Saavtomobilo gzebis departamenti


Download 4.91 Mb.
Pdf ko'rish
bet4/10
Sana10.01.2019
Hajmi4.91 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10

F
km
2
QQ
0
m
3
/wm
Cv
Cs
K
uzrunvelyofa P%
1
2
5
10
analogi
1950
336
0.40
1.00
_
745
695
585
515
saproeqto
2120
350
_
_
1.043
780
725
610
540
rogorc warmodgenili cxrilidan Cans, md. cxeniswylis maqsimaluri
xarjebis
sidideebi
saproeqto
kveTSi
dabalia
hidrologiur
literaturaSi gamoqveynebul da adre Sedgenil proeqtebSi dadgenil
xarjebTan SedarebiT, rac SesaZlebelia aixsnas realuri maqsimaluri
xarjebis dakvirvebebs Soris periodSi gavliT da Sesabamisad maTi
aRuricxvelobiT. amitom, miRebuli xarjebis sidideebis gadamowmebis
mizniT, wylis maqsimaluri xarjebi naangariSevi iqna md. cxeniswylis
auzisTvis
gamoyvanili
empiriuli
regionaluri
formuliT,
romelic
gamoiyeneba 400 km
2
-ze meti wyalSemkrebi auzis pirobebSi da mocemulia
hidrologiur cnobarSi ,,ssr kavSiris zedapiruli wylis resursebi,
tomi IX, gamoSveba I".
aRniSnul regionalur formulas Semdegi saxe gaaCnia












F
F
Q
44
,
0
%
5
1
2
,
12
m
3
/wm
sadac Q
5%
- 5%-
iani uzrunvelyofis wylis maqsimaluri xarjia;
F-
md.cxeniswylis wyalSemkrebi auzis farTobi km
2
-Si saproeqto
kveTSi, rac Cven SemTxvevaSi tolia 2120 km
2
-is.
zemoT moyvanil regionalur formulaSi wyalSemkrebi auzis
farTobis SeyvaniT, miiReba 5%-iani uzrunvelyofis wylis maqsimaluri
xarji. 5%-iani uzrunvelyofidan sxva uzrunvelyofebze gadasvla
xorcieldeba imave hidrologiur cnobarSi moyvanili specialurad
damuSavebuli gadamyvani koeficientebis meSveobiT.
regionaluri formuliT dadgenili md. cxeniswylis sxvadasxva
uzrunvelyofis wylis maqsimaluri xarjebis sidideebi saproeqto
kveTSi, mocemulia qvemoT #2 cxrilSi.
cxrili #2. mdinare cxeniswylis sxvadasxva uzrunvelyofis maqsimaluri
xarjebi m
3
/wm-Si saproeqto kveTSi
P%
1
2
5
10
Q
m
3
/wm
1335
1160
890
760
mdinare cxeniswylis maqsimaluri xarjebis sidideebi, mocemuli #2
cxrilSi,
miRebulia
saangariSo
sidideebad
saproeqto
anu
samodernizacio samanqano gzis gadasasvlelis kveTSi.

53
mdinare rionis Camonadeni Seiswavleboda sxvadasxva periodSi da
sxvadasxva
xangrZlivobiT
19
hidrologiur
saguSagoze.
saproeqto
gzatkecilis gadasasvlelis siaxloves misi Camonadeni Seiswavleboda q.
quTaisSi, samtrediasTan
da sof. saqoCakiZesTan. aRsaniSnavia, rom q.
quTaisis qvemoT mdinare rionis Camonadeni daregulirebulia varcixis
wyalsacaviT, samtrediasTan (dafnaris xidTan) ki dakvirvebebi mdinaris
Camonadenze mimdimareobda mxolod erTi wlis ganmavlobaSi. amitom,
wylis maqsimaluri xarjebis dasadgenad saproeqto kveTSi, miRebuli iqna
gadawyvetileba
analogad
SerCeuliyo
hidrologiuri
saguSago
saqoCakiZis mravalwliuri dakvirvebis monacemebi.
hidrologiuri saguSago (h/s) saqoCakiZis kveTSi dakvirvebebi md.
rionis Camonadenze mimdinareobda 1928 wlidan 1988 wlamde. aRniSnuli 60
wliani variaciuli rigis Semowmebam erTgvarovnebaze, romlic Catarda
СНиП    2.01.14-83-sa da СП  11-103-97-is moTxovnebis Sesabamisad ,,mdinareTa
Camonadenis
dakvirvebis
rigebis
erTgvarovnebis
analizis
rekomendaciebiT”
da
,,ZiriTadi
hidrologiuri
maxasiaTeblebis
saangariSo
meTodebis
saerTaSoriso
saxelmZRvaneloTi”
rekomendirebuli meTodologiiT,
gamoavlina md.
rionis maqsimaluri
xarjebis 60 wliani variaciuli rigis erTgvarovnebis darRveva 1928
wlidan 1939 wlamde da 1977 wlidan 1988 wlamde. aRniSnuli variaciuli
rigis
araerTgvarovneba,
romelic
gamovlinda
uilkoksonisa
da
kolmogorov-smirnovis
rangobrivi
kriteriumebiT,
gamowveuli
iyo
Semdegi mizezebiT:
_ 1939 wels dasrulda md. rionze napirsamagri dambebis mSenebloba,
ramac gamoricxa mdinaris qvemo dinebis ubanze (md. civis SeerTebidan q.
foTamde) bifurkaciis procesi, anu wyaldidobebis periodSi mdinaris
wylis nawilis gadasvla marjvena napirze da misi moxvedra md. civas
kalapotiT md. xobis auzSi;
_
1977
wels
eqspluataciaSi
Sevida
varcixis
energetikuli
daniSnulebis wyalsacavi, romelmac daaregulira mdinaris Camonadeni
qveda ubanze da mniSvnelovani zegavlena moaxdina maqsimaluri xarjebis
formirebaze.
zemoT moyvanili mizezebis gamo, erTgvarovnad miCneuli iqna
md.
rionis maqsimaluri xarjebis variaciuli rigi 1939 wlidan 1976 wlis
CaTvliT. aRniSnuli rigis erTgvarovneba dadgenilia aseve uilkoksonis
rangobrivi kriteriumiT.
mdinare rionis maqsimaluri xarjebis erTgvarovani, 38 wliani (1939-
1976
w.w.)
variaciuli
rigi
statistikurad
damuSavebuli
iqna
imave
normatiuli
dokumentaciis
moTxovnebis
Sesabamisad
momentebisa
da
udidesi damajereblobis meTodebiT.

54
momentebis meTodiT damuSavebis Sedegad, rodesac variaciis koefi-
cienti
miiReba
gamosaxulebiT
1
)
1
(
2




n
K
C
v
,
xolo
asimetriis
koeficientis sidide ganisazRvreba albaTobis ujredulaze empiriuli
da Teoriuli wertilebis uaxloesi TanxvedriT, miRebulia ganawilebis
mrudis Semdegi parametrebi:
_ maqsimaluri xarjebis saSualo mravalwliuri sidide
0
Q
=1787
m
3
/wm-s;
_ variaciis koeficienti

v
C
0,29;
_ asimetriis koeficientis sidide ki miRebulia

Cs
4

v
C
1,16.
udidesi damajereblobis meTodiT damuSavebis Sedegad, rodesac
variaciisa da asimetriis koeficientebi ganisazRvreba specialuri nomo-
gramebis meSveobiT, rogorc
2
 da
3
 statistikuri funqcia, rodesac
1
lg
2



n
K

da
1
lg
3



n
K
K

,
miRebulia
ganawilebis
mrudis
Semdegi
parametrebi:
_ maqsimaluri xarjebis saSualo mravalwliuri sidide
0
Q
=1787
m
3
/wm-s;
_ variaciis koeficienti

v
C
0,29;
_ asimetriis koeficientis sidide ki miRebulia

Cs
3

v
C
0,87.
dadgenilia variaciuli rigis reprezentatiulobis Sesafasebeli
parametrebi,
rac
misaReb
farglebSia,
radgan
maqsimaluri
xarjebis
SefardebiTi saSualo kvadratuli cdomileba

0
Q

4,7% da naklebia 5%-
ze. varaciis koeficientis SefardebiTi saSualo kvadratuli cdomileba,
(momentebis
meTodiT,

v
C

11,9%,
udidesi
damajereblobis
meTodiT

v
C

11,3%)
orive SemTxvevaSi naklebia 15%-ze. amrigad, maqsimaluri
xarjebis
38
wliani,
erTgvarovani
variaciuli
rigi,
SesaZlebelia
CaiTvalos reprezentatiulad.
miRebuli
parametrebisa
da
samparametriani
gama-ganawilebis
normirebuli ordinatebis meSveobiT dadgenilia md. rionis sxvadasxva
uzrunvelyofis wylis maqsimaluri xarjebis sidideebi h/s saqoCakiZis
kveTSi.
gadasvla
h/s
saqoCakiZis
kveTidan
saproeqto,
anu
samtredia-
grigoleTis samodernizacio gzatkecilis gadasasvlelis kveTSi (md.
xeviswylis
SesarTavis
qvemoT),
ganxorcielebulia
gadamyvni
koeficientis meSveobiT, romlis sidide miiReba gamosaxulebiT
n
Fan
Fsapr
K
)
.
.
(


55
sadac
.
sapr
F
_md.
rionis
wyalSemkrebi
auzis
farTobia saproeqto
kveTSi, sadac
.
sapr
F
= 11725 km
2
-s;
.
an
F
_md. rionis wyalSemkrebi auzis farTobia analogis, anu h/s
saqoCakiZis kveTSi,
.
an
F
= 13300 km
2
-s;
n
_reduqciis xarisxis maCvenebelia, misi sidide wylis maqsimaluri
xarjebis SemTxvevaSi miiReba 0,5-is tolad.
mocemuli
ricxviTi
sidideebis
SeyvaniT
zemoT
moyvanil
gamosaxulebaSi,
miiReba
analogidan,
anu
h/s
saqoCakiZis
kveTidan
saproeqto kveTSi gadamyvani koeficientis sidide 0,939-is toli. h/s
saqoCakiZis
kveTSi
dadgenili
wylis
maqsimaluri
xarjebis
gadamravlebiT
gadamyvan
koeficientze,
miiReba
wylis
maqsimaluri
xarjebi saproeqto kveTSi.
qvemoT,
#3
cxrilSi,
mocemulia
md.
rionis
sxvadasxva
uzrunvelyofis wylis maqsimaluri xarjebis sidideebi analogisa (h/s
saqoCakiZis) da saproeqto kveTebSi.
cxrili #3. mdinare rionis wylis maqsimaluri xarjebi m
3
/wm-Si
kveTi
F
km
2
meTodi
Q
0
Q
m
3
/wm
Cv
Cs
K
uzrunvelyofa P%
1
2
5
10
analogi
13300
momentebis
1787
0.29
1.16
_
3400
3200
2750
2450
ud. damaj.
1787
0.29
0.87
3300
3100
2750
2450
saproeqto
11725
momentebis
1678
_
_
0.939
3195
3005
2585
2300
ud. damaj.
1678
_
_
3100
2910
2585
2300
mdinare rionis wylis maqsimaluri xarjebi, dadgenili momentebis
meTodiT,
miRebulia
saangariSo
sidideebad
samtredia-grigoleTis
samodernizacio samanqano gzis gadasasvlelis, anu saproeqto kveTSi.
samtredia-grigoleTis
samodernizacio
samanqano
gzis
samtredia-
lanCxuTis monakveTis gadamkveTi mcire mdinareebi da xevebi, rogorc
aRniSnuli iyo, hidrologiuri TvalsazrisiT Seuswavlelia. amitom, maTi
wylis maqsimaluri xarjebis sidideebi dadgenilia meTodiT, romelic
mocemulia
,,kavkasiis
pirobebSi
mdinareTa
maqsimaluri
Camonadenis
saangariSo teqnikur miTiTebaSi”.
wylis maqsimaluri xarjebi dadgenilia mxolod im mdinareebze da
xevebze
romelTa
gasworxazovnebuli
kalapoti
kveTs
saproeqto
samanqano gzas. wylis maqsimaluri xarjebi im mcire, lokalur damSrob
arxebze da umniSvnelo Releebze, romlebic saTaves iReben soflebis
mimdebare
teritoriebze
an
rkinigzis
qvemoT,
mis
CrdiloeTiT,
ar
gaangariSebula maTi wyalSemkrebi auzis metad umniSvnelo farTobebis
gamo.
,,kavkasiis pirobebSi mdinareTa maqsimaluri Camonadenis saangariSo
teqnikur miTiTebaSi” moyvanili meTodis Tanaxmad, wylis maqsimaluri
xarjebis sidideebi im mdinareebze da xevebze, romelTa wyalSemkrebi

56
auzis farTobi ar aRemateba 400 km
2
-s, iangariSeba formuliT, romelsac
Semdegi saxe gaaCnia





















44
,
0
125
,
0
38
,
0
35
,
1
3
/
2
10
L
i
K
F
R
Q
m
3
/wm
sadac
R
_
raionuli
parametri.
misi
mniSvneloba
dasavleT
saqarTvelos pirobebSi miRebulia 1,35-is toli;
F
_ mdinaris an xevis wyalSemkrebi auzis farTobia km
2
-Si;
K
_ raionis klimaturi koeficientia, romlis mniSvneloba aiReba
specialurad damuSavebuli rukidan da Cven SemTxvevaSi icvleba 7-dan 8-
mde
(
K
=8
miRebulia
#28
xevis
gadakveTidan
#32
xevis
gadakveTis
CaTvliT);
 _ ganmeorebadobaa wlebSi;
i
_mdinaris an xevis gawonasworebuli qanobia erTeulebSi saTavidan
saproeqto kveTamde;
L
_
mdinaris
an
xevis
kalapotis
sigrZea
saTavidan
saproeqto
kveTamde km-Si;
 _mdinaris an xevis auzSi arsebuli niadagis safarvelis maxa-
siaTebeli koeficientia. misi mniSvneloba aiReba specialuri rukidan da
Sesabamisi cxrilidan da Cven SEmTxvevaSi tolia 1,19-is;
 _auzis
formis
koeficientia.
misi
mniSvneloba
miiReba
gamosaxulebiT
75
,
0
25
,
0
max



sas
B
B

sadac
max
B
_ auzis maqsimaluri siganea km-Si;
sas
B
_
auzis
saSualo
siganea
km-Si.
misi
mniSvneloba
miiReba
gamosaxulebiT
L
F
B
sas

;
 _auzis
tyianobis
koeficientia,
romlis
sidide
iangariSeba
gamosaxulebiT
F
F
t



2
,
0
1
1

aq
t
F
_ auzis tyiT dafruli farTobia %-Si.
im
mcire
mdinareebisa
da
xevebis
wylis
maqsimaluri
xarjebis
gaangariSebisas, romelTa wyalSemkrebi auzis farTobebi naklebia 5km
2
-
ze, zemoT ganxilul formulaSi damatebiT Sedis wyalSemkrebi auzis
farTobebis Sesabamisad specialurad damuSavebuli, qvemoT moyvanili
koeficientebi
F
km
2
<
1
1
2
3
4
5
K
I
0.70
0.80
0.83
0.87
0.93
1.00

57
saproeqto
gzis
gadamkveTi
mdinareebisa
da
xevebis
wylis
maqsimaluri xarjebis saangariSod saWiro morfometriuli elementebis
mniSvnelobebi, dadgenili 1:25000 masStabis topografiuli rukidan, aseve
zemoT moyvanili formuliT gaangariSebuli wylis maqsimaluri xarjebis
sxvadasxva ganmeorebadobis sidideebi, mocemulia qvemoT,
#4 cxrilSi.
iqvea mocemuli md. cxeniswylisa da rionis wylis maqsimaluri xarjebic.
cxrili
#4.
samtredia-grigoleTis
samodernizacio
samanqano
gzis
samtredia-lanCxuTis
monakveTis
gadamkveTi
mdinareebisa
da
xvebis
wylis
maqsimaluri xarjebi m
3
/wm-Si
gadakveTis #
da mdinaris
dasaxeleba
kn
F
km
2
L
km
i
kal

K
I
maqsimaluri xarjebi


100
wels


50
wels


20
wels


10
wels
#1. md. oCopa
0+000
33.2
17.8
0.0035
0.95
1.0
140
107
75.8
58.2
#2.md. laRoba
2+000
45.0
24.5
0.0032
0.95
1.0
154
118
83.6
64.2
#3.md. laRoba
3+880
48.0
27.6
0.0028
0.95
1.0
154
118
83.6
64.2
#4.md. laRoba
4+500
48.2
28.2
0.0028
0.95
1.0
154
118
83.6
64.2
#5.cxeniswyali
5+350
2120
_
_
_
_
1335
1160
890
760
#6. Saviwyali
7+800
1.20
3.50
0.0017
0.98
0.71
13.9
10.7
7.57
5.81
#7. md. rioni
9+600
11725
_
_
_
_
3195
3005
2585
2300
#8. narionali
11+275
_
_
_
_
_
_
_
_
_
#9. narionali
11+750
_
_
_
_
_
_
_
_
_
#10. narionali
13+400
_
_
_
_
_
_
_
_
_
#11.xevi (japana)
13+600
4.26
3.00
0.142
0.86
0.93
66.1
50.8
35.8
27.5
#4 cxrilSi mocemuli zedapiruli wylis obieqtebis Sesabamisi
numeracia datanilia 1:25000 masStabis topografiul rukaze.
wylis xarisxi
samtredia-grigoleTis
samodernizacio
samanqano
gzis
samtredia-
lanCxuTis monakveTis gadamkveTi mdinareebisa da xevebis wylis xarisxi
gadakveTebis
siaxloves
ar
aris
dadgenili.
aRsaniSnavia,
rom
samordinazacio samanqano gzis gadamkveTi mcire mdinareebisa da xevebis
wyalmimRebs
warmoadgens
kolxeTis
erovnuli
parkis
teritoriaze
gamdinare md. fiCori da mTisZira arxi, romelic ,,didi arxis’’ saxeliTaa
cnibili. aRniSnul mTisZira arxs uerTdeba guriis qedidan Camomdinare
mdinareebisa
da
xevebis
gasworxazovnebuli
kalapotebi,
romlebSic
gamdinare wyali didi arxis meSveobiT vardeba
md. kaparWaSi, Semdeg ki
paliastomis tbisa da Savi zRvis SemaerTebel md. malTayvaSi. mdinare
fiCori, romelic erTvis kolxeTis erovnuli parkis zedapiruli wylis
erT-erT mniSvnelovan obieqts _ paliastomis tbas,
aseve warmoadgens
guriis qedis aRmosavleT nawilidan Camomdinare mdinareebisa da xevebis
gasworxazovnebuli kalapotebis wyalmimRebs.
didi arxi, iseve rogorc md. fiCori, gaedineba kolxeTis erovnuli
parkis teritoriaze. amitom, aRniSnuli wyalsadinarebisa da Sesabamisad

58
kolxeTis
erovnuli
parkis
dabinZurebisgan
dasacavad
aucilebel
pirobad migvaCnia mSeneblobis periodSi mcire mdinareebisa da xevebis
kalapotebSi
droebiTi
zRudarebis
mowyoba,
rac
daiWers
mcire
mdinareebisa da xevebis kalapotebSi SemTxveviT moxvedril samSeneblo
an sayofacxrovrebo narCenebs da dabinZurebisgan daicavs kolxeTis
erovnuli parkis zedapirul wyals.
kolxeTis
erovnuli
parkisa
da
mis
teritoriaze
arsebuli
paliastomis tbis mniSvnelobidan gamomdinare, wylis xarisxis dadgenis
mizniT md. fiCorze sxvadasxva organizaciis, maT Soris saqarTvelos
garemos
erovnuli
saagentosa
(yofili
hidrometerologiuri
departamenti) da msoflio bankis mier, sxvadasxva wlebSi Catarebulia
wylis
ramdenime
qimiuri
analizi,
romelTa
maCveneblebi
mocemulia
qvemoT, #5 cxrilSi.
cxrili
#5.
mdinare
fiCoris
wylis
xarisxis
maCveneblebi
gasworxazovnebuli kalapotis bolos, SesarTavidan 1,7 km-iT zemoT.
organizacia
da weli
pH
ionebis Semcveloba mg/l-Si
P
mg/l
Pb
mg/l
Fe
mg/l
Ca
2+
Mg
2+
Na+K
HCO
3
SO
4
2-
CL
NO
3
NO
2
h.m.d. 1988 w.
_
_
_
_
_
_
_
0.51
0.044
0.020
_
0.14
msof. banki.
2003 w.
6.50
54.0
25.4
150.7
201.3
20.0
23.0
15.0
0.06
20.0
0.046
0.98
msof. banki.
2004 w.
6.12
100.2
30.4
82.16
317.2
10.0
200
5.8
0.04
3.50
0.03
0.125
msof. banki.
2005 w.
6.20
55.66
16.88
45.18
238.73
5.55
111.09
11.0
0.23
0.14
0.02
0.10
2.4. ekologiuri receftorebi – lanSafti da flora
2.4.1. landSafti
dagegmili saavtomobilo gzis proeqtis rekomendirebuli marSruti
iwyeba
samtrediis
samxreTidan,
sasoflo-sameurneo
teritoriebze
da
gadakveTs mdinare rions, narionalebis teritoriebs.
vake-dablobis akumulaciuri landSafti imeruli muxis tyeebiT,
zogan
maradmwvane
qvetyiT
(Lowland
landscapes
with
oak
forest,
somewhere
with
evergreen
understory)
moicavs
mdinare
rionis
gadakveTidan sofel mejiniswylamde. aq warmodgenilia mdinarispiruli
murynaris fragmentebi da dasaxlebuli adgilebi absoluturi simaRle.
z.d. 20 _ 60 (200) m da zogan ufro meti.
orografiuli
erTeulebi.
kolxeTis
dablobi,
reliefi.
akumulaciuri.
ganicdis
daZirvas.
migraciis
reJimi.
eluviur-
akumulaciuri. geologiuri agebuleba. meoTxeuli, neogenuri, iSviaTad
paleogenuri
kontinenturi
da
zRviuri
nafenebi
(Tixebi,
qviSaqvebi).
sameurneo zemoqmedebis formebi. ZiriTadad sasoflo-sameurneo (mecxove-

59
leoba, mesimindeoba, nawilobriv meCaieoba, subtropikuli mexileoba, me-
venaxeoba), ZiriTadi safrTxeebi landSaftisaTvis. wyaldidobebi, Warbi
datenianeba,
mZime
niadag-grunti,
qimikatebiT
dabinZurebuli
niadag-
grunti,
miwaTmoqmedeba,
sarkinigzo
da
saavtomobilo
magistralebi,
samrewvelo sawarmoebi, dasaxlebuli punqtebi, mosaxleobis simWidrove.
fardobiTad
sensitiur
landSafts
narionalis
Warbteniani
teritoriebi,
romelsac
sam
adgilas
hkveTs
savaraudo
magistrali.
aRniSnuli
teritoria
ramsaris
konvenciis
samdivnos
miCneuli
aqvs
rogorc, yulevis terminalis mSeneblobis Sedegad dakavebuli ramsaris
teritoriis sanacvlod sakompesacio teritoria. Tumca bolo wlebSi
xsenebuli teritoria gasxvisebul iqna kerZo mesakuTreebze da amJmad
gamoyenebulia
xelovnuri
tborebis
mosawyobad
da
soflis
meurneobisaTvis da, Sesabamisad, metwilad dakarguli aqvs ekologiuri
Rirebuleba.
2.4.2.
flora
Sesavali
angariSi moicavs literaturuli mimoxilvis da samecniero kvlevis
Sedegebs, romlis mizani iyo samtredia-lanCxuTis avtobanis proeqtis
derefanSi florisa da mcenareulobis mimoxilva, kerZod ki sensitiuri
habitatebisa da Tanasazogadoebebis gamovlena.
interesebis zonaSi botanikuri aRweriloba gakeTda literaturul
wyaroebze da savele kvlevebze, agreTve sakuTar gamocdilebasa da
codnaze dayrdnobiT. amasTanave, unda aRiniSnos, rom ufro detaluri
informaciis
mosapoveblad
Catarebulma
botanikurma
kvlevebma
SesaZlebeli gaxada, rogorc arsebuli xarvezebis Sevseba, ise dagegmvisa
da samSeneblo samuSaoebisTvis detaluri monacemebis mopoveba, rac
aucilebelia botanikuri TvalsazrisiT garemosdacviTi SefasebisaTvis.
Sesabamisad,
gamovlenilia
dagegmili
proeqtis
mSeneblobis
da
operirebis Sedegad mosalodneli uaryofiTi da narCeni zemoqmedeba
mimdebare teritoriebis florasa da mcenareulobaze.
proeqtis
zemoqmedebis
zonaSi
warmodgenilia
sxvadasxva
konservaciuli
Rirebulebis
mqone
mcenareTa
Tanasazogadoebebi
da
saxeobebi
(endemuri,
iSviaTi),
agreTve
ekonomikuri
mcenareebi
(samkurnalo,
aromatuli,
veluri
xili,
boWkovani,
Zirxvenebi,
dekoratiuli, sasmeli, samasale da saTbobi xe-tye, safuraJe, saTib-
saZovari, sasoflo-sameurneo kulturebis veluri winaprebi da a.S.).
gadaSenebis
gzaze
myof
saxeobebTan
da
sensitiur
habitatebTan
erTad,
romelTac
sxvadasxva
konservaciuli
Rirebuleba
aqvT,
gansakuTrebuli
yuradReba
eqceva
tyian
adgilebs;
maTze
narCeni
zemoqmedebis
dafiqsirebis
SemTxvevaSi
unda
ganxorcieldes
eko-

60
sakompensacio
RonisZiebebi,
rac
gulisxmobs
eqvivalenturi
tyis
habitatebis aRdgenas.
rac Seexeba Warbtenian teritoriebs, maTze narCeni zemoqmedebis
dros
mniSvnelovnad
matulobs
zedapirulwyliani
sivrce
da
aseTi
teritoria samudamod akldeba sasargeblo miwebis fonds. marTalia,
amgvar zedapirulwylian ekotopebze xelaxla viTardeba wyal-Waobis
mcenareuloba da iwyeba torfdagroveba, magram organuli masiT aseTi
Rrmulebis amovsebisaTvis aTaswleulebia saWiro.
saproeqto teritoriis zogadi geobotanikuri daxasiaTeba
saproeqto
teritoria
moicavs
kolxeTis
vake
dablobis
geobotanikuri olqis kolxeTis vake dablobis dasavleTis geobotanikur
raions. mcenareuli safari raionis mWidrod dasaxlebul teritoriaze
SemorCenilia calkeuli nakveTebis, ufro iSviaTad – sakmaod mozrdili
masivebis
saxiTac.
igi
xasiaTdeba
fitocenologiuri
da
genetikuri
mravalferovnebiT. teritoriis yvelaze dabal Warbad danestianebul
nawilSi
gavrcelebulia
higromezofiluri,
higrofiluri
da
hidrofiluri mcenareuloba, romelic ZiriTadad Waobiani tyeebiTa da
WaobebiTaa warmodgenili. Ees mcenareuloba raionisaTvis pirveladi da
erTerTi yvelaze ufro damaxasiaTebelia. raionis teritoriis ufro
SemaRlebul (metadre periferiul) nawilSi gavrcelebulia reliqturi
mezofiluri
farTofoTlovani
tyeebi.
specifikur
niadag
gruntul
pirobebSi
gvxvdeba
saintereso
reliqturi
mcenareuli
dajgufebani-
dafnis (Laurus nobilis) tye, biWvinTis fiWvis (Pinus pithyusa) fiWvnari da sxva.
kolxeTis
Waobiani
tyeebi
kompleqsuri
mcenareulobaa.
tyeebi
warmodgenilia monodominanturi Sedgenilobis murynarebiT (Alnus barbata).
Sereuli
saxeobebidan
yvelaze
ufro
damaxasiaTebelia
(Pterocarya
pterocarpa)
, xvalo (Populus canescens), tirifis (Salix) saxeobebi. qvetyeSi
yvelaze xSirad aRiniSneba qacvi (Hippophaё  rhamnoides), ieli (Rhododendron
luteum
), didgula (Sambucus nigra), kavkasiuri mocvi (Vaccinium arctostaphylos),
wyavi (Laurus officinalis), Sqeri (Rhododendron ponticum) da sxva. liana (xviara)
mcenareebidan
Cveulebrivia
kolxuri
suro
(Hedera colchica),
Rvedkeci
(Periploca graeca), katabarda (Clematis vitalba), svia (Humulus lupulus), didi
xvarTqla (Calystegia sylvestris), ekalRiWi (Smilax excelsa) da sxva. balaxovani
mcenareebidan murynarebSi gvxvdeba Crdilisamtani da tenismoyvaruli
saxeobebi-Oplismus undulatifoliusPoa trivialis, Potentilla reptans, Picreus colchicus,
Trifolium repens
da sxva. Waobis mcenareuloba, romlis nakveTebi morigeobs
murynis
tyis
nakveTebs,
warmodgenilia
nairgvari
variantebiT-tyiani,
isliani (Carex gracilis), Wiliani (Juncus effusus) da sxva. kolxeTis Waobiani
tyis
tipologiuri
speqtri
sakmaod
mravalferovania,
umTavresi
asociaciebia: murynari islis (Carex gracilis) safari, murynari laqaSis
(Typha latifolia)
safari,
murynari
lelis
(Phragmites communis)
safari,

61
murynari Wilis (Juncus effuses) safari, murynari nairbalaxovani safari da
sxva.
murynarebis
garda
kolxeTis
Waobian
tyeebSi
gvxvdeba
sxva
formaciebic-lafnari (Pterocarya pterocarpa), verxvnari (Populus canescens) da
sxva, romlebic amJamad iSviaTadaa SemorCenili.
Waobian tyeebs (ZiriTadad) murynarebs sakmaod didi farTobi ukavia
kolxeTis
dablobis
sxvadasxva
nawilSi
–afxazeTSi,
samegrelosi,
guriaSi, aWaraSi. Tavisi SemadgenlobiT Waobian tyesTan axlosaa Walis
tye, romelic zolebad gauyveba mdinareTa napirebs. kolxeTis Walis
tyeebi seqmnilia ZiriTadad lafanis (Pterocarya pterocarpa) da murynis (Alnus
barbata
) mier.
Waobis
mcenareuloba
raionis
teritoriaze
gavrcelebulia
mis
yvelaze dabal nawilSi, kerZod, samegrelo-guriis dablobze-md. Wuriis,
xobis,
rionis
qvemo
welze,
paliastomis
tbis
irgvliv
(Waladidis
Waoburi masivi), qobuleTis maxloblad da sxva. md. rionis meandrebi (e.w.
“narionalebi”) mravalgan Waobis mcenareulobiTaa daWerili. Waobebs
Soris
yvelaze
farTo
gavrcelebas
aRwevs
nairbalaxiani
Waobebi
(damaxasiaTebeli saxeobebia - Butomus umbellatus, Carex gracilis, Iris peudocorus,
Juncus effuses, J. laersii, Polygonum hydropiper, Rhampicarpa medwedewii, Typha latifolia
da
sxva. ) gvxvdeba saxeobebi, sadac dominirebs erTi saxeoba, rogoricaa-
leli (Phragmites communis), laqaSi (Typha latifolia), zambaxi (Iris pseudocorus),
isli
(Carex gracilis),
Wili
(Juncus effusus)
da
sxva.
ufro
iSviaTia
monodominanturi Waobebi (lelian-laqaSiani, laqaSian-zambaxiani, islian-
Wiliani
da
sxva).
Waobis
Taviseburi
variantia
tyiani
Waobi.
Eesaa
originaluri
mcenareuloba:
tye,
romelic
ZiriTadad
murynis
(Alnus
barbata
) mier aris Seqmnili, uSualod WaobSi dgas (torfiani, isliani,
nairbalaxiani da sxva).
kolxeTis vake dablobis dasavleTis geobotanikur raionSi erTerTi
Zireuli da damaxasiaTebeli mcenareulobaa reliqturi mezofiluri
farTofoTlovani
tyeebi.
Ees
tyeebi
warsulSi
sakmaod
farTo
gavrcelebas aRwevda im adgilebSi, sadac gruntis wylebi SedarebiT
Rrmadaa da niadagi araa daWaobebuli. amJamad am tyeebis didi umetesoba
ganadgurebulia, gadarCenilia mxolod calkeuli metnaklebi farTobis
mqone koromebi, tyis fragmentebi da erTeuli xeebi Tu xeTa jgufebi. Tu
am
naSTebis
mixedviT
vimsjelebT,
kolxeTis
dablobis
reliqturi
mezofiluri
tyeebi
Tavisi
SemadgenlobiT
Sereul
farTofoTlovan
tyeebs miekuTvneba, romelTa Soris monodominanturi tyeebic gvxvdeba.
Sereuli farTofoTlovani tyeebis yvelaze damaxasiaTebeli saxeobaa
imeruli muxa (Quercus imeretina), masTan erTad izrdeba kolxuri muxa
(Quercus hartwissiana), wabli (Castanea sativa), wifely (Fagus orientalis), rcxila
(Carpinus caucasica), muryani (Alnus barbata) da sxva. qvetyes qmnis rogorc
maradmwvane ise foTolmcvenia buCqebi – wyavi (Laurocerasus officinalis), Sqeri
(Rhododendron ponticum),
Zmerxli
(Ruscus hypophyllum),
Wyori
(Ilex colchica),

62
kavkasiuri
mocvi
(Vaccinium
arctostaphylos
),
ieli
(Rhododendrum
luteum
),
jonjoli
(Staphyllea colchica)
da
sxva.
kolxeTis
dablobis
reliqtur
tyeebSi maradmwvane qvetye (wyavis, Sqeris, Wyoris da sxva) ar aRwevs iseT
farTo
gavrcelebas,
rogorc mTiswinebisa
da
mTis qvemo
sartylis
farTofoTlovan tyeebSi. Bbalaxovani safari, Zlieri daCrdilvis gamo
sustad aris ganviTarebuli da floristulad Raribia. maRali rangis
damaxasiaTebel saxeobebs miekuTvneba: Blechnum spicant, Brachypodium sylvaticum,
Brunella vulgaris, Calamintha umbrosa, Driopteris borrari, Fragaria vescaa, Lapsana
intermedia, Opliemenus undulatifolius, Phyllitis scolopendrium, Pteridium tauricum, Salvia
glutinosa, Veronica officinalis, Viola alba
da sxva. kolxeTis dablobis reliqtur
mezofilur
tyeebSi
gavrcelebulia
liana
mcenareebi,
romlebic
optimalur
ganviTarebas
tyispirebSi
da
tyis
gameCxerebul
ubnebSi
aRwevs. Lliana mcenareebs Soris damaxasiaTebeli saxeobebis - kolxuri
suro (Hedera colchica), krikina anu gareuli vazi (Vitis sylvestris), mayvali
(Rubus sanguineus, R. candicans), ekalRiWi (Smilax excelsa), katabarda (Clematis
vitalba
), svia (Humulus lupulus), ZaRlis satacuri (Tamus communis) da sxva.
epifitebs Soris mravladaa mRierebi, gvxvdeba yvavilovani mcenareebic
(ardamine imeretiens, Oxalis villosa) da gvimrebic (Polypodium serratum).
kolxeTis
reliqturi
farTofoTlvani
tyeebis
SemadgnlobaSi
monodominanturi
formaciebidan
monawileobs
-
rcxilnari
(Carpinus
caucasisa
),
wiflnari
(Fagus
orientalis
),
wablnari
(Castanea
sativa
).
monodominanturi
da
polidominanturi
tyeebi
warmodgenilia
formaciebiT:
rcxilnar-wiflnari
(Carpinus
caaucasica,
Fagus
orientalis
),
wiflnar-wablnari (Fagus orientalis, Castanea sativa), wablnar-muxnari (Castanea
sativa, Quercus imeretina
), rcxilnar-wiflnar-wablnari (Carpinus caaucasica, Fagus
orientalis, Castanea sativa
) da sxva. am tyeTa naSTebi kolxeTis dablobze
sadReisod mravalaganaa SemorCenili.
kolxeTis
vake
dablobis
dasavleTis
geobotanikur
raionSi
ukanaskneli
aTwleulebis
manZilze
fexi
moikida
da
mniSvnelovani
farTobebi
daikava
sarevela
mcenareulobam,
romelic
umetesad
adventuri da ruderaluri saxeobebisganaa Seqmnili (Amaranthus retroflexus,
Ambrosia artemisiifolia, Daucus carota, Digitaria sanquinalis, Erigeron Canadensis, Paspalum
digitaria, Plantago maior, Pteridium tauricum, Setaria glaugca, Sorgum halepense
da sxva).
saproeqto
derefnis
florisa
da
mcenareulobis
detaluri
daxasiaTeba
aRsaniSnavia is garemoeba, Catarda detaluri botanikuri kvlevebi
dagegmili
avtobanis
proeqtis
derefanSi.
Sesabamisad,
gamovlinda
dagegmili
proeqtis
mSeneblobiT
da
operirebiT
gamowveuli
mosalodneli uaryofiTi da narCeni zemoqmedeba rogorc saproeqto
derefanSi ise mimdebare teritoriebis florasa da mcenareulobaze.

63
gamovlinda
proeqtis
zemoqmedebis
zonaSi
warmodgenili
sxvadasxva
konservaciuli
Rirebulebis
mqone
mcenareTa
Tanasazogadoebebi
da
saxeobebi (endemuri, iSviaTi), agreTve ekonomikuri Rirebulebis mqone
mcenareebi.
nakveTi  №1  GPS-is koordinatebia N42
0
09’00.8’’/E 042
0
21’07.7’’, 24
m zR. d.
md. WurTavas marcxena napiri. Aam teritoriaze warmodgenilia simindis
yanebi-agrolandSafti.
dabali
sakonservacio
Rirebulebis
mqone
habitati.
nakveTi №1. simindis yanebi-agrolandSafti
nakveTi  №2  GPS-is koordinatebia N42
0
08’43.9’’/E 042
0
20’05.4’’, 21
m zR. d.
gzis erT mxares aris qarsafari alvis xeebis (Populus gracilis) da Wadrebis
(Platanus orientalis) monawileobiT.
Ggzis
meore
mxares
warmodgenilia
degradirebuli (Cexva) qarsafari-buCqnari: cruakacia (Robinia pseudoacacia),
TuTa, glediCia (Gleditschia
triacanthos
), Amorpha fruticosa, mayvali (Rubus
sanguineus
).
gzis
orive
mxares
Cans
sasoflo-sameurneo
savargulebi-
simindis yanebi, saZovrebi. dabali sakonservacio Rirebulebis mqone
habitati.

64
nakveTi №2. Wadris (Platanus orientalisqarsafari
nakveTi №2. alvis xis (Populus gracilis) qarsafari
nakveTi №2. degradirebuli qarsafari-buCqnari

65
nakveTi №2. degradirebuli qarsafari-buCqnari
nakveTi  №3  GPS-is koordinatebia N42
0
08’19.3’’/E 042
0
19’00.2’’, 20
m zR. d.
md. am monakveTze ganviTarebulia laqaSiani Waobi (Typha latifolia) da
teniani monodominanturi mdelo Paspalum digitaria-s dominantobiT. dabali
sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №3. teniani monodominanturi mdelo Paspalum digitaria-s dominantobiT

66
nakveTi №3. laqaSiani Waobi (Typha latifolia)
nakveTi  №4  GPS-is koordinatebia N42
0
07’52.9’’/E 042
0
18’14.7’’, 24
m zR. d.
am
teritoriaze
warmodgenilia
agrolandSafti-yanebi,
saZovrebi
da
arxis piras buCqnari-glediCia (Gleditschia triacanthos), muryani (Alnus barbata),
Rvedkeci (Periploca graeca), mayvali (Rubus sanguineus), ekalRiWi (Smilax excelsa),
alvis xe (Populus gracilis), TuTa (Morus alba), xemyrala (Ailanthus altissima).
dabali sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №4. agrolandSafti-yanebi

67
nakveTi №4. arxis pira buCqnari
nakveTi  №5  GPS-is koordinatebia N42
0
07’38.0’’/E 042
0
17’37.2’’, 23
m zR. d.
s. gauwyinarTan. Aam monakveTze trasa mdinareze gadmodis. mdinaris piras
izrdeba xvalo (Populus hybrida), glediCia (Gleditschia triacanthos), cruakacia
(Robinia pseudoacacia),
leRvi
(Ficus carica),
tirifi
(Salix alba).
qvetyeSi
warmodgenilia mayvali (Rubus sanguineus), Wiafera (Phytolca americana), suro
(Hedera
caucasigena
),
ekalRiWi
(Smilax
excelsa
).
dabali
sakonservacio
Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №5. mdinarispirauli Wala

68
nakveTi №5. mdinarispirauli Wala
nakveTi  №6  GPS-is koordinatebia N42
0
07’23.8’’/E 042
0
16’53.2’’, 26
m zR. d.
am teritoriaze warmodgenilia muryani (Alnus barbata), TuTa (Morus alba),
leRvi (Ficus carica), Txilis (Corylus avellana) plantaciebi. moSorebiT Cans
qarsafris monakveTi, sadac gvxvdeba xvalo (Populus hybrida), alvis xeebi
(Populus
gracilis
),
Wadari
(Platanus
orientalis)
(didi
xeebi).
dabali
sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №6. muryani (Alnus barbata)

69
nakveTi №6. muryani (Alnus barbata)
nakveTi  №7  GPS-is koordinatebia N42
0
07’16.2’’/E 042
0
16’09.4’’, 24
m zR. d.
am
monakveTze
warmodgenilia
Semdegi
saxeobebiT
Seqmnili
degradirebuli qarsafari: cruakacia (Robinia pseudoacacia), muryani (Alnus
barbata
), Wadari (Platanus orientalis). Ggzis orive mxares agrolandSafti-
saZovrebi da simindis yanebi. dabali sakonservacio Rirebulebis mqone
habitati.
nakveTi №7. degradirebuli qarsafari
nakveTi  №8  GPS-is koordinatebia N42
0
06’27.3’’/E 042
0
14’35.7’’, 22
m zR. d.
am
teritoriaze
warmodgenilia
kriptomerias
(Cryptomeria
japonica
)
qarsafari;
qarsafris
orive
mxares
saZovrebi,
simindis
yanebi-
agrolandSafti.
ganviTarebulia
agreTve
buCqnari-amorfa
(Amorpha
fruticosa
), glediCia (Gleditschia triacanthos), mayvali (Rubus sanguineus), tyemali
(Prunus divaricata),
leRvi
(Ficus carica),
ekalRiWi
(Smilax excelsa),
anwli
(Sambucus
ebulus
),
Rvedkeci
(Periploca
graeca
).
dabali
sakonservacio
Rirebulebis mqone habitati.

70
nakveTi №8. kriptomeriis (Cryptomeria japonica) qarsafari
nakveTi  №9  GPS-is koordinatebia N42
0
05’56.1’’/E 042
0
12’15.1’’, 12
m zR. d.
am monakveTze gvxvdeba buCqnari-mayvali (Rubus sanguineus), anwli (Sambucus
ebulus
),
Wiafera
(Phytolca americana)
da xemcenareebi-glediCia (Gleditschia
triacanthos
), leRvi (Ficus carica). dabali sakonservacio Rirebulebis mqone
habitati.
nakveTi  №9.  buCqnari-mayvlis,
anwlis,
Wiaferas
monawileobiT;
xemcenareebi-
glediCia, leRvi
nakveTi №10 GPS-is koordinatebia N42
0
05’59.0’’/E 042
0
11’43.7’’, 46
m zR. d.
am
teritoriaze
alvis
xeebis
(Populus gracilis)
qarsafarSi
Sereulia
evkalipti (Eucalyptus globulus), glediCia (Gleditschia triacanthos), kviparozi
(Cupresus sempervirens). saSualo sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.

71
nakveTi №10. alvis xeebis qarsafari
nakveTi №10. alvis xeebis qarsafarSi Sereuli
evkalipti, glediCia, kviparozi
nakveTi №11 GPS-is koordinatebia N42
0
05’35.3’’/E 042
0
08’24.0’’, 19
m zR. d.
aq
warmodgenilia
alvis
xeebis
(Populus gracilis)
qarsafari,
saZovari.
Ddabali sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.

72
nakveTi №11. alvis xeebis qarsafari, saZovari
nakveTi №12 GPS-is koordinatebia N42
0
05’35.2’’/E 042
0
08’37.5’’, 13
m zR. d.
aq
warmodgenilia
murynari
(Alnus barbata).
es
monakveTi
alag-alag
daWaobebulia-Lemna
minor,
Juncus
effusus,
Hydrocotyle
ramiflora
.Ddabali
sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №12. daWaobebuli murynari

73
nakveTi №12. Wiliani
nakveTi №12. lemna (Lemna minor)
nakveTi №12. hidrokotile (Hydrocotyle ramiflora)

74
nakveTi №13 GPS-is koordinatebia N42
0
05’19.1’’/E 042
0
06’17.6’’, 21
m zR. d.
am
monakveTze
warmodgenilia
degradirebuli
qarsafari
Semdegi
saxeobebis monawileobiT: alvis xe (Populus gracilis), glediCia (Gleditschia
triacanthos
), muryani (Alnus barbata), amorfa (Amorpha fruticosa), mayvali (Rubus
sanguineus
), ekalRiWi (Smilax excelsa). Aaq agreTve aris agrolandSafti-
saZovrebi,
simindis
yanebi.Ddabali
sakonservacio
Rirebulebis
mqone
habitati.
nakveTi №13. degradirebuli qarsafari
nakveTi  №14  GPS-is koordinatebia N42
0
06’19.6’’/E 042
0
02’23.1’’, 9
m zR. d.
am monakveTze warmodgenilia alvis xeebis (Platanus orientalis) qarsafris
kuTxe. aRniSnul teritoriaze warmodgenilia agreTve mayvlis (Rubus
sanguineus
)
buCqiT
dasarevlianebuli
saZovari.Ddabali
sakonservacio
Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №14. alvis xeebis qarsafris kuTxe da mayvlis buCqiT dasarevlianebuli
saZovari

75
nakveTi №14. alvis xeebis qarsafris kuTxe da mayvlis buCqiT dasarevlianebuli
saZovari
nakveTi  №15  GPS-is koordinatebia N42
0
04’44.4’’/E 041
0
53’55.1’’, 8
m zR.
d.Dkoordinatebi aRebulia saproeqto koridoridan 100 metris moSorebiT.
am monakveTze warmodgenilia murynari tye (Alnus barbata), romlic moicavs
300 metrian zols. iCexeba 50 metris siganis monakveTi. Mmuryani-pms-20-80sm,
simaRle-6-14m. gvxvdeba murynari (Alnus barbata) mayvlis (Rubus sanguineus)
qvetyiT da sufTa murynari. saSualo sakonservacio Rirebulebis mqone
habitati.
nakveTi №15. murynari (Alnus barbata)

76
nakveTi №15. murynari mayvlis qvetyiT
nakveTi  №16  GPS-is koordinatebia N42
0
03’29.7’’/E 041
0
49’11.1’’, 7
m zR. d.
Wiliani
(Juncus effusus).
cenozis
simaRle-1
metri,
dafaruloba-80-90
0
.
dabali sakonservacio Rirebulebis mqone habitati.
nakveTi №16. Wiliani (Juncus effusus)
grigoleTidan
Coloqis
xidamde
gzispirebSi
izrdeba
alvis
xe
(Populus gracilis) da muryani (Alnus barbata). md. sufsasTan warmodgenilia
muryani (Alnus barbata), Semdeg ki Wadris (Platanus orientalis) grZeli xeivani
(sufsis
xididan
s.
wyalwmindamde,
romelic
Semdeg
monakveTzec
grZeldeba). Semdegi monakveTi gadis s. wyalwmindis dasaxlebis da s.
urekis mimdebare teritoriaze. saproeqto derefnis momdevno monakveTze,
marcxena mxares warmodgenilia kriptomeriebi (Cryptomeria japonica), Zalian
maRali xeebia da maRalsensitiuria; kriptomeriebi mcire raodenobiT
izrdeba gzis marjvena mxaresac.
MSemdeg monakveTze
aris xidi md.

77
sufsaze;
romlis
merec
gvxvdeba
wvrili
murynari
(Alnus
barbata
),
kriptomeria (Cryptomeria japonica), kedari (Cedrus deodara), fiWvi (Pinus nigra),
muryani (Alnus barbata), leRvi (Ficus carica), TuTa (Morus alba). MSemdeg iwyeba
evkaliptis
(Eucalyptus globulus)
xeivani,
romelsac
ereva
kriptomeria
(Cryptomeria japonica). natanebis gadasaxvevis Semdeg isev wvrili murynaria
(Alnus barbata)
ganviTarebuli.
Mmomdevno
monakveTze
s.
SekveTilTan
ganviTarebulia wvrili murynari da simindis yanebi orive mxares, Semdeg
isev murynari. Coloqamde
warmodgenilia wvrili murynari da mcire
raodenobiT fiWvnari (Pinus nigra). Mmd natanebTan (cicinaTela) gvxvdeba
buCqnari
Robinia
nana
-s,
murynis
(Alnus
barbata
)
da
sxva
saxeobebis
monawileobiT. natanebidan Coloqamde gvxvdeba evkaliptis (Eucalyptus sp.)
axalgazrda xeebis nargaoba, romelic SesaZlebelia arc ki moxvdes
saproeqto derefnis gasxvisebis 20 metrian zolSi.
sensitiuri adgilebi
dagegmili
saproeqto
derefnis
detaluri
botanikuri
kvlevebis
Catarebis Semdeg SesaZlebeli gaxda sensitiuri adgilebis dazusteba da
maTi detaluri daxasiaTeba. amrigad, literaturul mimoxilvaze da
savele
kvlevebze
dayrdnobiT
saproeqto
derefanSi
gamovlenilia
Semdegi saSualo adgilebi:
 nakveTi №10 GPS-is koordinatebia
N42
0
05’59.0’’/E 042
0
11’43.7’’, 46
m zR.
d. am teritoriaze alvis xeebis (
Populus gracilis
) qarsafarSi Sereulia
evkalipti (
Eucalyptus globulus
), glediCia (
Gleditschia triacanthos
), kviparozi
(
Cupresus sempervirens
);
 nakveTi №15 GPS-is koordinatebia
N42
0
04’44.4’’/E 041
0
53’55.1’’, 8
m zR.
d.Dkoordinatebi aRebulia saproeqto koridoridan 100 metris moSorebiT.
am monakveTze warmodgenilia murynari tye (
Alnus barbata
), romlic moicavs
300 metrian zols. iCexeba 50 metris siganis monakveTi. Mmuryani-pms-20-80sm,
simaRle-6-14m. gvxvdeba murynari (
Alnus barbata
) mayvlis (
Rubus sanguineus
)
qvetyiT da sufTa murynari.
daculi teritoriebi
proeqtis zemoqmedebis areSi ar xvdeba arc erTi daculi teritoria.
yvelaze
axlos
ganTavsebuli
daculi
teritoria
aris
ajameTis
aRkveTili. romelic 10km-ze metiT aris daSorebuli saproeqto gzis
monakveTidan.
yofili ajameTis saxelmwifo nakrZali, amJamad ajameTis aRkveTili
ajameTis
aRkveTili
mdebareobs
kolxeTis
dablobis
ukidures
aRmosavleT nawilSi, md. rionis marcxena sanapiroze, misi Senakadebis _
yvirilisa da xaniswylis auzSi. nakrZalis teritoria moicavs sxvadasxva

78
satyeos: ajameTis (3,531 ha), varcixis (1,105 ha) da sviris (211 ha). pirveli
ori
regioni
gayofilia
xaniswylisa
da
varcixis
mevenaxeobis
meurneobebis saxnavi miwebiT. maT Soris manZili 1-2 km-ia. sviris masivi
ajameTis
tyisagan
ramdenime
metriTaa
daSorebuli
da
misgan
gamoyofilia sof. sviris sasoflo – sameurneo miwebiT.
aRkveTilis teritoriaze wyalsavse mdinareebi araa. patar-patara
mdinareebi wlis mSrali periodis dros Sreba. sairigacio arxebi aSenda
1946 – 1948 wlebSi ajameTis tyis Crdilo _ dasavleT nawilSi. sasmel
wyals Webidan iReben.
ajameTis nakrZali Seiqmna mesameuli periodis iSviaTi reliqturi
saxeobebis
_
imeruli
muxisa
(Quercus imeretina)
da
Zelqvis
(Zelkova
carpinifolia)
dacvis mizniT. es saxeobebi Sesulia yofili sabWoTa kavSiris
wiTel wignSi da saqarTvelos wiTel wignsa da wiTel nusxaSi. garda
amisa, nakrZalis teritoriaze izrdeba lafani (Pterocarya pterocarpa) da
kavkasiuri xurma (Diospyros lotus) _ yofili sabWoTa kavSiris wiTeli
wignis,
saqarTvelos
wiTeli
wignisa
da
wiTeli
nusxis
saxeobebi.
agreTve, Zmerxli (Ruscus colchicus) _ yofili sabWoTa kavSiris wiTeli
wignis saxeoba, kolxuri (harTvisis) muxa (Quercus hartwissiana) da kakali
(Juglans regia)
_ saqarTvelos wiTeli wignisa da wiTeli nusxis saxeobebi.
ajameTis saxelmwifo nakrZalis, amJamad aRkveTilis teritoriaze
gavrcelebulia
Semdegi
tipis
mcenareuloba:
imeruli
muxis
tyeebi;
muxnar

rcxilnari
da
rcxilnari
tyeebi;
murynarebi
mcire
teritoriaze;
buCqnari
mcenareuloba;
sarevela
mcenareuloba;
md.
yvirilas Walis mcenareuloba; Zelqvnarebi da natyevari mdeloebi.
aRkveTilis saerTo teritoriis (4,848 ha) daaxloebiT 97 % (4,700 ha)
ukavia tyeebs. aqedan 4,609 ha bunebrivi tyeebiT aris dafaruli. imeruli
muxis tyeebs ukavia tyiani farTobis daaxloebiT 95 % (4,454 ha). 140 –
wlian muxnar tyeebs ukavia daaxl. 1,700 ha. zog adgilebSi izrdeba 220 –
230 wliani muxebi, zogan ki – 250 – 270 wlianebi.
aRkveTilis
teritoria
garSemortymulia
varcixis
sasoflo

sameurneo
savargulebiTa
da
soflebis:
dimi,
ferzaTi,
baRdaTi,
rodinouli da sxv. saxnav – saTesi miwebiT.
dasaxlebebis
siaxlovis
gamo
aRkveTilis
tyeebi
nawilobriv
gameCxerebulia. am adgilebSi tyis saSualo sixSire 0,56 -ia. daaxl. 1,561
ha -ze sixSire 0,6 -ia, zog adgilas (268 ha) xeTadgomis sixSire udris 0,8
– 0,9 -s.
rogorc ukve aRvniSneT, ajameTis aRkveTili 10km-ze metiT aris
daSorebuli saproeqto gzis monakveTidan da ar xvdeba zemoqmedebis
areSi.
saqarTvelos wiTeli nusxis saxeobebi saproeqto derefanSi

79
unda aRiniSnos, rom saqarTvelos wiTeli nusxa, romelic Seicavs
mcenareTa 56 saxeobas,
ar aris srulyofili. AamJamad mimdinareobs
arsebuli wiTeli nusxis saxeobebis Semdgomi modificireba. kerZod,
balaxovani mcenareebis identificireba IUCN-is kategoriebis mixedviT
(maTi mdgomareobisa da daculobis statusis aRmniSvneli kategoriebis
gansazRvra).
aRniSnuli
monacemebis
eqstrapolaciiT
saqarTvelos
wiTeli nusxis saxeobebis realuri ricxvi bevrad ufro gaizrdeba.
am etapze savele botanikuri kvlevebis Catarebis Sedegad saproeqto
derefanSi
ar
dafiqsirda
saqarTvelos
wiTeli
nusxis
mcenareTa
arcerTi
saxeoba.
mSeneblobis
wina
botanikuri
kvlevebis
dros
saproeqto derefanSi savaraudod saqarTvelos wiTeli nusxis mcenareTa
saxeobebi ar Segvxvdeba.
garda
amisa,
aRsaniSnavia,
rom
saproeqto teritoriaze gvxvdeba
zogierTi iSviaTi, gadaSenebis safrTxis winaSe mdgomi da mowyvladi
saxeoba. magaliTad: Ficus carica (saxeoba, romelic ispoba)mSeneblobis
wina
botanikuri
kvlevebis
Catarebis
Sedegad
mcenareTa
iSviaTi
saxeobebis arsebuli sia savaraudod SesaZlebelia Seicvalos.

80
sur. saproeqto gza da kvlevis ubnebi (sakvlevi nakveTebis nomrebi aRniSnulia lurjad; wiTeli nomrebi Seesabameba km-niSnulebs)

81
2.5.
ekologiuri receftorebi – fauna
sakanonmdeblo CarCo
saqarTvelos
moqmedi
garemosdacviTi
kanonmdebloba
Seesabameba
bunebis
da
biomravalferovnebis
dacvis
saerTaSoriso
principebs
da
kriteriumebs da Sesabamisad warmoadgens garemoze zemoqmedebis Sefasebis
safuZvels. Cveni kvlevis
iuridiul safuZvels warmoadgens
saqarTvelos
kanonmdebloba da bunebis dacvis sferoSi saqarTvelos valdebulebebi
saerTaSoriso konvenciebis farglebSi.
winamdebare angariSisTvis aqtualuria bunebis dacvis sferoSi moqmedi
Semdegi kanonebi:
 “garemos dacvis Sesaxeb” saqarTvelos kanoni (bunebis dacvis CarCo
kanoni);
 “daculi teritoriebis sistemis Sesaxeb” saqarTvelos kanoni;
 “kolxeTis daculi teritoriebis Seqmnis da marTvis Sesaxeb”
saqarTvelos kanoni (1996);
 “cxovelTa samyaros Sesaxeb” saqarTvelos kanoni;
 “saqarTvelos wiTeli nusxis da wiTeli wignis Sesaxeb” kanoni
 2006 wlis 2 maisis saqarTvelos prezidentis brZanebuloba #303
“saqarTvelos
wiTeli
nusxis
damtkicebis
Sesaxeb”
(safrTxis qveS
myofi saxeobebi).
saqarTvelos kanonmdeblobis Sesabamisad dacul saxeobebad miCneulia
cxovelTa 135 saxeoba da 4 qvesaxeoba (saqarTvelos wiTeli nusxa, 2006),
romlebic
saerTaSoriso SeTanxmebebis farglebSi dacul saxeobebTan
erTad jamSi 250-mde saxeobas Seadgens. saxeobTa umravlesoba CamoTvlilia
saqarTvelos wiTel nusxaSi, bunebis dacvis saerTaSoriso kavSiris (IUCN)
wiTel nusxaSi da sxvadasxva konvenciebis danarTebSi.
saerTaSoriso konvenciebi
qvemoT
CamoTvlilia
winamdebare
angariSis
Sesabamisi
bunebis
da
biomravalferovnebis
dacvis
sferoSi
dadebuli
mravlamxrivi
saerTaSoriso konvenciebi:
 konvencia biomravalferovnebis Sesaxeb, 1992 miRebulia 02/06/1994;
 konvencia saerTaSoriso mniSvnelobis Warbteniani, gansakuTrebiT
wylis frinvelTa sabinadrod vargisi,
teritoriebis Sesaxeb (ramsaris
konvencia), ratificirebuli 07/02/1997;
 konvencia velur cxovelTa migrirebadi saxeobebis dacvis Sesaxeb
(GMS), boni, 1979, ZalaSi Sevida 01/06/2000;

82
 veluri faunis da floris da bunebrivi habitatebis dacvis Sesaxeb
konvencia(bernis konvencia), ratificirebuli 30/12/2008;
 SeTanxmeba
Ramurebis
dacvis
Sesaxeb
evropaSi
(EUROBATS),
ratificirebuli
21/12/2001.
es
SeTanxmeba
icavs
saqarTveloSi
gavrcelebuli Ramurebis 28 saxeobas;
 Setanxmeba Savi zRvis, xmelTaSua zRvis da mimdebare atlatis
okeanis veSapisebrTa dacvis Sesaxeb (ACCOBAMS);
SeTanxmeba
afrika-evraziis
migrirebadi
wylis
frinvelebis
dacvis
Sesaxeb
(AEWA)
,
ratificirebuli
2001
wlis
aprilSi.
am
SeTanxmebis
mixedviT gazrdilia kanoniT daculi frinvelTa saxeobebis raodenoba
(saqarTveloSi
gvxvdeba
SeTanxmebaSi
miTiTebuli
98-mde
saxeoba.
maTi
umravlesoba ar aris Setanili saqarTvelos wiTel nusxaSi).
saproeqto regionis fizikur-geografiuli aRwera
fizikur-geografiuli TvalsazrisiT avtomagistrali gadis kolxeTis
dablobze amierkavkasiis barSi.
amierkavksasiis bari mdebareobs
did
kavkasionsa da mcire kavkasions Soris. misi dasavelT nawili moicavs
kolxeTis dablobs da kolxeTis mTiswineTs.
aq yvela mdinare da nakadi
miekuTvneba
md.
rionis da
Sesabamisad
Savi
zRvis baseins.
samtredia-
grigoleTis avtomagistralis koridori kolxeTis dablobze mdebareobs.
saqarTvelo,
romelic
kavkasiis
dasavleT-centralur
nawilSia
ganlagebuli, kavkasiis qveynebs Soris yvelaze mravalferovani
klimatiT
da reliefiT xasiaTdeba. saqarTvelo moicavs didi kavkasionis samxreT
ferdobebs da mcire kavkasionis CrdiloeT nawils.
aq warmodgenilia
yvela tipis kavkasiuri landSafti. qveynis dasavleT nawilSi Warbobs
teniani subtropikebis landSaftebi kolxeTis avtoqTonuri floriTa da
fauniT.
saproeqto teritoriis zoo-geografiuli aspeqtebi
samtredia-grigoleTis
avtomagistralis
koridori
mdebareobs
cirkumborealuri zonis kavkasiis qvezonis kolxeTis regionSi. am regionis
udidesi
nawili
dasavleT
saqarTveloSi
mdebareobs.
misi
pirobiTi
sazRvrebia: dasavleTidan – Savi zRva, samxreT-aRmosavleTidan msexeTis
qedi, aRmosavleTidan – suramis qedi da didi kavkasionis samxreT qedi da
Crdilo-aRmosavleTidan –
didi
kavkasionis dasavleT
nawili. tipiuri
kolxuri landSaftebi moicavs mTiswineTis da dablobis subtropikul
tyeebs
maramwvane
mcenareebiT.
kolxeTis
ekosistemebi
ZiriTadad
gavrcelebulia
rbili
klimatis
(Cveulebriv
dadebiTi
temperatura

83
ianvarSi) da wliuri naleqebis maRali moculobis (1000mm da meti) mqone
adgilebSi
saqarTvelos teritoriaze gamoiyofa ori gansxvavebuli landSaftis
mqone areali, erTia kavkasiis raioni kolxeTis da kavkasiis regionebis
CaTvliT,
misTvis
damaxasiaTebelia
tyiani
landSafti
mravalricxovani
avtoqTonuri
cxoveliT
da
evropuli
fauniT.
meorea
xmelTaSuazRvispireTiz
qvezona,
romelsac
ori
tipis
biologiuri
Tanasazogadoebisgan Sedgeba. esenia winaaziuri raioni mcire kavkasionis
mTianeTiT
(romlis
landSaftebi
Zalze
hgavs
TurqeTis
da
axlo
aRmosavleTis didi nawilis landSaftebs) da ariduli, naxevrad udabno
ladSaftebi mtkvris raionSi Turanuli faunis mravali elementiT (es
regioni
aseve
genetikurad
dakavSirebulia
centraluri
aziis
tipiur
biologiur TanasazogadoebebTan). saqarTvelos teritoriis didi nawili
(TrialeTis qedis CrdiloeT ferdobebi da aRmosavleT saqarTveloSi didi
kavkasions samxreT ferobebis nawili) dafarulia tyeebiT da biologiuri
Tanasazogadoeba
moicavs
kolxuri,
aRmosavleT
evropuli,
axlo
aRmiosavluri da Turanuli faunis elementebs.
zoogeografiuli TvalsazrisiT kavkasia mdebareobs palearqtikis an
holarqtikul
olqSi
zoogeografiuli
zonirebis
eqspertebis
mier
gamoyenebuli terminilogiis Sesabamisad. am angariSSi gamoyenebulia 1964
wels moskovSi
1
gamocemuli msoflio
geografiuli
atlasis
zonireba.
vereSCaginis rukis (1964)
mixedviT kavkasia ramdenime zoogerografiul
qvezonas moicavs. regionis CrdiloeTSi aris yazaxeTi-monRoleTis olqi.
kavkasiis Sua nawils Seadgens didi da mcire kavkasioni da TaliSis mTebi,
romlebic cirkumborealuri zonis kavkasiis qvezonas
miekuTvneba da
danarCeni nawilisgan stepebiT aris gamoyofili, cirkumborealur zonas
zogjer uwodeben aRmosavleT evraziis qvezonas, rac ar cvlis kavkasiis
Taviseburebebsa
da
sazRvrebs
(msoflio
geografia,
1984).
kavkasiis
ekoregionis samxreT sazRvari gadis xmelTaSua zRvis provinciis winaziis
raionze da
iran-Turanis
provinciis mtkvris raionze (TiTqmis mTeli
azerbaijani). orive es provincia xmelTaSua zRvis qvezonas miekuTvneba. am
gavrad kavkasiaSi erTmanets emijneba sami zoogeografiuli qvezona da
oTxi
zoogeografiuli
provincia.
kavkasia
aris
am
sami
qvezonisTvis
1 Cven gamoviyeneT 1964 wlis msoflio fizikur-geografiuli atlasis zonireba upirveles
yovlisa imitom, rom erT-erTi avtori iyo n.k. vereSCagini, romelmac dawera “kavkasiis
ZuZumwovrebi: faunis evoluciis istoria” (1959). es aris fundamentaluri monografia,
romelSic Sedis kavkasiis zoogeografiuli zonirebis detaluri ruka Teriologiis
monacemebze dayrdnobiT.

84
tipiuri saxeobebis saarsebo garemo, rac iwvevs floris da faunis did
mravalferovnebas.
proeqtis
farTobi,
romelic
mdebareobs
quTaisi-baTumis
Zveli
avtomagistralis
gaswvriv
nakleb
mniSvnelovani
cxovelTa
biomravalferovnebis dacvis TvalsazrisiT bunebrivi landSaftis Zlieri
da xangrZlivi transformaciis gamo. proeqtis am farTobze fauna Zalze
dakninebulia
drois
xangrZlivi
periodis
ganmavlobaSi
am
miwebis
sasoflo-sameurneo
warmoebisTvis
gamoyenebis,
rwyvis
da
mWidro
dasaxlebis gamo.

Download 4.91 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling