O z b e k is t o n r e s p u b L ik a s I a d L iy a V a z ir L ig I t o s h k e n t d a V l a t y u r id ik in s t it u t I xorijiy mamlakatlar


-§.  IVfehnat  va  kapital  (sarm oya)  o'rtasidagi  rmiriosabathir


Download 18.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet11/54
Sana21.03.2020
Hajmi18.02 Mb.
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   54

2-§.  IVfehnat  va  kapital  (sarm oya)  o'rtasidagi  rmiriosabathir

R i v o j l a n g a n   m a m l a k a t i a r n i n g   k o n s ti tu ts iy a v iy   h u q u q i  u z o q   vaql 

d a v o m i d a   s a n a h   o ' l i l g a n   ijlim o iv   m u n o s a b a t la r n i  c h e lla b   o ' t d i .   ya'ni 

e ’t i b o r a a   o lm a d i.  B iroq  is h c h ila r   s i n l i n i n g   siyosiy  q u r a sh i,  h o k i m i y a t n i n g  

ijtim o iy - s in f iy  

x arakteri 

(lavsif'Oga 

s u y a n is h n i 

y a q q o l 

a k s 


e ttirg a n  

s o ts ia listik  

d a v l a t l a m i n g  

tajrib a la ri. 

boshc|a 

(otaliiar  ja m i y a t l a r d a g i  

o ' x s h a s h   ijtim oiy  s a f s a ta b o z lik   s h u n g a   o lib   kcldik i.  tolaih a r i z m g a   b a r h a m  

b e r i l g a n i d a n   s o ' n g   d e m o k r a t i k   r iv o jla n is h   y o ' l i g a   kirg an   q a l o r   m a m ia -  

k a t la r n in g   k o n s ti tu ts iy a la r id a   ikki  e n g   kuchli,  (a'sirli  ijiim o iy   g u r u h   -  

is h c h i  v a   ish  b e ru v c h i  o r a s id a g i  m m i o s a b a l l a r   d e m o k r a lik   k o n s titu ts iy a v iy  

a s o s   ( n e g i z ) g a   e g a   bo'Kli.

U m i u n a n ,   shuni  e 'tiro f  eiisb   k e r a k k i,  bu  sotsialistik  h is o b i a n m a g u n  

k o n s ti tu ts iy a la r   o r a s id a   k a m d a n - k a m   u c h r a y d i g a n   liodisadir.  S i n l l a ra ro  

m u n o s a b a t la r n i  k o n s ti tu ts iy a v iy   ta r t ib g a   so lislniing  o ' z i g a   x o s  m isoli 

s if a t id a   I s p a n iy a   K o n slilu ts iy a s id a g i  b a ’zi  h o la tla r   ( in e 'y o r la r )n i  keltirish 

m u m k i n .   llgari  h a m   bir  k a r r a   e s la t ib   o ' l g a n i m i z d e k ,   3 7 - m o d d a g a   m u v o f iq ,  

q o n u n   m e h n a t k a s h i a r   vakillari  v a   ta d b ir k o r la r i  o ra sid a g i  m e h n a t  m a sa la la ri 

b o ' y i c h a   j a m o a   m a z o k a r a la r i  o iib   b o r is h   h u q u q in i,  s h u n in g d e k ,   ulai 

o r a s id a g i  k e l is h u v   (,sha rtnom a} la rning  m a j b u r i y   k u c h in i  k a f o la tla v d i.

X u d d i 

s h u  

m o d d a n i n g  



o ' z i d a  

k o n s ti tu ts iy a  

m e l m a t k a s h l a r   va 

t a d b i r k o r l a m i n g   j a m o a   ix tilotlari  ( j u m l a d a n ,   ish  ta s h la s h la r   v a   o m m a v i y  

is h d a n   b o ' s h a t i s h ) n i   hal  etish   e h o r a la r in i  k o ' r a   o lish  h u q u q in i  tan  oladi. 

