O z b e k is t o n r e s p u b L ik a s I a d L iy a V a z ir L ig I t o s h k e n t d a V l a t y u r id ik in s t it u t I xorijiy mamlakatlar


-§.  Huquq  va erkinlik kafolatlari


Download 18.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet15/54
Sana21.03.2020
Hajmi18.02 Mb.
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   ...   54

6-§.  Huquq  va erkinlik kafolatlari

Inson  v a   f u q a r o l a r   h u q u q   va  e r k in l ik la r in i n g   k a f o la tla ri  m a v z u in i 

t o ' l a   y o ritish   u c h u n  

“kafolat” 

t u s h u n c h a s i g a   t o ' x t a l m o q   z a ru r.  U m u m a n  

o lg a n d a ,  

« k a f o la t»  

s o ' z i n i n g  

i u g ' a v i y  

m a 'n o s i 

bu 


-  

m a s'u liy atn i, 

ja v o b g a r l i k n i   o ' z   u s ti g a   o lg a n   h o l d a   ish o n t iri s h ,  t a ’m i n l a s h   d e g a n   m a 'n o n i 

a n g la ta d i.

I n s o n   h u q u q   v a   e rk in l ik la r i  k a f o la tla ri n in g   a s o s iy   v a z if a s i  sh u n d a n  

ib o ra tk i,  b ir in c h id a n   in s o n   h u q u q la r i n i  a m a l g a   o s h ir is h n i  ta 'm in las h . 

u la r n i n g  

b u z ilis h ig a  

y o ' l  

q o ' y i l g a n  

b o 'l s a ,  

ula rni 


b a r t a r a f   etish; 

i k k in c h id a n  

shu 

h u q u q l a r   b ila n  



b o g ' l i q  

b o ' l g a n  

m a jb u r iy a tl a r n in g  

b a j a rilis h in i  ta 'm in la s h   s iy o s a tin i  o l i b   borish.

Y u q o r i d a   k e ltir ilg a n   f i k r l a r   a s o s i d a   in s o n   v a   f u q a r o l a r   h u q u q   va 

e r k in l ik la r in i n g  

k a f o la tin in g  

q u y i d a g i c h a  

ta ’ri flash 

m u m k i n .  

Inson 

h u q u q l a r i n i n g   v a   e r k in l i k l a r i n i n g   k a f o la ti  -  bu   u m u m x a l q   m u h o k a m a s i d a n  



o ' t k a z i l g a n ,   d a v la t  t o m o n i d a n   o ' r n a t i l g a n   y o k i  ta s d iq la n g a n ,   s h a x s la r   v a  

f u q a r o l a r g a   b e l g ila b   q o ' y i l g a n   h u q u q   v a   e rk in lik la r n i  a m a l d a   t a ’m i n l a s h g a  

y o r d a m   b e r a d ig a n   h u q u q i y   v o s it a la r,  y u r id ik   u s u l l a r   v a   s h a r t- s h a r o i tla r  

m a jm u id i r .   I n so n   v a   f u q a r o l a m i n g   h u q u q   v a   e r k in l ik la r in i  a m a lg a  

o s h ir is h n i  k a f o la tla s h n in g   v a z if a s i  s h u n d a n   ib o ratk i,  b i r i n c h i d a n ,   turli 

d a v l a t  o rg a n la ri ,  m a n s a b d o r   s h a x s l a r   v a   a l o h i d a   s h a x s l a r   t o m o n i d a n  

q o n u n d a   b e l g ila n g a n   h u q u q   v a   e r k in l i k l a r g a   t o ' s q i n l i k k a   y o ' l   q o ' y m a s l i k ,  

a g a r d a   b u n g a   m a 'l u m   b ir   s a b a b l a r   o q i b a t i d a   y o ' l   q o ' y i l g a n   b o 'l s a ,   uni 

q o n u n   n o r m a h u i d a   o 'r n a t i l g a n   ta rtib  va  v o s it a la r   orq ali  b a r t a r a f   etish;

109


ik k in c h id u n , 

shu 


h u q u q l a r   bilan 

b o g ' l i q  

b o ' l g a n  

m a jb u r iy a tl a r n in g  

b a ja r ilis h in i  t a ’m inlash.

F u q a r o l a r n i n g   K o n stit u ts iy a   va  q o n u n l a r d a   m u s t a h k a m l a n g a n   h u q u q  

va   e r k in l ik la r in i  a m a l g a   o sh irish n i  d a v l a t  t o m o n i d a n   ta 'm in la s h g a   y o r d a m  

b c r a d ig a n  

vositala r, 

u s u ll a r  

va 

s h a rt- s h a ro i tla i 



m a jn iu i 

k a f o la t 

t u s h u n c h a s i n i  beradi.  K a f o la tn in g   a s o s i y   v a z if a s i ,  fu q a ro la r n i  h u q u q   v a  

e r k in l ik la r n i  a m a l g a   o s h ir is h   j a r a y o n i d a   v u j u d g a   k e l a d ig a n   to 's i q l a r n i  

barta ra f 

e tis h  

b ila n  

b o g ' l i q  

b o ' l g a n  

m a j b u r i y a t l a r n i n g  

b a ja rilis h in i 

ta ’m in l a s h d i r.

K a fo la tla rn i  q u y i d a g i c h a   tu r k u m l a s h   m u m k i n :

1.  Y u r i d ik   (h u q u q iy )

2.  Ijtim o iy - s iy o s iy

3.  Iqtisodiy) m o d d iy )

F u q a r o la r n i  h u q u q   va  e r k in l ik la r in i  t a 'm i n l a s h d a  

yuridik 

k a f o la tla r  

a l o h id a   o ' r i n   tutadi,  c h u n k i  b o s h q a   b a r c h a   k a f o la tla r   y u r id ik   j i h a t d a n  

ta rt ib g a   s o lin ish n i  ta q o z o   etadi.  Y a ’ni,  y u r id ik   k a f o la tla r   fu q aro larn i  h u q u q  

v a   e r k in l ik la r n i  q o n u n l a r   a s o s id a   h u q u q i y   j i h a t d a n   k a fo la tla n is h id i r. 

Y u r i d ik   k a l o la t la r n i  real  a m a l g a   o s h is h i  f a q a t  d e m o k r a t i k   rejim   s h a r o i t i d a  

k u z a tila d i.

Y u r i d i k   k a fo la tla r q u y id a g ila rn i  o ' /   i c h i g a  ola d i:

-  F u q a r o l a r n i n g   h u q u q   v a   e r k in l ik la r in i  b u z i s h   m u m k i n   b o ' l g a n  

h a r a k a tla r n i 

ta q iq la s h  

v a  


c h e g a r a l a s h n i n g  

y u rid ik  

m e 'y o r la rin i 

m u s t a h k a m l a s h ,

-  F u q a r o l a r n i n g   o ' z   h u q u q   v a   e r k in l ik la r in i  h e c h   q a n d a y   t o ' s i q s i z  

a m a l g a   o s h i r i s h l a r i d a   d a v l a t  id o ralari  v a  m a n s a b d o r  s h a x s la r   m a s ’u lligini.

-  T a j o v u z   e tis h n i,  m u s t a h k a m l a s h n i   t a ’m in l o v c h i   m a x s u s   m e 'y o r l a r  

( s h i k o y a t   qilish   h u q u q i,  s u d g a   m u r o j a a t   q ilis h   h u q u q )   m a v ju d lig i.

-  H u q u q l a r n i   b u z g a n lik   u c h u n   y u r i d i k   j a v o b g a r n i n g   b e l g ila n g a n li g i 

( m u lk iy ,   i n ti z o m i y ,   m a 'm u r iy ,  jin o i y ).

-  F u q a r o l a r g a   q a r a tilg a n   v a   h u q u q i y   a h a m i y a t g a  e g a   b o ' l g a n ,   te g ish li 

d a v l a t  v a   f u q a r o l a r n i n g   h u q u q la r i n i  a m a l g a   o s h ir is h n i  m u s t a h k a m l a s h g a  

j a m o a t   id o r a l a r i,  m a n s a b d o r   s h a x s l a r n i n g   fa o liy a ti.

Y u r i d i k   k a f o la tla r n i n g   q u y id a g i  sh a k lla ri  m a v ju d :

1.  K o n s t i t u t s i y a v i y   h u q u q i y   k a f o la tla r

2.  S u d l a r   t o m o n i d a n   h u q u q   v a   e rk in l ik la r n i  k a fo la tla sh

3.  O m b u d s m a n   faoliyati

4.  H u k u m a t   faoliyati



K onstitutsiyaviy 

huquqiy 

kat'olatlarga 

m a m l a k a t n i n g  



K o n s t i t u t s i y a s i n i n g   o ' z i d a   b e v o s i t a   m u s t a h k a m l a n g a n   k a f o la tla r   k ira d i.

I  10


A y r i m   m a m l a k a t l a r   m a s a l a n ,   A Q S H  

K o n s tit u ts iy a s id a   f u q a r o l a m i n g  

i j t i m o i y - m a d a n i y   s o h a d a g i  h u q u q   v a  e r k i n l i k l a r  m u s t a h k a m l a n m a g a n .

Sudlar  tom onidan  huquq 

v a  


erkinliklarni  kafolatlash 

-   fu q a r o la r 

h u q u q  

v a  


e rk in l ik la r in i 

su d la r  

o r q a l i  

h i m o y a  

q ih n is h id ir . 

U n i n g  

m a z m u n i n i:

h a r  



b ir 

f u q a r o  

d a v l a t 

o r g a n la r i ,  

k o r x o n a la r ,  

m u a s s a s a la r ,  

ta sh k ilo t la r ,  j a m o a t   b ir la s h m a l a r i,  f u q a r o l a m i n g   o ' z i n i   o ' z i   b o s h q a ris h  

o r g a n la ri  y o k i  m a n s a b d o r   s h a x s la r n in g   g 'a y r i q o n u n i y   xatti  h a ra k a tla ri 

( q a r o rla ri)   b ila n   o ' z   h u q u q la ri  y o k i  e r k in l ik la r i  b u z i lg a n   d e b   h iso b lasa , 

s h ik o y a l  b ila n   s u d g a   m u r o ja a t  qilish   h u q u q i  o rq ali  o ' z   h u q u q   v a  

e r k in l ik la r n i  h i m o y a  qilish.

O m budsm an  faoliyati 

-  J a h o n n i n g   r iv o jla n g a n   d a v l a tl a r id a   in son 

h u q u q l a r i g a   rio y a   etish   v a   ularni  h i m o y a   q ilis h   v o sitasi  s if a lid a   I n s o n  

h u q u q la r i  b o ' y i c h a   vakil  faoliyati  y o ' l g a   q o ' y i l g a n .   M a s a la n ,   D a n iy a , 

P o ls h a   d a v l a tl a r id a g i  o m b u d s m a n   institu ti  s a lm o q ii  a h a m i y a t g a   e g a  

( k u c h li  o m b u d s m a n ) .   S h u n i n g   u c h u n ,  f u q a r o l a m i n g   b u z i lg a n   h u q u q la ri, 

e r k in lik la ri  v a   q o n u n i y   m a n fa a tla rin i  k a f o l a t l a s h d a   o m b u d s m a n   xulosalari 

f u q a r o l a m i n g   h u q u q   v a   e r k in lik la rin i  b u z g a n   m a n s a b d o r   s h a x s la r   v a  

b o s h q a l a r n i n g   o b r o '   e'tibori  v a   k e l a j a k d a g i   f a o li y a tig a   jid d i y   ta'sir 

k o 'r s a t a d i .



H ukum at  faoliyati 

-   h u k u m a t   t o m o n i d a n   f u q a r o l a m i n g   b u z ilg a n  

h u q u q la ri ,   e rk in l ik la r i  v a   q o n u n iy   m a n f a a tl a r in i  h u k u m a t   o ' z   n o r m a t iv  

h u q u q i y   h u jja tla r   a s o s id a   h i m o y a  qilishi.

I j t i m o i y - s i y o s i y   k afo la t-  b u   d a v l a t d a   a m a l   q ilib   tu r g a n   siy o s iy   tizim . 

U s h b u   tiz im ,  m a m l a k a t n i n g   o lib   b o r a y o t g a n   s i y o s iy   m a y d o n d a g i   faoliyati 

o r q a li  j a m i y a t d a   in s o n   h u q u q la ri  v a   e r k i n l i k l a r i n i n g   b u z i lis h i d a n   h i m o y a  

e tis h   u c h u n   x i z m a t   qiladi.  F u q a r o l a m i n g   h u q u q   v a   e r k in l ik la r in i  s iy o s iy  

k a fo la tla s h   q u y i d a g i l a r g a  b o g 'l i q :

-  d a v l a t n i n g   m a m l a k a t   m i q y o s i d a   o l i b   b o r a y o t g a n   s iy o s a tin i n g  

m a q s a d i g a

-  s i y o s iy   p l y u r a l i z m g a

-  s i y o s iy   m a f k u r a g a

-  in s o n   h u q u q la r i n i  h i m o y a   q ilis h   h o l a t i g a

-  o m m a v i y   a x b o r o t   v o s it a la r i n in g   f a o l i y a t i g a

I q tis o d iy   k a f o l a t l a r g a   v u j u d g a   k e l g a n   i s h l a b   c h i q a r is h   m u n o s a b a t la r i,  

i q ti s o d iy   tiz im   kiradi.

111


Iq tiso d iy   k a f o la tla rg a : 

ad olatli 

istc 'm o l 

savatini 

d a v l a t 

to m o n i d a n  

r a s m i y   r a v i s h d a  

m u s t a h k a m l a s h ,

-  e n g   k a m   o y lik   ish  haqi  m iq d o r in i  be lg ila sh .

-  d a v l a t  t o m o n i d a n   aholini  k a m   t a 'm in la n g a n   q a t la m in i,  v o y a g a  

y c t m a g a n l a r   v a   n o g ir o n la r n i  m o d d iy  j i h a t d a n   q o 'l l a b -   q u v v a t la s h

-  b a r c h a  

m u l k  

s h a k lla rin i 

te n g lig in i 

h a m d a  

f u q a r o la r n i 

m u lk  


h u q u q la ri n i  t a 'm i n l a s h   kiradi.

I  1


2

11  bob.  Fuqarolik  va d ie t el  fuqarolari  (  tartibi)  rejimi

l-§.  Fuqarolik  tushunchasi

2

Fuqarolikka ega  bo'lish  hamda  tugatilish  asoslari

3-§.  Fuqaroligi  bo'lm agan  shaxslar (apatridlar, apolidlar)

4-§.  Ikki  va  ko'p  fuqarolik  (  bipatridlar)

5-§.  Chel  el  fuqarolarining huquqiy  Imlati

f>-§. 

Fuqarolik  huquqida  siyosiy 

hoshpana,  mam lakatdan 

chiqarib yuborish  va boshqa  davlatga  berish  asoslari



Fuqarolik  tushunchasi

Fuqarolik 

-   bu  m u s l a h k a m ,   u z o q   d a v o m   e t a d ig a n   siy o s iy   h u q u q iy  

a l o q a   b o 'l i b ,   f u q a r o l a r n i n g   d a v l a tg a   tegishli  e k a n lig i n i,   f u q a r o la r g a   u sh b u  

d a v l a tn i n g   q o n u n la ri n i  q o ' l l a s h   orqaii,  ya'ni  f u q a r o n in g   u s h b u   d a v la td a g i 

b a r c h a   h u q u q l a r g a   v a   f u q a r o l a r g a   te gishli  b o ' l g a n   b a r c h a   m a jb u r iy a tl a r g a  

e g a lig in i  a n g l a ta d i.  B u  a l o q a   f u q a r o   b ila n   d a v l a t n i n g   o ' z a r o   h u q u q   v a  

m a jb u r iy a tl a r ig a   a s o s la n a d i.   F u q a r o lik   m a q o m i g a   e g a   b o ' l i s h   in son  u c h u n  

t o ' l a   m a ’n o d a   o ' z   h u q u q i   v a   e r k in lik la r in i  a m a l g a   o sh iris h   v a   o lg a n   b a r c h a  

m a jb u iiy a tla ri n i  b a j a r is h   im k o n i y a ti n i  b era d i.  A y n i  v a q t d a ,  d a v l a t  h a m  

f u q a r o la r g a   n is b a ta n   o l g a n   m a jb u r iy a tl a r in i  t o ' l a - t o ' k i s   b a ja rish i  lo zim .

F u q a r o   d a v l a t   s u v e re n ite tin in g   m u h o f a z a s i d a d i r .   D a v l a t d a n   ta sh q a - 

r id a   h a m   o ' z   h u q u q l a r i n i   b a j a ris h n i  ta lab   e t i s h g a   h aq lid ir la r .  D a v l a t   e s a  o ' z  

n a v b a t i d a   o ' z   f u q a r o l a r n i n g   h u q u q   v a   e rk in l ik la r in i  k a f o la tla s h i  v a   h i m o y a  

q ilishi  lo zim . 

F u q a r o l i k   tu sh u n c h a s i  q a d i m d a n   m a v j u d   h iso b la n a d i. 

J u m l a d a n ,   " F u q a r o ”  t e r m in i  Q a d i m g i   R i m   d a v l a t i d a   h a m   m a v j u d   b o ' l g a n  

b o ' l i b ,   buni  x r i s t i a n l a r n i n g   “ Injil”  kitobi  h a m   ta sd iq la y d i.  M is o l  qilib, 

Pavel  ism li  a p o s to l  R i m   fu q a ro si  b o 'l g a n .   U n g a   n is b a ta n   tan  ja z o s i 

b u y u r ilg a n d a ,   u  R i m   f u q a r o s i  e k a n lig in i  v a   uni  j a z o g a   to rtish  m u m k i n  

e m a s l ig in i  ta ’k i d la g a n .   F e o d a l i z m   d a v r i d a   “p o d d a n s t v a ”  (tegishlilik) 

in stituti,  a y n i q s a ,  k a tta   rol  o ' y n a g a n .   U s h b u   t e rm in   o ' z a r o   m u n o s a b a t l a r d a  

q a r a m lili k n i  if o d a   etg a n .

P o d d a n s t v a   -   f e o d a l  d a v r g a   oid  te r m in   b o ' l i b ,   u  s h a x s n i n g   f e o d a lg a  

te g ish li  e k a n lig i n i,   s h u   sa babli  u n g a   o ' l p o n   t o ' l a s h i   lo z im lig in i  an g la ta d i. 

H o z irg i 

k u n d a ,  

“ p o d d a n s t v a ”   te rm in i 

f a q a t 

m o n a r x i y a   d a v l a tl a r id a  

is h l a ti lm o q d a   v a   u  k o ' p i n c h a   " f u q a r o ”  te rm in i  m a ’nosini  beradi.  Bir 

q a n c h a   m o n a r x i y a   d a v l a t l a r i d a   ( m a s a la n ,   B e l g i y a ,   N id e r l a n d i y a ,   I s p a n iy a )  

u s h b u   s o ' /   k o n s t i t u t s i y a   v a  q o n u n l a r i d a   f u q a r o   s o ' / i   b ila n   a l m a s h tir ilg a n .

“ F u q a r o l i k “  f r a n s u z   b u r j u a   r e v o lu t s iy a s i  d a v r i d a   p a y d o   b o 'l g a n  

tu s h u n c h a   b o 'l i b ,   k e y i n c h a lik   b o s h q a   d a v l a t l a r d a   h a m   u s h b u   termi

i n


I'oydalaniJa  b o s h l a n g a n . U s h b u   t e r m in   a s l i d a   (g o ro ja n in )  b a r c h a n i n g   q o n u n  

o ld i d a  

te n g lig in i 

a n g l a tg a n . 

H o z i r d a  

ba'zi 


m o n a r x i y a  

d a v l a tl a r id a  

“ p o d d a n s t v a ” ,  r e s p u b li k a  

sh a k lid a g i 

d a v l a t l a r d a   “ f u q a r o l i k ” 

te rm in i 

q o 'l l a n i l a d i .   M a s a la n ,   A Q S h d a   f u q a r o   d e b   m u ro ja a t  etilsa,  B u y u k  

B r it a n i y a d a   e s a  

“ p o d d a n n i y  

y e y o  

v e l i c h e s t v a »  

(Zoti 


o l i y a la r in i n g  

p o d d a n i y s i)   iborasi  q o 'lla n ila d i .

A y r i m  

tillarda 

“f u q a r o l i k ”  

t u s h u n c h a s i  

ikki 

xil 


a t a m a   b ila n  

b e l g i l a n g a n . U l a r d a n   biri  s h a x s n in g   m a 'l u m   b ir   d a v l a t g a   tegishli  e k a n lig i n i 

a n g l a ts a ,   i k k in c h is i d a   e s a   s h a x s n i n g   h u q u q i y   holatini  an g la tib ,  b ir g a l ik d a  

b o s h q a r i s h   n m 'n o sin i  a n g la tg a n .

T u rl i  d a v l a tl a r d a   f u q a r o lik k a   e g a   b o ' l i s h i n i g   bir  q a n c h a   ta lablari 

m a v ju d .   M e k s i k a  K o n s t i t u t s i y a s i n i n g   3 4 - m o d d a s i d a ,   R e s p u b l i k a   f u q a ro la ri 

e r k a k   v a   a y o l  h iso b l a n a d i,  q a y s i  b ir la ri  m e k s i k a l i k   b o ' l m o q c h i   b o 'l s a ,   u la r  

q u y i d a g i   s h a r tl a r g a  j a v o b   b e r is h la r i  lo z im :

1 . 1 8   y o s h g a  y e t g a n   b o ' lishi;

2.  N a m u n a l i   h a y o t   k e c h i r a y o t g a n   b o ' l i s h i   shart.

G a r c h a n d   “ m e k s i k a l i k ”  d e g a n   s o ' z   d a v l a t g a   m a n s u b lig i n i  a n g l a ta d i,  

m a z m u n a n   h a r   q a n d a y   m e k s ik a lik   f u q a r o   d e b   sa n a lm a y d i.  F u q a r o l i k n i n g  

a s o s i y   ta m o y ill a r i  q o i d a g a   a s o s a n   K o n s t i t u t s i y a d a   b e l g ila n a d i  h a m d a   uni 

a m a l d a   q o 'l l a n i s h i   b o s h q a   q o n u n l a r   v a   q o n u n   osti  a k t la r id a   k o ' r s a t i b  

be r ila d i.  S h u n d a y   K o n s tit u ts iy a la r   b o t k i ,   u n d a   fu q a r o lik   t o ' g ' r i s i d a   b ir o r t a  

m a x s u s   b o b   y o k i  n o r m a l a r   k ir iti lm a g a n .   M a s a l a n ,   Italiy a  K o n s tit u ts iy a s id a  

f u q a r o l i k   m a s a l a la ri  1912  y ild a   q a b u l   q ili n g a n ,   k e y i n c h a lik   1983  y i l d a  

o ' z g a r t i r i s h l a r   kiritilib  q a b u l  q ili n g a n   “ F u q a r o l i k   t o ' g ' r i s i d a ” gi  Q o n u n  

b ila n   t a r t i b g a   so lin a d i.  1976  y i l d a   q a b u l   q ili n g a n   K u b a   K o n s t i t u t s i y a s i d a  

e s a   a k s i n c h a ,   f u q a r o lik   t o ' g ' r i s i d a  a l o h i d a   b o b   b erilgan.



2-§. Fuqarolikka ega bo'lish  ham da  tugatilish  asoslari

X o r i j i y   d a v l a t  k o n s d t u t s i y a l a r i d a   f u q a r o l i k n i n g   a s o s iy   q o id a la r i 



o'z 

if o d a s i n i  to p g a n .  M a z k u r   m a s a l a la r n i  a n i q   ta r t ib g a   solish,  ya'ni  fu q a r o lik n i 

olish,  o ' z g a r t i r i s h   v a   t o ' x t a t i s h   m a s a l a l a r i ,   b e l g ila b   q o ' y i l g a n   q o n u n l a r  

a s o s i d a   ta r t ib g a   solinadi.

B u n g a   x o rijiy   f u q a ro la r ,  f u q a r o lig i  b o ' l m a g a n   s h a x slar,  q o c h o q l a r ,  

s iy o s iy   b o s h p a n a   b e ris h   t o ' g ' r i s i d a g i   h u q u q i y   q o i d a   n o r m a l a r i  h a m   k ira d i. 

F u q a r o l i k n i   o lis h n i  bir  n e c h a   u s u lla ri  m a v ju d .   B u l a r  j u m l a s i g a   t u g ' i l g a n l i k  

b o ' y i c h a   o lis h ,  f u q a r o l i k k a   q a b u l  q ilis h ;  f u q a r o lik n i  tik lash ;  f u q a r o lik n i 

t a n l a s h   kabi  h o la tla r   kiradi.  X o r i jiy   m a m l a k a t l a r d a   n i k o h g a   o ' t i s h   y o k i 

b o s h q a   a s o s l a r d a   fu q aro lik n i  o lis h   k a m d a n   k a m   u c h r a y d i.

F u q a r o l i k n i  

q o ' l g a  

k i r iti s h n in g  

birin c h i 

a s o s iy  

y o ' l i  

b o ' l i b ,

114


t u g ' i l g a n l i k   b o 'y i c h a ,   ya'ni  “ filiatia”  (filiatsiy a)  y o 'l i   b ila n   fuqarolikni 

o l is h n in g   a s o s iy   usuli  h iso b la n a d i.  B u n g a   ikki  xil  m u n o s a b a t n i  k o 'r i s h  

m u m k i n ,   b irin c h isi  “ q o n   h u q u q i ”  d e b   n o m la n a d i .  U n g a   k o ' r a ,   b o la  q a y e r d a  

t u g ' i l g a n i d a n   q a t ’i  n a / a r   o ta - o n a s in in g   f u q a r o lig in i  o la d i,  ik k in c h isi  -  

“Z a m i n   h u q u q i ”  d e y i ia d i .  B u n g a   k o 'r a ,   b o la   q a y s i  d a v l a t  h u d u d i d a  

t u g ' i l g a n  

b o 'l s a ,  

o t a - o n a s in in g  

f u q a r o lig ig a   q a r a m a y ,   o ' s h a   d a v la t 

f u q a r o lig in i  oladi.  H o z ir g i  z a m o n   d a v l a tl a r in in g   k o ' p c h i l i g i d a   q o n   h uquqi 

a s o s id a   f u q a r o l i k k a   kirish  k en g   ta rq a lg a n .  M a s a la n ,   F ra n s iy a ,  G F R .   I taliya 

va  b o s h q a l a r d a .

L o tin   A m e r i k a s i n i n g   bir  q a t o r   d a v l a tl a r id a   e s a   f u q a ro lik n i  y e r   h u q u q i 

a s o s id a   e g a lla s h   b e l g ila n g a n   ( M a s a la n ,   B raz iliy a,  A rg e n tin a ).  K o 'p g i n a  

d a v l a t l a r d a   e s a   fu q a r o lik n i  q a b u l  q i li s h n in g   “ a r a la sh   ta m o y i l i ”  q a b u l 

q ili n g a n   b o ' l i b ,   f u q a ro lik n i  e g a lla s h   u c h u n   ay n i  v a q t n in g   o ' z i d a ,   ik k a la  

h u q u q n i n g   h a m   m a v j u d   b o 'lis h i  ta lab  etiladi.

F u q a r o lik n i  q a b u l  q ili s h n in g   ik k in c h i  y o ' l i   n a t u r a liz a ts iy a   d e b   atalib, 

f u q a r o lig i 

b o ' l m a g a n  

y o k i 

b o s h q a  

d a v l a t n i n g  

f u q a ro s i 

b o ' l g a n  

s h a x s l a r n i n g   f u q a r o l i k k a   e g a   b o ' l i s h   tartib in i  b e lg ila y d i.  M a s a la n ,   A Q S H  

f u q a r o lig in i  o l g a n   s h a x s la r   ikki  g u r u h g a   a j ra tila d i:  A Q S h d a   t u g 'i l g a n l a r   v a  

b o s h q a   d a v l a t d a n   k e lg a n la r.  B o s h q a   d a v l a t d a n   k e l g a n l a r n i n g   h u q u q la ri  bir 

m u n c h a   e h e k l a n g a n .   A Q S H   K o n s tit u ts iy a s i  b ir in c h i  b o ' l i m   2 - m o d d a s i d a  

a y t ilis h ic h a ,  

faq a t 

A Q S h d a   t u g ' i l g a n l a r g a   A Q S H  

P re z id e n ti 

b o ' l i b  

s a y la n i s h i  m u m k i n ,   s h u n in g d e k ,   A Q S H   K o n g r e s s i n i n g   p a s tk i  p a l a ta s ig a  

s a y la n i s h   u c h u n   s h a x s d a n   yetti  yillik   m u d d a t d a   A Q S H   f u q a r o lig id a  

b o ' l g a n l i k   t a la b   q ili n a d i,  S e n a t o r   b o ' l i s h i   u c h u n   e s a ,  s h a x s   k a m i d a   t o ' q q i z  

yil  f u q a r o l i k n i   s a q la s h i  shart.  N a tu r i l i z a t s i y a   y o ' l i   b ila n   fu q a r o lik n i 

o li s h n i n g   o ' z i g a   x o s  jih a tla ri  m a v ju d .   J u m l a d a n ,   m a m l a k a t d a   m a 'l u m  

in u d d a t   y a s h a s h ,   u n in g   tilini  b ilish,  y a s h a s h   u c h u n   m a b l a g '   m a v ju d lig i  va 

b o s h q a l a r   b ila n   b o g 'l i q   r a v is h d a   a m a l g a   o s h i r i l a d i . M a s a l a n ,   G e r m a n i y a  

f u q a r o l i g i n i   o l i s h d a   a l b a tta   s u d la n m a g a n   b o ' l i s h i ,   y etarli  m a b l a g ' l a r g a   e g a  

b o ' l i s h i ,   d a v l a t n i n g   ijtim o iy   y o r d a m i g a   m u h t o j   b o ' l m a s l i g i   h a m d a   ish s izlik  

n a f a q a s i  h i s o b i g a   y a s h a y o t g a n   b o 'l m a s l i g i   lo z im .   S h u n i n g d e k ,   u la r   b o s h q a  

d a v l a t  f u q a r o lig in i  y o ' q o t g a n   b o 'I is h la r i  sha rt.

F u q a r o l i k n i   q a b u l  q ili s h n in g   u c h i n c h i   y o ' l i   b o ' l i b   “ o p t a t s i y a ” 

( ta n l a s h )   u s l u b i   h is o b la n a d i.  B a 'z a n   uni  “ tr a n s f e r t ”  h a m   d e b   a tash a d i. 

O p t a t s i y a   -   f u q a ro lik n i  d a v la t  h u d u d i n i n g   o ' z g a r i s h i   b ila n   ta n la s h  

d e g a n i d i r . M a s a l a n ,  

1957  yil  S a a r   v i l o y a t i d a   o ' t k a z i l g a n   r e f e r e n d u m  

n a t ija s id a   u s h b u   v i l o y a t   G e r m a n i y a g a   t a r k i b i g a   k ir iti lg a n d a n   s o ' n g  

f u q a r o l a r g a   o p t a t s i y a   h u q u q i  ta k l i f   etildi:  i s t a g a n   s h a x s   y o   G e r m a n i y a  

f u q a r o l i g i g a   o ' t i s h i   yoki  F ra n s iy a   f u q a r o l i g i d a   q o lis h i  m u m k i n   edi.  F u q a r o

115


davlat  h u d u d lan n in g   o 'z g a rish id a   aybdor  hisoblanm aydi,  shuning  uchun 

ham   unga  qaysi  davlat  fuqaroligini  qabul  qilishini  hal  etishi  uchun  m a’lum 

vaqt  beriladi.

Fuqarolikni  qabul  q ilishning  to 'rtin ch i  y o 'li  b o 'lib ,  fuqarolikni 

tiklash  usuli  h isoblanadi,  y a ’ni  y o 'q o tilg a n   fuqarolikni  qayta  olish. 

F uqarolikni  tiklashni  rev o lu tsiy a  sabablariga,  o ilaviy  sab ab larg a  k o 'ra , 

um um an  aytganda  chtiyoj  tu g 'ilg a n   om illarga  k o 'ra   em m igratsiyani 

am alga  oshirgan  sh ax slar  q o 'lg a   kiritishadi.  K o 'p in c h a   fuqarolikni  qayta 

tiklash  individual,  ba'zan  esa  bir  guruh  shaxslarga  nisbatan  am alga 

oshirilishi  m um kin.  M asalan,  harbiy  to 'n ta rish   natijasida  fuqaroligini 

y o 'q o tg a n   shaxslar  m a’lum   bir  m uddat  o 'tg a c h   o 'z   m am lakatiga  qaytib 

fuqaroligini  tiklashi  m um kin.  S huningdek,  “q ayta  tik lash ”  so 'z in in g  

o 'rn ig a ,  “reintegratsiya”  -   o 'z   davlati  bilan  q ay ta  aloqa  o 'rn a tish   term ini 

ham   q o 'llan ilad i.

F uqarolikni  qabul  q ilish n in g   beshinchi  usuli  fu q aro lik n in g   so v g 'a  

qilinishidir.  U shbu  u su ld a  davlat  uchun  m axsus  x izm atlar  k o 'rsatg a n  

sh axslargagina  fuqarolik  beriladi.  M asalan,  A Q S H   Senati  1974  yilda, 

A leksandr  S oljcnitsin  sobiq  SSSR   hududidan  ch iq arilg an id an   so  ng,  unga 

A Q SH   fuqaroligini  berd i.U n d an   tasliqari  fuqarolikka  qabul  qilin ish n in g   bir 

q an ch a  n atu rilizatsiy a  x arak terid a  b o 'lg a n   q o 's h im c h a   k o 'rin ish lari 

m avjud.  M asalan,  n ik o h g a  k irish,  bola  asrab  olish  orqali  va  hokazo.  Shu 

bilan  birga  “R ep atriatsiy a”(vatanni  tiklash)  asosidagi  fuqarolik  tushunchasi 

ham   m avjud.  M asalan,  Ikkinchi  ja h o n   urushidan  s o 'n g   arm an  xalqiga  o 'z  

m am lakatlariga  sobiq  S S S R   tom onidan  q aytish  im koniyali  berildi.  Yoki 

yana  bir  m ashhur  rep atriatsiy alard an   biri,  bu  y ahudiy  xalqining  Isroil 

dav latig a  k o 'c h ish id ir.  Istalan  yahudiy  Isroilga  k o 'c h ib   kelishi  bilanoq 

ushbu  m am lakat  fu q aro lig in i  oladi.

Fuqarolikni  tu g atilish in in g   bir  qan ch a  turlari  m avjuddir.  bularga: 

fuqarolikdan  chiqish  (rad   qilish):  fu qarolikni  y o 'q o tish :  fuqarolikdan 

m ahrum   qilish;  o p tatsiy a  (m uayyan  hududning  u  yoki  bu  davlatga 

tegishliligi  o 'z g a rg a n d a   fuqarolikni  tanlash  m asalasi)  va  boshqalar.

F uqarolikdan  ch iq ish   b a ’zi  bir  siyosiy  yoki  oilav iy   sab ab larg a  k o 'ra , 

m anfaatdor 

fu q aro n in g  

arizasig a 

asosan 


tegishli 

d avlat 


organlari 

tom onidan  rasm iy lash tirilad i.F u q aro iik d an   chiqish  asoslari  b archa  MD11 

d av latlarin in g   q o n u n ch ilig id a   o 'z   aksini  topgan.  F u q aro lik d an   chiqishda, 

o 'rn a tilg a n   q o id a lar  R o ssiy a,  B elorus,  U k rain a,T u rk m an isto n ,  G ruziya 

d av latlarid a  deyarli 

bir  xil.  A rm aniston,  O zarb ay jo n ,  Q o z o g 'isto n , 

T o jik isto n   q o n u n ch ilig id a   fuqarolikdan  chiq ish n in g   rad  etuvchi  yana  bir 

sharti 


belgilab 

q o 'y ilg a h : 

“ A gar 

shaxsning 

fuqarolikdan 

chiqishi


11(>

d av latn in g  

x a v fsizlig ig a  zid 

kelsa, 

fuqarolikdan 



c h iq ish g a 

ruxsat 


e tilm a y d i” .  Q irg 'iz isto n   va  M o ld av iy a  qonu n larid a  q o 's b im c h a   tarzda 

shaxsdan  berilgan  fuq aro lik d an   c h iq ish   to 'g 'ris id a   ariza  rad  e ti’sa, 

R esp u b lik a  O liy  sudiga  shikoyat  qilish  m um kinligi  to 'g 'ris id a g i  qoida 

kiritilgan.

Fuqarolikni  y o 'q o tis h   fuqaro  to m o n id an   qonunga  zid  h arak at  sodir 

etganda, 

m asalan 

boshqa 


m a m lak atn in g  

davlat 


xizm atida  b o 'lish i 

n atija sid a  yu zag a  keladi.  B a'zi  h ollarda,  fuqaro  o 'z g a   m am lak atn in g  

fuqarosi  bilan  q onuniy  n ikohdan  o 'ts a   « 'a y riix tiy o riy   rav ish d a  o 'z  

fuqaroligini  y o 'q o tis h g a   m ajbur  b o 'la d i. 

O zarbayjon, 

B clorussiya, 

G ru ziy a, 

T o jik isto n , 

U kraina 

va 


O 'z b e k isto n  

R esp u b lik alarin in g  

“ F uqarolik  to 'g 'r is id a ”gi  q o n u n larid a   fuqarolikni  y o 'q o tish n in g   quyidagi 

asoslari  m avjud:

-S h ax s  ch et  cl  d av latid a  harbiy  xizm atga,  x av fsizlik   xizm ati 

id o ralarig a,  po litsiy a,  adliya  id o ralarig a   yoki  d av lat  hokim iyati  va 

b o sh q aru v n in g  b o sh q a  id o ralarig a ish g a  k irganligi  natijasida;

-A g a r  ch et  elda  doim iy  yash o v ch i  shaxs  bcsh  yil  d a v o m id a  uzrli 

sab ab larsiz  k o n su llik   hisobiga  turm agan  b o 'ls a ;

-Y o lg 'o n   m a’lum ot  yoki  qalbaki  h ujjat  asosida  fu q aro lik k a  qabul 

q ilin g an   b o 'lsa .

F u q aro lik d an   m ahrum   etish  -   m a'lum   bir  d avlat  fu q aro lig in i  olib  , 

s o 'n g   n o to 'g 'r i  harakat  so d ir  etg an   sh ax sg a  nisbatan  ushbu  davlat 

to m o n id an   q o 'lla n ilg a n   bir  to m o n lam a  ch o ra.  S hun in g d ek ,  d a v la tg a  qarshi 

jin o y a t  so d ir etg an lik   uchun  sa n k siy a   tarzid a,  ya'ni  d av latn in g   u n g a  qarshi 

c h iq q a n  

fu q a ro g a  

nisbatan 

reak siy asi 

shak lid a 

nam oyon 

b o 'la d i. 

F u q aro lik d an  

m ah ru m  

qilish 

fa q atg in a 



n atu rilizatsiy a 

qilingan 

sh a x sla rg a g in a  

q o 'lla n ila d i. 

F u q a ro lik d an  

m ahrum  

q ilish  

G FR  


K o n stitu tsiy asin in g   16-  m o d d asid a,  Isp an iy a  K o n stitu tsiy asin in g  

I I -  


m o d d asid a,  A Q S h n in g   qonun  h u jjatlarid a  k o 'rsa tilg a n .  M asalan ,  G FR  

A so siy   Q o n u n in in g   k o n stitu tsiy asin in g   16-m oddasining  1-qism ida  h am da 

Isp an iy a   K o n stitu tsiy asin in g   l-m o d d a   2 -q ism id a   “ F u q aro lik d an   m ahrum  

q ilish   m u m k in   e m a s” ,  deb  k o 'rsa tib   o 'tilg a n .




Download 18.02 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   11   12   13   14   15   16   17   18   ...   54




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling