Suv xo jaligi qurilishini tashkil qilish, rejalashtirish va ularni boshqarish


Download 5.55 Mb.
Pdf ko'rish
bet1/22
Sana21.03.2020
Hajmi5.55 Mb.
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   22
91893

1 Д .  
a h m e d o v
SUV  XO JALIGI 
QURILISHINI  TASHKIL  QILISH, 
REJALASHTIRISH  VA  ULARNI  BOSHQARISH

O ' Z B E K I S T O N   R E S P U B L I K A S I   O L I Y   VA 
O ' R T A   M A X S U S   T A ’ L IM   V A Z I R L I G I
I.  A.  AHM EDOV
SUV  XO‘JALIGI 
QURILISHINI  TASHKIL 
QILISH,  REJALASHTIRISH 
VA  BOSHQARISH
Oliy  va  o ‘rta  maxsus  t a ’lim  vazirligi  tomonidan 
darslik  sifatida  tavsiya  etilgan
« O ' Z B E K I S T O N   F A Y L A S U F L A R I   M I L L I Y   J A M I Y A T I »   N A S H R I Y O T I
T O S H K E N T   -   2010

.11.57
Л'Ж
A hmcdov,  I.Л.
Snv  xo'jaligi  q u rilishini  tashkil  qilish,  r e ja las h tirish   va  b o s h q a ris h : 
d a r s l i k   /   I . A . A h m e d o v ;   t a q r i z c h i l a r :   M .  J u r a y e v ,   L.  I r m u x a m e d o v a ;  
O 'z b c k i s t o n   Respublikasi  Oliy  va  o ‘r ta - m a x s u s   t a ’lim  vazirligi.  —  T o s h k e n t : 
« O 'z b e k i s to n   faylasuflari  milliy ja m iy a ti»   n a s h riy o ti,  2010.  —  272  b.
U s h b u   «Suv  xo'jaligi  qurilishini  tashkil  qilish,  reja lashtirish  va  b o s h q a ­
rish»  n o m li  d a rslikda  fanga  oid  asosiy  n az ariy   t u s h u n c h a l a r   b a y o n   etilgan.
D arslik  oliy  o ‘q u v   y u rtla rin in g   «Irrigatsiya  va  m e lio ra ts iy a   is hlarini  m e -  
xanizatsiyalash»  baka la vria t  y o ‘nalishlari  ta lab a la rin i  o ‘qitish  u c h u n   m o ‘l- 
j a l l a n g a n .   U n d a n   « G i d r o m e l i o r a t s i y a » ,   « G i d r o t e x n i k   i n s h o o t l a r » ,  
y o 'n a lish la r id a g i  ta la b a la r.  «Suv  xo'jalig in i  tashkil  qilish,  rejalashtirish  va 
b o sh q a ris h » ,  « G id r o te x n i k   in s h o o tla r   qurilishini  tashkil  qilish,  reja lashtirish 
va  b o shqa rish»  fanlarini  o 'r g a n is h d a   h a m d a   shu  s o h a   m utaxassislari  fovdala- 
nishlari  m u m k i n .
M .   J u r a y e v ,   te x n ik a   t'anlari  n o m z o d i,   O 'z b e k i s to n   F a n la r   A k ad e m iy a si 
«Suv  m u a m m o l a r i   ilm iy - ta d q iq o t  instituti»  k atta  ilmiy  x o d im i;
L.  I r m u x a m e d o v a ,   te x n ik a   fanlari  n o m z o d i,   T I M  I  « G id r o m e l io r a ts iy a  
ishlarini  tashkil  etish  va  u la r   texnologiyasi»  kafedrasi  d o tse n ti.
Б Б К   3 1 . 5 7
T a q r i z c h i l a r :
UNIVERSiTETI
Ahborct-resurs mcrkazi
I S B N   9 7 8 - 9 9 4 3 - 3 9 1 - 0 1 - 7
©   « O 'z b e k i s to n   faylasuflari  milliy ja m iy a ti»   n a s h riy o ti,  2010.

S O ‘Z B O S H I
Y e t u k   v a   r a q o b a t b a r d o s h   k a d r l a r n i   y e t i s h t i r i s h   b o z o r   i q t i s o d i y o t i g a  
a s o s l a n g a n   m a m l a k a t l a r n i n g   a s o siy   d a v la t  a h a m i y a t i d a g i   m a s a la s i  h is o b l a -  
n adi.  S h u   m a q s a d d a   0 ‘z b e k i s t o n d a   « T a ’lim   t o ‘g ‘risidagi  q o n u n »   va  « K a d r -  
l a r   t a y y o r l a s h   m i l l i y   d a s t u r i » ( 1 9 9 7 )   q a b u l   q i l i n g a n .   T a ' l i m   t i z i m i d a g i   is- 
l o h o t l a m i   a m a l g a   o s h i r i s h d a   d a v l a t  b o s h   i s l o h o t c h i   v a z i f a s i n i   b a j a r m o q -  
d a .  T a ’l i m   s o h a s i d a g i   q o n u n l a r ,   d a s t u r l a r   va  a m a l g a   o s h i r i l a y o t g a n   is h -  
la rg a   m a q s a d   q ili b   b i l i m l i ,   i s h b i l a r m o n   v a   r a q o b a t b a r d o s h   k a d r l a r   t a y ­
y o rlash   m a sa la si  q o ‘yiladi.  M a m l a k a t i m i z   P r e z id e n ti  t a 'k i d l a g a n i d e k :   « B u -  
g u n g i   k u n n i n g   e n g   m u h i m   va z ifa si  —  h a y o t i m i z n i n g   b a r c h a   s o h a l a r i d a ,  
ay n iq sa  b o s h q a r u v d a ,   resp u b lik a   m iq y o s id a ,  viloyat,  s h a h a r ,   t u m a n ,   q ishloq 
v a   m a h a l l a l a r n i   b o s h q a r i s h d a ,   t a r m o q   b o ‘g ‘in la r in i  i d o r a   e t i s h d a   y a n g i c h a  
fik rlaydig an,  q iy in   d a m l a r d a   m a s 'u l iy a t n i  o ‘z  z i m m a s ig a   ola  biladigan,  h ayot 
b ila n   h a m q a d a m   yiirishga  q o d ir ,  iy m o n i  p o k ,  b i l i m d o n ,   i s h b i la r m o n   o d a m -  
la rn i  t o p i s h ,   u la rg a   i s h o n c h   b i l d i r i s h d a n   ib o ra td ir» .
H a r   b i r   s o h a n i   v a   l i n i n g   t a s a r r u f i d a g i   k o r x o n a l a r ,   t a s h k i l o t l a r n i  
b o s h q a r is h   a n i q   b ir   m a q s a d g a   q a r a tilg a n   b o ‘l m o g ‘i  lo z im .   S u v   x o ‘ja lig in i n g  
b o s h q a r u v   o b y e k t l a r i   s ifa tid a   k o r x o n a l a r ,   t a s h k i l o t l a r ,   x o d i m l a r ,   t a b i i y   va 
m o d d i y   r e s u r s l a rn i   h a m d a   i n s h o o t l a r n i   q a r a s h   m u m k i n .   U l a r   o ‘z  n a v -  
b a t i d a   te g is h li  o b y e k t l a r ,   i n s h o o t l a r ,   t i z i m l a r ,   t a r m o q l a r   v a   o b y e k t l a r i g a  
ega .  B a r c h a   h o l l a r d a   h a m   b o s h q a r u v   f ao liy ati  i n s o n   o r q a l i   a m a l g a   o s h i -  
riladi.  S h u   s a b a b d a n   s u v   x o ‘ja lig id a   b o s h q a r i s h n i   a m a l g a   o s h i r u v c h i   k a d r ­
la r n i  t a y y o r l a s h   z a m o n a v i y   v a   d o l z a r b   m a s a l a   h i s o b l a n a d i .
B o ‘la jak  k a d r l a r   o ‘z   s o h a s i  t o ‘g ‘risida  c h u q u r   b i l i m g a   e g a   b o ‘lishi  k e l-  
g usi  f a o li y a ti  u c h u n   m u s t a h k a m   z a m i n   b o ‘la d i.  S u v   x o ‘j a l i g i d a   b a j a r i l a -  
d ig a n   ishlar,  q u r ila d ig a n   va  t a ’m i r l a n a d i g a n   i n s h o o t l a r   o ' z   m a q s a d   va  v a z i-  
fa la rig a   eg a .  S o ‘ngi  9 0   y illik  d a v r d a   O ' z b e k i s t o n   h u d u d i d a   i s t i q o m a t   q i-  
la y o t g a n   a h o l i   s o n i   s a l k a m   6  b a r o b a r g a   o s h g a n .   H a r   b i r   k is h i  b o s h i g a  
t o ‘g ‘ri  k e l a d i g a n   s u g ‘o r i l a d i g a n   m a y d o n   o ‘r t a c h a   0 . 1 7   g e k t a r g a   k a m a y -  
g a n .   R e z p u b l i k a m i z n i n g   u m u m i y   4 4 4 1 0 , 3   m i n g   g e k t a r   y e r   m a y d o n i d a n  
Q i s h l o q   x o ‘j a l i g i d a   f o y d a l a n i l a d i g a n   y e rla ri  2 5 6 8 1 , 3   m i n g   g e k t a r n i   y o k i 
u m u m i y   y e r   m a y d o n i n i n g   5 7 , 8   f o i z i n i   t a s h k i l   q i l a d i .   S h u n d a n  
s u g ‘o r i l a d i g a n   y e r l a r   4 2 7 8 , 8   m i n g   g e k t a r n i   y o k i  u m u m i y   y e r   m a y d o n i ­
n in g   9 ,6   foizini  ta sh k il  etad i.  S h u   m a y d o n d a   y e tish ti ril a y o tg a n   m a h s u l o t l a r  
R e s p u b l i k a d a   y e t i s h t i r i l a y o t g a n   q i s h l o q   x o ‘ja l i g i   m a h s u l o t l a r i n i n g   95 
f o iz d a n   k o ‘p   q i s m i n i   ta s h k il  e t a d i.   B u   R e s p u b l i k a   i q t i s o d i y o t i d a   s a lm o q li 
a h a m i y a t g a   ega.  S u g 'o r ila d ig a n   m a y d o n l a r   m i q d o r i n i   k o ‘p a y tir is h ,  m a v j u d -