U s h b u   h u q u q n i  r o ' y o b g a   c h i q a r i l i s h i n i   ta r t ib g a   s o lish   q o n u n   z i m m a s i g a  

y u k l a n a d i   v a   h u   q o n u n   qisrn an   sh u n i  k o ' z d a   t u t m o g 'i   k e r a k k i,   h u q u q  

b e l g ila n is h i  m u m k i n   b o ' l g a n   c h e k l a s h l a r g a   z i y o n   k e l tir m a s in ,  h a m j a m i y a t  

u c h u n   m u h i m   o ' r i n   tu tg a n   x i z m a t l a r n i n g   fa o liy a t  k o 'r s a f i s h in i  ta ’m in l o v c h i 

a n i q   k a f o la tla r   h e r ils in   ( h a m j a m i y a t ,   y a ’ni  u m u m a n   j a m i y a t ,   m in ta q a , 

s h a h a r  

ah o lisi 

va 

b o s h q a la r ) . 



U m u m a n ,  

2 8 - m o d d a n i n g  

2 - q is m id a  

m e h n a t k a s h l a r n i n g   o ' z   m a n fa a tl a r in i  h i m o y a   q ilis h   u c h u n   ( z a b a s t o v k a )   ish 

ta s h la s h   h u q u q la ri  e 'ti ro f   e tila d i.  U s h b u   h u q u q n i   ta rtib g a   so iu v c h i  q o n u n  

h a m  ja m iy a t  u c h u n   o ' la  m u h i m   h is o b l a n g a n   x i z m a t l a r g a   n i s b a t a n   aniq 

kal'o latla rni  o ' z   ic h ig a   olishi  lo zim .

K o n s lit u ls iy a n in g   k o 'r s a t i b   o ' l i l g a n   m o d d a l a r i d a   g a p   b o r a y o tg a n  

q o n u n ,   1980  yild a g i  m e h n a t k a s h l a r n i n g   m a q o m i   t o ' g ' r i s i d a g i   q o n u n d ir . 

U n i n g   (I  bobi  ( b o 'l i m i )   ish c h i  ( x o d i m ) l a r n i n g   j a m o a   v a k o l a t l a r i g a   e g a  

b o ' l g a n   h o ld a   b ir la s h is h   h u q u q la r i n i  ta rt ib g a   soladi.

HI 


b o b  

esa 


m e h n a t k a s h l a r  

va 


t a d b ir k o rla r  

o r a s i d a g i   j a m o a  

s h a r l n o m a l a r i n i   tu z is h   tartib in i  v a   u l a m i n g   m a q o m i n i   ta rt ib g a   so la d i.

si


S o tsia listik   k o n s ti tu ts iy a la r n in g   ijtiin o iv - sin f iy   m u n o s a b a t l a r   m u a m -  

n io s i g a   y o n d a s l u s h g a   m is ol  q ilib ,  X ito y   K o n s tit u ts iy a s in in g   1- m o d d a s i n i  

k e ltirish   m u m k i n :  “ X ito y   X a lq   R e s p u b l i k a s i   ish c h ila r  sinfi  to m o n i d a n  

b o s h q a n l a d i g u n  

ish c h ila r 

v a "   d e h q o n l a r  

ittitb q ig a 

a s o s l a n g a n  

xalq 

d e m o k r a t i k   d ik ta tu ra s i  s o ts ia listik   d a v l a t i d i r ” .  M a n tiq a n   b u n d a n   k elib 



c h i q a d ik i ,   j a m i y a t n i n g   q o lg a n   b a r c h a   ijtim oiy   g uruhlari  “ d e m o k r a t i k  

d ik t a t u r a ''  o b y e k t i  b o ' l i b   h is o b l a n a d i  v a   “ x a l q ”  tu sh u n c h a si  uni  o ' z   ic h ig a  

o lm a y d i .   K o n s tit u ts iy a   t u z u v c h il a r in i  3 3 - m o d d a d a   b u n g a   b u tk u l  te sk a ri 

b o ' l g a n   ta rt ib g a   so lish   ho la ti  z a r r a c h a   b o ' l s a   h a m   b e / o v t a   q i l m a g a n :   u 

y e r d a ,   2 - q i s m d a   a y t ilg a n k i,  X X R d a g i   b a r c h a   f u q a r o la r   q o n u n   o l d i d a  

te n g d ir .   K o 'r i n i b   tu r ib d ik i,  a m a l d a   b u n d a y   q a r a m a - q a r s h il ik   1 - m o d d a  

io y d a s i g a   hal  q ilin a d i.  Z e r o ,  3 4 - m o d d a   fu q a r o la r n i  q o n u n   a s o s id a   s iy o s iy  

h u q u q l a r d a n   m a h r u m   qilish   m u m k i n l i g i g a   y o ' l   k o ' y a d i .   U n g a   a s o s a n  

s h u n d a y   q o n u n l a r   h a m   c h i q a r is h   m u m k i n k i ,   f u q a r o l a m i n g   m a 'l u m   bir 

q is m i n i   “ m a h r u m   q i l i n g a n l a r ”  d e b   e 'lo n   qilish   h a m   m u m k i n .   B u n d a y  

h o la tla r   so b iq   S S S R d a   h am ,  X i t o y d a   h a m   in q il o b la r d a n   k e y in   y u z   b e r g a n ,  

a l b a tta .  Q o n u n   o ld id a g i  e 'lo n   q ili n g a n   te n g lik   X X R n i n g   x a l q   v ak illa ri 

U m m n x i t o y   M a jiisi  va  xalq  vakilla ri  m a h a ll iy   m a jlis la r ig a   s a y l o v l a r  

h a q i d a g i  q o n u n   ( 1 9 8 2   yil)  b ila n   h a m   b u / i b   k c lin m o q d u .  U s h h u   q o n u n n i n g

2 - b o b i  v a k illik   o r g a n la ri n i  lu z is h d a ,  q is h l o q   allo tis id an   s h a h a r   a h o l i s i g a  

k o ' p r o q   i m t i y o z l a r   berilish in i  k o ' z d a   tutadi.  “ Ishchi  va  d e h q o n l a r   i tt if o q i” 

shu  ta r z d a   te n g lik   ittifoqi  e m a s l ig i  y a q q o l  k o ' r i n i b   qola di.

A m a l d a   e s a , 

m a m l a k a t d a  

d i k t a t u r a  

h u k m r o n ,  

lekin 


bu  

xalq 


d ik ta tu r a s i  h a m   e m a s ,   ish c h ila r  s in fin ik i  h a m   e m a s ,  u la rn i n g   n o m i d a n   ish 

tu tu v c h i  k o m p a r t i y a ,   d a v l a t   v a   x o ' j a l i k   b y u r o k ra t i y a s i n i n g   h u k m r o n l i g i  

e d i.  K o n s t i t u t s i y a   x o d i m   ( is h c b i )l a r   v a   x u s u s i y   ish  b e a i v c h i l a r   u c h u n   h e c h  

q a n d a y  

k a t o la t la r n i 

o ' z i d a  

m u j a s s a m l a s h t i r m a g a n ,  

lekin 


is h c h i x o d i m l a r n i n g  

o ' z  


m a h a ll iy ,  

x o r ijiy  

d a v l a t 

v a  


x u s u s i y  

ish 


b e r u v c h i l a r i g a   m s b a t a n   d ik t a t u r a   ( h u k m r o n l i k )   o 'r n a t i s h i a r i   j u d a   s h u b h a l i  

x u lo s a d ir .



3-§.  M illatlararo m unosabatlar

U s h b u   t u s h u n c h a   b ila n  bu  faqat  m illiy   (e tn ik )   j a m o a l a r   o r a s i d a g i  

m u n o s a b a t l a r n i   e m a s ,   balki  u r u g 'c h i l i k   j a m o a l a r i ,   d in   v a   Lillarga  b o ' l g a n  

m u n o s a b a t l a r n i   h a m   q is q a r o q   q ilib   tu s h u n t ir i s h   ( iz o h l a s h ) g a   h a r a k a t  

q i l a m i z .   M i l l a t l a r a r o   m u n o s a b a t l a r n i n g   k o n s ti tu ts iy a v iy   ta rtib g a   so li n is h i 

q u y i d a g i   s h a k l l a r d a  ja m l a n a d i .

B i rin c h i  s h a k ln i  m il liy - h u d u d iy   a v t o n o m i y a   ( m u x t o r i y a t )   s if a t id a  

shartli  r a v is h d a   ta v sifla s h   m u m k i n .   A h o li  o r a s id a   b o s h q a   m illat  ( b o s h q a



d in   v a   h o k a z o j l a r   k e n g   ta rq a lg u n   ba'zi  m a m l a k a t l a r d a .   te g is h li  h u d u d l a r d a  

a h o i in in g   o ’z i g a   x o s   m a n f a a t l a i i m   q o n d i r i s h g a   q a r a tilg a n   k o ' s h i m c h a  

a v t o n o m   h u q u q l a r g a   e g a   b o ' l g a n   d av lat  idora  (birlik )lari  tu z ila di.  B u n d a  

k o ' p i n c h a ,   tcgishJi  h u d u d d a   b o s h q a   m il la t g a   m a n s u b   g u r u h   a h o l is in i n g  

k o 'p c h i l i k n i   ta sh k il  e tis h   y o k i  c t m a s lig i  m u h i m   a h a m i y a t   k a s b   e tm a y , 

balki  m a v j u d l i g i n i n g   o ' z i   h a m   kit'oya  qiladi.  F n d i  b u n g a   bir  n e c h a   m is ol 

k eltiray lik .

M a s a la n ,   I ta l iy a   q o n u n   c h i q a r u v c h i   h o k im i y a tn i  a m a l g a   o sh irish  

h u q u q i g a   e g a   b o ' l i s h   d a r a ja s i g a   y etg a n ,  keng  a v t o n o m i y a g a   e g a   2 0 ta  

v ilo y a t  ( o b l a s t ) g a   b o 'l i n a d i ,   U n d a n   ta sh q a ri,  K o n s tit u t s i y a n i n g  

116- 

m o d d a s i g a   m u v o f i q   besli  v ilo y a t  (S itsiliy a ,  S a r d in iy a ,   T r e n t i n o - A I t o  



A d id je ,  F r i u l i - V e n e t s i y a   D ju liy a ,  V al  d ’A o sta ),  k o n s ti tu ts iy a v iy   q o n u n l a r  

b ila n   t a s d i q l a n g a n   m a x s u s   s i a t u s l a r g a 1'  m u v o f iq   ( b o s h q a   v ilo y a tla rn i n g  

n i z o m la ri  o d d i y   q o n u n l a r   b ila n  ta s d iq la n a d i)   a l o h id a   b o s h q a r u v   sltakl  va 

a v t o n o m i y a  

s h a rtl a r ig a  

egadir. 


J u m l a d a n ,  

T r e n t i n o - A I t o  

A d id je  

v i lo y a tin i n g   m a x s u s   n iz o m i  I ‘>72  yild a g i  ta h ri rig a   m u v o f i q   n e m i s   v a   lotin 

tilla r id a n   f o y d a la n is h   ( q o - lla n ish )n i  k o ' z d a   Uiladi.

I s p a n iy a   K o n s i i m i s i y a s i n i n g   2 - m o d d a s i d a   b o s h q a   h u q u q l a r   o r a sid a , 

b a r c h a   isp a n iy a lik la i m n g   u m u m i y   v a   b o ' l i n m a s   v a t a n in i  ta s h k il  e tu v c h i 

mil latlav  v a   m i n t a q a   ( re g io n ,   b o ' i g a n ) l a r   u c h u n   a v t o n o m i y a   h u q u q in i 

e 'ti ro f   e ta d i  v a   k a l o la l la y d i .   H o z ir g i  v a q t d a ,  I s p a n i y a   J7   ta  m in t a q a v iy  

a v t o n o m   ( m u x t o r )   h a m j a m i y a t l a r g a   b o 'l i n a d i   v a   u la r d a n   t o 'r t t a s i   ( G a lisiy a , 

K a ta lo n iy a , 

B a s k la r  

m a m l a k a t i )  

m u a y y a n  

m il liv   j a m o a  

( g u ru h ) la r  

m a n f a a tl a r in i  k a f o la tlo v c h i  t o ' l a  a v t o n o m i y a d a n   foydala nacii.

F i n l y a n d i y a d a  

s h v c d l a r  

y a s h a y d i g a n  

A l o i d  

o r o lla r i 

k e n g  

a v t o n o m i y a g a   e g a .  A Q S h d a   h i n d u l a r   y a s h a y d i g a n   r e z e r v a t s i y a l a r   m illiy- 

h u d u d i y   a v t o n o m i y a n i n g   o ' z i g a   x o s   sh a k lin i  y a q q o l  n a m o y o n   e tad i.

Ik k in c h i  sh a k l  -   m illat,  til,  d in   v a   s h u n g a   o ' x s h a s h   b o s h q a  

b e l g i l a r d a n   qat'i  n a z a r   t e n g   h u q u q lil ik d ir .   B u  y e r d a   s h u n i  ta 'k id la sh  

m u m k i n k i ,   ba'zi  m a m l a k a t l a r d a   ( a fsu sk i,  u l a r n i n g   soni  u n c h a   k o ' p   e m a s )  

h u k m r o n   g u r u h l a r   o 'z l a r i   o ' r n a t g a n   tu z u m   (re jim ,  t a r t i b j n i n g   ijtim o iy  

ta b ia tin i  h i s o b o t g a   o l m a s d a n ,   m u a y y a n   m i l l i y   (irqiy,  til,  d i n   v a   h o k a z o )  

j a m o a l a r   m a n fa a t l a r i n i   if o d a   e tu v c h i  q ilib   o ' z i n i   k o ' r s a t a d i   v a   b u  

m a q s a d d a   b o s h q a   j a m o a   ( g u r u h ) l a r g a   o i d   b o ' l g a n   s h a x s l a r g a   n is b a ta n  

d i s k r i m i n a t s i y a   ( k a m s i t i s h )   c h o ra la r in i  j o r i y   q ila d ila r.  X u d d i   sh u   k u y d a  

b a 'z a n ,   h o k i m i y a t   u c h u n   k u r a s h   o lib   b o r u v c h i ,   le k in   o ' z   a t ro f id a  

j a m i y a t n i n g   k o ' p c h i l i k   q is r n im   u m u m i n s o n i y   q a d r i y a t l a r   a s o s i d a   jip s la t a  

o l m a y o t g a n  g u r u h l a r   h a m   f a o l i y a t   k o 'r s a t m o q d a l a r .

i i i / o m .   l u z u k .

83


Uchinchi  shakl  -   milliy  (va  boshqa  xil)  ozchiliklarning  jamoa 

huquqlarini  tan  olish  va  kafolatlash  hisobotlanadi.  Ba'zan  bu  ozchilikni 

tashkil  etuvchi  guruhlarga ilgari  hukm  surgan  kamsitish  va ezishlar  tufayli 

yetkazilgan  zararlarni  to'lash,  qoplash  yoki  tegishli  jamiyatda  yashab 

qolish 

uchun  shart-sharoitlar  yaratishga  yo'naltirilgan  afzallik  va 

imtiyozlar  beriladi.  Masalan,  1949  yilda  qabul  qilingan  Hindiston 

Konstitutsiyasida  muayyan  qatlam  va  urug'lar  uchun  belgilab  qo'yilgan 

kafolatlami  bu  borada  misol  qilib  ko'rsatish  mumkin.  Bu  pozitiv 

diskriminatsiya  deb  atalib,  u  muayyan  jamoa  (guruh)ning  yashab  qolishi 

uchun  o'ta zarur hisoblanadi.

U   yoki  bu  jamoa  (jamiyat,  guruh)  mustaqil  ravishda  tuzilmalar 

tashkil  etsa  va  uning  maqsadi  jamoa  guruhlaridan  real  foydalanishni 

ta’minlash  bo'lsa,  u  holda  milliy-madaniy  avtonomiya haqida  gapirishimiz 

mumkin  bo'ladi.  Umuman  olganda  ushbu  muassasa  (institut)  jamoaning, 

ayniqsa,  yoyilib  yashayotgan  jamoaning  huquqlarini  himoya  qiladi, 

ularning  mintaqada  siyosiy  hokimiyatni  boshqarishda  ishtirok  etish  bilan 

bog'liq  bo'lgan  jamoalar  orasida  ixtiloflarni  keltirib  chiqaruvchi  milliy- 

hududiy avtonomiyalardan farqli tomoni  ham  shunda.

1992 

yildagi  Slovakiya  Respublikasi  Konstitutsiyasi  (33-modda), 

biron  bir  milliy  ozchilikka  mansublik  yoki  biron  bir  etnik  guruhga 

mansublik  hech  kimga  ziyon  yetkazmasligi  lozimligini  belgilab  qo'ygan. 

Bunday  ozchilik yoki guruhga mansub  bo'lgan  fuqarolarga har tomonlama 

o'zini  o'zi  rivojlantirish,  jumladan,  xuddi  shunday  boshqa  shaxslar  bilan 

birgalikda  o'z  madaniyatini  taraqqiy  ettirish,  o'z  ona  tilida  ma’lumotlar 

olish  va  tarqatish,  milliy  jamiyatlar  tashkil  etish,  ma'rifiy  va  madaniy 

muassasalar  tashkil  etish  hamda  ularni  moddiy  ta'minlash  huquqlari 

kafolatlanadi.  Qonunda  belgilangan  shartlarda  mazkur  shaxslar  uchun 

davlat  tilini  o'rganish  huquqi  bilan  bir  qatorda  o'z  ona  tilida  ta'lim  olish 

huquqi,  rasmiy  munosabatlarda  o'z  tilidan  foydalanish  huquqi,  m illiy 

ozchiliklar  va  etnik  guruhlarga  taalluqli  masalalami  hal  etishda  ishtirok 

etish  huquqi  kafolatlanadi.  Yuqorida  sanab  o'tilgan  huquqlar  munosabati 

bilan 

Konstitutsiyaning 

34-moddasi 

ushbu 

huquqlarni 

amalga 

oshirilishining Slovakiya Respublikasi  mustaqilligi  va hududiy butunligiga 

xavf  solmasligi  va  uning  qolgan  aholisini  kamsitilishiga  olib  kelmasligi 

lozimligini ko'zda tutadi.

Slovakiya  (Polsha,  Chexiya,  Vengriya  ham)  Konstitutsiyasi  “milliy 

ozchilik  va  etnik  guruhlar”  ifodasini  ishlatganligiga  diqqat-e'tiborni 

qaratmoqchimiz.  Sharqiy  Yevropada  milliy  ozchilik deyilganda,  o'z  milliy 

davlati  o'zi  yashab  turgan  mamlakatdan  tashqarida,  ya'ni  xorijda  bo'lgan

84


etnik  jamoa  (guruh)lar  tushuniiadi  (bu  yerda  millat  deganda  davlat 

tushunilishini  eslash  joiz).  Masalan,  Slovakiya,  Ukraina,  Ruminiya, 

Yugosiavtyadagi  vengerlar,  Ruminiya,  Vengriyadagi  nemislar  va  hokazo. 

Etnik  guruh  milliy  ozchilikdan  farqli  o'laroq o 'z  milliy davlatiga ega emas 

(masalan,  Sharqiy  Yevropa  mintaqasidagi  lo'lilar,  1948  yilgacha yashagan 

yahudiylar).

Chexiyada  amalda  bo'lgan  1991  yildagi  asosiy  huquq  va  erkinliklar 

Xartiyasi  (konstitutsiyaviy  qonun)  milliy  ozchiliklar va etnik  guruhlarning 

bir  qator  huquqlarini  ko'zda  tutgan,  biroq  hatto  bu  mamlakatdagi 

postsotsialistik  hokimiyat  kommunistik  rejim  (tartib)  tomonidan  yuritilgan 

lo'lilarni  kamsitish  va  siqib chiqarish  siyosftini davom ettirdi.

Xalq  tmiJlat)laming  o'z  huquqlarini  o'zlari  belgilashlari  mavzusida 

alohida  to'xtalish  lozim.  Bu  degani  xalq  (miUat)ning  o'z  davlatchilik 

shaklini  mustaqil  ravishda,  u  boshqa  davlat  tarkibida  bo'ladimi  yoki 

alohida  davlat  ko'rinishida  bo'ladimi,  bundan  qat'i  nazar  mustaqil 

belgilash  huquqiga  ega  ekanligini  bildiradi.  Alohida  davial  holatida, 

bunday  davlat  alohida  mavjud  bo'lishi  mumkin,  ammo  boshqa  davlatlar 

bilan  birga-fedcrativ yoki konfederativ ittifoqqn kirishi  ham mumkin.

Ma’lumki,  kommunistlar  o'z  huquqini  o'zi  belgilashni,  milliy 

davlatlarning  konfederativ  birlashishi  maqsadga  muvofiqligini  ham 

tashviqot  etgan.  Bu  yerda  ushbu  mavzuga  batafsil  to'xtalishga  zaruriyat 

yo'q.  Ammo  xalq laming  o'z huquqlarini  o'zlari  belgilashlariga asoslangan 

federatsiyalarning  taqdiri  bir-biriga  xayron  qolai'  darajada  o'xshashdir: 

Sovet  Ittifoqi  ham,  Yugoslaviya  ham,  Chexoslovakiya ham,  Pokiston  ham 

tarqalib  ketdi,  shtatlari  til  prinsipi  asosida  tashkil  bo'lgan  Hindiston  ham 

murakkab  muammolarni  boshdan  kechirmoqda.  Kanadada  ham  ushbu 

prinsip  asosida  provinsiyalardan  biri  tashkil  etilgan.  Albatta,  nisbatan 

ijobiy  misollar  ham  yo'q  emas  -   Shveysariya  va  Belgiya  muhim 

tendenstyaning  istisnosiga  o'xshab  ko'rinadi.  Xalqaro  huquq  tomonidan 

tan  olingan  (e'tirof  etilgan)  o'z  huquqini  o'zi  belgilashning  hech  bir 

mamlakatda  konstitutsiyaviy  huquq  prinsipi  bo'lib  tan  olinmaganligi  bejiz 

emasga  o'xshaydi.  Xalqaro  huquqning  o'zi  ham  ushbu  prinsipning 

cheklangan holda izohlanishi  (ta’riflanishi)ga m oyil  ko'rinadi.

4-§. O ila va m kohni qo' ilab-quvvatlash va m uhofaza qilish

Oila  -   bu  inson  jamiyatning  a’zosi  sifatida  qayta  talqin  etiladigan 

ijtimoiy  tuzilmadir.  Aynan  shu  oilada  inson  dunyoni  his  qiladi,  tushunadi. 

shakllanadi,  uning  ijtimoiy  sifatlari  vujudga  keladi.  Shu  bois  ham 

konstitutsiyalarning  ko'pchiligi  oilaga  diqqat-e'tibomi  qaratmasdaii.  uni

85


chetlab  o'ta  olmaydi.  Xuddi  shu  oila  asosida  yotadigan  nikohga  ham 

yuqorida ta'kidlangan  xususiyatlar aloqador.

Misol 

uchun, 

Yaponiya 

Konstitutsiyasining 

24-moddasida 

belgilanishicha,  nikoh  faqat  ikkala  tomonning  o'zaro  roziligiga  asoslanadi 

va  er-xotinning  teng  huquqliligiga  asoslangan  o'zaro  hamkorlik  negizida 

vujudga  keladi.  Oila  va  nikohga  tegishli  barcha  masalalar  jinslarning 

tengligi  va  shaxsiy  qadr-qimmati  tamoyilidan  kelib  chiqqan  holda  qonun 

bilan  tartibga  solinishi  lozim.  1975  yilda  qabul  qilingan  Gretsiya 

Konstitutsiyasining  21-moddasi,  1-qismiga  muvofiq,  “oila  millatni  saqlab 

qolish  va  rivojlantirishning  asosi,  nikoh  ham  xuddi  shunday,  onalik  va 

bolalik davlal  himoyasi ostidadir”.

Ba’zi  konstitutsiyalarda  farzandlaming  huquq  va  manfaatlari  alohida 

muhofaza  qilinadi.  Meksika  Konstitutsiyasining  4-moddasi,  5-qismida 

shunday  deyiladi:  “Ota-onalaming  burchi  -   bolalaming  aqliy  va jismoniy 

rivojlanishiga  bo'lgan  ehtiyojlarini  qondirilishiga  qat'iy  amal  qilishdir. 

Qonun  bolalarni  muhofaza  qilish  uchun  mablag'lar  belgilaydi  va  ular 

davlat  muassasalari  orqaii  yetkazib  beriladi”.  Italiya  Konstitutsiyasi  ha n 

nikohsiz  tug'ilgan  bolalar  muammosiga  diqqat-e'tibomi  qaratadi:  30- 


Download 18.02 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   54




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling