g a n   edi.  S o ts ia lis ti k   k o n s ti tu ts iy a v iy   q o n u n c h i lik  

v a   u n in g   n a / a n y a s i   j a m i y a t n i n g   t o ' l a - t o ' k i s   ijtim oiy  te n g lig ig a   h ar a k a t 

q ili s h a y o t g a n lig i 

v a  

b u  


b ila n  

ijtim o iy  

ad o la tg a  

e r is h i ia y o t g a n ii g i 

t a s a v v u r n ii  hosil  q ili s h g a   intilgan.

B o / o r   iqtiso d iy o li  r i v o jla n g a n   m a m ia k a tl a r d a g i  k o n s ti tu ts iy a la r d a  

j a m i y a t n i n g   ijljm o iy   tu z iiishini  q a y d   e t is h   va  hatto  uni  q a y s i d i r   u s u ld a   ask 

e ttirish   za ruriya ti  y o ' q   edi.

D e m o k r a tik   k o n s ti tu t s i y a l a r d a   h o k i m i y a t n i n g   m a m l a k a t   a h o l is in i n g  

m u a y y a n   b ir   q is m i,  h a t to   k o 'p e h i l i k n i   ta sh k il  etu v c h i  bir  q i s m i g a   te gishli 

c k a n lig i n i 

y o z i b  

q o ' y i s h n i n g  

h cc h  


bir 

m a ’nosi 

y o ' q -  

B u n d a y  

k o n s ti tu ts iy a la rd a   b u n in g   aksi  y o z i b   q o ' y i l g a n   edi:  h o k i m i y a t   b u tu n   x a lq q a  

tegishli.

I jtim oiy  a d o l a t g a   k e l a d i g a n   b o ' l s a k ,   bu   m a m la k a t l a r n i n g   e n g   yangi 

k o n s ti tu ts iy a la r id a   b u n d a y   k ib r - h a v o li  v a z if a   ( a m b i ts io z )   q o ' y i l m a s a d a ,  

( u m u m a n ,   b a ’zi  m is o lla r   u c h r a b   tu rad i),  ulaixia  b o z o r   k u c h l a r in in g   stixiy ali 

ta'siri  s a b a b   y u z a g a   k e l a d ig a n   ijtim o iy   a d o l a ts i/J ik k a   r o 'y - r o s t   y o 'l 

q o 'y r n a s l i k n i   o ’ 7.  o l d i g a   m a q s a d   q ilib   q o ' y g a n   i n e ’y o riy   h o la tla rn i  k o ' p r o q  

u c h r a t i s h   m u m k i n .   G r e t s i y a   K o n s tit u ts iy a s in in g   2 5 - m o d d a s i ,   2 - q i s m i d a  

s h u n d a y   de v ila d i:  “ D a v la t  t o m o n i d a n   in s o n n i n g   as o siy   v a   o ' z g a r m a s   haq- 

l iu q u q l a r in in g   tan  o lin ish i  v a   m u h o f a z a   q ilinishi  e r k in l ik   v a   ad o lat 

s h a ro it id a  

ijtim o iy  

t a r a q q i y o t g a  

c r i s h i s h g a  

q a r a t i l g a n -’. 

I ria n d iy a  

K o n s tit u ts iy a s in in g   4 5 - m o d d a s i ,   l - b a n d i g a   k o 'r a :   “ D a v la t,  a d o l a t   v a   xayr- 

e h s o n   d a v l a t  h a y o t i n i n g   b a r c h a   m u a s s a s a   (in stitu t)la rin i  i lh o m la n t ir i s h i 

l o z im   b o ' l g a n   ijtim o iy   t u z u m n i   im k o n   q a d a r   h i m o y a   q ilg a n   v a   t a ’m i n l a g a n  

h o l d a   b u tu n   x a l q n in g   f a r o v o n l i g i   o s h i s h i g a   ta'sir k o 'r s a t i s h i   l o z i m ” .

K o ' p g i n a   r i v o j l a n a y o t g a n   p o s ts o ts ia lis ii k   m a m l a k a t l a r   k o n s ti tu ts iy a  

lari  u m u m i y   f a m v o n l i k   m a n fa a tl a r i  y o ' l i d a g i   ijtim o iy   j a m i y a t l a r n i n g  

h a m k o r l i g i   v a   b i r d a m l i g i ,   ijtim o iy   t o tu v i ig ig a   e r is h i s h   u c h u n   q a r a tilg a n  

i jt im o iy   m u n o s a b a t la r n i  ta r t ib g a   s o l i s h g a   h a r a k a t  q ila d i.  U la r d a n   b a ’zilari 

i jt im o iy  

a d o la tn i 

v a 'd a  

qila d i 

(1971 

y i l d a  



q a b u l 

q i l i n g a n  

M is r  

K o n s tit u ts iy a s i.  1978  y ild a g i  S hri  L a n k a   K o n s titu ts iy a s i,  1986  y ild a g i 

G a y a n a   K o n stit u ts iy a s i,  1997  y ild a g i  P o l s h a   K o n s tit u ts iy a s i  v a  b o s h q a la r ) .

1   ...   6   7   8   9   10   11   12   13   ...   54




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling