O z b e k is t o n r e s p u b L ik a s I a d L iy a V a z ir L ig I t o s h k e n t d a V l a t y u r id ik in s t it u t I xorijiy mamlakatlar


tutsiyaviy  huquq  bo'yicha  mutaxassis  bo'lgan  deputatlardan  bir  guruhi


Download 18.02 Mb.
Pdf ko'rish
bet7/54
Sana21.03.2020
Hajmi18.02 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   54

tutsiyaviy  huquq  bo'yicha  mutaxassis  bo'lgan  deputatlardan  bir  guruhi 

kiritiladi.  Bunday tartib  oldin  Ruminiyada  bo'lgan.  Ammo  bu  organ  qarori 

tavsiyaviy  xarakterga  ega.  Ayni  zamonda,  sotsialistik  davlatlarda  maxsus 

konstitutsiyaviy  nazorat  organlari  mavjud  emas.  Ular  bunday  organ 

bo'lishi 

kerak 

emas 

deb 

hisoblaydilar, 

sababi 

bunday  organlar 

parlamentning  oliyligini buzadi.  Maxsus  konstitutsiyaviy  nazorat  organlari 

yana bir marta parlamentning  oliyligi  konsepsiyasini  ishlab chiqqan  davlat 

Buyuk  Britaniyada  ham  yo'q.  Yana  konstitutsiyaviy  nazorat  organlari 

Niderlandiyada  ham yo'q.

To tali tar  sotsializm  davlatlarida  konstitutsiyaga  rioya  etilishi  ustidan 

nazoratni  prokuratura,  alohida savollar (inson  huquqlari,  atrof tabiiy  muhit 

himoyasi,  tillar  tengligi)  yuzasidan  esa  parlament  vakolat  bergan  organ 

(ombudsman)  amalga  oshiradi.  Jamoat  birlashmalarining  ustavlarini 

ro'yxatga 

olishda 

ularning 

konstitutsiyaga 

mosligini 

ro'yxatdan

5!


o'tkazuvchi  organ  (odatda,  Adliya  Vazirligi)  tekshiradi.  *

Ko'pincha 

ixtisoslashmagan 

organlar  o'z 

vakolat 

doiralarida 

konstitutsiyaviy  nazoratni  amalga  oshiradilar,  konstitutsiyaviy  kontrol  esa 

aynan  shu  maqsadda  tashkil  etilgan  maxsus  organlar  tomonidan  amalga 

oshiriladi.  Sud  konstitutsiyaviy  kontrolni  amalga  oshirishda  alohida 

ahamiyat  kasb etadi.  Anglo-sakson  huquq  tizimidagi  ko'pchilik  davlatlarda 

(Avstriya.  Hindiston,  Kanada,  AQSH  va  h.k.)  bu  tunksiyani  asosiy 

funksiyasi  jinoiy  va  fuqarolik  ishlarini 

ko'rish  bo'lgan 

umumiy 


yurisdiksiyali 

sudlar(umumiy 

sudlar) 

amalga 


oshiradi. 

Ba’zi 


mamlakatlarda,  bu  barcha  umumiy  sudlar  tomonidan  amalga  oshirilishi 

mumkin,  ammo  asosiy  hal  qiluv  qarorni  Oliy  sud  instansiyasi  к о 'rib 

chiqadi  (Skandinaviya  davlati,  AQSH,  Filippin,  Yaponiya),  boshqa 

mamlakatlarda  esa  konstitutsiyaviy  kontrol  faqat  Oliy  sud  tomonidan 

amalga  oshirilishi  mumkin  (Gana,  Shri  Lanka,  Estoniya),  Federatsiyalarda 

esa,  Federatsiya  sub’yektlari  (shtat  va  h.k.)  oliy  sudlari  tomonidan 

(Kanada,  Malayziya)  amalga oshiriladi,  biroq  hal  qiluv  qarorini  davlatning 

oliy  sudi  amalga oshiradi.

Ba'z.i  mamlakatlarda,  konstitutsiyaviy  kontrol  (nazorat)ni  amaiga 

oshirish  maxsus  organga  konstitutsiyaviy  sudga  yukJatilgan,  masalan, 

Germaniya,  Italiya  davlatlarida.  Odatda,  u  barcha  hokimiyat  tarmoqlaridan 

iborat 


tarkibda 

shakllantiriladi: 

qonunchilik- 

parlament, 

ijro 

hokimiyatidan-  prezident,  sud  hokimiyatidan  iborat  bo'ladi,  ba’zan  esa 



faqat  parlamentdan  iborat  bo'ladi,  masalan,  Yugosloviya,  Germaniya 

davlatlarida.  Uning  tarkibiga  nafaqat  yuqori  sud  stajiga  yoki  advokatlik 

amaliyotiga  ega  professionallar,  balki  huquq  va  siyosat  sohasidagi 

professorlar,  sobiq  davlat  xizmatchilari  ham  kirishi  mumkin.  Ular  odatda, 

umrbodga  tayinlanmaydilar,  aksincha  ancha  uzoq  muddatga  tayinlanadilar 

(biroq  12 yildan  ko'pga emas).9

Ko'pchilik  qonun  hujjatlarida  konstitutsiyaviy  sudning  birinchi 

vakolati  sifatida  konstitutsiyaviy  kontrolni  amalga  oshirish,  davlat 

organlari  va  mansabdor  shaxslarni  Konstitutsiya  va  qonunlarga  rioya 

ctishlarini  tekshirish  kiritilgan."'

Ba’zan  konstitutsiyaviy  sud  teng  vakolatlarga  ega  palatalarga  (odatda 

2taga) 


bo'linishi 

ham 


mumkin 

(masalan, 

Germaniyada), 

boshqa 


mamlakatlarda  esa  yagona  kollegiya  sifatida  ish  olib  borishi  mumkin 

(masalan,  Ispaniyada).

11 V .Y T i.C hirkin.  K o n s litu tsio n n o y e   pr.tvo  z n n ib e jn ix   stran .  М .:  Y u risi,  201)1.  sir  5 i .

"  V .Y K .C h irk in .  K o n slitu tsio n n o y e   p rav o   /a ru b e jn ix   strar».  М .:  Y u rist,  2001.  str-52.

|fl  In tern et  say ti-  “retin al  k u lic h k in e t/re fe rn l"   .  S m k b n a y a   sistcn ia

52


Ukraina 

«Konslitmsiyaviy 

sudi 

to'g'risida»gi 



konstitutsiyaviy 

qonunning  3-moddasida  yozilishicha.  Ukraina  Konstitutsiyaviy  sudi 

Konstitutsiyaning  butun  mamlakat  hududida  oliyligini  ta'minlovchi  kafolat 

ekanligi  mustahkamlab  qo'yilgan.

Ba'zi  bir  mamlakatlarda  konstitutsiyaviy  nazorat  funksiyasi  alohida 

yoki  Oliy  sud  tarkibida  bo'lishi  mumkin  bo'lgan  maxsus  konstitutsiyaviy 

kafolat palatasi  yoki  konstitutsiyaviy  na/.nrnl  palatasi  ham  amalga oshirishi 

mumkin.  Kolumbiya,  Peru,  Estoniya  davlatlarida  yuqorida  qayd  etilgan 

konstitutsiyaviy  nazorat  funksiyasini  amalga  oshiruvchi  maxsus  palatalar 

Oliy  sud  tarkibiga  kiradi.  Ba'/i  I'edciaisiva  (Germaniya)  sub’yektlarining 

o 'z   konstitutsiyaviy  sudlari  mavjud  bo'lib,  ular  doimiy,  ba'zan  esa 

vaqtincha faoliyat  yuritadi.

Qozog'iston,  Maroknsli.  Senegal,  Tunis  davlatlarida  konstitutsiyaviy 

kengashlar 

(uziladi, 

ba'zan 


ular 

konstitutsiyaviy 

sud 

yoki 


oliy 

konstitutsiyaviy  sud  deb  ham  nomlanadi.  Ammo 

l i n i n g  

tarkibiga  odatda, 

sudyalar emas  balki,  maslahatchilar  bo'lib,  ishini  ko'rib  chiqish  jarayonida 

sud  prolsedurasi juda kam  ishlatiladi.

Konstitutsiyaviy 

kengashlar 

odatda, 

sud 


korptisi 

ishtirokisiz 

sh ak 11 anti ri I adi.  Efiopiyada  Konstitutsiyaviy  izlanishlar  Kengashi  degan 

anologik organ  faoliyat yuritadi.  11

Pokistonda  konstitutsiyaviy  kontrolni  amalga oshiruvchi  Oliy  suddan 

tashqari  yana  ikki  organ  mavjud;  Islom  kengashi  (qonunlarning  Qur'onga 

va  sunnaga  mosligini  tckshiruvchi  parlament  uchun  maslahatchi  organ)  va 

federal  Shariat  sudidi  ba'zi  davlat  organlari  va  fuqarolaming  shikoyatlarini 

ko'rib  chiqadi  shu  jumladan,  fuqarolarga  taalluqli  bo'lgan,  shariatga  mos 

Kelmaydigan  aktlarni  ham  bekor qilish  huquqiga ega).12

Ko'pgina  davlatlarda  endilikda,  kontrolning  ikkala  modeli,  ya'ni 

maxsus  organlar  va  ixtisoslashmagan  organlar  qo'shilgan  (Gretsiya, 

Ispaniya,  Italiya).  Ba'zan  maxsus  konstitutsiyaviy  nazorat  organlariga 

boshqa  vazilalar  ham 

yuklanishi 

mumkin 


rel'erendumning 

to'g'ri 


o'tkazilishini  nazorat  qilish,  natijalarini  e’lon  qilish  (Fransiyada),  markaziy 

va  mahalliy  organlar  o'rtasidagi  vakolatlar  to'g'risidagi  rmizokarali 

masalalami  ko'rib  chiqish  (Ispaniya),  respublika  prezidentiga  parlament 

tomonidan  qo'yilgan  aybni  tekshirish  (Italiya),  konstitutsiyaga  zid  siyosiy 

partiyalar  tuzilmasligini  (GFR),  deputatlarni  mandatidan  mahrum  qilish 

to'g'risidagi  parlament  qarorini  tasdiqlash  (Slovakiya).

Konstitutsiyaviy 

kontrol 


sudiga 

davlat 


oliy 

organlari 

va

11  V   Y I -   (  j i n k  n>  K i m s t i t n K i i M m o y r   p r a v o   / a m b r j n i x   s t r ; m .   - M   :  Y n r k t   ? 0 0  I  s i r   S.2



1  O '- .h .t  j o u i . i   s ir   5T

S3


mansabdorlari,  Federatsiya  sub’yektlari,  avtonom  hududlar,  deputat  va 

senator  gurulilaii,  ombudsman,  fuqarolar  agar  ulaming  konstitutsiyaviy 

huquqlari  buzilsa,  (odatda  o 'z   ishlarini  umumiy  sudlar  tomonidan 

ko'rilganidan  keyin)  murojaat qiiishlari  mumkin.  Nihoyat,  agar  fuqaroning 

huquqlari  o'z  mamlakatida  barcha  loifadagi  sudlar  tomonidan  loptalsa,  u 

xalqaro  sudga  va  xalqaro organlarga murojaat  etish  huquqiga ega.1 ’

Agar  konstitutsion  nazorat  kollektiv  organ  tomonidan  amalga 

oshirilsa,  qaror  ko'pchilik  ovoz  bilan  qabul  qilinadi.  Konstitutsion 

nazoratni  amalga  oshiruvchi  maxsus  organlar  kaindan  kam  hollarda 

qonunni  bekor  qilish  to'g 'risida  qaror  qabul  qiladilar.  Qoidaga  ko'ra,  bu 

organlar  faqat,  qonunning  konstitutsiyaga  mos  emasligi  to'g'risida  qaror 

qabul  qiladilar.

Bu  qonunni  rasman  bekor  qilish  uchun  asos  bo'ladi.  Uning  qarori 

ustidan  odatda  shikoyat  qilib  bo'lmaydi.  Am m o  ba'zi  davlatlarda  shikoyat 

qilish  mumkin.

Masalan,  lifiopiyada  konstitutsion  izlanishiar  sudi  qarori  ustidan 

Parlamentning  yuqori  palatasiga shikoyat qilish  m umkin14.

4-§. Nosudiov  konstitutsiyaviy  nazorat organlari

Ba’zi  mamlakatlarda  sud  bo'lmagan  organlar  tuzilishi  mumkin. 

Masalan,  Fransiyada  konstitutsiyaviy  nazorat  kengashi  to'qqizla  a’zosi 

mavjud  bo'lib,  Prezident,  Milliy  Kengash  raisi,  Senat  raisi  uchtadan 

nomzodni  tayinlaydi.  Shuningdek,  lining  tarkibiga  sobiq  prezident  ham 

kiradi.


Bir  qator  mamlakatlarda  konstitutsiyaviy  nazorat  funksiyasini 

prezident  amalga  oshiradi.  Prezident  asosiy  qonunga  ko'ra  (masalan, 

Ruminiya,  Ukraina,  Fransiya  mamlakatlari  konstitutsiyasida)  konstitutsiya 

kafolati  hisoblanadi.  Bu,  asosan  quyidagilarda  namoyon  bo'ladi,  Prezident 

parlament  tomonidan  qonun  qabul  qilinganidan  keyin  va  uning 

promulgatsiya  (Prezident tomonidan qonunning  imzolanishi  va uning  e’lon 

qilinishi)dan  oldin  veto  (qonunni  imzolamaydi  natijada  qonun  kuchga 

kirmaydi)  huquqini  qo'llash  huquqiga  ega,  yoki  bo'lmasa  prezident  shu 

qonunning  konstitutsiyaviyligi  yuzasidan  maxsus  konstitutsiyaviy  nazorat 

organiga  murojaat qilishi mumkin.

Ba’zi  musulmon  davlatlarida  konstitutsion  diniy  kcngashlar  tuziladi. 

Eronda  konstitutsion  kontrol  o'ziga  xos  organ  nazorat  kengashi 

(Q o'riqchilar  kengashi)  tomonidan  amalga  oshiriladi.  Kengash 

12

O 's b a jo v d n .



1 V .Y H .C h n k in .  Kojt4iiuHsu>nno>e  p rav n   /.a m b c |in x   sita u .  М .:  Y u n s i.  2001.  str-fift.

54


shaxsdan  iborat  bo'lib,  ulardan  oltiiasi  ruhoniy,  davlat  boshlig'i  tomonidan 

tayinlanadi,  qolgan  oltitasi  esa  yurist  bo'lib,  parlament  tomonidan 

tayinlanadi. 

Kengash 


qonunlarning 

nafaqat 


Konstitutsiyaga 

balki, 


Qur’onga  mosligini  ham  tekshiradi.  19X2  yil  «Agrar  relorma  va  ichki 

savdo  monopoliyasi»  to'g'risidagi  qonunm,  1987  yil  esa  «Mehnat 

to'g'risidagi  qonun»ni  bekor  qilgan.  Ammo  shunday  bo'lsa.  ham  oxirgi 

so'z  parlamcnlga  tegishli  hisoblanadi.  Na/orat  cjiInvchi  kengash  va 

parlamenl  o'rtasida  kelishmovchiliklar  kelib  chiqsa,  ulami  bartaraf  etish 

uchun  maxsus  kelishliruvchi  organ  mavjud.



5-§.  K onstiiutsiyaviv  na/orat  organlarini  shakllantirish  tartihi

Xorijiy  mamlakatlai  lapibasida  Konstitutsiyaviy  na/orat  organlarini 

shakllantirishning  quyidagi  ко  nmshlari  mavjud:

Parlament  yo'li  bilan  shakllantirish 

Konstitutsiyaviy  nazorat 

organiniig  hamma  larkibi  mamlakat  parlamenti  tomonidan  shakllantiriladi. 

Masalan,  (iermaniyada  konslitutsiyaviy  sudi  niamlakat  parlamenlining 

yuqori  palatasi 



Ihimlc

si.ii  tomonitlan  shakllantiriladi,  Bunda  nom/ocHar 

palatajami  deputallariaing 

\

  qism  ovozini  to  plastii  lozim.

Aralash  shaklllaiid.i 

Konstitutsiyaviy  na/orat  organini  shakllan- 

tirishda,  faqatgina  biigina  organ  ishtirok  etmasdan,  balki  hokimiyatning  bir 

necha  organlari  ishtiiok  etadi.  Ya'ni  unga  ko'ra,  konstitutsiyaviy  na/oratni 

bir nomzodini  layinlash  bir necha  davlat  hokimiyati  ixtiyoricla  bo'ladi.

Masalan,  Ispaniyada  Konstitutsiyaning  159-moddasiga  muvofiq 

konstifmsiyaviy  nazorat  sudining  12  a'zosi  rasrnan  qirol  tomonidan 

tayinlansada,  ammo  nonv/.odlarni  ko'rsatish  quyidagicha  tartibdan  iborat: 

Nomzodlardan  4  tasi  Quyi  palaLa  takliП  bilan  to'rttasi  yuqori  palata  takliSi 

bilan  ikkitasi  hukumat  va  ikkitasi  sud  hokimiyati  bosh  kengashi  tomonidan 

taqdim  etiladi.  Qirol  ulami  inkor etishi  mumkin  emas.

Nomzodlar  parlamentda  deputatlarning  1/3  qism  ovoz  berish  yo'li 

bilan  tanlanadi.  Aslida  Oliy  sud  nomzodini  prc/idcni  beradi  va  unga  senat 

rozilik  berishi  lozim.  Ammo  amalda  Oliy  sud  sudyalari  Senat  roziligini 

olgach  tayinlanishi  mumkin,  agar  senat  nomzodni  inkor  etsa  u  holda 

boshqa  nomzod  к о 'rsaliladi.

Masalaning  ikkinchi  tomoni  shundaki,  senatning  o'zi  nomzodni  taklif 

qilmaydi,  balki  ko'rsatilgan  nomzodni  faqatgina,  ijobiy  yoki  salbiy  javobi 

asosida  ma’qullaydi  yoki  inkor etadi.

Aralash  tarlibi,ца  shunday  xususiyat  xoski,  konstitutsiyaviy  na/orat 

organi  xodimlari  hokimiyatning  turli  tarmoqlari  tomonidan  tayinlanadi.

Fransiyada  konstitutsiyaviy  nazorat  kengashi  to'qqizta  a'zosi  mavjud



bo'lib,  Prozidcnl.  Milliv  Kengash  raisi,  Sena»  raisi  uchtadan  nomz.odm 

layinlavdi,  Ular  to'qqi/  yil  muddatga  tayinlanadi,  Shunga  o'xshash  tartib 

Italiya  va  Avslrivada ham  mavjud.

Konstitutsiyaviy  na/.orat  organini  pnrlamentsiz  shakllanfirish  usuliga 

misol  Yaponiyada  konsfilutsiyaviy  nazoral  sudining  15  a'zosi  Ministrlar 

Kabincti  tomonidan,  hukumat  tomonidan  tayinlanadi.  Rais  esa  impcrator 

tomonidan  tayinlanadi,  ya'ni  ushbu  tizirmla  konstitutsiyaviy  nazorat 

organini  shakllantirishda  parlament  ishtirok  etmavdi.



6-bob.  ijtim oiy  tuzum ning  konstitutsiyaviy -  huquqiy  asoslari

1-§.  Ijtimoiy  tuzum ning  konstitutsiyaviy  -  huquqiy

asoslari

2-§.  Ijtimoiy  tuzum  va  davlat

3"§.  Ijtim oiy  tuzum  tarkibi

4-§. 

I j t i m o i y   t u z u m   v a   k o n s t i t u t s i y a v i y   l u i q u q



1-§.  Ijtimoiy  tuzum ning  konstitutsiyaviy -  huquqiy  asoslari

Ijtim oiy  tu z u m   -   1  u  ijtim oiy  m i i n o s a b a tla in in g   ta ri x a n   v u ju d g u   kcl-

ga n   v a   r i v o jla n a y o tg a n   m u a y y a n   tizim idii  yoki  b o s h q a c h a   q ilib   aytgcoida.

-   j a m iy a tn in g   ish lab   c h i q a r is h .  malisiiK  llarni  t ;u |s i м 

1

1 ash  \ a   ayirhosh- 



la s h n in g   m u a y y a n   da ra ja si  b d a n ,  ijm noiv  o u g n in g   o ' z i g a   xos  xnsiisiy ailari 

va  i n s o n l a m i n g   lutli  s o h a la r d a g i  o ' / a r o   im m o s a b a tla r i d a g i  a i u m a l a r i  btkm 

b o g ' l i q   b o ' l g a n .   d a v l a t  v a   h u q u q   b d a n   m u h o f a z a   e t ila d ig a n   r m m o s a b n l b f  

m a jm iiid ir .  Ijtim oiy  t u z u m n i n g   y u z a g a   k elish in i  taqoz.o  ctuvi.-hi  y u q o r id a  

a y t ilg a n   o m il ia r g a   k e l a d i g a n   b o 'is a k .   u  h o ld a   shuni  k o ' z d a   tu!is!i  kcrakki, 

u l a r  j a n n y a t n i   ta shkil  e t u v c h i  m u a y y a n   s h a k lla r   o r a s id a g i  b o g 'l i q l i k   u  yoki 

bu  m a m l a k a t d a   bir  te k is  e m a s.  M a s a la n ,  is hlab  c h i q a r i s h   so h a sid a g i

о   z g a r is h la r   h a r   d o i m   h a m   tezda  ijtim oiy  Uizurnnin g  u  y o k i  bu  tiz im id a 

te g ish li  о  z g a r is h la r   r o ' y   b e r is h i g a  o lib   k e l m a y d i .  O d a t d a ,   m a 'l u m   bir  vaql 

o ' t a d i ,  

o ' z g a r i s h l a r  

y i g 'i l i b  

q o la d i, 

n n i s t a h k a m l a n a d i  

va 

faqat 


o ' s h a n d a g i n a   i jt im o iy   t u z u m n i n g   m a 'l u m   tiz im i  ic hidagi  tu z ilm a n in g  

o ' z g a r i b   q o lg a n lig m i  k o ' r i s h   m u m k in .  I jtim o iy   a n ’a n a l a r   e s a   u n d a n   ham  

a s m   se kinlik  b ila n   o ' z g a r a d i ,   ijtim o iy   h a y o t d a   z i d d i y a t l a r   va  h a tto   b o 'x i o n  

( k r i / i s j l a r n i   keltirib  c h i q a r g a n   h o ld a   ijtim o iy   t u z u m n i n g   o ' z   v aq tid a 

o ' / g a r i s h  iga  lo 's q i n l i k  

qiladi, 


B u n d a y  

h o lla r d a   ijtim o iy  

tu z u m n in g  

o ' z g u r i s h i   faqat.  k rizis  b a r tu r a f  c t ilg a n d a n   k c y i n g i n a  r o ' y   b e ris h i  m u m k i n



2-§.  Ijtimoiy  tuzum  va  davlat

Ijtim o iy   tu z u m   h a r   d o i m   d av lat  ta'siri  o s t i d a   b o ' l a d i .   D a v la t  esa 

j a m i y a t   t o m o n i d a n   u n i n g   u m u m i y   m a n fa a tla r in i  h i m o y a   q ilish ,  j u m l a d a n ,  

ijt im o iy   tu z u m n i  h i m o y a   qilish  u c h u n   ta sh k il  q ili n a d i.  A m m o   d a v la t 

m u a y y a n   rn u s ta q i liik k a   e g a   b o 'l i b ,   k o ' p i n c h a   k u c h li  m a j b u r l a s h   vosit aia ri 

o r q a ii  d a v l a t  h o k im i y a ti  m a n fa a tl a rig a   j a m i y a t   m a n f a a tl a r in i  b o ' y s u n  

d i r g a n   ho ld a ,  j a m i y a t d a n   h a m   a n c h a   usUin  k o ' r i n a d i .   D a v la t  o ' z   siyosati, 

y a ’ni  d a v l a t  o r g a n la ri ,  m u a s s a s a la ri  va  m a n s a b d o r   s h a x s l a r i n i n g   u v u s h g a n  

v a   m u a y y a n   m a q s a d g a   y o ' n a l t i r i l g a n   faoliyati  bilan  ijtim o iy   t u z u m g a   o ' z  

ta'sirini  o 't k a z a d i .



Bu  fa o liy a t  ijtim o iy   e h t iy o jla rd a n   k e lib   ch iq a d i.  S hu  t a r / d a   ijtim o iy  

tu z u m m r tg   shakli  k o ' p   h o lla r d a   d a v la t  t o m o n i d a n ,   b in o b a r i n ,   s u b ' y e k i i v  

o m il  bilan  b c lg ila n a d i.  B u ' / i d a   d av lat  ta'siri  faqat  u n in g   s h a k lig a   cnuis, 

m a z m u n i g a   h a m   o 't k a / .i l g a n d a ,   ijtim oiy  t u / u m   v u l y u n t a r i s l i k is  cjayia 

q u r is h   q u r b o n i  b o 'la d i .   Q a t o r   m a m la k a tl a r d a ,   j u m l a d a n ,   R o s s iy a d a   h a m  

k o n i m u n i s n k   ta jr ib a la r   b u n i n g   m u a y y a n   h r   xalq  v a   h a tto   buturi  in soniyat 

u c h u n  

q a n c h a l ik  

x a v fli 

e k a n lig i 

y a q q o l 

n a m o y i s h  

cldi. 

Turli 


m a m l a k a t l a r d a   j a m i y a t   h a y o t in in g   a n c h a   o ' x s h a s h   s h a ro it la r id a   biz  bu 

i n a m la k a tl a r n in g   ijtim o iy   tu z u m i da  k o ' z g a   ta sh la n a rli  t a f o v o 't l a r n i   tezte z 

k u / a l a m i z   va  bu  hoi  s u b ’y e k i iv   o m il n in g   ta ’siri  s if a tid a   n a m o y o n   b o 'l a d i .

3-§.  Ijtimoiy  luzum   tarkibi

I jtim o iy   t i r a i m n i n g   tu zilis hi  t o 'r t t a   ic h k i  tiz im d a n   sh a k lla n g a n  

b o 'l a d i ,   ula r j a m i y a t   h a y o t i n i n g   tegishli  s o h a l a r i d a g i   ijtim o iy   m u n o s a b a t l a r  

tiz im ini  k o 'r s a t i b   tu radi.  B u   ichki  ti/.imku  q u y i d a g i l a r d i r

a)  iq tis o d iy   m u n o s a b a t l a r

b)  ijtim oiy   (so tsia l)  n i u n o s a b a t l a r   (tor  m a 'n o d a )

v)  m a 'n a v i y - m a d a n i y   m u n o s a b a t l a r

g)  siy o s iy   m u n o s a b a t la r .

Bu  s i n f   ( g u r u h ) la s h tir is h ,   b o s h q a   har  q a n d a y   g u r u h la s h l ir is h   kabi, 

a lb a tta ,  shartlidir.  H a r   d o i m   h a m   iq tisodiy  v a   ijtim o iy   m u n o s a b a t l a r  

o r a s id a n   a n iq   bir  c h i z iq   o t k a z i b ,   c h c g a r a l a s h n i n g   irn k o n i  b o ' l a v e r m a y d i .  

J a m i y a t n i n g  

d a v l a t  

t o m o n i d a n  

ta shkil 

e t ilis h id a g i 

s iy o s iy  

v a z iy a t 

k o 'p c h i l i k   ijtim o iy   m u n o s a b a t l a r d a   bor,  h ec h   b o ' l m a s a ,   b o s h q a   g u r u h la r g a  

a j ra tilg a n   m u n o s a b a t l a r d a   m a v j u d  

A m m o   sh a rtli  r a v is h d a g i  u s h b u  

g u r u h l a s h t i r u v   j a n i i y a t d a g i   u  yoki  bu  m u n o s a b a t l a r n i n g   x u su siy a tla r in i 

ta v s if la s h   u c h u n   q o ' l l a n i l i s h i   m u m k i n .

H a r   bir  ic h k i  t iz im   ijtim o iy   tu z u m n i n g   q o l g a n   b o s h q a   ic h k i  tizim lari 

b ila n   u z v i y   b o g ' l i q d i r .   B u   d e m a k ,   a y n a n   o ' z a r o   b o g ' l i q l i k ,   o ' z a r o   bir- 

b ir ig a   t a ’sirdir,  y a ’ni  faq a t  b ir   ichki  t iz im n i n g   b o s h q a s i g a   ta 's irig in a   e m a s  

( m a s a la n ,   iq ti s o d iy   ic hki  t iz im n i n g   b o s h q a   bir  ic h k i  ti z i m g a   к о ' r s a ta d ig a n  

ta'siri  e m a s ) .   Ichki  t i z i m l a r   o ra sid a g i  b ir - b i ri g a   b o ' l g a n   o ' z a r o   ta'sir, 

k o ' p i n c h a ,   d c y a r li  h u q u q i y   ta rtib g a   solinadi.  U n i n g   a s o s i y   ta m o y illa r i  e s a  

k o n s ti tu ts iy a v iy   h u q u q   b ila n   ta rtib g a   solinadi.

V o k u i M n s t i k  

-   siy.-»4H U h  v a   i j l m i o t y   l u iy o u h v .  o b y e k t i v   m a v j u t )   s h a r o i i l a i   \ a   i j n m i n i y a t l a r n i   с 

s u b   y e k i i \   i j a r o i l a i

5N


4-§.  Ijtimoiy  tuzum  va  konstitutsiyaviy  huquq

D a v la t  ijtim o iy   t u / u m g a .   e n g   a v v a lo ,  ijtim oiy  m u n o s a b a t i a m i  

h u q u q iy   ta r t ib g a   s o lish   -   h u q u q i y   m c 'y o r la rn i  b c l g ila s h   v a   tasdiqia.sh  va 

u l a r n i n g   ta tb iq   c tilishini  t a 'm i n l a s h   v o s it a s id a   ta'sir  k o ' r s a t a d i .   H o z ir g i 

z a m o n   d e m o k r a t i k   r a v is h d a   tashkil  etilga n  ja m i y a t d a ,   h u q u q i y   ta rtibga 

so lish   k o n s ti tu ts iy a   v a   b o s h q a   k o n s titu ts iy a   a h a m i y a t i g a   e g a   b o ' l g a n   ./ 

h u q u q i y   m a n b a l a r g a   ta y a n a d i.  D e m o k r a t i y a   b o ’ h m s a   y o k i  y e ta r li  d a r a ja d a  

t a r a q q i y   e t m a g a n   b o ' l s a .   d a v l a t n i n g   ijiim oiy  t u / u i u g a   ta'siri  is tis n o   qilinadi 

y o k i  bu   ta ’sir  k u c h   v o s it a s id a   a m a l g a   o shirila di.

B u n d a y  

h o la td a. 

11

 



h u q u q iy  

b o 'l i b  

k o 'r in i s h i 

m u m k i n ,  

y a ’ni 

k o n s ti tu ts iy a la r,  q o iu m l a r   va  b o s h q a   m e 'v o n y   h u jja lla r   is h la b   ehiuila di, 

c'lo n   q ilin a d i,  b iroq  u la m in g   m a / n m n i   ко  pin c h a  h u q u q q a   q a r sh i  b o ' l a d i ,  

to r   h u k m r o n   g i m i h l a r   uianl'aallarin i  a k s  ettiradi,  xolos.  Bu  m a n fa a t 

ta s h q a r id a n   q a r a g a n d a ,   n iq o b la rig an   b o 'l a d i .   biroq  u ning  a m a l g a  osh irilish i 

ja m iy a t  m a n f a a tl a r ig a   z a r a r   k cltiradi.  S hu  bois.  albatta,  z o ' r a v o n l i k ,   kuch 

v o sit a la ri n i  q o   lianishini  ta lab   qila d i.

K o n .s titu ts iy a v iy - h u q u q iy  

s o t s i a l l a s h t i n s h  

te n d e n s i y a s i.  

a v v a lo  

s h u n d a   o ' z   ifodasini  to p a d ik i,  y a n g i  a v l o d   k o n s tilu ts iy a la ri  ijtim o iy   tu/.um 

a s o s la rin i  o z m i - k o 'p m i   t o ' l a   ta r z d a   ta rtib g a   so lish g a   h a r a k a t  qildi,  ya'ni 

y u q o r i d a   ta 'k i d la b   o ' t i l g a n   ijtim o iy   t u z u m n i n g   t o ' r t t a   ic hki  tiz im ig a 

q a r a tilg a n   m e ’y o r la r n i  k o n s ti tu ts iy a la r g a   k irita   bo sh la d i.  B u  m e ’y o r l a r   ko' p 

h o ll a r d a  

k o n s ti tu ts iy a v iy  

h u q u q  

s u b ’yektlarinirsg, 

u l a m i n g  

o ' z a r o  

m u n o s a b a t l a r i d a  

( k o ' p i n c h a  

d a v l a t  

a r a la s h u v in i 

t a la b  

q il m a y d i g a n )  

m u a y y a n   a x lo q   qoid alaririi  b c l g ila s h   y o k i  ta s d iq la s h d a n   k o ' r a ,   k o ' p r o q  

ja m i y a t   h a y o t in in g   te gishli  so h a Ja r id a g i  d a v l a t   siyosati  ta m o y ill a r in i  e ’lon 

q ila d i,  d a v l a id a   u n in g   o r g a n la r i ,  tn u a ssa s a lu r i,  m a n s a b d o r   s h a x s l a r   o r q a h  

m u a y y a n   sha kl  ( t a i z ) d a   u s h b u   s o h a l a r d a   fa o liy a t  к о ' r s a ti s h   m a jb u r iy a ti n i 

y u k la y d i.

K o ' p c h i l i k   konstitut.siyalarda,  ijiim o iy   tu z u m   a s o s la r in i  ta rtib ga 

so iu v c h i  m c ’vorlai  turli  bob  v a   b o ' l i m l a r g a   b o ' i i n g a n ,   faqat.  s a lm o q li  bir 

q i s m i   in so n   v a   f u q a r o   h u q u q   v a   e rk in l ik la rin i  ta rtib g a   s o iu v c h i  b o b   h a m d a  

b o 'H m l a r d a   b e rilg a n .  U la r   u s h b u   b o b   v a   b o ' l i m l a r d a   d a v l a t n i n g   ( u m u m a n  

o m m a v i y   h o k i m i y a t   m u a s s a s a la ri n in g )   te g ish li  h u q u q   v a   e r k i n l i k l a r n i n g  

r o ' y o b g a   ch iq a r ilis h in i  t a ’m in l o v c h i  siy o s a tn i  o lib   b o r is h   m a jb u r iy a t 

( b u r c h ) l a n m   b e lg ila y d i.

M a s a l a n ,  

1947  yild a g i  Ita liy a   K o n s titu ts iy a s i  i jt im o iy   tu z u m n i 

“ A s o s i y  

ta m o y i l l a r ” 

nom li 


kirish 

q i s m i d a  

h a m d a  

“ H u q u q  

va 

m a jb u r i y a t l a r '’ 



n o m li 

I - q i s m i d a  

ta rt ib g a  

s o iu v c h i 

m e ’y o r l a r  

bilan 


m u s t a h k a m l a n g a n .  

B u n g a  

m u v o f iq ,  

b o b la r  q u y i d a g i c h a  

n o m la n g a n :

59


" F u q a r o l i k   m u n o s a b a t l a r i ” ,  “ I jtim o iy -a x lo q iy   m u n o s a b a t l a r ” ,  “ Iq tiso d iy  

m u n o s a b a t l a r ” 

va 

‘‘S iy o s i y  



m u n o s a b a t l a r ’'. 

Bu 


b o b l a r d a  

in so n  

va 

f u q a m l a r m n g   h u q u q ,   e r k i n l i k   va  m a j b u r i y a t l a n   bilan  b ir   q a l o rd a ,   d av lat 



s i y o s a t m i n g   te g ish li  t a m o y ill a r i  h a m   y o z i b   q o 'y i l g a n .   M a s a la n ,   35- 

m o d d a d a   s h u n d a y   d e y i la d i :

“ R e s p u b l i k a   m e h n a t n i n g   b a r c h a   sh a k l  v a   k o 'r i n i s h l a r i n i   m u h o f a z a  

q ila di. 

U  

m e h n a t k a s h l a r n i n g  



k a s b  

m a h o i a t m i n g  

o s h i s h i g a  

va 


t a y y o rg a r l ig ig a   g ' a m x o ' r l i k   q ila di.  U   m e h n a t  h u q u q la ri n i  b e l g ila s h   va 

ta rtib g a   soltslm i  m a q s a d   q ilib   q o ' y g a n   x a l q a r o   s h a r t n o m a l a r g a   q o 's h i l a d i  

v a   la s h k ilo t la r g a   y o r d a m   ( k o ' m a k )   b era d i.

U   q o n u n   b ila n   u m u m i y   m a n l a a t l a r   u c h u n   b e l g ila b   q o ' y i l g a n  

m a jb u r i y a t l a r   b a j a r ilg a n   ta q d ir d a ,   e m i g r a t s i y a   c rk in l ig in i  tan  o la d i  ( e 'tir o f  

e t a d i)   v a   ita liy a lik i a rn in g   x o r i j d a   ijilad ig an   m e h n a tl a r in i  m u h o f a z a   q ila d i" .

Ijtim o iy   lu z u m   a s o s la ri  x u d d i  y u q o r i d a g i g a   o ' x s h a s h   t a r z d a   1978 

y ild a g i  I s p a n iy a   K o n s tit u ts iy a s i  b ila n   h a m   ta r t ib g a   s o lin g a n .  B i r o q   u n in g  

“ A s o s iy   h u q u q   v a   m a j b u r i y a t l a r "   d e y i lg a n   I - q i s m i d a   “ ijtim o iy   v a   iq tiso d iy  

s iy o s a t n i n g   a s o s iy   t a m o y i l l a r i ’’  h a q id a g i  3 - b o b   k eltirilg a n .  U s h b u   b o b d a  

o m m a v i y   h o k im i y a t  va  d a v l a t n i n g   inson  v a   j a m i y a l g a   n is b a ta n   bir  q a t o r  

m a jb u r iy a f la r ig a   ta’r i f   k eltir ilg a n .  B iroq  K o n s tit u ts iy a n in g   5 3 - m o d d a ,   3- 

q i s m i g a   m u v o f iq   s u d l a r   u s h b u   b o b n m g   q o i d a   ( rne’y o i j l a r i n i   e m a s ,   ula rni 

r iv o jla n tir u v c h i  q o n u n l a r n i   b e v o s i t a   q o 'l l a s h l a r i   m u m k i n .   B u n d a n   ta shqari 

o m m a v i y   h o k i m i y a t   v a   d a v l a t n i n g   ijt im o iy - iq ti s o d iy   s o h a d a g i  b ir   q a t o r 

m a jb u r iy a tl a r i  b e l g ila n g a n   “ Iq tis o d iy o t  v a   m o l i y a v i y   m a b l a g ' l a r ”  d e b  

n o r n la n g a n   V II   q i s m   k o n s t i t u t s i y a d a   o ' z   ak s in i  to p g a n .

1949  y i l d a   q a b u l 

q ili n g a n  

H i n d i s t o n  

K o n s t i t u t s i y a s i d a   a s o s iy  

h u q u q l a r   t o ' g 'r i s i d a g i   III  q i s m d a n   k e y i n   d a v l a t   s i y o s a tin i n g   ( ra h b a r lik )  

a s o s i y   t a m o y ill a r in i  t a ’r ifl o v c h i  IV   q i s m   k e la d i.

1988  yilg i  B r a z i l i y a   F e d e ra tiv   R e s p u b l i k a s i   K o n s tit u ts iy a s in in g  

x u s u s i y a ti 

s h u n d a k i,  

ij t i m o i y  

t u z u m n i n g  

a y r i m  

t a r a f k u i n i  

( b a'zi 

t o m o n l a r i n i )   v a   t u z u m g a   d a v l a t   siy o sati  t a ’sirini  a s o s i y   t a m o y i l l a r   h a m d a  

a s o s i y   h u q u q   v a   k a f o l a t l a r g a   b a g ' i s h l a n g a n   I  v a   II q i s m l a r d a   ta r t ib g a   so lish  

b i l a n   b ir   q a t o r d a ,   u  “ I q t i s o d i y   v a   m o l i y a v i y   tu /.u m ”  d e b   n o r n l a n g a n   V II 

q i s m n i  

va 


“ Ijtim o iy  

t u z u m ” 

d e b  

n o r n la n g a n  



V II I  

q i s m n i  

o ' z i d a  

m u j a s s a m l a s h t i r g a n .   B u   s o ' n g g i   (VII  v a   V II I)   q i s m l a r d a   u m u m a n   ijt im o iy  

tu z u m n i  tashkil  e t u v c h i  b a r c h a   to 'r t la   s o h a d a g i  ijt im o iy   m u n o s a b a t l a r   t o ' l a  

v a   batal'sil  ta rt ib g a   s o li n g a n .   M a s a l a n ,   V II   q i s m d a   i jt im o iy   h im o y a l a n i s h ,  

ta 'lim ,  m a d a n i y a t   v a   s p o i l ,   fan  va  te x n ik a ,  ijtim o iy   k o m m u n i k a l s i y a  

(a lo q a la r) ,  e k o l o g i y a   ( ta s h q i  m u h it ),   n ik o h   v a   oila,  h i n d u l a r   m a q o m i   k abi 

i jt im o iy   m u n o s a b a t l a r   g u r u h l a r i   ta rt ib g a   so lin g a n .

6D


Ijtim o iy   t u / u m n i   tashkil  c l u v c h i  m u n o s a b a t la r   q a n c h a l ik   batafsil 

k o n s ti tu ts iy a v iy   h u q u q iy  

j i h a t d a n  

ta rt ib g a  

s o lm m a s i n ,  

tu g a sh i, 



n ih o y a s i g a   yctishi  m u m k i n   e m a s .   S h u n i n g   u c h u n   h a m   yax lit  ijtim o iy  

tu/.um   e m a s ,   I’aqa t  ijtim oiy  t u / u m n i n g   a s o sla rig in a   k o n s ti lu ls iy a v iy - 

luiqiiqiy  institut  ( m u a s s a s a )   h is o b l a n a d i ,   ya'ni  tegishli  k o n s ti tu ts iy a v iy -  

h tiq u q iy   m e 'y o r la r   faqat  a s o siy   iq ti s o d iy ,   ijtim oiy,  m a 'n a v i y - m a d a n i y   v a  

s iy o s iy   ijtim o iy   m u n o s a b a t la r n i  m u s t a h k a m l a y d i .   B u n d a   siy o s iy   ijtim o iy  

m u n o s a b a t l a r   b o s h q a la r id a n   k o ' r a ,   o d a t d a ,   k o ' p r o q   va  k e n g r o q   ta rt ib g a  

so lin ad i.

6)

1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   54




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling