1- §. Korinmà yulduz kàttàligi Yulduzlar Koinotning eng keng tarqalgan obyektlari hisob
Download 0.5 Mb. Pdf ko'rish
|
astronomiya
Bu orindà Xàbbl dîimiysining bir jinsli izîtrîp Kîinît uchun àjîyib xususiyati bîrligini eslàtish orinli. Uni ànglàsh uchun bu dîimiylikkà tåskàri kàttàlik (1/H) vàqt bilàn olchànishiga, yani 1/H
= 6 ⋅ 10 17 s yoki 20 mlrd yilligigà etibîrni qàràtàylik. Bu qiymat Måtàgàlàktikàning tî hîzirgi hîlàtigà qàdàr kångàyishi uchun kåtgàn vàqtni ifîdàlàshini (àgàr qàdimdà kångàyish tåzligi ozgàrmàgàn dåb qàràlsà) tushunish qiyin emàs. Birîq, shuni tàkidlàsh jîizki, Koinotning kångàyish tåzligining, uzîq ot- mishdà và hîzirda ozgàrmàsligi îlimlàr tîmînidàn yaxshi or- gànilmàgàn. Kîinît hàqiqàtàn hàm bir vàqtlàr àlîhidà bir hîlàtdà (zichligi, bosimi va temperaturasi kabi fizik pàràmåtrlàrigà korà) bolgànligi, 1965- yildà rålikt (qîldiq) nurlànish dåb àtàluvchi 9- §. Kosmologiya elementlari
244 kîsmik ràdiînurlànishning îchilishi bilàn tàsdiqlàndi. Uning spåktri issiqlik nurlànishi spåktrigà mîs kålib, Plànk egriligini båràdi. Bu egrilik àsîsidà àniqlàngàn uning tåmpåràturàsi esà 3 K gà mîs kålàdi (bu nurlànishning màksimumi taxminan 1 mm li tolqin uzunligiga togri kålàdi). Rålikt nurlàrning xàràktårli xususiyati shundàki, u bàrchà yonàlishlàr boyichà bir xil intånsivlikkà, yani izîtrîp xîssàgà egà. Shu tufàyli bu nurlànishni àlîhidà bir îbyåkt yoki sîhàning nurlànishi dåb qàràb bolmàydi. Bundày ràdiînurlànishni «qîldiq nurlànish» dåb àtàlishining bîisi, u Kîinîtning kàttà zichlikkà egà bolgàn (bîshqàchà àytgàndà hali oz nurlànishlàri uchun hàm tiniqmàs) dàvrigà tågishli nurlànishining qîldigi dåb tàxmin qilinishidàdir. Hisîb-kitîblàr u dàvrdà Kîinîtning zichligi ρ = 10
20 g/sm
3 bolganini (yani hàr kub sàntimåtrigà ∼ 10000 tà àtîm togri kål- gànini) màlum qilàdi. Bîshqàchà àytgàndà zichlik, hîzirgi dàvrdàgidàn milliàrd màrtàdàn ziyod bolgànini korsàtàdi. Zichlik, ràdiusning kubigà prîpîrsiînàlligidàn, qàdimdà ham Kîinîtning kångàyishi hozirdagidek tezlik bilan bolgan deb faraz qilinsa, u davrda obyektlar orasidagi masofalar hîzirgidàgidàn ming màr- tàchà kàm bolgànligi màlum bolàdi. Nurlànishning tolqin uzunligi l mm hàm shunchà màrtà kàm bolgànidàn, u davrda kvantlarning tolqin uzunligi 1 mikrîn àtrîfidà bolib, ungà mîs tåmpåràturà 3000 K gà yaqin bolgàn, degan xulosaga kelish mumkin.
Shundày qilib, rålikt nurlànishning màvjudligi qàdimdà Kîinît fàqàt kàttà zichlikkàginà emàs, balki yuqîri tåmpåràturàgà hàm egà bolgànidàn dàràk båràdi. Yuqîridàgi mulîhàzàlàrdàn korinishichà, kîsmîlîgiyadà hàli kop muàmmîlàr hàl qilinishi zàrurligigà qàràmày, u Kîinîtning tuzilishi và rivîjlànishigà tegishli umumlàshgàn qînunlàr hàqidà tàsàvvurlàr bårà îlàdi. Shuning uchun ham bu nazariya qaynoq koinot nazariyasi deyiladi. Shuningdåk, àstrînîmiyaning bu bolimi misîlidà, oquvchi- larda togri ilmiy dunyoqàràshni shàkllàntirishdà qànchàlik buyuk àhàmiyat kàsb etishi oz-ozidàn korinib turibdi. Kîinîtning bu xil umumiy qînunlàrini orgànish îrqàli biz, màtåriya, fàzî và vàqt xîssàlàrini yanàdà chuqurrîq ànglàymiz. Bu muàmmî- IX. Kîinîtning tuzilishi và evîlutsiyasi 245 làrning Kîinît kolamida orgànilishi fàqàt fizikà yoki àstrînîmiya fànlàri uchunginà emàs, bàlki mîddiy dunyoning qînunlàrini umumlàshtirish yolidà fàlsàfà fàni uchun hàm judà muhim hisîblànàdi. 1. Kosmologiya nimani organadi? 2. Koinotning hozirgi zamon kuzatish asboblari bilan korish mumkin bolgan qismi qanday nom bilan ataladi? 3. Metagalaktika deganda nimani tushunasiz? 4. Koinot ayni paytda qanday jarayonni «boshidan kechirmoqda»: siqilishnimi yoki kengayishnimi? 5. Relikt nurlanish deb qanday nurlanishga aytiladi? 6. Koinotning kengayishi qanday qonuniyat asosida aniqlanadi? 7. «Qizilga siljish» deganda nimani tushunasiz? 8. «Kritik zichlik» tushunchasi haqida nima bilasiz? 9- §. Kosmologiya elementlari 246 ÌUSTÀQIL OQISH UCHUN MAHALLIY ÌÀTERIÀLLÀR 1. Ulugbek ràsàdxînàsi va uning bîsh «teleskîpi» XV asrda qurilib, ishga tushirilgan Sàmàrqànd ràsàdxînàsi va uning bîsh «tålåskîpi» såkstàntning dîvrugi tåmu- riylàr màmlàkàti hududidàn chiqib, dunyogà tàràldi. Bungà qàdàr ishlàtilgàn eng yirik àst- rînîmik kuzàtish àsbîbi, X àsrdà Råydà (Erîn) Sultîn Fàxr àd-Dàvlà sàrîyidà ishlàgàn xojàndlik Abu Ìàhmud Hàmid ibn Xizr àl-Xojàndiy tîmînidàn ishgà tushirilgàn ràdiusi 20 måtr kålàdigàn sekstant (aylananing oltidan bir qismi shunday ataladi) edi. Oshà dàvrdà yashàb ijîd etgàn xurîsînlik màshhur àstrînîm Àbul Vàfî àl-Buzjîniy esà ràdiusi 7 måtr kålàdigàn kvàdrànt bilàn ish korgànini orta asr qolyozmalari màlum qilàdi. XIII àsrdà dunyogà dîngi kåtgàn Ìàrîgà ràsàdxînàsidà Nasiriddin at-Tusiy tîmînidàn ishgà tushirilgàn kvàdràntning ràdiusi ham 10 måtr atrofida bolgàn. Bàxtgà qàrshi, Sàmàrqànd ràsàdxînàsining qurilish vàqti và jàràyoni kàbi uning bîsh «tålå- skîp»igà dîir àniq màlumîtlàr hàm bizgàchà yetib kålmàgàn. Ràsàdxînà qîldiqlàrining àrxåîlîg V.L.Vyatkin tîmînidàn 1908- yildà orgànilgàni, shuningdåk, tàrixchi Àbduràzzîq Sàmàrqàndiy và Zàhiriddin Ìuhàmmàd Bîburning oz àsàrlàridà kåltirgàn màlu- mîtlàri hàm Ulugbåk ràsàdxînàsining tàshqi korinishini va àsîsiy kuzàtish àsbîbini kishi koz ongidà yaqqîl gàvdàlàntirà îlmàydi. 1908- yildà ràsàdxînà qîldiqlàrini qàzish ishlàrining dastlabki kunlà- ridàyoq àrxåîlîg V. L.Vyatkin rasadxonaga tågishli bir gisht qàlinligidàgi, bàlàndligi ikki måtrchà kålàdigàn, diàmåtri sàlkàm 48 måtrli àylànà dåvîrning «izi»ni tîpdi. Ushbu dåvîr tàshqi tîmîndàn Toshkentda Mirzo Ulugbekka ornatilgan haykal.
247 kîshinli qîplàmàgà egà bolgànligi, uning yaxshi sàqlàngàn shimîliy qismi sinchiklab organilganda îsîn àniqlàndi. Gisht dåvîr ustigà tåkis màrmàr plitàlàr yotqizilgàn bolib, uning ichki qismi yaqinidà àylànà yoyi boylàb, màlum chuqurlikkà egà bolgàn và tort- burchàk shàkldà kåsilgàn àriqchà màvjud edi. Àftidàn, bu chuqur- chà boylàb gràdus, minut và yoy såkundlàrining shtrixlàri muhr- làngàn mis plàstinkà jîylàshtirilgàn bolib, u butun àylànàning uzunligi boylàb yotqizilgàn. Shuningdåk, màrmàr plitàlàrning màzkur àylànà yoyi boylàb bir xil màsîfàlàrdà oyib yozilgàn onlik sînlàrni ifîdàlîvchi hàrflàri bolgàn. Shulàrni etibîrgà îlgàndà, màzkur àylànà yoritgichlàrning àzimutlàrini (yoritgichdàn otkàzilgàn vårtikàl àylànà àsîsining gîrizîntning Jànub nuqtàsidàn yoy uzîqliklàrini) olchàsh uchun ishlàtilgànligi màlum bolàdi. Àylànà màrkàzigà yaqin jîydà esà unchà bàlànd bolmàgàn ikki gisht qàlinligidàgi ikkità dåvîr bilàn ozàrî àjràtilgàn uchtà zinà tîpilib, ulàr pàstgà qàràb yonàlgàn edi. Bu zinàlàr tîzàlànib, pàstgà tushilgàndà, tosiq dåvîrlàrning ustigà ham màrmàr plitàlàr qîplàngànligini và ulàrdà hàm kàttà gîrizîntàl àylànàning màrmàr qîplàmalàridàgi kàbi àriqchàsi bîrligi àniqlàndi. Ìàrmàr plitàlàrgà oyib yozilgàn sînlàrdàn màlum boldiki, bir-biridàn 51 sàntimåtr 1. Ulugbek rasadxonasi va uning bosh «teleskopi» Ulugbek orta asrlarning dunyoga mashhur astronomlari davrasida (chapdan uchinchi; Yan Gaveliyning (XVII a.) «Yulduzlar atlasi»dan). 248 Mustaqil oqish uchun materiallar uzîqlikdàgi bu tosinlàr, àslidà yoritgichlàrning bàlàndliklàrini olchàsh imkînini båràdigàn rasadxonaning bîsh àstrînîmik àsbîbi såkstàntning yoyi ekàn. Kåyingi tàdqiqîtlàr ushbu måri- diàn yoyining ràdiusi 40,2 måtr bolgànligini màlum qildi. Såkstànt yoyidàgi ingichkà oyiq chiziqchàlàr bilàn bålgilàngàn shtrixlàr îràsi 70,2 sàntimåtrdàn bolib, u 1 ° gà togri kålàdi, 1 ′ ga togri kålgàn såkstànt yoyi uzunligi esà 11,7 millimåtrni tàshkil etàdi. Bîsh «tålåskîp» yoyining uzunligi sàlkàm 50 måtrgà tång bolib, uning jànub tîmînidà jîylàshgàn diîptr (tuynuk)ning yer sàthidàn bàlàndligi 28 måtrga bîràrdi. Ìåridiàn yoyining sàqlànib qîlgàn qismigà korà, bu ulkàn burchàk olchàgich àstrînîmik àsbîb yoyining uzunligi, àylànà uzunligining tortdàn birimi yoki îltidàn bir qismi bolgànmi, bîshqàchà àytgàndà, kvàdrànt bolgànmi yoki såkstàntligini àniqlàsh judà mushkul, shu bîis bu màsàlà bir nåchà on yillàr dàvîmidà tîrtishuvlàrgà sàbàb boldi. V.L.Vyatkin qàzilmàlàri, bu ulkàn àsbîbning qîldigi (qîyagà oyilgàn chuqurlikdàgi qismi) jànub tîmîndà yer sàthidàn 11 måtr chuqurlikkàchà tushgànligini màlum qildi. Yoyning îstki chåtidà 90 ° li bålgi bolib, undàn yer sàthigàchà 45 ° li yoyni tàshkil qilàdi. Yer sàthidàn birîz pàstdà, yoy uzilgàn jîydà 57 ° li yoy bålgisi tîpildi. Birîq shunisi qiziq ediki, tîpilgàn màrmàr plitàlàrdà àbjàd hisîbidà korsàtilgàn yoy gràduslàrining bålgilàri 57 ° dàn 80
° gà qàdàr sînlàr hàrfiy bålgilàr àylànàchàlàr ichidà korsàtilgàn bolib, yoy minuti và såkundi bålgilàrini àks ettirgàn mis hàlqàni kiygizish uchun àriqchà hàm màvjud bolgàni hîldà, 80 ° dàn 90 ° gàchà bolgàn îxirgi 10 gradusli yoydà uning bolàklàrini ifîdàlîvchi hàrfiy bålgilàr hàm shuningdåk, minut, såkund yoylàri àks etilgàn mis plàstinkàlàrni jîylàshtirishgà moljàllàngàn àriqchàlàr hàm yoq edi. Bu màzkur àstrînîmik àsbîb, zånitdàn 10 ° li yoy màsîfàgàchà uzîqlikdàn otuvchi yoritgichlàrni kuzàtishni màqsàd qilmàgàn và uning ishchi qismi 80
° dàn bîshlàngàn, bîshqàchà àytgàndà, bàlàndligi eng yuqîri nuqtàsida 80 ° gàchà bîràdigàn yoritgichlàrniginà kuzàtishgà moljàllàngàn dåb xulîsà qilishgà àsîs beràdi. Ìàzkur àsbîbning yer sàthidàn ustki qismidàgi yoyi qàndày uzunlikdà bolgàni hàmîn muàmmî bolib, qàzilmà pàytidà, Ì.Y.Ìàssînning yozishichà, yoyning bu qismiga tågishli 19 ° và 20
° dàn 21
° gàchà hàrfiy bålgilàr 249 bitilgàn plitàlàr tîpilgàn (19 ° bitil- gàn màrmàr tàxtà ànchà kåyin tîpilgàn). Hîzirgà qàdàr 22 ° dàn 57 ° gàchà àbjàd hàrflàridà sînlàr bitilgàn plitàlàr tîpilgànichà yoq. 19 ° dàn song 0 ° gàchà plitàlàr xususidà esà àytish mumkinki, àslidà mazkur àsbîb yoyining bu qismi àniq bolgànligini tàsdiqlîvchi birîrtà dàlil hîzirgà qàdàr ham topilmagan. Gàp shundàki, ràsàdxînàning fàîliyatini àks ettirgàn koplàb tàrixiy mànbàlàr bu àsbîb, àsîsàn, Quyoshni, Îyni và planetalàrni kuzàtishgà moljàllàngàn àsbîb bolgànligini tàsdiqlàydi. Sàmàrqànd shàrîitidà îsmîn ekvàtîrining gîrizîntgà îgmàligà 50 ° àtrîfidà (chunki Sàmàrqàndning kångligi tàxminàn 40 ° , binîbàrin, 90 ° −
40 ° =
50 ° ) bolib, Quyoshning yillik korinmà yoli tåkisli- gining (ekliptikàning) îsmîn ekvàtîrigà îgmàligi 23 ° 26 ′ bolgànligi sàbàbli u yerdà Quyoshning bàlàndligi yil dàvîmidà 26 ° ,5 dàn 73 ° ,5 gàchà ozgàràdi. Îy îrbitàsi tåkisligining ekliptikà tåkisligigà, bîshqàchà àytgàndà, Yer îrbitàsi tåkisligigà, îgmàligi 5 ° 9 ′ ligini
etibîrgà îlsàk, Sàmàrqànddà Îyning bàlàndligi 21 ° ,5 dàn 78 ° ,5 gàchà
ozgàrishi màlum bolàdi. Planetalàr màsàlàsigà kålsàk, ulàr ichidà ekliptikà tåkisligigà eng kàttà îgishgà egà, qurîllànmàgàn koz bilàn korish mumkin bolgàn planeta Ìårkuriy bolib, uning îrbitàsi tåkisligining ekliptikà tåkisligigà îgmàligi tàxminàn 7 ° ni tàshkil qilàdi. Binîbàrin, unchà muràkkàb bolmàgàn hisîblàshlàr, Sàmàrqànd îsmînidà uning bàlàndligi 19 ° ,5 dàn 80 ° ,5 gàchà
ozgàrishini màlum qilàdi. Bu màlumîtlàrning îddiyginà tàhlilidàn korinàdiki, Sàmàrqànd îsmînidà Quyosh, Îy và bîshqà planetalàrni kuzàtish và ulàrning hàràkàtlàrini orgànish uchun màzkur ràsàdxînà bîsh «tålåskîpi» yoyining 19 ° dàn 0
° gàchà
qismining bolishigà håch zàruriyat yoq ekàn. Yanà shuni eslàtish jîizki, qàdim Ìisrdàgi, Xitîy và Bagdîddàgi ming yillàr ilgàri qurilgàn ràsàdxînàlàr hàm àsîsàn, Quyosh, Îy và båshtà yorug planetani kuzàtishgà moljàllàb qurilgànligi màlum. Chunki sàrîy munàjjimlàri u dàvrlàrdà oz tolenomalàrini tuzishdà àynàn shu yoritgichlàrning hîlàtlàrigàginà tàyanàr edilàr. Ulugbåk ràsàdxînàsi bîsh «tålåskîpi» yoyining dàràjàlàngàn, yani 19
° dàn 80
° gàchà bolgàn ishchi qismi àylànà uzunligining tàxminàn îltidàn bir qismi ekànligini etibîrgà îlib, uni håch ikkilànmày såkstànt bolgàn dåyish mumkin. Birîq shungà qàràmày, îlimlàr îràsidà bu àsbîbning såkstànt bolgànmi yoki 1. Ulugbek rasadxonasi va uning bosh «teleskopi» 250 Mustaqil oqish uchun materiallar kvàdràntligi hàqidàgi tîrtishuvlàr uzîq yillàr dàvîm etdi. Và, nihoyat, tàniqli ozbåk îlimi, àràbshunîs và àstrînîm G. Jàlîlîv 1941- yilning màyiyun îylàridà tàniqli màtåmàtik Qîri-Niyoziy và V.Shchåglîvlàr bilàn ràsàdxînà qîldiqlàrini orgànish boyichà tàshkil etilgàn ilmiy ekspåditsiyadà ishtirîk qildi. Ekspåditsiyadàn qàytgàch, G.Jàlîlîv Kîshiyning àstrînîmik àsbîblàrgà shàrhi bilàn tànishib, undà kåltirilgàn båshinchi asbob «Sudus al-Fàxriy» («Fàxriy såkstànti») gà etibîr qildi và uni orgàndi. 1944- yildà Tîshkånt Astronomik observatoriyasining ilmiy Kångàshidà îlim bu haqda màruzà qilib, «Sudus al-Fàxriy»ni orgànish nàtijàlàrini Sàmàrqànd ràsàdxînàsi bîsh asbobi qîldiqlàri bilàn tàqqîslàdi và Ulugbåk ràsàdxînàsining bîsh «tålåskîpi» såkstànt bolgànligining fîydàsigà bir tàlày dàlillàr keltirdi. Bu màruzà nàtijàsi tàn îlinib, 1947- yili u sîbiq Ittifoq Fànlàr akàdåmiyasigà qàràshli «Àñòðîíî- ìè÷åñêèé æóðíàë» dåb àtàlàdigàn ilmiy jurnalning iyul sînidà chîp etildi. Undà G. Jàlîlîv Ulugbåk ràsàdxînàsining bîsh «tålåskîpi»ning såkstàntligini tàsdiqlîvchi quyidagi ilmiy dàlillàrni kåltiràdi. 1. Sàmàrqànd ràsàdxînàsining såkstànti Jàmshid Kîshiyning ràsàdxînà uchun zàrur bolgàn àstrînîmik àsbîblàrining bàyoni yozilgàn «Nuzxàt-àl-xàdàiq» risîlàsidà kåltirilgàn «Sudus al- Fàxriy»ning olchàmlàri bilàn tolà mîs kålàdi. 2. Àlishår Nàvîiyning zàmîndîshi tàniqli àllîmà Àbdàl Àli Birjàndiy ozining «Shàrhi «Zij-Koràgîniy» àsàridà ekliptikàning îsmîn ekvàtîrigà îgmàligi hàqidà shundày yozàdi: «Bu îgmàlik- ning turli qiymàtlàrdà chiqishining sàbàbi, uni olchami, qurilishi và aniqligi bilàn fàrqlànuvchi turli àsbîblàrdà amalga oshirilishi bilàn tushuntirilàdi. Qàdim zàmînlàrdà bu îgmàlik, Ptîlåmåyning «Àlmàjistiy»sidà bàyon qilingàn tîsh kvàdrànt yordàmidà olchàngàn. Birîq Fàxr àd-Dàvlà zàmînidà otgàn Ìàhmud Xojàndiy hàttî yoy såkundlàrini hàm olchàshgà imkîn båràdigàn và «Sudus àl-Fàxriy» nîmi bilàn yuritilgàn bîshqà bir àsbîbni oylàb tîpdi. Sàmàrqànd ràsàdxînàsidà hàm bu îgmàlikni «Sudus àl-Fàxriy» àsbîbi boyichà àniqlàshgàn. 3. Shàrqdà songgi qurilgàn îbsårvàtîriyalàrdàn biri bolgàn Jàypur ràsàdxînàsining àstrînîmi Sàvîy Jày Singx (16861743) Hindistîn pîdshîhi Ìuhàmmàdshîhgà bàgishlàngàn «Ìuhàm-
251 màdshîh ziji»ning sozbîshisidà shundày yozàdi: «Ìusulmîn dunyosining màktàblàrigà hurmàt yuzàsidàn, Sàmàrqànd îbsårvàtîriyasidà qurilgàn àstrînîmik àsbîblàrdàn diàmåtri 8 gàzli hàlqà àsbîb Fàxriy såkstànti bizning ràsàdxînàmizdà hàm qurilgàn». Shularga qaramay, ràsàdxînàning bîsh «tålåskîpi», àslidà qànàqà bolgànligi hîzirgàchà hàm tîrtishuvlàrgà sàbàb bolib kålàyotgàn bolsà-dà, uning ishchi qismi såkstànt bolgànigà håch qàndày shubhà yoq. Chunki, eslàtilgànidåk, Sàmàrqànd shàhrining kångligidà Quyosh, Îy và îddiy koz bilàn korinàdigàn bàrchà planetalàrning «izi» bu àsbîbdà «àks qilgàndà», ulàrning bàlàndligi, àsbîb yoyining 20 ° dàn 80 ° gàchà bolgàn qismi 60 ° li
yoyga teng bolib, àylànà yoyining îltidàn bir qismini, yani såkstàntni tàshkil qilàdi. Shungà etibîràn, àstrînîm G. Jàlîlîvning Ulugbåk ràsàd- xînàsining bîsh asbobi såkstàntligi foydasiga kåltirgàn yuqîridàgi dàlillàri, àyrimlàr olimning hàligàchà màzkur àstrînîmik àsbîbni, àsîssiz ràvishdà, kvàdrànt dåb ishlàtishlàrigà håch orin qîldir- màydi. 2. Ozbekistîn FA astrînîmiya instituti và uning filiàllàri Yer sirti Ulugbek sekstantida Quyosh, Oy va planetalar harakatining «aks etishi». Quyosh (), Oy () va Merkuriy (5) larning maksimal balandliklari Z (zenit) 5
′ Gorizont
yonalishi Sekstantning kuzatish tuynugi 5 Osmon
ekvatori yonalishi Olam oqi
yonalishi Q 5 Quyosh (), Oy () va Merkuriy ( 5 ) larning mini- mal balandliklari Sekstantning yer ostida saqlanib qolgan qismi 19 ° ,5 21 ° ,5 26 ° ,5 Q ′ S e k s
t a n t
30 ° 40 ° 50 ° 60 ° 70 ° 5 90 ° 80 ° ,578
° ,5 73 ° ,5 11 metr R =
40,2 m Osmon meridiani P
252 Mustaqil oqish uchun materiallar 2. Ozbekistîn Respublikasi FA astrînîmiya instituti và uning filiàllàri 1966- yildàn Råspublikà FÀ astrînîmiya instituti nîmi bilàn qàytà tàshkil etil- gan Tîshkånt àstrînîmik îbsårvàtîriyasi Ortà Îsiyo- ning eng birinchi ilmiy-tàdqi- qît markazlàridàn hisîblànàdi. Îbsårvàtîriyadà birinchi àstrî- nîmik kuzàtishlàr 1873- yildà bîshlàndi. XIX àsrning 80- yil- làridàyoq îbsårvàtîriyadà Råpsîld måridiàn dîiràsi, Ìårs 6 dyuymlik råfràktîri và Xîvyu yulduz sîàti ornàtildi. 1890- yildà îbsårvàtîriyagà mudir etib tàniqli gåîdåzist, olim, prîfåssîr Sh.I.Pîmårànsåv tàyinlàndi. Orta Osiyo va Qozogistonda astronomik va geodezik ishlarni jonlantirish maqsadida 1927- yili observatoriya qoshida vaqt bolimi ochilib, osha yili passaj instrument, astronomik soatlar va xronograf kabi asboblarga buyurtma berildi. 1928- yildan vaqt bo- limi astronomik, geodezik, gravimetrik, seysmometrik va boshqa aniq vaqt xizmatlarini amalga oshirish maqsadida ritmik signallar uzatishni yolga qoydi. Vaqt bolimida aniq va geografik uzunliklarni aniqlash masalalari bilan uzoq yillar observatoriyaning sobiq direktori V.P.Shcheglov rahbarligida P.P.Loginov, B.V.Yasevich, O.S.Tursunov, E.Sana- qulov va E.Inogomov kabi iqtidorli olimlar shugullandilar. 1919- yili Orta Osiyo hududida 39 ° 08 ′ kenglikda joylashgan beshinchi Xalqaro Chorjoy kenglik stansiyasi oz faoliyatini yakunlagach, shu kenglikda joylashgan Yukayya va Geytersberg (AQSH), Mitsuzava (Yaponiya) va Karloforte (Italiya) Xalqaro kenglik stansiyalari xizmatini yaxshilash maqsadida, Orta Osiya hududida yangi joy tanlash masalasi qoyildi. Bunday joy Qash- qadaryo viloyatidagi Kitob shahri yaqinidan topildi. Ulugbek Ozbekiston Respublikasi FA astronomiya institutining mamuriy binosi.
253 nomi bilan atalgan Kitob Xalqaro kenglik stansiyasi, 1920- yillarning oxirida, kenglik xizmatini otash uchun Germa- niyaning mashhur Bamberg fir- masida tayyorlangan zenit-tele- skop (d
= 110 mm, f = 1290 mm), Vanshaf zenit-teleskopi (d = 68 mm, f =
870 mm) va passaj instrumentlarini ishga tushirdi. Uzoq yillardan buyon Kitob filialida A.M.Kalmikov rahbarligida S.Eshonqulov, D.Fozilova kabi bir guruh olim- lar Xalqaro kenglik xizmatini amalga oshirish boyicha sama- rali mehnat qilib kelmoqdalar. 1932- yili Quyoshni tadqiq qilish boyicha Toshkent observa- toriyasi qoshida Quyosh aktivligini organish laboratoriyasi tashkil etildi. Mazkur laboratoriyada Quyoshdagi aktiv jarayonlarning fizik tabiatini va Quyosh aktivligi faoliyatini uzoq yillar organishda Y.M.Slonim, I.Sattorov, Z.B.Korobova va K.F.Kuleshova kabi taniqli astronomlarning xizmati katta boldi. Toshkent observatoriyasida ozgaruvchan yulduzlarni orga- nish, mashhur pulkovolik (Sankt-Peterburg) astrofiziklar F.A.Bredixin va A.A.Belopolskiylarning tavsiyasi bilan 1893- yilda Toshkent observatoriyasiga jonatilgan, osha zamonning eng yirik va yuqori sifatli teleskopi normal astrografning ishga tushirilishi (1895- y.) bilan boshlandi. Ozgaruvchan yulduzlar laborato- riyasida bunday yulduzlarning turli xillari taniqli astronomlardan V.V.Stratonov, B.V.Kukarkin, N.F.Florya, I.M.Ishchenko, V.S.Shevchenko, M.M.Zokirov va K.Grankinlar tomonidan organilib, ulardan bir necha on mingga yaqini haqidagi malu- Download 0.5 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
ma'muriyatiga murojaat qiling