1- §. Ko‘rinmà yulduz kàttàligi Yulduzlar – Koinotning eng keng tarqalgan obyektlari hisob

nåchà guruhgà àjràlgàn hîldàgi gràfik ko‘rinishdà nàmîyon bo‘làr

ekàn. Bundày bîg‘lànishlàrni ifîdàlîvchi diàgràmmà kåyinchàlik

6- §. Spektr-yorqinlik diagrammasi

200

spåktr-yorqinlik  yoki  Gårsshprung–Råssål  diàgràmmàsi  dåb

àtàladigan bo‘ldi. Spåktr-yorqinlik diàgràmmàsidà yulduzlàrning

àbsîlut yulduz kàttàliklàriga parallel o‘qda, lîgàrifmik shkàlàdà

yulduzlarning  yorqinliklàrini  (Quyosh  yorqinligi  birligida,

L

e

=

1), spåktràl sinflàri o‘qiga parallel o‘qda esa ularning ràng

ko‘rsàtkichlàrini yoki effåktiv tåmpåràturàlàrini îlish mumkin

(110- rasm).

Gårsshprung–Råssål diàgràmmàsi umumiy fizik tàbiàtgà egà

bo‘lgàn yulduzlàrni turli guruhlargà àjràtib, ulàrning tåmpårà-

turàsi, yorqinligi, spåktràl sinfi và àbsîlut kàttàliklàri kàbi pàrà-

måtrlàri îràsidàgi bîg‘lànishlàrni àniqlàshgà imkîn båràdigan va

yulduzlar  fizikasini  o‘rganishda  muhim  ahamiyat  kasb  etgan

diagramma hisoblanadi.

Bu diàgràmmàdà yulduzlàrning àsîsiy qismi bîsh kåtmà-

kåtlik dåyiluvchi egrilik bo‘ylàb jîylàshib, uning chàp qismidà

yorqinliklàri yuqori bo‘lgàn bîshlàng‘ich spåktràl sinflàrgà tågishli

VIII.  Yulduzlar

110- rasm.  Spektr-yorqinlik  diagrammasi.

Yorqinlik 

(Quyosh 

yorqinligi 

birligida)

20000 K

3000 K

6000 K

10

4

100

1

0,0

O

B

A

F

G

K

M

O‘tagigantlar

Gigantlar

Subgigantlar

Quyosh

Oq  mittilar

Bosh 

ketma-ketlik

Spektral  sinflar

L

201

yulduzlàr jîylàshàdi và o‘ng tîmîngà bîrgàn sàyin yulduzlàrning

yorqinliklàri (binîbàrin, tåmpåràturàlàri) pàsàya bîrib, kåyingi

sinflàrgà tågishli yulduzlàr (bosh ketma-ketlik egriligidan) jîy îlàdi.

Bîsh kåtmà-kåtlik egriligidàn yuqîridà nisbàtàn pàst tåmpå-

ràturàli, birîq diàmåtri judà kàttà và shuning uchun hàm yuqîri

yorqinlikkà egà bo‘lgàn, àbsîlut yulduz kàttàliklàri 

−

4

m

,  

−

5

m

 li

o‘tàgigànt  và  gigànt  (àbsîlut  yulduz  kàttàliklàri  0

m

  àtrîfidà)

yulduzlàr  jîylàshàdi.  Diàgràmmàning  quyi  qismidà,  asosan

A spåktràl sinfigà và nisbàtàn kàm yorqinlikkà egà bo‘lgàn alohida

guruh – mitti yulduzlàr jîylàshàdi.

Diàgràmmàdà yulduzlàrning bir tåkis tàqsimlànmàsligi ulàr-

ning yorqinliklàri và tåmpåràturàlàri îràsidà såzilàrli bîg‘lànish

bîrligidàn dàràk båràdi. Bu bîg‘lànish, àyniqsà, bîsh ketma-

ketlikkà tågishli yulduzlàrdà yaxshi àks qilàdi.

Birîq yulduzlàrning yorqinliklàri và spåktràl sinflàri îràsidàgi

bîg‘lànishni e’tibîr bilàn o‘rgànish diàgràmmàdà bîsh kåtmà-kåt-

likdàn bîshqà yanà bir nåchà kåtmà-kåtliklàrning îchilishigà îlib

kålàdi. Ìàzkur kåtmà-kåtliklàr yorqinlik sinflàri dåb yuritilàdi và

ulàr I dàn VII gàchà rim ràqàmlàri bilàn bålgilànàdi (111- ràsm).

Bu ràqàmlàr esà, o‘z nàvbàtidà, yulduzning spåktràl sinfidàn

kåyin qo‘yilàdi.

Yorqinlik sinflàri bo‘yichà yulduzlàr quyidàgichà guruhlarga

tàqsimlànàdi:

I sinf – o‘tàgigàntlàr. Bu yulduzlàr Gårsshprung–Råssål

diàgràmmàsining tåpà qismidàn jîy îlib, o‘zlàri hàm yanà bir

nåchà kåtmà-kåtliklàrgà (I

ao

, I

a

, I

ab

 và I

b

) bo‘linàdi.

II sinf – ràvshàn gigàntlàr;

III sinf – gigàntlàr;

IV sinf – subgigàntlàr;

V sinf – bîsh kåtmà-kåtlikning yulduzlàri;

VI sinf – ràvshàn submittilàr. Bîsh kåtmà-kåtlikdàn tàxmi-

nàn bir yulduz kàttàligigà fàrq qilib, uning îstidàn joy oladi;

VII sinf – îq mitti yulduzlàr, diàgràmmàning quyi qismidàn

jîy îluvchi yulduzlàrdir.

Birîr yulduzni mà’lum yorqinlik sinfigà tågishliligi spåktràl

sinfning màxsus bålgilàri îrqàli àniqlànàdi. Ìàsàlàn, o‘tàgigànt-

làrning spåktri spåktridà kång chiziqlàri bo‘lgàn îq mitti yulduz-

6- §. Spektr-yorqinlik diagrammasi

202

làrnikidàn fàrq qilib, ingichkà hàmdà kînturi judà chuqur (intån-

sivligi yuqîri) spåktràl chiziqlàrgà egà bo‘làdi. Ìà’lum spåktràl

sinfgà  tågishli  mitti  yulduzlàrning  shundày  spåktràl  sinfdàgi

gigàntlàrdàn fàrqi shundàki, mitti yulduzlàrning spåktridà àyrim

måtàll chiziqlàri gigàntlàrnikigà nisbàtàn kuchsiz bo‘lgàni hîldà,

bîshqà måtàllàrgà tågishli chiziqlàri, intånsivliklàrigà ko‘rà, judà

kàm fàrq qilàdilàr.

Yulduzlàrning spåktràl sinflàri ulàrning yorqinlik sinflàri bilàn

qo‘shib o‘rgànilgàndà, yulduzlàrning àbsîlut kàttàliklàrini àniq-

làshgà imkîn båràdi. Yulduzlàrning àniqlàngàn àbsîlut yulduz

kàttàliklàri esà, o‘z nàvbàtidà, yulduzlàrgàchà màsîfàni àniqlàshgà

imkîn båràdi.

Yulduzlàr yorqinligining ulàrning spåktridàgi aniq chiziqlàr

intensivliklarining nisbatiga empirik bîg‘liqligigà àsîslàngàn yul-

duzlàrgàchà màsîfàlàrini àniqlàsh måtîdi, yuqorida eslatilganidek,

spåktràl pàràllàks måtîdi dåb yuritilàdi.

VIII.  Yulduzlar

I a

I ab

I b

II

III

IV

V

I ao

VI

VI

VII

05 B0 B5 A0 A5 F0 F5 G0 G5 K0 K5 M0 M5

05 B0 B5 A0 A5 F0 F5 G0 G5 K0 K5 M0 M5

+

10

M

0

−

5

0

+

5

+

10

+

15

Spektral

sinf

Ravshan  gigantlar

Gigantlar

Subgigantlar

Ravshan 

submittilar

O‘tagigantlar

Mittilar

Bosh

ketma-ketlik

111- rasm.  Yulduzlarning  yorqinlik  sinflari.

Absolut 

yulduz 

kattaligi

10000

100

0,01

0,0001

Yorqinlik 

(Quyosh 

yorqinligi

birligida)

203

Spåktràl pàràllàks måtîdining trigînîmåtrik måtîdlàrdàn

àfzàlligi shundàki, spåktràl pàràllàks judà kàttà màsîfàdà yotgàn

và spåktrlàrini îlish imkîni bo‘lgàn barcha yoritgichlàrning hàm

masofalàrini àniqlàshgà imkîn båràdi (VIII, 4- §).

1. Spektr-yorqinlik diagrammasi yulduzlarga tegishli qanday fizik

parametrlarni o‘zaro bog‘laydi?

2. Bu  diagrammadagi  yulduzlarga  tegishli  «spektral  sinflar»  va

«yorqinlik» o‘qlariga, mos ravishda, parallel joylashgan o‘qlarda

qanday parametrlar joylashadi?

3. Bosh ketma-ketlikda yotuvchi yulduzlar qanday xususiyatlari

bilan gigantlar va mittilardan farq qiladi?

4. Gigant va o‘tagigant yulduzlar qanday yulduzlar?

5. Mitti yulduzlar-chi?

6. Yulduzlarning yorqinlik sinflaridan qaysilarini bilasiz?

7- §. Yillik pàràllàks và yulduzlàrgàchà màsîfàni àniqlàsh

Yulduzlàrgàchà màsîfàni àniqlàsh ulàrning yillik pàràllàktik

siljishlàrigà àsîslànàdi. Quyosh àtrîfidà ràdiusi qàriyb 150 milliîn

kilîmåtrli àylànà bo‘ylàb hàràkàtlànàyotgàn Yerdàgi kuzàtuvchi,

yaqindàgi yulduzlàrning uzîqdàgi yulduzlàr fînidà siljib, bir yildà

àylànà (yulduz Yer îrbità tåkisligigà tik yo‘nàlishdà jîylàshgàndà),

ellips (yulduz Yer îrbità tåkisligigà burchàk îstidà jîylàshgàndà)

chizishini kuzàtàdi.

Yoritgichning pàràllàktik siljishi dåb yuritiluvchi bundày chiz-

màlàrning (aylana yoki ellips) yoy o‘lchàmi, yulduzning uzîq-

ligigà ko‘rà turlichà kàttàlikdà bo‘lib, u màzkur yoritgichdàn

qàràlgàndà, qàràsh chizig‘iga tik bo‘lgàn Yer îrbitàsi ràdiusining

ko‘rinish burchàgi 

π

 ni o‘lchàshgà imkîn båràdi (112- rasm).

Yoritgichning yillik pàràllàksi dåyiluvchi bu 

π

 burchàk esà, o‘z

nàvbàtidà, shu yoritgichning Quyosh siståmàsidàn (dåmàk, Yer-

dàn) uzîqligini o‘lchàshgà imkîn båràdi. Dàrhàqiqàt, to‘g‘ri

burchàkli uchburchàk QEÌ

1

 (yoki QEÌ

2

)dàn

′′

π =

sin

r

l

  yoki  

′′

π

=

sin

r

l

,

bu yerdà r

 

– Yer îrbitàsining ràdiusini, l – esà yoritgichgàchà

màsîfàni xàràktårlàydi. Yillik parallaks burchagi 

π

 juda kichik

bo‘lib, yoy såkundining ulushlàridà o‘lchàngànidàn, yoritgichgà-

7- §. Yillik pàràllàks và yulduzlàrgàchà màsîfàni àniqlàsh

204

chà  màsîfà  (r

 = 

à.b): 

′′

π⋅

=

=

sin1

r

l

⋅

π

=

1 206265

  à.b  fîrmulà  yordàmidà

hisîblànàdi. Àgàr màsîfà pàrsåklàr-

dà o‘lchànsà

 

l

=

′′

1

π

 bo‘làdi.

Birinchi màrtà 1886- yildà shun-

day usul bilan Vågà (Liràning àlfà-

si)ning yillik pàràllàksi o‘lchànib, bu

yulduzgàchà màsîfàni mashhur Pul-

kîvî (Rîssiya) îbsårvàtîriyasining

àsîschisi V.Y.Struvå àniqlàdi. Bunday

usul bilan nisbatan yaqin (

π ≥ 

0,01

″

)

yulduzlargacha  masofalar  aniqla-

nadi. Shunday usul bilan Quyosh-

dan 10 yorug‘lik yilicha masofada

yotgan yulduzlar 113- rasmda kelti-

rilgan. Juda uzoqdagi yulduzlargacha

masofa  esa  ularning  ko‘rinma  va

absolut kattaliklari (m, M) asosida

ushbu formula yordamida topiladi:

lg r

m M

=

+

−

5

1 (pk).

VIII.  Yulduzlar

112- rasm. Yulduzlarning yillik

parallaksi.

M

2

 yulduz

M

1

 yulduz

π

π

1

π

2

l

Quyosh

E

Q

Yer orbitasi

113- rasm. Quyoshdan 10 yo.y. masofagacha joylashgan yulduzlar.

Laland

Kitning UV si

Volf 359

Sirius

Sentavrning

α 

si

Ross 154

Bernarda

10  yo.y.

Quyosh

205

1. Yulduzlarning yillik parallaksi deb nimaga aytiladi?

2. Ma’lum bir yulduz uchun yillik parallaks burchagini chizmada

ko‘rsating.

3. Yulduzning berilgan yillik parallaks burchagiga ko‘ra uning uzoq-

ligi parseklarda qanday topiladi?

4. Yillik parallaks yulduzlargacha masofani hisoblashning yagona

usulimi?

5. Yulduzlargacha masofani o‘lchashning yana qanday usuli mavjud?

6. Spektral parallaks asosida yulduzlargacha masofa qanday topiladi?

7. Bu  usullardan  qaysi  biri  Quyoshga  nisbatan  yaqin  yulduzlar

uchungina qo‘llaniladi?

8- §. Yulduzlàrning o‘lchàmlàrini hisîblàsh

Yulduzlàr judà uzîq màsîfàdà bo‘lgànliklàridàn, eng yirik

tålåskîplàr îrqàli qàràlgàndà hàm, ulàr àsîsàn nuqtà shàklidà ko‘-

rinàdi. Fàqàt àyrim yulduzlàrning burchàk o‘lchàmlàriniginà

màxsus tålåskîplàr – yulduz intårfårîmåtrlàri yordàmidà o‘l-

chàshning ilîji bor.

Yulduzning bu usul bilan aniqlangan ko‘rinma diametri (d

″

),

ungacha masofa L ma’lum bo‘lganda, yulduzning chiziqli o‘l-

chami (diametri) D ushbu ifodadan topiladi: D

 = 

L sind

″

. Biroq,

aksariyat  yulduzlar  nuqta  ko‘rinishida  bo‘lganidan,  ularning

o‘lchamlarini topish uchun boshqa usuldan foydalaniladi.

Ìà’lumki, yulduzlàrni àbsîlut qîrà jism dåb qàràb, ulàrning

to‘là nurlànish quvvàtini Ståfàn–Bîlsmàn qînunigà ko‘rà L

*

 = 

S

*

⋅

σ

T

*

4

  dåb  yozish  mumkin.  Bu  yerdà 

σ

  –  Ståfàn–Bîlsmàn

dîimiysi 5,7

⋅

10

−

8

 W/(m

2

⋅ 

K

4

), S – yulduzning sirtini (shàr sirti),

T – sirt tåmpåràturàsini ifîdàlàydi. Shàr sirti S

 = 

4

π

R

2

 bo‘lgànidàn

yulduzlarning yorqinligi 

2

4

*

*

*

4

L

R

T

= π

⋅ σ

 bo‘làdi. Àgàr bu ifîdàni

Quyosh uchun yozsak: L



 = 

2

4

4 R

T

π

⋅ σ





 bo‘làdi. Bu ifîdàlàrning

mîs  tîmînlàrining nisbàtini îlsàk, 

( ) ( )

=

⋅

4

2

*

*

*

L

T

R

L

L

R







 ifîdàgà

erishàmiz.

Yulduzning yorqinligi L

*

 và tåmpåràturàsini bîshqà yo‘llàr

bilàn àniqlàb, uning ràdiusini Quyosh ràdiusi birliklàridà (R



 = 

1)

yuqoridagi tenglikdan topsak, u

8- §. Yulduzlarning o‘lchamlarini hisoblash

206

=

−

*

*

*

1

2

lg

lg

2 lg

L

T

L

T

R





bo‘ladi.

Quyoshning ràdiusi uning ko‘rinmà ràdiusigà (

ρ = 

16

′

) ko‘rà,

∆

ρ =

tg

R



,

bu yerdà 

∆ = 

1,5

⋅

10

11

 m – Quyoshdàn Yergàchà o‘rtàchà mà-

sîfà. U hîldà Quyoshning ràdiusi:

R



 = 

1,5

⋅

10

11

⋅

tg16

′ ≈ 

7

⋅

10

8

 m

yoki tàxminàn 700000 kilîmåtrgà tång.

Gigànt và o‘tàgigànt yulduzlàr ichidà ràdiusi Quyoshnikidàn

ming màrtàchà kàttàlàri uchràydi. Såfåy yulduz turkumidàgi VV dåb

nîmlàngàn yulduzning ràdiusi Quyoshnikidàn 6000 màrtà kàttà-

lik qilàdi. Kàttà It yulduz turkumining eng yorug‘ yulduzi Sirius-

ning ràdiusi Quyoshnikidàn 2 màrtàchà kàttà, ya’ni 1400000 km.

Bà’zi yulduzlàr esà, àksinchà, Quyoshdàn bir nåchà o‘nlàb màrtà

kichik và diàmåtrlàri plànåtàlàrniki kàbi, àtigi bir nåchà ming kilî-

VIII.  Yulduzlar

114- rasm.  Quyosh  o‘lchami  gigant  yulduzlar  (a)  va

Yer  o‘lchami  mitti  yulduzlar  (b)  bilan  solishtirilganda.

a)

b)

Kanonus

Arktur

Antares

Eridanning

40- yulduzi

Quyosh

Vega

Neytron

yulduz

Yer

Leyten

yulduzi

Volf 475

yulduzi

207

måtrni tàshkil etàdi. Bundày yulduzlàrning àksàriyati îqràngdà

bo‘lib, îq mittilàr dåb yuritilàdi. 114- rasmda qizil gigantlar va oq

mittilarning o‘lchamlari Quyoshning va Yerning o‘lchamlari bilan

solishtirilgan.

1. Yulduzlarning  o‘lchamlarini  aniqlashning  qanday  usullarini

bilasiz?

2. Yulduzlarning yorqinliklari va radiuslari orasida qanday bog‘la-

nish mavjud?

3. Gigant  va  o‘tagigant  yulduzlarning  radiusini  Quyosh  radiusi

bilan solishtiring.

4. Mitti yulduzlarni Yer va Quyosh radiuslari bilan solishtirib baho-

lang.

9- §. Yulduzlàrning màssàlàrini hisîblàsh

Yulduzlàrni xàràktårlîvchi eng muhim kàttàliklàrdàn biri

ulàrning màssàlàridir. Yulduzlàrgà tågishli ko‘plàb pàràmåtrlàr u

yoki bu dàràjàda màssàlàrigà bîg‘liqdir. Bîshqà pàràmåtrlàridàn

fàrqli o‘làrîq, yulduzlàrning màssàlàrini àniqlàsh eng muràkkàb

màsalàlàrdàn hisîblànàdi. Àgàr yulduzning àtrîfidà yo‘ldîshi

bo‘lsà, yulduzning ungà gràvitàtsiîn tà’siri àsîsidà yulduzning

màssàsini bàhîlàsh mumkin.

Shu yo‘l bilàn Quyoshning àtrîfidà àylànuvchi plànåtàlàrning

dàvrlàri và Quyoshdàn o‘rtàchà uzîqliklàrigà ko‘rà àniqlàngàn

Quyoshning màssàsi 2

⋅

10

30

 kg ni tàshkil etàdi.

Yulduzlàr àtrîfidà ularning xususiy yo‘ldoshlarining aksariyat

holda ko‘rinmàsligi (àyrimlàrini hisîbgà îlmàgàndà) tufàyli bu

usul bilàn ulàrning màssàlàrini àniqlàshning ilîji yo‘q. Birîq ko‘p

hîllàrdà yulduzlàr qo‘shàlîq hîldà uchràb, ulàrning umumiy

màssà màrkàzi àtrîfidà àylànish dàvrlàrigà ko‘rà màssàlàrini hisîb-

làshning imkîni màvjud. Bundà Kåplårning Nyutîn tîmînidàn

àniqlàshtirilgàn qînunidàn fîydàlanilàdi. Qo‘shàlîq yulduzlàrning

bu usul bilàn àniqlàngàn màssàlàri, hisîblàshlàrning ko‘rsàtishi-

chà, 0,1 Quyosh màssàsidàn 100 Quyosh màssàsigàchà bo‘làr

ekàn. Ìàssàlàri 10–50 M



 chågàràsidà bo‘lgàn yulduzlàr nisbàtàn

kàm uchràydi.

9- §.  Yulduzlarning  massalarini  hisoblash

208

Eng kichik màssàli yulduzlàr hàm plànåtàlàrdàn yuzlàb màrtà

îrtiq màssàgà egà. 0,1 Quyosh màssàsidàn kichik «yulduzlàr»

yorug‘lik nurlàridà nurlànà îlmàydi, ya’ni yulduz sifàtidà na-

moyon bo‘la olmaydi.

Ìàssàlàri àniqlàngàn yulduzlàrni ulàrning yorqinliklàri bilàn

sîlishtirib o‘rgànish nàtijàsidà, bu ikki fizik kàttàlik îràsidà bîg‘-

lànish bîrligi àniqlàndi: yulduzning yorqinligi uning màssàsining

tàxminàn to‘rtinchi dàràjàsigà prîpîrsiînàl ekàn, ya’ni:

( )

4

*

*

L

M

L

M

=





.

Bundàn ko‘rinishichà, yulduz Quyoshdàn uch bàrîbàr îrtiq

màssàgà egà bo‘lsà, uning yorqinligi Quyoshnikidàn 81 màrtà îrtiq

bo‘làr ekàn.

Ìàssà và yorqinlik îràsidàgi bundày bîg‘lànish àsîsidà yor-

qinliklàri àniqlàngàn yulduzlàrning màssàlàrini tîpish mumkin.

Bu  hîzirgàchà  àstrînîmiyadà  yo‘ldîshi  àniqlànmàgàn  yoki

qo‘shàlîq siståmàni tàshkil etmàgàn yakkà yulduzlàrning màssà-

làrini àniqlàshning birdàn bir yo‘li hisîblànàdi.

1. Alohida olingan yulduzning massasini hisoblash mumkinmi?

2. Qo‘shaloq  yulduzlarning  massalari  qanday  qonunga  tayanib

topiladi?

3. Quyoshning massasi qanday topilgan?

4. Yulduzlarning yorqinliklari, ularning massalari bilan qanday

munosabatda bo‘ladi?

5. Yulduzlarning  massalari  Quyosh  massasi  birligida  qanday

chegaralarda o‘zgaradi?

10- §. Qo‘shàlîq yulduzlàr

Bir  qarashda  osmonda  yulduzlar  yakka-yakka  uchraydi-

gandek tuyulsa-da, aslida ularning ko‘pchiligi ikkitadan, uchtadan

va undan ham ko‘proq holda o‘zaro dinamik bog‘langan ko‘ri-

nishda bo‘ladi. Bular ichida ayniqsa qo‘shaloqlari (ya’ni juft hol-

dagilari) ko‘proq uchraydi. Biroq qo‘shaloq ko‘ringan yulduz-

larning hammasi ham aslida qo‘shaloq bo‘lavermaydi. Ularni ichi-

da turli masofalarda yotib, o‘zaro hech ham dinamik bog‘lan-

VIII.  Yulduzlar

209

magan va ma’lum bir qarash chizig‘i yaqinida yotganlaridan

osmonda  bir-biriga  yaqindek  tuyulganlari  ham  ko‘p  bo‘ladi.

Bunday  yulduzlar  optik  qo‘shaloqlar  deyiladi.  Bizni  o‘zaro

dinamik bog‘langan haqiqiy yoki fan tili bilan aytganda, fizik

qo‘shaloq yulduzlar qiziqtiradi.

Àgàr fizik qo‘shàlîq yulduzlàrning tàshkil etuvchilàri, quvvatli

teleskop bilan qaralganda, bir-biridàn båvîsità àjràtib ko‘rish

mumkin bo‘lgàn yoy màsîfàdà jîylàshgàn bo‘lsà, ulàrni vizuàl

qo‘shàlîqlàr dåyilàdi. O‘zàrî judà kichik burchàk màsîfàdà jîy-

làshgàn qo‘shàlîq yulduzlàrni båvîsità ajratib ko‘rishning hech

ilîji yo‘q bo‘lib, ularning qo‘shàlîqligi fîtîmåtrik yoki spåktràl

måtîd yordàmidà àniqlànàdi. Shungà ko‘rà ulàr, mîs ràvishdà,

tutiluvchi qo‘shàlîqlàr và spåktràl qo‘shàlîqlàr dåb yuritilàdi.

Vizual qo‘shaloq yulduzga misol qilib, ko‘pchilikka yaxshi ta-

nish bo‘lgan, Katta Ayiq (Cho‘mich) yulduz turkumidagi «cho‘-

mich  bandi»ning  oxiridan  ikkinchi  yulduzini  olish  mumkin.

Qadimda arablar u yulduzga Alqor (Chavandoz) deb ot qo‘yish-

gan. Uning yaqinidagi ko‘z zo‘rg‘a ilg‘aydigan yulduzcha Mitsar

deb nomlanadi. Bu ikki yulduz o‘zaro dinamik bog‘lanishdagi

vizual qo‘shaloqlardir. Ularning orasi atigi 11

′

. Oddiy dala durbini

orqali vizual qo‘shaloqlardan ko‘pini ko‘rish mumkin (115- rasm).

116- rasmda vizual qo‘shaloqlarning vakili Katta Ayiqning 

ξ

 sining

asosiy yulduzga nisbatan kuzatilgan yo‘ldoshning orbitasi kelti-

rilgan.

Tutiluvchi qo‘shaloq yulduzlarning tipik vakili qadimda arablar

aniqlagan va Algul («Devning ko‘zi» ma’nosini beradi) deb atagan

Persey yulduz turkumining 

β

 yulduzidir. Bu qo‘shaloq yulduz-

larning orbita tekisliklari qarash chizig‘i bo‘ylab yotganidan,

umumiy massa markazi atrofida aylanayotganda, ular bir-birini

to‘sib  o‘tadi  va,  natijada  bu  hol  yulduz  ravshanligini  davriy

ravishda (

∼

3 sutkalik) o‘zgartirib, qo‘shaloqligidan darak beradi

(117- rasm).

Va, nihoyat, spektral qo‘shaloq yulduzlarning qo‘shaloqligi,

ularning ustma-ust tushgan spektrlaridagi umumiy chiziqlarning

(har ikkala yulduz spektrida ham mavjud chiziqlarning) bir-biriga

nisbatan davriy siljishidan bilinadi.

10- §. Qo‘shaloq yulduzlar

14 – Astronomiya

210

VIII.  Yulduzlar

115- rasm.  Tanish  yulduz

turkumlarida kuzatiladigan

qo‘shaloqlar (Yulduz kattaliklari va

o‘zaro  yoy  masofalari  berilgan).

2,3

m

5,1

m

9,8

″

2,7

m

5,1

m

3,0

″

6,8

m

4,9

m

5,3

″

5,6

m

2,9

m

20

″

6,8

m

4,2

m

30

″

3,5

m

7,4

m

11,5

″

3,1

m

5,4

m

34,5

″

5,3

m

4,3

m

10,4

″

8,0

m

3,6

m

7,0

″

3,5

m

5,4

m

5,9

″

8,3

m

3,1

m

8,9

″

8,5

m

3,8

m

28,6

″

6,8

m

0,9

m

3,4

″

2,6

m

5,1