l a r i n i n g   h o s il d o r li g in i  o sh iris h   su v   x o 'ja l ig in i,  s h u n d a n   su v   x o 'ja l ig i  q u r i -  
lishini  rivojlantirish  bilan  c h a m b a r c h a s   bog'liqdir.  B u n i n g   u c h u n   b o s h q a ru v  
t iz im i n i  ta k o m illa s h tiris h ,  iqtisodiy  t e j a m k o r   te x n ik alarn i  is hlab  c h i q a r is h g a  
j o r i y   e t is h ,   y a n g i  g i d r o t e x n i k   i n s h o o t l a r   q u r ilis h i  v a   m a v j u d   g i d r o m e l i o -  
r a tiv   t i z i m   i n s h o o t l a r i n i   r e k o n s t r u k s i y a   qilish   z a r u r.
S u v   x o 'j a l i g i n i n g   as o sin i  y e rla rn i  s n g 'o r i s h   va  u l a r n i n g   m e l i o r a t i v   h o -  
l a t i n i   y a x s h i l a s h g a   y o ' n a l t i r i l g a n   f a o l i y a t l a r   m a j m u a s i   t a s h k i l   e t a d i .  
2 0 0 7 - y il  2 9 - o k t a b r d a   R e s p u b l i k a   P r e z i d e n t i n i n g   « Y e r l a r n i n g   m e l i o r a t i v  
h o l a t i n i   y a x s h i l a s h   t i z i m i n i   t u b d a n   t a k o m i l l a s h t i r i s h   c h o r a - t a d b i r l a r i  
t o ‘g ‘risid a»gi  f a r m o n i   t a s d i q l a n g a n .
R e s p u b l i k a   h u d u d i d a g i   s u g ' o r i s h   k a n a l l a r i n i n g   s o l i s h t i r m a   m i q d o r i  
4 7 , 9 4   p o g .  m / g a .   ni  ta s h k i l   e t a d i ,   z o v u r l a r   e s a   3 2 , 2 8   p o g .  m / g a .   G i d r o ­
t e x n i k   i n s h o o t l a r   e s a   h a r   100  g a   s u g 'o r i l a d i g a n   m a y d o n g a   2  d o n a   t o ' g ' r i  
keladi.  R e sp u b lik a   b o ' y i c h a   su v d a n   fo y d a la n ish   koeffitsienti  0 ,5 5   ni  ta s h k il 
e t a d i .   R e s p u b l i k a d a   y a s h a y o t g a n   h a r   b ir   kis hi  b o s h i g a   s a r f l a n a y o t g a n   su v  
m i q d o r i   r iv o jla n g a n   m a m l a k a t l a r g a   q a r a g a n d a   2  m a r t a   va  u n d a n   k o ‘p  
m i q d o r n i   ta shkil  e t m o q d a .   Y u q o rid a   k o 'rsa tilg an   s u g 'o rish   va  zax  q o c h i ri s h  
t a r m o g ' i g a   u z v i y   b o g ' l i q   b o ' l g a n   s u v   va  sel  o m b o r l a r i ,   x i z m a t   y o ' l l a r i ,  
n a s o s   s ta n s iy a la r ,  suv  q u d u q l a r i   va  u la rg a   y e t a r l i c h a   b o ' l g a n   m a la k a li  ish- 
c h i l a r ,   m u h a n d i s - t e x n i k   x o d i m l a r   va  r a h b a r l a r   fa o liy a t  k o ' r s a t a y o t g a n  
k o m p l e k s   n c h t i n   oq il,  b ilim li,  y u q o r i  m a la k a li  va  ta jrib ali  b o s h q a r i s h   x o -  
d i m l a r i   z a r u r .   B u l a r n i   r e ja la s h tir is h ,   u l a r   m e h n a t i n i   ta s h k i l   q ili s h ,  f a o li-  
y a t in i  d o i m i y   hiso b g a  olish,  n a z o r a t  qilish  va  m u v o f iq la s h tiris h   b o s h q a r u v -  
n i n g   f u n k s iy a l a r id ir .
S u v   x o 'ja l ig i  in s h o o t l a r i   q u r ilis h i  u m u m i y   ish larg a  n i s b a t a n   o ' z i n i n g  
a l o h i d a   x u s u s i y a tla r ig a   ega.  O d a t d a ,   q u r ilis h   is hlari  k o ' p   m a b l a g '   t a l a b  
q i l a d i g a n   b o ' l a d i .   S u v   xo 'ja lig i  i n s h o o t l a r i n i n g   iq ti s o d iy   k o ' r s a t k i c h l a r i g a  
s u g ' o r i s h   t a r m o g ' i n i n g   ish  t a r t i b i ,   g id r o g r a f i,   q i s h l o q   x o 'ja l ig i  s u g ' o r i s h  
ta r t i b i ,   y e r   osti  s u v l a r i n i n g   h o l a t i ,   yil  fasllari,  m a r k a z i y   a h o l i   p u n k t l a r i -  
d a n   o lis d a   j o y l a s h g a n l i g i ,   m u h a n d i s l i k   k o m m u n i k a t s i y a   k a m l i g i ,   is h l a b  
c h i q a r i s h   b a z a l a r in in g   m a vjudligi  va  s h u n g a   o ‘x sh a sh   m a n b a l a r  t a ’s ir   etadi. 
S h u   s a b a b li  q u r i l i s h n i   ta s h k il  q ili s h d a   o p t i m a l   v a r i a n t l a r i n i   t o p i s h   u c h u n  
t a d q i q o t   o ' t k a z i s h ,   a s o s la s h   va  r e j a l a s h t i r i s h   z a r u r   b o ' l a d i .
U s h b u   d a r s l i k n i   y o z i s h d a   В . И . Т е л е ш е в :   « О р г а н и з а ц и я ,   п л а н и ­
р о в а н и е   и  у п р а в л е н и е   в о д о х о з я й с т в е н н ы м   с т р о и т е л ь с т в о м » (  1989); 
В . С г . Я с и н е т с к и й :  
« О р г а н и з а ц и я ,  
п л а н и р о в а н и е  
и 
о с н о в ы  
у п р а в л е н и я   г и д р о т е х н и ч е с к и м   с т р о и т е л ь с т в о м » ( 1 9 8 7 ) ;   А . И . Ч у р а к о в  
и  д р . :  « П р о и з в о д с т в о   г и д р о т е х н и ч е с к и х   р а б о т » ( 1 9 8 5 ) ;   И . Г . Г а л к и н   и 
д р .:  « О р г а н и з а ц и я ,   п л а н и р о в а н и е   и  у п р а в л е н и е   с т р о и т е л ь н ы м  
п р о и з в о д с т в о м » ( 1 9 7 8 )   n o m l a r i d a g i   m a n b a l a r   a s o s  q ilib   o li n d i .   D a r s -  
l ik d a n   s o h a   m u ta xassisla ri  fo y d ala n ish la ri  m u m k i n .   K i to b n in g   t e x n i k   v az i- 
falarini  A .I.  A h m e d o v   a m a lg a   o sh irg an .  K ito b   b o ' y i c h a   fikr  va  m u l o h a z a l a r  
m a m n u n i y a t   b ila n   q a b u l   q ili n a d i.

I.  S U V   XO M ALIG I  Q U R I L IS H I N I  T A S H K IL  
Q IL IS H   A S O S L A R I
1.1. 
SU V   XO ‘JALIGI  Q U R ILISH IN I  TASHKIL 
Q IL ISH ,  REJALASHTIRISH  VA  BO SH Q AR ISH  
FANI  HAM DA  UNING   TARIXIY  TARAQQIYOTI. 
UN ING   M AQSAD  VA  VAZIFALARI  T O ‘G ‘RISIDA 
U M U M IY   TUSHUNCHALAR
Yer  yuzida jam iyat  rivojlanishining  asosini  suv  x o ‘jaligi  tashkil 
etadi.  Tarixiy  rivojlangan  Misr,  Hindiston,  Xitoy,  0 ‘rta  Osiyo  va 
boshqa  hududlarda  insoniyat jamiyatining  rivojlanishida  suv  resursi 
asosiy  omil  hisoblangan.  Dunyodagi  yirik  shaharlar,  masalan,  P e­
kin,  Shanxay,  Dehli,  Moskva,  Parij,  London,  Amerika  qit’asi  sha- 
harlari  va  boshqa  k o ‘p  shaharlar  yirik  daryolar  atrofida  barpo  etil- 
gan.  Suv  insonni  t o ‘ydiradi,  kiyintiradi  va  zaruriyatlarini  amalga 
oshirishda  xizmat  qiladi.  Shundan  suvni  insonning  birinchi  zarur 
manbayi  deb  qarash  asosli  b o la d i.  70  yil  um r  k o ‘rgan  inson  taxmi- 
n an  45—50  t o n n a   suv  va  suvli  m ahsulot  iste’mol  qiladi.  1  kg 
bug‘doy  yetishtirish  uchun  1—3  m 3  yoki  to n n a ,  1  kg  paxta  xom - 
ashyosi  yetishtirishda  bug'doyga  nisbatan  o ‘rtacha  ikki  marta  k o ‘p 
suv  sarflanadi.  Tirik  mavjudod  tanasining  asosiy  qismini  ham   suv 
tashkil  etadi.  Fors-tojik  tillarida  so‘zlashuvchi  hudu d lard a  «obi- 
hayot»  atamasi  suvga  nisbatan  ishlatiladi.  Bu  ju d a   h am   m ukam - 
mal  m a'n o li  atam adir,  chunki  uning  m a ’nosi  suv  hayot  dem ak- 
dir.  Suv  —  hayot,  yer  —  xazina;  suv  —  gavhar,  suv  —  hayot  m a n ­
bayi  kabi  mazmundagi  shiorlar,  xalq  maqollari ju d a  t o ‘g‘ri  va  to'liq 
m azm unga  egadir.
0 ‘zbekiston  aholisi  asosan,  daryo  basseynlarining  quyi  qismi- 
ga  joylashgan  hud u dlard a  istiqomat  qilib,  ularning  yashashi  deh- 
qonchilikka  asoslangan.  Ishga  yaroqli  aholining  60  foiz  va  und an  
ko‘p  qismi  qishloq  xo‘jaligida  bandligi  suvga  va  suv  resurslarini

o qilona  boshqarishga  b o ‘lgan  talabni  oshiradi.  Sirdaryo—Jizzax 
c h o ‘llarida  qishloq  xo'jaligi  mahsuloti  yetishtirish  uch u n   400  km 
atrofida  masofaga,  Q oraqalpog‘istonning  quyi  qismida  hosil  ye­
tishtirish  uch un   A m udaryo  orqali  salkam  2500  km  joyga  suvni 
yetkazib  borish  kerak.  Suv  bilan  bog‘liq  kompleks  ishlarni  suv 
x o ‘jaligi  boshqaruv  tizimi  amalga  oshiradi.  Bunga  loyihalash,  quri- 
lish  va  ekspluatatsiya  ishlari  kiradi.
Suv  xo‘jaligi  qurilishga  oid  ishlarni  tashkil  qilishning  uch  turi 
mavjud:  m ehnatni,  ishni  va  qurilishni  tashkil  qilishdir.
Mehnatni  tashkil  qilish  —  bu  bajaruvchilar  (ishchi,  m u han d is- 
texnik  xodim  va  xizmatchilar)  mehnati  bilan  bog'liq  b o ‘lgan  asosiy 
ishlarni,  mehnatni  ilmiy  tashkil  etish  talablariga  mos  keladigan  sha- 
roitlarda  bajarishdir.
Ishni  tashkil  qilish  —  bu  m a ’lum  ishni  m uhandis-texnik  x o ­
dim  rahbarligida ja m o a  tom onidan  bajarishdir.  Bunga  ishni  texnik 
hujjatlar bilan  t a ’minlash,  yangi  texnologiyani  ishlab  chiqish  va  ish- 
lab  chiqarishga  tatbiq  etish,  takomillashtirish,  t o ‘liq  mexanizatsi- 
yalash,  oqim  usullarini  tatbiq  etish,  ishni  barcha  kerakli  m anbalar 
bilan  t a ’minlash,  m e ’yorlar  va  loyiha  talablarini  bajarish,  ish  si- 
fatini  nazorat  qilish  va  qabul  qilish  kiradi.
Qurilishni  tashkil  qilish  —  bu  keng  qatnrovli  va  m u rak k ab  
y o ‘nalish  b o ‘lib,  inshoot  kompleksi  b o ‘yicha  barcha  ishlarni  bir 
b u tu n   o ‘zaro  bog‘liqligini  t a ’minlashdir,  qurilishni  t o ‘liq  bajarish 
u ch u n   barcha  kerakli  manbalar  bilan  t a ’minlash,  qurilishni  belgi- 
langan  m uddatda  ishlatishga  topshirishdir.  Qurilishni  tashkil  qi- 
lishga  quyidagilar  kiradi:  qurilish  obyektlarini  bitkazish  navbatini 
va  m uddatini  rejalashtirish,  qurilish  davrida  kerakli  m anbalar  b i­
lan  uzluksiz  t a ’minlash,  qurilish  ishlab  chiqarish  bazalarini  tuzish 
va  rivojlantirish,  barcha  ishlovchilarni  madaniy  oqartuv  va  yashash 
joylari  bilan  t a ’minlash,  hisob  va  hisob  berish,  qurilish  sifatining 
nazorati,  qurilishni  ishlab  chiqarishga  topshirish.
Rejalashtirish  —  bu  yakuniy  maqsad  b o ‘yicha  barcha  aniq  im-

koniyatlarni  hisobga  olib  ishni  bajarish  muddati,  ketma-ketligi,  tar- 
tibini  aniqlovchi  tadbirlaming  oldindan  belgilanishidir.  Ulami  ishlab 
chiqarish jarayoni  rejalashtirish  deb  tushuniladi.
Boshqarish  —  bu  belgilangan  vazifani  bajarish  maqsadida  texnik, 
iqtisodiy,  tabiiy  va  boshqa  qonunlarga  asoslanib  ishlab  chiqarish 
jamoasiga  t a ’sir  etishdir.
S u n ’iy  sug‘orish  har  doim  va  davr  qurilish  bilan  uzviy  b o g ‘liq 
b o ‘lib  kelgan.  Buyuk  allomalar  A hm ad-al  F a rg ‘oniy  (797—861), 
M u h a m m a d   al-X orazm iy  (783—850),  A bu  N a s r   Farobiy  (873— 
950),  A bu  R ayhon  Beruniy  (973—1048),  Abu  Ali  ibn  Sino  (980— 
1037),  Burxoniddin  M arg‘inoniy  (...—1197)  va  boshqalar  kelajak 
avlodlar  u c h u n   m atem atika,  astronom iya,  geodeziya,  geologiya, 
geografiya,  b o s h q a ru v ,  tarix,  tilsh u n o slik ,  a r x ite k tu r a   fanlari 
b o ‘yicha  k o ‘plab  ilmiy  ishlanmalarni  qoldirganki,  bu lar  qurilish 
sohasining  asosini  tashkil  etadi.  Fanda  m a ’lum   b o ‘lgan  ishlanma- 
ning  suv  xo‘jaligi  bo'yicha  tarixiy  m a ’lumotini  A hm ad  al-Farg‘oniy 
y a r a tg a n lig i,  is h l a n m a   h a m   q u r ilis h ,  h a m   e k s p lu a ta ts iy a g a  
bog‘liqligi,  uning  asosida  b u tu n   mamlakat  iqtisodiyotini  b osh q ar­
ish  am alga  oshirilganligi  insoniyat  tarixida  katta  aham iyatga  ega. 
U  inshootning  yana  bir  tarixiy  ahamiyati  shundaki,  u  suv,  tuz  va 
u m u m an   atmosfera  t a ’siriga  deyarli  bardosh  berganligini  t a ’kidlash 
asosli  b o ‘lardi.  Suv  o ‘lchash  inshooti  hozirgi  kunga  qadar  ish  ho- 
latida  saqlanganligi  ju d a  katta  tarixiy  ahamiyatga  ega.  Inshoot  Nil 
daryosining  Yegipet  mam lakati  hududida joylashgan  b o ‘lib,  1150 
yildan  oshiq  vaqt  ishlatilmoqda.  Inshootni  ishlatishda  foydalanish 
u chun  «Miqyosi  jadid»  q o ‘llanmasi  yaratilgan.
Buyuk  avlodimiz  shoir  va  davlat  arbobi  Bobur  t o ‘g ‘risida  k o ‘p 
m a ’lum otlarni  keltirish  m um kin.  H indistondagi  m a sh h u r  «Qizil 
Q al’a»da  suv  qudug‘i  qurdirganligi  (1387-y.),  uning chuqurligi  145  m. 
dan  ortiq  b o ‘lib,  hozirgi  kungacha  saqlanganligi  h am   tarixiy  ah am i­
yatga  ega.  Bundan  Bobur boshliq  davr  olimlarining  suv  ilmi,  quri­
lish  ilmi  va  tibbiyot  ilmi  haqida  ham  c h u q u r  am aliy  bilimga  ega

I it»  l|).iiiliyi  nliainiyatlidir.  Inshootning  hozirgacha  ish  holida  saqla- 
iir.hi  i|imlish  texnologiyasining  m ukammal  boMganligi  t o ‘g ‘risida 
dnlolnldir.
O 'rta  Osiyoda  irrigatsiya  ishlarining  va  qurilishining  o ‘ziga  xos 
larixiy  ahamiyati  bor.  Irrigatsiya  sohasini  rivojlantirish  maqsadida 
buyuk  o ‘tm ish d o sh larim iz  A m ir  T e m u r,  U lu g ‘bek,  B o b u r  va 
boshqalarning  irrigatsiyaga  b o ‘lgan  munosabati juda  yuqori  b o li b ,  
bu  sohada  ulkan  ishlarni  amalga  oshirgan.  Zarafshon  daryosi  vo- 
hasida  mahalliy  materiallarni  ishlatib  qurilgan  suv  ombori  va  to ‘g‘on 
qurilishi  eram izdan  oldingi  davrga  bog‘lanadi.  U m u m a n ,  0 ‘rta 
Osiyoda  suv  x o ‘jaligi  ishlari  uzoq  tarixga  ega.  Suv  resurslarini 
boshqarish  b o ‘yicha  m a ’lum  darajada  tajriba  to'plangan.  Suv  in- 
shootlari,  sipoyalar,  sardobalar,  ko‘priklar,  suv  olish  inshootlari 
qurilishi  amaliyoti  0 ‘rta  Osiyo  nomi  bilan  b og‘lanadi.
0 ‘Ла  Osiyoda  suv  xo‘jaligi  regionning  rivojlanishida  asosiy  omil 
bolganligi  sababli  davlat  ahamiyatida  b o ‘lgan.  Suv  resurslarini  inson 
manfaatiga  b o ‘ysundirish  uchun  doim iy  intilishlar  bo'lgan.  Bu 
jarayo n   gid ro tex n ik   in s h o o tla r  qurish  bilan  uzviy  b o g ‘liqdir. 
Qadimiy  X orazmda  (X—XI  asr)  Amudaryodan  suv  olish  uchun 
kanal  qurilishi,  Zarafshon  vohasida  tunnel  qurilishi,  eramiz  boshida 
chigir  (suv  ko‘tarish  qurilmasi)  ixtiro  qilinishi  fikrimiz  isbotidir. 
Farg‘ona  vodiysida  suv  oqimini  yo‘naltiruvchi  «sepoya»,  «chor- 
poya»,  «labigar»  qurilmalari  ixtiro  qilingan  va  amalda  qo'llanilgan. 
Ularning  ayrimlari  yaqin  vaqtlargacha  (70-yillargacha)  saqlanib 
kelgan.  Korislar  inson  manfaati  uchun  qurilgan  va  ishlatilgan.  Bu 
vaqtlarda  suv  omborlari  qurilishi  amalda  mavjud  b o ‘igan.  Bularga 
Jizzax  hududidagi  Xonbandi  (XII  asr),  Sam arqand  viloyati  hu d u - 
dida  « G ‘ishtband»,  Buxoro  viloyati  hududida  «Abdullaxonbandi» 
kabi  suv  omborlari  ishga  tushirilganligi  misol  b o ‘ladi.
O 'rta   Osiyo  hududida  X I—XVI  asrlarda  qurilgan  sardoba  in ­
shootlari  alohida  ahamiyatga  ega.  Sardoba  c h o ‘l  hududlarining 
pastlik joylarida  yom g‘ir va  qor  suvlarini  o ‘zida  yig‘ib  borgan,  un-

dan  karvon,  o d am lar  hojati  u ch un ,  hayvonlarni  sug'orish  uchun 
foydalanilgan.  U ning  tuzilishi  sh am in g   sektori  shaklida  b o ‘lib, 
diametri  15,2  m,  chuqurligi  10—15  m  va  devor  qalinligi  1,4  m 
qilib  qurilgan.  Uni  qurishda  pishirilgan  g ‘ishtdan  foydalanilgan. 
S ardobalarning  hozirgi  vaqtgacha  saqlanib  qolingan  nam unalari 
mavjud.  Shundaylardan  biri  Sirdaryo  viloyatining  M irzaobod  tu - 
mani  h u d u d id a  joylashgan.  U larda  saqlangan  suvning  sifati  yil 
davomida  buzilmagan.
Su v   x o ' j a l i g i   q u r i l i s h i g a   T e m u r i y l a r   d a v l a t i ,   T e m u r  
b oshqaruvidagi  h u d u d la rd a   h am   k atta  a h a m iy a t  berilgan.  A m ir 
T e m u r   rah b arlig id a  Kobul  (Afg‘o n is to n )   a tro f id a   su g ‘orish  ti- 
zimi,  Kavkazda  yaratilgan  su g‘orish  tizim i  (magistral  k analning 
uzunligi  70  k m ,  kengligi  10  m  va  ch u q u rlig i  4  m ,  suv  sarfi 
25—30  m 3/s )   suv  xo'jaligi  va  qurilishining  q an ch a lik   tarixiy  asosi 
borligini  k o T s a ta d i.
O'zbekiston  hududida  sug‘orish  ishlari  rivojlanishining  so ‘ngi 
bosqichini  o ‘tgan  asrning  30-yillariga  b o g ‘lasak,  xato  qilmagan 
b o ‘lamiz.  H ud u d d a  aholi  sonining  o ‘sishi  qishloq  xo'jaligini  rivoj- 
lantirish  zaruriyatini  keltirib  chiqardi.  0 ‘zbekiston  hududi  suv 
x o ‘jaligining  dala  laboratoriyasiga  aylantirildi.  Bu  vaqtlarda  Sir­
daryo,  Amudaryo,  tog‘  daryolarining  suvini  boshqarish  bilan  bog'liq 
ulkan  ishlar  qilingan.  Katta  Farg‘o n a  kanali,  janubiy  Farg‘ona 
kanali,  M irzach o ‘ldagi  kanallar,  qator  suv  omborlari  bunga  misol 
b o ‘la  oladi.  Katta  Farg‘o n a  kanalining  qurilishi  ja h o n n i  hayratga 
solgan.  Ishning  t o ‘g ‘ri  tashkil  qilinishi  natijasida  270  km  uzun- 
likdagi  kanal  boshlang'ich  suv  sarfi  98  m 3/s .  bilan  1939-yilda  ati- 
gi  45  kunda  qurib  bitkazilgan.
Qayroqqum  suv  omborining,  Farhod  G ESi  va  boshqa  suv  ener- 
getikasi  inshootlarining  qurilishi  suv  x o ‘jaligi  sohasida  yetuk  m u- 
taxassis  kadrlarni  yetishtirgan.
F an nin g   maqsadi  o ‘quvchilarda  suv  x o ‘jaligi  va  qurilishida 
tashkil  qilish,  rejalashtirish  va  boshqarish  tushunchalarini  hosil

qilislulii 

aiming 
v a z i f a s i  
maqsadni  amalga  oshirish  uchun  zarur 
bo'lgan  masalalarni  yoritishdir.  Bularga  tashkil  qilish  va  rejaiash- 
tirishning  turlari,  ya’ni  loyiha  ishlarini,  qurilish  maydonini,  qum v- 
chilar  posyolkasini,  suv  chiqarish  va  pastlatish  ishlarini,  qurilish 
ishlab  chiqarish  bazalarini,  qurilish  transportini,  daryoni  t o ‘sish  va 
boshqa  shunga  o ‘xshash  ishlar  kiradi.  Shu  bilan  birga  qurilishda 
reja,  uning  turlari,  rejalashtirish  savollari,  boshqarish  funksiyalari, 
metodlari  o ‘rgatiladi.

Katalog: Elektron%20adabiyotlar -> 30%20Техника%20фанлар
30%20Техника%20фанлар -> Oziq-ovqat texnologiyasi asoslari. Vasiyev M.G'.pdf [Aberdin-angus qoramol zoti]
30%20Техника%20фанлар -> B. X. Yunusov, M. M. Azimova
30%20Техника%20фанлар -> Gidravlika va
30%20Техника%20фанлар -> U. T. Berdiyev, N. B. Pirm atov elektromexanika
30%20Техника%20фанлар -> O. O. Xoshimov, S. S. Saidaxmedov
30%20Техника%20фанлар -> Qishloq qurilish texnologiyasi
30%20Техника%20фанлар -> S. turobjonov, M. Shoyusupova, B. Abidov moylar ya maxsus suyuqliklar texnologiyasi
30%20Техника%20фанлар -> I. K. Umarova, G. Q. Solijonova
30%20Техника%20фанлар -> M am ajanov Т., Atamov A
30%20Техника%20фанлар -> Texn ologiyasi

Download 5.55 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   22




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling