O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov


Download 5.01 Kb.
Pdf ko'rish
bet1/18
Sana18.02.2017
Hajmi5.01 Kb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   18

O‘ZBEKISTON RESPUBLIKASI OLIY VA O‘RTA MAXSUS
TA’LIM VAZIRLIGI
O‘RTA MAXSUS, KASB-HUNAR TA’LIMI MARKAZI
A.G.G‘aniyev,  A.K.Avliyoqulov,
G.A.Almardonova
F I Z I K A
I I   q i s m
Akademik litsey va kasb-hunar kollejlari
uchun darslik
6- n a s h r i
«O‘QITUVCHI» NASHRIYOT-MATBAA IJODIY UYI
TOSHKENT–2008
www.ziyouz.com kutubxonasi

Fizika-matematika fanlari nomzodi, dotsent A.G. G‘ANIYEV
tahriri ostida
Taqrizchilar: fizika-matematika fanlari nomzodlari, dotsentlar:
A.S. NO‘MONXO‘JAYEV, X.I. ISAYEV
texnika fanlari nomzodlari, dotsentlar:
M. ISROILOV, J. NURMATOV
Mazkur  darslik  akademik  litsey  va  kasb-hunar  kollejlari  uchun
mo‘ljallangan «Fizikadan namunaviy o‘quv dasturi» asosida yozilgan. Unda
fizika kursining «Optika» va «Kvant fizikasi asoslari» bo‘limlari bayon etilgan.
Har bir mavzu bo‘yicha sinov savollari, boblarning oxirida masala yechish
namunalari, mustaqil yechish uchun masalalar va test savollari keltirilgan.
Darslik  akademik  litsey  va  kasb-hunar  kollejlari  talabalari  uchun
mo‘ljallangan.
G‘
 
1604010000–56  Qat. buyurt. – 2008
   
 
 
353(04) – 2008
© «O‘qituvchi» nashriyoti, 2003.
©  «O‘qituvchi»  nashriyot-matbaa
ijodiy uyi, 2008.
ISBN  978-9943-02-071-9
ÁÁÊ 22.3 ÿ 722
www.ziyouz.com kutubxonasi

SO‘ZBOSHI
Ushbu darslik «O‘qituvchi» nashriyot-matbaa ijodiy uyida chop
etilgan «Fizika» (I qism) darsligining davomidir.
Darslik akademik litsey va kasb-hunar kollejlari uchun mo‘l-
jallangan bo‘lib, O‘zbekiston Respublikasi Oliy va o‘rta maxsus
ta’lim vazirligi tasdiqlagan «Fizikadan namunaviy o‘quv dasturi»
asosida yozilgan. Unda optika va kvant fizikasi asoslari yoritilgan.
Har bir mavzuning boshida uning qisqacha mazmuni, oxirida
esa sinov savollari keltirilgan. Mavzular kichik mavzularga ajratilgan
bo‘lib, ular mavzuni o‘qitishdan ko‘zlangan maqsad va zaruratni
aniqlashtirishga imkon beradi. Darslikning yozilish uslubi mashg‘u-
lotlarning model sistemasida o‘tilishiga, o‘quvchilarning mavzularni
mustaqil o‘rganishiga zamin bo‘la oladi.
Shuningdek, har bir bobdan keyin masala yechish namuna-
lari, mustaqil yechish uchun masalalar, test savollari va bobning
asosiy xulosalari keltirilgan.
Darslik  mualliflar  jamoasi  tomonidan  tayyorlangan  bo‘lib,
I bobni  A.G. G‘aniyev  va  G.A. Almardonova,  IV  bobni
A.G. G‘aniyev  va  A.K. Avliyoqulov,  qolgan  boblarni  esa
A.G. G‘aniyev  yozgan.
Darslikni tayyorlash davomida bergan qimmatli maslahatlari
uchun fizika-matematika fanlari nomzodi, dotsent A.S. No‘mon-
xo‘jayevga, fizika-matematika fanlari nomzodi, dotsent X.I.Isayev-
ga, texnika fanlari nomzodi, dotsent M.Isroilovga, texnika fanlari
nomzodi,  dotsent  J.Nurmatovga  chuqur  minnatdorchiligimizni
bildiramiz.
Mualliflar
3
www.ziyouz.com kutubxonasi

4
Îptikà  fizikàning yorug‘likning nurlànish, yutilish và tàrqàlish
qînunlàrini  o‘rgànàdigàn  bo‘limidir.  Yorug‘lik  elåktrîmàgnit
to‘lqinlàrdàn ibîràt bo‘lgànligi sàbàbli, îptikà elåktrîmàgnit mày-
dîn nàzàriyasining, ya’ni elåktrîdinàmikàning bir qismi sifàtidà
qàràlàdi. Yorug‘lik, ràdiîto‘lqinlàr và råntgån nurlàri îràsidàgi,
to‘lqin  uzunligi  4,0 · 10
-7
–7,6 · 10
-7
  m  bo‘lgàn  elåktrîmàgnit
to‘lqinlàrdàn ibîràt. Îdàtdà, îptikà gåîmåtrikfizik và fiziîlîgik
îptikàlàrgà bo‘lib o‘rgànilàdi.
Gåîmåtrik îptikàdà yorug‘likning tàbiàti hàqidà so‘z yuritil-
màydi,  uning  to‘g‘ri  chiziq  bo‘ylàb  tàrqàlish,  qàytish  và  sinish
qînunlàri o‘rgànilàdi.
Îddiy ko‘zîynàkdàn tîrtib, ulkàn àstrînîmik qurilmàlàrdàgi
muràkkàb  îbyåktivlàrgàchà  bo‘lgàn  bàrchà  îptik  àsbîblàrni
yasàshdàgi hisîb-kitîb gåîmåtrik îptikà qînunlàri àsîsidà àmàlgà
îshirilàdi.
Fizik îptikàdà yorug‘likning tàbiàti và yorug‘lik hîdisàlàrigà
àlîqàdîr muàmmîlàr o‘rgànilàdi.
Fiziîlîgik îptikà esà yorug‘likning rivîjlànuvchi îrgànizmgà
tà’sirini o‘rgànàdi.
Yorug‘lik hàqidàgi tà’limîtning rivîjlànishi.
Yorug‘likning  elåktrîmàgnit  tàbiàti
Ì à z m u n i :  optikàning dàstlàbki qînunlàri; îptikàning rivîj-
lànish bosqichlàri; yorug‘likning kîrpuskular tàbiàti; yorug‘likning
to‘lqin tàbiàti; yorug‘likning elåktrîmàgnit tàbiàti.
Îptikàning dàstlàbki qînunlàri. Yorug‘likning tà’siri hàqidàgi
tà’limît judà qàdim zàmînlàrdà vujudgà kålgàn. Îptikà so‘zining
lug‘àviy  mà’nîsi  –  «ko‘rish  idrîklàri  hàqidàgi  fàn»ni  ànglàtib,
optos – ko‘zgà ko‘rinàdigàn so‘zidàn îlingàn.
Yorug‘likning to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàlish qînuni eràmiz-
dàn båsh ming yil îldin hàm mà’lum bo‘lib, undàn chiqàdigàn
õulîsàlàrdàn Qàdimgi Misrdàgi  qurilish ishlàridà fîydàlànilgàn.
OPTIKA
I  B Î B .  OPTIKA  ELEMENTLARI
1-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi

5
Pifàgîr, jismlàrning ko‘rinishigà sàbàb – ulàrning o‘zlàridàn zàrrà-
chàlàr chiqàrishidir dåb, hîzirgi nàzàriyalàrgà judà yaqin bo‘lgàn
fikrlàrni hàm àytgàn.
Gåîmåtrik îptikàning ikkità àsîsiy qînunidan biri – yorug‘-
likning tushish và qàytish burchàklàrining tångligi hàqidàgi qînun
Plàtîn màktàbi vàkillàri tîmînidàn tà’riflàngàn. Yorug‘likning sinish
qînuni esà bir nåchà àsrlàrdàn kåyin kàshf qilingàn.
O‘n  uchinchi  àsrdà  ko‘zîynàk,  1590- yildà  nidårlàndiyalik
îlim Z. Yansån tîmînidàn mikrîskîp, 1609- yildà esà itàliyalik
fizik G. Gàlilåy tîmînidàn tålåskîp yasàlgàn.
Îptikà rivîjlànishining kåyingi bosqichlari. Îptikàning kåyingi
rivîjlànishi yorug‘lik difràksiyasi và intårfårensiyasi hîdisàlàri bilàn
bîg‘liq. Bu hîdisàlàrni gåîmåtrik îptikà dîiràsidà tushuntirishning
ilîji bo‘lmàgàni sàbàbli, ingliz fizigi R. Guk và gîllàndiyalik îlim
Õ. Gyuygåns yorug‘likning to‘lqin tàbiàti hàqidàgi nàzàriyani îlg‘à
surishgàn. Ì. Fàràdåy o‘z tàjribàlàri nàtijàlàrigà ko‘rà bu to‘lqinlàr
elåktrîmàgnit to‘lqinlàrgà àlîqàdîr, degan fikrgà kålgàn. J. Ìàksvåll
nàzàriy àsîsdà, G. Gårs esà tàjribàdà elåktrîmàgnit to‘lqinlàrning
bo‘shliqdà yorug‘lik tåzligigà tång bo‘lgàn tåzlik bilàn tàrqàlishini
isbîtlàgànlàr. Nàtijàdà, yorug‘lik elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn ibîràt,
dågàn õulîsàgà kålishdàn bîshqà ilîj qîlmàgàn.
Yorug‘likning kîrpuskular tàbiàti. Yorug‘likning tàbiàti hàqi-
dàgi fikrlàr dîimî îlimlàrning diqqàt màrkàzidà bo‘lgàn. Êundàlik
hàyotimiz uchun shu qàdàr muhim àhàmiyatgà egà yorug‘likning
nimàligini  bilish  bàrchà  uchun  qiziqàrli  hisîblàngàn.  Õo‘sh,
yorug‘lik o‘zi nimà? Bu sàvîlgà birinchi bo‘lib àniq jàvîb bårgàn
kishi  I. Nyutîn  hisîblànàdi.  U,  yorug‘lik  –  nurlànàyotgàn  jism
chiqàradigan và fàzîdà to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàladigan kîrpusku-
làlàr (zàrràchàlàr) îqimidàn ibîràt, dågàn g‘îyani ilgàri surgàn.
Bu g‘îya àsîsidà yorug‘likning to‘g‘ri chiziq bo‘yichà tàrqàlish,
sinish và qàytish qînunlàri tushuntirib bårilgàn.
Àmmî yorug‘lik intårfårånsiyasi và difràksiyasini kîrpuskular
nàzàriya àsîsidà tushuntirishning mutlaqî ilîji bo‘lmàgàn. Và àynàn
shuning  uchun  hàm  yorug‘likning  to‘lqin  nàzàriyasi  hàqidàgi
fikrlàr pàydî bo‘lgàn.
Yorug‘likning to‘lqin tàbiàti. Bu tàsàvvurgà binîàn, yorug‘lik
suvning yoki bîshqà suyuqliklàrning sirtidà kuzàtilàdigàn to‘lqin-
làrgà o‘õshàsh to‘lqinlàrdàn ibîràt. Ammo u yorug‘likning to‘g‘ri
chiziq bo‘ylàb tàrqàlishi to‘g‘risidàgi qînunni tushuntirà îlmàgàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi

6
Shuning uchun hàm uzîq vàqtlàrgàchà yorug‘likning kîrpusku-
lar  nàzàriyasi  yorug‘likning  to‘lqin  nàzàriyasigà  nisbàtàn  ustun
bo‘lib kålgàn.
1818- yilgà kelib frànsuz fizigi Î. Frånål yorug‘likni to‘lqinlàr
îqimi sifàtidà tàsàvvur qilib, uning to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàlishini
tushuntirib båràdi. Shundàn so‘ng yorug‘likning to‘lqin nàzàriyasi
o‘z hukmrînligini o‘rnàtdi. Õo‘sh, yorug‘lik o‘zi nimà? Biz bu
sàvîlgà hàli to‘là jàvîb bårmàdik và kåyingi màvzulàrdà yanà ungà
qàytàmiz.
Endi yorug‘lik to‘lqinlàrining tàbiàtigà bàtàfsilrîq to‘õtàlàmiz.
Yorug‘likning elåktrîmàgnit tàbiàti. Bizgà mà’lumki, Ìàksvåll
g‘îyasigà muvîfiq yorug‘lik muhitdà
=
c
em
                                                 (1.1)
tåzlik bilàn tàrqàlàdigàn elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn ibîràtdir. Bu
yerdà c – yorug‘likning bo‘shliqdàgi tåzligi, e – muhitning dielåk-
trik singdiruvchànligi, m – muhitning màgnit kirituvchànligi.
Yorug‘likdà 
r
E
 và 
r
B
 våktîrlàr o‘zàrî pårpåndikular và ulàr
yorug‘likning  tàrqàlish  yo‘nàlishigà  hàm  pårpåndikular  yo‘nàl-
gàn (I qism, 192- ràsm). Ulàr bir pàytdà o‘zlàrining màksimàl và
minimàl qiymàtlàrigà erishàdi và gàrmînik qînunlàrgà muvîfiq
o‘zgàràdi. Yorug‘likning to‘lqin uzunligi dåb, u bir dàvrdà o‘tàdigàn
màsîfàgà àytilàdi, ya’ni
l = cT.                                                    (1.2)
Yorug‘likning  to‘lqin  uzunligi  chàstîtàsi  bilàn  quyidàgichà
bîg‘làngàn:
l
n
=
c
.                                                    (1.3)
Shundày  qilib,  elåktrîmàgnit  to‘lqinlàr  shkàlàsigà  muvîfiq,
yorug‘lik  to‘lqin  uzunligi  0,4  mm  dàn  0,76  mm  gàchà  bo‘lgàn
elåktrîmàgnit  to‘lqinlàrdàn  ibîràt  bo‘lib,  hàm  muhitdà,  hàm
vàkuumdà tàrqàlishi mumkin.
Sinîv sàvîllàri
1. Îptikà nimàni o‘rgànàdi? 2. Îptikà qàndày bo‘limlàrgà bo‘linàdi?
3. Gåîmåtrik îptikà nimàni o‘rgànàdi? 4. Fizik îptikà nimàni o‘rgànàdi?
5. Fiziîlîgik îptikà nimàni o‘rgànàdi? 6. Îptikà so‘zining lug‘àviy mà’nîsi
www.ziyouz.com kutubxonasi

7
nimàni ànglàtàdi? 7. Yorug‘likning to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàlish qînuni
qàchîn kàshf qilingàn? 8. Pifàgîr jismlàrning ko‘rinishi hàqidà qanday
fikrlar aytgan? 9. Yorug‘likning qàytish qînuni qàchîn kàshf qilingàn?
10. Êo‘zîynàk qàchîn kàshf qilingàn? 11. Ìikrîskîp và tålåskîplàr-chi?
12. Yorug‘likning tàbiàti hàqidàgi I.Nyutîn nàzàriyasini aytib bering. 13. Bu
g‘îya àsîsidà qàndày qînunlàr tushuntirilgàn? 14. Yorug‘likning to‘lqin
tàbiàti hàqidàgi nàzàriyaning vujudgà kålishigà sàbàb nimà? 15. Yorug‘likning
to‘lqin nàzàriyasi hàqidàgi fikrni kimlàr îlg‘à surgàn? 16. Yorug‘likning
elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn ibîràt ekànligi hàqidàgi õulîsà nimàgà àsîs-
làngàn?  17. Yorug‘lik  qàndày  elåktrîmàgnit  to‘lqinlàrdàn  ibîràt?
18. Õ.Gyuygåns yorug‘lik to‘lqinlàrini qàndày tàsàvvur qilgàn? 19. Î.Frånål
yorug‘likni qàndày tàsàvvur qilgàn? 20. Yorug‘likning o‘zi nimà?
Yorug‘likning  tåzligi
Ì à z m u n i :  yorug‘likning tåzligi chåksiz kàttàmi? Yorug‘-
likning  tåzligini  àniqlàshning  Ê. Ryomår  usuli;  Ìàykålsîn  tàj-
ribàsi; yorug‘lik tåzligining qiymàti.
Yorug‘likning tåzligi chåksiz kàttàmi? I. Êåplår và R. Dåkàrt
kàbi îlimlàr yorug‘likning tåzligini chåksiz kàttà dåb hisîblàshgàn
và nàtijàdà klàssik måõànikàdà yorug‘likning tåzligi chåksiz kàttà
dåb qàbul qilingàn. Õo‘sh, àmàldà yorug‘likning tåzligi nimàgà
tång? Bu tåzlikni o‘lchàsh yo‘lidàgi birinchi urinishlàr G.Gàlilåy
tîmînidàn àmàlgà îshirilgàn. Gàrchi bu tàjribà àniq nàtijàlàrni
ko‘rsàtmàgàn  bo‘lsà-dà,  yorug‘likning  tåzligi  chåkli  ekànligi
hàqidàgi  fikrning  mustàhkàmlànishigà  îlib  kålgàn.  Yorug‘lik
tåzligining hîzir qàbul qilingàn qiymàtigà yaqin nàtijàni àniqlàsh
birinchi bo‘lib dàniyalik àstrînîm K. Ryomårgà nàsib etgàn.
Yorug‘lik  tåzligini  àniqlàshning  Ryomår  usuli.  1675- yildà
Yupitår  yo‘ldîshining  tutilishini  kuzàtàyotgàn  Ê. Ryomår,
yorug‘lik tåzligining chåkli ekànligigà àniq ishînch hîsil qilgàn.
Ryomår  fîydàlàngàn  hîlàt  1- ràsmdà  ko‘rsàtilgàn.  Yupitårdàn
Quyoshgàchà  bo‘lgàn  màsîfà  Yerdàn  Quyoshgàchà  bo‘lgàn
màsîfàdàn  qàriyb  5  màrtà  kàttà.  Ryomår  Yer  và  Yupitår  bir-
birlàrigà  eng  yaqin  jîylàshgànidà  (Yer
1
  và  Yu
1
  hîlàt)  Yupitår
yo‘ldîshining (Y
1
) tutilishini kuzàtgàn. Shuningdåk, Y
1
 yo‘ldîsh-
ning tutilishini Yer và Yupitår bir-birlàridàn eng uzîq màsîfàdà
jîylàshgànidà  hàm  (Yer
2
  và  Yu
2
  hîlàt)  kuzàtgàn.  Bu  tutilish
mà’lum  vàqtgà  kåchikib  ro‘y  bårgàn.  Bungà  sàbàb,  yorug‘lik
tåzligining chåkli và ikkinchi hîlàtdà Yer îrbitàsining diàmåtrigà
tång bo‘lgàn qo‘shimchà màsîfàni o‘tishidàdir. Ikkinchi hîlàtdà
2-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi

8
Yupitår  yo‘ldîshi  tutilishining  kåchikish  vàqti  Dt  ni  àniqlàgàn
Ê. Ryomår  Yer  îrbitàsining  diàmåtri  (D)  yordàmidà  yorug‘lik-
ning tåzligini
c
D
t
=
D
ifîdà yordàmidà hisîblàgàn.
O‘shà dàvrdà Yer îrbitàsi diàmåtrining kàttàligi unchà àniq
hisîblànmàgànligi,  vàqtni  o‘lchàshdà  mà’lum  õàtîliklàrgà  yo‘l
qo‘yilgànligi sàbàbli Ê. Ryomår yorug‘lik tåzligining àniq qiymà-
tini tîpîlmàgàn. Yorug‘lik tåzligini kàttà àniqlikdà hisîblàsh 1849-
yildà  frànsuz  fizigi  I. Fizîgà  nàsib  etgàn.  I. Fizî  yorug‘likning
bo‘shliqdàgi tåzligi uchun 300 000 km/s gà yaqin qiymàtni tîpgàn.
Êåyinchàlik Fizî fîydàlàngàn usul àmårikàlik fizik À.Ìàykålsîn
(1852–1931) tîmînidàn tàkîmillàshtirilgàn.
À.Ìàykålsîn  tàjribàsi.  2- ràsmdà  Ìàykålsîn  tàjribàsining
sõåmàsi kåltirilgàn. Ìàykålsîn o‘z tàjribàlàrini, îràlàridàgi l màsîfà
kàttà àniqlikdà o‘lchàngàn ikkità tîg‘ cho‘qqisi (Àntîniî và Vilsîn)
yordàmidà o‘tkàzgàn. Cho‘qqilàrdàn biridà o‘rnàtilgàn S mànbàdàn
chiqqàn  yorug‘lik  Ò  tirqishdàn  o‘tib,  sàkkiz  qirràli  À  prizmàgà
tushàdi. Prizmàning qirràsidàn qàytgàn yorug‘lik ikkinchi cho‘qqidà
o‘rnàtilgàn B bîtiq ko‘zgugà yo‘nàlàdi. Undàn qàytgàn yorug‘lik m
ko‘zgudàn  qàytib  yanà  bîtiq  linzàgà  tushàdi  và  yanà  bir  kàrrà
qàytib,  sàkkiz  qirràli  prizmà  À  ning  ikkinchi  qirràsigà  tushàdi.
Prizmàdàn qàytgàn yorug‘lik ko‘rish trubàsi C yordàmidà kuzàtil-
gàn.  À  prizmà  shundày  tåzlik  bilàn  hàràkàtlàntirilgànki,  u  1/8
qismgà  àylàngàndà  yorug‘lik  2l  màsîfàni  o‘tgàn.  Fàqàt  shu
Yer
2
Yer
1
Yer orbitasi
Yu
2
Yu
1
Y
1
Y
2
Yupiter
orbitasi
1- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi

9
hîldàginà  ko‘rish  trubàsidà  Ò  tirqish  uzluksiz  ràvishdà  ko‘rinib
turàdi.  Ìàykålsîn  hàm  o‘z  tàjribàsidà  yorug‘lik  tåzligi  uchun
300 000 km/s gà yaqin qiymàtni tîpgàn. Bundàn tàshqàri, Ìàykål-
sîn yorug‘likning nàfàqàt vàkuumdàgi, bàlki bîshqà muhitlàrdàgi
tåzliklàrini hàm àniqlàgàn. U o‘z tàjribàlàri nàtijàsidàn quyidàgi
õulîsàlàrni chiqàrgàn: birinchidàn, yorug‘likning bo‘shliqdàgi tåzligi
uning  bîshqà  muhitlàrdàgi  tåzliklàridàn  kàttà;  ikkinchidàn,
yorug‘likning tåzligi mànbàning tåzligigà bîg‘liq emàs.
Yorug‘lik  tåzligining  qiymàti.  Shundày  qilib,  yorug‘likning
tåzligi nimàgà tång? Òàbiàtdà yorug‘likning vàkuumdàgi tåzligidàn
kàttàrîq tåzlik màvjud emàs. U ñ = (299792,5 ± 0,4)km/s ga tång.
Shundày qilib, elåktrîmàgnit to‘lqinlàr vàkuumdà ñ » 300 000 km/s »
» 10
8
 m/s tåzlik bilàn tàrqàlàr ekàn.
Sinîv sàvîllàri
1. Yorug‘likning tåzligi chåksizmi? 2. Yorug‘likning tåzligini o‘lchàshgà
birinchi bo‘lib kim uringàn và bu tàjribàning àhàmiyati nimàdà? 3. Yorug‘lik
tåzligini Ryomår usulida o‘lchàshning mîhiyati nimàdà? 4. Nimà uchun
Yupitår yo‘ldîshining tutilishi kåchikib ro‘y bårgàn? Buning sàbàbini
1- ràsmdàgi sõåmà yordàmidà tushuntirib båring. 5. Ê.Ryomår yorug‘likning
tåzligini qàysi ifîdà yordàmidà àniqlàgàn? Nàtijàning unchà àniq bo‘lmà-
gànligigà sàbàb nimà? 6. Yorug‘lik tåzligini kàttà àniqlikdà tîpish kimgà và
qàchîn nàsib etgàn? 7. À.Ìàykålsîn tàjribàsining sõåmàsini tushuntirib
båring. 8. Qàchîn ko‘rish trubàsidàgi tirqishdàn yorug‘lik uzluksiz ràvishdà
ko‘rinib turàdi? 9. Yorug‘likning bo‘shliqdàgi tåzligi uning bîshqà muhit-
làrdàgi tåzligidàn fàrq qilàdimi? 10. Yorug‘likning tåzligi mànbàning tåzligigà
bîg‘liqmi? 11. Yorug‘likning tåzligi nimàgà tång? 12. Òàbiàtdà yorug‘likning
tåzligidàn kàttà tåzlik màvjudmi?
T
S
m
B
l
C
A
8 7
6
5
4
1
23
2- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi

10
Yorug‘likning  õàràktåristikàlàri.
Fîtîmåtriya  elåmåntlàri
Ì à z m u n i :  yorug‘lik mànbàlàri; nuqtàviy mànbà; fîtîmåt-
riya; yorug‘likning õàràktåristikàlàri.
Yorug‘lik  mànbàlàri.  Yorug‘lik  mànbàlàri  dågàndà,  istàlgàn
turdàgi  enårgiyani  yorug‘lik  enårgiyasigà  àylàntiruvchi,  ya’ni
yorug‘lik chiqàruvchi moddalàr nàzàrdà tutilàdi. Ulàr tàbiiy va
sun’iy bo‘lishi mumkin.
Òàbiiy  yorug‘lik  mànbàlàrigà  Quyosh,  yulduzlàr  và  bîshqà
turli õil ràzryadlàr misîl bo‘làdi. Îlàmning àsîsiy yorug‘lik mànbà-
làri  yulduzlàr  hisîblànib,  ulàrdà  tårmîyadrî  enårgiyasining
yorug‘lik enårgiyasigà àylànishi ro‘y båràdi.
Sun’iy  yorug‘lik  mànbàlàrigà  cho‘g‘lànmà  elåktr  làmpàlàri,
gàzli làmpàlàr và h.k. misîl bo‘làdi. Ulàrdà elåktr enårgiyasining
yorug‘lik và issiqlik enårgiyasigà àylànishi ro‘y båràdi.
Nuqtàviy  mànbà.  Fizika  kursining  måõànikà  bo‘limidà  –
mîddiy  nuqtà,  elåktr  bo‘limidà  –  nuqtàviy  zàryad  tushunchà-
làridàn  fîydàlànilgàni  kàbi,  îptikàdà  hàm  nuqtàviy  yorug‘lik
mànbàyi, ya’ni nuqtàviy mànbà tushunchàsidàn kång fîydàlànilàdi.
Õususiy o‘lchàmlàri chiqàràyotgàn yorug‘ligining tà’siri o‘rgànilàyot-
gàn  joygacha  bo‘lgan  màsîfàgà  nisbàtàn  e’tibîrgà  îlinmàydigàn
dàràjàdà kichik bo‘lgàn yorug‘lik mànbàyi nuqtàviy mànbà dåyilàdi.
Nuqtàviy  mànbà  hàm  idåàllàshtirilgàn  tushunchà  bo‘lib,
yorug‘lik  nurini  hàmmà  yo‘nàlishdà  bir  tåkis  yo‘nàltiràdi,  dåb
qàbul qilingàn.
Fîtîmåtriya. Îptikàning yorug‘likning enårgåtik õàràktåristikà-
làrini o‘rgànuvchi bo‘limi fîtîmåtriya dåyilàdi.
Fîtîmåtriyadà quyidàgi kàttàliklàrdàn fîydàlànilàdi:
–  enårgåtik  kàttàliklàr:  bundà  yorug‘likning  enårgåtik
õàràktåristikàlàri uning qàbul qiluvchigà tà’sirini e’tibîrgà îlinmày
qàràlàdi;
– yorug‘lik õàràktåristikàlàri: bundà yorug‘likning ko‘zgà yoki
bîshqà qàbul qiluvchilàrgà fiziîlîgik tà’siri e’tibîrgà îlinib, uning
kuchi àynàn shu tà’sirgà àsîsàn bàhîlànàdi.
Fîtîmåtriyaning àsîsiy enårgåtik kàttàligi nurlànish îqimidir.
Nurlànish  îqimi  dåb,  nurlànish  quvvàtigà,  ya’ni  vàqt  birligidàgi
nurlànish enårgiyasigà àytilàdi (17- § gà qàràng). Nuqtàviy mànbà-
ning istàlgàn yo‘nàlishdàgi, ya’ni istàlgàn fàzîviy burchàk îrqàli
nurlànish îqimi bir õil bo‘làdi.
3-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi

11
Yorug‘lik õàràktåristikàlàri. Shuni tà’kidlàsh lîzimki, yorug‘-
likning qàbul qiluvchilàrgà, õususàn, ko‘zgà tà’siri, bir tîmîndàn,
yorug‘lik enårgiyasigà bîg‘liq bo‘lsà, ikkinchi tîmîndàn, yorug‘lik-
ning  to‘lqin  uzunligigà  bîg‘liq  bo‘làdi.  Êo‘z  yashil  nurlàrni  eng
yaõshi såzàdi. Shuning uchun nàfàqàt qàbul qiluvchi qàyd etàdigàn
yorug‘lik enårgiyasi miqdorini, balki uning ko‘zgà tà’sirini õàràktår-
lîvchi kàttàlikni ham bilish muhim àhàmiyatgà egà. Shu màqsàddà
yorug‘lik îqimi tushunchàsidàn fîydàlànilàdi. Binobarin, yorug‘lik
îqimi và dåmàk, bàrchà yorug‘lik õàràktåristikàlàri ko‘zdà såzgi
uyg‘îtuvchi elåktrîmàgnit nurlàrgà tààlluqli kàttàliklàrdir.
1.  F  yorug‘lik  îqimi  –  vàqt  birligidà  istàlgàn  yuzà  îrqàli
o‘tàdigàn  nurlànish  enårgiyasi.  3- ràsmdà  W  fàzîviy  burchàk
qàrshisidàgi S yuzà îrqàli nuqtàviy mànbà chiqàràyotgàn yorug‘lik
îqimi ko‘rsàtilgàn. Àgàr bàrchà yo‘nàlishlàrdàgi yorug‘lik îqimlàri
qo‘shib chiqilsà, mànbàning to‘là yorug‘lik îqimi hîsil bo‘làdi.
Yorug‘lik îqimining SI dàgi birligi – l u m å n .
2.  I  yorug‘lik  kuchi  yorug‘lik  mànbàyidàn  fàzîviy  burchàk
bo‘ylàb tàrqàlàyotgàn yorug‘lik îqimining shu fàzîviy burchàkkà
nisbàti bilàn àniqlànàdi:
=
F
W
.                                                    (3.1)
Yorug‘lik kuchining SI dàgi birligi – k à n d å l à  (cd) (lîtinchà
candela – shàm so‘zidàn îlingàn) àsîsiy yorug‘lik birligi hisîblànàdi.
1 cd – 540·10
12
 Hz chàstîtàli mînîõrîmàtik nurlànish chiqàràdigàn
mànbàning  enårgåtik  kuchi 
1
683
  W/sr  bo‘lgàn  yo‘nàlishdàgi
yorug‘lik kuchi.
Àgàr to‘là fàzîviy   burchàk  4p  sr  gà  tångligini  nàzàrdà
tutsàk,
=
F
4p
                                                    (3.2)
ni hîsil qilàmiz.
Àgàr (3.1) dàn yorug‘lik îqimi-
ni àniqlàsàk,
F
W
= ×
I
                (3.3)
ni îlàmiz.
Òîpilgàn  ifîdà  yordàmidà
yorug‘lik îqimining SI dàgi birligi
lumånni  (lm)  àniqlàsh  mumkin.
S
O
F
W
3- rasm.
www.ziyouz.com kutubxonasi

12
Lumån – 1 sr burchàk bo‘ylàb 1 cd yorug‘lik kuchigà tång nurlànish
chiqàràdigàn nuqtàviy mànbàning yorug‘lik îqimi.
3. E yoritilgànlik – S yuzàli sirtgà tushàyotgàn F yorug‘lik
îqimining shu yuzàgà nisbàti bilàn àniqlànàdi:
E
S
=
F
.                                                   (3.4)
Yoritilgànlikning birligi – l u k s  (lx).
Luks – 1 lm yorug‘lik îqimining 1 m
2
 yuzàdà tåkis tàqsimlàn-
gàndà hîsil qilàdigàn yoritilgànligi.
Yoritilgànlik hàm yorug‘lik mànbàyining kuchigà, hàm yorug‘lik
mànbàyi bilàn yoritilàyotgàn sirt îràsidàgi màsîfàgà bîg‘liq bo‘làdi.
Àytàylik,  R  ràdiusli  sfårà  màrkàzidà  yorug‘lik  kuchi  I  bo‘lgàn
nuqtàviy mànbà jîylàshgàn bo‘lsin. Àgàr bu hîldà bàrchà nurlàr
sfåràning ichki ràdiusigà tik tushishini và sfåràning sirti S = 4pR
2
bo‘lishini e’tibîrgà îlsàk, undà (3.2) ifîdàdàn fîydàlànib yoritil-
gànlik uchun quyidàgi ifîdàni tîpish mumkin:
E
I
R
I
R
=
=
4
4
2
2
p
p
.                                        (3.5)
Dåmàk,  yorug‘lik  tushàyotgàn  sirtdàgi  yoritilgànlik  yorug‘lik
kuchigà to‘g‘ri, yorug‘lik mànbàyidàn yoritilàyotgàn sirtgàchà bo‘l-
gàn màsîfàning kvàdràtigà esà tåskàri prîpîrsiînàl bo‘làr ekàn.
Ìåhnàt unumdîrligini îrttirish và ko‘zning ko‘rish qîbiliyatini
sàqlàb qîlish màqsàdidà ish jîylàrining yoritilgànligi uchun turli
måzînlàr bålgilàngàn. Quyidà ulàrning bà’zilàrini kåltiràmiz.
1 - j à d v à l
Fàîliyat turi
Yoritilgànlik (luks)
O‘qish uchun
30–50
Nîzik ishlàr uchun
100–200
Ràsmgà îlishdà
10 000 và undàn îrtiq
Êinî ekrànidà
20–80
Hàvî bulut bo‘lgàndà
1 000 và undàn îrtiq
Bulutsiz kundà tush vàqtidà
100 000
Îy to‘lgàn tundà
0,2
www.ziyouz.com kutubxonasi

13


Download 5.01 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   18




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling